`

Refranys riure/plorar

riure/plorar

Per riure l'ensellaren [o el casen], i encara hi va

Es diu reconvenint qualcú que diu que fa una cosa per riure, quan aquella cosa mereix esser feta o tractada seriosament

riure/plorar maneres de dir

Plaga de la parròquia

Home extremadament divertit, que fa riure molt la gent

foc animals riure/plorar persones

Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut

Ve a significar que no hem de concedir gens d’importància a certes actituds o manifestacions, per aparents que siguen

riure/plorar alegria gent

Plorant i rient, creix la gent

Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes

animals maneres de dir riure/plorar

Plorar com un verro

[verro: porc mascle no castrat]. Plorar molt

maneres de dir riure/plorar

Plorar com una magdalena

Significa plorar molt, desconsoladament i de manera continuada. Fa referència a la figura bíblica de Maria Magdalena, qui, segons la tradició i els relats evangèlics, va plorar amargament els seus pecats als peus de Jesús i, posteriorment, la mort del Messies.

maneres de dir riure/plorar cos huma

Plorar gotes de sang

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona

maneres de dir riure/plorar

Plorar llàgrimes amargues

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar

cos huma riure/plorar maneres de dir

Plorar llàgrimes [o gotes] de sang

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar

parentiu riure/plorar

Ploreu xiquets i xiquetes, que voladorets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

riure/plorar parentiu

Ploreu xiquets que pardalets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

persones riure/plorar

Plors d'infant, tal com vénen se'n van

Les plorinyalles d'un infant no solen ser més que una manera de demanar o protestar

persones riure/plorar

Plors de xiquet i de bagassa, prompte passa

[Bagassa: Prostituta]. Ens adverteix que no ens hem de creure totes les llàgrimes que veiem, ja que algunes són passatgeres o, directament, fingides. Normalment són actuacions sense fonament, que tenen lògica només per a ells o són simulades, i solen ser de poca durada

riure/plorar

Plors són dolors.

Expressa que el plor és una manifestació evident de dolor, tristor o patiment intern. Aquesta expressió subratlla la connexió directa entre l'emoció negativa intensa i la seva expressió física (el plor), indicant que quan algú plora, és perquè pateix.

estacions oratge persones riure/plorar

Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa

[bagassa = ramera, puta]. Aquesta dita és la definició perfecta de la fugacitat. Pluja d'estiu: Són aquells ruixats forts però molt curts que cauen quan fa calor; així com venen, se'n van, i al cap de deu minuts el sol torna a cremar. Plor de bagassa: Fa referència al plor d'una prostituta (o d'algú que vol enganyar). El refranyer suggereix que és un plor de "cocodril", fet per fer pena o per interès, i que per tant no dura gens perquè no surt del cor.

parentiu riure/plorar

Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill

Tot va bé quan les coses són normals, però quan les coses van a l’inrevés és per alguna anormalitat: perquè el fill roba o el pare està en la misèria

dormir riure/plorar

Quan dorm, mai plora

Es diu irònicament d’algú que no obra bé sinó quan dorm, o sia, no mai

persones diable riure/plorar

Quan ell riu, el dimoni plora

Es diu d'una persona que no sol riure mai

riure/plorar amor

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

El somriure, i a vegades algun mínim gest, són senyal d’amistat, complicitat o salutació

festivitats mesos oratge riure/plorar

Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora

2 febrer. La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut

persones riure/plorar amor

Quan la dona et mira i es riu, és que vol piu i no t'ho diu

S'utilitza per explicar el desig d'una dona de tenir relacions sexuals amb un home

riure/plorar camp oratge

Quan la muntanya plora, la plana riu

Significa que quan plou a la muntanya, els camps del pla en surten beneficiats

riure/plorar persones

Quan uns riuen, els altres ploren

Les circumstàncies solen ser diferents per a cada col·lectiu humà, en què el benestar d’uns és fruit del sacrifici d’uns altres

riure/plorar consells

Qui a primeries riu, a darreries plora

Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament

riure/plorar be consells amor

Qui et vol bé [o t'estima] et farà plorar

Unicament qui ens estima sol ser prou sincer per a contradir-nos o fer-nos veure els nostres errors

be mal riure/plorar

Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar

Significa que els bons pares i amics ens fan un favor quan ens diuen o fan coses que ens desagraden, mentre que els mals amics solen procurar afalagar-nos per fer-nos mal

casa treball diners riure/plorar

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

salut riure/plorar

Qui mai no riu, mai viu

L'alegria ajuda a viure.

salut riure/plorar

Qui massa riu no té el seny gaire viu

La rialla abunda en la boca dels ximples. Per bescantar algú que riu exageradament o fora de lloc.

riure/plorar

Qui molt riu, no té el seny gaire viu [o té el cap de carabassa]

Per bescantar algú que riu exageradament o fora de lloc.

salut saber riure/plorar

Qui no sap riure no sap viure

La vida ha de ser una contínua rialla.

maneres de dir riure/plorar cos huma

Qui pogués plorar amb els seus ulls!

