1. Que matineja o que té el costum de matinar o que comença a obrar molt de matí. 2. Que ocorre o que s’aconsegueix prompte, poc després de començar. 3. Matinal. Del matí o de la matinada, o que hi té relació
1. Mata. Conjunt intricat d'arbustos, herbes i plantes diverses. 2. Llentiscle. Arbust o arbret [Pistacia lentiscus] d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, i de flors purpúries en raïms compactes, el fruit del qual és el llentiscle
1. Instrument constituït per una roda de taules fixes en forma d'aspa, entre les quals pengen unes maces, que produeix un soroll fort i desagradable, usat per a substituir els tocs de campana en els oficis de Dijous Sant i Divendres Sant. 2. Carranc. Instrument consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit. 3. Molèstia insistent, sia per burla, sia per enraonament seguit, etc.
Prostituta. Dona de mala vida. Activitat de qui s'avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners
1. Conjunt de bèsties mulars i cavallines. La matxada de sant Antoni: la benedicció dels animals de cabreste el dia de sant Antoni. 2. Feta o dita mancada de bon sentit, sia per estupidesa, per ganes de fer riure, o per a impressionar
1. Mul. Mascle híbrid de cavall i somera [mul somerí] o d'ase i egua [mul eguí]. 2. Ric. 3. Enrabiada d'un noi ploraner i capritxós. 4. Nici, grosserot d'enteniment
Valent. Que té coratge per a mamprendre activitats o per a afrontar els perills sense por
1. Arrugar, deixar en mal estat, [una cosa, especialment la roba]. 2. Pegar colps o sacsar de manera que queden senyals o contusions. 3. Esmicolar. Reduir a miques. 4. Molestar insistentment
Es diu del procés pel qual passen les taronges deixades a llocs ben ventilats per tal de reblanir-les i fer-les prendre més suc
1. Remoure una cosa amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l'elaboració, unir més íntimament les seves parts, etc. 2. Masegar la roba en llavar-la manualment, rebregant-la repetidament, picant-la, etc., perquè es faça ben neta. 3. Tupar, donar repetits cops violents
1. Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid. 2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat
1. Que no té pèl a la cara. 2. Babau, beneitot, fava, idiota. 3. So d'un clàxon. 4. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 5. Jove pretensiós que homeneja
Medicament. Remei, substància que serveix per a prevenir, alleujar o curar una malaltia, o per a reparar les seqüeles que puga haver produït
1. Malenconia, tristor profunda i persistent. 2. Estat depressiu intens, caracteritzat per astènia, prostració i inhibició psicomotriu
1. La segona mel que es treu de la canya dolça. Líquid espès, de color fosc i de sabor dolç, que queda com a residu de la cristal•lització del sucre contingut en la canyamel o la remolatxa. 2. Suc espès i dolç que destil•len certes fruites, com les figues, garroves, etc. 3. Líquid espès i apegalós que ix en els tarongers que tenen gomosi
1. Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules i en les accions, especialment a l'hora de menjar. 2. Mancat de delit, que té aspecte de malalt
1. Molt dolç. Que és semblant a la mel en algun dels seus aspectes. 2. Que té o manifesta una amabilitat o una dolçor excessiva. Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos: Forma humorística de comiat [d'algú] a qui s'aprecia. 3. Es diu del menjar, [especialment la carn], bla, tendre. 4. Que no és [un arròs
1. Òrgan del sistema circulatori dels vertebrats, de color roig fosc i forma ovoide, situat a l'esquerra de l'estómac, que produeix glòbuls rojos i destrueix els inservibles. El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa: Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra. 2. Botella de vidre, en forma de cor, que es pot ficar còmodament en la butxaca. 3. Lentitud i indolència en les operacions. 4. Patir de la melsa: Estar prenyada una fadrina
Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura
1. Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. Menar la roda: Els corders, els filadors de cànem. Menar la corda: Fer voltar la corda en el joc de saltar la corda. 2. Tenir taba. Sostenir conversa, enraonar molt
