1. Passar la llengua [per alguna cosa]. Llepar-se els dits: Trobar un menjar molt gustós, molt bo. 2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrènyer. 3. Tacar una cosa que deixa [la superfície d'una altra cosa amb la qual entra en contacte]. 4. Adular baixament, servilment. Llepar el cul: Mostrar-se molt servil. Llepar la cresta: Adular-lo per a obtindre'n favors. Llepar la figa [a una dona]: Mostrar-se molt servil amb ella
1. Cada un dels senyals que deixa una granera, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d'una cosa, quan no arriba a llevar-se'n la brutícia del tot, quan el color no hi està repartit uniformement , etc. 2. Pelada, senyal produït a la pell per una rascada. 3. Persona apegalosa o pesada. Ser una llepassa. Apegar-se com una llepassa: Buscar compulsivament la companyia d'un altre
1. Excessivament adornat, falsament elegant, pretensiós, d'un perfeccionisme exagerat. Que va ben pentinat. 2. Afortunat, venturós
1. Untuós, apegalós al tacte. Bavosa, especialment Blennius sanguinolentus
1. Acte de llepar. 2. Adulador. 3. Tarquim. Llot que dipositen en el fons les aigües estancades o les que inunden un terreny. 4. Capa verda que formen algunes plantes criptògames [Rhizoclonium rivulare], en la superfície de les aigües estancades. 5. Es diu de l’esportista a qui li agrada tindre la pilota i no passar-la. 6. Verdet. Revestiment verdós, constituït principalment per algues microscòpiques, que es fa sobre les teules o altres superfícies exposades llarg temps a la humitat
1. Volantí. Planta herbàcia aquàtica [Ceratophyllum demersum], de fulles verticil•lades, dividides en lacínies linears denticulades, flors molt menudes axil•lars i fruit en xicoteta núcula que porta dos espinetes basals encorbades i una espina terminal llarga, que viu submergida en les aigües dolces estagnants. 2. Morró. Planta herbàcia anual [Anagallis arvensis], de fulles oposades sèssils i ovals, flors blaves o roges i fruits en pixidi
1. Aficionat a les llepolies. 2. Molt agradable al gust. Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust. 3. Extremament abellidor o cobejable
1. Qualitat de llépol; desig, apetit de coses dolces o molt agradables al gust. 2. Menja molt dolça o agradable al paladar. 3. Cosa extremadament plasent, en general
1. Porció uniforme més o menys prima que es trau d'un pa tallant-lo de banda a banda o d’altra cosa. 2. Peça de suro tallada a la mida apropiada per a fer-ne carracs o taps. 3. Ascló. Estella menuda. Trosset minúscul de fusta. 4. Contrariar. Fer la llesca: Causar un perjudici [a algú] destorbant els seus projectes. 5. Llesca [o llesqueta] en ou: Llesca de pa mullada amb llet i arrebossada amb ou batut que es frig i se serveix amb sucre o mel per damunt
1. Tallar en llesques. Tallar em porcions uniformes més o menys primes que es trauen d'un pa tallant-lo de banda a banda o d’altra cosa. 2. Tallar transversalment les pannes del suro en llesques d'una amplària igual a la que hagen de tindre els taps
1. Lleterola. Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels mamífers. 2. Líquid o pasta molt clara, blanquinós, constituït per aigua que du en dissolució compostos inorgànics. 3. Mescla clara d'aigua i calç, usada per a emblanquinar. 4. Gran quantitat de llet. 5. Semen expulsat en una ejaculació
1. Recipient per a transportar la llet o guardar-la. 2. Recipient per a servir la llet. 3. Lleterola. Planta de diferents espècies del gènere Euphorbia, principalment l'Euphorbia helioscopia L., que és planta anual, de fulles transovades cuneïformes, alternes, glàndules rodones, enteres, grogues, càpsula glabra i llisa, llavors de 2 mm., ovoides, brunes, reticulades alveolades
1. Terme que s'aplica a diverses plantes de la família de les euforbiàcies, del gènere Euphorbia, laticíferes, de fulles simples, flors en ciati i fruits capsulars; entre les quals destaquen: Lleterola de camp [Euphorbia segetalis], Lleterola de platja [Euphorbia paralias], Lleterola serrada [Euphorbia serrata
1. Que fa llet. 2. Que conté llet. 3. Semblant a la llet en aspecte, color o consistència. 4. Inoportú, molest. 5. Que te sort
Pulmons. Òrgan respiratori que, en nombre de dos en l'ésser humà, es troba en l'interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, aus i mamífers. 2. Ànim, valor i capacitat de fer coses repulsives o desagradables. Amb tot el lleu: Amb tota la força i energia. Amb tot el cor, amb tota la intenció. Descaradament, sense vergonya. Tirar [o traure] el lleu per la boca: Fer un gran esforç. 3. Lentitud i indolència excessives a l'hora d'obrar
Rent. Llevat, massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar
Ganxos units per la part superior amb un arc o barreta de ferro, que serveixen per a posar i llevar l'olla del foc, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs
Corda gruixuda, com la que s'empra en la corriola d'un pou, per a pujar materials a les bastides de construcció, per a estirar una embarcació cap a terra, etc.
Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.
1. Fil d'empalomar que els mestres de cases lliguen als regles per a pujar les parets verticalment i anivellar els trespols. 2. Cordeta d'espart amb què es fan els canyissos. 3. Paret xicoteta de palla lligada. 4. Cadascun dels bastons, llistons o canyes damunt els quals descansen els canyissos en les andanes. 5. Marfegueta de palla d'arròs, que posen damunt les postissades dels carros de traginar taronges perquè aquestes no es copegin
1. Beguda refrescant, de gust àcid, elaborada a base de suc de llima i, a vegades, amb sucre i aigua. 2. Gasosa. Beguda d’aigua dolça amb àcid carbònic, amb edulcorants i aromes cítrics
1. Pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra. 2. Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que tanquen una obertura formant un arc pla. 3. Línia que divideix una propietat d'altres. 4. Molló que assenyala el límit d'un terreny
1. Roca o pedra plana i llisa. 2. Terreny format per llisars. 3. Passar el lligó per una cara dels cavallons de les creïlles i deixar el cavalló en forma de triangle
sobre una paret
1. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 450 grams. 2. Moneda o bitllet d'una lliura. 3. Moneda de compte que equivalia a 20 sous o 240 diners. 4. Pedra gran, de forma troncocònica, que es col•loca en l'extrem del caragol de les premses d'oli i serveix de contrapès. 6. Entrar-ne pocs en lliura: Ser,[algú o alguna cosa], de molta vàlua, molt difícil de trobar
1. Interrupció en un solc, en una cavada o en una pastura, per descuit del llaurador o cavador, per haver trobat un obstacle, etc. 2. Tros d'herba que el bestiar deixa sense pasturar en un prat
1. Femella d'aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. 2. Persona que es comporta de manera protectora amb els altres. 3. Persona que tendeix a aglutinar i protegir en excés els seus fills. Cada lloca governa els seus pollets: S'usa per a indicar que es posa més atenció i interès en allò que és més pròxim i volgut. 4. Dona grossa i envanida o voltada de criatures
1. Planta herbàcia anual [Papaver rhoeas], de fulles pinnatipartides, de flors de color roig viu i fruits en càpsula, que creix en els sembrats i en les vores dels conreus. 2. Flor de rosella.3. No saber [o no ser per a] traure una lloca d'un regat [o d'un favar]: No servir per a res de profit, no ser capaç de fer ni les coses més fàcils. Posar els ous en mala lloca: Tindre poques probabilitats d'èxit. 4. Tindre bona mà per a posar lloques: Tindre molta sort
1. Conjunt de pollets que surten dels ous covats per una mateixa lloca. 2. Fillada. Conjunt de fills d'una mateixa parella
1. Cau de conills, i per extensió, d'altres animals. 2. Amagatall, especialment de gent de mal viure
1. Sou. Remuneració assignada a un individu en contraprestació al treball o al servici efectuat. 2. Guany que hom treu d'alguna cosa
Melic. Cicatriu formada en mig del ventre en rompre's o tallar-se i assecar-se el cordó umbilical
1. Objecte llarguer. 2. Coqueta allargada i estreta. 3. Pa petit, oblong, amb un solc tot al llarg de la seva part superior. 4. Amb això i cinc cèntims et daran un llonguet: Es diu referint-se a una cosa que no val res. 5. Es un llonguet sense molla: Ho diuen d'una noia alta i prima
1. Tallada de carn adherida a una falsa costella. 2. Carn que els corders i els vedells tenen en la part anterior i superior del coll. 3. Llomello. Peça de carn magra i gustosa de l'esquena del porc, molt apreciada, sobretot la de les parts davantera i mitjana
1.Llobada. Conjunt de llops. 2. Llorigada. Conjunt de gent dolenta, de mal viure o famolenca
1. Brut; mancat de netedat. 2. Que conté un focus d'infecció. 3. Contrari a la decència, a l'honestedat. 4. Lleig. 5. Feixuc; mancat de lleugeresa
1. Conjunt d'animals, especialment conills, parits d'una sola vegada. 2. Conjunt de gent de mal viure
