Relleu fet de rajoles o d’un altre material que, posat per damunt d’una porta exterior o d’una finestra, fa que l’aigua de pluja s’escorri cap a fora.
1. Saliva que s'escup d'una vegada. 2. Ser una escopinyada [d'algú]: Semblar-li molt. 3. No valdre una escopinyada: Ser menyspreable
Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha
1. Pellofa, corfa, fulla o capa que recobreix un cereal, una hortalissa, una ametla, etc. 2. Conjunt d'estes corfes, fulles o capes. 3. Peça de roba que porta una persona
Dotor. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.
Regall. Excavació produïda en un terreny que fa pendent per l'escorriment de les aigües de pluja.
1. Que ha deixat anar o escórrer tot el líquid que tenia. 2. Avergonyit i confós.
Lloc per on s'escorre o es filtra l'aigua. Mena de rec, que l’aigua de la pluja fa, en un camp o en un camí
1. Fer anar-se'n [el líquid d'un recipient, d'un lloc] fins a l'esgotament. 2. Fer xorrar o gotejar el líquid que queda [en un recipient], que banya o xopa [alguna cosa]. 3. Caure o desprendre's, una cosa, del lloc on estava esvarant sobre una altra com un líquid per un pendent. 4. Esprémer. Pressionar una cosa per a treure`n el suc
1. Últimes gotes d'un líquid que queden en un recipient, solatge. 2. Últims residus que queden d'alguna cosa
1. Llevar la pell. 2. Treure la pell i la budellada a un animal, per poder-lo menjar. 3. Malfamar; parlar malèvolament o ridiculitzant qualcú. 4. Llevar els diners o altres béns, cobrant més del que es deu o sostraient-los enganyosament. 5. Escorçar . Llevar l'escorça
1. Malaltús, ple d'alifacs. 2. Herniat. Que pateix d'hèrnia. Eixida total o parcial d'un òrgan o d'una part blana del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
1. Fer crits; parlar cridant, sia per renyar, sia per fer-se sentir de lluny. 2. D’esgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Persona que es dedica a escriure per compte d'un altre, especialment al dictat o copiant. 2. Persona que porta la comptabilitat d'una empresa. 3. Persona que treballa en una oficina com a administratiu
1. Recipient fondo d'obra i en forma de casquet esfèric, on se servix sopa o caldo. 2. Plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el caldo de l'olla o solament amb aigua i algun condiment
1. Distribuir , posant-lo en les escudelles o els plats. I si ho fa per a un mateix, aleshores l'acció és servir-se en el plat. 2. Declarar o xarrar una cosa, especialment aquella que caldria mantindre secreta
1. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina. 2. Persona que fa o que ven escudelles, plats i altres utensilis d'obra
Rascafumerals. Persona que neteja xemeneies [fumerals]
1. Persona que enganya a algú per a fer-li gastar els diners en profit propi. 2. Carterista. Lladre que sostrau els diners que es duen damunt
1. Acció o efecte d'escurar. 2. Conjunt d'objectes bruts que s'han d'escurar o que ja estan escurats. 3. Conjunt de plats, gots o olles utilitzats en la cuina o en el menjador
1. Vaixella de joguina. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols], amb què juguen els xiquets. 2. Mercat especialitzat en objectes de fang i de ceràmica
1. Pica de pedra, poc fonda, on hi ha els gibrells o conques que serveixen per a escurar els plats i altres objectes de la cuina. 2. Persona que escura pous, canals o sèquies
1. Netejar [els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de menjador]. 2. Netejar [un receptacle o un conducte] traient-ne els residus adherits a les parets per la substància que ha passat per allí. 3. Llevar-se alguna molèstia de la gola tossint. 4. Buidar completament [un recipient] de menjar o de beguda. 5. Consumir completament
Desdentat -ada. Que no té dents o que li'n falten.
1. Desfreixurar. Treure la freixura o les entranyes (especialment els pulmons) d’un animal. 2. Per extensió, matar. 3. Esforçar-se excessivament, cansar-se molt.
1. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 2. Esgarrar. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró
Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola cridant excessivament
Dragó. Rèptil saure [Tarentola mauritanica], de cos escamós i de color gris amb taques fosques, d'uns quinze centímetres de llargària i amb una formació adhesiva en els dits
Malfeiner, un peresós, que fuig de la faena, que li agrada estar sense fer res
1. Arrap fet en la pell. 2. Esgarró, tros esgarrat, especialment en una tela
1. Esquinçat, estripat. Fet a trossos. 2. Esparracat, vestit de parracs. Persona mal vestida, de pocs recursos econòmics. 3. Esgarradet. Menjar elaborat bàsicament amb abadejo cru dessalat i pimentó torrat fets a tires, all trossejat i oli, al qual es poden afegir altres ingredients.
Desbaratafestes. Persona grollera que es fica a tot arreu i hi porta malestar (una festa, una reunió o una activitat).
Apartat del camí correcte. Persona que té mals costums, com ara beure o anar a dormir tard.
1. Acte i efecte d'esgarrifar; tremolor amb impressió de fred; estremiment causat pel fred, per la febre, per una emoció molt forta. 2. Demostració excessiva d’espant.
1. Eriçar, aborronar, per efecte del fred, de la febre o d'una emoció intensa. 2. Commoure intensament l'ànim. 3. Produir [un soroll estrident] una sensació d'esmussament en les dents. 4. Avalotar, escandalitzar. 5. Esvarar, un vehicle, i desviar-se lateralment
1. Ferir superficialment la pell o altra cosa fent-hi un tall prim i de poca profunditat. 2. Arrapar. Esgarrapar, fregar amb les ungles. 3. Obtindre [alguna cosa], especialment per mitjans il·lícits o poc delicats
1. Tall fet esgarrant, especialment en una tela. 2. Excés, despesa desmesurada. 3. Cosa mal feta. 4. Esquinç, estripadora. Torcement violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres musculars
1. Descalçar [a algú que ens va davant] xafant-li el taló per darrere. 2. Seguir [a algú] molt de prop
Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia o sorpresa que torba profundament
1. Sobresaltat, espantat. 2. Que no té [un color] intensitat, difuminat
Deixar anar arrossegant per un sòl llis. 2. Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
Engroguir. Fer tornar groc o groguenc; descolorir; tornar-se grogós.
1. Mirada, ullada. Mirada, cop de vista; allò que es pot veure amb una ullada. 2. Forma de mirar, expressió dels ulls. 3. Aspecte; manera de veure's una cosa. 4. Semblança, aspecte en què una persona o cosa sembla a una altra. 5. Consideració, esment a veure les coses. Atenció que es dedica a una persona o a una cosa per raó de la seua importància. 6. Relació. Pel que fa. Pel que es referix a
1. Mirar. Fixar la vista (sobre una persona o una cosa). 2. Considerar, tindre en compte.
1. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. 2. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 3. Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte. 4. Esgarrar. Fer a trossos un teixit, un paper, la pell d'un estiró.
Esvarar-se. . Perdre l'equilibri al passar, caminar o córrer sobre una superfície llisa, greixosa o banyada.
1. Petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc. 2. Xicoteta porció d'una cosa. 3. Cosa o persona molt menuda
1. Fer esguits. [Esguit: Esquitx; petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.]. 2. Banyar o embrutar d'esguits. 3. Arrosar, arruixar, banyar. 4. Tacar, macular. 5. Entregar [alguna cosa, especialment diners], sense tindre'n ganes
Que esguita. [Esguit: Quantitat reduïda d'un líquid o d'una substància semilíquida que es desprèn d'alguna cosa o s'escampa a una certa distància a conseqüència d'un colp o d'un moviment violent. 2. Bròfec, repelenc, aspre
1. Aprimar-se molt, perdre la vitalitat. 2. Desmaiar-se. Perdre els sentits. 3. Perdre intensitat i força.
1. Perdre l’equilibri en xafar una superfície banyada, llisa o greixosa. 2. Incórrer en una falta moral o faltar a una obligació
1. Facultat d'estimar o calcular [la vàlua, la quantitat, la direcció, la distància, etc.] a palpes. 2. Aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure o atendre. 3. Seguretat o fermesa en la mà per a executar una acció que requereix precisió. 4. Trellat, seny en el govern i la direcció d'un assumpte. 5. Força, coratge
1. Fer torteres o marrades; desviar-se del camí. 2. Passar-se’n. Excedir-se, especialment en el parlar
1. Cura, atenció. 2. Menció; al·lusió a una cosa recordant-la. 3. Record, memòria)
Mencionar. Recordar, fer present a la ment una persona o una cosa. 2. Adonar-se, formar-se idea. 3. Citar, anomenar
1. Aplicar-se atentament a fer les coses bé. Millorar [alguna cosa] llevant-ne les imperfeccions, els defectes o les equivocacions. 2. Corregir. Suprimir, rectificar, advertir, reprendre, castigar els errors, defectes o conductes equivocades. 3. Referit a la roba que està molt usada i a punt d’esgarrar-se
1. Utilitzar o invertir (diners). 2. Invertir, ocupar (el temps) en alguna cosa.
Persona que esmola, fent agut el tall o la punta [d'una ferramenta, una arma, etc]
1. Fer agut el tall o la punta [d'una ferramenta, una arma, etc]. 2. Gastar (una cosa) a causa d'una fricció contínua. 3. Fer més aguda o més perspicaç (una facultat sensitiva o anímica)
Esmolador. 1. Persona que té per ofici esmolar ganivets i altres eines. 2. Es diu quan un xiquet és molt revoltós. 3. Persona molt llesta, espavilada.
