1. Prostituta. Activitat de qui s'avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners. 2. Dona roín.
1. Bossa gran, sarró de tela o de pell, amb tapadora, que els caminants duien penjada a l'esquena per a portar aliments per al viatge, roba o altres utensilis. 2. Cistell de vímens ovalat amb una ansa al mig. 3. Panxa. Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior
1. Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. 2. Dit d’una persona barruda. Que té barra, desvergonyit.
Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull molt llarguer, per beure a galet
Recipient de fusta, semblant a una botija, amb els brocs de llanda i una ansa de ferro.
Beguda que s'elabora combinant aiguardent i mistela o altres licors
Menja típica de la Vall d'Uixó - La Plana Baixa - Castelló. Pastisset de tomata o verdures com a base; però amb altres ingredients, en el que destaca l’abadejo. La seva diferència sobre els pastissets actuals és que són mes grans que els que podem trobar ara als forns o pastisseries.
Fossar. Furgar, alçar o remoure un animal (la terra) amb el morro, especialment com fan els porcs.
Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce
Mescla de coses heterogènies, que no lliguen, que no s'adiuen entre elles.
1. Gresca, tabola, acció de divertir-se sorollosament. 2. Donar la barrila (a algú): Donar-li la llanda. 3. Tirar la barrila (a algú): Reptar-lo, bonegar-lo.
1. Persona esburbada, que fa les feines a la greu manera, sense mirament. 2. Moviment desordenat, atropellat, trafegós, sense miraments
1. Fer barrinades, volar (una construcció, una roca), amb una barrinada. Explosió de la càrrega col·locada en una barrinadura. 2. Foradar amb una barrina. Ferramenta que consistix en una barra metàl·lica proveïda d'un mànec transversal i acabada en una punta en forma d'espiral i que s'utilitza per a perforar diversos materials, com pedra, marbre i especialment fusta. 3. Rumiar, discórrer, cavil·lar, meditar.
1. Acció o efecte de barriscar. Comprar o vendre (una mercaderia) a ull, sense pesar, sense comptar o sense mesurar. 2. Mercaderia barriscada. 3. Menjada en què participa molta gent.
1. Comprar o vendre (una mercaderia) a ull, sense pesar, sense comptar o sense mesurar. 2. Concertar i comprar (el que queda de fruita, d'hortalissa) als revenedors, que donen el gènere a preu més baix per acabar la venda.
1. Que treballa malament, poc mirat en la faena, matusser, grosser. 2. Es diu de la faena mal feta, mal deixada
1. Creixent sobtat d’un riu, d’una riera, d’un torrent. 2. Pluja torrencial, aiguat.
1. Cada una de les llenques de fusta primes i caragolades que trau la plana o la garlopa planejant. 2. Cosa de poca duració, especialment si al començament té molta força o esplendor i s’extingeix de seguida. 3. Tira prima i acaragolada d'un material o d'un aliment. 4. Coses supèrflues, banals i de poca vàlua
1. Tronxo de la panolla de moresc, després de llevar-li els grans. Rapa de raïm. Raïm despullat de grans
1. Que té [especialment un animal] bona barra, que menja molt. 2. Que té barra, desvergonyit, que es posa pertot i embolica les coses
Panxa. Abdomen, ventre, especialment la seua cara anterior
Espècie de cabàs amb tapadora d'espart o de palmes, on els caçadors posen els animals que cacen, o on els treballadors del camp duen el menjar i les eines i que va penjat a un costat del carro
1. Xafogor. Calor sufocant que dificulta la respiració. 2. Ànsia, inquietud, opressió intensa de l'esperit. 3. Desmai, pèrdua dels sentits. 4. Nàusees. Sensació de malestar que indica la proximitat del vòmit. 5. Colla d'amics.
Caixa de fusta o de plàstic que s'utilitza per al transport de fruita i hortalissa.
