1. Mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres. 2. Mesura d'olives equivalent a 80 litres. Val més una oliva a casa, que una quartera al tros: Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures. 3. Mesura agrària equivalent a mitja mujada. 4. Recipient per a mesurar, corresponent a la quartera
1. Quarter. Genèricament el quartó és la quarta part; cadascuna de les quatre parts en què es divideix una cosa. 2. Mesura agrària que equival a la quarta part d'una fanecada. EQUIVALÈNCIES : Jovada = 6 Jornals = 36 fanecades = 29919.47 m2 Cafissada o Jornal = 6 fanecades = 4986.5 m2. Mitja fanecada = 100 braces quadrades. Quartó = 50 braces quadrades. Braça quadrada = 81 pam quadrat = 4.15m2. Pam quadrat = 144 dits quadrats = 0.051 m2. Dit quadrat = 144 línies quadrades. Hort = 1'5 fanecades.
1. Clivell produït a la pell o a la terra pel fred, per un agent patològic, etc. 2. Clavill que es fa als unglots de les cavalleries
1. Queixa, cosa a dir. 2. Cridadissa, escàndol. 3. Donar (un) quedir: Fer que la gent tinga motius de malparlar, de murmurar. 4. Tindre un quedir (d'alguna cosa): Comentar-la i criticar-la apassionadament.
1. Ocupació, assumpte, treball; cosa a fer. 2. Donar més quefer que un porc solt: Causar moltes molèsties. 3. Donar quefer:Destorbar, molestar.
1.-Ple de feines, de maldecaps, de coses a fer, a resoldre. 2. Impertinent. Que molesta perquè no té altra cosa a fer
Menjar, aliments. Tenim prou quemenjar per a una setmana. És el mateix que dir: Tenim prou menjar per a una setmana.
1. Que es pot moure o evolucionar però està en estat de repòs. 2. Inactiu -iva. Que no té acció o activitat.
1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens. 4. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. 5. Ràbia, irritació de l'esperit. 6. Sospita.
Objectes de metall d'escàs valor, que pot estar compost per bijuteria, tisores, clauers, monedes antigues, estris o joies normalment falses o d'imitació
Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama
1. Recluta. Soldat que acaba d'incorporar-se a la milícia o que hi porta poc temps. 2. Botella de cervesa de 20 centilitres
1. Ral de plata castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país. 2. Al segle XIX, ral de billó castellà. 3. Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims. 4. Joc de cartes.
1. Tassa xicoteta, usada antigament per a prendre xocolate cuit o per a contindre altres líquids, especialment oli. 2. Contingut d'una quíquera
1.- Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals. 2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n. • Pegar una rabada (Fer mitja volta sobtada per a anar-se'n amb expressió de disgust)
1. Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust. 2. Soca grossa i seca, destinada a esser cremada. 3. Cremallot de llum d'oli.
Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia
1. Molt ràpid. Que es mou a gran velocitat. 2. Acte sexual fet ràpidament
1. Ramat d'animals de pastura. 2. Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada [Benidorm]
1. Casa de camp amb un tros de terra no massa gran. 2. Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret o a un altre element arquitectònic, especialment el que es construïx davant del portal o del terrat d'una casa com a protecció contra la pluja o el sol
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges.
Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper
1. Reial, només en l'expressió camí ral. 2. Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta [vint-i-cinc cèntims]. 3. En l'edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local
1. Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d'un de principal. 2. Corda que es lliga als morros o a les morralles d'una bístia per tenir-la fermada o per menar-la. Acurtar el ramal (a algú): Limitar-li la llibertat que té. Portar del ramal (a algú): Conduir-lo o dirigir-lo.
1. Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc. 2. Crin de la cua d'un animal cavallí o boví. 3. Ram o conjunt de fruits que neixen d'una mateixa branca. 4. Rascle. Ferramenta formada per un mànec llarg i un travesser pla en un extrem que, paral·lel a terra, s'utilitza per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla i herba, i fer altres faenes agrícoles.
