En pilota valenciana, xamfrà de pocs centímetres d'altura que, tant a la banda del rest com a la del dau, mata l'angle que fan els frontons amb el sòl del trinquet
Cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que està separat de les cases d'una masia i serveix per a tenir-hi palla, garbes, herba, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol
Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. [Es diu a Vilafamés, Aín]
Instrument de fusta, consistent en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que se fica pel cap estret dins una sèquia, s'omple d'aigua, es treu i es buida dins els bancals situats més amunt del nivell de la sèquia
1. Conjunt de roba que servix per a tapar el llit. 2. Persona, cosa, acció o situació que s'usa per a encobrir alguna cosa
Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i serveix per a fer teules i rajoles
1. Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada. 2. Situació anguniosa o d'extrema necessitat
o TERRANC: 1. Tronc dels cereals segats, que forma el rostoll. 2. Tros de branca seca o estella llarguera
1. Carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta arredonida i seients laterals. 2. Embarcació de dimensions reduïdes de vela llatina. 3. Cosa vella i inútil, especialment un automòbil
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa
1. Baina d’un llegum 2. Fesol tendre 3. Bajoca 4. Doblec fet per adornament en la roba o en qualsevol altra cosa flexible. 5. Penis. 6. Plec, arruga
o CÒMIC: Revista infantil d'historietes il·lustrades. ]Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998]
1. Menjada abundant i bona. 2. Cop sec. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra
1. En pilota valenciana, qualitat de la pilota que depèn en gran manera del seu farciment. 2. Joc infantil que es juga amb unes boles d'argila cuita, vidre, pedra o altres materials durs
1. Capçalet del carro. Travesser de fusta que va davant i darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals forma el bastiment de la caixa. 2. Barana llevadissa del carro
Tros redó de teula, test o altra matèria semblant amb què juguen els xiquets. [Joc de sambori. Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra]
Fer la tercera llaurada al camp en el mateix any, al final de l'estiu
1. Llança d’un carro. 2. Espigó d'arada. Peça de l'aladre que serveix per a unir la cameta al tir
1. Recipient amb la boca més ampla que el sòl, que servix per a tindre vi, fer la bugada, assaonar pells, preparar el bany per a tenyir teixits, etc. 2. Recipient a propòsit per a prendre banys
1. Tina xicoteta. 2. Recipient on s'arreplega el most o l'oli de la premsa. Escudeller. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina
Recipient menut en forma de vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure
1. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats. 2. Arna, especialment la larva
1. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt. 2. Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament
1. Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena. 2. Peça de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara. 3. Tela de lli o de seda que s'usa per a fabricar toques
1. S'usa per a expressar entusiasme, incredulitat, consol, alegria. [Toca, ja era hora que trobara faena!]. 2. S'usa per a indicar que convé anar-se'n o afanyar-se a acabar alguna cosa. [Toca que no queda temps!]
1. Fus o instrument amb què es torç alguna cosa. 2. Bastó amb forats per on passa un cordell que serveix per a estrènyer els morros d'una cavalleria quan la ferren
Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat
Tanda: 1. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 2. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa
Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle
Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia
Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro
1. Regna; corretja per a frenar o dirigir 2. Tros de corda o tira de cuiro que forma part d'un assot, fixada a un dels caps de la vara
1. Corda amb què els traginers fermen la càrrega que es porta al llom de bèstia. 2. En la pesca, corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi
1. Llavor del tramusser. 2. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria. 3. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis. 4. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Planta lleguminosa [Lupinus albus], de fulles compostes de folíols ovals, flors blanques i fruits en llegum ue conté llavors lenticulars, les quals són usades com a aliment. 2. Persona que ven tramussos arremullats
1. Tanca, a manera de porta, d'una obertura practicada en terra o en un sostre. 2. La mateixa obertura
1. Moble, ferramenta o utensili inservible i sense valor. 2. Persona tinguda per inútil, que molesta. 2. Eines. [arreplegar els trastos: Agafar, algú, les coses que s'ha d'endur en anar-se'n d'un lloc o de la faena]
1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar. 2. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa
Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció
Barra o pal que comprimit contra el botó o una altra part de la roda d'un carruatge impedix que esta puga rodar
1. Moderat; allunyat dels dos extrems. 2. En bon estat de vigor i de salut. 3. De bon humor, en bona disposició. 4. Apte, ben dispost per a una acció, per a un càrrec, etc. 5. Posat en una situació dolenta, desagradable. 6. Amanit; conjunt de cosa trempada amb oli, sal, etc.
Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col·loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
1. Trascolar [el vi o l'oli]. 2. Trastornar, pertorbar
Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla
Corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l'erada
1. Mena de carret amb nou plats o rodes, que es fa passar damunt el camp que ha d'ésser arrossar, després que l'han abeurat d'aigua, per pastar la terra i colgar bé la femada. 2. Persona que té poc trellat
1. Carret especial per a transportar materials de construcció o de recomposició i el personal de les brigades, en les vies fèrries. 2. Persona que no para, que és molt viva, que no pot estar-se quieta, sobretot referit a xiquets
1. Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una espècie de balcó accessible per una escala. 2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula
1. Premsa de vi. Recipient dins del qual es trepitja el raïm i es deixa el most perquè fermente i es transforme en vi. 2. Molí on les olives es reduïxen a pasta per a obtindre oli
1. Pedra cilíndrica relativament gran que s'usa per a aplanar una superfície. 2. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en les eres per a desgranar les espigues. 3. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en els molins per a esclafar les olives
0 TOPÍ: 1. Perol o olla xicoteta i amb una sola ansa. 2. El cap d'una persona
Mena de durícia que creix cap a dins, sobretot en els dits del peus
1. Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars. 2. Arc o ull de pont. 3. Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec
1. Obertura lateral d'una sèquia, per on l'aigua d'aquesta passa a una sequiola. 2. Clot profund per on es precipita l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formant remolí. 3. Lloc on brolla aigua subterrània
O ONÇA: 1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 2. Moneda d'or que pesava una unça i valia setze duros
Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell
Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro
Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen
1. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat. 2. Cordeta utilitzada per a lligar
Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo
1. Instrument d'espart o de palma amb un mànec usat per a avivar el foc. 2. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques
1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer. 2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva. 3. Ulleres del cabestre, clucales
1. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista. 2. Porticó, porteta que clou una finestra
1 Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou. 2. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal
1. Batent o fulla de porta, de finestra. 2. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era
Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere
1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes. 2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouer. 3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre
o VERDUNC: 1. Branca tendra i flexible. 2. Cops donats amb una branca flexible. 3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop
o VIMEN: Branca prima, llarga i flexiblede de la vimenera i d'altres espècies de salze del gènere Salix i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
1. Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata. 2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície. 3. Ratlla de color diferent, en la cansalada
Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments
1. Infàmia; acte o paraules infamants. 2. Cosa altament enutjosa; molèstia irritant
o VOLADA: Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges
Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar
Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt de la camisa per a estar per casa
1. Vernís molt llustrós i permanent que s'adherix perfectament al material al qual s'aplica, especialment el cuiro o la pell. 2. Cuiro o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant com l'espill
Arada de ferro, amb pala lateral, que serveix per al conreu de l'arròs i altres que requereixen enfondir molt
Tombar la terra d’un camp, amb la xaruga, abans de sembrar
1. Moneda de cinc cèntims de pesseta. 2. Perdre el seny [Perdre la xaveta]
1. Moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, l'octava part d'una peça de quatre. 2. Moneda de 10 cèntims de pesseta
1. Cada una de les llenques de fusta primes i caragolades que trau la plana o la garlopa planejant. 2. Cosa de poca duració, especialment si al començament té molta força o esplendor i s’extingeix de seguida. 3. Tira prima i acaragolada d'un material o d'un aliment. 4. Coses supèrflues, banals i de poca vàlua
1. Traure els pardalets o els ous [del niu]. 2. Ferir [una persona o un animal] inutilitzant-li algun membre. 3. Fer malbé [una cosa] inutilitzant-la del tot o en part. 4. Trepitjar [el raïm] per a fer-ne most. 5. Avortar, les bèsties