1. Cosa necessària per a l'ús. Allò que es necessita. Haver de menester [alguna cosa]. Ser menester. Fer menester. Tenir el seu menester: Ser [o tenir], [algú o alguna cosa], útil o imprescindible [a algú]. 2. El menester fa fer i l'ànsia fa filar: S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida. 5. Haver-s'ho de ben menester: No ser gens espavilat
1. A bona gana de ballar, poc so és menester: Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la. 2. Del que has de menester per tu, no en facis part a ningú: Es diu contra l'excés de generositat. 3. Haver de menester Déu i ajuda: Haver de fer grans esforços. 4. Haver de menester les herbes de Sant Joan: Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. 5. No haver menester padrins: Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri
1. Qui professa un ofici o art mecànic manual. 2. Individu que professava un treball manual i que, en l'Antic Règim, formava part d'un gremi o una confraria
Persona que té igual de tot, que no li importa ni li preocupa res, que manté una actitud d'indiferència respecte a determinades coses que es suposa que li haurien d'interessar, que no vol saber res d'exigències morals, polítiques o religioses i que no li preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat. En definitiva, és u que no té formalitat, que tot s'ho tira a l'esquena, que se'n fot de tot
Anticlerical. Contrari al clericalisme. Enemic acarnissat dels capellans, anticlerical acèrrim
Adulador. Adreçar [a algú] lloances, demostracions d'afecte o de reverència, per a afectar-lo d'una manera agradable
Mentida. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment. 2. Mentider -a. Que té costum de mentir
Durant el temps en què passa alguna cosa
1. Conjunt de coses xicotetes. 2. Xicalla. Conjunt de xiquets
1. Menudeses. Coses xicotetes, insignificants. 2. Detalls de poc de valor. 3. Menúncies. Entranyes d'un animal mort. Fetge, morella, alerons, budells i altres vísceres de les aus
Mercurocrom. És una tintura desinfectant líquida de color vermell intens. És una solució a base d'alcohol amb mercuri i brom. Retirat del mercat espanyol pel seu contingut de mercuri
Prostituta. Dona que té acte carnal amb qualsevol home per la paga
Embriaguesa; estat del qui té les facultats pertorbades perquè ha ingerit en excés qualsevol beguda alcohòlica. Agafar una merla
1. Que té [un porc o la seua carn] una granellada pustulosa causada per una malaltia parasitària que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen. Eixir el porc mesell [a algú]: Eixir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava. 2. Insensible als cops, al dolor. A ell, que és mesell!: Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por. 3. Leprós -osa. Que pateix lepra
És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta
1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc. 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora. 3. Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa. 4. Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins de la bota per a estovar-la. 5. Aguantar metxa: Aguantar les bromes d'algú tranquilament
1. Cataplasma de farina o d'herbes, que s'aplica al ventre per reblanir-lo. 2. Persona menyspreable. 3. Fet un micapà: Cansat, fet malbé
1. Temps al voltant de migdia. 2. Sesta. Dormida que es fa després de dinar. A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta: La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu. Per Sant Bartomeu, migdiada adéu [24 agost]: S'acaben les vacances
1. Delicat en el menjar, fetiller. Persona que no menja gaire; que només vol segons quines coses. 2. Teclós -osa. Minuciós, massa remirat. Que està carregat d'alifacs i manies, massa pendent de la seua salut. 3. Fastijós -osa. Que produeix fastig. [Fastig: Sensació de cansament o d'avorriment que produeix una cosa poc interessant o excessivament insistent]
Numeral imaginari, equivalent a moltíssims, a una quantitat incomptable
1. Home, especialment menut, o xic, que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot. 2. Xiquet que pretén fer coses més pròpies d'un adult
1. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén- 2. Llum format per una mena de ble de paper o d'estopa ficat en una rodeta de suro, de cartó, etc., i posat en suspensió dins l'oli d'un vas, per a il•luminar moderadament una cambra de malalt, una imatge religiosa, etc.
