Produir un soroll un cos que es mou ràpidament dins l’aire.
1. Crosta que es fa en les nafres quan se sequen. 2. Bua. Pústula que es forma en la superfície de la pell. Gra amb pus
Tela gruixada de cotó en floca, engomada per ambdues cares per donar-li certa consistència, que serveix per folrar vestits i donar-los més cos
1. Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals. 2. Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos. 3- Ventre d'una persona o d'un animal.
1. Bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà. 2. Cavitat que es forma davall de la capa que revestix alguna cosa allà on es desadherix i s'unfla sense arribar a trencar-se. 3. Bossa que fa la roba. 4. Unflor o protuberància que es forma en el pa mal cuit. 5. Ventositat expel·lida sense soroll. 6. Ostentació exagerada i enganyosa de mèrits, de riquesa o de poder. 7. Embriaguesa. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 8. Globus.
Persona que n'afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure'n profit. Adulador abjecte
1. Persona creguda, presumptuosa, pedant. 2. No adonar-se de les limitacions imposades per la realitat, ésser il·lús
Cop de vent sobtat. Corrent d'aire que passa per les portes o per les finestres que no tanquen bé
Vent impetuós que bufa sobtadament i breument en forma de remolí.
1. Inflat. Que ha augmentat de volum. 2. Vanitós, satisfet de si mateix. 3. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. En les corts antigues, personatge còmic que s'encarregava de divertir els reis i els cortesans. 2. Menut i graciós, que es proposa fer riure en qualsevol situació.
1. Operació de llavar la roba. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó. 2. Roba sotmesa a la bugada. Conjunt de roba que es llava. 3. Feinada molt grossa, conflicte o situació difícil de resoldre. 4. Neteja
1. Tumult, avalot. 2. Diversió amb bullícia, sorollosa i col·lectiva.
1. Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent). Els bunyols són menja tradicional en determinades festes o èpoques de l’any. Bunyol de vent: Bunyol de farina, ous i aigua, molt unflat i buit per dins. 2. Cosa mal feta. 3. No volia el bunyol més que la mel calenta: S'usa per a expressar que s'ha aconseguit més bon èxit del que s'esperava.
1 Llana negra o molt fosca de color. 2. Corder o ovella que té la llana negra o de color de castanya fosca. 3. Gris fosc. De color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc
1. Foguer alt, consistent en una cavitat feta damunt d'un suport d'obra. 2. Foguer portàtil sostingut damunt tres peus
1. Punta de cigar o de cigarret. Part del cigarret que queda després de fumar-lo. 2. Tap de nas
1. Burlaner. Que implica burla. 2. Persona que, per costum, es burla de tot i de tots.
Taula de despatx o oficina dotada de calaixos i d’un sobrecòs amb caseller que generalment es tanca amb una persiana articulada
1. Oficina en l'entrada d'una població on els taulatgers cobraven els drets d'entrada de certs articles. 2. Consumer. Empleat encarregat de cobrar els drets d'entrada a una població de certs articles de consum.. 3. Garramanxo, gargot. Traç imperfecte, de lletres traçades sense habilitat. 4. Trompa que es fa ballar amb una corretja o una corda
1 Moviment violent i brusc produït per un cop o una empenta. 2. D'una vegada, sense perseverança. [De bursada: D'un cop, atropelladament, amb excessiva pressa]
1. Punxar amb la burxa o amb qualsevol instrument o arma de punxa. 2. Remoure o atiar (el foc) amb la burxa. 2. Remoure o atiar (el foc) amb la burxa. 3. Incitar (a algú) a descobrir, a revelar, alguna cosa. 4. Punxar, agullonar.
1. Porció molt menuda d'alguna cosa, volva, bri. Una busca d'herba. Una busca de safrà. 2. Punter per a assenyalar.
Tros de soca o de branca gruixada, seca, almenys de mig pam de gruix i que s'utilitza especialment per a cremar
Regirar les butxaques d’un mateix o d’altri, ficar-se les mans a les butxaques cercant alguna cosa.
1. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 2. Indica desmentiment [sovint precedida de i]
En l'organització tradicional de la família de Catalunya, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal quan es casa o quan moren els pares
1. Recipient generalment d'espart o de goma, de forma ovalada, amb les vores relativament baixes i dos anses, que s'utilitza per a transportar materials diversos. 2. Recipient de palma o d'espart, quasi tan fondo com ample de boca, que s'utilitza per a transportar fruita i altres productes similars. 3. Receptacle amb anses adaptat com a bressol, que habitualment s'encaixa en l'estructura d'un cotxet per a facilitar-ne el desplaçament.
1 Contingut d’un cabàs ple. 2 Gran quantitat. A cabassades: En abundància.
Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bístia cavallina quan ha d'estirar un vehicle
1. Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia per estirar carro. 2. Brida especial en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall
1. Biga mitjana o xicoteta que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons. 2. Cadascú dels travessers de les barreres usades pel tancaments dels bous
1. Moviment d’inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. 2. Colp pegat amb el cap. 3. Becada. a. Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar gitat. b. Dormida curta. 4. En pilota valenciana, senyal que fa amb el cap un jugador perquè aposten per ell. 5. En futbol, acció o efecte de colpejar el baló amb el cap. 6. Acció pròpia d’un cabota, d’un tossut.
Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre, o endavant reiteradament.
1. Tossut, caparrut, obstinat. Que s'ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi; tossut, obstinat. 2. Que té el cap gros.
1. Cacauet; planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, de fulles compostes i flors grogues, originària de l’Amèrica del Sud, que després de la florida enterra els fruits incipients (Arachis hypogea). Fruit o gra comestible del cacauet; llavor del cacauet. 2. Gran desorde, confusió, rebombori. 3. Diner. [usat generalment en plural]. Riquesa, fortuna.
1. Bastida de fustes taulers, carros, per veure els bous. Actualment són de ferro. 2. Plataforma que es construïa per a l'execució d'un condemnat. 3. En pilota valenciana, graderia escalonada per a seure els espectadors que se sol emplaçar immediatament després de la línia de falta, en la part del rest, en les modalitats de carrer.
Refredat, constipat; inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.
Cria del gos. Per extensió, cria del llop (que també en podem dir llobató o lloparró), de l’ós, del lleó i d’altres animals mamífers. 2.
1. Indígena, individu d'un poble que habita al sud d'Àfrica, entre les províncies del Cap i Natal. 2. Persona bàrbara, brutal. 3. Rústic en el tracte.
Persona indecisa, que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera
Home que es mou molt i aparenta energia, però que és fluix de caràcter i no fa res d'importància
1. Diarrea. Símptoma o fenomen morbós que consistix en evacuacions de ventre líquides i freqüents. 2. Mot usat en l’expressió col·loquial fer cagarel·la: fer broma, fer el ridícul.
1. Ganes de cagar. 2. En sentit figurat, sensació de por. 3. Fer (o donar) caguera: Cansar, algú o alguna cosa, fartar, avorrir.
Calafatador. Qui té per ofici fer o reparar barques de fusta
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Graníssol. Conjunt de petits grans de glaç transparents o translúcids formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera
1. Colp donat amb la mà en la part superior i posterior del cap. 2. De calbot: En el joc de pilota valenciana, dit de l'acció de connectar un colp potent de bot de braç replegant el braç en espiral
1. Colp donat amb la mà en la part superior i posterior del cap. 2. De calbot: En el joc de pilota valenciana, dit de l'acció de connectar un colp potent de bot de braç replegant el braç en espiral
Sinagües. 1. Home excessivament condescendent i mancat d’energia, que es deixa dominar per altres, especialment per la dona. 2. Home fluix i condescendent.
1. Xafar. Posar el peu damunt una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s'hi. 2. Esclafar o pitjar una cosa amb el peu. 3. Oprimir, humiliar o menysprear. 4. Fer perdre del tot [a algú] la força física o moral, el vigor o la il•lusió. 5. Deixar [a algú] sense saber què dir o què respondre
1. Peça de vestit masculina que cobreix separadament les cames, que van lligats sota el genoll, ajustats a la cuixa i que en la part superior es subjecta a la cintura. 2. Calçotets. Peça de roba interior masculina de camals de longitud variable, que es porta davall dels pantalons.
