Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants
Barrot de ferro que es col·loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana superior d’un carro
1. Convivència o consorci censurable, il•legal o il•lícita entre persones de diverses classes i que van amb mal fi. 2. Habitació que es compartix amb una altra persona o amb altres persones
Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada, egoista i amb pocs escrúpols
1. En les aus, extremitat movible on estan les plomes de la cua. 2. Còccix. Os propi dels vertebrats que no presenten cua, curt, imparell, central i simètric, constituït per la unió de les últimes vèrtebres i articulat per la base amb el sacre
Sensació de cremor a l’estómac o païdor, acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent; pirosi
Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l’encorbat de la roda del carro
Varietat de falç de fulla corba en pla distint del mànec, usada especialment per a segar herba i treballs d'horta
Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida
Corpenta. Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats
Corral aïllat per a tancar el bestiar, propi de les terres de masos. 2. Corral menut
1. Flexible i elàstic, que es doblega fàcilment sense trencar-se. 2. Que resulta [un aliment] gomós i difícil de mastegar
1. Marrucs de coloms. 2. Afalacs, moixaines d'enamorats
Trobar-se en una situació anguniosa. 2. Afanyar-se. a.- Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa. b.- Treballar amb molta diligència, sol•lícitament. c.- Entregar-se a una faena, a una acció, de manera molt activa. d.- Fer diligències actives per a aconseguir alguna cosa
Volantí. Volta completa del cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra, que es fa fent anar el cap avall amb força i pujant els peus enlaire
Atifell gran, en forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada
1. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí. 2. Recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i a vegades proveït d'un mànec llarg. 3. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa. 4. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. 5. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians
1. Feix gran de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa o de rajoler. 2. Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast. 3. Sac gran fet de xarpellera teixida amb cànem o jute
Autobús. El que fa regularment viatges entre dos punts fixos
Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que servix per a diferents usos
1. Ferida xicoteta en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o del fred. 2. Clevill que es fa en els unglots de les cavalleries
Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble
Fer cresps els cabells, rissar-los, ondular-los
Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres
Garbellar. Passar pel garbell; netejar o porgar amb un garbell
1. ros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta. 2. Extrem d'una barra de pa. 3. Dau menut de pa fregit que se servix com a guarnició de sopes, cremes, purés o ensalades
Conjunt d’aliments vegetals que es consumeixen crus en un àpat. Poden estar adobats o no, però mai cuits, com per exemple: alficòs, ceba, encisam, carlota, rave, tomaca, olives, cebetes en vinagre, pebrera en aigua-sal, etc.
Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a aprendre coses noves
Manoll de sarments de quatre a sis pams de llarg, que són molt bons per a fer foc viu
1. Pedaç que es cus en les peces de les calces, faldilles, pantalons, etc. quan estan foradades en la zona que va sobre el cul. 2. Part de la roba que tapa i protegeix el cul. 3. Agarrar la forma del cul una peça de vestir
Romanalles d'una cosa que resten dins el recipient que la contenia
1. Endreçat, que fa les coses amb orde i netedat, així com cal. 2. Net, lliure d'impureses
1. Gossada. Conjunt de gossos, especialment quan cacen junts. 2. Grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador
Manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada. S'usen com a pronoms, com a substantius [comuns i propis], com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen
Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada
1. Últim període de la duració d'una cosa. 2. Postres. Fruita, dolços o altres aliments que es prenen en acabar les menjades
Vulgarisme. Forma usada en lloc de fins i que indica el terme al qual arriba el moviment o l'acció
1. Dit de la mà. 2. Home astut, molt enginyós per a aprofitar-se dels altres
1. Anar, moure's, d'un punt a un altre de més baix. 2. Recórrer de dalt a baix. 3. Portar de dalt a baix. 4. Descendir
Peça de roba o d'un altre material més resistent que cobrix la part de davant del cos per a resguardar el vestit
1. Aparell usat per a debanar fils, cordes o altres materials flexibles. 2. Aparell giratori sobre el qual es debana una madeixa. 3. Dona que debana
Anar prenent el fil d'una troca o madeixa i enrotllar-lo formant un cabdell, omplint un rodet, etc.
