1. Allò que pot contindre el bec d'una au. 2. Menjar que una au pren amb el bec per a donar-lo a les seves cries. 3. Colp pegat amb el bec. 4. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. 5. Dormida curta. 6. Error comés per distracció, per irreflexió.
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra
1. Berenar, menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. 2. Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa.
Barra de ferro que per un cap va penjada al brancal d'una porta i per l'altre té un ganxo o colze que encaixa dins una anella de la porta per tancar aquesta en fort, de manera que la barra forma triangle amb la línia de la porta i amb la del brancal
Parlar malament [d'algú o d'alguna cosa], difamar. Publicar les males accions o els defectes d'altri
1. Part posterior del coll de l'ésser humà i dels animals. 2. Part d'una pell o d'un cuiro que segueix la del cap
Cop pegat amb la mà en el bescoll, la part posterior del coll
1. Claror que deixa passar un cos translúcid. 2. Coneixença imperfecta, dubtosa, d’alguna cosa.
1. Animalada. Dita o acció impròpia dels éssers humans. 2. Cadascuna de les coses, gen. xafarderies, exageracions o acudits, que s’expliquen en una conversa de persones desvagades.
1. Acte de bestreure o aportar capital per endavant. 2. Capital en diners o en espècie que s'aporta a un negoci abans de treure'n profit
1. Col·loquialment, prebenda, ganga, cosa de bona qualitat o de valor que s’aconsegueix fàcilment, a bon preu o sense gaire esforç. 2. Antigament, plaça fortificada d'escassa importància.
1. Partícules del menjar que queden adherides als llavis després d'haver menjat o begut. 2. Ratlles negres que ixen a la part dels balcons i els voladissos de les façanes. 3. Protecció de fusta o de metall a la part baixa de la porta perquè s’espixorre l’aigua quan plou o quan esguiten, els cotxes que passen pel carrer, dels bassals, etc.; evita, doncs, que entre dins de casa.
Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen]. 2. Eina consistent en un tallantet posat al cap d'un mànec llarg, que serveix per treure les herbes del sembrat
1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 2. Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitlot, un conjunt de bitles
1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè pugui aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 2. Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitllot, un conjunt de bitles. 3. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant
1. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllant, disposat dins de la llançadora i que forma la trama del teixit. 2. Quantitat de fil enrotllat que es col•loca dins la llançadora per ser esmerçat
1. Baldar, apalissar. Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física. 2. Recremar o calfar excessivament, amb ardor de foc
1. Basca, xafogor. Calor sufocant d'un ambient calent i encalmat. 2. Rubor. Color roig que apareix en les galtes o en la cara, per vergonya, confusió o modèstia
Entrepà amb llonganissa i botifarra, sovint fet amb una pataqueta. Com que és una especialitat valenciana, cal aclarir que la llonganissa és el que en altres bandes en diuen ‘botifarra’ i la botifarra és el que en altres llocs en diuen ‘botifarró’ o ‘botifarra negra’, fet amb sang de porc i per això de color fosc o negre. La llonganissa seria el ‘blanc’ i la botifarra, el ‘negre’.
Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions.
Boira. Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d'aire porta en suspensió partícules d'aigua, provinents de la condensació del vapor de l'atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre
1. Desaprovar, censurar (algú) pel fet d’haver obrat malament (en oposició a lloar). 2. Desaprovar o censurar (alguna cosa).
Taca de color fosc que queda a la pell que resulta de l'extravasació de la sang en el teixit subcutani al lloc on hom s’ha clavat un cop
Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada
Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca per l'acció de l'aigua i del redolament, que formen les platges pedregoses
1. Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l’interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d’oli, de petroli, etc. (on s’amara de líquid combustible) i que fa que es mantingui la flama encesa. 2. Floc de cabells que pengen. 3. Floc de cabells tenyits d'un color més suau que el natural.
1. Persona poc espavilada, que no té vigor, curta d'enteniment o massa crèdula. 2. BLEDÀ. Ufanós, que ostenta exuberància de bellesa o de salut
Acció de bleixar o alenar. Pantaixr. Respiració cansada, agitada, fatigosa,.
Actitud pròpia dels bovos. Persona que es mostra poc intel·ligent i poc desperta per anar pel món.
Forn continu de coure rajoles, teules, maons o altra obra de terra, normalment construït prop del terral d'on és extreta l'argila que n'és la primera matèria
1. Que té la boca oberta. 2. Que obri la boca d'admiració, incomprensió o fam. 3. Que bada
Bocamoll. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra.
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 3. Qui té la boca salivosa. 4. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra. 5. Persona innocent, fàcil d'enganyar
Que està cap per avall, de cara a terra, de boca a terra
1. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca. 2. Un poc de menjar. Part d'aliment que es pren en una menjada no gaire abundant. 3. Tros, fragment, d'alguna cosa trencada o tallada. Tros de camí
1. Porció d'aliment que cap en la boca. 2. Aliments que es prenen entre l'esmorzar i el dinar. 3. Colp donat amb la mà en la boca
Bota gran, ventruda i de dogues molt gruixades, d'unes cinc càrregues proveïda de huit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària i que serveix per tenir vi i n'hi caben alguns centenars de litres
1. Que té la boca gran. 2. Xerraire indiscret, que tendeix a dir allò que s'hauria de mantindre en secret o que aconsella discreció
Antigament, relacions sexuals entre dos enamorats abans del matrimoni, amb la promesa de casar-se, davant de testimonis, en un futur proper.
1. Policia. Cos de funcionaris, dependent d'una Administració pública, que s'encarrega de vetlar pel manteniment de l'orde públic i la seguretat ciutadana. 2. Bambolla. Lesió produïda per un alçament de l'epidermis, generalment com a conseqüència d'una cremada o d'una fricció, que inicialment conté un líquid serós i que després pot contindre sang o pus. 3. Mentida. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment.
