1. Cosa posada al cim del cap d'algú. 2. Gorra protectora de cops. 3. Rodell de roba que les dones es posen a la cintura per recolzar-hi el cànter. 4. Rodella teixida d'espart, de palma, etc., que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc., quan es trauen del foc
1. Tortell de roba posada en doble o embotida de borra, que es posen damunt el cap les dones per portar-hi la gerra o el cove, els forners per portar-hi la post, els paletes per dur-hi les gavetes, etc., a fi de no fer-se mal al cap i evitar que els dits objectes caiguin. 2. Persona obstinada, cabota
Moviment de cap, especialment el que es fa quan es té son
1. La part més alta d’una cosa. 2. Caputxa de les capes del pastor
1. Preocupar-se, pensar molt seriosament en una cosa. 2. Ficar o fer entrar de cap [una cosa] dins d'una altra
1. Invertir la posició [d'alguna cosa], posar-la al revés. 2. Tocar coses i deixar-les desordenades o canviades de lloc. 3. Entendre, dir o fer [les coses] al revés. 4. Fer canviar de parer o de propòsit [a algú]. 5. Canviar l'evolució o el curs normal [d'alguna cosa]
1. Volantí. Girada que dóna un cos sobre si mateix tot caient. 2. Canvi sobtat i molt complet
Màquina trituradora composta essencialment d'un cilindre horitzontal dins el qual roda un joc de ganivets que serveix per capolar carn o altres productes
1. Tallar a trossets xicotets. 2. Ferir deixant marques amb forta contusió. 3. Fatigar fortament
1. Libre registre. Fer (o traure) cappatró (d'alguna cosa): Entendre-la.
1. Home que té el cap gros. 2. Persona de poc trellat. 3. Persona tossuda i obstinada
1. Paret mitgera, que fa divisió entre dues cases. 2. Conjunt de feixos de canyes o de brossa mesclats amb terra i algunes pedres, que es posen damunt de les parets dels corrals per a defendre-les de la humitat i dels efectes de les gelades
Persona de poc enteniment, que obra segons els seus gusts i passions i no segons la raó
Bastida de fustes taulers, carros, per veure els bous. Actualment són de ferro
1. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté. 2. Munt; conjunt de coses posades unes damunt les altres. 3. La part superior d'un paller, disposada en forma cònica. 4. Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca
Dona que es deixa festejar per diverses persones al mateix temps, que fa bona cara a diferents pretendents
Aparell d'il·luminació constituït per la bomba i el broquet que utilitza l'acetilè com a font de llum, aconseguit per mitjà de la reacció química entre el carbur de calci i l'aigua
1. Esquelet, ossamenta, d'un animal. 2. Allò que queda d'una au després de llevar-li els membres i les parts carnoses. 3. Estructura interna d'alguna cosa, armadura que sosté les diverses parts d'una construcció, d'una embarcació o d'una màquina
Gargall. Salivada espessa i apegalosa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis que s'expulsa d'una vegada
1. Esquelet, ossamenta, d'un animal. 2. Allò que queda d'una au després de llevar-li els membres i les parts carnoses. 3. Estructura interna d'alguna cosa, armadura que sosté les diverses parts d'una construcció, d'una embarcació o d'una màquina
1. Instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana. Consisteix en una fusta plana amb mànec, revestida de cuiro per una cara, i proveïda de punxes de fil d'aram. 2. Màquina utilitzada en la filatura mecànica del cotó, la llana i el jute, que neteja i separa les fibres vegetals. 3. Cap de cardot, en forma de pinya eriçada de punxes. Serveix per a cardar certs teixits. 4. Raspall de pues curtes i atapeïdes, per a netejar les llimes. 5. Reprensió severa
1. Pentinar [el cabell] des de les puntes fins a les arrels a fi que, a l'allisar-ne lleugerament la superfície, quede tou i tinga més volum. 2. Pentinar [la llana, el cotó] amb la carda per a poder-la filar millor. 3. Pegar una palissa. 4. Amonestar, reprendre.
1. Vora de la part superior d'un marge. 2. Línia divisòria dels dos vessants d'una muntanya o d'una serralada. 3. Biga llarga que va d'un extrem a l'altre d'una teulada, en què descansen les altres bigues que formen la teulada i que van disposades en pendent. 4. cAVALLÓ. Llom de terra entre solc i solc d'un terreny de conreu o entre els fraus o les taules d'un hort.
