Sòcol. Fris o sanefa de color diferent, que es pinta en la part baixa de les parets emblanquinades
Retòrcer, doblegar, encorbar [una cosa rígida] de manera que prenga la forma angle
Torcement de turmell com a conseqüència d'un moviment brusc i sobtat
Entortillar. Embolicar en espiral; retòrcer, lligar una cosa sobre ella mateixa
1. Fugir del tracte o la companyia de la gent. 2. Abstraure's, tancar-se en u mateix.
1. Parar-se el menjar o una atra cosa en la gola produint ofegament. 2. Detestar [a algú] per alguna cosa que no ens agrada d’ell
Dificultat que retarda una acció o una iniciativa. Obstacle, impediment
Posar les cames entre les d'un altre, estant asseguts un davant de l'altre
1. Vivaç i maliciós. Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura. 2. Difícil, complicat, turbulent. 3. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia i enginy
Encabotar-se, entestar-se, entossudir-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
Mesclar coses alternant les unes amb les altres
Cadascun dels paquets, estris, etc., que constitueixen un bagatge o una càrrega.
Inflar i dificultar de moure's, un membre o nervi, per defecte de circulació
Barandat. Paret prima formada generalment per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no suporta cap pes.
1. Causar o infondre vanitat (a algú). 2. Esdevenir vanitós, agafar vanitat. [Vanitat: Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu de ser notat i lloat].
1. Teulada de la barraca. Trespol o conjunt de les dos galteres, panyades, caents o vertents de la teulada d’una barraca valenciana, compost d’un armassó de bigues de chop, morera o un atre arbre local i una coberta, generalment de borró, sobre els canyiços, encara que també pot ser de punchonet, jaç o mansega. 2. onstrucció provisional a l'aire lliure, coberta i tancada amb veles, que servix de sala de ball o per a altres espectacles populars. 3. Molt ràpid, que es mou molt de pressa,
1. En certs jocs, invitació a apostar un nombre de punts convingut o una quantitat determinada. 2. Oferiment. Posar (alguna cosa) a la disposició d'algú.
Atrapar. Arribar a agafar (a algú o alguna cosa que fuig, que es mou, que es pot escapar).
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Fer-se com un xiquet, adoptar formes, maneres o comportament de xiquet
Ensopit -ida. 1. Endormiscat -ada. Mig adormit. 2. Que no és gens divertit, que no té animació. 3. Que no es troba gaire bé.
Enxovat -ada. Dit d’un lloc tancat, d’on l’aire es renova difícilment.
1. Au que s'utilitza com a reclam de caça. 2. Persona parada, sense iniciativa i ni enteniment. 3. Provocador, persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa. 4. Indicació, senyal. 5. Fer l'enza [o fer l'enzeta]. Provocar, molestar
1. Proveir [un establiment, un lloc o un vehicle] de tot allò que és necessari per al seu objecte. 2. Proveir [a algú] del que li és necessari per a un fi determinat [roba, sabates i altres coses]
1. Produir calfreds [a algú], una emoció intensa, el fred o la febre. 2. Alçar i posar drets [el pèls, els cabells] com les pues d'un eriçó a causa del fred o alguna altra sensació
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Malaltia contagiosa produïda per l'Streptococus pyrogenes, caracteritzada per la inflamació i l'enrogiment de la pell, acompanyats de febra
1. Que és [un lloc] àrid i amb poca vegetació. 2. Que un terreny no es conrea, que no produeix. 3. Lloc inhabitat. 4. De caràcter aspre, poc tractable
Erm. Tros de terra no conreada i àrida, amb vegetació magra i resseca.
1. Dret i inflexible [en vertical]; enravenat [en horitzontal]. 2. Rígid, insensible, especialment per efecte del fred
1. Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar. 2. Obrir de bat a bat. 3. Obrir-se, una flor, una pinya, una fruita.