1. Molt curt de vista; que no hi veu sinó de molt prop. 2. Obtús. Curt d’enteniment. Que comprèn amb dificultat i lentitud
1. Cullera gran, especialment quan és de fusta. 2. Desbromadora. Cullera gran i plana, plena de forats, amb què se separa la bromera d'un líquid, especialment del caldo
1. Menjar que es mostrava als ocells de caça per atreure'ls cap al caçador. 2. Botet o siulell per a cridar els ocells. 3. A lloure: En llibertat, sense subjecció. Al seu gust, al seu capritx
1. Que reflecteix la llum. Lluent com una espasa: Molt lluent. 2. Part central d’un estany o d’un llac. 3. Ben net. 4. Agarrar-se a una espasa lluenta: Valdre's desesperadament de qualsevol recurs a l'abast
Trosset lenticular de metall que es fixa a la roba amb puntades que cal passar per un foradet que té al mig
1. Obertura practicada al sostre o a la part alta d'una paret, i generalment guarnida de vidres, que serveix per a donar claror a l'interior. 2. Llum fugaç reflectida. Fer lluernes: Fer la rata [o rateta]. Projectar sobre algú o sobre alguna cosa la llum reflectida per un espill o per un objecte semblant. 3. Llum abundant, enlluernadora, com la del sol en dia molt serè
1. Bufa. Ventositat sense soroll. 2. Càguila. Tros de paper o de drap que els nois pengen a l'esquena o a les anques [d'algú], per burla, el dia dels Innocents. Penjar [o posar] la llufa [a algú]: Fer-li'n alguna abusant de la seua confiança, de la seua candidesa. 3. Taca d'oli o de greix. 4. Fer llufa: Referit [a una persona o una cosa], decebre, fallar, no respondre a les expectatives
1. Excel·lir, algú, per la seva bellesa, per la seva categoria o per una altra qualitat. 2. Tindre, algú o alguna cosa, un aspecte esplendorós. 3. Exhibir, fer que es vegi, que es noti bé [algú o alguna cosa]. 4. Eixir airós, amb bon èxit. 5. Obtindre el resultat contrari del que es pretenia. 6. Donar una passada de guix i calç a una paret
1. Electricista. Especialista en aplicacions tècniques i mecàniques de l'electricitat, o bé en instal•lacions elèctriques. 2. Encarregat d'encendre i d'apagar les llums d'una església. 3. Astre que llueix en el cel
1. Torxera. Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl•lic, amb un o més brocs per als blens, proveït d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo. 2. Persona molt intel•ligent, molt lúcida o amb molts coneixements. Sovint en aquesta accepció pren un sentit irònic [Beneitot, curt d'enteniment]
1. Llum dèbil o llunyana. 2. Llum de peu, menuda, portàtil, de llautó, amb depòsit per a l'oli, metxa de cotó i caputxa per a apagar-la. 3. Llumades o ombres que impedeixen intermitentment la visió, com quan es tanquen i s'obrin els ulls moltes voltes i de pressa. 4. Lluerna. Insecte coleòpter [Lampyris nocticula], de formes allargades i de cos moll, la femella del qual no té ales ni èlitres i està dotada d'un aparell que emet una fosforescència d'un to verd brillant
Més conegut com a misto. Tigeta curta de fusta, de cera o d'altra matèria combustible, que porta en un dels seus extrems un poc de mixtura inflamable pel fregadís
1. Qui es fixa molt en les variacions de la lluna i les pren com a norma dels treballs agrícoles. 2. Que canvia sovint, inconstant, voluble, capritxós
1. Quist subcutani. Bony produït per un tumor indolent, generalment a la cara o en el cap. 2. Excrescència llenyosa en el tronc o en les branques d'un arbre
1. Brillantor d'un objecte brunyit, lluentor. 2. Preparació a què es sotmet un objecte perquè brilli. 3. Substància que, aplicada sobre un objecte, li dona brillantor. 3. Esplendor, brillantor
1. Que té llustre, que brilla. 2. Molt gros, de bon any
