1. Persona que es dedica a fer botes de fusta, especialment de vi. 2. Persona que es dedica a fer bots i botes de cuiro.
Deformat, més abonyegat o voluminós d'una banda que de l'altra
Que té tendència a tindre relacions d’amistat absorbents
1. Que té les galtes molt grosses. 2. Orgullós, presumit, arrogant, ple de vanitat, bròfec i prepotent. 3. Durant la guerra de Successió, forma despectiva d'anomenar els partidaris del pretendent Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i primer rei d'Espanya, com a Felip V, de la dinastia dels Borbons. 4. Persona que col·labora amb els enemics del seu país
1. Local a peu pla i amb porta al carrer on es ven al detall algun tipus de producte. 2. Conjunt de mercaderies que hi ha en una botiga.
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet. 2. Bony que ix en el cap com a conseqüència d'una contusió.
Tartamut. Persona a qui costa d’articular els sons perquè té un defecte a la parla. Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries i espasmòdiques en l'emissió de les paraules.
Irritació, disgust, que es manifesta en la cara o en les paraules i va acompanyat de plors
1. Peix (Boops boops) de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues. 2. Planta herbàcia perenne, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes
Distància entre els extrems de les dues mans tenint els braços en creu [aprox. 1,60cm]
Braç de riu o ramal de séquia que condueix l'aigua directament al camp que s'ha de regar
1. Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços. 2. Feix de blat que agafa el segador. 3. Moviment i posició dels braços per a envoltar a algú o alguna cosa. 4. A braçats: En abundància. 5. Un braçat (de): Una bona quantitat (de).
1. Es diu del bou i d'altres animals que tenen l'entrecuix d'un color diferent de la resta del cos. 2. Robust, massís, no fofo. 3. Home sencer, enèrgic i decidit
Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toqui el terra
1. Crit d'ase o d'altres animals. 2. Crit molt fort quan s'està colèric, furiós. 3. Soroll intens del vent tempestuós o del mar agitat. 4. Corrent impetuós d'aigua.
1. Fer brams, l'ase o altres animals. 2. Cridar fort, les persones. 3. Cantar fent grans crits. 4. Fer soroll, la tempestat, el mar agitat. 5. Cremar o coure molt, una cosa.
1. Pedra col•locada horitzontalment a la part inferior d'un portal, sobre la qual descansen les rebranques. 2. Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra
Part lateral d'un portal o finestra, especialment quan és de pedra
1. Moure's alternativament de banda a banda. 2. Moure amb la mà [una arma o un altre objecte] amb un gest amenaçador. 3. Fer sonar una campana. 4. Caminar balancejant-se, engrunsant-se
1. Part del braç compresa entre l'espatla i el colze. 2. En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa. 3. Força corporal, vigor. 4. Valor, coratge
Tuf. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta
1. Lluitar per a obtindre alguna cosa, per a véncer una dificultat, per a eixir-se'n amb la seua. 2. Fregar (la roba) amb les mans perquè el sabó hi penetre.
1. Bressol. Espècie de llitet, generalment de fusta o de vimen (vime, vímet), que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits. 2. Bressada. Acció de bressar. Engrunsar (especialment un xiquet) en el bressol. 3. Cistell en forma de bressol que servix per a portar verdures o la roba de llavar.
1. Llit de xiquet al qual es pot imprimir generalment un moviment de balanceig. 2. Lloc de naixement, origen, d'alguna cosa.
1. Trosset solt d'un filament o cos menut de forma anàloga. 2. Quantitat molt petita d’alguna cosa.
1. Gent baixa, xusma, gentalla (o gentola). 2. Xicalla. Conjunt de xiquets, particularment entremaliats o renouers.
1. Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, setrill, etc.) en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, l’oli, etc. 2. Romanços, excuses, raons capcioses. Pel broc gros: Sense circumloquis ni ambigüitats.
1. Sec, que no té humitat. 2. Adust, aspre en el tracte. Grosser, que es fica a tot arreu i hi porta malesta. 3. Aspre en el tracte
Grosseria, renec. Soltar una animalada. Parlar malament
Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge
1. Eixir, l'aigua, de terra, especialment amb una certa impetuositat, formant broll. 2. Eixir amb força, un líquid o un gas, del lloc que el conté. 3. Eixir, creixent, de terra. 4. Produir-se sobtosament, sorgir.