1. Peix (Boops boops) de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues. 2. Planta herbàcia perenne, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent.amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes
1. Tros de terreny guanyat al bosc on s’han cremat les rames dels arbres i els matolls. Aquest terreny s’utilitzarà per al conreu de cereal o altres cultius. 2. Forma de contracte agrari sobre una part de fruits que es regix per l'ús i el costum locals. 3. Forat que fa en la roba una espurna de foc.
Peça de ferro fus, cilíndrica o troncocònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell
1. Enganyar o sorprendre (a algú) amb una cosa que no esperava. 2. Importunar o molestar amb una insistència excessiva. 3. Fer l’acte sexual; cardar.
Conjunt de peces de roba que formen el vestit i faixadura d'un infant nou-nat o quan el porten a batejar
Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder portar-los d'una banda a una altra
Pic. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
1. Menjar constituït bàsicament per creïlles, cebes i bajoques bollides, adobades amb oli, vinagre i sal. 2. Embolic, desgavell, desorde. Conjunt de coses o accions confuses i males de resoldre.
1. Peça de cel·lulosa amb què, a manera de braga, s'embolica el cos dels bebés o dels adults que no poden contindre les evacuacions i que servix per a retindre els orins i la matèria fecal. 2. Peça rectangular de tela per a embolicar el cos i les cames de les criatures de pit. 3. (En plural: bolquers). Conjunt de robes de les criatures de pit.
Reprendre, amonestar algú amb rigor perquè ha comés alguna falta o alguna omissió
Amonestació, reprensió. Advertir severament (a algú) perquè es corregisca.
Bondat natural en el caràcter, que es manifesta en la senzillesa, l'afabilitat, l'honradesa, amb què es comporta algú.
1. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió. 2. Protuberància produïda per un colp o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl•lica, etc. 3. Altell, turó. 4. Deute que no se sap com pagar
1. Excrement dels quadrúpedes i, en especial, del bestiar boví i del cavallí. 2. Faena feta grosserament, sense traça. 3. Persona de poca capacitat, poc intel·ligent
1. Moure la boca, obrir i tancar la boca, com el que espira. 2. Espirar. Bufar amb suavitat. 3. Fer les bocades de l'agonia, morir-se. 4. Parlar un poc. 5. Fer bosses, alguna peça de roba. 6. Amplejar, el calcer, els guants
1. Comissura dels llavis. 2. Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l'aigua. 3. Boca del forn. 4. Tramús. Excoriació que es forma en la comissura dels llavis. 5. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 3. Qui té la boca salivosa. 4. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra. 5. Persona innocent, fàcil d'enganyar
Soroll produït per la mescla de gasos i líquids en la cavitat intestinal.
1. Cabana, barraca, per a guardar palla, fems, eines de conreu, etc., o per a tancar-hi el bestiar les nits. 2. Casa rústica, que depèn d’una masia.
1. Persona impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen. 2. Persona estúpida, sense trellat, de poca formalitat
1. Pegar voltes, moure's a un costat i a l'altre. 2. Bordar el gos. Lladrar amenaçadorament.
1. Porció mínima d'una cosa. 2. Borrallo. Partícules de brutícia de fibres aglomerades, que es posen sota els mobles, especialment els llits)
Partícules de brutícia de fibres aglomerades, que es posen sota els mobles, especialment els llits
Espècie de manta o de llençol de teixit de cànem o de jute, que servix per a arreplegar les olives i les garrofes quan es batollen els arbres, o per a transportar faves, fesols, palla o altres productes
1. Pelussa que fan la llana, el cotó i altres matèries tèxtils. 2. Pelussa fina precursora de la barba. 3. Pelussa fina que cobreix la pell de certes fruites. 4. Herba menuda que cobreix un tros de terra. 5. Primera ploma de les aus
Calçat que arriba més amunt del turmell, obert per davant i que s’ajusta amb cordons.
1. Soroll intens que fa qui es diverteix, juga o es baralla. 2. Rebolica, tropell, moviment desordenat de molta gent
1. comporta de regar. 2. Forat per on es llança a la claveguera l'aigua bruta de l'adoberia.
1. Que té la punta poc afilada. 2. Que forma bosses. 3. Que té la cara inflada, excessivament deformada per la inflor
1. Recipient confeccionat de cuiro, generalment de boc, que, cosit i empegat, servix per a contindre vi, oli o un altre líquid. 2. Figa que encara no és madura.
1. Persona que es dedica a fer botes de fusta, especialment de vi. 2. Persona que es dedica a fer bots i botes de cuiro.
Deformat, més abonyegat o voluminós d'una banda que de l'altra
Que té tendència a tindre relacions d’amistat absorbents
1. Que té les galtes molt grosses. 2. Orgullós, presumit, arrogant, ple de vanitat, bròfec i prepotent. 3. Durant la guerra de Successió, forma despectiva d'anomenar els partidaris del pretendent Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i primer rei d'Espanya, com a Felip V, de la dinastia dels Borbons. 4. Persona que col·labora amb els enemics del seu país
1. Local a peu pla i amb porta al carrer on es ven al detall algun tipus de producte. 2. Conjunt de mercaderies que hi ha en una botiga.
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet. 2. Bony que ix en el cap com a conseqüència d'una contusió.
Tartamut. Persona a qui costa d’articular els sons perquè té un defecte a la parla. Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries i espasmòdiques en l'emissió de les paraules.
Irritació, disgust, que es manifesta en la cara o en les paraules i va acompanyat de plors