Tema
El bagul de les paraules oblidades
4.899 refranys catalogats sota aquest tema.
RUNÓS -OSA
Que és (una persona) molt bruta i descuidada, que no li molesta la brutícia o no es preocupa massa ni de netejar-se ni de netejar les coses que l'envolten.
el bagul de les paraules oblidades
RUQUEJAR
Fer o dir rucades, bestieses, ximpleries; jugar cridant i barallant-se, la mainada.
el bagul de les paraules oblidades
RUSC
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
el bagul de les paraules oblidades
RUSCADA
Bugada. Conjunt de roba rentada o per a rentar
el bagul de les paraules oblidades
RÚSTEC -RÚSTEGA
Rústic -a. De les persones o de les coses del camp, o que hi té relació. 2. Que està fet (un treball) amb pedres, fustes o altres materials poc o gens treballats. 3. Grosser, mancat de cultura, de poliment mental o espiritual. 4. Aspre al tacte, mancat de finor. Mancat de poliment; poc o gens treballat.
el bagul de les paraules oblidades
RUTLLAR / RUTLAR
1. Enrotllar, caragolar. 2. Funcionar correctament un mecanisme; fer el seu curs, anar endavant, un afer, un projecte, etc. 3. Rodolar, moure's una cosa voltant sobre ella mateixa. 4. Fer el seu curs o anar avant, un assumpte.
el bagul de les paraules oblidades
SABATASSES
Sabata. Beneitot, ruc, que té poca intel·ligència, ignorant.
el bagul de les paraules oblidades
SABATER
1. Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera. 2. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió. 2. Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit. 3. Es diu del menjar que està fet amb poca gràcia, que no està ni passat ni cru
el bagul de les paraules oblidades
SABATILLA
1. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro. 2. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats
el bagul de les paraules oblidades
SABATOT
1. Sabata vella. 2. Beneït, ignorant. Persona a qui costa d’aprendre les coses.
el bagul de les paraules oblidades
SABEDOR -A
1. Que està assabentat d'alguna cosa. 2. Digne de saber-se.
el bagul de les paraules oblidades
SABENT
1. Que sap, que té coneixements d'una cosa. 2. Que té regust, sabor de ranci.
el bagul de les paraules oblidades
SACSADA
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
el bagul de les paraules oblidades
SACSAR / SACSEJAR
1. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Moure (a algú) violentament d'un costat a l'altre.
el bagul de les paraules oblidades
SACSÓ
1. Sacsada. Acció o efecte de sacsar. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Plec que es fa en una peça de roba per a acurtar-la i que permet allargar-la quan és necessari. 3. Doga. Replec greixós que la carn forma en la pell de les persones grosses. 4. Arruixada. Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar.
el bagul de les paraules oblidades
SADOLL -A
Fart -a. Satisfet i ple per la quantitat de menjar que ha inger.
el bagul de les paraules oblidades
SADOLLAR
Assaciar. Satisfer plenament en la gana de menjar (d’algú). 2. Satisfer plenament el desig (d’algú). 3. Satisfer-se plenament.
el bagul de les paraules oblidades
SAFA
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, de poca profunditat, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a diversos usos domèstics i higiènics, com de rentar-se les mans i la cara. 2. Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rugló del molí d'oli.
el bagul de les paraules oblidades
SAFAREIG
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar. 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba. 3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm. 4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. 5. Conjunt de coses desordenades
el bagul de les paraules oblidades
SAFOR
1. Conjunt de moltes coses en desordre. 2. Conjunt de coses escampades, brutes o barrejades amb algun líquid.
el bagul de les paraules oblidades
SAFOREJAR
1. Remoure o remenar desordenadament una cosa. 2. Embrutar, empastrar amb un líquid o una matèria pastosa.
el bagul de les paraules oblidades
SAFRANER -A
1. Venedor-a de safrà. 2. Persona que se'n va furtivament de la casa paterna. També es diu de l'lumne que fa safrà, que fa fugina. 3. Persona poc responsable, una mica estúpida.
el bagul de les paraules oblidades
SAFUNYAR
Saforejar. Remenar grosserament. Manyuclar, empastrar sobretot un menjar.
el bagul de les paraules oblidades
SAGAL -A
1. Xiquet d'edat de deu a quinze anys aproximadament. 2. Xiquet que fa de mosso d'un pastor. 3. Servidor de diligència o cotxe públic.
el bagul de les paraules oblidades
SAGÍ
1. Greix d'un animal, especialment del porc i de les gallines. 2 Epipló. Replec del peritoneu que va d'una víscera abdominal a una altra, unint-les, i que conté teixit adipós i vasos sanguinis i limfàtics.
