Divulgar. Propagar, escampar, especialment una notícia perquè sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
1. Rentar. dissoldre, amb aigua clara el sabó (d’alguna cosa ensabonada). 2. Netejar (una cosa) amb aigua clara.3. Espolsar (una peça de roba). 4. Escampar o estendre (a. lguna cosa, especialment els cabells). 5. Divulgar (els defectes o les virtuts dels altres).
1. Dissipar, esbatre, llevar de damunt. 2. Espargir, escampar, dispersar-se, estendre's. 3. Aclarir, deslliurar de brossa o brutor. 4. Divertir. Entregar-se a activitats o entreteniments que descansen del treball o que distraguin de les preocupacions
1. Excedir-se, anar més enllà del que caldria fer; extralimitar-se. 2. Espantar, fer fugir [un animal]; fer que se'n vagi apressadament fent-li por. 3. Escampar [coses que estaven reunides, ordenades]. 4. Traure [alguna cosa] del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en llocs on és difícil trobar-la
Esbarrar. 1. Espantar un animal. 2. Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. 3. Escampar coses aplegades, ordenades. 4. Excedir-se, extralimitar-se.
Obrir de bat a bat, completament tota l'amplària d'obertura.
Cadascun dels moviments que un au fa amb les ales sense volar, o un peix amb les aletes fora de l'aigua
1. Moure violentament i repetida d'una banda a l'altra. 2. Pegar, apallissar. 3. Espolsar-se, un animal, per a llevar-se de damunt alguna cosa molesta
Cridar excessivament; esgargamellar-se plorant, cantant, renyant, cridant algú, etc.
1. Superar, un xiquet, la primera infància. 2. Arribar, una cria d'animal, a l'edat en què pren forces i vigor. 3. Saber-se arreglar per a obtindre alguna cosa difícil. 4. Educar, espavilar [a algú]
1. Ascló, ascla. 2. Clevill entre les dos porcions d'una cosa trencada. 3. Ferida fonda produïda en el cos, especialment en el cap, amb un objecte agut o per un colp violent.
Badar, obrir en dos o més parts, una cosa, pel lloc que ofereix menys resistència fent un tall recte
1. Fer perdre (a alguna cosa) la coloració normal, fer d'un color menys viu. 2. Perdre, alguna cosa, la seua coloració normal, fer-se d'un color menys viu. 3. Tornar-se, un color, menys viu. 4. Fer empal·lidir. 5. Empal·lidir, esblanquir-se.
1. Descolorit; dèbil de color. 2. Empal·lidir, esblanquir-se.
Desbocar. Eixamplar la boca o el coll [d'alguna cosa], especialment el coll o les mànegues d'una peça de vestir. 2. Donar forma d'embut [a un canó de plom] per a engalzar-lo amb un altre
Divulgar. Fer que [una cosa] sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
Mancat d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu
1. Posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte d'una sensació física o emocional. 2. Horroritzar. Causar horror. 3. Llevar borrons al cep perquè prengui més força
Desbotifarrar. Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall, fent que el contingut se n'ixi
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Perdre, un líquid, la seua fortalesa, la seua olor, etc. 2. Alleujar l'ànim donant eixida als sentiments que l'oprimien, satisfent a pler un desig contingut
1. Llevar els brins; desfer a brins. 2. Desfer en porcions molt petites. 3. Investigar, examinar detingudament i per parts. 4. Arribar amb esforç a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la
1. Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat. 2. Renyar algú a crits.
1. Trencar el broc d'un atifell [barral, pitxera, etc.]. 2. Esmorrellar. Trencar la vora d'un objecte, especialment de vidre o de terrissa
Respirar molt de pressa o amb dificultat, fatigosament per efecte del cansament, de l'exercici
1. Atrotinat, eixelebrat; mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament. 2. Fet malbé, en molt mal estat.
1. Remoure el foc. 2. Desburgar. Indagar, procurar saber la certesa d’una cosa amb preguntes hàbils
1. Descabellar. Despentinar; posar en desordre els cabells. 2. Arrancar els cabells. 3. Alçar els cabells; posar els cabells de punta
1. En sentit figurat, matar, Llevar la vida, fer estrall. 2. Suspendre (a algú) en un examen.
1. Que sobra, que queda solt o que no fa joc ni forma part d'un conjunt. 2. Poc freqüent, rar.
1. Fer-se de ventre damunt. 2. Tindre diarrea. 3. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por
1. Produir diarrea (a algú). 2. Escagarrussar-se. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por. 3. Afonar-se, caure en terra, un marge, una paret. 4. Caure en terra, perdre les forces, una persona. 5. Desfer-se en fils, una peça de roba.
