1. Caseta on habita el gos. 2. Lloc on es tanquen els gossos agafats pel caner. 3. Peresa, malfeineria, poques ganes de treballar
1. Moneda de cinc cèntims. 2. Ventrell del porc farcit de carn. 3. Planta herbàcia anual [Antirrhinum orontium o Misopates orontium], que creix en els prats secs i en els conreus de secà.
Plovisqueig. Precipitació en forma de gotes menudes i nombroses
Ploviscar. Ploure de forma lleugera, a gotes menudes i nombroses
1. Dona que li agrada manar. 2. Majordoma. Treballadora del servici domèstic que s'ocupa del govern econòmic d'una casa i de supervisar les faenes d'esta. 3. Dona que té al seu càrrec el personal de servicis en un hotel
1. Túnica llarga fins als peus, que portaven antigament els homes i també les dones, i especialment els consellers i regidors. 2. Ser una persona poc disposada, poc feinera i grandassa
Gramòfon que té la trompa acústica en l'interior de l'aparell, es pot tancar com una caixa i és fàcil de transportar
1. Persona adulta que, a pesar de la seua grandària o dels seus anys, es comporta com una criatura. 2. Es diu a u que no fa res perquè és malfeiner o immadur
1. De color roig fosc. 2. Arribat a la creixença completa; d'edat adulta, i principalment que passa de mitja edat
Erupció cutània en forma de granets petits i nombrosos
1. Garbelladura. Pedretes o pallús que queden en el garbell per no haver passat pels forats, després de garbellar-los. 2. Grans seleccionats, els més grossos i sencers de l'arròs, després de la molta. 3. Despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen. 4. Pedreny menut, que no serveix per a edificar o que ha de barrejar-se amb ciment per a esser utilitzable
1. Quantitat de coses soltes que caben dins de la mà tancada. 2. Quantitat de coses soltes que caben dins de les dos mans. 3. Colp pegat amb la mà. Acte d'agafar fortament amb la mà. 4. Conjunt, quantitat considerable. A grapats: En abundància. Un grapat [de]: Una quantitat considerable [de]. 5. A grapats: De pressa i de qualsevol manera
1. Gibrella de terrissa o de metall per a rentar-se cara i mans. 2. Cassola de terra. 3. Llibrella. Llibrell, generalment de dimensions més grans
Espanta criatures. Personatge fantàstic, usat per a fer por als xiquets, que suposadament els segrestava per a matar-los i utilitzar el greix del seu cos amb finalitats terapèutiques
1. Part anterior de les extremitats posteriors dels quadrúpedes situada entre la cuixa i la cama. 2. Persona extremadament prima. 3. Qui va fet un desastre
Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Cassola plana, de forma oblonga i de poca fondària, que serveix per a coure guisats greixosos, especialment gallines o galls d’indis. 2. Guisat en què predomina com a condiment el greix, i que sol coure's al forn
1. Floc de cabells desordenats, que cauen a la cara separats dels altres. 2. Estar [o anar] a la grenya: Barallar-se, renyir
1. Cridòria, tabola, gatzara. Diversió sorollosa. 2. Baralla, avalot, discussió
1. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc. 2. Galló. Part, generalment separada per membranes, en què està dividit l'interior de certs fruits, com la taronja o l'anou. 3. Ric com un grill: Molt pobre
1. Que té grills. Brots que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc. Tenir el melic grillat [en algú]: Expressió usada per a fer referència al fet que algú mostra favoritisme especial per una altra persona. 2. Boig. Que té les facultats mentals alterades o ha perdut l'enteniment. Estar grillat. Estar més grillat que un ramat de cabres: Estar boig
1. Llançar crits de dolor o d'impaciència un gos, un llop, etc. 2. Llançar crits de dolor, d'impaciència, de prec, en un to agut [una persona]. 3. Fer un soroll estrident a causa del fregadís de dues coses dures
1. Tremuja del molí d'oliva o de gra. Dipòsit en forma de tronc de piràmide o de con invertits, que funciona com un embut i que alimenta o carrega un aparell classificador, un aparell triturador o un forn. 2. Golfo. Mecanisme metàl·lic articulat constituït per un element fix unit al brancal i un element mòbil unit al batent, que permet que s'obri o es tanqui una porta o una finestra
1. Seient que penja de dues cordes o cadenes fortament fixades a una biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi. 2. Que gronxa o es gronxa. Moure [a algú] de forma rítmica o comunicar un moviment de vaivé [a un objecte]
1. Moure [a algú] de forma rítmica, especialment un xiquet. 2. Donar un moviment de vaivé [a un cos suspès o a un cos flexible que té un punt fix]
1. Que té un gruix considerable, que excedeix el gruix ordinari dins del seu ordre. 2. Veu, o so de tonalitat greu. 3. Grosser, mancat de finor, que ofenen [un comentari, unes paraules]. 4. Dit d'allò que passa a algú, important, transcendental, per la seua gravetat, els seus inconvenients, etc.