el bagul de les paraules oblidades
SAIA
1. Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada amb una obertura lateral en alguns models, que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 2. ela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
el bagul de les paraules oblidades
SAJOLIDA / SABORITJA
Popularment coneguda com Herba d’olives. Planta herbàcia aromàtica [Satureja hortensis], de fulles estretament lanceolades i de flors lila o rosades, usada en medicina, per a adobar olives i com a condiment)
el bagul de les paraules oblidades
SALABRE
Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya
el bagul de les paraules oblidades
SALADURA
1. Acció o efecte d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix. 2. Carn, peix o altre aliment adobat amb sal.
el bagul de les paraules oblidades
SALAR
Deixar d'assistir (a un lloc obligatori).
el bagul de les paraules oblidades
SALAT -ADA
Persona que que sap dir les coses amb gràcia.
el bagul de les paraules oblidades
SALEMA
1. Entonació especial que fa la persona que vol agradar o quedar bé. 2. Paraules i gestos de salutació.
el bagul de les paraules oblidades
SALLENT
Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc
el bagul de les paraules oblidades
SALMORRA
Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de conservar-los. És mot usat per adobar les olives.
el bagul de les paraules oblidades
SALOBRE
1. Salabrós. Que conté sal. Que té gust de sal. 2. Capa de sal produïda per evaporació de l'aigua salada. 3. Efloresrència salina. 4. Descrostament que es produïx en una paret lluïda d'algeps a causa del vent que bufa des de la mar.
el bagul de les paraules oblidades
SALOMÓ
1. Canelobre sense peu, amb molts braços, que es col·loca penjant del trespol. 2. Llanterna de paper o de tela, de forma generalment octogonal i adornada per dins amb figures, que servia per a adornar els carrers els dies de festa popular.
el bagul de les paraules oblidades
SALPÀS
Salpassa. Ritual cristià en que el rector o els vicaris visiten les cases per beneir-les amb aigua i sal durant el temps pasqual.
el bagul de les paraules oblidades
SALPEBRAR
1. Adobar (vianda) amb sal i pebre. 2. Posar gràcia, enginy o agudesa a una cosa.
el bagul de les paraules oblidades
SALTAMARTÍ
1. Insecte herbívor de cos massís, cap gros i ulls prominents, de color terrós rogenc, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d'hàbits migratoris, que forma a vegades núvols que destruïxen la vegetació dels llocs per on passa. 2. Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional. 3. Persona insignificant, menyspreable.
el bagul de les paraules oblidades
SALTIRÓ
Salt xicotet.
el bagul de les paraules oblidades
SAMARRADA
1. Colp fort pegat amb la mà o altre objecte pla. 2. Gran quantitat.
el bagul de les paraules oblidades
SAMARRO
Persona o animal gran, que té una grandària superior a l'habitual. 2. Astut i reservat, difícil d'enganyar.
el bagul de les paraules oblidades
SAMARUC
1. Peix ciprinodontiforme [Valencia hispanica], de cos comprimit i molt menut, de color marró verdós, amb escates grans, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, que habita en les aigües salobroses o dolces pròximes a la mar. 2. Terròs, persona estúpida.
el bagul de les paraules oblidades
SAMBORI
1. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent còrrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat. 2. Embolic. Situació complicada o qüestió difícil de resoldre. 3. Aldarull. Confusió, rebombori.
el bagul de les paraules oblidades
SAMPAR
1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat. 2. Devorar, menjar. 3. Retindre; aturar. 4. Encarar-se a algú per retraure greuges. 5. Robar, furtar, Prendre ràpidament.
el bagul de les paraules oblidades
SAMUGA
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
el bagul de les paraules oblidades
SANCALLÓS -OSA
Rancallós -osa. Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats i camina amb dificultat.
el bagul de les paraules oblidades
SANCARREJAR
Mudar molt sovint una cosa d'un lloc a un altre
el bagul de les paraules oblidades
SANGLOT / XANGLOT / SINGLOT
1. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens. 2. Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.
el bagul de les paraules oblidades
SANGLOTAR / SINGLOTAR / XANGLOTAR
1. Plorar fent sanglots, es a dir, sospirs intenssos i convulsos, quasi incontrolables. 2. Tenir sanglot. Contracció espasmòdica del diafragma que es va repetint a intervals regulars, produïx una respiració interrompuda i violenta, i va acompanyada d'un soroll característic. 3. Fer, un líquid, sorolls semblants a xanglots quan fa bambolles.
el bagul de les paraules oblidades
SANGOLEJAR
Balancejar, moure's repetidament d'un costat a l'altre.
