Mancat de delit, de gana de moure's, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç
Que engresca. 1. Incitar o animar a fer alguna cosa. 2. Despertar l'entusiasme o el desig. 3. Entusiasmar-se, animar-se.
D’un color que tira a groc generalment per malaltia
1. Trosset molt menut [d'una cosa], especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos. 2. Deixes d'un menjar. 3. Engrut. Capa de brutícia o greix que es forma sobre la pell o els vestits
1. Fer engrunes, reduir a trossets (una cosa disgregable). 2. Desgranar. Llevar el gra (d'alguna cosa). 3. Esclafar, deformar a causa d'una forta pressió. 4. Contar detalladament.
1. Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia, que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. 2. Pasteta. Pasta clara de midó o farina i aigua, bollida fins a fer-ne una substància aglutinant, per a paper, pell o altres elements fluixos.
1. Entregat als jocs d'una manera absorbent, sense prestar atenció a res més. 2. Que es mou o actua vivament, com si volguera jugar.
1. En suspensió en l’aire. 2. Amb l’ànim en suspens. 3. Dit del vaixell ancorat que es gronxa.
1. Cap allà, en direcció d’ací allà, més o menys lluny en aquesta direcció. 2. Cap a un temps futur, des del moment actual o un moment futur. 3. Cap a un temps anterior, des d'un moment passat.
Entelar. Cobrir amb un tel. [Tel: Coberta membranosa tenuíssima.]
1. Obstaculitzar la respiració produint tos o impedint de parlar. 2. Carregar, causar tedi.
1. Parlar, dialogar, conversar. 2. Discutir o examinar en conversa. 3. Parlar. 4. Sotmetre [una cosa] a raonament
1. Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. 2. Rumor sense fonament
1. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc. 2. Adoptar un posat rígid. 3. Endurir-se, els llegums i les verdures, quan es refreden abans d'acabar la cocció
1. Rígid. Que es manté dret, sense vinclar-se ni doblegar-se. 2. Que adopta un posat rígid. Orgullós.
Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució
1. Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall. 2. Arrugar-se, endurir-se i tindre mal tast, les olives, quan estan molt de temps adobades
1. Lloança falsa o exagerada. 2. Derrota humiliant en un joc o en un esport
Massa elaborada amb farina, rent, ou i sucre, cuita en forma d'espiral amb sagí o amb oli i recoberta de sucre en pols.
El fet d’ensarronar o enganyar algú, de fer-li creure una falsedat.
1. Ficar dins el sarró. 2. Formar el blat el sarró o bossa de l'espiga. 3. Enganyar fent creure una falsedat
1. Juntament, en unió, en companyia. Alhora. Al mateix temps, a la vegada
1. Tombar d'esquena. 2. Posar-se una bèstia caiguda en posició tal que no pot aixecar-se per si mateixa. 3. Perdre les forces i gairebé el coneixement. 4. Pegar-se un colp fort contra una paret o contra alguna altra cosa amb tot el cos. 5. Decantar-se i recolzar-se molt sobre la persona que està al costat
Entropessar. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle. 2. Trobar per casualitat, sense cercar. 3. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar. 4. Trobar el defecte o la falta d'alguna cosa, o la dificultat que presenta la seua execució
Endormiscament. Acció o efecte de endormiscar-se. Estar mig adormit.
1. Endormiscat -ada. Mig adormit, carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. 2. Avorrit. Que no és gens divertit, que no té animació
1. Olorar. Aspirar l'aire pel nas per a sentir l'olor [d'una cosa]. 2. Sospitar. Descobrir [una cosa secreta]; adquirir notícia subtilment. Presumir o suposar [alguna cosa, especialment roina] per indicis o aparences
Sostre o coberta en què hi ha un enrajolat entre les teules i les bigues
1. Embabucar. Omplir el cap d'il•lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules. 2. Fer perdre [a algú] el bon ús de la raó o de la voluntat. 3. Entabuixar. Torbar el cap o l'ús dels sentits [d'algú] una olor forta, el fum, un soroll estrident
Torbar el cap o l'ús dels sentits (d'algú) una olor forta, el fum, un soroll estrident.
1. Torbat el cap o l'ús dels sentits per una olor forta, el fum, un soroll estrident. 2. Persona que no està en bones condicions mentals; fet dubtós moralment .
Post o tauló ample, generalment d’anouer, llis o armat de tallants o de claus, que rossegada per un animal, serveix per a aplanar la terra i rompre els terrosos. Compta amb dos ferros i dues anelles per lligar-la a la ferramenta del cavall
Consisteix en planejar la terra i colgar les llavors després de la sembra. Es realitzava amb una post de fusta sobre la que pujava el llaurador i que rebia el nom d'entauladora
1. Cadafal normalment fet de fustes que fa d’escenari per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles. 2. Conjunt de taules o posts, especialment d'un carro
1. Recobrir d'un tel, especialment fent que minve la nitidesa o la brillantor. 2. Alterar, fer perdre la claredat o la sonoritat. 3. Fer minvar [la fama o el prestigi] d'algú. 4. Guarnir o cobrir de tela [alguna cosa]
Aversió, mania. Actitud de repulsió d’una persona cap a una altra, normalment injustificada i irracional, que fa que es considere desfavorablement tot allò que fa o diu.
Estamordir. Atordir, atalbar. Fer perdre els sentits (a algú) d’un cop.
Impertinent. Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes o irreverents.