1. Munt de terra. 2. Petita massa de substància pulverulenta aglomerada o de matèria líquida coagulada. 3. Cera blanca i ben purificada amb què els cerers donen l'última capa a les atxes i candeles. 4. Conjunt de borrons incipients que tenen els arbres, especialment l'ametler, l'olivera, el taronger, etc., quan van a moure
1. Mirar. Traure el cap per una obertura o per damunt d'alguna cosa. 2. Vigilar, especialment des d'un lloc amagat, per a sorprendre. 3. Aplicar l'ull i mirar per una obertura xicoteta.
1. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè reposi. 2. Llaurada primera d'un camp que ha de sembrar-se. 3. Fondària de la llaurada, del solc que es fa en llaurar. Es diu quan la llaurada té poca fondària: Fer poc guaret
1. Curar. Restituir [a algú] la salut, aplicant els remeis convenients. 2. Fer cessar [una malaltia]. 3. Alliberar [a algú] d'un perjuí o d'un mal moral. 3. Fer cessar [un perjuí o un mal moral]
Tela gruixada de cotó en floca, engomada per ambdues cares per donar-li certa consistència, que serveix per folrar vestits i donar-los més cos
1. Bufetada. 2. Mentida. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment. 3. Caguerada. Excrements expel·lits cada vegada que s'evacua el ventre
1. Estràbic. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigeixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments. 2. Borni; mancat d'un ull. 3. Desviat de la línia recta; que fa garsesa. 4. Garrell, tort de cames
1. Beneitot, curt d'enteniment, fava. 2. Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol, que obra amb picardia
1. Marcador de guix que es fa servir per a marcar nivells a les parets i anivellar el paviment. 2. Conjunt de cabells pentinats que cobreix una part del front
1. Veure de lluny, o d'amagat, o amb esforç. 2. Comprendre, adonar-se, observar, percebre en el pensament, descobrir. 3. Mirar d'amagat, posar atenció a veure
Confusió de molts que parlen, criden o canten alhora o desordenadament
1. Lloc on es guisa, cuina. 2. Cuiner. Qui guisa o li agrada guisar
1. Coça. Acció d'alçar i llançar violentament endarrere una o amb dues potes posteriors un cavall, ase, mul o altre quadrúpede; cop donat amb aquest moviment violent. 2. Cosa contrariosa o molesta
1. Pastilla d'esteatita, generalment de color blanc, usada pels sastres i les modistes per a marcar en la tela el lloc per on s'ha de tallar o cosir. 2. Clarió. Pasta blanca composta d'algeps i de greda que, en barretes, s'escriu a la pissarra. 3. Sulfat de calci hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic. 4. Material usat en construcció que s'obté per calcinació del sulfat de calci
Escaiola: 1. Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants. 2. Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada d'una solució d'escaiola que posteriorment se solidifica
Cavall menut i vigorós, l'alçada del qual no passa de metre i mig; però amb molt de nervi
1. Estirar [un cap, un ormeig] per a traure'l de l'aigua. 2. Moure [una embarcació] cap a la vora per mitjà de les amarres
Arca. Lluita a pedrades entre xiquets o fadrins d'un poble o d'un barri contra els d'un altre
1. Obtindre, copsar o abastar [alguna cosa]. 2. Criar, educar. 3. Haure-se-les: Discutir, disputar sobre alguna cosa
Antic ofici lligat al conreu, a la recollida i al tractament de l'herba com aliment per als animals [el bestiar]
Propietat rústica [encara que no hagi estat adquirida per successió en la propietat d'un difunt]
1. Resposta que es fa quan no s’està ben segur d’una cosa o quan no es veu ben clara. 2. S'usa per a expressar sorpresa o impaciència, o per a infondre un matís conciliador
1. Vesprada. Part del dia compresa entre el migdia i la nit. Les últimes hores del dia incloent-hi el crepuscle vespertí. 2. Crepuscle vespertí. A hora tarda, quan s'acosta la nit, temps pròxim a la posta del sol
