1. Badar o fer un clevill [en alguna cosa], dividint-la en dues o més parts trencant-la o tallant-la. 2. Tallar [l'aire, l'aigua, el vent, etc.]. Travessar subtilment i de pressa [un fluid]
1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca. 2. Fingir, simular. Figurar una cosa així com no és en realitat. 3. Arribar i fényer. Obtindre o executar alguna cosa amb molta més rapidesa del que es podia esperar.. 4. pastar i fényer (a algú) Dominar-lo completament
1. Animal silvestre. 2. Bèstia fantàstica i espantosa. 3. Conjunt d'animals domèstics o bestiar menor, com conills, porcs, aus casolanes. 4. Conjunt de gent dolenta o avalotada. 5. Conjunt d'infants, especialment dels qui avaloten, es belluguen molt o fan malifetes. 6. Persona roina, perversa. 7. Gentola. Gent de la pitjor classe, menyspreable
1. Horror, por molt intensa. 2. Gran admiració barrejada d’espant.
1. Animal salvatge, indòmit, que no està domesticat. 2. Persona esquerp, retret del tracte a les persones, allunyat de la gent. 3. Que fa feredat. [Feredat: Horror, por molt intensa]
1. Subjectar fortament (una cosa) a una altra, de manera que no se'n puga separar. 2. Subjectar (un animal) a una anella o una estaca per mitjà d'una corda o una cadena, perquè no puga fugir.
Xiquet molt entremaliat, molt endrecer, que sempre està fent maldats
1. Poal, especialment el de metall. 2. Recipient de metall de forma troncocònica, amb dos anses i més ample que alt, que s'utilitzava per a tindre aigua, per a escurar, per a tindre roba a remulla, etc. 3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera
1. Conjunt de trossos, de peces inservibles o de retalls de metall vell, especialment de ferro. 2. Menuts. Conjunt de monedes d'escàs valor.
1. Herba, verda o seca, per a l'alimentació del bestiar. 2. Instrument o peça de ferro
Segador de ferratge. [Ferratge: 1. Herba, verda o seca, per a l'alimentació del bestiar. 2. Instrument o peça de ferro]
1. Que té un cos robust o un caràcter fort. 2. Propi d'una persona forta, robusta
1. Persona mol lletja. 2. Agràs. Raïm verd que encara no s'ha assaonat. Suc àcid del raïm verd, de gust agradable, que s'utilitza com a refrescant en l'alimentació i en medicina
1. Olor d'animal, especialment dels animals salvatges o de caça o dels que estan en corral o altre lloc tanca. 2. Pudor forta, especialment de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una banda i amb escarpell o tallant per l'altra
1. Peça de fusta o de ferro, plana i mòbil; es posa entravessada en un canal i serveix per deixar anar aigua o per fer-ne pujar el nivell. 2. Tall llarg i estret que es fa en l'orella d'un cap de bestiar, especialment en el cas d'ovelles i de cabres, com a senyal per a reconéixer-les. 3. Clevill. Obertura allargada, estreta i no uniforme, més o menys profunda, com les que es fan en una superfície o en certs cossos sòlids.
Fisonomia. 1. Aspecte que resulta del conjunt de les característiques del rostre humà. 2. f. Aspecte exterior d'alguna cosa.
1. Acte de festejar, de tenir relacions amoroses. 2. Temps que dura la relació amorosa que s'estableix entre dos persones que tenen la intenció de casar-se o de viure juntes. 3. Actes que es fan per celebrar alguna cosa
1. Qui festeja o té relacions amoroses. 2. Pedrís que hi ha a cada costat de finestra, en les cases antigues, per a seure-hi i conversar o festejar
1. Tindre relació, dos persones, amb la intenció de casar-se o de viure juntes. 2. Parlar privadament o passar l'estona junts, els enamorats. 3. Parlar privadament, dos persones, com si foren enamorats. 4. Celebrar una festa. 5. Celebrar [un fet, una data important] amb una festa. 6. Fer festes [a algú]. 7. Fer festes [a algú], dedicar-li afalacs, per a enamorar-lo
1. Acció assenyalada. 2. Malifeta. Mala acció. 3. Succés contrari al que s'esperava. 4. Quantitat d'alguna cosa que es fa d'una vegada
Sotmetre [a algú o alguna cosa] a la influència d'un malefici, d'un sortilegi
1. Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats. 2. Persona que practica la fetilleria. [Fetilleria: Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits]
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits
Pudor. Olor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició
Carruatge de cavalls de quatre rodes amb capota plegable de plaça o de lloguer, que té un lloc determinat on situar-se a disposició de qui el necessita..
Peça o dispositiu que impedeix l’obertura d’un pany, el disparament d’una arma i, en general, l’accionament de qualsevol mecanisme per efecte d’una acció involuntària.