1. Habilitat per a fer alguna cosa. 2. Costat dret o esquerre. 3. Capa de pintura. 4. Conjunt de vint-i-cinc fulls de paper. 5. Tenir la mà o [ser mà]: Ser el primer en l'ordre dels jugadors; ser el qui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i el qui la tira en començar el joc. Perdre la mà: Deixar, el primer en l'ordre, la preferència a algun dels companys; cedir voluntàriament la preferència a un altre. 6. MA: Aigua, en el llenguatge infantil
1. Boletes d'excrement o de brutícia enganxades en la llana o en la pell del bestiar. 2. Llana molt bruta d'excrement, procedent de les parts baixes de l'animal. 3. Fang o brutícia que s'apega a la part baixa de la roba que està més prop de terra
1. Bacora secada. 2. Fava. Beneitot, babau. Que no té gens de malícia, innocent
Eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l'altra escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny
1. Conjunt de familiars o servents d'una casa. 2. Xicallla . Conjunt de criatures,. 3. Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada al servici del príncep, del rei o d'un baró, de manera permanent
1. Persona, especialment una dona, encarregada de tindre cura d'un xiquet o d'uns quants. 2. Home d'armes pertanyent a una mainada. [Mainada: Del segle XI al XVI, agrupació permanent de gent armada al servici permanent del príncep, del rei o d'un baró]
Desagraït -ida. No gens agraït. Que no agraeix els beneficis, ingrat
1. No aprofitat, perdut abans d'hora. 2. Mort prematurament
Que té poca salut, que mostra una disposició habitual a estar malalt
1. Desgràcia, malanança. a. Cas o succés funest. b. Sort adversa. c. Motiu d'aflicció causat per un esdeveniment o una sèrie d'esdeveniments funestos que cauen sobre algú. d. Pèrdua de la gràcia o el favor d'algú. 2. Drap amb què es tapa la caixa de morts a l'església. 3. Donar malany: Donar quefer, destorbar
Manca de destresa, d’aptesa. [Aptesa: Qualitat de qui sap fer una cosa de manera que isca bé. Destresa]
1. Desgraciat -ada. Que té desgràcia o mala sort. 2. Que té o porta desgràcia
Desavingut -uda. Cadascuna de les persones que no s’entén amb les altres, que no hi està d’acord
Deixar perdre, malgastar, dilapidar [els béns, una cosa de valor]
1. Que acostuma a fer mala cara a tot el món, que té la cara desagradable, antipàtica. 2. Lleig. De cara repulsiva
1. Irritar, encendre d'ira contra algú. 2. Descoratjar; llevar el bon propòsit d'algú, dissuadir
1. Criatura a qui els pares o altres persones permeten de fer el que vol. 2. Poc cortès, que no posa fre als seus desitjos, especialment per haver rebut una educació massa transigent
1. Esforçar-se, lluitar, procurar obtenir un resultat. 2. Murmurejar. 3. Adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc.
1. Qualitat de la persona que és roín moralment. 2. Acte mal fet. 3. Malifeta. Mala acció, mala endreça
Allò que pertorba i inquieta l'ànim, que preocupa profundament
1. Molt roín. Persona que fa malifetes o que fa mal. 2. Maleït siga: Exclamació d'enuig o de disgust
Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa [d'algú o d'alguna cosa]
1. Manca de coordinació entre dues persones. 2. Interpretació equivocada d'alguna cosa
1. Maldat. Qualitat de la persona que és roín moralment. 2. Malifeta. Acció roín. especialment la que causa dany o estropells. 3. Terra sense cultivar on creixen arbusts i brosses
1. Sentiment d'inquietud o d'incomoditat. Estat del qui se sent malament, d'aquell a qui les coses no van bé. 2. Sensació vaga de trobar-se mal físicament
Que obra criminalment, autor d'accions molt dolentes
Malforjat -ada. Es diu de qui va mal vestit, desgavellat en el que du damunt, amb roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
1. Malfeiner. Que fuig de la faena, gandul. 2. Malfactor. Que comet actes criminals
1. No fiar-se, pensar que algú ens enganya o que ha comès algun delicte. 2. Tindre el pressentiment o la sospita d'alguna cosa roín
Malforjat, que porta roba que no li cau bé, mal feta, mal posada