Espai de temps d’aproximadament seixanta minuts. A hora horada: En l'últim moment
1. S’usa per a dir que una cosa s’ha acabat, per a posar punt i final. 2. S'usa per a incitar a algú a posar immediatament en execució alguna cosa, a prendre una resolució. 3. [Sense la I]. S'usa per a acomiadar-se. Au, cacau: S'usa per a acomiadar-se o per a indicar a algú que acabe el que està fent. 4. Au, que la casa cau: S'usa per a indicar la urgència d'algú per abandonar un lloc
1. Malaltia caracteritzada per la presència de la matèria colorant de la bilis en la sang, amb forta grogor de la pell i dels ulls. 2. Angúnia. Malestar moral intens causat per la por que es produïsca alguna cosa desagradable o per l'amenaça d'un perill imminent.
Exclamació per a interpel·lar, saludar, avisar o cridar l’atenció d’una persona
Import mensual que la família pagava directament al metge que permetia tant poder-se visitar a la seva consulta com per demanar-li que vingués a casa si el malalt no es podia desplaçar
1. Persona que no pot usar algun dels seus membres, no pot caminar o que ho fa amb moltes dificultats. 2. Combregar d'impedits: Comitiva que porta el viàtic a un malalt
Agulla en forma de U, la punta de la qual, després de clavada, es fica dins una cavitat que hi ha a l'altre extrem
1. Direcció vers un lloc o des d'un lloc determinat. 2. Lloc determinat que es considera en una localitat, en un objecte. 3. Part determinada del cos. 4. Passatge determinat d'una obra
Molt ple, especialment de persones que no agraden gaire
Persona de mal tractar, perquè té mal caràcter o perquè és dolent
Dificultat o complicació d'alguna cosa. Embolic confús; embull, especialment d'orde moral o social. 2. Intenció oculta que explica l'acció d'algú
Estella xicoteta; esquerdill. 2. Trosset d'os trencat. 3. Llengüeta d'un instrument de vent. 4. Malvolença, irritació contra algú
Malifeta. Mala acció, mala endreça. Maldat enginyosa i poc important pròpia d'un xiquet; entremaliadura
Marfil. Substància blanca, dura, compacta, de què estan formats els claus de l'elefant, de la morsa i del senglar, o les defenses del narval. 2. Part de la dentina coberta d'esmalt. 3. Substància molt blanca. Net o lluent com un ivori: Molt net, molt lluent. 4. Torre d'ivori: Aïllament intel•lectual a què algú se sotmet de manera voluntària, ignorant la realitat i els problemes que l'envolten
1. Llit o cosa disposada per a gitar-se damunt. 2. Cau d'un animal. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè serveixi de llit a les bèsties i absorbeixi llurs excrements. 3. Barraca de pastor, que serveix principalment per a jeure-hi. 4. Tros de camp tancat amb cledes, on es reclou el bestiar durant la nit. 5. Impronta o senyal que deixa en un lloc, per pressió, un objecte que hi ha estat algun temps. 6. Restoll o pall de l'arròs. 7. Fullaraca de pi estesa per terra
Allò que serveix de base o sosteniment a una cosa. Especialment: a._ Llit d'una massa d'aigua [riu, mar, etc]. b._ Plataforma circular de pedra, damunt la qual volta el regló o mola del molí d'oli
1. Home comú. 2. [precedit generalment de l'adjectiu bon] Home de caràcter bondadós, que a tot diu que sí. Bon jan: Home de geni bo. Bon jan qui dóna: Vol dir que el qui fa obsequis i donatius és molt considerat i estimat. Bon Jan qui paga [o Bon Jan qui dóna]: Significa que la gent sol considerar bon home aquell qui és generós, qui dóna molt
Forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indiquem a algú que prenga allò que li oferim; equival a pren, tin
1. Biga grossa, col·locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues. 2. Part de l'escenari que es troba fora de la visió del públic
