1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
1. Concavitat xicoteta, clot de poca profunditat on s'arreplega l'aigua de la pluja. 2. Cantó de pa buidat parcialment de molla i farcit de menjar. A la Vall d’Uixó es diuen ximos. 3. Rosa. Gra de dacsa que s'obri en forma de flor quan es torra. 4. Clotet. Joc de xiquets en què els jugadors tracten de ficar una moneda, una pedra, una bala, etc., en un clot circular fet en terra tirant-la-hi des d'una certa distància, i guanya el que la hi fa anar dins o més a la vora
1. Peça de tela de drap, de pell, etc., que s'estén damunt el llit o un moble per tapar-lo o perquè faci més goig de veure. 2. Teulada construïda sobre el portal, per a resguardar-lo de la pluja
1. Estrofa; conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular. 2. Composició poètica breu que sol servir de lletra en les cançons populars. 3. Petit grup de músics que acompanyen amb llurs instruments, especialment de vent, les danses populars i altres passos de les festes
Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit
Cadolla. Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar
1. Fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l'acció de les aigües i del redolament. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a ensenyar-se noves coses
1. És una estora circular trenada en la tècnica de “trenat continu”. 2.- Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa. 3. Recipient format per un disc d'espart, en el qual es posa la pasta d'oliva o la brisa del raïm per a premsar-la. 4. Com a figues en cofí. Molt estrets, molt ajustats en un espai reduït
Guarniment constituït per un gran anell de cuiro o de lona ple de palla o de crin i subjectat per dos costelles de fusta, que es posa envoltant el coll de la bèstia que ha de junyir-se al carro o a l'aladre, i que s'articula per mitjà d'anelles i de sivelles amb les corretges que servixen per a dirigir els moviments de l'animal, com per tirar a carro, per llaurar, per batre amb carretó, etc
Classe de collera de bèstia de més grossària que la collera ordinària
1. Got xicotet de beguda alcohòlica. 2. Quantitat no massa gran de qualsevol beguda alcohòlica que sovint es beu d'un colp
Que colpeix, que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent
1. Commoure l'ànim [d'algú] una impressió forta, sobtada. 2. ocar, encertar, amb una certa força
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. [Es diu a La Vall d’Uixó]
1. Padrina d'un xiquet en relació amb els pares i el padrí. 2. Tècnica sanitària especialment preparada per a assistir les dones durant el part. 3. Veïna, especialment dona xarradora, xafardera
1. Activitat festiva, diversió col·lectiva. 2. Entusiasme, il·lusió
[Castellanisme]. Calaixera. Moble de cinc pams d'altària, acabat per la part superior en un tauler horitzontal, i que conté tres o més calaixos posats un damunt l'altre i que ocupen tota la llargària del moble destinat generalment a alçar-hi la roba
1. Mullar-se amb la pròpia orina [alguna cosa o alguna persona]. 2. Riure
1. Braser. Recipient metàl•lic, generalment circular, que conté brases enceses o en el qual es fa cremar molinada o carbonet, utilitzat per a calfar l'ambient i especialment les cames en el tendur. 2. Rotlana de fusta amb un forat enmig, on va encaixat el braser. 3. Recipient gran, a manera de gibrell, destinat a tenir aigua per a escurar els plats, rentar els peus o la roba, etc. 4. Fadrina vella
Fórmula màgica per a allunyar els mals esperits o per a atraure els benèfics
1. Que consent, permetre o tolera. 2. Que pot ser consentit, tolerable
1. Aviciat. Que té el consentiment per a fer qualsevol cosa, excessivament contemplat. 2. Permès, tolerat. 3. Home casat que consent que la dona l'enganyi. 4. Lleugerament clavillat, sense separació visible. 5. Adolorit. Que pateix dolor o mal físic
Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants
Barrot de ferro que es col·loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana superior d’un carro
1. Convivència o consorci censurable, il·legal o il·lícita entre persones de diverses classes i que van amb mal fi. 2. Habitació que es compartix amb una altra persona o amb altres persones
Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada, egoista i amb pocs escrúpols
1. En les aus, extremitat movible on estan les plomes de la cua. 2. Còccix. Os propi dels vertebrats que no presenten cua, curt, imparell, central i simètric, constituït per la unió de les últimes vèrtebres i articulat per la base amb el sacre
1. Conjunt de vísceres, cor, fetge, pulmons, d'un animal, especialment dels de llana i cabriu. 2. Les mateixes vísceres considerades com a òrgan de l'amor o del valor. 3. Calma, fredor d'esperit; carència de pressa i de commocions fortes.