1. Enrotllar, plegar diverses vegades en rodó alguna cosa sobre ella mateixa o al voltant d'una tija cilíndrica o d'un objecte. 2. Retòrcer sobre si mateix un objecte flexible.
1. Recipient de llanda, d'alumini o de plàstic, de tapa hermètica, utilitzat per a contindre o portar menjar, generalment cuit. Es va començar a fabricar al segle XX. Actualment el coneixem fabricat de plàstic conegut com a Tuppers. 2. Recipient, d'obra o de vidre, en forma de castanya, usat per a contindre licor.
Esquinç. Torciment violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres per haver fet un esforç
1. Carn que es considera ordinària, com la de gall dindi i la d’oca; que no és tan fina ni tan de bon mastegar com la d’altres animals. 2. Tros petit de carn que s'usa com a esquer per pescar o caçar. 3. Abundància embafadora de carn.
Armari de cuina fet amb una estructura de llistons de fusta folrada de tela metàl·lica fina, proveït de porta frontal, usat per a tenir-hi queviures frescos i protegir-los, penjat o situat en un lloc fresc i sec
1. Excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió. 2. Amígdala. Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol•licles limfàtics. 3. Carn roín adherida a la pell d'un animal mal escorxat. 4. Animal mort, carronya
1. Encollir-se, debilitar-se extraordinàriament, perdre el vigor per efecte de malaltia, de fred, etc.2. Badar-se, especialment objectes de fusta o d'obra
1. Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. 2. Persona dèbil, prima, sense salut ni vigor. 3. Becollada, cop al cap amb la mà
1. Antiga nau de transport de gran tonatge. 2. Nau vella o lenta, que no navega bé. 3. Artefacte o vehicle fet malbé per l'ús o que no funciona bé 4. Persona vella o plena d'alifacs, que es mou amb dificultat, sense habilitat. 5. Objecte espatllat o vell, que no serveix
Carranc. Instrument consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit amb què els infants fan servir per Setmana Santa
1. Molestar, importunar sobretot per burlar-se. 2. Imputar [alguna cosa] a algú
Instrument compost de dues barres paral·leles de devés un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albarda d'una bístia i serveix per al transport de garbes, rames, verema i altres productes agrícoles
Traginar, transportar, sobretot amb carro o a esquena de bístia [una mercaderia, un objecte]
1. Carrer estret. Carreró sense eixida: Carrer tancat en un dels extrems. 2. En pilota valenciana, corredor central que es deixa en la parada per a permetre el pas del jugador en el moment en què retrocedix per a jugar la pilota a l'aire
1. Barril petit, que oscil•la entre un càntir i una càrrega de cabuda i serveix principalment per tenir vi. 2. Fusta rectangular de dos o tres pams de llargària utilitzada per a cabdellar cordell
Rodera, solc produït en terra per les rodes dels vehicles, especialment dels carros
Cruixir, grinyolar, produir un so desagradable per efecte de la fricció entre dos cossos o entre dos peces d'una màquina
Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin. Serveix per al transport de persones i coses feixugues o voluminoses
Terròs. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops
1. Corriola, politja. 2. Caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui de caminar. 3. Rodet enrevoltat de fil en moltes circumvolucions
1. Paper que conté moltes coses inútils. 2. Conflicte, embolic de coses dificultoses o perjudicials
Ribàs. Marge d’un camp. Paret de pedra calcària en sec que s'usa per a separar uns camps dels altres
1. Efecte de cascar, contusió amb trituració de teixits. 2. Mastitis. Inflamació de les glàndules mamàries [el mal de pit] de les dones lactants, procedent de la llet que es coagula per l'obstrucció dels conductes de la llet
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
1. Que es fa en casa, domèsticament i no en un establiment professional. 2. Que té gust i costum d'estar a casa seva, sense sortir-ne gaire. 3. Que conviu amb les persones d'una casa, que viu dins de casa o prop d'ella
Casament: 1. Acció o efecte de casar-se. 2. Cerimònia de contraure matrimoni
1. Barra o garrot que a un cap té una bolla o regruix. 2. Cabut. Obstinat, tossut
Aiguardent sec i molt fort que va des de els 40º als 45º derivada de la destil·lació de l'anís. És una maceració de fenoll i matafaluga
Ròtula. Os rodó situat en el genoll, en la part anterior de l'articulació de la tíbia amb el fèmur
1. Cop violent. 2. Contrarietat, engany. 3. Irritable. 4. Borratxera. 5. Coit. 6. Anar molt ràpid. 7.Diferenciar-se molt. 8. No valdre res. 9. Any d'edat d'una persona. 10. [usat generalment en plural] Testicle. 11. Recipient de vidre, d'obra o altres materials, en forma de castanya, per a guardar licor
Bota de goma o cautxú que arriba fins a mitja cama o fins al genoll, molt apropiada per a la pluja