1. Jaqueta de dona, feta de punt de mitja, que no arriba més avall de la cintura i té escot en punta. 2. Becada. Fer una rebeca [Dormida curta]
1. Omplir de reble [trossos xicotets de pedra] els buits d'un marge, d'una paret. 2. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, perquè el clau estigui més fort i la punta no pugui fer mal. 3. Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat. 2. Arreglar, fer anar dret; corregir pel càstig o per imposició autoritària
1. Extrem d'un clau o d'un altre ferro eixamplat per percussió. 2. Conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d'un camí. 3. Pedra no gaire grossa, generalment no més grossa que el puny d'un home. 4. Ronyons; ronyonada [Vinaròs]. 5. L'os final de l'espinada. 6. Closca del cap; crani. 7. Menjar d'olla, cuinat [Maestrat]
1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles. 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.
Cambra o departament situat darrera una botiga i destinat generalment a magatzem o laboratori
1. Brot que surt a la part baixa del tronc o a la rabassa d'un arbre o planta. 2. Brot nou d'un fenomen, sovint considerat nociu, que es produïx després d'una fase de recessió.
1. Acció de rebutjar, no acceptar [una cosa]. 2. En un camp de fruita o d'hortalissa, fruit de poca importància que queda després de la collita. 3. Cosa que es rebutja; la porció més dolenta, allò que queda quan ja s'ha fet la tria. 4. Residus o retalls sobrants de la matèria utilitzada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables en la mateixa operació. 5. Acció o efecte d'allunyar la pilota o la bola com més millor de la zona pròxima a la porteria.
Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior
1. Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps. 2. Allò que serveix per defensar contra el vent o altres inclemències del temps. A recer (de). En un lloc arrecerat, protegit, en una situació segura
1. Crit amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres i caçar-los. 2. Ocell ensenyat perquè amb el seu crit atregui altres ocells per tal de caçar-los. 3. Instrument amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres
Departament adherit a la cuina, dins el qual es prepara el menjar per a coure'l i hi ha la canterera, escudellers i aigüera per a escurar la vaixella
1. Cantar certs ocells, com el rossinyol o el canari. 2. Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada. 3. Fer acabar en punta. 4. Tallar finament [un llibre, paper, etc.]. 5. Roncar. 6. Volar o córrer veloçment. 7. Picar [els cèrcols de les bótes], per fixar-los fortament, amb el refilador. 8. Llençar una cosa lluny amb força. 9. Sortejar llençant en l'aire una moneda o una altra cosa. 10. Menjar o beure molt de pressa
1. Filet de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja. 3. Sequiol. Canal secundari, en un sistema de reg.
1. Regalimar. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Fer regalls, còrrecs. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja
1. Temor, desconfiança, recel, per quelcom que sembla oferir un perill. 2. Ullada de través. Mirar de reguard: Mirar de reüll.
1. Rec petit que se sol fer amb una aixada; serveix perquè s’escorri l’aigua d’un lloc. 2. Canal o part còncava formada entre dos fileres de teules, per on corre l'aigua damunt de la teulada. 3. Rastre. Línia o sèrie de senyals d'una cosa que s'escampa o que cau.
1. Amfibi de l'espècie Hyla viridis, semblant a la granota, però més-petita i molt verda, que s'enfila pels arbrissons. 2. Poma reineta: varietat de poma petita, groga, hivernenca
Protecció feta amb barres de ferro que es posa a les obertures d’un edifici
1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp. Llaurada. 3. Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera
Replà horitzontal on acaba un penya-segat i on vencen les ones
1. Commemoració. Acció o efecte de commemorar, especialment si se celebra amb un acte solemne o una cerimònia religiosa. 2. Record. Fet de recordar una cosa passada. Cosa que es recorda. Objecte que es guarda per a recordar una persona o una cosa. 3. Honres fúnebres
1. Gorg. Lloc d'un riu on l'aigua està encalmada. 2. Llenya menuda. Conjunt de branques primes. 3. Acció de remullar. Posar en contacte d’un líquid. A remulla: Dins de l'aigua o d'un altre líquid.
