o SARRIÓ: 1. Sària usada principalment per al transport del carbó que es col·loca en el llom d'una bèstia. 2. Sària xicoteta que els hòmens es pengen als muscles per a portar alguna cosa. 3. Morrió d'espart que s'usa per a donar menjar als animal
1. Cistella menuda d'espart, amb tapadora, usada per a portar quemenjar. 2. Bossa que usen els caçadors per a portar la caça. 3. Persona irresponsable o inconscient
Eina amb forma d’urpa per a fer caure de l’olivera les olives arbequines
Qui fa sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma
Terreny arenós que resulta de la descomposició dels granits. S’utilitza per a la construcció i escurar
1. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc. 2. Tela clara, que deixa passar la claror però mitigada, i impedeix el pas als insectes
Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals
Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure
Cabàs fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc.
Filat que els caçadors posen a la boca del cau per agafar els conills o llebres quan en surten per fugir de la fura
o SÍNIA: 1. Màquina composta de dos grans rodes engranades que, per mitjà de cadufs, eleva l'aigua dels pous o de les séquies. 2. Atracció de fira que consisteix en una roda molt gran amb seients
Planta herbàcia perenne [Phragmites communis], de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits.
Fer el senyal de la creu damunt o envers d'algú o d'alguna cosa
Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Els Serenos eren els encarregats nocturns de vigilar els carrers, regular l'enllumenat públic i, en determinades ciutats o barris, d'obrir les portes als veïns
Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar
Fruit comestible del server o servera, que és semblant a una nespla, en forma de petita poma de color terrós o verdós i de gust molt aspre, que es pot menjar quan ha sobremadurat
1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s'afluixi o que no es mogui. 2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament. 3. Guardar, complir, seguir exactament [allò que està prescrit, allò que s'ha promès, allò que és obligació]. 4. Conservar.
Arbre caducifoli [Sorbus domestica], de fulles imparipinnades amb els folíols serrats, i de flors blanques en corimbes vistosos, el fruit del qual és la serva.
1. Pitxer. Recipient de terra cuita, de vidre, de metall o de plàstic, relativament fondo, amb una ansa a un costat i un broc a l'altre, que servix per a contindre i mesurar aigua o un altre líquid, o per a posar flors. 2. Cullera metàl·lica amb un mànec llarg perpendicular que s'utilitza per a manipular gelat
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l'oli o el vinagre d'amanir, l'oli d'untar màquines, etc.
Vas de llauna, de poca alçada, que es posa sota el setrill per a recollir l'oli que se n'escorre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre
1. Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%), sucre en pols i essència (60%), que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc. 2. Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.
1. Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. 2. Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.. 3. Recipient amb tap proveït d'una vàlvula la qual, quan s'acciona, deixa eixir l'aigua carbònica que hi està continguda a pressió. 4. Aigua carbònica artificial, especialment la que està continguda o preparada en sifons.
1. Tros de fusta curt i gruixut. 2.- Crit per a aturar les bísties cavallines, o fer-les girar a la dreta
o ERISIPELA: La sipela es el nom vulgar i rústic de la "erisipela", per afèresi. Malaltia aguda febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell i de les membranes mucoses
Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.
1. Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles. 2.- Suport per a col·locar-hi gots o botelles i no embrutar la taula
1. Clot profund a la terra. 2. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals. 3. Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, etc.
1. Esclop. Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc. 2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro. 3. Esclopet de segador. 3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar. 4. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir.
1. Cremat superficialment. 2. Rajola ordinària de fang per a cobrir l'entabacat o espai entre les bigues del sostre. 3. Mig embriac. 4. Dibuixos grabats en foc sobre fusta. 5. Porció inferior de l'arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però mengívol. 6. Enfadat, enutjat.
Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada en llenguatge específic "buit popliti"
1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. 2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol. 3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.
1. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra. 2. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo
1. A partir del segle XVI i fins al 1716 milícia ciutadana organitzada per a col·laborar en la seguretat en els pobles. 2. Toc de campanes per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble a fi d'organitzar la defensa o la persecució de bandits
o AIXOPLUGAR SOPLUIG AIXOPLUC: Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou
o SOQUETA: Esclopet de segador. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç
1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament. 2. Irònic i dissimulat malèvolament
1. Part ventral i més saborosa de la tonyina. 2. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapès
1. Molt espès. 2. Serrada. Conjunt d’ocells [generalment de perdius]
Acció tendent a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans
1. Vestidura talar, amb mànegues o sense, embotonada davant generalment fins als peus, i que és distintiva dels eclesiàstics. 2. La tela de baix de certes peces de roba de llit, com vànoves, matalassos, coixins, etc. 3. Mola inferior, fixa d'un molí. 4. Es diu de cada una de les teules que formen part de la canalera.
Dipositar sota terra un cos d'home o d'animal, sobretot un cos mort
Vetllar, observar amb cautela o d'amagat les accions o els moviments [d'algú o d'alguna cosa]
1. Fons d'una sàrria, d'un sac o d'un altre recipient semblant. 2. Postissada que va penjada amb cadenes sota el fusell del carro i que serveix per a transportar-hi coses i per anar-hi els qui viatgen amb aquell vehicle
1. Part exterior de la corfa d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impregnat de suberina, la qual li conferix impermeabilitat, que protegix els troncs, les branques i les arrels grosses. 2. Peça o tros del dit teixit, especialment el que serveix per a mantenir en surada els ormeigs de pescar. 2. Cor o mascle de la panolla de blat de moro. 3. Molt insensible o molt curt d'enteniment.
o SUTJA: Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum
1. Acció de divertir-se sorollosament. 2. Persona avalotada i de poc trellat
1. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 2. Curt de trellat [de seny], groller, descortés
1. Rabasta. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia. 2. Presumpció, vanitat. 3. Persona vanitosa
o TALZIM: Oró estret i alt, de llatra d'espart, amb tapadora i quatre anses, que serveix per a portar olives a l'almàssera
Gabieta on els caçadors porten el furó. Sol estar fet de diferents materials naturals [verducs, suro, fusta
1. Dansa valenciana que es balla acompanyada de tabal i donsaina; els balladors es col·loquen en rotle, interpol·lant les dones amb els homes. 2. Festa, però de burrera, de paella, de torrada. 3. Gatzara, tabola
1. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hi descobreix. 2. Persona encarregada de vigilar mirant de lluny per prevenir un atac, per informar dels moviments de l'enemic, etc.
1. Bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses. 2. Sarró. Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 3. Els pecats que un ha comesos i de què li cal descarregar-se per la confessió. 4. Mesura de gra equivalent a quatre barcelles. 5. Difunt, mort violentament [fer taleca]
Carro que té una caixa mòbil que es pot tombar quan s’ha de descarregar
1. Instrument d'entre 10 i 12 centímetres de diàmetre. Normalment de fusta, però també metàl·lics. Mitjançant unes brides se subjecta la pell i es tiba fins a donar-li el so que desitgem. S'utilitza una petita baqueta d'uns 25 centímetres de llarg. 2. En pilota valenciana, xamfrà de pocs centímetres d'altura que, tant a la banda del rest com a la del dau, mata l'angle que fan els frontons amb el sòl del trinquet
Cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que està separat de les cases d'una masia i serveix per a tenir-hi palla, garbes, herba, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol
Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. [Es diu a Vilafamés, Aín]
1. Instrument de fusta, consistent en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que se fica pel cap estret dins una sèquia, s'omple d'aigua, es treu i es buida dins els bancals situats més amunt del nivell de la sèquia. 2. Molí de farina mogut per una bístia.
