Coliflor. Col (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora) que presenta brots florals de color blanc agrupats en una gran inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, que constituïx la part comestible de la planta.
1. Que es caracteritza [un llenguatge, un estil] per l'ús abundant de recursos retòrics, per la profusió d'ornaments. 2. Selecte, molt escollit. 3. Que té floridura. Taca produïda per una colònia de florit o d'algun organisme saprofític similar. 4. Ple de floridura.
1. Pa gran, redó i pla. Massa de farina pastada, generalment de forma rodona, de diferents dimensions i amb diversos ingredients, segons les comarques. 2. Pastís fet de farina, a manera de coca. També es diu fogasseta. 3. Peça de formatge, pareguda a un pa
1. Foguer. Lloc on es fa foc; suport on es col•loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible. 2. Fogar instal•lat en les cuines en un buit fet en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per on entra l'aire i se'n trau la cendra i un forat damunt, on es posa allò que cal calfar. 3. Forat que hi ha a la part posterior del canó de les armes de foc i que servia de conducte per a comunicar el foc a la càrrega
1. Es diu de qui sent calor. 2. Ple d'impuls vital, ardorós. Es diu de qui té desig de sexe
1. Sufocació, calrada, rojor que puja a la cara. 2. Feix de llenya prima, principalment de branques de pi o d'olivera, per a cremar en un forn de pa o de calç, en una cuina, etc.
1. Treure foc; cremar com foc. 2. Sotmetre a l'acció de la flama o d'un cos incandescent. 3. Aplicar ferro roent o altre cauteri. 4.Anar amb extraordinària fúria, velocitat, violència. 5. Ferir o procurar de ferir disparant armes de foc. 6. Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora. 7. Avesar o exercitar en coses difícil
1. Fogó per a escaldar o coure alguna cosa i que té un dispositiu adequat per a la combustió d'un combustible qualsevol o bé va proveït d'unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. 2. Esclavó. Peça de ferro, semblant a una anella de cadena, que serveix per a traure foc d'un tros de sílex quan es colpeja
1. Foc que fa molta flama. 2. Rojor que puja a la cara, acalorada. Afluència sobtada de la sang a la cara, principalment per avergonyiment o per excés d'ira
1. Depressió o regió còncava del terreny que té l'origen en l'acció erosiva de les aigües o en una fossa tectònica. 2. Conreu que es fa en una superfície en pendent i que conté una sèrie de bancals escalonats.
1. Passar el temps divertint-se. 2. Fer festa, reposar de treballar.
1. Ample i sobrat, especialment un vestit o una peça de vestir. 2. Còmode, benestant.
1. Boig. Mancat totalment de la raó, que la té greument pertorbada o que pateix una malaltia mental. 2. Que obra irracionalment, contra el bon seny. 3. Que experimenta un sentiment molt intensament, amb un grau extrem. 4. Desenraonat, excessiu, desmesurat
Donyet. Esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs paratges, turmenta la gent durant el son i causa alteracions i desordes.
1. Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. 2. Gastar pròdigament, sense miraments. [Tirar amb fona]. 3. Molt ràpidament, a gran velocitat. [Com una fona]. 4. Que no és de fiar. [D'esclafit i fona]
Establiment públic, de categoria inferior a la de l'hotel, on se servix menjar i es dona allotjament.
1. Fondalada, tros de terreny entre uns altres de més elevats; depressió. 2. Terra de regadiu, bona per al conreu. 3. Pesquera d'aigües profundes.
Reunió de gent a la vora d'una font per a menjar i divertir-se.
Túnel. Pas subterrani, obert artificialment a través d'una muntanya o per davall d'un riu, per a establir una via de comunicació o una conducció de fluids.
Expulsar. Traure (a algú) d'un lloc on es creu que no ha d'estar.
Fora de seny, fora de si, emportat per la ira, la ràbia.
