1. Bacora secada. 2. Fava. Beneitot, babau. Que no té gens de malícia, innocent
Eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l'altra escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny
1. Conjunt de familiars o servents d'una casa. 2. Xicallla . Conjunt de criatures,. 3. Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada al servici del príncep, del rei o d'un baró, de manera permanent
1. Persona, especialment una dona, encarregada de tindre cura d'un xiquet o d'uns quants. 2. Home d'armes pertanyent a una mainada. [Mainada: Del segle XI al XVI, agrupació permanent de gent armada al servici permanent del príncep, del rei o d'un baró]
Desagraït -ida. No gens agraït. Que no agraeix els beneficis, ingrat
1. No aprofitat, perdut abans d'hora. 2. Mort prematurament
Que té poca salut, que mostra una disposició habitual a estar malalt
1. Desgràcia, malanança. a. Cas o succés funest. b. Sort adversa. c. Motiu d'aflicció causat per un esdeveniment o una sèrie d'esdeveniments funestos que cauen sobre algú. d. Pèrdua de la gràcia o el favor d'algú. 2. Drap amb què es tapa la caixa de morts a l'església. 3. Donar malany: Donar quefer, destorbar
Manca de destresa, d’aptesa. [Aptesa: Qualitat de qui sap fer una cosa de manera que isca bé. Destresa]
1. Desgraciat -ada. Que té desgràcia o mala sort. 2. Que té o porta desgràcia
Desavingut -uda. Cadascuna de les persones que no s’entén amb les altres, que no hi està d’acord
Deixar perdre, malgastar, dilapidar [els béns, una cosa de valor]
1. Que acostuma a fer mala cara a tot el món, que té la cara desagradable, antipàtica. 2. Lleig. De cara repulsiva
1. Irritar, encendre d'ira contra algú. 2. Descoratjar; llevar el bon propòsit d'algú, dissuadir
1. Criatura a qui els pares o altres persones permeten de fer el que vol. 2. Poc cortès, que no posa fre als seus desitjos, especialment per haver rebut una educació massa transigent
1. Esforçar-se, lluitar, procurar obtenir un resultat. 2. Murmurejar. 3. Adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc.
1. Qualitat de la persona que és roín moralment. 2. Acte mal fet. 3. Malifeta. Mala acció, mala endreça
Allò que pertorba i inquieta l'ànim, que preocupa profundament
1. Molt roín. Persona que fa malifetes o que fa mal. 2. Maleït siga: Exclamació d'enuig o de disgust
Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa [d'algú o d'alguna cosa]
1. Manca de coordinació entre dues persones. 2. Interpretació equivocada d'alguna cosa
1. Maldat. Qualitat de la persona que és roín moralment. 2. Malifeta. Acció roín. especialment la que causa dany o estropells. 3. Terra sense cultivar on creixen arbusts i brosses
1. Sentiment d'inquietud o d'incomoditat. Estat del qui se sent malament, d'aquell a qui les coses no van bé. 2. Sensació vaga de trobar-se mal físicament
Que obra criminalment, autor d'accions molt dolentes
Malforjat -ada. Es diu de qui va mal vestit, desgavellat en el que du damunt, amb roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
1. Malfeiner. Que fuig de la faena, gandul. 2. Malfactor. Que comet actes criminals
1. No fiar-se, pensar que algú ens enganya o que ha comès algun delicte. 2. Tindre el pressentiment o la sospita d'alguna cosa roín
Malforjat, que porta roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
1. Sentiment desagradable, d'aversió. 2. Sense que ho impedeixi l'oposició [de tal o tal cosa]. 3. Malgrat que: Sense tindre en compte que, a pesar que, encara que.
1. Inclinació a fer el mal, malignitat. Tindre-li malícia: Tindre-li mala voluntat. 2. Coneixement del mal. 3. Inclinació a pensar mal. Tindre [o fer] cara de malícia: Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor. 4. Destresa a fer el mal. 5. Sentiment de ràbia. Fer-li malicia: Causar irritació. 6. Saber molt greu que haja passat
1. Martell gros, de mànec llarg, que empren principalment els ferrers forjadors i picapedrers. A cops de mall: A més no poder. Picar més que un mall: Importunar, molestar amb la insistència excessiva. A pic de mall: Molt estrets, atapeïts. 2. Eix del rutló de l'almàssera, al qual va junyida la bístia que fa anar la mola
1. Lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats. 2. Porció de terreny tancat, generalment de paret, dins del qual pastura el bestiar. 3. Llit de palla menuda que es posa en el corral dels porcs perquè els animals estiguen sobre un paviment sec. 4. Jaç que es fa un animal en l'estable o en el corral. 5. Colp pegat amb un mall. [Mall: Martell gros de mànec llarg, que s'usa en diverses professions
1. Fer malbé. Espatllar fent anar de qualsevol manera. 2. Tractar malament, produint dany [material o moral]
1. Posar en mal estat, fer malbé, espatllar o alterar la bona marxa. 2. Fer que s'enemisten diverses persones
1. Malaltús, que no es troba bé de salut temporalment o habitualment. 2. Taciturn, de mal humor
Nom amb què s'identifica una persona o una família en un lloc determinat, creat popularment a partir d'una característica personal destacable o d'alguna altra circumstància [defecte, vici, qualitat, etc.]
