mal

Morros i mala cara, trauen la gent de casa

cos huma mal gent casa

Mossegada maldient, no té remei

Fa referència a la greu toxicitat i la ràpida infecció que provoquen les mossegades de determinats animals, històricament associades a la ràbia o a bacteris molt agressius. En termes mèdics actuals, la "mossegada maldient" (que solia referir-se a animals amb salives molt brutes o infectades, com gossos, gats o humans) sí que té remei si es tracta immediatament, tot i que és una urgència mèdica real.

mal salut

Mosso mal pagat, mosso descarriat

mal

Muller malcarada i paella foradada, mal per la casa

casa mal parentiu

Nadal en dimarts, mal pel sembrats

25 desembre. És considerat un dia fatídic; es creu que no hi poden ésser començades coses de gaire importància, ja que donen mal resultat.

camp festivitats mal setmana

Nadal sense lluna, mala fortuna.

25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.

festivitats mal oratge

Ni males armes ni males manyes

Qui actua amb males arts no pot ser bona persona

mal persones

No badar barres

[Badar: obrir la boca. Barres: mandíbules]. Significa callar absolutament o no dir ni una sola paraula. "No badar barres" descriu de forma molt gràfica l'acció de no moure ni obrir les mandíbules per parlar. Equival a l'expressió més habitual com "no badar boca" o a d'altres com "no dir ni mu", "no obrir boca" o "no desplegar els llavis".

cos huma mal parlar

No comparèixer ni en ombra ni en pols

Haver desaparegut sense deixar vestigi

mal

No digues mal de l'espill, la carassa la fas tu

mal

No diguis mal del ruc, que no el tinguis conegut

No et fiïs de la prudència i honradesa d'una persona que no en tinguis alguna prova.

animals mal

No estar un fet als trots i a les corregudes

No estar en condicions de resistir certs esforços, certes activitats penoses

mal

No fa mal qui vol, sinó qui pot

Ho diu qui sap que la presumpta ofensa, no el pot ferir. Indica el despreci que es fa de les ofenses fetes per la gent de baixa moral i, per tant, despreciables i dignes de ser ignorades.

mal

No hi fan cap mal, les teranyines al corral

Un que ja està amb l'aigua al coll, hi pot estar un poc més.

mal

No hi ha bé ni mal que duri cent anys

Vol dir que res no és etern a la vida i que tot s'acaba, tant les situacions bones com les dolentes. Sovint s'empra per donar ànims quan es passa una mala etapa, recordant que cap problema dura per sempre.

mal

No hi ha bé que cent anys duri ni mal que a tant arribi

Significa que res no dura per sempre, ni les coses bones ni tampoc els sofriments o les penes. Serveix de consol per recordar que cap situació difícil és eterna i que tard o d'hora s'acaba.

any mal be

No hi ha cap mal bo, només la malvesia.

Es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal

bona consells mal salut

No hi ha mal any amb abril bo

L'abril és un de tants de mesos que tenen influència sobre l'anyada. Els vells autors han estat sempre d'acord en que la sort de les collites depèn de l'abril.

bona mal mesos

No hi ha mal petit, ni petit enemic

amistat mal salut

No hi ha mal que cent anys duri, ni cos que resistir-lo pugui [o que ho hi aguanti]

Significa que cap problema o situació trista dura per sempre i que tot finalment s'acaba superant. S'utilitza com a consol per animar algú que està patint una mala ratxa o un moment difícil.

any cos huma mal salut

No hi ha mal que el temps no el curi

És una consolació davant d’una desgràcia

mal

No hi ha mal que per bé no vinga

En tota situació negativa pot trobar-se algun benefici

mal

No hi ha mal si no cou ni fa mal

Si una ferida o un problema no provoca un dolor físic (no "cou") ni té conseqüències greus (no "fa mal"), no se li ha de donar importància. És una manera de dir "no n'hi ha per a tant".

mal

No hi ha paraula ben dita que no sigui mal compresa

Vol dir que els qui senten dir una cosa, sovint l'entenen o la interpreten malament

be parlar mal

No li traurà el ventre de mal any

Menjar abundantment i de manera desacostumada.

any cos huma mal salut

No llencis mai sal, porta mala sort.