1. Eixem. Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sia possible. 2. Trena d'alls o de cebes composta de dues cames unides per un extrem
1. Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba. 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn. 3. Barra de fusta bifurcada per un extrem que els vidriers utilitzen per a agafar i transportar peces que tinguin coll
1. Bastó acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a sostenir alguna cosa, com les branques d'una parra, les barres d'una peanya de sant en les processons, la pena de l'antena d'una barca, etc. 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a penjar i despenjar objectes del sostre o per a collir fruita de les branques altes dels arbres
Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals
Seriós; vertader; que no és de burla; que se'n poden fiar com de persona o cosa que no enganya
1. Feix de llenya i brossa cobert de terra, al qual peguen foc i el deixen cremar sense flama per escampar després la terra i cendres com a femada. 2. Formigam. Multitud de formigues
1. Formigueig. Experimentar, una part del cos, una sensació anàloga a la que produirien les formigues caminant sobre la pell. Rampa, paràlisi dolorosa d'una part del cos per interrupció transitòria de la circulació. 2. Moure's, una multitud, de persones o d'animals
1. Experimentar, una part del cos, una sensació anàloga a la que produirien les formigues caminant sobre la pell. 2. Moure's, una multitud, de persones o d'animals.
1. Allò que es cou d'una vegada en el forn. 2. Promoció, conjunt de persones que han obtingut simultàniament un títol, que han ingressat ensems en una corporació, etc.
1. Proveir, dotar d'allò que es necessita o convé tenir. 2. Lliurar en quantitat suficient una cosa, venent-la, donant-la, produint-la, etc.
1. Proveït d'allò que és necessari o convenient. 2. Ben ossat i musculat.
1. Eina que té tres o quatre pues i serveix per carregar herba o per dur-la. 2. Utensili constituït per una peça de ferro en forma de U fixada en l'extrem superior d'un pal, que s'utilitza per a penjar i despenjar objectes situats a una certa alçària
Peça xicoteta de perruqueria, en forma de U, formada per un fil d'aram doblegat pel mig, que s'utilitza per a subjectar els cabells
Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra
1. Barra de ferro o de fusta doblegada que serveix per a remenar i esclafar l'abeurall dels porcs. 2. Pala de ferro per a remenar les brases i arreplegar la cendra. 3. Forrellat. Mecanisme per a tancar portes o finestres format per una barreta de ferro amb un mànec, que es fa córrer entre les anelles d'un suport perquè s'encaixe en un forat del bastiment o en una altra anella
Foscor. Falta de llum o de claror, generalment durant la nit. 2. Brutícia dels bucs d'abelles
Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar
1. Cementiri. Lloc destinat a soterrar els morts. 2. Furgar; alçar o remoure la terra amb el morro
Vall o excavació profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificació per a dificultar el pas de l'enemic des de fora al mur.
Soterrador -a. Persona que cava les fosses i es dedica a soterrar els morts
1. Moble, utensili o qualsevol objecte transportable o manejable. 2. Cosa insignificant, menudència.
1. Au aquàtica robusta [Fulica atra], d'uns 38 centímetres de llargària, plomatge negre amb una placa còrnia de color blanc en el front i potes verdes, freqüent en les vores dels llacs i dels aiguamolls. 2. Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal. 3. Persona covarda. 4. Bassal d'aigua o de fang. 5. Fer fotja: fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament
1. Fer l'acte sexual. Copular. 2. Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc. 3. Prendre, robar, etc. 4. Escarmentar. 5. Riure's, burlar-se. 6. Molestar, perjudicar, etc. 7. Experimentar intensament una sensació desagradable, roïna, etc. 8. Llançar, tirar bruscament. 9. Caure algú
1. Partir, anar-se'n, fugir. 2. Pegar, aplicar brutalment, un colp, una espenta, etc. 3. Posar, col·locar, aplicar, ficar. 4. Iniciar una acció. 5. Menjar, beure. 6. Causar a algú un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 7. Malalt. Estar fotut: no trobar-se bé, estar fet malbé
1. S’usa per expressar enuig, cansament, fracàs o fins i tot indignació. Difícil, estrany. 3. Que s'ha trencat o deteriorat
Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
Espai que hi ha entre dos arbres o dos plantes, o entre dos fileres de plantes, en un camp o en un hort amb l’arada o amb l’aixada.
1. Molt sensible al fred. 2. Calfred. Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Persona que n’afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure’n algun profit. Adulador abjecte
Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.