Dit amb enveja de qui es plany indegudament

setmana riure/plorar

Qui riu divendres plora diumenge

Qui no treballa el divendres, treballarà el diumenge.

menjar sants riure/plorar

Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.

consells maneres de dir riure/plorar

Qui riu primer plora darrer

Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament

festivitats mesos sants riure/plorar alegria

Qui s’alegra per Nadal, plora per Sant Joan

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.

riure/plorar

Qui temps vol viure, de tot s'ha de riure

La vida té, per a tots, inevitables moments difícils que superarem millor dotant-nos d’humor i llevant-los importància

casa mort riure/plorar

Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres.

Es diu per excusar els qui no atenen coses d'altri perquè tenen prou a fer a casa seva.

persones riure/plorar

Qui viu, plora i riu

La vida és una alternança de bons i mals moments

riure/plorar maneres de dir

Quin desastre! Una puça ha mort un sastre!

Es diu irònicament per riure's de les lamentacions exagerades d’algú per coses de poca importància

festivitats menjar riure/plorar

Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.

gent riure/plorar alegria

Rient i plorant, es fa la gent gran

Vol dir que la vida es compon d'alegries i dolors

oratge mesos riure/plorar

Rient i plorant, l'abril va passant

Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites

maneres de dir riure/plorar

Rient rient

Tot deixant passar el temps distretament

persones cos huma riure/plorar gent

Rient rient es bat el cul a la gent

Les coses dites amb humor no ofenen i les persones interessades es donen per enteses però no poden argumentar que els han ofés

riure/plorar gent

Rient rient, foten la gent

Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres

maneres de dir be riure/plorar

Riu bé qui riu darrer

Significa que els èxits inicials o intermedis no tenen valor si no s'aconsegueix l'èxit final

riure/plorar alegria parentiu

Riu, riu, i ton pare [o ta mare] et durà un niu

Ho diuen a aquells qui estan despreocupats i alegres davant circumstàncies perilloses

maneres de dir riure/plorar

Riure a barra catxa

Riure d'una manera discreta, sense cap soroll i amb gestos molt subtils. Sovint és senyal de burla, encara que no sempre

maneres de dir riure/plorar

Riure pels seus dintres

Alegrar-se d'alguna cosa sense deixar-ho veure

riure/plorar maneres de dir

Riure per davall del bigot

Riure d'una manera discreta, sense cap soroll i amb gestos molt subtils. Sovint és senyal de burla, encara que no sempre

cos huma maneres de dir alegria riure/plorar

Riure per davall del nas

Alegrar-se d'alguna cosa sense deixar-ho veure

indumentària riure/plorar maneres de dir

Riure [o tindre gana] una sabata

Estar feta malbé amb la sola desclavada de davant

maneres de dir riure/plorar

Riure's d'un enterrament

Ésser mor burló. Riure's de les coses més serioses

riure/plorar maneres de dir

Riure's del ball i dels sonadors

Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal

maneres de dir mon riure/plorar

Riure's del mòn i de la bolla

No preocupar-se de l'opinió dels altres, no tenir prejucicis, despreocupar-se del que diran

maneres de dir riure/plorar festa

Riure's del sant i de la festa

Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal

maneres de dir riure/plorar mort

Riure's [o burlar-se] del mort i de qui el vetlla

Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal

riure/plorar maneres de dir

Riure's [o Fotre-se'n] de la virolla

Prendre un assumpte amb despreocupació, no prestar-hi atenció o mirar-lo amb indiferència

mesos oratge sants riure/plorar

Sant Benet plorós, juliol plujós.

21 març. Diu la tradició que si plou aquest dia, plourà força pel juliol.

maneres de dir persones riure/plorar

Semblar una Dolorosa

Estar una dona plorant desconsoladament o fent altres demostracions de gran dolor

maneres de dir riure/plorar salut

Ser de mira'm i no em toques

Expressió que s'aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemeca, etc., per no res que li facin

maneres de dir riure/plorar

Ser un pallasso

Home extremadament divertit, que fa riure molt la gent

oratge camp riure/plorar

Si el cel no plora, no riu la terra

És una figura poètica que significa que si no plou, la terra no fructifica