1. Boira, especialment quan és poc espessa. 2. Núvol. Agregat de diminutes gotes d'aigua o de cristalls de gel, suspés en l'atmosfera i produït per la condensació del vapor d'aigua. 3. Bromera. Conjunt de bambolles que es formen en la superfície d'un líquid i que s'adherixen entre si d'una manera més o menys consistent.
1. Escuma. Conjunt de bambolles que es formen en la superfície d'un líquid i que s'adherixen entre si d'una manera més o menys consistent. Un sabó que fa molta bromera. 2. Impureses que suren en la superfície quan es bullen algunes substàncies.
Brot nou d’una planta. Part tendra, conjunt dels brots i de les branquetes novelles, d'un arbre o d'un arbust.
1. Esquitxar, ruixar; tirar una multitud de gotes sobre una cosa. 2. Beure vi o altre licor en celebració d’una festa, d’una inauguració, etc.
Bonegó, regany. Paraula que es diu per blasmar el comportament d’algú.
Brossat, massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet. 2. Broll, porció de líquid que surt amb força
Brunzit. 1. Soroll que produïx el moviment ràpid d'un cos per l'aire. 2. Soroll del vent en travessar un badall.
Brunzir. Produir un brunzit. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori
Produir un soroll un cos que es mou ràpidament dins l’aire.
1. Soroll que produïx el moviment ràpid d'un cos per l'aire. 2. Soroll del vent en travessar un badall. 3. So que surt de la boca d’una persona quan xiula.
1. Crosta que es fa en les nafres quan se sequen. 2. Bua. Pústula que es forma en la superfície de la pell. Gra amb pus
Tela gruixada de cotó en floca, engomada per ambdues cares per donar-li certa consistència, que serveix per folrar vestits i donar-los més cos
1. Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals. 2. Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos. 3- Ventre d'una persona o d'un animal.
1. Bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà. 2. Cavitat que es forma davall de la capa que revestix alguna cosa allà on es desadherix i s'unfla sense arribar a trencar-se. 3. Bossa que fa la roba. 4. Unflor o protuberància que es forma en el pa mal cuit. 5. Ventositat expel·lida sense soroll. 6. Ostentació exagerada i enganyosa de mèrits, de riquesa o de poder. 7. Embriaguesa. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 8. Globus.
Persona que n'afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure'n profit. Adulador abjecte
1. Persona creguda, presumptuosa, pedant. 2. No adonar-se de les limitacions imposades per la realitat, ésser il·lús
1. Presumir. Excel·lir, algú, per la seva bellesa, per la seva categoria o per una altra qualitat. 2. Embriagar. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
Cop de vent sobtat. Corrent d'aire que passa per les portes o per les finestres que no tanquen bé
Vent impetuós que bufa sobtadament i breument en forma de remolí.
1. Inflat. Que ha augmentat de volum. 2. Vanitós, satisfet de si mateix. 3. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. En les corts antigues, personatge còmic que s'encarregava de divertir els reis i els cortesans. 2. Menut i graciós, que es proposa fer riure en qualsevol situació.
1. Operació de llavar la roba. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó. 2. Roba sotmesa a la bugada. Conjunt de roba que es llava. 3. Feinada molt grossa, conflicte o situació difícil de resoldre. 4. Neteja
1. Tumult, avalot. 2. Diversió amb bullícia, sorollosa i col·lectiva.
1. Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent). Els bunyols són menja tradicional en determinades festes o èpoques de l’any. Bunyol de vent: Bunyol de farina, ous i aigua, molt unflat i buit per dins. 2. Cosa mal feta. 3. No volia el bunyol més que la mel calenta: S'usa per a expressar que s'ha aconseguit més bon èxit del que s'esperava.