1. Digne de confiança. 2. Que té confiança, que es fia d’algú o d’alguna cosa.
1. Posar, fer entrar, una cosa dins una altra. 2. Fer intervindre (una persona o una cosa) en un assumpte, en una situació, en una empresa. 3. Entrar en un lloc indegudament, inoportunament. 4. Intervindre, algú, en alguna cosa massa complicada o perillosa, en algun assumpte que no li correspon.
1. Figa primerenca i molt saborosa. 2. Fava, badoc. Quan algú és ‘fluix de caràcter, mancat de fermesa, que es pot entabanar fàcilment.
Persona parada, ximple, beneït, sense energia ni caràcter, sense malícia, que no s'adona de res del que passa al seu voltant
1. Volantí. Volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. [Fer la figuereta: Posar-se amb les mans en terra i el cos vertical amb els peus cap amunt]. 2. Irritar-se. [Pujar-se'n a la figuereta: Enfadar-se molt, perdre la contenció, el control de si mateix]
Villamarquí. Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc
1. Persona irritada, enutjada. [Estar fet un filadís: Estar molt irritat]. 2. Persona vanitosa. [Estovar-se com un filadís: Unflar-se de vanitat]
1. Fil de cànem, de lli o de jute, filat a un cap i destinat a ser teixit o retorçut. 2. Fil gros i desigual
Fil d'aram. Fil d'acer dolç, d'una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.
1. Nom donat als activistes que en el segle XVII treballaven per l'emancipació de les colònies espanyoles de les Antilles i les Filipines. 2. Pirata del mar de les Antilles del segle XVII. 3. Persona sense escrúpols, deshonesta
1. Obra feta de fils d'or o de plata, units i soldats amb molta perfecció i delicadesa. 2. Acció o obra feta amb molta delicadesa i perfecció
1. Discurs que conté una censura severa i violenta contra algú. 2. Reprensió dura.
1. Xiquet. Persona que està en la infància, que té pocs anys. 2. Nom afectuós amb què es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimació
1. Persona considerada en relació als seus padrins, especialment de baptisme. 2. Camí, sèquia o fil conductor que arranca o naix d'un camí, d'una sèquia o d'un fil conductor principal. 3. Brot o renou que ix en la part baixa d'una planta. 4. Part blanca i comestible del margalló. 5. Peça d'un baixant d'aigües brutes que serveix per a acoblar un tub inclinat amb un tub vertical
Vibrar, una biga, una vara flexible o un altre objecte semblant, per l'acció d'una força que obra en sentit transversal i a intervals
1. Acabar, finalitzar. 2. Morir, cessar d’existir. Acabar-se la vida d’una persona o una cosa.
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra
1. Fulla interior d’una finestra que no deixa entrar la claror. 2. Obertura xicoteta feta en una paret o un barandat per la qual es despatxen bitllets, entrades o documents, es cobra o es paga en una estació de ferrocarril, en una oficina o en qualsevol espectacle públic.
1. Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum. 2. Finestra menuda, per on es pot mirar però no abocar el cos. 3. Obertura a manera de finestra molt menuda feta en una porta
Escuradeta. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols, tasses, etc.], amb què juguen els xiquets
Xafarder. Qui tot ho sap, tot ho vol saber 2. Dotorejar. Exercir, algú, la curiositat [en coses que no li importen, en els assumptes dels altres]
1. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. 2. Moment o fet important
1. Forca formada per un mànec de fusta i puntes de ferro, amb anelles i malla, que s'usa per a pescar des de terra o des de la proa de la barca peixos grans i mol·luscos. 2. Navalla, daga.
Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de entre 12 i 35 cm. de llarg, tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol ser emprat pels pastors i per acompanyar en festes
Persona decidida, amb un aspecte o un to airós, viu, molt desimbolt, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa
Pastís fet de farina farcida de brull o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma segons les comarques
Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s'usa com a tapall de llit
Blasfèmia, maledicció; paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants; despropòsit injuriós
1. Malsofert, queixós, que sempre gemega i no està satisfet mai. 2. Vanitós, presumptuós
Posar un genoll o tots dos genolls en terra en agenollar-se
Joc infantil que consistix a intentar traure distintes peces, com ara cartonets, patacons, d'un quadro o un cercle dibuixat en terra, llançant altres peces similars, des d'una distància determinada.
Flema. Temperament calmós, impassibilitat. 2. Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les
Onomatopeia per indicar el soroll de dos galtades seguides.
