Taca de color fosc que queda a la pell que resulta de l'extravasació de la sang en el teixit subcutani al lloc on hom s’ha clavat un cop
Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada
Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca per l'acció de l'aigua i del redolament, que formen les platges pedregoses
1. Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l’interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d’oli, de petroli, etc. (on s’amara de líquid combustible) i que fa que es mantingui la flama encesa. 2. Floc de cabells que pengen. 3. Floc de cabells tenyits d'un color més suau que el natural.
1. Persona poc espavilada, que no té vigor, curta d'enteniment o massa crèdula. 2. BLEDÀ. Ufanós, que ostenta exuberància de bellesa o de salut
Acció de bleixar o alenar. Pantaixr. Respiració cansada, agitada, fatigosa,.
Forn continu de coure rajoles, teules, maons o altra obra de terra, normalment construït prop del terral d'on és extreta l'argila que n'és la primera matèria
1. Que té la boca oberta. 2. Que obri la boca d'admiració, incomprensió o fam. 3. Que bada
Bocamoll. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra.
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 3. Qui té la boca salivosa. 4. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra. 5. Persona innocent, fàcil d'enganyar
Que està cap per avall, de cara a terra, de boca a terra
1. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca. 2. Un poc de menjar. Part d'aliment que es pren en una menjada no gaire abundant. 3. Tros, fragment, d'alguna cosa trencada o tallada. Tros de camí
1. Porció d'aliment que cap en la boca. 2. Aliments que es prenen entre l'esmorzar i el dinar. 3. Colp donat amb la mà en la boca
Bota gran, ventruda i de dogues molt gruixades, d'unes cinc càrregues proveïda de huit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària i que serveix per tenir vi i n'hi caben alguns centenars de litres
1. Que té la boca gran. 2. Xerraire indiscret, que tendeix a dir allò que s'hauria de mantindre en secret o que aconsella discreció
Antigament, relacions sexuals entre dos enamorats abans del matrimoni, amb la promesa de casar-se, davant de testimonis, en un futur proper.
1. Policia. Cos de funcionaris, dependent d'una Administració pública, que s'encarrega de vetlar pel manteniment de l'orde públic i la seguretat ciutadana. 2. Bambolla. Lesió produïda per un alçament de l'epidermis, generalment com a conseqüència d'una cremada o d'una fricció, que inicialment conté un líquid serós i que després pot contindre sang o pus. 3. Mentida. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment.
1. Peix (Boops boops) de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues. 2. Planta herbàcia perenne, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent.amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes
1. Tros de terreny guanyat al bosc on s’han cremat les rames dels arbres i els matolls. Aquest terreny s’utilitzarà per al conreu de cereal o altres cultius. 2. Forma de contracte agrari sobre una part de fruits que es regix per l'ús i el costum locals. 3. Forat que fa en la roba una espurna de foc.
Peça de ferro fus, cilíndrica o troncocònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell
1. Enganyar o sorprendre (a algú) amb una cosa que no esperava. 2. Importunar o molestar amb una insistència excessiva. 3. Fer l’acte sexual; cardar.
Conjunt de peces de roba que formen el vestit i faixadura d'un infant nou-nat o quan el porten a batejar
Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder portar-los d'una banda a una altra
Pic. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
1. Menjar constituït bàsicament per creïlles, cebes i bajoques bollides, adobades amb oli, vinagre i sal. 2. Embolic, desgavell, desorde. Conjunt de coses o accions confuses i males de resoldre.
1. Peça de cel·lulosa amb què, a manera de braga, s'embolica el cos dels bebés o dels adults que no poden contindre les evacuacions i que servix per a retindre els orins i la matèria fecal. 2. Peça rectangular de tela per a embolicar el cos i les cames de les criatures de pit. 3. (En plural: bolquers). Conjunt de robes de les criatures de pit.