1 Llana negra o molt fosca de color. 2. Corder o ovella que té la llana negra o de color de castanya fosca. 3. Gris fosc. De color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc
1. Foguer alt, consistent en una cavitat feta damunt d'un suport d'obra. 2. Foguer portàtil sostingut damunt tres peus
1. Punta de cigar o de cigarret. Part del cigarret que queda després de fumar-lo. 2. Tap de nas
1. Burlaner. Que implica burla. 2. Persona que, per costum, es burla de tot i de tots.
Taula de despatx o oficina dotada de calaixos i d’un sobrecòs amb caseller que generalment es tanca amb una persiana articulada
1. Oficina en l'entrada d'una població on els taulatgers cobraven els drets d'entrada de certs articles. 2. Consumer. Empleat encarregat de cobrar els drets d'entrada a una població de certs articles de consum.. 3. Garramanxo, gargot. Traç imperfecte, de lletres traçades sense habilitat. 4. Trompa que es fa ballar amb una corretja o una corda
Animalada. Cadascuna de les coses, gen. xafarderies, exageracions o acudits, que s’expliquen en una conversa de persones desvagades.
1. Ignorància, especialment quan és provocada per la manca de llibertat i el fanatisme. 2. Cabuderia, Obstinació, tossuderia. (En les seues opinions o determinacions).
1 Moviment violent i brusc produït per un cop o una empenta. 2. D'una vegada, sense perseverança. [De bursada: D'un cop, atropelladament, amb excessiva pressa]
1. Punxar amb la burxa o amb qualsevol instrument o arma de punxa. 2. Remoure o atiar (el foc) amb la burxa. 2. Remoure o atiar (el foc) amb la burxa. 3. Incitar (a algú) a descobrir, a revelar, alguna cosa. 4. Punxar, agullonar.
1. Porció molt menuda d'alguna cosa, volva, bri. Una busca d'herba. Una busca de safrà. 2. Punter per a assenyalar.
Tros de soca o de branca gruixada, seca, almenys de mig pam de gruix i que s'utilitza especialment per a cremar
Regirar les butxaques d’un mateix o d’altri, ficar-se les mans a les butxaques cercant alguna cosa.
1. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 2. Indica desmentiment [sovint precedida de i]
En l'organització tradicional de la família de Catalunya, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal quan es casa o quan moren els pares
1. Recipient generalment d'espart o de goma, de forma ovalada, amb les vores relativament baixes i dos anses, que s'utilitza per a transportar materials diversos. 2. Recipient de palma o d'espart, quasi tan fondo com ample de boca, que s'utilitza per a transportar fruita i altres productes similars. 3. Receptacle amb anses adaptat com a bressol, que habitualment s'encaixa en l'estructura d'un cotxet per a facilitar-ne el desplaçament.
1 Contingut d’un cabàs ple. 2 Gran quantitat. A cabassades: En abundància.
Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bístia cavallina quan ha d'estirar un vehicle
1. Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia per estirar carro. 2. Brida especial en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall
1. Biga mitjana o xicoteta que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons. 2. Cadascú dels travessers de les barreres usades pel tancaments dels bous
1. Moviment d’inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. 2. Colp pegat amb el cap. 3. Becada. a. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. b. Dormida curta. 4. En pilota valenciana, senyal que fa amb el cap un jugador perquè aposten per ell. 5. En futbol, acció o efecte de colpejar el baló amb el cap. 6. Acció pròpia d’un cabota, d’un tossut.
Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre, o endavant reiteradament.
1. Tossut, caparrut, obstinat. Que s'ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi; tossut, obstinat. 2. Que té el cap gros.
1. Cacauet; planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, de fulles compostes i flors grogues, originària de l’Amèrica del Sud, que després de la florida enterra els fruits incipients (Arachis hypogea). Fruit o gra comestible del cacauet; llavor del cacauet. 2. Gran desorde, confusió, rebombori. 3. Diner. [usat generalment en plural]. Riquesa, fortuna.
1. Bastida de fustes taulers, carros, per veure els bous. Actualment són de ferro. 2. Plataforma que es construïa per a l'execució d'un condemnat. 3. En pilota valenciana, graderia escalonada per a seure els espectadors que se sol emplaçar immediatament després de la línia de falta, en la part del rest, en les modalitats de carrer.
Refredat, constipat; inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.