1. Estirada de cabells. 2. Porció molt xicoteta d'una cosa. 3. Excoriació. Pèrdua superficial de substància de la pell que només afecta l'epidermis, a causa d’un bac o un rebolcó.
1. Acció de repicar, especialment les campanes. Toc de campanes ràpid i insistent. 2. Colps pegats amb un picaport, generalment després d'un o més tocs pausats indicadors del pis on es vol tocar, per a indicar la segona porta de cada replanell.
1. Gotejar o regalimar una cosa per allà on no hauria de sortir el líquid. 2. Plovisquejar, caure pluja molt fina. 3. Embrutar-se mútuament, els fils o els colors d'una mateixa peça de roba.
1. Xicotet replà en un terreny costerut, en una escala. 2. Palmell de la mà. 3. Planta del peu
1. Contestar al que ens ha estat contestat, impugnant-ho; contestar a allò que sembla no admetre contestació; contradir. 2. Oposar-se al que s'ha dit anteriorment. 3. En un juí ordinari, contestar, l'actor, l'excepció del demandat presentant escrit de rèplica.
Segona collita de taronges, pomes o altra fruita de flor endarrerida, que es fa després de la recol·lecció normal i que sol ser de pitjor qualitat.
1. Portar (una nova), donar compte (d’alguna cosa). 2. Treure d’una acció, d’una empresa, etc., (un profit, un dany). 3. Portar una notícia; referir, contar, exposar verbalment o per escrit. 4. Suportar, prendre a càrrec seu (el dany o molèsties d'una cosa).5. Reprimir (una passió, un sentiment, etc.).
Remugar. Parlar entre dents, generalment per a manifestar desaprovació o disgust.
1. Estrènyer, pitjar. 2. Reunir coses disperses amuntegant-les a un lloc. Repretar la palla: Tirar amb les forques la palla cap a dintre.
1. Reprendre (algú) tirant-li en cara una falta, un error, etc.; renyar. 2. Desafiar. Provocar a lluitar.
1. Fer repunt; cosir fent repunt (en una roba). 2. Tindre relacions sexuals potents des del punt de vista masculí. 3. Fer moviments repetitius seguits i involuntaris amb una part del cos, sovint la cama. 4. Pujar puntualment, les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica. 5. Començar a moure's, la mar, quan puja o baixa la marea. 6. Agafar, el vi, un punt d'agre. 7. Començar a augmentar, un fenomen o un procés, generalment després d'una fase de disminució.
Anar més poc a poc el qui caminava en nostra companyia.
Tardor. Estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que astronòmicament comença en l'equinocci de tardor i acaba en el solstici d'hivern, que en l'hemisferi nord comprén els mesos de setembre, octubre i novembre, i en el sud, els mesos de març, abril i maig.
Reparar o compensar la pèrdua, especialment econòmica, que (algú) ha sofrit en el joc o en una empresa.
Barreja de caliu i cendra que queda a la llar quan el foc fa hores que és apagat.
1. Paret que es construïx transversalment en un curs d'aigua per a fer que puge de nivell i desviar-la fora del seu llit. 2. Construcció feta en un canal o en un riu navegable de manera que les embarcacions puguen salvar el desnivell causat en els canals d'enllaç per la diferència de nivell de les mars, o creat en els rius per les preses. 3. Construcció feta en alguns ports destinada a evitar el descens de nivell en la dàrsena durant la baixamar i a protegir el port en la plenamar i tempestes.
1 Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2 Olor [o pudor] de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec
1. Olor de resclosit. Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2. Olor forta i desagradable. 3. Brutícia apegalosa o que fa mala olor. 4. Menjar que s'ha quedat agafat al recipient en què s'ha cuinat
1. Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc. 2. Xicoteta porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc. 3. Acció de fregar passant fugaçment, ferir però lateralment.
1. Acció o efecte de resquitar. Valdre's d'algú o d'alguna cosa per a traure'n algun profit. 2. Profit. Benefici, contrapartida. Rescat. 2. Nova partida que el guanyador de l'anterior concedix al perdedor.
1. Sentir disgust, irritació, per una ofensa, burla, engany, etc. 2. Estar afectat el bon funcionament, d'una cosa, per l'acció d'una altra.
Segon sopar. Menjada que es fa dues o tres hores després del sopar, abans d'anar al llit, sobretot en determinats dies com el darrer dia de Carnestoltes, la nit de Nadal, etc.
1. Allò que se segueix d'un fet; conseqüència. 2. Resultat, conclusió, d'una deliberació, d'una conferència, unes eleccions, etc. De (o a) resultes de: A conseqüència de, com a resultat de. Estar a les resultes de: Suportar les conseqüències d'alguna acció.