1. Arrancar els badocs bords [d'una planta[. 2. Badar, obrir [especialment una fruita o una flor]
1. Collir els bagots o xanglots. [Bagot: Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé]. 2. Desfer un raïm a bagots o xanglots
Que esbalaeix. [Esbalair: Deixar atònit, estupefacte, meravellar].
1. Deixar atònit, estupefacte; causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Desmaiar; minvar la força vital; esmorteir
1. Obrir de bat a bat. 2. Espatllar, desgavellar: a. Desbaratar, desconcertar, posar en gran desordre. b. Perdre, [algú o alguna cosa], l'ordre o el rumb correcte
Espenyar. Estimbar. Precipitar (a algú o alguna cosa) des d'un lloc alt i abrupte, o des d'una prominència qualsevol encara que no siga abrupta.
Esboldregar. 1. Trencar per pressió de dins cap a fora. 2. Solsir, afonar (part d'un marge, d'una paret).
Divulgar. Propagar, escampar, especialment una notícia perquè sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
1. Rentar. dissoldre, amb aigua clara el sabó (d’alguna cosa ensabonada). 2. Netejar (una cosa) amb aigua clara.3. Espolsar (una peça de roba). 4. Escampar o estendre (a. lguna cosa, especialment els cabells). 5. Divulgar (els defectes o les virtuts dels altres).
1. Dissipar, esbatre, llevar de damunt. 2. Espargir, escampar, dispersar-se, estendre's. 3. Aclarir, deslliurar de brossa o brutor. 4. Divertir. Entregar-se a activitats o entreteniments que descansen del treball o que distraguin de les preocupacions
1. Excedir-se, anar més enllà del que caldria fer; extralimitar-se. 2. Espantar, fer fugir [un animal]; fer que se'n vagi apressadament fent-li por. 3. Escampar [coses que estaven reunides, ordenades]. 4. Traure [alguna cosa] del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en llocs on és difícil trobar-la
Esbarrar. 1. Espantar un animal. 2. Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. 3. Escampar coses aplegades, ordenades. 4. Excedir-se, extralimitar-se.
Obrir de bat a bat, completament tota l'amplària d'obertura.
Cadascun dels moviments que un au fa amb les ales sense volar, o un peix amb les aletes fora de l'aigua
1. Moure violentament i repetida d'una banda a l'altra. 2. Pegar, apallissar. 3. Espolsar-se, un animal, per a llevar-se de damunt alguna cosa molesta
Cridar excessivament; esgargamellar-se plorant, cantant, renyant, cridant algú, etc.
1. Superar, un xiquet, la primera infància. 2. Arribar, una cria d'animal, a l'edat en què pren forces i vigor. 3. Saber-se arreglar per a obtindre alguna cosa difícil. 4. Educar, espavilar [a algú]
1. Ascló, ascla. 2. Clevill entre les dos porcions d'una cosa trencada. 3. Ferida fonda produïda en el cos, especialment en el cap, amb un objecte agut o per un colp violent.
Badar, obrir en dos o més parts, una cosa, pel lloc que ofereix menys resistència fent un tall recte
1. Fer perdre (a alguna cosa) la coloració normal, fer d'un color menys viu. 2. Perdre, alguna cosa, la seua coloració normal, fer-se d'un color menys viu. 3. Tornar-se, un color, menys viu. 4. Fer empal·lidir. 5. Empal·lidir, esblanquir-se.