Reprendre, amonestar algú amb rigor perquè ha comés alguna falta o alguna omissió
Bondat natural en el caràcter, que es manifesta en la senzillesa, l'afabilitat, l'honradesa, amb què es comporta algú.
1. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió. 2. Protuberància produïda per un colp o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl•lica, etc. 3. Altell, turó. 4. Deute que no se sap com pagar
1. Excrement dels quadrúpedes i, en especial, del bestiar boví i del cavallí. 2. Faena feta grosserament, sense traça. 3. Persona de poca capacitat, poc intel·ligent
1. Moure la boca, obrir i tancar la boca, com el que espira. 2. Espirar. Bufar amb suavitat. 3. Fer les bocades de l'agonia, morir-se. 4. Parlar un poc. 5. Fer bosses, alguna peça de roba. 6. Amplejar, el calcer, els guants
1. Comissura dels llavis. 2. Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l'aigua. 3. Boca del forn. 4. Tramús. Excoriació que es forma en la comissura dels llavis. 5. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 3. Qui té la boca salivosa. 4. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra. 5. Persona innocent, fàcil d'enganyar
Soroll produït per la mescla de gasos i líquids en la cavitat intestinal.
1. Cabana, barraca, per a guardar palla, fems, eines de conreu, etc., o per a tancar-hi el bestiar les nits. 2. Casa rústica, que depèn d’una masia.
1. Persona impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen. 2. Persona estúpida, sense trellat, de poca formalitat
1. Pegar voltes, moure's a un costat i a l'altre. 2. Bordar el gos. Lladrar amenaçadorament.
1. Porció mínima d'una cosa. 2. Borrallo. Partícules de brutícia de fibres aglomerades, que es posen sota els mobles, especialment els llits)
Partícules de brutícia de fibres aglomerades, que es posen sota els mobles, especialment els llits
Espècie de manta o de llençol de teixit de cànem o de jute, que servix per a arreplegar les olives i les garrofes quan es batollen els arbres, o per a transportar faves, fesols, palla o altres productes
1. Pelussa que fan la llana, el cotó i altres matèries tèxtils. 2. Pelussa fina precursora de la barba. 3. Pelussa fina que cobreix la pell de certes fruites. 4. Herba menuda que cobreix un tros de terra. 5. Primera ploma de les aus
Calçat que arriba més amunt del turmell, obert per davant i que s’ajusta amb cordons.
1. Soroll intens que fa qui es diverteix, juga o es baralla. 2. Rebolica, tropell, moviment desordenat de molta gent
1. comporta de regar. 2. Forat per on es llança a la claveguera l'aigua bruta de l'adoberia.
1. Que té la punta poc afilada. 2. Que forma bosses. 3. Que té la cara inflada, excessivament deformada per la inflor
1. Recipient confeccionat de cuiro, generalment de boc, que, cosit i empegat, servix per a contindre vi, oli o un altre líquid. 2. Figa que encara no és madura.
1. Persona que es dedica a fer botes de fusta, especialment de vi. 2. Persona que es dedica a fer bots i botes de cuiro.
Deformat, més abonyegat o voluminós d'una banda que de l'altra
Que té tendència a tindre relacions d’amistat absorbents
1. Que té les galtes molt grosses. 2. Orgullós, presumit, arrogant, ple de vanitat, bròfec i prepotent. 3. Durant la guerra de Successió, forma despectiva d'anomenar els partidaris del pretendent Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i primer rei d'Espanya, com a Felip V, de la dinastia dels Borbons. 4. Persona que col·labora amb els enemics del seu país
1. Local a peu pla i amb porta al carrer on es ven al detall algun tipus de producte. 2. Conjunt de mercaderies que hi ha en una botiga.
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet. 2. Bony que ix en el cap com a conseqüència d'una contusió.