1. Lligament membranós que subjecta la llengua per sa part inferior. 2. Lligament que uneix el prepuci amb el glande
1. Anar sovint; concórrer assíduament [a un lloc, a visitar algú]. 2. Tindre tractes [amb algú], relacionar-s'hi. 3. Practicar amb freqüència [alguna cosa]
1. Temps fresc. 2. Fred moderat, temperatura agradable quan hom té calor. 3. Xarrada, expressió desenfadada i desagradable. 4. A la fresca: En un lloc fresc, generalment al carrer, quan fa molta calor. 5. Prendre la fresca: Posar-se en un lloc fresc quan fa molta calor
Temps fresc moderat però amb sensació poc intensa i agradable
1. Senyal en forma d'excrement, petjades o olor que deixa un animal de caça i que indica als gossos i als caçadors el lloc per on ha passat. 2. Soroll continuat, brogit. 3. Remor indicadora d'una cosa, soroll que delata una acció, la presència d'algú.
Que és molt freqüentat; s’aplica sobretot als camins.
1. Decepció de qui no pot haver-hi allò que desitja, especialment si està acostumat a obtenir-ho. 2. Desfici. Agitació causada per un mal físic o moral, per una passió que despaciencia o per un desig violent. 3. Picor. Sensació corporal molesta, especialment en la pell, que incita a rascar-se
1. Plat gran, ovalat, de fons pla i amb una vora de tres o quatre dits d'alçada, que s'usa per a servir en taula els aliments guisats. 2. Utensili amb tapadora per a portar el menjar fora de casa
Cara principal d'un edifici. Paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general
Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, i clavades o empernades de manera que serveixen de sosteniment i d'articulació a una porta, finestró, tapadora o altra cosa que hagi de formar un angle d'obertura variable. 2. Articulació. Zona d'unió, mòbil o fixa, entre dos o més ossos
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir
Fugida. Acció de fugir. Deixar d'assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec[fer fugina].
Fugida, fuga. Allunyar-se corrent, per por o per un altre motiu, d'algú o d'alguna cosa, a fi d'evitar un dany, un disgust o una molèstia.
1. Olor; sospites, indicis perceptibles. 2. Cosa vana, llenegable, que només té aparença. 3. Pretensions de qui es pensa que és més que l’altra gent
1. Reprendre, bonegar. 2. Remugar, marmolar, dir entre dents
Furó. Persona viva, que tot ho remena, que es fica en les coses dels altres i que tot ho sap o vol saber
1. Excavar la terra amb el morro, com fan els porcs i altres animals. 2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó o altre instrument. 3. Tocar algú o alguna cosa amb un bastó o altre instrument llarg. 4. Incitar; procurar activament que algú faci tal o tal cosa. 5. Ficar-se en un lloc, en un assumpte, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui
1. Persona ficadissa, que es posa en les coses d'altri. 2. Persona que molesta, enguiscador, que incita o estimula la baralla
Furetejar. Intentar saber o descobrir amb habilitat tot el que passa. Preguntar coses indiscretes per intentar treure coses amagades o adquirir notícies secretes
1. Roín. De baixa qualitat, el rebuig. 2. Embriac -aga. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Dotorejar, tafanejar. Exercir, algú, la curiositat [en coses que no li importen, en els assumptes dels altres]. 2. Fossar. Furgar, alçar o remoure un animal [la terra] amb el morro. 3. Remoure el menjar que té u al plat perquè no li agrada o perquè ja no té més gana i per tant, menjar-ne poc
1. Fer de fuster. 2. Treballar la fusta. 3. Estellar, tallar la fusta pel llarg, amb la destral o aixol
1. Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l'objecte que s'està treballant, etc. 2. Grapa que es gasta per a aproximar els extrems d’una ferida. 3. Fil d'aram o vareta que es fixa a un objecte i que serveix per a unir-lo o subjectar-lo a un suport. 4. Peça de metall o plàstic encorbada que es posen els ciclistes per a subjectar els camals dels pantalons llargs i no embrutar-se'ls
Ocell de la família de les fringíl•lides, espècie Fringilla serinus, que és molt petit, de color groc verdós, fa el niu en els arbres, especialment alzines i pins, s'alimenta de llavors i és molt cantador. 2. Persona xicoteta. 3. Persona jove. 4. Persona poc honrada. 5. Borratxera
Peça de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d'una altra peça, serveix per a subjectar una peça de vestit o altra cosa
Bastó encorbat en la part superior que s'usa per a ajudar-se a caminar.
1. Romanços, històries, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten. 2. Impertinència, molèstia, cosa enutjosa
Artefacte d'espart i fil d'empalomar on el caçador porta la fura