1. Sentiment desagradable, d'aversió. 2. Sense que ho impedeixi l'oposició [de tal o tal cosa]
1. Inclinació a fer el mal, malignitat. Tindre-li malícia: Tindre-li mala voluntat. 2. Coneixement del mal. 3. Inclinació a pensar mal. Tindre [o fer] cara de malícia: Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor. 4. Destresa a fer el mal. 5. Sentiment de ràbia. Fer-li malicia: Causar irritació. 6. Saber molt greu que haja passat
1. Martell gros, de mànec llarg, que empren principalment els ferrers forjadors i picapedrers. A cops de mall: A més no poder. Picar més que un mall: Importunar, molestar amb la insistència excessiva. A pic de mall: Molt estrets, atapeïts. 2. Eix del rutló de l'almàssera, al qual va junyida la bístia que fa anar la mola
1. Lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats. 2. Porció de terreny tancat, generalment de paret, dins del qual pastura el bestiar. 3. Llit de palla menuda que es posa en el corral dels porcs perquè els animals estiguen sobre un paviment sec. 4. Jaç que es fa un animal en l'estable o en el corral. 5. Colp pegat amb un mall. [Mall: Martell gros de mànec llarg, que s'usa en diverses professions
1. Fer malbé. Espatllar fent anar de qualsevol manera. 2. Tractar malament, produint dany [material o moral]
1. Posar en mal estat, fer malbé, espatllar o alterar la bona marxa. 2. Fer que s'enemisten diverses persones
1. Malaltús, que no es troba bé de salut temporalment o habitualment. 2. Taciturn, de mal humor
Nom amb què s'identifica una persona o una família en un lloc determinat, creat popularment a partir d'una característica personal destacable o d'alguna altra circumstància [defecte, vici, qualitat, etc.]
Insult. Dit d'una persona de mala índole, Indesitjable, menyspreable
Adjectiu que resulta de l’aglutinació de “mal + pel” i que s’aplica amb menyspreu a les persones de cabell rojos, perquè sempre s’ha considerat de manera absurda que les persones que tenen el cabell d’aquest color són gent de mal caràcter i poc de fiar
1. Pensar mal. Considerar que els altres fan coses que no han de fer. 2. Recelar, maliciar. Tindre desconfiança
1. Somni angoixós i desagradable. 2. Son intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió i somnis angoixosos, paorosos. 3. Persona, assumpte, etc., que és motiu de continuades penes, fatics, preocupacions, etc.
1. Que sona malament. 2. Es diu de la paraula o expressió grossera, inconvenient
1. Os de l'anca de les bísties, i per extensió, de les persones. 2. Costat. Part lateral ixent del cos de l'ésser humà des de la cintura fins al començament de la cuixa
1. Mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèrmica. 2. Malaltia d’una planta
1. Planta [Malva sp] de quaranta a seixanta centímetres d'alçària, de flors morades i fruits amb moltes llavors seques, molt usada en medicina. Fer [o criar] malves: Ser, algú, mort i soterrat. 2. Persona molt bonatxassa, tranquil·la, afable, de geni molt pacífic
Exclamació de maledicció, que denota impaciència, disgust
1. Persona malgirbada, malforjada. 2. Persona que, per la seua falta de trellat o de formalitat, no mereix ser presa seriosament o tractada amb respecte. 3. Cosa imperfecta, molt mal feta, molt mal pintada, etc.