1. Pantalons curts, que no arriben més avall dels genolls. 2. Home massa bonàs, que es deixa dominar. 3. Grill de les cebes blanques, ceballot. Calçotada. Menjar constituït per calçots fets a la flama, acompanyats d'una salsa especial composta d'ametles, avellanes, all, oli i pebre
Peça de vestir masculina de formes diverses, feta de tela, de cotó, etc., que es duu sota els pantalons.
Barra de ferro amb dents o mòsses, que serveix per penjar-hi la caldera o l'olla damunt el foc de la llar [Morella, Benassal]
[castellanisme]. Febra. Síndrome que es caracteritza per l'augment de la temperatura normal del cos, produïda per la reacció de l'organisme a un procés patològic
Dona que provoca o es deixa palpar, però després no permet que l’home es desfogui
Persona malfaenera que va d'una casa a l'altra per moure conversa i passar el temps sense treballar
Instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, ple de brases o d'aigua calenta, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest
Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d’algunes indisposicions i malalties, esgarrifança.
Puro prim i tort, de tabac inferior, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc. És un producte valencià per excel·lència, fet amb tabac Burley
1. Mescla de brasa incandescent i de cendra que queda en un foc quan s'apaga definitivament la flama. 2. Ambient agradable, d'afecte, de sentiment, de passió. 3. Al caliu (d'algú o d'alguna cosa): Al seu abric, sota la seua protecció.
1. Camí que segueixen les persones que fan la devoció del Via Crucis, en què hi ha estacions o capelletes de tant en tant, commemoratives dels passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. 2. Representació de la crucifixió que es fa durant la Setmana Santa. 3. Situació dolorosa, seguit de penes, d’afliccions, etc.
El qui es lloga per a portar coses de pes d’un lloc a l’altre, bastaix.
[Usat generalment en plural]. Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res.
1. Habitació, estança o peça d'una casa, especialment la que s'utilitza com a dormitori o la destinada a l'ús d'una o de diverses persones. 2. Sala o conjunt de sales d'una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort. 3. Departament d'un vaixell destinat a l'allotjament i a l'estada de passatgers, del capità o patró i dels oficials. 4. Habitació d'una masia destinada a allotjar els pastors durant l'hivern. 5. Diarrea, evacuació. Anar de cambra: Deposició de ventre
Lloc de la casa destinat a tenir-hi coses velles, inservibles o de poc ús.
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Barra de fusta corbada que forma part de de l'aladre i va unida per un cap amb el timó i per l'altre amb el dental
Camí ral. Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit
Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit
Camí ral. Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit
Campanar de paret, el que no forma torre, sinó que té una sola paret, en la qual estan oberts l’arc o arcs on van suspeses les campanes. També: campanar de cadireta
1. Tocar les campanes repetidament. 2. Moure's, les dents o els queixals. 3. Divulgar (alguna cosa) amb escàndol. 4. Engrunsar-se, fer anar i vindre. 5. Fer l'acte sexual.
1. Úvula. Petit apèndix muscular blan de forma cònica, que penja de la part inferior del paladar. 2. Timpà. Membrana que limita exteriorment l'orella mitjana dels vertebrats i que en els mamífers i les aus establix la separació entre esta part de l'orella i el conducte auditiu extern
1. Mostrar-se una persona o cosa amb especial relleu i brillantor entre les altres, Fer goig, tindre aspecte agradable. 2. Destacar, una peça de roba, per la seua elegància
Defallir, perdre les forces per consumpció gradual, una persona, animal o planta
1. Planta anual dioica de la família de les cannabàcies, de fulles palmatisectes, amb les flors masculines disposades en panícula i les femenines en glomèrul, originària d’Àsia central i cultivada extensament per obtenir-ne les fibres i les llavors (Cannabis sativa). 2F. ibra tèxtil treta del cànem que serveix especialment per a fer cordes, cordills, roba, calçat, etc.
Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.