1. Fer-se de ventre damunt. 2. Tindre diarrea. 3. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por
1. Fracció que excedeix una quantitat redona. 2. Tallaruca, retall, tros extrem d'una peça de roba o de paper
Desfer-se en espuma, una onada, per la part de la cresta
1. Escarmentar: a. Prendre ensenyança del que s'ha experimentat per a no tornar a incórrer en falta, per a evitar els mateixos perills. b. Corregir rigorosament amb fets o amb paraules [a qui ha obrat erròniament], perquè s'esmeni. 2. Molestar
Gotellada d'estiu. Pluja de curta duració, de gotes grosses i espaiades.
1. Escaldar o coure superficialment. 2. Fer (una cosa) a mitges, de manera incompleta. 3. Estar una estona en un lloc i una estona en un altre, sense arribar a adquirir permanència en cap lloc.
1. Temperatura ambiental elevada. 2. Entusiasme que suscita alguna persona o alguna cosa, especialment l’animació del públic envers les persones que són a l’escenari. 3. Afabilitat
Instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, ple de brases o d'aigua calenta, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest
Llar xicoteta adossada a la paret per a la calefacció d'una habitació
Escarmentar. 1. Prendre ensenyança del que s'ha experimentat per a no tornar a incórrer en falta, per a evitar els mateixos perills. 2. Corregir rigorosament amb fets o amb paraules (a qui ha obrat erròniament), perquè s'esmene.
1. Crits o soroll fort i molest que fan un grup de persones. 2. Escàndol. Acció censurable que atrau l'atenció pública pel mal exemple
1. Bonegar, renyar, asprament. 2. Fer que [algú] agafi recel o desconfiança. 3. Escarmentar
1. Seient petit sense braços ni respatller, i a vegades sense petges. 2. Tamboret de poca alçària que serveix per a posar els peus damunt o com a suport i elevació d'una persona o cosa. 3. Buc xicotet penjat o recolzat en la part baixa de l'interior d'un armari, que conté els calaixos
Marmolada, bonegó. Reprendre (a algú, especialment a un inferior) per una falta comesa o per una omissió greu.
1. Conjunt reduït de persones que van juntes sense orde. 2. Unitat d'infanteria que forma part d'una secció. 3. Ramat xicotet de bestiar. 4. En els esports de carrera, grup reduït de corredors que avancen conjuntament i trauen avantatge al pilot.
Gran escampada, estesa de coses escampades, dispersió.
1. Estendre, posar damunt una extensió major. 2. Aclarir-se, els núvols, la pluja, la calor, etc. 3. Divulgar o fer públic. 4. Gastar [diners]. 5. Anar-se’n
1. Determinació aproximada del valor d'un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats. 2. Peça de plom posada en l'extrem d'una corda prima que serveix per a mesurar la profunditat de l'aigua en un punt determinat
1. Calcular el preu, la vàlua d'un conjunt [d'una mercaderia] a partir d’una mostra per a fer-se una idea de tot el conjunt. 2. Mesurar, comprovar la profunditat de l’aigua. 3. Tractar de conèixer [un assumpte d'abast social] a través de procediments d'indagació col·lectiva
Descantellar. 1. Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]. 2. Llevar una part (d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet). 3. Dir més coses de les que caldria
1. Usurer. Persona avara que explota la misèria dels pobres, prestant diners amb usura. 2. Persona que obté guanys o beneficis desproporcionats en un negoci o en un contracte
1. Ofegar [algú o algun animal] per compressió o obstrucció de la gola. 2. Privar momentàniament de respiració per compressió o obstrucció de la gola. 3. Tindre la respiració suspesa momentàniament per compressió o obstrucció de la gola. 4. Comprimir [alguna cosa] en un dels seus punts. 5. Imposar [a algú] condicions excessivament oneroses. 6. Prestar diners amb gran usura. 7. Desgargamellar-se. Cridar molt, fins a perdre o enfosquir-se la veu
Esquifit -ida. Molt prim i desnerit, que no s'ha desenrotllat normalment, raquític.
1. Escapar-se. Desaparèixer sense deixar rastre; deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin. 2. Alliberar-se d'un dany o perill fugint. 3. Anar-se'n dissimuladament
1. Tira de tela que es col·loca de manera que penge sobre el pit i l'esquena, especialment la que forma part de certs hàbits religiosos. 2. Objecte devot format per dos trossos xicotets de tela beneïts i dos cintes llargues o fils que els unixen, el qual, passant el cap entre les dos cintes o fils, es porta davall dels vestits penjant sobre el pit i l'esquena
Demostracions exagerades d'un sentiment [d'alegria, d'indignació, d'oi, de menyspreu, etc.] amb gesticulacions i paraules excessives
1. Molt prim de cos. 2. Es diu de la veu alta i prima, estrident
1. Molt prim. 2. Que és (una veu) alta i prima, estrident.
Renyar. Reptar fortament, reprendre, donar una reprensió aspra
1. Mancat de pèl, de vegetació, de roba. 2. Sense acompanyament de cap classe, sense adornaments o circumloquis
1. Prendre ensenyança del que s'ha experimentat per a no tornar a incórrer en falta, per a evitar els mateixos perills. 2. Corregir rigorosament amb fets o amb paraules (a qui ha obrat erròniament), perquè s'esmene.
