Descantellar. 1. Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]. 2. Llevar una part (d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet). 3. Dir més coses de les que caldria
1. Usurer. Persona avara que explota la misèria dels pobres, prestant diners amb usura. 2. Persona que obté guanys o beneficis desproporcionats en un negoci o en un contracte
1. Ofegar [algú o algun animal] per compressió o obstrucció de la gola. 2. Privar momentàniament de respiració per compressió o obstrucció de la gola. 3. Tindre la respiració suspesa momentàniament per compressió o obstrucció de la gola. 4. Comprimir [alguna cosa] en un dels seus punts. 5. Imposar [a algú] condicions excessivament oneroses. 6. Prestar diners amb gran usura. 7. Desgargamellar-se. Cridar molt, fins a perdre o enfosquir-se la veu
Esquifit -ida. Molt prim i desnerit, que no s'ha desenrotllat normalment, raquític.
1. Escapar-se. Desaparèixer sense deixar rastre; deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin. 2. Alliberar-se d'un dany o perill fugint. 3. Anar-se'n dissimuladament
1. Tira de tela que es col·loca de manera que penge sobre el pit i l'esquena, especialment la que forma part de certs hàbits religiosos. 2. Objecte devot format per dos trossos xicotets de tela beneïts i dos cintes llargues o fils que els unixen, el qual, passant el cap entre les dos cintes o fils, es porta davall dels vestits penjant sobre el pit i l'esquena
Demostracions exagerades d'un sentiment [d'alegria, d'indignació, d'oi, de menyspreu, etc.] amb gesticulacions i paraules excessives
1. Molt prim de cos. 2. Es diu de la veu alta i prima, estrident
1. Molt prim. 2. Que és (una veu) alta i prima, estrident.
Renyar. Reptar fortament, reprendre, donar una reprensió aspra
1. Mancat de pèl, de vegetació, de roba. 2. Sense acompanyament de cap classe, sense adornaments o circumloquis
1. Fer escarni (d'algú o d'alguna cosa). Fer burla amb què es tracta de ridiculitzar o d'afrontar a algú. 2. Imitar [algú] en la veu, accions, maneres, etc., per burlar-se'n malèvolament o per afrontar-lo
Endivia. Planta herbàcia anual o biennal (Cichorium endivia var. crispa), de tronc llis i de fulles basals rissades i retallades, conreada en els horts per al consum.
1. Dispersar (la caça, els animals, els ramats, l'aviram), espantar-los, aüixar-los. 2. Espantar, avalotar, fer fugir, produir espant, enrenou. Escarotar el galliner: Provocar desorde. 3. Desbandar-se. Separar-se desordenadament, anant cadascú per un costat diferent. 4. Descabellar. Desordenar els cabells (d'algú).
Obrir. Posar-se amb les cames molt separades
Esquifit -ida. Persona prima, minsa, perquè passa gana o per manca de salut. 2. Avar, mesquí. 3. Que denota falta de generositat
Munyir. Collir les olives cenyint la branca amb la mà o amb l’arpa. i fent-la córrer al llarg d'aquella.
Despernegar-se, fatigar-se treballant, esforçar-se molt en una faena o en una empresa.
1. Cruixit que produeixen les dents quan es freguen les de dalt amb les de baix. 2. Soroll aspre
1. Cruixit que produïxen les dents quan freguen les de dalt amb les de baix. 2. Soroll aspre produït per la fricció de dos superfícies dures.
Gatinyar-se. Barallar-se a arraps, disputar violentament
Disminuir (el que es dona o el que es gasta) tant com siga possible, retraure's de donar.
1. Trencat o aplanat per efecte d'una pressió violenta o d'un colp. 2. Molt malament de salut. Mancat de forces físiques o psíquiques
Produir un soroll sec i súbit, com el que fa alguna cosa quan esclata, se trenca o dispara repentinament.
1. Soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. 2. Colp violent, galtada
1. Fer [alguna cosa] més entenedora. 2. Arribar a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la. 3. Entendre's, tindre una idea clara sobre alguna cosa o comprendre-la perfectament. 4. Deixar lliure [un lloc] de les persones o coses que constituïxen un destorb o un perill. 5. Rentar. Llevar amb aigua el sabó [d'allò que s'ha ensabonat, escurat o llavat]
1. Rebentar, trencar, amb soroll fort i projecció de fragments. 2. Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un ruixat, etc. 3. Sentir i mostrar sobtadament i amb violència ira, alegria o una altra passió. 4. Obrir-se, les flors, les plantes, etc. 5. Passar-se'n, l'arròs, per excés de cocció. 6. Manifestar-se, alguna cosa, sobtadament i violentament
Badall, clevill. Obertura estreta entre dues peces que no ajusten o entre dues parts d'un objecte trencat
Soc. Calcer de cuiro, sense talonera i amb sola grossa de fusta o de suro. 2. Calcer de fusta, fet d'una sola peça, utilitzat generalment per a caminar per llocs humits o treballar l'hort.