Sensació de cremor a l’estómac o païdor, acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent; pirosi
Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l’encorbat de la roda del carro
Varietat de falç de fulla corba en pla distint del mànec, usada especialment per a segar herba i treballs d'horta
Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida
Corpenta. Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats
Corral aïllat per a tancar el bestiar, propi de les terres de masos. 2. Corral menut
1. Flexible i elàstic, que es doblega fàcilment sense trencar-se. 2. Que resulta [un aliment] gomós i difícil de mastegar
1. Marrucs de coloms. 2. Afalacs, moixaines d'enamorats
Trobar-se en una situació anguniosa. 2. Afanyar-se. a.- Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa. b.- Treballar amb molta diligència, sol•lícitament. c.- Entregar-se a una faena, a una acció, de manera molt activa. d.- Fer diligències actives per a aconseguir alguna cosa
Volantí. Volta completa del cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra, que es fa fent anar el cap avall amb força i pujant els peus enlaire
Atifell gran, en forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada
1. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí. 2. Recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i a vegades proveït d'un mànec llarg. 3. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa. 4. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. 5. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians
1. Feix gran de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa o de rajoler. 2. Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast. 3. Sac gran fet de xarpellera teixida amb cànem o jute. 4. Conjunt de 35 garbes de cànem. 5. Taleca de cinc barcelles on es posava la farina
Autobús. El que fa regularment viatges entre dos punts fixos
1. Desenrotllar una malaltia des del moment en què es contrau fins que apareixen els primers símptomes. 2. Estar-se a casa ben calent o fent llit, per poder curar-se d’una malaltia. 3. Reposar excessivament, un menjar, que ja s'ha apartat del foc.
Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que servix per a diferents usos
1. Ferida xicoteta en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o del fred. 2. Clevill que es fa en els unglots de les cavalleries. 3. Clevill profund en una roca
Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble
Fer cresps els cabells, rissar-los, ondular-los
Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres
Garbellar. Passar pel garbell; netejar o porgar amb un garbell
1. ros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta. 2. Extrem d'una barra de pa. 3. Dau menut de pa fregit que se servix com a guarnició de sopes, cremes, purés o ensalades
Conjunt d’aliments vegetals que es consumeixen crus en un àpat. Poden estar adobats o no, però mai cuits, com per exemple: alficòs, ceba, encisam, carlota, rave, tomaca, olives, cebetes en vinagre, pebrera en aigua-sal, etc.
Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a aprendre coses noves
Manoll de sarments de quatre a sis pams de llarg, que són molt bons per a fer foc viu
1. Pedaç que es cus en les peces de les calces, faldilles, pantalons, etc. quan estan foradades en la zona que va sobre el cul. 2. Part de la roba que tapa i protegeix el cul. 3. Agarrar la forma del cul una peça de vestir
Romanalles d'una cosa que resten dins el recipient que la contenia
1. Endreçat, que fa les coses amb orde i netedat, així com cal. 2. Net, lliure d'impureses
1. Gossada. Conjunt de gossos, especialment quan cacen junts. 2. Grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador
Manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada. S'usen com a pronoms, com a substantius [comuns i propis], com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada
1. Últim període de la duració d'una cosa. 2. Postres. Fruita, dolços o altres aliments que es prenen en acabar les menjades
Vulgarisme. Forma usada en lloc de fins i que indica el terme al qual arriba el moviment o l'acció
1. Dit de la mà. 2. Home astut, molt enginyós per a aprofitar-se dels altres
1. Anar, moure's, d'un punt a un altre de més baix. 2. Recórrer de dalt a baix. 3. Portar de dalt a baix. 4. Descendir
1. Peça de roba o d'un altre material més resistent que cobrix la part de davant del cos per a resguardar el vestit. 2. Bata amb mànegues, de teixit prim i comú, que duen els infants i alguns homes damunt llurs vestits per no embrutar-se
1. Aparell usat per a debanar fils, cordes o altres materials flexibles. 2. Aparell giratori sobre el qual es debana una madeixa. 3. Dona que debana
Anar prenent el fil d'una troca o madeixa i enrotllar-lo formant un cabdell, omplint un rodet, etc.
1. Dissoldre [un sòlid] per mitjà d'un líquid. 2. Remenar un ou per fer truita. 3. Perdre força o consistència, una obra literària, una actuació, una conferència
1. Esborrar; destruir totalment. 2. Consumir-se de desig ardent. 3. Desitjar intensament, vehementment
1. Tribut que consistia en la desena part de fruits, de rendes o de beneficis. 2. Impost que es pagava a l'Església per al manteniment del clero i dels edificis religiosos, i que consistia en un deu per cent sobre els productes de la terra
1.- Desena. Grup de deu unitats.. 2. Cada una de les parts en què es divideix el rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria. 3. Gra de rosaris més gros que els corresponents a les avemaries, i que serveix per a comptar els gloriapatris. 4. Muntó de deu gavelles que arrepleguen els eixarmentadors. 5. Tanda, grup de persones o d'animals que fan un treball. 6. Part de les deu en què es pot dividir un terme
Infecció vírica, epidèmica i contagiosa, que produeix febre, dolors articulars i musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. 2. Delicadesa afectada o menyspreu fingit
1. Proporcionar, posar a la disposició d'algú. 2. Treure el parament d'una cosa. Normalment la fem servir per referir-nos a la taula i concretament per a menjar: a) Desparar la taula: desguarnir la taula dels utensilis necessaris per a menjar. b) Desparar l'altar: llevar-li els paraments que l'adornen en les funcions solemnes, principalment en les de Setmana Santa.
Idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa i que condiciona el seu comportament
1. Abandonat; deixat anar. Especialment: Abandonat per vell o inservible. 2. Cansat, esgotat
1. Desllomar, baldar. 2. Posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència
1. Desmesurat; que excedeix tota mesura. 2. Molt excitat; fora de si. 3. Propi d'una persona boja