1. Moviment de descens de l'aigua de la marea o d'una riuada. 2. El fet d’assemblar-se una mica, físicament, dues persones.
1. Eixir d'un lloc. 2. Tornar a casa, al vespre o a la matinada. Anar a dormir. 3. Allunyar-se de qualsevol activitat social. 4. Negar, deixar de donar (alguna cosa).
1. Persona que, per raó de l’edat o per una malaltia, ha deixat de prestar servici actiu en una professió. 2. Que passa (un militar) a la reserva, però manté encara alguns drets en el cos. 3. Que està (un lloc) allunyat de l'agitació de la ciutat.
1. Retorciment. 2. Dolor intestinal breu i agut, que produïx sensació de retorciment.
1. Tafarra. Rabasta. Banda de cuir, de cànem, etc., que subjecta la sella o el bast per darrere passant per sota la cua de la bèstia. 2. Brides o ramals dels muls de carro. 3. Tirants. Tires flexibles que, combinades de manera que passen per damunt dels muscles, subjecten els pantalons.
1. Fotografiar. Fer el retrat d'algú (en pintura, dibuix, fotografia, etc.). 2. Reproduir o reflectir la imatge d'una cosa. 3. Mostrar clarament com és (algú o alguna cosa). 4. Descriure exactament. 5. Pagar una quantitat de diners. 6. Ensenyar, sense voler, una part del cos que, normalment, es duu tapada.
Persona que es guanya la vida fent fotos. Fotògraf.
1. Esmentar a algú (alguna cosa que ha fet i que es considera censurable) amb intenció de reprovar-li-ho. 2. Recordar (alguna cosa que es vol que es tinga en consideració). 3. Tirar arrere o cap a dins contraient. 4. Sofrir retracció. 5. Intentar que (algú) no faça allò que volia fer, dissuadir. 6. Refugiar-se en algun lloc, retirar-se. 7. Cessar d'intervindre en alguna cosa.
1. Cop repetit. De retruc: Després de topar. 2. Soroll que produeix la llançadora dels telers mecànics en entrar en el calaix, quan, per no esser ben dirigida, ensopega lleugerament amb la guieta de davant del calaix. 3. Expressió tòpica i rimada amb què es contesta festivament a una determinada frase. 4. Acció de retrucar, en el joc de billar o en el de truc. 5. De retop. De retruc: A conseqüència d'una acció dirigida a un altre efecte.
Retronar. Ressonar, un soroll fort, a la manera d'un tro.
1. Ullada de través. De reüll: Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Amb recel o amb antipatia. 2. Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant
Mirada de reüll. Mirada poc amistosa, que es fa movent els ulls, però mantenint el cap quiet.
Torsió forçada i violenta del cos o d'una articulació.
1. Acció de revenjar-se, que és prendre's una satisfacció d'un dany o perjudici que s'ha rebut d'algú. 2. Prendre l'avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment.
1. Part de la mà oposada a la palma. 2. Bufetada que es venta amb la part de darrere de la mà. 3. n certs jocs de pilota, com el tenis o la pilota basca, colp que el jugador pega a la pilota que passa per la seua esquerra amb la raqueta o la pala que té agafada amb la mà dreta o viceversa. 4. Contratemps, adversitat. 5. Que és (una persona) difícil de governar o de manejar. 6. Que és (una cosa o un material) difícil de treballar.7. Difícil de resoldre, d'aprendre.
1. Vetllada, la part de nit que es passa abans d'anar a dormir. 2. Festa que es fa la nit que precedeix certes diades.
1. Revisar, tornar examinar una cosa. 2. A reveure: fórmula exclamativa de comiat afectuós.
1. Que s'ha tornat ablanir després d'haver-se endurit. 2. Robust. Que té una constitució forta, vigorosa. 3. Que ha pres més volum o noves forces.
1. Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. 2. Fer adquirir nova vida o nou vigor (a una persona o cosa que pareixia pròxima a morir, a apagar-se).
1. Desviació sobtada de la línia recta. 2. Girada, canvi de direcció. 3. 2. Girada, canvi de direcció. 3. Tram de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi fort de direcció. 4. Desordenat, regirat o agitat. 5. Alçament contra l'autoritat establida, sedició amb agitació, amb avalot. 6. Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats. 7. Anar desencaminat.
Tocacampanes. Insecte (Mantis religiosa) prim i de forma allargada, que mesura de 5 a 7.5 centímetres de llarg. La coloració del cos és verd brillant o marró, i a causa d'això és capaç de camuflar-se perfectament entre l'espessor vegetal.
