1. Tros d'una cosa que penja. 2. Péntol. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir. 3. Pedaç mal cosit. 4. Porció de núvols que apareix com separada dels altres. 5. Persona malvestida, esquinçada. 6. Llaurador en sentit despectiu. 7.
1. Conjunt de les persones que compren en una botiga, o que són clientes d’un mateix metge, advocat, o d’un altre professional. 2. Arreglaparròquies: Persona aficionada a intervindre en conflictes aliens amb la voluntat de resoldre'ls.
1. Parra borda. 2. Raïm de la parra borda. 3. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
1. Lentitud en la manera de parlar o d'actuar. 2. Moderació o parquedat en els gastos. 3. Circumspecció, especialment quan és afectada.
1. Obra hidràulica que per mitjà de comportes separa l'aigua d'un canal en dos o més corrents. 2. Lloc on es fa esta separació de l'aigua. 3. Persona a qui el testador encomana per a després de la seua mort la facultat de dur a terme la partició de l'herència.
1. Estesa de garbes damunt l'era en disposició de batre's. 2. Porció reduïda d'aliment que es prenia de matí els dies de dejuni eclesiàstic
1. Persona que ix al camp a celebrar festivament la Pasqua. 2. Relacionat amb la Pasqua.. Sabatilles pasqüeres. Berenar pasqüer.
Llargària d’un pas humà, que correspon a tres peus o quatre pams [prox.80 cm]
1. Persona que assistix a algú en l'exercici d'una facultat o d'una professió per adquirir-ne pràctica. 2. Persona que passa per un lloc. 3. Baga molt ampla de cuiro destinada a deixar passar una corretja perquè el cap no pengi ni balderegi. 4. Lloc per on un camí passa un torrent o una riera. 5. Corriols que es deixen a un extrem de l'hort sense plantar per a poder-hi anar a girar l'aigua. 6. Passada, cercavila.
1. Persona que no fa sinó passar, sense fer estada. 2. Persona que compra en una botiga de la qual no és parroquiana o se servix d'algú de qui no és client. Ser un passavolant: Ser un client no habitual. 3. Persona que va, per la seva professió, d'una localitat a una altra. 4. Acció feta inconsideradament i ràpidament. 5. Estimulant del sistema nerviós, que solia tindre com a base l'èter i que s'administrava als agonitzants. 6. Donar els passavolants (a algú): Despatxar-lo, desfer-se'n.
Xiqueta que passejava i tenia compte dels menuts de casa rica barata berenat algun gallet
1. Tauló, soca, conjunt de pedres o altra cosa posada a manera de pont per a travessar un riu, torrent, bassiot, etc, sense banyar-se. 2. Cadascuna de les pedres col·locades de manera que formin un conjunt apte per a posar-hi els peus en travessar un corrent o embassament d'aigua. 3. Rec de terra format entre dos cavallons, i per dins el qual corre l'aigua procedent de la sèquia i destinada a regar els camps. 4. Freqüència de pas; trànsit freqüent. 5. Epidèmia. Malaltia accidental transitòria.
1. Palissa: a) Sèrie de colps pegats a algú. b) Derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament. 2. Reprensió severa. 3. Excés d'alguna cosa.
Cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera altres instruments per a l'elaboració del pa.
1. Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins del qual es pastava la farina per a fer pa. 2. Recipient on es pasta alguna cosa, com el guix i el morter en l'ofici d'obrer, l'argila en el de terrisser etc. 3. Recipient que s'usa com a pica per a llavar la roba. 4. Recipient de fusta per a posar-hi el menjar del porc o l'aigua d'abeurar els animals. 5. Recipient de fusta, dins el qual posen el porc per a escaldar-lo i pelar-lo.
1. Caixa rectangular plana que serveix en els planters per a traginar terra d'un lloc a un altre per nivellar el camp. 2. Recipient d'una sénia dins del qual s'aboca l'aigua dels cadufs. 3. Barca menuda, de fons pla i sense quilla. 4. Calaix de baranes baixes, damunt del qual treballen els argenters i que servix per a evitar que caiguen a terra les llimadures de metall o les pedres precioses en què treballen. 5. Abocar la pastera: Dir tot allò que cal callar, que la prudència aconsella
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
1. Peça petita de pasta, generalment de matèria medicinal o aromàtica, de forma rectangular o rodona. 2. Porció xicoteta, sòlida i generalment arredonida, d'una substància medicinal
Generalment un pastisset és el diminutiu de pastís. Pastís menut. Però especificament és una xicoteta panada semicircular de vora crestada, farcida de menjars salats o dolços. [Pastisset de tomata/verdura/de moniato/ de cabell d'àngel]
1. Cop fort donat o rebut am la mà, amb una eina, etc., o a causa d'una caiguda. 2. Cop advers, gran contrarietat, pèrdua, tribulació sobtada. 3. Aiguat molt fort, pluja intensíssima. 4. Gran quantitat de patates, anomenades dialecticament pataques (Morella).