1. Examinar [una cosa] minuciosament, tractant d'arribar al fons, de conèixer tots els seus detalls, totes les seves circumstàncies. 2. Dotorejar, tafanejar
Sagristà. Persona que serveix en una església o monestir per a ajudar a missa i altres ministeris de l'altar i per a guardar el temple i la sagristia. 2. Persona, generalment un xiquet o un jove, que ajuda a missa i fa altres funcions auxiliars en les cerimònies religioses. 3. Membre d'una escolania. 4. Deixeble, alumne
Escolà petit; xiquet que serveix missa i ajuda a altres ministeris de l'alta
1. Desplaçar-se per una superfície. 2. Passar una cosa, una persona o un animal a través d'un lloc estret o vencent algun obstacle. 3. Transcórrer el temps
Partir-se, baquejar-se de riure. Riure amb moltes ganes.
Acció de dir una confidència en secret a l'orella, en veu molt baixa
1. Disparar escopetades. 2. Ferir d'escopetada. 3. Anar molt ocupat per excés de feina. Anar escopetejat: Anar molt de pressa, estar molt ocupat
Es diu del qui va amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies.
Relleu fet de rajoles o d’un altre material que, posat per damunt d’una porta exterior o d’una finestra, fa que l’aigua de pluja s’escorri cap a fora.
1. Saliva que s'escup d'una vegada. 2. Ser una escopinyada [d'algú]: Semblar-li molt. 3. No valdre una escopinyada: Ser menyspreable
Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha
1. Pellofa, corfa, fulla o capa que recobreix un cereal, una hortalissa, una ametla, etc. 2. Conjunt d'estes corfes, fulles o capes. 3. Peça de roba que porta una persona
Dotor. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.
Regall. Excavació produïda en un terreny que fa pendent per l'escorriment de les aigües de pluja.
1. Que ha deixat anar o escórrer tot el líquid que tenia. 2. Avergonyit i confós.
Lloc per on s'escorre o es filtra l'aigua. Mena de rec, que l’aigua de la pluja fa, en un camp o en un camí
1. Fer anar-se'n [el líquid d'un recipient, d'un lloc] fins a l'esgotament. 2. Fer xorrar o gotejar el líquid que queda [en un recipient], que banya o xopa [alguna cosa]. 3. Caure o desprendre's, una cosa, del lloc on estava esvarant sobre una altra com un líquid per un pendent. 4. Esprémer. Pressionar una cosa per a treure`n el suc
1. Últimes gotes d'un líquid que queden en un recipient, solatge. 2. Últims residus que queden d'alguna cosa
1. Llevar la pell. 2. Treure la pell i la budellada a un animal, per poder-lo menjar. 3. Malfamar; parlar malèvolament o ridiculitzant qualcú. 4. Llevar els diners o altres béns, cobrant més del que es deu o sostraient-los enganyosament. 5. Escorçar . Llevar l'escorça
1. Malaltús, ple d'alifacs. 2. Herniat. Que pateix d'hèrnia. Eixida total o parcial d'un òrgan o d'una part blana del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
1. Fer crits; parlar cridant, sia per renyar, sia per fer-se sentir de lluny. 2. D’esgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Persona que es dedica a escriure per compte d'un altre, especialment al dictat o copiant. 2. Persona que porta la comptabilitat d'una empresa. 3. Persona que treballa en una oficina com a administratiu
1. Recipient fondo d'obra i en forma de casquet esfèric, on se servix sopa o caldo. 2. Plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el caldo de l'olla o solament amb aigua i algun condiment
1. Distribuir , posant-lo en les escudelles o els plats. I si ho fa per a un mateix, aleshores l'acció és servir-se en el plat. 2. Declarar o xarrar una cosa, especialment aquella que caldria mantindre secreta
1. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina. 2. Persona que fa o que ven escudelles, plats i altres utensilis d'obra
Rascafumerals. Persona que neteja xemeneies [fumerals]
1. Persona que enganya a algú per a fer-li gastar els diners en profit propi. 2. Carterista. Lladre que sostrau els diners que es duen damunt
1. Acció o efecte d'escurar. 2. Conjunt d'objectes bruts que s'han d'escurar o que ja estan escurats. 3. Conjunt de plats, gots o olles utilitzats en la cuina o en el menjador
1. Vaixella de joguina. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols], amb què juguen els xiquets. 2. Mercat especialitzat en objectes de fang i de ceràmica
1. Pica de pedra, poc fonda, on hi ha els gibrells o conques que serveixen per a escurar els plats i altres objectes de la cuina. 2. Persona que escura pous, canals o sèquies
1. Netejar [els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de menjador]. 2. Netejar [un receptacle o un conducte] traient-ne els residus adherits a les parets per la substància que ha passat per allí. 3. Llevar-se alguna molèstia de la gola tossint. 4. Buidar completament [un recipient] de menjar o de beguda. 5. Consumir completament
Desdentat -ada. Que no té dents o que li'n falten.
1. Desfreixurar. Treure la freixura o les entranyes (especialment els pulmons) d’un animal. 2. Per extensió, matar. 3. Esforçar-se excessivament, cansar-se molt.
1. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 2. Esgarrar. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró
Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola cridant excessivament
Dragó. Rèptil saure [Tarentola mauritanica], de cos escamós i de color gris amb taques fosques, d'uns quinze centímetres de llargària i amb una formació adhesiva en els dits
Malfeiner, un peresós, que fuig de la faena, que li agrada estar sense fer res
1. Arrap fet en la pell. 2. Esgarró, tros esgarrat, especialment en una tela
1. Esquinçat, estripat. Fet a trossos. 2. Esparracat, vestit de parracs. Persona mal vestida, de pocs recursos econòmics. 3. Esgarradet. Menjar elaborat bàsicament amb abadejo cru dessalat i pimentó torrat fets a tires, all trossejat i oli, al qual es poden afegir altres ingredients.
Desbaratafestes. Persona grollera que es fica a tot arreu i hi porta malestar (una festa, una reunió o una activitat).
Apartat del camí correcte. Persona que té mals costums, com ara beure o anar a dormir tard.
1. Acte i efecte d'esgarrifar; tremolor amb impressió de fred; estremiment causat pel fred, per la febre, per una emoció molt forta. 2. Demostració excessiva d’espant.
1. Eriçar, aborronar, per efecte del fred, de la febre o d'una emoció intensa. 2. Commoure intensament l'ànim. 3. Produir [un soroll estrident] una sensació d'esmussament en les dents. 4. Avalotar, escandalitzar. 5. Esvarar, un vehicle, i desviar-se lateralment
1. Ferir superficialment la pell o altra cosa fent-hi un tall prim i de poca profunditat. 2. Arrapar. Esgarrapar, fregar amb les ungles. 3. Obtindre [alguna cosa], especialment per mitjans il·lícits o poc delicats
1. Tall fet esgarrant, especialment en una tela. 2. Excés, despesa desmesurada. 3. Cosa mal feta. 4. Esquinç, estripadora. Torcement violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres musculars
1. Descalçar [a algú que ens va davant] xafant-li el taló per darrere. 2. Seguir [a algú] molt de prop
Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia o sorpresa que torba profundament
1. Sobresaltat, espantat. 2. Que no té [un color] intensitat, difuminat
Deixar anar arrossegant per un sòl llis. 2. Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
Engroguir. Fer tornar groc o groguenc; descolorir; tornar-se grogós.
1. Mirada, ullada. Mirada, cop de vista; allò que es pot veure amb una ullada. 2. Forma de mirar, expressió dels ulls. 3. Aspecte; manera de veure's una cosa. 4. Semblança, aspecte en què una persona o cosa sembla a una altra. 5. Consideració, esment a veure les coses. Atenció que es dedica a una persona o a una cosa per raó de la seua importància. 6. Relació. Pel que fa. Pel que es referix a
1. Mirar. Fixar la vista (sobre una persona o una cosa). 2. Considerar, tindre en compte.
1. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. 2. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 3. Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte. 4. Esgarrar. Fer a trossos un teixit, un paper, la pell d'un estiró.
Esvarar-se. . Perdre l'equilibri al passar, caminar o córrer sobre una superfície llisa, greixosa o banyada.
1. Petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc. 2. Xicoteta porció d'una cosa. 3. Cosa o persona molt menuda
1. Fer esguits. [Esguit: Esquitx; petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.]. 2. Banyar o embrutar d'esguits. 3. Arrosar, arruixar, banyar. 4. Tacar, macular. 5. Entregar [alguna cosa, especialment diners], sense tindre'n ganes