Fona. Arma de tir, composta d'una trena de cànem, de lli, de pell o d'una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d'un cap, surt amb força el projectil
1. Recipient fet de pedra o d'una soca buidada per una cara, que serveix per posar-hi el menjar o abeurall dels animals domèstics, principalment dels porcs i l'aviram, per a llavar plats, pastar algeps o altres usos. 2. Recipient metàl·lic de dimensions reduïdes, amb una ansa o dos, que s'utilitza per a arreplegar la pasta que el rodet va fent i posar-la en els cofins
1. Recipient de fusta, de forma allargada, on es posa el menjar i el beure als animals domèstics. 2. Espècie de recipient de fusta o de pedra, amb aigua per atreure-hi els ocells i caçar-los amb els filats. 3. Piqueta on renten la roba. 4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia
Tiracordeta. Persona que té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana (bastaix de capçana), d’una corda (bastaix de corda), d’una barra (bastaix de barra), etc.
Persona que fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines
Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar
1. Peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa. 2. Peça de vestir còmoda i lleugera que usen sobre la roba alguns professionals per a treballar, generalment com a mesura d'higiene. 3. Davantal. Peça de vestir, generalment amb mànegues, que porten les criatures per a no embrutar-se la roba.
Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronze, que va penjada dins la cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de son extrem inferior fa sonar la campana
1. Pla inclinat del safareig sobre el qual es frega o es colpeja la roba quan es llava. Pedra sobre la qual es colpeja la roba que es llava. 3. Pala que s’usa per picar la roba quan es renta
1. El cor, executar els seus moviments naturals de contracció i de dilatació. 2. Existir, manifestar-se, un sentiment, una passió, un desig, un propòsit, en alguna cosa. 3. Batre l'una contra l'altra, dos peces que no ajusten bé, com una roda i l'eix d'un carro. 4. Lluitar, pegar-se.
Desori causat per una aglomeració de persones que van amunt i avall o per altres coses
Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples
1. Desmai, afluixament de les forces vitals. 2. Enrabiada, disgust gran
1. Acte de batre els arbres per fer-ne caure la fruita, principalment les nous, garrofes, ametles, etc. 2. Acte de batre amb batolles els cereals o llegums per separar la bajoca o la palla del gra
1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita. 2. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums
1. Conjunt de faenes que es fan en l'era des del moment que s'hi estenen les garbes fins que se separa el gra de la palla. 2. Estesa de garbes que es fa en l'era. 3. Palissa. 4. Acte de córrer els caçadors per dins un bosc o garriga per avalotar la caça i fer-la sortir de sos amagatalls. 5. Molta pressa
1. Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc. 2. Baralla produïda pel desacord entre dues o més persones. Palissa. Sèrie de colps pegats a algú.
1. Fer caure les olives, les ametlles o altres fruits, de l’arbre a cops de bastó. 2. Barallar-se a colps, pegar-se
Aficionat a tindre batusses. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida està a punt per fer-ho
Persona que parla molt i fora de lloc. Que li agrada saber dels assumptes dels altres
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
1. Matraca. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del dijous i Divendres Sant. 2. Beneitó, curt d'enteniment o de voluntat
1. Esclavó. Anella que, enllaçada amb unes altres, forma una cadena. 2. Picaport. Argolla o peça de ferro, penjada a una porta per la seua part superior, que, batent-la, servix per a tocar.
Receptacle, capsa rectangular normalment de fusta, d’un pis o dos, amb una tapa solta i amb un o més compartiments, destinat a transportar o guardar les plomes d'escriure, els llapis, els bolígrafs i els colorets
Pitet. Tovalloner que posen penjat davall el coll dels infants o persones bavoses perquè no s'embrutin el vestit amb les baves o deixalles del menjar
Aficionat o afectar a la beguda. Alteració causada per un estat d’embriaguesa.
1. Allò que pot contindre el bec d'una au. 2. Menjar que una au pren amb el bec per a donar-lo a les seves cries. 3. Colp pegat amb el bec. 4. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. 5. Dormida curta. 6. Error comés per distracció, per irreflexió.
Becada. 1. Inclinació ràpida del cap, feta involuntàriament per efecte de la son per qui no està ben ajagut. 2. Dormida curta.
1. Fer becaines o becades (inclinacions de cap, ràpides i involuntàries, per efecte de la son); fer una dormida curta. 2. indre una distracció o una equivocació.