1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. 2. Trellat, coneixement
Fer perdre la nitidesa o la claredat. Es diu del cel quan hi ha broma
1. Enravenat, inflexible, rígid. 2. Tossut, indòcil, mal de dominar o de persuadir
Empomar. Agafar al vol, generalment amb les mans [a algú o alguna cosa que es llança, que cau]. 2. Captar, generalment amb rapidesa i habilitat [coses que es diuen, que es fan, que es poden observar]. 3. Atrapar. Arribar a agafar [a algú o alguna cosa que fuig, que es mou, que es pot escapar]. 4. Sorprendre [a algú que amaga alguna cosa, a algú que fa alguna cosa que no vol que se sàpiga], especialment utilitzant l'enginy o l'astúcia
Persona que es dona to, presumptuós, arrogant, orgullós.
1. Donar la segona llaurada [a la terra], mantornar. 2. Fer el segon cosit [a les juntures de la roba blanca] per a amagar [les vores d'una costura]. 3. Entrar-se'n, la roba després de llavada. 4. Tancar incompletament una porta o finestra
Sòcol. Fris o sanefa de color diferent, que es pinta en la part baixa de les parets emblanquinades
Retòrcer, doblegar, encorbar [una cosa rígida] de manera que prenga la forma angle
Torcement de turmell com a conseqüència d'un moviment brusc i sobtat
Entortillar. Embolicar en espiral; retòrcer, lligar una cosa sobre ella mateixa
1. Fugir del tracte o la companyia de la gent. 2. Abstraure's, tancar-se en u mateix.
1. Parar-se el menjar o una atra cosa en la gola produint ofegament. 2. Detestar [a algú] per alguna cosa que no ens agrada d’ell
Dificultat que retarda una acció o una iniciativa. Obstacle, impediment
Posar les cames entre les d'un altre, estant asseguts un davant de l'altre
1. Vivaç i maliciós. Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura. 2. Difícil, complicat, turbulent. 3. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia i enginy
Encabotar-se, entestar-se, entossudir-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
Mesclar coses alternant les unes amb les altres
Cadascun dels paquets, estris, etc., que constitueixen un bagatge o una càrrega.
Inflar i dificultar de moure's, un membre o nervi, per defecte de circulació
Barandat. Paret prima formada generalment per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no suporta cap pes.
1. Causar o infondre vanitat (a algú). 2. Esdevenir vanitós, agafar vanitat. [Vanitat: Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu de ser notat i lloat].
1. Teulada de la barraca. Trespol o conjunt de les dos galteres, panyades, caents o vertents de la teulada d’una barraca valenciana, compost d’un armassó de bigues de chop, morera o un atre arbre local i una coberta, generalment de borró, sobre els canyiços, encara que també pot ser de punchonet, jaç o mansega. 2. onstrucció provisional a l'aire lliure, coberta i tancada amb veles, que servix de sala de ball o per a altres espectacles populars. 3. Molt ràpid, que es mou molt de pressa,
Visc. Matèria apegalosa treta d'este arbust, amb la qual s'unten vímens, juncs i altres matèries, per a caçar pardalets.
1. En certs jocs, invitació a apostar un nombre de punts convingut o una quantitat determinada. 2. Oferiment. Posar (alguna cosa) a la disposició d'algú.
Atrapar. Arribar a agafar (a algú o alguna cosa que fuig, que es mou, que es pot escapar).
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Fer-se com un xiquet, adoptar formes, maneres o comportament de xiquet
Ensopit -ida. 1. Endormiscat -ada. Mig adormit. 2. Que no és gens divertit, que no té animació. 3. Que no es troba gaire bé.
Enxovat -ada. Dit d’un lloc tancat, d’on l’aire es renova difícilment.
1. Au que s'utilitza com a reclam de caça. 2. Persona parada, sense iniciativa i ni enteniment. 3. Provocador, persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa. 4. Indicació, senyal. 5. Fer l'enza [o fer l'enzeta]. Provocar, molestar
1. Proveir [un establiment, un lloc o un vehicle] de tot allò que és necessari per al seu objecte. 2. Proveir [a algú] del que li és necessari per a un fi determinat [roba, sabates i altres coses]
1. Produir calfreds [a algú], una emoció intensa, el fred o la febre. 2. Alçar i posar drets [el pèls, els cabells] com les pues d'un eriçó a causa del fred o alguna altra sensació
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Malaltia contagiosa produïda per l'Streptococus pyrogenes, caracteritzada per la inflamació i l'enrogiment de la pell, acompanyats de febra
1. Que és [un lloc] àrid i amb poca vegetació. 2. Que un terreny no es conrea, que no produeix. 3. Lloc inhabitat. 4. De caràcter aspre, poc tractable
Erm, paratge inculte. Terres improductives, que no són bones per conrear.
Erm. Tros de terra no conreada i àrida, amb vegetació magra i resseca.
1. Dret i inflexible [en vertical]; enravenat [en horitzontal]. 2. Rígid, insensible, especialment per efecte del fred
1. Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar. 2. Obrir de bat a bat. 3. Obrir-se, una flor, una pinya, una fruita.
1. Arrancar els badocs bords [d'una planta[. 2. Badar, obrir [especialment una fruita o una flor]
1. Collir els bagots o xanglots. [Bagot: Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé]. 2. Desfer un raïm a bagots o xanglots
Que esbalaeix. [Esbalair: Deixar atònit, estupefacte, meravellar].
1. Deixar atònit, estupefacte; causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Desmaiar; minvar la força vital; esmorteir
1. Obrir de bat a bat. 2. Espatllar, desgavellar: a. Desbaratar, desconcertar, posar en gran desordre. b. Perdre, [algú o alguna cosa], l'ordre o el rumb correcte
Espenyar. Estimbar. Precipitar (a algú o alguna cosa) des d'un lloc alt i abrupte, o des d'una prominència qualsevol encara que no siga abrupta.
Esboldregar. 1. Trencar per pressió de dins cap a fora. 2. Solsir, afonar (part d'un marge, d'una paret).