1. Que no costa gaire de fer, fàcil, senzill. 2. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Beguda alcohòlica. 2. Abús en el consum de begudes alcohòliques
1. Excrescència o prominència arrodonida en una superfície orgànica. 2. Que encara mama; especialment, porcell. 3. Prominència d'un terreny de forma semblant a una mamella
Persona, generalment dona, que té les mamelles grosses
1. Que mama molt o que ho fa quan és massa major per a fer-ho. 2. Xiquet de bolquers. 3. Forma usada com a insult amb un significat variable, generalment per ser una persona que és menyspreable. 4. Ull o rebrot que neix a mitjan soca d'un arbre
1. Emprendre. Començar [una cosa, especialment una faena que impliqui dificultats o que suposi un esforç]. 2. Iniciar [una activitat]. 3. Escometre [a algú] per a fer-li retrets o reprendre'l. Mamprendre per davant davant [a algú]: Fer-li retrets, reprendre'l
1. Empresa. Acció o obra que un emprèn. 2. Tasca molt complicada o de grans proporcions
1. Feix, manoll, especialment feix de tiges o bastons que es pot agafar i portar en una mà. 2. Conjunt de deu troques de fil de cotó. 3. Abundància. A manats: En abundància. 4. Nerviós. Ser o un manat de nervis: Ser molt nerviós, inquiet. 5. Manament
1. Menys. a.¬_Una menor quantitat [de]. b._En menor quantitat, en menor grau. c._Llevant-ne. Ni menys ni manco [o ni més ni manco]: Exactament, precisament allò que s'indica, encara que puga sorprendre. 2. Ser [alguna cosa] la puça que manco pica [a algú]: Preocupar poc
1. Gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses. 2. Romanços, excuses
1. Peresa [o perea]. Inclinació a no treballar, a no fer res. Fer el mandra: Mandrejar. Peresa. 2. Peresós -osa [o pereós -a]. Que té o que mostra peresa
1. Menjar [en llenguatge familiar]. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar
1. Maneguí. Mànega postissa que es posen les dones per no embrutar-se les del vestit en treballar. 2. Adorn de tela o de puntes que es posa al voltant del puny de la camisa. 3. Manifasser –a. Persona inclinada a ficar-se en els assumptes d'un altre per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.
1. És el que més popularment és coneix com el veterinari. Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties. 2. Criat o oficial que s'encarregava dels cavalls
1. Garbell xicotet, especialment utilitzat per a porgar arròs. 2. Pitxer per a mesurar l’oli en les ensalades
1. Bastó d'autoritat o de passeig. Antigament els que utilitzen els padrins per caminar. Alguns vells la utilitzen també per amenaçar la canalla, mentre l’agiten vigorosament a l’aire. 2. Aplicat a l’atribut sexual masculí
1. Conducte que transporta les aigües brutes d'una vivenda fins a la claveguera general. 2. Eruga de la creïlla que viu davall terra
Manejar arbitràriament assumptes aliens, especialment d'una col·lectivitat
Davantal usat per a pastar i per a altres faenes. 2. Peça de roba de llana amb què es cobreix el pa pastat, abans de dur-lo a coure al forn. 3. Peça de cuiro o de tela forta que es penja al coll i serveix en certs oficis per a resguardar-se la part davantera dels vestits. 4. Manta amb què es cobreix el llom de les cavalleries per a cavalcar-les o quan s'enfloquen. 5. Davantalet que s'utilitza en les cerimònies de la francmaçoneria
Que té manies. Idea fixa, obsessiva. Afició desordenada i abassegadora per alguna cosa. Aprensió o aversió injustificada. Escrúpols
Taulell. Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos per una cara i que s'utilitza per a fer paviments o per a cobrir parets
Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.
1. Manat; conjunt de coses que s'agafen amb una mà. 2. Conjunt de brins que el segador agafa amb la mà esquerra i talla amb un cop de falç. 3. Conjunt de deu troques de fil de cotó. 4. A manolls: En abundància. 5. Ser un manoll de nervis: Ser, una persona, molt nerviosa, inquieta
Persona que treballa o maneja les coses grosserament, sense traça
1. Tros de pa. 2. Jugada defensiva de la pilota valenciana. en què el jugador, de cara a la pilota, la colpeja després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal. De manró: Es refereix a una manera de pegar a una pilota amb el braç tot estirat. No és gaire emprat, ja que és un moviment defensiu, però ben pegat el manró pot causar efectes estranys en la trajectòria de la pilota. 3. A la manró: Sense miraments, sense reflexió, arreu
1. Peça de roba fina o de blonda, amb què les dones es cobreixen el cap i l'esquena per a anar a missa i a altres funcions religioses. 2. Embriaguesa. Borratxera. Estat de qui està embriac. Agafar una mantellina: Agafar una borratxera. 3. Passejar [o Córrer] la mantellina: Passar el temps en visites inútils
1. Colp pegat amb un mantí. [Mantí: Peça de llana o un altre material, més llarga que ampla, que, posada sobre l'esquena, serveix d'abric]. 2. Un cop de puny donat de dalt cap a baix
1. Donar la segona llaurada a la terra a la primavera, abans de sembrar. 2. Girar la terra d'horta amb l'aixada, formant un cavalló. 3. Apedaçar la roba; doblegar i tornar a cosir una tela de les dues unides per costura, sobreposant una a l'altra
1. Instrument d'accionament manual que servix per a subministrar aire. S’aplica a determinats llocs com ara un fornal, un foguer, una llar, etc. amb la finalitat d’avivar el foc. 2. Aparell d'accionament manual utilitzat per a unflar pneumàtics
1. Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, insufla aire als tubs de certs instruments com ara l'orgue o l'harmònium. 2. Part de certs instruments de vent com l'acordió
De caràcter suau, dòcil, no esquerp; mansuet. Per manyac que sia el gos, quan el trepitgen és rabiós: Significa que la paciència té un límit. 2. Moltó o ovella predilecte del pastor i menys esquerp que els altres animals del ramat, al qual serveix de guia. 3. Acaronament; acció o paraula amorosa, amb què s'acarona. 4. Ésser un puta manyac: Actuar amb duplicitat
Rajola. Bloc quadrangular d'argila endurit al sol o al foc, generalment més gruixut que els rajols ordinaris, i que serveix per a fer parets, voltes, xemeneies i altres construccions
Emprenta, traç, tall o altre senyal fet a una cosa per distingir-la o fer-la coneixedora entre altres: a_ Marques del bestiar: Senyals, generalment consistents en talls de diferents formes a l'orella, amb què es distingeixen les ovelles d'un ramat de les d'un altre. b_ Marca de fàbrica: Emblema amb què s'assenyala la procedència o fabricant d'una cosa. c_ Vi de marca: Vi embotellat, amb l'emblema del celler de procedència. De marca: Mol bo en el seu gènere
Senyal deixat en un cos pel contacte o pressió d'un altre. Marcar els dits [o els cinc dits a la cara]: Bufetejar
1. Produir o sofrir mareig. Més marejat que un allioli: Molt marejat, desorientat, confús. 2. Molestar a algú amb crits, xerrameca, excés de feina o d’una altra manera. Marejar al sol de migdia: Plantar cara [o enganyar, o marejar] a qualsevol, per important o poderós que sigui
1. Marejada no gaire forta. Mar una miqueta agitada, sense arribar a maror. 2. Mareig lleu. 3. Problema o qüestió que crea inquietud, que preocupa. 4. Desordre, aldarull
1. Moviment suau de les ones de la mar bonança. 2. De mare. Persona que fa de mare. 3. Au femella mentre cria, especialment la femella del teuladí. Fer més viatges que una mareta al niu: Anar a un lloc moltes vegades. Voler el niu [o els pardalets] i la mareta: Voler-ho tot. 4. Tocacampanes. Insecte [Mantis religiosa] de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat
1. Sac gran, generalment farcit de palla, que serveix de matalàs. 2. Persona grossa i malforjada
Tap. Roca sedimentària compacta, de carbonat de calci i argila, terrosa o fullosa, de gra fi i de color blanc, cendrós per fora i blavós per dins
1. Galeta, de forma plana i rodona, elaborada amb farina, sucre i poc greix, sense cap farciment ni arrebossat. 2. Assignatura poc valorada i que hom considera fàcil d’aprovar. 3. Torreta construïda generalment en la part més alta d’alguns edificis, des de la qual és possible d’observar. 4. Mestressa de casa, sovint de mitjana edat, tòpicament afectada de xerrar i xafardejar. Se sol usar en un sentit pejoratiu, irònic o bé amb ànim de ridiculitzar. Sovint s’acompanya de senyora o tia
1. Vent fresc de la banda de la mar, que sol bufar a hores determinades. 2. Preparat líquid per a marinar un aliment
1. Adobar peix per conservar-lo. 2. Estovar vianda amb vinagre, amb vi assaonat amb espècies, etc., abans de coure-la
1. Murmurejar, remugar. Parlar entre dents, generalment per a manifestar desaprovació o disgust. 2. Adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc.
1. Agitació de la mar o les onades oscil•len entre 0,5 i 1,25 metres. 2. Malestar o discòrdia en el si d'un grup de persones. Agitació de l'esperit, sia per baralles, irritació, disgusts, etc. 3. Conjunt de persones o coses en moviment; remor confusa de baralla, de protesta, de crits d'indignació, etc.