1. En el joc de billar de caramboles, bola, generalment vermella, amb la qual no tira cap dels jugadors. 2. En el joc de botxes, la botxa petita de fusta que serveix de senyal per a les grosses que s'hi han d'acostar. 3. Servir [o fer] de mingo: Ser manipulat per altri, fer un paper passiu en una determinada situació
1. Fals, hipòcrita; el qui fa el beneit i porta mala intenció. 2. Prim, de poc gruix i consistència. 3. Escàs, exigu. 4. Fer-se el minso: Aparentar debilitat i mansuetud
1. Coca de farina de dacsa o de blat escaldada amb farciment de verdura, embotit o peix. 2. Panet de farina de dacsa
1. Miqueta. Porció xicoteta d'alguna cosa. Fer-se a miques: Trencar-se, alguna cosa, en fragments molt menuts. 2. Porció de pa xicoteta. 3. Menjar fet de trossets de pa fregits amb oli i alls. 4. De mica en mica: Lentament, gradualment. 5. De mica en mica s'ompli la pica: S'usa per a indicar que fent les coses a poc a poc és com s'arriba a acabar-les. 6. Gens ni mica [o ni mica o cap de mica]: Absolutament gens
Mirador. Lloc elevat i ben situat, des del qual es pot contemplar una vista interessant o un esdeveniment
1. Capsa de mistos. 2. Butxaca petita destinada o portar-hi la capsa de mistos. 3. Petit armari del costat del fumeral per a guardar mistos. 4. Encenedor. Aparell que serveix per a encendre una matèria combustible
1. Tija menuda de matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa- 2. Mistos de traca, mistos Garibaldi, mistos de cassoleta, rascaparets, martiniques, mistos de tro. Tira de paper o cartó amb punts vermells gruixuts de fòsfor escampats al llarg de la tira que es feia fregar contra una paret rugosa per espetegar. 2. Errada
1. Situat en mig, en el centre d'altres coses. 2. Es diu de l'element arquitectònic que és comú a dos propietats contigües. Paret mitgera. 3. Persona que cultiva les terres alienes i es reparteix amb ell els fruits a mitges. 4. Mesura de vi equivalent a huit porrons. 5. Persona que fa calces o que en ven. 5. En el joc de pilota, jugador que se situa entre el punter i l'escaleter. 6. La meitat superior d'una porta, apta per a obrir-se i tancar-se independentment de l'altra meitat
1. Mesura de capacitat per a líquids, especialment per a vi, equivalent a 1'25 litres o a la setzena part del cànter. 2. Mesura d'oli, equivalent a tres quarts de litre, o sia, la meitat de la mitja, i que conté dos mitjotets. 3. En l'ordit de la seda, la meitat d'una troca
Es diu de la persona que té aparença de ser bona, però no ho és
Persona que afecta candidesa, humilitat, aires d’innocent
1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 2. Hipòcrita. Que actua amb simulació de qualitats i sentiments que no es tenen
1. Peça quadrada de tela, d'un a dos pams d'amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes. El món és un mocador: Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho. Ficar el nas en mocador d’un altre: Exercir, algú, la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres. Tirar mocadors: Llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades
Peça quadrada de roba de lli, cotó, seda o llana, que s'usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap, l'esquena, etc., sia per motius ornamentals, sia com a abric. Mocador del coll: pot significar un mocador relativament petit que es porta embolicat pel coll en temps de fred o com a adorn, o bé un gran mocador que porten les dones des del coll fins a la cinta, cobrint-los l'esquena. Mocador de gira: el que, després de doblar-lo diagonalment, s'hi fa una gira
Mocador de Manila: gran mocador d'abric per a dones, guarnit amb serrell tot al voltant, brodat a relleu amb sedes de colors vius, formant dibuixos de flors, ocells i fantasies. Mocador del cap: el que porten les dones estès cobrint-los el cap per damunt i pels costats; el que porten els homes de certes comarques, enrotllat al cap i lligat damunt el front o el pols esquerre. Mocador de fumeral: el que porten al cap els homes, embolicat de manera que ve a tenir forma cilíndrica