1. Petita porció de llana, cotó. seda o altra matèria tèxtil. 2. Adorn de passamaneria. Cadascun dels fils o cordons adherits i penjats a la vorera d'un vestit, cortina o altra peça de roba, a la qual serveixen d'adorn. 3. Conjunt de fils units per un cap, que serveix d'adorn, d'emblema, etc. 4. Veta lligada formant baga, sia per a subjectar, sia per a adornar una peça de vestit. 5. Conjunt d'uns quants animals que pasturen
1. Borralló; porció despresa d'una massa de neu, de foc, de núvol, etc. 2. Porció espessa despresa d'una massa líquida. 3. Encenalls; porcions molt primes de fusta o altra matèria, arrancades en ribotejar o llavorar. 4. Porció petita de cabells. 5. Conjunt de fruites o de llegums, especialment faves o avellanes, units pel capoll. 6. Embolcall de l'avellana. 7. Senyal que deixa una porció d'excrement en la roba interior
1. La millor part o la part més selecta d'una cosa. 2. Paraula o expressió afalagadora, d'elogi, afectuosa o amable. 3. Persona delicada, molt fina o malaltissa. 4. Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals. 5. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina
1. Conjunt dels fruits millors o més escollits. 2. Conjunt de persones o de coses que destaquen entre les millors
Grup de persones o de coses que excel·leixen sobre les altres.
Persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir
1. Triar, prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més. Com per exemple triar els millors fruits d’un camp. 2. Dir floretes [a les dones]. 3. Estar a flor de terra o d'aigua
Coliflor. Col (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora) que presenta brots florals de color blanc agrupats en una gran inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, que constituïx la part comestible de la planta.
1. Que es caracteritza [un llenguatge, un estil] per l'ús abundant de recursos retòrics, per la profusió d'ornaments. 2. Selecte, molt escollit. 3. Que té floridura. Taca produïda per una colònia de florit o d'algun organisme saprofític similar. 4. Ple de floridura.
1. Pa gran, redó i pla. Massa de farina pastada, generalment de forma rodona, de diferents dimensions i amb diversos ingredients, segons les comarques. 2. Pastís fet de farina, a manera de coca. També es diu fogasseta. 3. Peça de formatge, pareguda a un pa
1. Foguer. Lloc on es fa foc; suport on es col•loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible. 2. Fogar instal•lat en les cuines en un buit fet en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per on entra l'aire i se'n trau la cendra i un forat damunt, on es posa allò que cal calfar. 3. Forat que hi ha a la part posterior del canó de les armes de foc i que servia de conducte per a comunicar el foc a la càrrega
1. Es diu de qui sent calor. 2. Ple d'impuls vital, ardorós. Es diu de qui té desig de sexe
1. Sufocació, calrada, rojor que puja a la cara. 2. Feix de llenya prima, principalment de branques de pi o d'olivera, per a cremar en un forn de pa o de calç, en una cuina, etc.
1. Treure foc; cremar com foc. 2. Sotmetre a l'acció de la flama o d'un cos incandescent. 3. Aplicar ferro roent o altre cauteri. 4.Anar amb extraordinària fúria, velocitat, violència. 5. Ferir o procurar de ferir disparant armes de foc. 6. Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora. 7. Avesar o exercitar en coses difícil
1. Fogó per a escaldar o coure alguna cosa i que té un dispositiu adequat per a la combustió d'un combustible qualsevol o bé va proveït d'unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. 2. Esclavó. Peça de ferro, semblant a una anella de cadena, que serveix per a traure foc d'un tros de sílex quan es colpeja
1. Foc que fa molta flama. 2. Rojor que puja a la cara, acalorada. Afluència sobtada de la sang a la cara, principalment per avergonyiment o per excés d'ira
1. Depressió o regió còncava del terreny que té l'origen en l'acció erosiva de les aigües o en una fossa tectònica. 2. Conreu que es fa en una superfície en pendent i que conté una sèrie de bancals escalonats.
1. Passar el temps divertint-se. 2. Fer festa, reposar de treballar.
1. Ample i sobrat, especialment un vestit o una peça de vestir. 2. Còmode, benestant.
1. Boig. Mancat totalment de la raó, que la té greument pertorbada o que pateix una malaltia mental. 2. Que obra irracionalment, contra el bon seny. 3. Que experimenta un sentiment molt intensament, amb un grau extrem. 4. Desenraonat, excessiu, desmesurat
Donyet. Esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs paratges, turmenta la gent durant el son i causa alteracions i desordes.
1. Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. 2. Gastar pròdigament, sense miraments. [Tirar amb fona]. 3. Molt ràpidament, a gran velocitat. [Com una fona]. 4. Que no és de fiar. [D'esclafit i fona]
Establiment públic, de categoria inferior a la de l'hotel, on se servix menjar i es dona allotjament.
1. Fondalada, tros de terreny entre uns altres de més elevats; depressió. 2. Terra de regadiu, bona per al conreu. 3. Pesquera d'aigües profundes.