el bagul de les paraules oblidades
SANGONERA
1. Anèl·lid hirudini pertanyent a diverses famílies, que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang. 2. Anèl·lid (Hirudo medicinalis) de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament s'utilitzava molt en medicina per a practicar sagnies. 3. Broll de sang produït a una bístia per la picada d'un insecte. 4. Persona que viu o que s'enriquix a costa d'un altre, esgotant els seus recursos.
el bagul de les paraules oblidades
SANGONERA 1
1. Cosa que exhaurix, negoci o altre assumpte que absorbix grans cabals. 2. Portell o excavació que es fa per a desaiguar un depòsit o prendre aigua d'un corrent.
el bagul de les paraules oblidades
SANSA
Molinada. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli.
el bagul de les paraules oblidades
SAÓ
1. Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. 2. Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit. 3. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. 4. Ocasió o temps en què passa una cosa. Passar-se'n la saó (a algú): Passar-li el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l'oportunitat de casar-se.
el bagul de les paraules oblidades
SAORÍ / SAURÍ
Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes
el bagul de les paraules oblidades
SAORRA
Barreja consistent en una mescla de pedres, grava i arena, total o parcialment matxucats i sense garbellar.
el bagul de les paraules oblidades
SAPASTRE -A
1. Persona que no sap fer prou bé la seva feina. Que fa les coses malament. 2. Poc hàbil, poc intel·ligent.
el bagul de les paraules oblidades
SAQUET
1. Bossa de tela amb una veta per a tancar-la per a dur l’esmorzar o el recapte. 2. Sac de paper que protegix el raïm quan encara es troba en el cep.
el bagul de les paraules oblidades
SAQUINADA
Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.
el bagul de les paraules oblidades
SARAGATA
1. Bullícia, soroll, enrenou; agitació brogent d’una multitud. 2. Avalot, alçament popular, tumult sediciós.
el bagul de les paraules oblidades
SARAGÜELLS
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià. Era una peça que es col·locava directament sobre la carn
el bagul de les paraules oblidades
SARANDA
Garbell per a porgar terra, sorra o grans. Es deu de compassar un moviment rítmic quan es garbella
el bagul de les paraules oblidades
SARAU
1. Reunió de persones que es diverteixen ballant. 2. Situació conflictiva, amb crits, amb baralles. Armar un sarau: Fer escàndol
el bagul de les paraules oblidades
SARCET
1. Palmípeda de l'espècie [Anas crecca], d'uns 35 centímetres, amb la cua curta i el bec gros i ample, característica de les marjals i arrossars. 2. Persona poc de fiar. 3. Persona menuda i poc agraciada.
el bagul de les paraules oblidades
SARGALL
1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores [Maestrat, Llucena]
el bagul de les paraules oblidades
SARGIR
Solsir. Arreglar (una peça de roba foradada o esclarida) refent amb l'agulla el teixit.
el bagul de les paraules oblidades
SÀRIA / SÀRRIA
Recipient molt gran, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascun dels seus extrems i que es posa damunt del llom d'una bèstia per a transportar càrregues diverses
el bagul de les paraules oblidades
SARIÓ / SARRIÓ
1. Sària usada principalment per al transport del carbó que es col·loca en el llom d'una bèstia. 2. Sària xicoteta que els hòmens es pengen als muscles per a portar alguna cosa. 3. Morrió d'espart que s'usa per a donar menjar als animal
el bagul de les paraules oblidades
SARMENT
1. Branca llarga i prima d'un cep o d'una parra. 2. Branca llarga i prima d'altres plantes.
el bagul de les paraules oblidades
SARNATXO
1. Cistella menuda d'espart, amb tapadora, usada per a portar quemenjar. 2. Bossa que usen els caçadors per a portar la caça. 3. Persona irresponsable o inconscient
el bagul de les paraules oblidades
SARPA
1. Grapa d'animal que esgarrapa. Part de les extremitats d'un quadrúpede que descansa en terra quan este camina, especialment quan les utilitza com a òrgan de prensió. 2. Mà de persona en quant és feixuga, agressiva, perillosa. Estar (o anar) a sarpa a la grenya: Barallar-se, renyir.
el bagul de les paraules oblidades
SARPADA
1. Colp de mà de persona. 2. Acció d'agafar amb la sarpa.
el bagul de les paraules oblidades
SARPETA
Eina amb forma d’urpa per a fer caure de l’olivera les olives arbequines
el bagul de les paraules oblidades
SARRABASTALL
1. Espai pla i força gran; es forma aprofitant el tros que queda des del capdamunt d’un corredor fins al sostre; s’hi sol arribar per una cambra de la casa i serveix per guardar-hi coses. 2. Soroll fort, especialment d'una cosa que cau.
el bagul de les paraules oblidades
SARRIER -A / SARIER -A
Qui fa o ven sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.