1. Peça quadrada de roba que serveix per a embolicar o contenir alguna cosa. Mocador de farcell: El que s'usa per a fer paquets de roba. 2. Fer el mocador: Obsequiar un fadrí a la seva xicota amb un mocador ple de llepolies. 3. De traca i mocador: Molt bo
1. Netejar de moc. Mocar-se en la mànega: Ser pobre, no tindre recursos suficients. També, ser ingenu, càndid, fàcil d'enganyar. 2. Desairar o donar una sorpresa desagradable. 3. Quedar burlat o desairat. 4. Deixar [o quedar-se] mocat: Deixar [o quedar-se] sense rèplica posible
1. Agitat, inquiet, actiu. 2. Criatura bellugadissa o entremaliada. 3. Caracteritzat per una agitació excessiva o per alguna incidència imprevista. 4. Excitat sexualment. Anar mogut: Anar exitat sexualment
1. Abatut, capficat; que té o mostra tristor, manca de delit. 2. Insuls, que no té vivacitat ni gràcia, aturat per a l'acció. 3. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència. Aigües moixes Aigües quietes, mortes. Veu moixa: Veu suau, acaronadora. 4. Ovella moixa: Ovella pobra de llana
1. Llom de tonyina salat i secat a l'aire lliure. 2. Persona molt flaca, molt eixuta. Estar més eixut que la moixama: Estar molt sec i prim
1. Porció de cànem, lli, cotó, etc., disposat per a filar-lo. 2. Manat, feix. Moixell d'espigues: Manat d'espigues
1. Festa pública de gent disfressada i comparses; persones que intervenen com a comparses en certes processons i danses tradicionals. 2. Cerimònia ridícula o de molta farsa. 3. Entremès de caràcter extravagant, en el qual s'intercalaven balls, que servia com a acte final de les representacions populars. 4. Muixeranga. Dansa que es balla en algunes poblacions de l'antiga Corona d'Aragó, que inclou la formació de torres o altres construccions humanes
1. Pedra circular que, en nombre de dos, una fixa i l'altra mòbil i que roda sobre aquella, compon el molí ordinari. 2. Cilindre o conus de pedra que roda damunt la solera del trull per moldre les olives. 3. Cos sòlid, constituït per materials abrasius aglomerats, que s'utilitza per a fabricar, esmolar, polir o perfilar peces diverses. 4. Màquina que proporciona el moviment a la mola durant l'operació d'esmolament
1. Estesa de garbes que es disposen damunt de l'era preparades per a ser batudes. 2. Conjunt de deu garbes d'arròs. 3. Muntó de sarments agarberats. 4. Muntó de ramalla, de malesa o de plantes baixes. 5. Tossal aïllat, de forma massissa, arredonida, i de cim planer. 6. Grup de peixos que es mouen conjuntament. 7. Grup de vegetals d'una mateixa espècie plantats en un mateix redol
1. Quantitat d'olives, blat o altra cosa que es mol. 2. Molta d'olives. 3. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli. 4. Mesura d'olives que oscil•la entre 27 i 36 decalitres. 5. Carbonissa; fragments molt petits de carbó que s’usa per a cremar-lo en el braser. 6. Bolla formada amb molts de cucs entravessats amb una agulla, i que serveix per a pescar anguiles. 7. Meconi. Matèria continguda en l'intestí del nadó, expel·lida en la primera defecació
Capsa de fusta o de metall dins la qual hi ha un petit aparell de molineria i que mitjançant un manubri es fa rodar i esmicola o polvoritza els grans de cafè
1. Part interior blana del pa. 2. Part mengívola, més o menys blana, de les fruites que tenen pinyol o clovella. Fesol de corfa i molla: Fesol menut, redó, blanc i tendre, del qual es menja el gra i el clafoll. 3. Porció més blana de la carn de les persones o dels animals. 4. Coca de molles [o farinosa]: Coca salada, coberta d'una espècie de pastat, en forma de boletes, de farina, oli i sal
Que resulta fàcil de trencar o partir; es diu de certes fruites, especialment d'ametlles, ciurons, avellanes, etc.