1. Dissoldre [un sòlid] per mitjà d'un líquid. 2. Remenar un ou per fer truita. 3. Perdre força o consistència, una obra literària, una actuació, una conferència
1. Esborrar; destruir totalment. 2. Consumir-se de desig ardent. 3. Desitjar intensament, vehementment
1. Tribut que consistia en la desena part de fruits, de rendes o de beneficis. 2. Impost que es pagava a l'Església per al manteniment del clero i dels edificis religiosos, i que consistia en un deu per cent sobre els productes de la terra
1.- Cada una de les parts en què es divideix el rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria. 2. Gra de rosaris més gros que els corresponents a les avemaries, i que serveix per a comptar els gloriapatris
Infecció vírica, epidèmica i contagiosa, que produeix febre, dolors articulars i musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. 2. Delicadesa afectada o menyspreu fingit
Idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa i que condiciona el seu comportament
1. Abandonat; deixat anar. Especialment: Abandonat per vell o inservible. 2. Cansat, esgotat
1. Desllomar, baldar. 2. Posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència
1. Desmesurat; que excedeix tota mesura. 2. Molt excitat; fora de si. 3. Propi d'una persona boja
Mancat d'amor, d'afecció; que obra sense delit, de mala gana
1. Posar en desordre. 2. Desfer, tirar per terra les coses coordinades cap a un fi. 3. Produir greus trastorns en el funcionament [d'un òrgan, etc]. 4. Posar en confusió, derrotar. 5. Descompondre [un mecanisme]. 6. Fer perdre la fe, els bons costums o altres valors morals. 7. Dir o fer desbarats o coses fora de raó o regla. 8. Descompassar-se, parlar o obrar fora de raó
1. Desordenat; posat en desordre. 2. Derrotat; posat en fuita desordenada. 3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals
1. Perdre la moderació. Dir inconveniències o disbarats. 2. Dislocar les barres [mandíbules] a una persona o animal
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Atrotinat-ada. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. 2. Que diu bestieses o les fa
1. Trencar el cap [a algú]. Ferir qualcú en el cap, produir una contusió al cap. 2. Fer un dany molt greu [a algú o a alguna part del cos]. 3. Perjudicar greument
Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]
1. Separar la carn de l'os. 2. Perdre la carn; aflaquir-se molt. 3. Llevar la terra als bancals, a la muntanya, a qualsevol terreny, deixant predominar les pedres
1. Desencaixar, treure del seu lloc un os o altra peça que estava unida i articulada amb altres. Luxació. 2. Desencaixar les juntures, les peces que componen [un tot]
Persona altiva i antipàtica, que menysprea els altres
1. Negar, dir el contrari d' allò que diu un altre, desmentir. 2. Dir el contrari d'allò que abans s'havia dit. 3. Tornar arrere la paraula donada en promeses, contractes, coses convingudes abans. 4. Refusar, no acceptar de fer una cosa. 5. En gran abundància, en quantitat extraordinària. A desdir: En abundància
Distreure's, divertir-se, prendre expansió del cos o de l'esperit
Esbargir-se o distreure’s per a aclarir el cap, per a descansar d’una faena o situació
Fer cessar d'estar embotit. Desinflar, en tots els sentits
Deslliurar-se d'alguna persona o alguna cosa que impedeix d'obrar o cohibeix, que constituïx una molèstia
Ignorant, que no té esment o advertència d'una cosa. Fer-se el desentès: No donar-se [algú], per al·ludit
Disbarat. Cosa feta o dita contra la raó o el sentit comú, fora de propòsit
Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc.
1. Desordre complet, gran confusió. 2. Despropòsit, cosa absurda
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. En sentit figurat es diu de esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Desembarassat; que va descarregat i té llibertat de moviments. 2. Deseixit; que obra amb llibertat i sense cohibir-se per vergonya, por, etc.
Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua
Descarat, que no té mirament ni moderació a l'hora de parlar o d'obrar
Disbarat, desgavell, destrellat. Dita pròpia de gent sense seny