1. Descolorit; dèbil de color. 2. Empal·lidir, esblanquir-se.
Desbocar. Eixamplar la boca o el coll [d'alguna cosa], especialment el coll o les mànegues d'una peça de vestir. 2. Donar forma d'embut [a un canó de plom] per a engalzar-lo amb un altre
Divulgar. Fer que [una cosa] sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
Mancat d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu
1. Posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte d'una sensació física o emocional. 2. Horroritzar. Causar horror. 3. Llevar borrons al cep perquè prengui més força
Desbotifarrar. Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall, fent que el contingut se n'ixi
1. Perdre, un líquid, la força, el gas o l'olor [especialment a un vi o licor espirituós]. 2. Alleujar l'ànim donant eixida a un sentiment, satisfent un desig contingut
1. Perdre, un líquid, la seua fortalesa, la seua olor, etc. 2. Alleujar l'ànim donant eixida als sentiments que l'oprimien, satisfent a pler un desig contingut
1. Llevar els brins; desfer a brins. 2. Desfer en porcions molt petites. 3. Investigar, examinar detingudament i per parts. 4. Arribar amb esforç a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la
1. Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat. 2. Renyar algú a crits.
1. Trencar el broc d'un atifell [barral, pitxera, etc.]. 2. Esmorrellar. Trencar la vora d'un objecte, especialment de vidre o de terrissa
Respirar molt de pressa o amb dificultat, fatigosament per efecte del cansament, de l'exercici
1. Atrotinat, eixelebrat; mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament. 2. Fet malbé, en molt mal estat.
1. Remoure el foc. 2. Desburgar. Indagar, procurar saber la certesa d’una cosa amb preguntes hàbils
1. Descabellar. Despentinar; posar en desordre els cabells. 2. Arrancar els cabells. 3. Alçar els cabells; posar els cabells de punta
1. En sentit figurat, matar, Llevar la vida, fer estrall. 2. Suspendre (a algú) en un examen.
1. Que sobra, que queda solt o que no fa joc ni forma part d'un conjunt. 2. Poc freqüent, rar.
1. Fer-se de ventre damunt. 2. Tindre diarrea. 3. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por
1. Produir diarrea (a algú). 2. Escagarrussar-se. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por. 3. Afonar-se, caure en terra, un marge, una paret. 4. Caure en terra, perdre les forces, una persona. 5. Desfer-se en fils, una peça de roba.
1. Fer-se de ventre damunt. 2. Tindre diarrea. 3. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por
1. Fracció que excedeix una quantitat redona. 2. Tallaruca, retall, tros extrem d'una peça de roba o de paper
Desfer-se en espuma, una onada, per la part de la cresta
1. Escarmentar: a. Prendre ensenyança del que s'ha experimentat per a no tornar a incórrer en falta, per a evitar els mateixos perills. b. Corregir rigorosament amb fets o amb paraules [a qui ha obrat erròniament], perquè s'esmeni. 2. Molestar
Gotellada d'estiu. Pluja de curta duració, de gotes grosses i espaiades.
1. Escaldar o coure superficialment. 2. Fer (una cosa) a mitges, de manera incompleta. 3. Estar una estona en un lloc i una estona en un altre, sense arribar a adquirir permanència en cap lloc.
1. Temperatura ambiental elevada. 2. Entusiasme que suscita alguna persona o alguna cosa, especialment l’animació del públic envers les persones que són a l’escenari. 3. Afabilitat
Instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, ple de brases o d'aigua calenta, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest
Llar xicoteta adossada a la paret per a la calefacció d'una habitació
1. Crits o soroll fort i molest que fan un grup de persones. 2. Escàndol. Acció censurable que atrau l'atenció pública pel mal exemple
1. Bonegar, renyar, asprament. 2. Fer que [algú] agafi recel o desconfiança. 3. Escarmentar
1. Seient petit sense braços ni respatller, i a vegades sense petges. 2. Tamboret de poca alçària que serveix per a posar els peus damunt o com a suport i elevació d'una persona o cosa. 3. Buc xicotet penjat o recolzat en la part baixa de l'interior d'un armari, que conté els calaixos
1. Conjunt reduït de persones que van juntes sense orde. 2. Unitat d'infanteria que forma part d'una secció. 3. Ramat xicotet de bestiar. 4. En els esports de carrera, grup reduït de corredors que avancen conjuntament i trauen avantatge al pilot.
Gran escampada, estesa de coses escampades, dispersió.