1. Fita. Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 2. Senyal consistent en un muntó de pedres amb què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí. 3. Pila. Munt de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita. 4. Pilar rústic amb una capelleta que conté una figura de sant pintada en rajoles. 5. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguin la paret
1. Diners, bossa. Afluixar la moma: Donar diners. Pagar. Tenir una bona moma: Tenir diners estalviats. 2. Figura simbòlica, que representa la gràcia divina o la salut, que ix en la processó del Corpus a València. 3. Nom que rep el conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms, que representen els set pecats capitals
Pati interior d’una casa de pisos, destinat a donar claror a les habitacions que no tenen mirada a carrer. S’usa sobretot a Mallorca; en altres bandes en diem celobert o desllunat
1. Gest que es fa per fer riure o per atreure l’atenció d’algú. 2. Persona o cosa graciosa o delicada
1. Mocada; conjunt dels budells. Traure el mondongo [a algú]: Esbutzar-lo, treure-li la budellada. 2. Carn picada per a embotit. 3. Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa. 4. Caldo o plat elaborat amb aquest tipus de botifarra. 5. Matança del porc. 6. Conjunt format pels pinyols i la molla interior d'una fruita voluminosa. 7. Conjunt dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos humà i dels animals
Fita. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny
1. Xiquet, especialment el que encara mama. 2. Jove que té el comportament propi d'un xiquet. 3. Xiquet
Solatge de l'oli. La morca, bàsicament formada per aigua, és més fosca que l'oli i el seu olor és prou desagradable. Es pot usar com a fertilitzant agrícola
1. Nom de diversos dispositius o instruments formats per dos peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte. 2. Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar; qualsevol instrument que es posa en la boca per a impedir parlar. 3. Allò que priva a algú d'expressar-se lliurement
1. Nansa especialment utilitzada per a pescar morenes, anguiles, etc. 2. Sarró de caçador
Punyet. Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà [o cap dit], alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits inferior a deu, allargats per tots dos jugadors, i guanya aquell que amb el nombre que diu endevina la suma dels dits estesos de les dues mans
1. Cop donat amb els morros, sia envestint de cara, sia caient. 2. Morrejada. Besada apassionada als llavis
1. Morrió. Peça còncava de corda, de corretja, de filferro que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades. 2. Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentre camina o mentre està aturat. 3. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc.
1. Corda de les morralles o cabeçada, que serveix per a subjectar i conduir els animals de cabestre. A grossa bèstia, morral gros: Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre. 2. Residu de menjar enganxat pels llavis. 3. Persona grossera d'enteniment o de tracte. Ser un morral. 4. Roca alta i acinglada
Morral per a impedir a un animal de pasturar o mossegar. 2. Conjunt de corretges que envolten el cap d'una bístia de tir o de tragí, especialment d'un mul, per a subjectar-la i guiar-la. 3. Conjunt de peixos menuts d'escàs valor comercial. Això és morralla: Ens suggereix la poca vàlua d’allò que ens referim. 4. Conjunt de coses o de persones considerades de poc de valor, insignificants. 5. Menuts. Conjunt de monedes d'escàs valor
Llavis bruts. Marca de brutícia que queda al voltant de la boca després d'ingerir alguns aliments líquids o pastosos