Llit lleuger individual, constituït per dos barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela en la que es posa la màrfega o matalaf, que descansen, en el cap i en els peus, sobre quatre potes encreuades
Seient plegable, sense respatler, que s'usava sobretot per a seure en les celebracions litúrgiques
1. Colp pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. 2. 2. Cop que es dóna amb les dues mans plegades i encreuats els dits d'una mà amb els de l'altra. 3. Cop suau que es dóna por diversió amb la mà oberta, tocant amb el dit polze un costat i amb els altres dits l'altre costat de la cara d'un noi, que infla les galtes a posta perquè amb el cop facin un soroll
Ajupit, inclinat cap a terra, abaixat de la part superior, acatxat, esclafat
Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor en la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres se solen aprofitar
1. Fang clar. 2. Fanguer. Fang que cobreix un camí o un carrer. 3. Part de la porquera on els porcs deixen els excrements. Fangutxer, i especialment el fangat molt clar del fem dels corrals quan els animals hi han orinat molt
1. Que té poca vista, que només s'hi veu amb els ulls mig tancats. 2. Que té els ulls carregats, rojos i plorosos o lleganyosos
Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església
1. Traç lluminós en zig-zag o ramificat, d'una duració molt curta, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l'aire. 2. Com una centella. Molt ràpidament, a gran velocitat. 3. Viu com una centella. D'una vivor extraordinària, molt espavilat
Parany de filferro que es despara per l'acció d'una molla i serveix per a caçar ocells, conills i altres animals petits
Panadís sub-epidèrmic. Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits al voltant de les vores de les ungles
1. Matèria viscosa que s'aferra com el visc, composta de cera, pega i oli, que els sabaters empren per untar el fil de cosir per tal que sia fort i aguanti bé en el punt. 2. Por excessiva. 3. Excrement humà
Floca de cotó, llana, cànem o lli, ja pentinada i neta, a punt d'èsser filada amb la filosa
1. Copeta o gotet de licor. 2. Rebentat. Beguda que consisteix en cafè amb un raig de licor, especialment conyac
Cadascuna de les branques principals, que surten de la mateixa soca de l'arbre. 2. Part més alta d'un arbre o d'un arbust. 3. Cim d'una muntanya
Pedra Codissa. Pedra llisa de riu o de platja, arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d'aigua o l'embat de les ones
1. oc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries. 2. Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig
Xut molt alt, en el qual la pilota puja i baixa verticalment caient pràcticament en el mateix lloc
1. Queixa; expressió de malcontentament; al•legació formal contra qualcú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un greuge. 2. Clamor: a.- Crit fort, sorollós i prolongat. b.- Crit tumultuós i vehement de descontentament o de censura d'una multitud
1. Muntó de llenya, de pedres o d'altres matèries. 2. Cau artificial per a la cria de conills. 3. Munt de pedres que s'han tret d'un terreny per a poder conrear-lo
1. Lladrar amb crits secs, com a trencats, el ca que persegueix caça, que encorrala les ovelles, etc. 2. Emetre un so intentant parlar
Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap
Bescollada. Cop al clatell [Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap]
1. El bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. 2. Cadascuna de les dents més punxegudes, situades entre els incisius i els queixals. 3. Interruptor de la llum
1. Exactament a la mida. Que té la mateixa mida o la mateixa forma que una altra cosa. 2. Idèntic o molt semblant. 3. Exacte, precís
Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que s’introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no puga escapar-se. Es diu principalment de la clavilla de les vares del carro i de la que subjecta el cap del fusell dins els botó de la roda
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
Peça cilíndrica o cònica, de fusta, de metall o altre material, que s'introduïx en un orifici fet en un objecte per a subjectar alguna cosa
1. Carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta. 2. Soroll d'una cosa que es trenca. 3. So que fa una persona quan riu. 4. Espècie de botó compost de dues peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra. 5. Ferramenta de ferrer consistent en un trepant col•locat en l'extrem d'un mànec, que servix per a fer forats en llocs poc accessibles
Bufetada, bescollada, carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc
1. Línia que deixa al descobert la pell del cap, que es fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats. 2. Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
Closca del cap, especialment la que no està coberta de cabells. 2. Intel·ligència, talent