Insult. Dit d'una persona de mala índole, Indesitjable, menyspreable
Adjectiu que resulta de l’aglutinació de “mal + pel” i que s’aplica amb menyspreu a les persones de cabell rojos, perquè sempre s’ha considerat de manera absurda que les persones que tenen el cabell d’aquest color són gent de mal caràcter i poc de fiar
1. Pensar mal. Considerar que els altres fan coses que no han de fer. 2. Recelar, maliciar. Tindre desconfiança
1. Somni angoixós i desagradable. 2. Son intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió i somnis angoixosos, paorosos. 3. Persona, assumpte, etc., que és motiu de continuades penes, fatics, preocupacions, etc.
1. Que sona malament. 2. Es diu de la paraula o expressió grossera, inconvenient
1. Os de l'anca de les bísties, i per extensió, de les persones. 2. Costat. Part lateral ixent del cos de l'ésser humà des de la cintura fins al començament de la cuixa
1. Mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèrmica. 2. Malaltia d’una planta
1. Planta [Malva sp] de quaranta a seixanta centímetres d'alçària, de flors morades i fruits amb moltes llavors seques, molt usada en medicina. Fer [o criar] malves: Ser, algú, mort i soterrat. 2. Persona molt bonatxassa, tranquil·la, afable, de geni molt pacífic
Exclamació de maledicció, que denota impaciència, disgust
1. Persona malgirbada, malforjada. 2. Persona que, per la seua falta de trellat o de formalitat, no mereix ser presa seriosament o tractada amb respecte. 3. Cosa imperfecta, molt mal feta, molt mal pintada, etc.
1. Que no costa gaire de fer, fàcil, senzill. 2. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Beguda alcohòlica. 2. Abús en el consum de begudes alcohòliques
1. Excrescència o prominència arrodonida en una superfície orgànica. 2. Que encara mama; especialment, porcell. 3. Prominència d'un terreny de forma semblant a una mamella
Persona, generalment dona, que té les mamelles grosses
1. Que mama molt o que ho fa quan és massa major per a fer-ho. 2. Xiquet de bolquers. 3. Forma usada com a insult amb un significat variable, generalment per ser una persona que és menyspreable. 4. Ull o rebrot que neix a mitjan soca d'un arbre
1. Emprendre. Començar [una cosa, especialment una faena que impliqui dificultats o que suposi un esforç]. 2. Iniciar [una activitat]. 3. Escometre [a algú] per a fer-li retrets o reprendre'l. Mamprendre per davant davant [a algú]: Fer-li retrets, reprendre'l
1. Empresa. Acció o obra que un emprèn. 2. Tasca molt complicada o de grans proporcions
1. Feix, manoll, especialment feix de tiges o bastons que es pot agafar i portar en una mà. 2. Conjunt de deu troques de fil de cotó. 3. Abundància. A manats: En abundància. 4. Nerviós. Ser o un manat de nervis: Ser molt nerviós, inquiet. 5. Manament
1. Menys. a.¬_Una menor quantitat [de]. b._En menor quantitat, en menor grau. c._Llevant-ne. Ni menys ni manco [o ni més ni manco]: Exactament, precisament allò que s'indica, encara que puga sorprendre. 2. Ser [alguna cosa] la puça que manco pica [a algú]: Preocupar poc
1. Gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses. 2. Romanços, excuses
1. Peresa [o perea]. Inclinació a no treballar, a no fer res. Fer el mandra: Mandrejar. Peresa. 2. Peresós -osa [o pereós -a]. Que té o que mostra peresa
1. Menjar [en llenguatge familiar]. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar
1. Maneguí. Mànega postissa que es posen les dones per no embrutar-se les del vestit en treballar. 2. Adorn de tela o de puntes que es posa al voltant del puny de la camisa. 3. Manifasser –a. Persona inclinada a ficar-se en els assumptes d'un altre per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.