1. Calàpat, amfibi de l'espècie Bufo vulgaris. 2. Que presenta [un animal o planta] senyals de no desenrotllar-se bé 3. Solter d’edat madura. 4. Coses inútils. 5. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire
1. Caduquejar. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral. 2. Murmurar de malcontent, rondinar
1. Acció de repicar, especialment les campanes. Toc de campanes ràpid i insistent. 2. Colps pegats amb un picaport, generalment després d'un o més tocs pausats indicadors del pis on es vol tocar, per a indicar la segona porta de cada replanell.
1. Xicotet replà en un terreny costerut, en una escala. 2. Palmell de la mà. 3. Planta del peu
1 Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2 Olor [o pudor] de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec
1. Olor de resclosit. Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2. Olor forta i desagradable. 3. Brutícia apegalosa o que fa mala olor. 4. Menjar que s'ha quedat agafat al recipient en què s'ha cuinat
1. Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc. 2. Xicoteta porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc.
1. Ullada de través. De reüll: Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Amb recel o amb antipatia. 2. Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant
1. Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. 2. Fer adquirir nova vida o nou vigor (a una persona o cosa que pareixia pròxima a morir, a apagar-se).
1. Regirar. Treure coses del seu lloc, fer-les anar d'un costat a l'altre o posant les de damunt a sota, especialment per cercar-ne o treure'n una que hi està barrejada. 2. Moure rebombori o causar desorde. 3. Girar-se l'oratge, remoure's els núvols. 4. Alterar-se el funcionament normal, del ventre.
Tocacampanes. Insecte (Mantis religiosa) prim i de forma allargada, que mesura de 5 a 7.5 centímetres de llarg. La coloració del cos és verd brillant o marró, i a causa d'això és capaç de camuflar-se perfectament entre l'espessor vegetal.
1. Arc format entre dues bigues d’un sostre. 2. Biga que va d'una jàssera a una altra o d'una jàssera a la paret. 3. Pis o trespol fet d'algeps amb voltes de biga a biga, o sia, no enrajolat [Benassal]
1. Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d'un sedàs. 2. Caixa redona que circueix la mola en els molins de farina. 3. Part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres, una vegada amerat, amb l'operació d'espadat. 4. Ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo. 5. Nom donat a la peça prima de fusta que unix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda. 6. Cingle.
1. Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina. 2. Habitatge dispers i d'estiueig.
1. Cinta o tira de tela amb què s'ornamenta o es reforça la vora d'una roba. 2. Doblec repuntat amb què es guarnixen i reforcen les vores de la sabata o de l'espardenya. 3. Cinta, generalment de material flexible, que es col·loca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l'aigua, l'aire o el soroll. 4. Franja de color o de material diferent que voreja un objecte.
Rivetar. Posar rivets a una peça de roba, sabata o espardenyes
Consisteix en una pedra giratòria. També segons el material tenim la pedra natural [arenosa de gra abrasiu, esquist, etc] o artificial [carborúndum, esmeril, etc]
1. Persona que volta molt, que viatja, que no és mai allà mateix, que canvia sovint de feina, d’amics, etc. 2. Raspinell. Au (Certhia brachydactyla) de tretze centímetres de llargària, de plomatge castany ratllat i de pitrera blanquinosa, amb el bec llarg i encorbat cap avall, i que escala en espiral els troncs usant les ungles i la cua per a trobar aliment.
Cercadits. Inflamació flegmonosa dels dits, estés al voltant de les vores de les ungles.
1. Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen. 2. Part considerable d'una gran extensió de terra; partida rural prou extensa. 3. Voltants. Llocs que són al voltant. 4. Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles a sobre. 5. Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport. 6. Taca de forma arrodonida.
1. El qui va de poble en poble o d'un país a l'altre, sobretot per guanyar-se la vida. 2. Bastonet al qual va fixat un penell o bandereta que roda veloçment quan un xiquet es posa a córrer amb el bastonet en la mà
Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores
1. Cadascuna de les porcions d’un aliment quan, un cop tallades, tenen una forma ampla, rodona i poc gruixuda. 2. Peça plana circular de poca grossària, de fusta, de cartó, de tela o d'algun altre material.
1. Objecte cilíndric al voltant del qual s'enrotlla un fil, cordill o altre material flexible formant diverses voltes sobre si mateix. 2. Roll de pel·lícula en què s'impressionen els negatius. 3. Mola de grans dimensions en forma de disc que servix per a xafar olives. 4. En el molí d'aigua, roda guarnida d'aletes que volta horitzontalment per l'impuls directe de l'aigua. 5. En la sénia, roda amb dents que volta horitzontalment i engrana amb els pintes de la roda vertical o roda dels cadufs.
oda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores
Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que es penja o bé se sosté amb la mà per mitjà d'una anella
1. Passejar, anar pel carrer o per altres llocs sense un destí o un objectiu determinat. 2. Anar els fadrins o altra gent jove recorrent carrers, de nits, cantant, fent serenades o esplaiant-se amb altres diversions. 3. Recórrer els carrers d'una població o els diversos departaments d'una fortificació, vigilant pel bon orde, procurant impedir els atacs, els desordres i tota pertorbació. 4. Pegar voltes (a algú o alguna cosa), seguir-lo contínuament. 5. Estar, algú o alguna cosa, al voltant.
1. Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment a la nit. 2. Gelada, aigualera glaçada. Rosada blanca: Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes. 3. Blancor extrema
Ofici en perill d’extinció en que amb l’ajuda d’animals s’arrosseguen troncs tallats
1. Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball. 2. Agarrar-se d'un pèl de rossí: Aprofitar qualsevol excusa o pretext. 3. Arrancada de cavall i parada de rossí: S'usa per a indicar que alguna cosa es comença amb gran ímpetu i s'abandona al cap de poc de temps.
1. Qualitat de rost d'un terreny, que fa pendent. 2. Pendent d'un terreny, d'una superfície o d'una teulada.
Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Pedra cilíndrica que s'usava en els molins i que roda damunt la sumola del trull i esclafa les olives. 2. Pedra grossa, de forma cilíndrica o tronco-cònica, relativament gran que serveix per a aplanar la superficie d'un camí, d'una era. 3. Peça cilíndrica o tronco-cònica, generalment de pedra i a vegades de fusta armada de trossos de ferro, que serveix per a esclafar les espigues damunt l'era i separar el gra de la palla.
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
1. Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera. 2. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió. 2. Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit. 3. Es diu del menjar que està fet amb poca gràcia, que no està ni passat ni cru
1. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro. 2. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
Recipient de terrissa, de metall o de vidre, de poca profunditat, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a diversos usos domèstics i higiènics, com de rentar-se les mans i la cara
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar. 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba. 3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm. 4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. 5. Conjunt de coses desordenades
1. Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada amb una obertura lateral en alguns models, que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 2. ela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
Popularment coneguda com Herba d’olives. Planta herbàcia aromàtica [Satureja hortensis], de fulles estretament lanceolades i de flors lila o rosades, usada en medicina, per a adobar olives i com a condiment)
Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya
Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc
Peix ciprinodontiforme [Valencia hispanica], de cos comprimit i molt menut, de color marró verdós, amb escates grans, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, que habita en les aigües salobroses o dolces pròximes a la mar.
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
o SAURÍ: Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià. Era una peça que es col·locava directament sobre la carn