1. Antiga moneda d’argent, d’una unça de pes. 2. Diners. 3. Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadro, que es fa servir per a jugar al joc de patacons. Joc de patacons: Modalitat del joc de flendi en què es fan servir patacons per a llançar i parar.
1. Pa en forma de mitja lluna, més petit que la pataca. 2. Guanyar-se la pataqueta: Guanyar els recursos necessaris per a viure.
Atac de nervis, desmai. Accident sobtat que priva de l'acció, dels sentits, del moviment.
1. Parenostre. Pregària cristiana que, dirigida a Déu, comença amb la invocació 'Pare nostre'. 2. Rosari. Sèrie de grans enfilats, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gran, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris quan es passa el rosari. 3. Cadascun dels grans o bolletes que formaven uns rosaris. 4. Gra o boleta que forma part d'un collaret o d'un altre objecte similar.
1. Moure els peus, debatre's de peus, en el fang, en l'aigua estancada, etc. 2. Maldar, esforçar-se, lluitar per aconseguir una cosa. 3. Fer una cosa de qualsevol manera, sense art, sense netedat. 4. Empatollar-se: Dir coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
1. Llibre, lligall de documents, molt voluminós. Abundància de papers escrits. 2. Documents exigits per l'administració pública, paperassa
1. Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo! (S'usa per a expressar contrarietat.) 2. Cosa insignificant, inútil o de mínima valor. No valdre un patxo o Quin patxo!: No valdre, algú o alguna cosa, res.
Bon aspecte que fa una persona o una cosa per la seva presència, l'elegància, la vistositat, o per l'exuberància del seu cos. Fer patxoca: Fer goig de veure perquè és maco o va ben vestit
Calma excessiva, falta de preocupació per les coses, lentitud en el treball.
Que no té (una dona) malícia. Beneitona; curta d'enteniment.
1. Calcetí. Calça que cobrix el peu, el turmell i la part baixa de la cama. 2. Calcetí de roba de llana feta en casa. 3. Persona o cosa inútil, menyspreable.
1. Tros de roba o de pell cosit a una peça de la mateixa o semblant matèria, sobretot a una peça d'indumentària, per tapar un forat o esgarro. 2. Tot allò que servix de remei provisional a una malura o deficiència sense arribar a curar-la o corregir-la completament. 3. Taca natural en la pell d'un animal. 4. Torcamans. Posar com un pedaç brut: Omplir algú d'improperis, denigrar-lo. 5. Tros de pela de suro que, per falta de saba, queda apegat a la soca, quan es pela la surera.
Estri que s'utilitza per esmolar i polir instruments i eines de tall. Pedres naturals. Generalment s'extreuen de mines. Pedres de material sintètic. Solen estar fetes de materials ceràmics abrasius com ara el carborúndum o el corindó
Picapedrer. Persona que es dedica a treballar la pedra que s'ha d'utilitzar en construcció.
1. Cosa inútil o innecessària que s'afig a una altra sense adaptar-s'hi, que no li va o que no li diu. Només li han posat pegots: Cosa que no està gens bé, que no fa gens de bon efecte en el lloc on s’ha posat. 2. Guisat o altra cosa massa espessa, agafallosa. 3. Sabater que es dedica a adobar sabates velles. 4. Persona agafallosa, que molesta amb la seva insistència.
Pegador -a. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho.
Pega. Substància negra o molt viscosa, provinent de la resina.
1. Creu de terme posada sobre un pedestal de pedra. 2. Pedra col·locada verticalment per a sostindre un altar o una creu. 3. Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció que recorda algun fet memorable
1. Apeixir. Proveir d'aliment o de pastura. 2. Empapussar. Alimentar una persona acostant-li el menjar a la boca.
Mastitis. Malaltia produïda per la inflamació de les glàndules mamàries obstruint els conductes de la llet en les femelles que alleten.
Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida
Alopècia, especialment la provocada per la tinya i la pegadella.
1. Confit gros que té l'ànima d'ametlla i la superfície ensucrada llisa. 2. Persona o cosa molt bona. Peladilla alcoiana: Floreta que es diu a una persona bona. 3. Persona roín.
1. Fer perdre tots els cabals, apoderar-se dels diners d'algú en el joc o amb engany. 2. Palar mal d’algú. 3. Ser molt intens el fred. Fer un fred que pela: Fer molt de fred. 4. Matar. Llevar la vida. 5. Pelar-se-la: masturbar-se un home. 6. Pelar-se (una classe): No assistir-hi, fer fugina.