Abocar sal (o també vessar sal) és considerat per alguns com un mal presagi.

consells mal

No parles malament del dia, fins que passat siga

Ens recorda que el temps o la sort poden canviar radicalment en qualsevol moment, fins i tot a l'últim minut. Una jornada pot començar assolellada o tranquil·la, però descarregar una pedregada o una tempesta abans de la posta de sol. Per tant, els llauradors recomanaven no cantar victòria abans d'hora. Més enllà del temps, s'aplica a la vida en general. Adverteix que no s'ha de donar un afer, un negoci o un projecte per guanyat o resolt fins que estigui completament acabat.

mal

No prenguis mai, mal per pitjor

mal

No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei

Indica que les preocupacions i els disgustos per situacions que no tenen solució són els que realment envelleixen i desgasten les persones. És una reflexió sobre com afecta la incertesa i la manca d'esperança en la nostra salut mental i física.

mal salut

No t'alabis de fer mal perquè és un vici infernal

mal

No tires en el foc sal, que eixiràs mal

foc mal

No vulguis mal als amics que ho són dels teus enemics.

amistat mal

O és amic, o mal criat, qui entra sense trucar.

mal amistat

Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra

mal animals persones

Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat

20 d'agost. L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals. De Sant Bernat de Claravall se sap que dormia poc i s'alimentava menys. Tenia tant perdut el sentit del gust que un dia va arribar a beure oli pensant que era aigua.

mal mesos salut sants

Olla sense sal, fa més bé que mal

Tots els aliments ja solen aportar la seva quantitat adequada de sal.

mal menjar

On no hi ha mal, no s'hi posen benes

mal

On va el mal? on hi ha més

mal

On va, mal? on hi ha bon capçal

mal

Ontinyent, bona terra i mala gent

Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs mal gent bona

Orenetes pel febrer, mal any ve

Si arriben abans de l’abril, significa que fa massa bon temps en hivern i, per tant, que l’estiu serà calorós i sec

oratge animals any mesos mal

Orinar de cara al sol treu els mals humors

salut mal

Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal

Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos.

mal menjar salut be

Pagar la nova i la vella

Sofrir d'una vegada el càstig de diverses malifetes

mal

Pasqua marçal porta mal any

La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa

mesos mal festivitats any

Passat Nadal, surten els mals.

25 desembre. Significa que en acabar les festes apareixen els problemes de salut o els dolors. Es refereix principalment als excessos amb el menjar i la beguda durant els grans àpats de Nadal. Després de menjar tant torró, carn d'olla i altres plats rics, el cos ho pateix. Són típics els problemes de panxa, el cansament o els refredats d'aquests dies freds de gener.

festivitats mal

Pastor que fa culleres, mal guarda ses ovelles

Per passar l'estona feien estris de fusta, i això no agradava els ramaders que consideraven que es distreien de la feina.

animals mal oficis

Pel maig els temporals fan mal

oratge mal mesos

Pel mal mortal metge no hi val

salut mal oficis

Pel mal que no té resistència el millor remei és la paciència

Significa que davant de fets consumats o situacions adverses que no es poden canviar ni combatre, la resignació i l'actitud tranquil·la són la millor medicina. Aquesta saviesa popular convida a conservar la calma per evitar el patiment innecessari.

mal salut

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

Antigament, els sabaters treballaven al carrer, i el temps condicionava la seva feina.

estacions mal oficis be

Pel setembre els trons, ni dolents ni bons

Les tronades de setembre no solen portar pluja

mesos oratge mal bona

Pels mals de ronyó, l'oli d'oliva és el millor

S'utilitzava com un remei casolà, Moltes vegades s'utilitza aquest refrany perquè es confon el mal de ronyó amb un dolor muscular lumbar. Si és un dolor muscular: Fregar la zona amb oli d'oliva fent un massatge pot alleujar el dolor gràcies a la fricció i la calor local. dolor gràcies a la fricció i la calor local.Si és un dolor renal real: El dolor es produeix a l'interior del cos per la inflamació d'una víscera. Un massatge o el greix a la pell no tindran cap efecte sobre l'òrgan.

cos huma mal plantes salut

Pendre-ho per s'ansa que crema

Pendre-ho tort

mal

Pensa mal i no erraràs

seria bo canviar-lo per: Pensa bé encara que no l'encertis

mal

Pensa malament [o mal] i encertaras [o no erraràs]

Debem ser en general recelosos

mal

Pensar malament [d'algú]

Intuir el pensament negatiu d'algú

maneres de dir mal

Per al darrer mal, cap metge no hi val

Tot és inútil quan ha arribat l'hora.

mal oficis salut

Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar

mal

Per juliol, el llop no fa cap mal

Per juliol, els ramats pugen a l'alta muntanya (transhumància) i el llop té menjar de sobra a la natura o està més pendent de criar els seus llobatons. Amb la panxa plena i prou caça salvatge, no té necessitat d'atacar els corrals ni acostar-se als pobles.

animals mal mesos

Per massa pa mai és mal any

Significa que l'abundància d'una cosa bona no és excessiva ni perjudicial.

any mal

Per tenir casa mal llogada, val més tenir-la ben tancada

casa mal

Per tot arreu hi ha cent llegües de mal camí

Significa que les dificultats i els problemes són a tot arreu i ningú se n'escapa, sigui quin sigui el lloc o la situació. Recorda que no hi ha cap lloc perfecte o lliure de obstacles a la vida. Serveix per mostrar paciència quan les coses es torcen, sabent que a la vida de tothom hi ha reptes semblants.