Irritació, disgust, que es manifesta en la cara o en les paraules i va acompanyat de plors
1. Peix (Boops boops) de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues. 2. Planta herbàcia perenne, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes
Distància entre els extrems de les dues mans tenint els braços en creu [aprox. 1,60cm]
Braç de riu o ramal de séquia que condueix l'aigua directament al camp que s'ha de regar
1. Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços. 2. Feix de blat que agafa el segador. 3. Moviment i posició dels braços per a envoltar a algú o alguna cosa. 4. A braçats: En abundància. 5. Un braçat (de): Una bona quantitat (de).
1. Es diu del bou i d'altres animals que tenen l'entrecuix d'un color diferent de la resta del cos. 2. Robust, massís, no fofo. 3. Home sencer, enèrgic i decidit
Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toqui el terra
1. Fer brams, l'ase o altres animals. 2. Cridar fort, les persones. 3. Cantar fent grans crits. 4. Fer soroll, la tempestat, el mar agitat. 5. Cremar o coure molt, una cosa.
1. Pedra col•locada horitzontalment a la part inferior d'un portal, sobre la qual descansen les rebranques. 2. Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra
Part lateral d'un portal o finestra, especialment quan és de pedra
1. Moure's alternativament de banda a banda. 2. Moure amb la mà [una arma o un altre objecte] amb un gest amenaçador. 3. Fer sonar una campana. 4. Caminar balancejant-se, engrunsant-se
1. Part del braç compresa entre l'espatla i el colze. 2. En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa. 3. Força corporal, vigor. 4. Valor, coratge
Tuf. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta
1. Bressol. Espècie de llitet, generalment de fusta o de vimen (vime, vímet), que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits. 2. Bressada. Acció de bressar. Engrunsar (especialment un xiquet) en el bressol. 3. Cistell en forma de bressol que servix per a portar verdures o la roba de llavar.
1. Llit de xiquet al qual es pot imprimir generalment un moviment de balanceig. 2. Lloc de naixement, origen, d'alguna cosa.
1. Trosset solt d'un filament o cos menut de forma anàloga. 2. Quantitat molt petita d’alguna cosa.
1. Gent baixa, xusma, gentalla (o gentola). 2. Xicalla. Conjunt de xiquets, particularment entremaliats o renouers.
1. Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, setrill, etc.) en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, l’oli, etc. 2. Romanços, excuses, raons capcioses. Pel broc gros: Sense circumloquis ni ambigüitats.
1. Sec, que no té humitat. 2. Adust, aspre en el tracte. Grosser. 3. Aspre en el tracte
Grosseria, renec. Soltar una animalada. Parlar malament
Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge
1. Eixir, l'aigua, de terra, especialment amb una certa impetuositat, formant broll. 2. Eixir amb força, un líquid o un gas, del lloc que el conté. 3. Eixir, creixent, de terra. 4. Produir-se sobtosament, sorgir.
1. Boira, especialment quan és poc espessa. 2. Núvol. Agregat de diminutes gotes d'aigua o de cristalls de gel, suspés en l'atmosfera i produït per la condensació del vapor d'aigua. 3. Bromera. Conjunt de bambolles que es formen en la superfície d'un líquid i que s'adherixen entre si d'una manera més o menys consistent.
1. Escuma. Conjunt de bambolles que es formen en la superfície d'un líquid i que s'adherixen entre si d'una manera més o menys consistent. Un sabó que fa molta bromera. 2. Impureses que suren en la superfície quan es bullen algunes substàncies.
1. Esquitxar, ruixar; tirar una multitud de gotes sobre una cosa. 2. Beure vi o altre licor en celebració d’una festa, d’una inauguració, etc.
Brossat, massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet. 2. Broll, porció de líquid que surt amb força
Brunzit. 1. Soroll que produïx el moviment ràpid d'un cos per l'aire. 2. Soroll del vent en travessar un badall.
Brunzir. Produir un brunzit. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori
Produir un soroll un cos que es mou ràpidament dins l’aire.