1. Conjunt de roba que servix per a tapar el llit. 2. Persona, cosa, acció o situació que s'usa per a encobrir alguna cosa
Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i serveix per a fer teules i rajoles
1. Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada. 2. Situació anguniosa o d'extrema necessitat
o TERRANC: 1. Tronc dels cereals segats, que forma el rostoll. 2. Tros de branca seca o estella llarguera
1. Carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta arredonida i seients laterals. 2. Embarcació de dimensions reduïdes de vela llatina. 3. Cosa vella i inútil, especialment un automòbil
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
1. Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa. 2. Mesura d'aigua de la regada, que és la quantitat d'aigua que cap de cavalló a cavalló sense córrer molt, i equival a uns 900 litres per minut
1. Baina d’un llegum 2. Fesol tendre 3. Bajoca 4. Doblec fet per adornament en la roba o en qualsevol altra cosa flexible. 5. Penis. 6. Plec, arruga
o CÒMIC: Revista infantil d'historietes il·lustrades. ]Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998]
1. Menjada abundant i bona. 2. Cop sec. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra. 3. En pilota valenciana, qualitat de la pilota que depèn en gran manera del seu farciment. 4. Joc infantil que es juga amb unes boles d'argila cuita, vidre, pedra o altres materials durs.
1. Tea. Fusta resinosa de pi o d'altres arbres que es crema amb molta facilitat. 2. Ascló gran d'esta fusta, utilitzada antigament per a fer llum, o bé xicoteta, utilitzada per a encendre un foc.
1. Capçalet del carro. Travesser de fusta que va davant i darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals forma el bastiment de la caixa. 2. Barana llevadissa del carro
Tros redó de teula, test o altra matèria semblant amb què juguen els xiquets. [Joc de sambori. Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra]
Fer la tercera llaurada al camp en el mateix any, al final de l'estiu
1. Llança d’un carro. 2. Espigó d'arada. Peça de l'aladre que serveix per a unir la cameta al tir
1. Recipient amb la boca més ampla que el sòl, que servix per a tindre vi, fer la bugada, assaonar pells, preparar el bany per a tenyir teixits, etc. 2. Recipient a propòsit per a prendre banys
1. Tina xicoteta. 2. Recipient on s'arreplega el most o l'oli de la premsa. Escudeller. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina
Recipient menut en forma de vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure
1. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt. 2. Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament. 3. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats. 4. Arna, especialment la larva.
1. Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena. 2. Peça de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara. 3. Tela de lli o de seda que s'usa per a fabricar toques. 4. S'usa per a expressar entusiasme, incredulitat, consol, alegria. [Toca, ja era hora que trobara faena!]. 5. S'usa per a indicar que convé anar-se'n o afanyar-se a acabar alguna cosa. [Toca que no queda temps!].
1. Fus o instrument amb què es torç alguna cosa. 2. Bastó amb forats per on passa un cordell que serveix per a estrènyer els morros d'una cavalleria quan la ferren
1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. 2. Tanda. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 3. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa.
Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle
Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia
Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro
1. Regna; corretja per a frenar o dirigir 2. Tros de corda o tira de cuiro que forma part d'un assot, fixada a un dels caps de la vara. 3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega que es porta al llom de bèstia. 4. En la pesca, corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi.
1. Llavor del tramusser. 2. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria. 3. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis. 4. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Planta lleguminosa [Lupinus albus], de fulles compostes de folíols ovals, flors blanques i fruits en llegum ue conté llavors lenticulars, les quals són usades com a aliment. 2. Persona que ven tramussos arremullats
1. Tanca, a manera de porta, d'una obertura practicada en terra o en un sostre. 2. La mateixa obertura
1. Moble, ferramenta o utensili inservible i sense valor. 2. Persona tinguda per inútil, que molesta. 2. Eines. [arreplegar els trastos: Agafar, algú, les coses que s'ha d'endur en anar-se'n d'un lloc o de la faena]
1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar. 2. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa. 3. Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció. 4. Barra o pal que comprimit contra el botó o una altra part de la roda d'un carruatge impedix que esta puga rodar.