1. Coses secundàries, sense importància. 2. Penjolls ornamentals, especialment els que duen les dones en orelles i vestits. 3. Fang que queda adherit o penjant en el pèl de les bèsties. 4. Tindre pelendengues: Estar, una cosa, plena de dificultats, destorbs o molèsties.
1. Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit. 2. Palissa. Sèrie de colps pegats a algú. 3. Reprensió severa. 4. Ventositat que fa molta pudor. 5. Persona incordiant. Donar pelfa: Donar la llanda, molestar molt. Ser pelfa: Ser pesat, llandós.
Cicatritzar. Créixer la pell sobre una ferida o una llaga.
Disposició de la pell per a cicatritzar-se. Tenir bona o mala pelladura: Tenir facilitat o dificultat per a cicatritzar.
1. Persona que es dedica a comprar, vendre o treballar les pells. 2. Menescal que es dedica a comprar i vendre vestits, pells i roba vella
1. Tros de pell sobrera o penjant. 2. Tros de pell que es desprèn del cos d'una persona o animal o d'una fruita. 3. Prostitut -a. Persona que exercix la prostitució.
Persona mal vestida i mal alimentada, que pateix necessitat.
1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc. 2. Fulles de blat de moro. 3. Persona insignificant
1. Lamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l'agulla de cosir sense fer-se malLamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l'agulla de cosir sense fer-se mal. 2. Full de paper o de llanda, retallat i amb els forats adequats, que servix als pintors per a estergir un dibuix damunt de la paret. 3. Pell del bacallar. 4. Cotna, pell de la cansalada.
Peça de vestir de molt d'abric, feta o folrada de pell, que generalment no arriba més avall dels genolls.
1. La part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc. [card, cartofa, etc.]. 2. Porció llarga i prima d'un producte comestible. 3. Tira ampla i relativament grossa que es trau d'alguna cosa. 4. Part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven. 5. Persona alta i prima. Haver-n'hi una penca: Es diu d'una persona alta i prima.
1. Penó; insígnia consistent en un tros de tela rectangular que penja d'una barra horitzontal suspesa d'una asta mitjançant cordons. 2. Pèntol. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir. 3. Persona malforjada. 4. Persona eixelebrada i de mala conducta moral.
Prunyó. Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d'ardència i picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.
1. Conjunt de flors o de fruits que pengen junts i formen un pom o un raïm. 2. Cosa, especialment joia, que penja. 3. Tros de teixit, especialment cutani, que penja durant una operació quirúrgica o a causa d'un traumatisme. 4. Persona de vida dissoluta, especialment aplicat a una dona. 5. Genitals masculins. 6. Flocada. Conjunt de fils o cordons que pengen com a adorn de la vora d'un vestit, d'una cortina o d'un coixí. 7. Mal vestit.
Carxofera. Planta herbàcia perenne (Cynara scolymus), molt semblant al card, de flors tubuloses de color blau violaci i capítols comestibles.
Idea de fer tal o tal cosa. Allò que acudix al pensament, idea que ve de fer una cosa.
1. Persona que es dedica a pentinar i arreglar els cabells. 2. Cos de tela lleugera amb què algú es cobrix els muscles quan es pentina. 3. Tocador. Moble en forma de taula amb calaixos i espill per a pentinar-se i arreglar-se.
1. Cosa que es deixa com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació. 2. Persona roín, intractable, exigent. 3. En certs jocs, castic imposat a qui falla o comet un determinat error. Qui arribe l'últim pagarà penyora
1. Tel escatós que es forma sota la llengua de certes aus, sobretot de les gallines, per acumulació de mucositats, i que constitueix una malaltia contagiosa. 2 Cadarn de les vies respiratòries; constipat fort de pits o de gargamella. 3. Llavor d'alguns fruits, com el meló de tot l'any, el meló d'Alger.
1. Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, usat en la confecció de roba interior. 2. Conéixer el percal: Estar ben assabentat d'algun assumpte o conéixer molt bé algú. 3. Més ample que una percal: Es diu d'una persona de poc seny.
1. Fruit comestible del perelloner, semblant a una pera, però molt menut, globós i de pell d'un color terrós. 2.Trosset de fusta que hi ha a la part de dalt de la trompa per a agafar-la
1. Interruptor de la llum penjat al capçal del llit. 2. Manoll de pèls que es deixen créixer a la punta de la barba. 3. Bombeta. Globus de vidre, on s'ha fet el buit, en l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic que, quan hi circula el corrent elèctric, es posa incandescent i fa llum. 4. Utensili emprat en la lavativa, on es posa una preparació líquida que s'introduïx en l'intestí gros, a través de l'esfínter anal, amb finalitats laxants, terapèutiques o diagnòstiques.