Revoltar. Fer pegar voltes a les campanes per que sonen
1. Arc format entre dues bigues d’un sostre. 2. Biga que va d'una jàssera a una altra o d'una jàssera a la paret. 3. Pis o trespol fet d'algeps amb voltes de biga a biga, o sia, no enrajolat [Benassal]
1. Acció de riure. 2. Ganes de riure. 3. Riota. Rialles que provoca una persona o una cosa ridícula.
1. Marge amb molt de pendent. 2. Part grossa del caixer o barana d'una séquia. 3. Riba de riu. 4. Marge natural, sense pedres, format de terra endurida per herbes i brossa. 5. Porció de terra o de camp que no està conreada.
1. Riba o vorera (de mar, de riu, llac, etc.). 2. Marge o terreny pendent. 3. Riberatge. Impost sobre el desembarcament o sobre el pas per la riba.
Rentamans, pica; recipient gran i de poca fondària que serveix per a rentar-se, palangana. També: ribell, llibrella, gibrella, gibrell
Corrent d'aigua generalment intermitent per falta d'aigua a l'estiu i en episodis de sequera, de vessant d'extensió comarcal menys important que un riu, perquè sol portar aigua només en temps de pluges, però que és més important que un torrent.
Riera petita. Corrent natural d'aigua de poc volum que sol dur aigua de tant en tant.
1. Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances vanes, etc. 2. Disputar-se una persona per la seva bellesa. Aquell xic se’l rifen totes les dones.
1. Ratlla de separació, límit. 2. Ben a la vora, quasi tocant.
1. Rialler. Propens a riure, que riu fàcilment. 2. D'aspecte delitós, que mou a l'alegria.
1. Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d'un sedàs. 2. Caixa redona que circueix la mola en els molins de farina. 3. Part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres, una vegada amerat, amb l'operació d'espadat. 4. Ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo. 5. Nom donat a la peça prima de fusta que unix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda. 6. Cingle.
Esquerp, indòmit. Gens dòcil, que no li agrada creure, que va a la seua, que té mal geni i que salta de no res.
1. Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina. 2. Habitatge dispers i d'estiueig.
1. Cinta o tira de tela amb què s'ornamenta o es reforça la vora d'una roba. 2. Doblec repuntat amb què es guarnixen i reforcen les vores de la sabata o de l'espardenya. 3. Cinta, generalment de material flexible, que es col·loca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l'aigua, l'aire o el soroll. 4. Franja de color o de material diferent que voreja un objecte.
Rivetar. Posar rivets a una peça de roba, sabata o espardenyes
1. Gran quantitat de roques d'un lloc. 2. Lloc de moltes roques.
Consisteix en una pedra giratòria. També segons el material tenim la pedra natural [arenosa de gra abrasiu, esquist, etc] o artificial [carborúndum, esmeril, etc]
1. Persona que volta molt, que viatja, que no és mai allà mateix, que canvia sovint de feina, d’amics, etc. 2. Raspinell. Au (Certhia brachydactyla) de tretze centímetres de llargària, de plomatge castany ratllat i de pitrera blanquinosa, amb el bec llarg i encorbat cap avall, i que escala en espiral els troncs usant les ungles i la cua per a trobar aliment.
Cercadits. Inflamació flegmonosa dels dits, estés al voltant de les vores de les ungles.
1. Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen. 2. Part considerable d'una gran extensió de terra; partida rural prou extensa. 3. Voltants. Llocs que són al voltant. 4. Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles a sobre. 5. Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport. 6. Taca de forma arrodonida.
1. El qui va de poble en poble o d'un país a l'altre, sobretot per guanyar-se la vida. 2. Bastonet al qual va fixat un penell o bandereta que roda veloçment quan un xiquet es posa a córrer amb el bastonet en la mà
Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores
1. Cadascuna de les porcions d’un aliment quan, un cop tallades, tenen una forma ampla, rodona i poc gruixuda. 2. Peça plana circular de poca grossària, de fusta, de cartó, de tela o d'algun altre material.
1. Que va rodant d'un lloc a l'altre. 2. Que va rodant fugitiu i errant. 3. Bandoler. Bandit, lladre de camí real, cometent delictes per alimentar-se i defensar-se.
1. Objecte cilíndric al voltant del qual s'enrotlla un fil, cordill o altre material flexible formant diverses voltes sobre si mateix. 2. Roll de pel·lícula en què s'impressionen els negatius. 3. Mola de grans dimensions en forma de disc que servix per a xafar olives. 4. En el molí d'aigua, roda guarnida d'aletes que volta horitzontalment per l'impuls directe de l'aigua. 5. En la sénia, roda amb dents que volta horitzontalment i engrana amb els pintes de la roda vertical o roda dels cadufs.
1. Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores. 2. La llenca de paper o de pergamí posada dins la bolleta de cera, o sense la bolleta, i que porta escrit el nom d'una persona elegidora per a un càrrec o servei públic. 3. Conjunt de dos versos aparellats. 4. Quadret o figura d'una auca. 5. Dia dels redolins: el segon diumenge de juliol, en què es rifen els llocs de pesca de l'Albufera de València.
1. Conjunt de persones o de coses disposades de manera que formen un cercle. 2. Grup de persones al voltant d'algú o d'alguna cosa. 3. Nom de diversos jocs infantils en què els jugadors formen un cercle. 4. Halo, corona. 5. Tros redó d'estora que se sol posar davall d'una taula redona. 5. Sistema de caçar aus que consistix a enviscar un tros de terreny circular en el centre del qual es posa un reclam.
1. Inclinat a fer mal. 2. Contrari a la llei moral. 3. Persona roín, especialment el pecador. 4. Personatge revestit de males qualitats en una obra literària, dramàtica o cinematogràfica. 5. Que és (especialment una criatura) indòcil, rebel. 6. Que no té (una cosa) les qualitats desitjables, que no s'adequa al fi perseguit o que no és de bona qualitat. 7. Que no té (algú) les qualitats, l'habilitat o els coneixements necessaris per a fer alguna cosa.
1. Que és (una cosa) perjudicial, contrària al bé d'algú o d'alguna cosa. 2. Que és (alguna cosa) desagradable o molesta.
Precipitació molt uniforme formada per gotes minúscules i innombrables, que semblen gairebé flotar a l’aire.
1. Rodet del trull o molí d'olives. 2. Glopada, raig de líquid, de fum, etc., llançat per la boca. 3. bjecte gruixut i llarguer disposat en forma circular o oval amb un espai buit enmig. Roll de palla: conjunt de palla disposada circularment quan des del centre de l'era la van portant a fora per mitjà de forques.
Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que es penja o bé se sosté amb la mà per mitjà d'una anella
1. Assumpte, història o conversació que resulta impertinent, que cansa per repetitiu, que no interessa. 2. Excuses, històries o dilacions.
1. Anar amb romanços, amb històries, amb dilacions o amb excuses. 2. Perdre el temps parlant. Xarrar durant un període de temps prou llarg.
1. Amic d’anar amb romanços, converses llargues i que no interessen, històries, dilacions. 2. Col·lecció de romanços; literatura formada pels romanços tradicionals d'un país, d'una època, etc. 3. Joglar. Persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.
1. Excuses, històries. 2. Assumpte, història o conversació que resulta impertinent, que cansa per repetitiu, que no interessa.
1. Esbarzer. Planta (Rubus fruticosus), de tronc espinós i flors blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres. 2. Peix de l'espècie Raia Batis, varietat de rajada, que té dues o més espines a la coa.
Fer un soroll ronc amb la respiració, en dormir, a causa de la vibració del vel del paladar.
1. Xerrador, qui parla molt i de coses de poca importància. 2. Persona que es fica en tot, que tot ho vol saber. 3. Que ronseja. a.- Que executa una cosa de mala gana. b.- Que afalaga amb accions i paraules per a aconseguir alguna cosa.
1. Passejar, anar pel carrer o per altres llocs sense un destí o un objectiu determinat. 2. Anar els fadrins o altra gent jove recorrent carrers, de nits, cantant, fent serenades o esplaiant-se amb altres diversions. 3. Recórrer els carrers d'una població o els diversos departaments d'una fortificació, vigilant pel bon orde, procurant impedir els atacs, els desordres i tota pertorbació. 4. Pegar voltes (a algú o alguna cosa), seguir-lo contínuament. 5. Estar, algú o alguna cosa, al voltant.
Remugador -a. Que parla entre dents, manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer.
1. Remugar. Murmurar entre dents manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer. 2. Produir un so fosc, ronc, un animal (sobretot un porc o un gos).
1. Que està (una cosa) sola, pelada, sense acompanyament d'elements suavitzadors o milloradors. 2. Que està (una casa, un camp o un altre lloc) abandonat per vell, ruïnós, inhospitalari, malsà, desagradable d'usar o d'habitar.
1. Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè del vent o del corrent. Anar a la ronsa. 2. Peresa, mala gana de fer una cosa; lentitud per a fer-la. 3. Ronsejaire, mandrós i lent en el treball, en l'acció.