Abecedari. Sèrie ordenada de les lletres d'una llengua; primer llibre o cartell de lectura, on aprenen de llegir l'alfabet i de confegir les lletres. 2. Primers rudiments d'un art, d'una ciència
Burla grossera i insultant. Acció de riure’s d’algú o d’una cosa.
Es diu d’una cosa que se sap a simple vista, sense comptar, mesurar o analitzar res
Agitació d'un grup de persones, d'animals o de coses que es belluguen, que no estan quiets.
1. Fer moure [una cosa, especialment una part del cos], desplaçant-la lleugerament. 2. Moure's, no estar quiet. 3. Fer passos, diligències, etc., per a aconseguir alguna cosa. 4. Fer moviments que desplacen lleugerament, ser capaç de moure's per no estar ben fixat, per no estar privat de moviment
Acció de belluguejar o bellugar-se, agitar-se; l’efecte.
Persona inquieta, que es mou molt, que sempre va d'una banda a l'altra, que no sap estar quieta en cap lloc.
1. Ximple, babau. Que no té l'enteniment prou desenrotllat. 2. Innocent, infeliç.
Vist amb bons ulls, apreciat per la gent, de bona fama.
Broc llarg per on s'aboca el líquid que conté un recipient, com ara la botija, el barral, una canterella o el setrill
1. Allò que pot contindre el bec d'una au. 2. Menjar que una au pren amb el bec per a donar-lo a les seves cries. 3. Colp pegat amb el bec. 4. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. 5. Dormida curta. 6. Error comés per distracció, per irreflexió.
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra
1. Berenar, menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. 2. Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa.
Barra de ferro que per un cap va penjada al brancal d'una porta i per l'altre té un ganxo o colze que encaixa dins una anella de la porta per tancar aquesta en fort, de manera que la barra forma triangle amb la línia de la porta i amb la del brancal
Parlar malament [d'algú o d'alguna cosa], difamar. Publicar les males accions o els defectes d'altri
1. Part posterior del coll de l'ésser humà i dels animals. 2. Part d'una pell o d'un cuiro que segueix la del cap
Cop pegat amb la mà en el bescoll, la part posterior del coll
1. Claror que deixa passar un cos translúcid. 2. Coneixença imperfecta, dubtosa, d’alguna cosa.
1. Acte de bestreure o aportar capital per endavant. 2. Capital en diners o en espècie que s'aporta a un negoci abans de treure'n profit
1. Col·loquialment, prebenda, ganga, cosa de bona qualitat o de valor que s’aconsegueix fàcilment, a bon preu o sense gaire esforç. 2. Antigament, plaça fortificada d'escassa importància.
1. Partícules del menjar que queden adherides als llavis després d'haver menjat o begut. 2. Ratlles negres que ixen a la part dels balcons i els voladissos de les façanes
Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen]. 2. Eina consistent en un tallantet posat al cap d'un mànec llarg, que serveix per treure les herbes del sembrat
1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 2. Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitlot, un conjunt de bitles
1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè pugui aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 2. Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitllot, un conjunt de bitles. 3. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant
1. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllant, disposat dins de la llançadora i que forma la trama del teixit. 2. Quantitat de fil enrotllat que es col•loca dins la llançadora per ser esmerçat
1. Baldar, apalissar. Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física. 2. Recremar o calfar excessivament, amb ardor de foc
1. Basca, xafogor. Calor sufocant d'un ambient calent i encalmat. 2. Rubor. Color roig que apareix en les galtes o en la cara, per vergonya, confusió o modèstia
Entrepà amb llonganissa i botifarra, sovint fet amb una pataqueta. Com que és una especialitat valenciana, cal aclarir que la llonganissa és el que en altres bandes en diuen ‘botifarra’ i la botifarra és el que en altres llocs en diuen ‘botifarró’ o ‘botifarra negra’, fet amb sang de porc i per això de color fosc o negre. La llonganissa seria el ‘blanc’ i la botifarra, el ‘negre’.
Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions.
Boira. Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d'aire porta en suspensió partícules d'aigua, provinents de la condensació del vapor de l'atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre
1. Desaprovar, censurar (algú) pel fet d’haver obrat malament (en oposició a lloar). 2. Desaprovar o censurar (alguna cosa).