1. És el que més popularment és coneix com el veterinari. Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties. 2. Criat o oficial que s'encarregava dels cavalls
1. Garbell xicotet, especialment utilitzat per a porgar arròs. 2. Pitxer per a mesurar l’oli en les ensalades
1. Bastó d'autoritat o de passeig. Antigament els que utilitzen els padrins per caminar. Alguns vells la utilitzen també per amenaçar la canalla, mentre l’agiten vigorosament a l’aire. 2. Aplicat a l’atribut sexual masculí
1. Conducte que transporta les aigües brutes d'una vivenda fins a la claveguera general. 2. Eruga de la creïlla que viu davall terra
Manejar arbitràriament assumptes aliens, especialment d'una col·lectivitat
Davantal usat per a pastar i per a altres faenes. 2. Peça de roba de llana amb què es cobreix el pa pastat, abans de dur-lo a coure al forn. 3. Peça de cuiro o de tela forta que es penja al coll i serveix en certs oficis per a resguardar-se la part davantera dels vestits. 4. Manta amb què es cobreix el llom de les cavalleries per a cavalcar-les o quan s'enfloquen. 5. Davantalet que s'utilitza en les cerimònies de la francmaçoneria
Que té manies. Idea fixa, obsessiva. Afició desordenada i abassegadora per alguna cosa. Aprensió o aversió injustificada. Escrúpols
Taulell. Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos per una cara i que s'utilitza per a fer paviments o per a cobrir parets
Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.
1. Manat; conjunt de coses que s'agafen amb una mà. 2. Conjunt de brins que el segador agafa amb la mà esquerra i talla amb un cop de falç. 3. Conjunt de deu troques de fil de cotó. 4. A manolls: En abundància. 5. Ser un manoll de nervis: Ser, una persona, molt nerviosa, inquieta
Persona que treballa o maneja les coses grosserament, sense traça
1. Tros de pa. 2. Jugada defensiva de la pilota valenciana. en què el jugador, de cara a la pilota, la colpeja després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal. De manró: Es refereix a una manera de pegar a una pilota amb el braç tot estirat. No és gaire emprat, ja que és un moviment defensiu, però ben pegat el manró pot causar efectes estranys en la trajectòria de la pilota. 3. A la manró: Sense miraments, sense reflexió, arreu
1. Peça de roba fina o de blonda, amb què les dones es cobreixen el cap i l'esquena per a anar a missa i a altres funcions religioses. 2. Embriaguesa. Borratxera. Estat de qui està embriac. Agafar una mantellina: Agafar una borratxera. 3. Passejar [o Córrer] la mantellina: Passar el temps en visites inútils
1. Colp pegat amb un mantí. [Mantí: Peça de llana o un altre material, més llarga que ampla, que, posada sobre l'esquena, serveix d'abric]. 2. Un cop de puny donat de dalt cap a baix
1. Donar la segona llaurada a la terra a la primavera, abans de sembrar. 2. Girar la terra d'horta amb l'aixada, formant un cavalló. 3. Apedaçar la roba; doblegar i tornar a cosir una tela de les dues unides per costura, sobreposant una a l'altra
1. Instrument d'accionament manual que servix per a subministrar aire. S’aplica a determinats llocs com ara un fornal, un foguer, una llar, etc. amb la finalitat d’avivar el foc. 2. Aparell d'accionament manual utilitzat per a unflar pneumàtics. 3. Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, insufla aire als tubs de certs instruments com ara l'orgue o l'harmònium. 4. Part de certs instruments de vent com l'acordió
De caràcter suau, dòcil, no esquerp; mansuet. Per manyac que sia el gos, quan el trepitgen és rabiós: Significa que la paciència té un límit. 2. Moltó o ovella predilecte del pastor i menys esquerp que els altres animals del ramat, al qual serveix de guia. 3. Acaronament; acció o paraula amorosa, amb què s'acarona. 4. Ésser un puta manyac: Actuar amb duplicitat
Rajola. Bloc quadrangular d'argila endurit al sol o al foc, generalment més gruixut que els rajols ordinaris, i que serveix per a fer parets, voltes, xemeneies i altres construccions
En sentit figurat, abundor extraordinària. L’expressió la mar de indica molta quantitat de, gran nombre de, molt.
Emprenta, traç, tall o altre senyal fet a una cosa per distingir-la o fer-la coneixedora entre altres: a_ Marques del bestiar: Senyals, generalment consistents en talls de diferents formes a l'orella, amb què es distingeixen les ovelles d'un ramat de les d'un altre. b_ Marca de fàbrica: Emblema amb què s'assenyala la procedència o fabricant d'una cosa. c_ Vi de marca: Vi embotellat, amb l'emblema del celler de procedència. De marca: Mol bo en el seu gènere