1. Fer escarni (d'algú o d'alguna cosa). Fer burla amb què es tracta de ridiculitzar o d'afrontar a algú. 2. Imitar [algú] en la veu, accions, maneres, etc., per burlar-se'n malèvolament o per afrontar-lo
Endivia. Planta herbàcia anual o biennal (Cichorium endivia var. crispa), de tronc llis i de fulles basals rissades i retallades, conreada en els horts per al consum.
1. Dispersar (la caça, els animals, els ramats, l'aviram), espantar-los, aüixar-los. 2. Espantar, avalotar, fer fugir, produir espant, enrenou. Escarotar el galliner: Provocar desorde. 3. Desbandar-se. Separar-se desordenadament, anant cadascú per un costat diferent. 4. Descabellar. Desordenar els cabells (d'algú).
Obrir. Posar-se amb les cames molt separades
Esquifit -ida. Persona prima, minsa, perquè passa gana o per manca de salut. 2. Avar, mesquí. 3. Que denota falta de generositat
Munyir. Collir les olives cenyint la branca amb la mà o amb l’arpa. i fent-la córrer al llarg d'aquella.
Despernegar-se, fatigar-se treballant, esforçar-se molt en una faena o en una empresa.
1. Cruixit que produeixen les dents quan es freguen les de dalt amb les de baix. 2. Soroll aspre
1. Cruixit que produïxen les dents quan freguen les de dalt amb les de baix. 2. Soroll aspre produït per la fricció de dos superfícies dures.
Gatinyar-se. Barallar-se a arraps, disputar violentament
Disminuir (el que es dona o el que es gasta) tant com siga possible, retraure's de donar.
1. Trencat o aplanat per efecte d'una pressió violenta o d'un colp. 2. Molt malament de salut. Mancat de forces físiques o psíquiques
Produir un soroll sec i súbit, com el que fa alguna cosa quan esclata, se trenca o dispara repentinament.
1. Soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. 2. Colp violent, galtada
1. Fer [alguna cosa] més entenedora. 2. Arribar a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la. 3. Entendre's, tindre una idea clara sobre alguna cosa o comprendre-la perfectament. 4. Deixar lliure [un lloc] de les persones o coses que constituïxen un destorb o un perill. 5. Rentar. Llevar amb aigua el sabó [d'allò que s'ha ensabonat, escurat o llavat]
1. Rebentar, trencar, amb soroll fort i projecció de fragments. 2. Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un ruixat, etc. 3. Sentir i mostrar sobtadament i amb violència ira, alegria o una altra passió. 4. Obrir-se, les flors, les plantes, etc. 5. Passar-se'n, l'arròs, per excés de cocció. 6. Manifestar-se, alguna cosa, sobtadament i violentament
Badall, clevill. Obertura estreta entre dues peces que no ajusten o entre dues parts d'un objecte trencat
Soc. Calcer de cuiro, sense talonera i amb sola grossa de fusta o de suro. 2. Calcer de fusta, fet d'una sola peça, utilitzat generalment per a caminar per llocs humits o treballar l'hort.
Persona que tot ho vol saber; que es fica allà on no s’hauria de ficar.
1. Examinar [una cosa] minuciosament, tractant d'arribar al fons, de conèixer tots els seus detalls, totes les seves circumstàncies. 2. Dotorejar, tafanejar
Sagristà. Persona que serveix en una església o monestir per a ajudar a missa i altres ministeris de l'altar i per a guardar el temple i la sagristia. 2. Persona, generalment un xiquet o un jove, que ajuda a missa i fa altres funcions auxiliars en les cerimònies religioses. 3. Membre d'una escolania. 4. Deixeble, alumne
Escolà petit; xiquet que serveix missa i ajuda a altres ministeris de l'alta
1. Desplaçar-se per una superfície. 2. Passar una cosa, una persona o un animal a través d'un lloc estret o vencent algun obstacle. 3. Transcórrer el temps
Partir-se, baquejar-se de riure. Riure amb moltes ganes.
Acció de dir una confidència en secret a l'orella, en veu molt baixa
1. Disparar escopetades. 2. Ferir d'escopetada. 3. Anar molt ocupat per excés de feina. Anar escopetejat: Anar molt de pressa, estar molt ocupat
Es diu del qui va amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies.