Senyal deixat en un cos pel contacte o pressió d'un altre. Marcar els dits [o els cinc dits a la cara]: Bufetejar
1. Produir o sofrir mareig. Més marejat que un allioli: Molt marejat, desorientat, confús. 2. Molestar a algú amb crits, xerrameca, excés de feina o d’una altra manera. Marejar al sol de migdia: Plantar cara [o enganyar, o marejar] a qualsevol, per important o poderós que sigui
1. Marejada no gaire forta. Mar una miqueta agitada, sense arribar a maror. 2. Mareig lleu. 3. Problema o qüestió que crea inquietud, que preocupa. 4. Desordre, aldarull
1. Moviment suau de les ones de la mar bonança. 2. De mare. Persona que fa de mare. 3. Au femella mentre cria, especialment la femella del teuladí. Fer més viatges que una mareta al niu: Anar a un lloc moltes vegades. Voler el niu [o els pardalets] i la mareta: Voler-ho tot. 4. Tocacampanes. Insecte [Mantis religiosa] de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat
1. Sac gran, generalment farcit de palla, que serveix de matalàs. 2. Persona grossa i malforjada
Tap. Roca sedimentària compacta, de carbonat de calci i argila, terrosa o fullosa, de gra fi i de color blanc, cendrós per fora i blavós per dins
1. Galeta, de forma plana i rodona, elaborada amb farina, sucre i poc greix, sense cap farciment ni arrebossat. 2. Assignatura poc valorada i que hom considera fàcil d’aprovar. 3. Torreta construïda generalment en la part més alta d’alguns edificis, des de la qual és possible d’observar. 4. Mestressa de casa, sovint de mitjana edat, tòpicament afectada de xerrar i xafardejar. Se sol usar en un sentit pejoratiu, irònic o bé amb ànim de ridiculitzar. Sovint s’acompanya de senyora o tia
1. Vent fresc de la banda de la mar, que sol bufar a hores determinades. 2. Preparat líquid per a marinar un aliment
1. Adobar peix per conservar-lo. 2. Estovar vianda amb vinagre, amb vi assaonat amb espècies, etc., abans de coure-la
1. Murmurejar, remugar. Parlar entre dents, generalment per a manifestar desaprovació o disgust. 2. Adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc.
1. Agitació de la mar o les onades oscil•len entre 0,5 i 1,25 metres. 2. Malestar o discòrdia en el si d'un grup de persones. Agitació de l'esperit, sia per baralles, irritació, disgusts, etc. 3. Conjunt de persones o coses en moviment; remor confusa de baralla, de protesta, de crits d'indignació, etc.
1. Acció o efecte de marrar. Fallar o errar. 2. Itinerari, recorregut que s'aparta del camí directe; la distància suplementària que en resulta. 3. Contorsió o altre moviment amb què un perseguit es desvia del camí o direcció en què el perseguidor el segueix. Fer marrada: Desviar-se del camí recte
1. Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca. 2. Garrafa. Recipient de vidre, molt ample, rodonenc, que se sol folrar de vímets i serveix per a tenir líquids
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua
1. Maulit. Crit del gat quan està enfadat, incòmode, espantat o en període de zel. 2. A marrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra
Fer marranades. Obrar indecentment. 2. Plorar fort i insistentment. 3. Cantar o cridar amb insistència i de manera desagradable
1. Trestellador. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una sèquia o canal. 2. Dit xicotet. Dit últim i més menut de la mà
1. Fallar o errar. 2. Faltar a un lloc. 3. Fer marrada, Passar per un camí més llarg que el camí dret. També és perdre una oportunitat. Bon camí no es marrada: Anar pel camí més dret
1. Joc en què, posats els jugadors en dos bàndols, un enfront de l'altre, van eixint de les línies respectives, avançant cap als contraris i procurant cada jugador agafar-ne un de l'equip contrari i no deixar-se agafar. 2. Falta, error. 3. Rerefons tèrbol en un assumpte. 4. Solatge de certes substàncies, com ara el cafè molt, després que s'han bullit. 5. Endur-se marro: Resultar enganyat o burlat. 6. Fer un marro: Canviar, una pilota, bruscament de trajectòria després d'entropessar
1. Pegar colps amb el martell. 2. Fer molt de soroll, molestar amb el soroll com el que fan els altaveus d’una discoteca
1. Trampa, engany. Embull, combinació per a burlar o enganyar. 2. Calça de mida, que constava de calça que cobria des de la cintura fins als genolls i de mitges que cobrien des dels genolls fins als peus. 3. Corretja que porta el cavall ensellat, i que va des del cinglador fins a sota la gola del cavall, i serveix per a evitar que aquest es posi amb el cap dirigit cap a terra. 4. Jugada del joc del monte en què s'apunta a tres cartes contra una
1. Ventador d'espart per al foc. 2. Estalvis d'espart per a posar-hi la cassola o paella
Venedor ambulant. Marxant nou, compra a real i ven a sou: Vol dir que la inexperiència dels comerciants novells els fa fer mals negocis. 2. Comerciant en obres d'art. 3. Fer orelles de marxant: Fer-se el sord. 4. Tenir paraula de marxant: Ser molt escrupolós en el compliment de les seves promeses
Figura de relleu, que imita una cara de persona, i que es posa com a element decoratiu en una paret, font o en una embarcació
1. Tenir una dona aires d'home; semblar mascle. 2. Manifestar-se un animalet com a mascle. 3. Sacsar les pales del pol•len que fan les palmeres mascles [sobre les flors de les palmeres femelles] amb l'objectiu de fecundar-les
Preparat perquè sigui fàcil de comprendre o d'executar. Que no costa gaire de fer
1. Tros de vianda o d'altra cosa mastegada. 2. Colp donat amb la mà en la part superior i posterior del cap
1. Mastegar malament o amb dificultat. 2. Mastegar les paraules, parlar com entre dents
Granís o pedra de menys de 2 mm, transparents o translúcids, procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric i que dut pel vent nafra les galtes com cristallets
Nafra o ferida causada al cos d'una persona o d'un animal de càrrega pels guarniments
Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d'altra cosa blana, serveix per a jeure-hi damunt, generalment posat damunt un llit. A mal llit, matalaf de vi: Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol. 2. Dona molt grassa. 3. Taparien pas el cul amb nou matalassos: Es diu d'una persona molt vana, molt satisfeta d’ella mateixa
Qui fa, adoba o ven matalassos. Faena de matalafer no llueix: Indica que hi han faenes que s'han de fer; però que no es reconeixen. Fer i desfer, feina de matalasser: Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes
1. Mosso d'hostal, encarregat principalment de tenir esment a les bísties dels traginers i caminants. 2. Persona grossera i amb poc trellat
Acció de matar el porc i de fer les operacions destinades a l'elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l'animal, sovint acompanyada de celebracions familiars, festives o populars
1. Que matineja o que té el costum de matinar o que comença a obrar molt de matí. 2. Que ocorre o que s’aconsegueix prompte, poc després de començar. 3. Matinal. Del matí o de la matinada, o que hi té relació
1. Mata. Conjunt intricat d'arbustos, herbes i plantes diverses. 2. Llentiscle. Arbust o arbret [Pistacia lentiscus] d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, i de flors purpúries en raïms compactes, el fruit del qual és el llentiscle
1. Instrument constituït per una roda de taules fixes en forma d'aspa, entre les quals pengen unes maces, que produeix un soroll fort i desagradable, usat per a substituir els tocs de campana en els oficis de Dijous Sant i Divendres Sant. 2. Carranc. Instrument consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit. 3. Molèstia insistent, sia per burla, sia per enraonament seguit, etc.
Prostituta. Dona de mala vida. Activitat de qui s'avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners
1. Conjunt de bèsties mulars i cavallines. La matxada de sant Antoni: la benedicció dels animals de cabreste el dia de sant Antoni. 2. Feta o dita mancada de bon sentit, sia per estupidesa, per ganes de fer riure, o per a impressionar
1. Mul. Mascle híbrid de cavall i somera [mul somerí] o d'ase i egua [mul eguí]. 2. Ric. 3. Enrabiada d'un noi ploraner i capritxós. 4. Nici, grosserot d'enteniment
Valent. Que té coratge per a mamprendre activitats o per a afrontar els perills sense por
1. Arrugar, deixar en mal estat, [una cosa, especialment la roba]. 2. Pegar colps o sacsar de manera que queden senyals o contusions. 3. Esmicolar. Reduir a miques. 4. Molestar insistentment
Es diu del procés pel qual passen les taronges deixades a llocs ben ventilats per tal de reblanir-les i fer-les prendre més suc
1. Remoure una cosa amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l'elaboració, unir més íntimament les seves parts, etc. 2. Masegar la roba en llavar-la manualment, rebregant-la repetidament, picant-la, etc., perquè es faça ben neta. 3. Tupar, donar repetits cops violents
1. Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid. 2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat
1. Que no té pèl a la cara. 2. Babau, beneitot, fava, idiota. 3. So d'un clàxon. 4. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 5. Jove pretensiós que homeneja
Medicament. Remei, substància que serveix per a prevenir, alleujar o curar una malaltia, o per a reparar les seqüeles que puga haver produït
1. Malenconia, tristor profunda i persistent. 2. Estat depressiu intens, caracteritzat per astènia, prostració i inhibició psicomotriu
1. La segona mel que es treu de la canya dolça. Líquid espès, de color fosc i de sabor dolç, que queda com a residu de la cristal•lització del sucre contingut en la canyamel o la remolatxa. 2. Suc espès i dolç que destil•len certes fruites, com les figues, garroves, etc. 3. Líquid espès i apegalós que ix en els tarongers que tenen gomosi
1. Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules i en les accions, especialment a l'hora de menjar. 2. Mancat de delit, que té aspecte de malalt
1. Molt dolç. Que és semblant a la mel en algun dels seus aspectes. 2. Que té o manifesta una amabilitat o una dolçor excessiva. Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos: Forma humorística de comiat [d'algú] a qui s'aprecia. 3. Es diu del menjar, [especialment la carn], bla, tendre. 4. Que no és [un arròs] ni massa eixut ni massa caldós.
1. Òrgan del sistema circulatori dels vertebrats, de color roig fosc i forma ovoide, situat a l'esquerra de l'estómac, que produeix glòbuls rojos i destrueix els inservibles. El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa: Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra. 2. Botella de vidre, en forma de cor, que es pot ficar còmodament en la butxaca. 3. Lentitud i indolència en les operacions. 4. Patir de la melsa: Estar prenyada una fadrina
Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura
1. Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. Menar la roda: Els corders, els filadors de cànem. Menar la corda: Fer voltar la corda en el joc de saltar la corda. 2. Tenir taba. Sostenir conversa, enraonar molt
1. Cosa necessària per a l'ús. Allò que es necessita. Haver de menester [alguna cosa]. Ser menester. Fer menester. Tenir el seu menester: Ser [o tenir], [algú o alguna cosa], útil o imprescindible [a algú]. 2. El menester fa fer i l'ànsia fa filar: S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida. 5. Haver-s'ho de ben menester: No ser gens espavilat
1. A bona gana de ballar, poc so és menester: Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la. 2. Del que has de menester per tu, no en facis part a ningú: Es diu contra l'excés de generositat. 3. Haver de menester Déu i ajuda: Haver de fer grans esforços. 4. Haver de menester les herbes de Sant Joan: Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. 5. No haver menester padrins: Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri
1. Qui professa un ofici o art mecànic manual. 2. Individu que professava un treball manual i que, en l'Antic Règim, formava part d'un gremi o una confraria
Persona que té igual de tot, que no li importa ni li preocupa res, que manté una actitud d'indiferència respecte a determinades coses que es suposa que li haurien d'interessar, que no vol saber res d'exigències morals, polítiques o religioses i que no li preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat. En definitiva, és u que no té formalitat, que tot s'ho tira a l'esquena, que se'n fot de tot
Anticlerical. Contrari al clericalisme. Enemic acarnissat dels capellans, anticlerical acèrrim
Adulador. Adreçar [a algú] lloances, demostracions d'afecte o de reverència, per a afectar-lo d'una manera agradable
Mentida. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment. 2. Mentider -a. Que té costum de mentir
Durant el temps en què passa alguna cosa
1. Conjunt de coses xicotetes. 2. Xicalla. Conjunt de xiquets
1. Menudeses. Coses xicotetes, insignificants. 2. Detalls de poc de valor. 3. Menúncies. Entranyes d'un animal mort. Fetge, morella, alerons, budells i altres vísceres de les aus
Mercurocrom. És una tintura desinfectant líquida de color vermell intens. És una solució a base d'alcohol amb mercuri i brom. Retirat del mercat espanyol pel seu contingut de mercuri. Durant dècades, va ser la reina de les cures casolanes. Amb el seu característic color vermell, la mercromina va tenyir la infantesa de generacions d'espanyols que lluïen en els seus colzes i genolls les 'empremtes' que deixaven els jocs al carrer
Prostituta. Dona que té acte carnal amb qualsevol home per la paga
Embriaguesa; estat del qui té les facultats pertorbades perquè ha ingerit en excés qualsevol beguda alcohòlica. Agafar una merla
1. Que té [un porc o la seua carn] una granellada pustulosa causada per una malaltia parasitària que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen. Eixir el porc mesell [a algú]: Eixir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava. 2. Insensible als cops, al dolor. A ell, que és mesell!: Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por. 3. Leprós -osa. Que pateix lepra
És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta
1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc. 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora. 3. Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa. 4. Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins de la bota per a estovar-la. 5. Aguantar metxa: Aguantar les bromes d'algú tranquilament
1. Cataplasma de farina o d'herbes, que s'aplica al ventre per reblanir-lo. 2. Persona menyspreable. 3. Fet un micapà: Cansat, fet malbé
1. Temps al voltant de migdia. 2. Sesta. Dormida que es fa després de dinar. A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta: La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu. Per Sant Bartomeu, migdiada adéu [24 agost]: S'acaben les vacances
1. Delicat en el menjar, fetiller. Persona que no menja gaire; que només vol segons quines coses. 2. Teclós -osa. Minuciós, massa remirat. Que està carregat d'alifacs i manies, massa pendent de la seua salut. 3. Fastijós -osa. Que produeix fastig. [Fastig: Sensació de cansament o d'avorriment que produeix una cosa poc interessant o excessivament insistent]
Numeral imaginari, equivalent a moltíssims, a una quantitat incomptable
1. Home, especialment menut, o xic, que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot. 2. Xiquet que pretén fer coses més pròpies d'un adult
1. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén- 2. Llum format per una mena de ble de paper o d'estopa ficat en una rodeta de suro, de cartó, etc., i posat en suspensió dins l'oli d'un vas, per a il·luminar moderadament una cambra de malalt, una imatge religiosa, etc.
1. En el joc de billar de caramboles, bola, generalment vermella, amb la qual no tira cap dels jugadors. 2. En el joc de botxes, la botxa petita de fusta que serveix de senyal per a les grosses que s'hi han d'acostar. 3. Servir [o fer] de mingo: Ser manipulat per altri, fer un paper passiu en una determinada situació
1. Fals, hipòcrita; el qui fa el beneit i porta mala intenció. 2. Prim, de poc gruix i consistència. 3. Escàs, exigu. 4. Fer-se el minso: Aparentar debilitat i mansuetud
1. Coca de farina de dacsa o de blat escaldada amb farciment de verdura, embotit o peix. 2. Panet de farina de dacsa
1. Miqueta. Porció xicoteta d'alguna cosa. Fer-se a miques: Trencar-se, alguna cosa, en fragments molt menuts. 2. Porció de pa xicoteta. 3. Menjar fet de trossets de pa fregits amb oli i alls. 4. De mica en mica: Lentament, gradualment. 5. De mica en mica s'ompli la pica: S'usa per a indicar que fent les coses a poc a poc és com s'arriba a acabar-les. 6. Gens ni mica [o ni mica o cap de mica]: Absolutament gens
Mirador. Lloc elevat i ben situat, des del qual es pot contemplar una vista interessant o un esdeveniment