mal

Per un mal que molt poc dolgui, medecina gens o poca

Aconsella no intervenir excessivament amb medicaments o remeis quan una malaltia, molèstia o dolor és molt lleu, ja que el cos es pot curar sol. Es tracta d'una dita de saviesa popular sobre salut que promou la prudència i l'evitació de la sobremedicació en mals menors.

mal salut

Perdonar el dolent, és fer mal a la bona gent

Ens adverteix que una tolerància excessiva amb qui actua malament acaba perjudicant els innocents i la gent honrada. S'aplica a molts àmbits de la vida, des de la justícia fins a les relacions personals o el funcionament d'una comunitat.

bona gent mal

Pica més que l'escorpí, la llengua d'un mal veí

La llengua pot ser bona o molt dolenta, segons qui i com l'empri.

animals mal

Planta-me-la al clatell!

Expressió d'incredulitat

mal

Pluja del dimarts, mal a grapats.

mal oratge setmana

Poc cabal, mala ventura

Qui té pocs diners o propietats no pot superar molts problemes de la vida

mal diners

Poc de mal, espanta; el molt, amansa

mal

Poc mal danya

mal salut

Poc mal i ben planyut

mal

Poc profit, ajuda; i poc mal, danya

Significa que les coses petites també tenen importància i poden produir efectes considerables

mal consells

Poca fel, corromp [o amarga] molta mel

Indica que les coses dolentes i desagradables, fins i tot en una proporció molt petita, tenen la capacitat d'espatllar o fer amargues les coses bones i agradables. És una sentència moral molt utilitzada popularment per il·lustrar com els detalls negatius poden arruïnar un resultat positiu.

mal

Poll d'una llocà, fart i mal criat

consells animals mal

Posar els ous en mala lloca

Tindre poques probabilitats d'èxit

animals mal maneres de dir

Posar-se malament

Desplaure. No escaure

maneres de dir mal

Pota sense ferradura, fa mal i no dura

treball mal animals

Prendre a bé [o a mal]

Reaccionar bé o malament davant un fet o una idea

maneres de dir be mal

Prendre mal

Fer-se mal, sofrir un dany físic per accident

maneres de dir mal

Prendre mala vereda

Extraviar-se. Comportar-se malament

maneres de dir mal

Prendre malament

Molestar-se

mal maneres de dir

Quan disputen els de dalt, els de sota prenen mal.

gent mal

Quan el diable vol fer mal, juga a les cartes

diable joc mal

Quan el mal fort es declara és en va plantar-li cara

mal

Quan el mal ve d'Almansa a tots “alcança”.

Fa referència a un fet històric amb què malauradament els catalans vam perdre la batalla d'Almansa contra l'exèrcit de Felip V a la guerra de Successió

llocs mal maneres de dir

Quan el mar arrufa el nas, és senyal de mal borràs

Quan la superfície s’arruga, oneja i escumeja és perquè està alçant-se vent

oratge mar mal

Quan el metge roda el cap, mal assumpte

Sol interpretar-se com un senyal de preocupació o mal pronòstic davant una situació de salut, tot i que, en termes mèdics reals, el fet que un professional mogui el cap del pacient pot ser una maniobra diagnòstica o terapèutica, com la maniobra d'Epley per a vertígens posicionals, que es resolen ràpidament a la consulta.

mal oficis salut

Quan la guineu caça grills, mal per ella i pels seus fills

Denota la gran necessitat i pobresa que té qui fa allò que no correspon al seu estat, qui s'empra en coses d'escassíssima utilitat.

animals mal caça

Quan la vela colpeja el pal, mal

mal oratge

Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina

[foguina = llar, fogar, fumeral]. Aquest refrany indica que quan hi ha llampecs (tempesta) a la zona marítima, és previsible que el mal oratge es desplaci cap a l'interior, a la fogaina (llar, fogar o fumeral). Recomana, per tant, buscar aixopluc i preparar-se per a la tempesta a casa.

foc mal oratge

Quedar bé [o malament]

Obrar d'acord [o en desacord] amb l'obligació o amb la correcció en el tracte amb els altres

maneres de dir be mal

Qui a bèstia o planta fa mal, és un gran animal

Certament. La maldat és resultant de mentalitats diabòliques

animals mal plantes

Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal

mort mal

Qui canta els seus mals espanta

Qui canta o està alegre, no es capfica pels problemes. Significa que cantar ajuda a superar les penes, la tristor i els problemes quotidians, animant l'esperit.

cantar mal alegria

Qui el mal evita, el bé practica

mal

Qui és boig quan neix té mal que li creix

Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa

salut mal

Qui espines sembra, descalç no vaja

Qui conscientment fa mal o atempta contra la reputació d’algú, ha de tindre clar que en algun moment el mal se li tornarà en contra

persones mal

Qui està bé no se’n recorda de qui està mal

Ressalta que l’egoisme fa que no solguem pensar en qui està pitjor que nosaltres

be mal persones

Qui estima la natura, no pot ser mala persona

mal persones