1. Mancat aparentment de vida; que ha perdut la vitalitat. 2. Mancat de vivesa, d'agudesa, d'energia
Esmorteir. 1. Fer menys viva una cosa, menys intensa o violenta. 2. Deixar com a mort. 3. Perdre els sentits.
1. Retallar les parts sortints d'una cosa. 2. Retallar la vora d'una cosa de manera que formi un entrant; fer més corb o més entrant el tallat d'una peça de roba, especialment en la part del coll, de l'aixella, de les mànegues. 3. Tallar els caps de branca o brancons d'un arbre. Retallar les murteres dels jardins per igualar ne el perfil
1. Fer passar esvarant per una estretor. Fer anar llis. 2. Anar-se'n lliscant per una estretor. 3. Anar-se'n d'amagat, com insensiblement, o burlant la força que s'hi oposa. 4. Esllavissar-se un terreny o paret. 5. Abstindre's d'intervindre en el tema que es tracta. 6. Munyir. Traure la llet [d'una femella] prement-li la mamella. 7. Collir fruits, fulles o flors cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d'aquella.
1 Escapolir-se o desaparèixer. 2 Una cosa, passar desapercebuda. 3 Escapar-se [esquivant o alliberant-se]
1. Obtús i sense punta, esmussat. 2. Decebut, disgustat; malhumorat, que manifesta disgust o irritació. 3. Que ha perdut l'agudesa del tall.
1. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident. 2. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma. 3. Fer menys viu o menys penetrant
1. Raspall. Utensili format per un gran nombre de cerres, crins o brins rígids, fixats a una base de fusta o d'algun altre material dur, amb o sense mànec, que serveix per a netejar, fregar alguna cosa o pentinar-se, entre altres usos. 2. Persona que es dedica a espalmar
1. Fregar amb un raspall per llevar la pols o brosses de la roba, de les sabates, etc. 2. Netejar de brosses el caixer d'una sèquia, o del cavalló o el marge, la part o galta que recau a la finca. 3. Netejar i cobrir d'una capa de seu o de quitrà [el fons o el buc d'una embarcació]
1. Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí o en un camp per a espantar els pardalets. 2. Persona o cosa que infon espant.
Aüixar. Fer fugir [els animals] amb crits i gestos d'amenaça. 2. Causar espant, por 3. Admirar profundament
Escarafalls. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús davant algun fet, una reacció que hom expressa verbalment amb paraules i físicament amb movent de les mans o posant carasses
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de tela grossa, empenya feta amb vetes i generalment amb dos vetes que es lliguen al turmell o també amb tela grossa
1. Colp pegat amb una espardenya. 2. Paraula o expressió que diuen els valencians quan parlen una llengua que no dominen, especialment el castellà, o paraula o expressió usada pels qui no dominen el valencià quan intenten parlar-lo. 3. Guisat fet amb anguiles i altres ingredients com ara conill, pollastre, ànec, caragols, ou o creïlles
1. Caminar molta estona calçat amb espardenyes. Per extensió, caminar, anar a peu. 2. Anar els polítics de casa en casa a sol•licitar els vots dels electors
Despert, espavilat. Eixerit, deixondit, viu d’enteniment o d’enginy. Que sap fer les coses i comportar-se de manera hàbil i intel·ligent.
1. Estripat, esquinçat, espendolat. Amb la roba feta a trossos. 2. Dit de la persona malforjada vestida de parracs, de roba esqueixada.
Causar molta por, aterrir o espantar la imminència d'un perill.
1. Meravellar. Produir una impressió profunda de por o d'admiració. 2. Eixancar-se, obrir molt les cames, separar-les molt.
1. Fer-se mal en un bac, en un accident. 2. Posar-se en mal estat, una cosa, inutilitzar-la. 3. Alterar el bon estat, la bona marxa [d'algú o d'alguna cosa]. 4. Esllomar. Malalt de desviació de les espatlles o de l'espinada.