1. Jaseu. S'usa per a indicar o demanar a més d'una persona que prenguin allò que els oferim. 2. És el que diu el pastor al gos perquè s’ajupi o s’ajoqui
1. Manera de jeure, d'estar en el llit o jaç. 2. Manera com una persona sol tractar les altres
1. Sol. S’usa en eixir de manera impetuosa o com a brollar. [Ja surt Joanet, avui farà calor]. 2. Insecte que es posa a les faves i al blat. 3. Una classe de bescuits. 4. Una varietat de raïm. 5. Una mena d’alls. 6. Posturetes o moviments afectats, destinats a fingir amor, empegueïment, repugnància, etc. i en conjunt expressions d’aviciadora
1. Conjunt complet d’eines, d’estris o d’altres coses. [Joc de sabates: Parell de sabates. Un joc d'ulleres: Conjunt dels dos vidres i llur muntura. Joc de roba blanca: Conjunt de les peces de roba blanca o interior que porta una persona. Joc de llit: Conjunt de peces de roba que formen el tapall i forniment d'un llit. Joc de cafè: Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per a servir cafè. Joc de veles: Conjunt de totes les veles amb què es pot ormejar un vaixell o altra embarcació]
1. Disposició per a un moviment combinat. Unió de dos coses que sense separar-se poden tindre moviment. [Jocs dels ossos: Articulacions que funcionen convenientment. No tenir joc : No tenir-hi el moviment combinat que pertoca]. 2. Joquer. Jaç, llit, lloc per a dormir , especialment les aus
1. Jóc, joquer. Acció d'anar a dormir o d'estar ajocats els ocells o aviram, i per extensió, els altres animals i les persones. Anar a la joca: Anar a dormir. 2. Nuvolada negra i baixa que s'estén sobre una part de l'horitzó, generalment damunt les muntanyes. 3. Caçar de nit. Caçar a la joca: Caçar a l'aguait. Caçar les aus mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-les i pegant-los bastonades. Estar a la joca: Estar a l'aguait
Premi atorgat en una cursa, en un joc d'habilitat, en una competició qualsevol. Les més famoses són: "Les Corregudes per la Joia”: Correguda de cavalleries en què els participants competeixen per un premi. Eren unes curses molt peculiars, atès que no es feia servir cadira alguna de muntar, és a dir es corria a pèl. La "Joia" era un mocador de seda
1. Lloc on van a dormir les aus. Barra o embarrat on dormen les gallines. 2. Jaç, llit, lloc per a dormir
Dia. En el curs del temps, divisió de la duració d'un dia solar, que comença a mitjanit i comprèn 24 hores
1. Allò que guanya un treballador pel treball d'un dia. A jornal: Per un sou diari determinat. 2. Faena que fa un treballador cada dia. Guanyar-se el jornal: Treballar dur, amb dedicació i entrega. 3. Jornal de vila: Faena que es fa de manera voluntària, sense cobrar, per a contribuir a realitzar obres de caràcter públic
Dia de feina sense cobrar que es fa per contribuir a les càrregues del comú d’un poble
1. Treballador que fa feina a jornal [Jornal: Feina que es fa en un dia]. 2. Treballador agrícola que va a fer faena al camp no d'una manera permanent, sinó els dies o temporades que el necessiten
1. Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro. 2. Parella d'animals junyits amb un jou. 3. Domini, subjecció. 4. Fusta col·locada entorn del perol perquè no es descantelle. 5. Fer jou. Tindre-hi bona relació d'amistat
1. Parell de bous per a llaurar. 2. Obligació feudal imposada a un pagès, de llaurar la terra del senyor durant un dia amb un parell de mules o de bous. 3. Prestació personal obligatòria a una faena d'utilitat pública
1. Casat de poc; el qui està dins el primer any de matrimoni. 2. Nou o principiant en alguna cosa. 3. Persona jove, núbil. De poca edat, que està en la joventut
Que presenta les característiques de la joventut, juvenil
1. Criticar, malparlar. 2. Jutjar. Decidir a favor o en contra [d'algú o d'alguna cosa]