És un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia. Feta dins d'una cassola ceràmica, és una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli.
1. Allò que pareix perfecte o molt excel·lent en el seu gènere. De perles: Molt bé, extremadament encertat o adequat. 2. Persona que destaca pels seus pocs mèrits o escasses qualitats. 3. Frase o expressió que denota ignorància o poca categoria. 4. Fer perla: Faltar en alguna cosa, no aconseguir allò que algú es proposa.
Classe de pentinat que, amb l'aplicació de productes cosmètics, permet que els cabells es mantinguen rulls durant bastant de temps.
1. Perol gran, caldera. 2. Cap. Anar-se-li'n la perola: Perdre l'enteniment.
Ninot, figura d'home grotesca. Perot de mitjan quaresma: figura d'home que es posa a la finestra o balcó al matí del dimecres central de la quaresma, i que és el divertiment de la xicalla.
1. Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca quan no pots traure alguna penya. 2. Penis. 3. Persona roïna.
1. Pal llarg i estret utilitzat per conduir una barca. 2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba. 3. Barra col·locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro. 4. Persona alta i prima. 5. Modalitat del joc de pilota de carrer en la qual s'ha de passar la ferida per dalt d'un senyal o d'una branqueta situada en la paret abans de col·locar la pilota en el dau. 6. En pilota valenciana, senyal de la paret que marca l'altura per on s'ha de passar la pilota.
1. Unitat monetària espanyola anterior a l'adopció de l'euro (1868-2002), dividida en 100 cèntims. [abreviatura pta.].
Correspon aproximadament a la llargària del peu humà [aprox. 26 cm]
1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
1. Libèl·lula. Insecte arquípter del gènere Calopterix, de cos molt prim i llarguer, de colors lluents i variats, amb quatre ales llargues i estretes, de larves aquàtiques i que vola prop de l'aigua i que habita per les sèquies. 2. Molt presumit, sobretot en el vestir. 3. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d’aquestes ciutats.
Instrument d'escriptura constituït per un mànec en la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl•lica anomenada tremp o plomí , que se suca amb tinta. Ploma estilogràfica.: Ploma que porta el depòsit de tinta incorporat en el mànec Diem l’expressió: Deixar córrer la ploma (Escriure sense posar-hi gran cura, prolixament)
1.- Feix de plomes utilitzat com a adorn d'un capell, d'un elm o d'un casc. 2.- Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a torcar la pols
Plumier prové del francès i es tracta per tant d'un estrangerisme. Caixa decorada o estoig emprat per guardar llapis, bolígrafs, plomes... En els seus orígens aquests estris eren de fusta, curosament tallats a partir de les més nobles matèries primeres. Avui dia en la seva immensa majoria són de plàstic, decorats amb motius diversos: florals, infantils, geomètrics ... Ja van quedant pocs plumiers com els d'abans , i que potser molt aviat, aquesta veu entre en vies d'extinció.
El pontarró és un pont menut de pedra construït amb paredat. Fa uns 3 metres d'ample i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum en forma d'arc de mig punt. Serveix per passar un rierol o una cuneta
1. Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó. 2. Teixit de cotó que imita el popelín
1. Feixa de terra compresa entre solc i solc, que sol tindre de llargària tota l'extensió del camp al qual pertany. 2. Mesura agrària de superfície equivalent en general a la dotzena part d'un jornal. El jornal tenia dotze pòrques = 4.358 Metres quadrats La porca equivalia a 363 Metres quadrats.
1. Recipient de forma bulbosa o cònica que s'allarga per la part superior en un broc gran, per on s'ompli, i per la part inferior en un altre broc llarg que arranca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid. 2. Mesura de capacitat per a líquids equivalent a 94 centilitres. 3. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. Pixar fora del porró: Eixir-se'n de la qüestió, extralimitar-se.
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
1.- La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. 2.- Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms. 3. Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes. 4.- Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada.
1. Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se. 2. Peça de fusta que servia de coberta a un llibre. 3. Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
castanyoles. Instrument de música popular, consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses
Sanitari encarregat de les curacions, administració de medicaments o injeccions. Avui ja es diu menys perquè es parla dels ATS o infermers, al establir-se l’atenció als centres sanitaris i deixar d’anar a les cases
Situació angoixosa, d’extrema necessitat, de la qual hom no pot sortir sense ajuda d’altri; destret.
1. Tumefacció de la pell produïda pel fred, que es forma especialment en les mans, els peus, les orelles i el nas. El nom de prunyó se li va assignar popularment per assimilació a l'aspecte del fruit del prunyoner. 2. Fruit comestible del prunyoner, semblant a una pruna, però més menut i amb el pinyol no comprimit, adherent a la polpa, àcid