1. Acció o efecte de marrar. Fallar o errar. 2. Itinerari, recorregut que s'aparta del camí directe; la distància suplementària que en resulta. 3. Contorsió o altre moviment amb què un perseguit es desvia del camí o direcció en què el perseguidor el segueix. Fer marrada: Desviar-se del camí recte
1. Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca. 2. Garrafa. Recipient de vidre, molt ample, rodonenc, que se sol folrar de vímets i serveix per a tenir líquids
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua
1. Maulit. Crit del gat quan està enfadat, incòmode, espantat o en període de zel. 2. A marrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra
Fer marranades. Obrar indecentment. 2. Plorar fort i insistentment. 3. Cantar o cridar amb insistència i de manera desagradable
1. Trestellador. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una sèquia o canal. 2. Dit xicotet. Dit últim i més menut de la mà
1. Fallar o errar. 2. Faltar a un lloc. 3. Fer marrada, Passar per un camí més llarg que el camí dret. També és perdre una oportunitat. Bon camí no es marrada: Anar pel camí més dret
1. Joc en què, posats els jugadors en dos bàndols, un enfront de l'altre, van eixint de les línies respectives, avançant cap als contraris i procurant cada jugador agafar-ne un de l'equip contrari i no deixar-se agafar. 2. Falta, error. 3. Rerefons tèrbol en un assumpte. 4. Solatge de certes substàncies, com ara el cafè molt, després que s'han bullit. 5. Endur-se marro: Resultar enganyat o burlat. 6. Fer un marro: Canviar, una pilota, bruscament de trajectòria després d'entropessar
1. Pegar colps amb el martell. 2. Fer molt de soroll, molestar amb el soroll com el que fan els altaveus d’una discoteca
1. Trampa, engany. Embull, combinació per a burlar o enganyar. 2. Calça de mida, que constava de calça que cobria des de la cintura fins als genolls i de mitges que cobrien des dels genolls fins als peus. 3. Corretja que porta el cavall ensellat, i que va des del cinglador fins a sota la gola del cavall, i serveix per a evitar que aquest es posi amb el cap dirigit cap a terra. 4. Jugada del joc del monte en què s'apunta a tres cartes contra una
1. Ventador d'espart per al foc. 2. Estalvis d'espart per a posar-hi la cassola o paella
Venedor ambulant. Marxant nou, compra a real i ven a sou: Vol dir que la inexperiència dels comerciants novells els fa fer mals negocis. 2. Comerciant en obres d'art. 3. Fer orelles de marxant: Fer-se el sord. 4. Tenir paraula de marxant: Ser molt escrupolós en el compliment de les seves promeses
Figura de relleu, que imita una cara de persona, i que es posa com a element decoratiu en una paret, font o en una embarcació
1. Tenir una dona aires d'home; semblar mascle. 2. Manifestar-se un animalet com a mascle. 3. Sacsar les pales del pol•len que fan les palmeres mascles [sobre les flors de les palmeres femelles] amb l'objectiu de fecundar-les
Preparat perquè sigui fàcil de comprendre o d'executar. Que no costa gaire de fer
1. Tros de vianda o d'altra cosa mastegada. 2. Colp donat amb la mà en la part superior i posterior del cap
1. Mastegar malament o amb dificultat. 2. Mastegar les paraules, parlar com entre dents
Granís o pedra de menys de 2 mm, transparents o translúcids, procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric i que dut pel vent nafra les galtes com cristallets
Nafra o ferida causada al cos d'una persona o d'un animal de càrrega pels guarniments
Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d'altra cosa blana, serveix per a jeure-hi damunt, generalment posat damunt un llit. A mal llit, matalaf de vi: Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol. 2. Dona molt grassa. 3. Taparien pas el cul amb nou matalassos: Es diu d'una persona molt vana, molt satisfeta d’ella mateixa
Qui fa, adoba o ven matalassos. Faena de matalafer no llueix: Indica que hi han faenes que s'han de fer; però que no es reconeixen. Fer i desfer, feina de matalasser: Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes
1. Mosso d'hostal, encarregat principalment de tenir esment a les bísties dels traginers i caminants. 2. Persona grossera i amb poc trellat
Acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal, sovint acompanyada de celebracions familiars, festives o populars