el bagul de les paraules oblidades
SARRÓ
1. Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Arreglar el sarró (o el sarronet): Preparar-se per a partir. 2. Morrió, recipient d'espart o de tela que apliquen als morros d'una bístia i serveix per a donar-li menjar. 3. Sac de pell de cabra que forma la caixa de ressonància de les xeremies o cornamusa. 4. Tip, panxó. 5. Bossa que forma l'espiga d'un cereal en congriar-se. 6. Pallissa, tupada. 7. Portar al sarró (a algú): Portar-lo al be.
el bagul de les paraules oblidades
SARROMPA
Trompa. Baldufa de jugar. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. Pegar més voltes que una sarrompa: Es diu d'una persona que va amunt i avall sense sentit.
el bagul de les paraules oblidades
SARSALLÓS -OSA
Que sarsalleja. Persona que parla pronunciant la s com a interdental, amb el so de z castellana.
el bagul de les paraules oblidades
SASTRINYOL
Sastre dolent.
el bagul de les paraules oblidades
SAULÓ
Terreny arenós que resulta de la descomposició dels granits. S’utilitza per a la construcció i escurar
el bagul de les paraules oblidades
SEBOLLIR
Posar en la tomba (un mort), soterrar-lo.
el bagul de les paraules oblidades
SEC
1. Senyal que queda en una tela o un paper que, estant plegat, ha sigut sotmés a una pressió. 2. Senyal que queda en la pell quan ha sigut sotmesa a un pessic. 3. Solc que deixa en una cosa la pressió d'una corda o d'un fil d'aram. 4. Canella. Part anterior de la cama sobre la mateixa aresta anterior de la tíbia.
el bagul de les paraules oblidades
SECALL
1. Rama seca d’una planta. 2. Conjunt de les rames seques d’un arbre. 3. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata. 4. Persona, bèstia, molt magra. 5. Cap de bestiar, especialment oví, molt prim. 6. erreny molt sec.
el bagul de les paraules oblidades
SECALLÓS -OSA
1. Que està (un fruit o una branca) mig sec. 2. Que té (un arbre) molt de secall. 3. Que és (una persona) extremadament prima i esllanguida.
el bagul de les paraules oblidades
SECARDÍ -INA
1. Que té falta d'humitat. 2. Escardalenc, magre, escàs de carns.
el bagul de les paraules oblidades
SEDÀS
1. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc. 2. Tela clara, que deixa passar la claror però mitigada, i impedeix el pas als insectes. 3. Dona poc seriosa, que no mereix respecte.
el bagul de les paraules oblidades
SEDASSERIES
Allò que es comenta en grups de persones desvagades o xafarderes. Que fan conversacions més o menys malèvolament, allò que se sap o es creu saber, allò que s'ha sentit dir de la vida i els fets aliens.
el bagul de les paraules oblidades
SEGADOR -A
1. Que sega o que servix per a segar. Tallar (les messes o l'herba) amb la falç o una altra ferramenta pareguda. 2. Que està en saó per a ser segat. 3. Persona que fa la faena de segar. Que talla les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant.
el bagul de les paraules oblidades
SEGELLAR
1. Marcar amb l'empremta d'un segell per a garantir la validesa o l'autenticitat (d'un document) o per a tancar (un plec). 2. Tancar hermèticament (alguna cosa), precintar-la. 3. Donar validesa (a un acord o un pacte). 4. Cloure fortament (en sentit material o moral).
el bagul de les paraules oblidades
SEGÓ
1. Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals. 2. Arreplegador de segó i escampador de farina: Persona que estalvia en coses de poca importància i, en canvi, gasta excessivament en coses més valuoses o més cares.
el bagul de les paraules oblidades
SEGUICI
1. Grup de persones que acompanyen i seguixen a algú en una cerimònia o en una marxa solemne per a protegir-lo, honrar-lo. 2. Conjunt de seguidors o partidaris d'un personatge o d'una doctrina.
el bagul de les paraules oblidades
SELFACTINA
Màquina de filar en què les operacions de l'estiratge i de donar torsió al fil es fan alternativament amb la d'enrotllar-lo sobre la peça, reproduint així d'una manera mecànica l'antic treball intermitent que es feia amb la filosa.
el bagul de les paraules oblidades
SELLÓ
Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure
el bagul de les paraules oblidades
SEM
1. Que ha perdut (una fruita) el suc vital, la substància nutritiva. 2. Que ha perdut (una part del cos o una persona) la vitalitat.
el bagul de les paraules oblidades
SEMAL
Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats en els extrems del diàmetre gran de la boca, que servix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua o terra.
el bagul de les paraules oblidades
SEMALER -A
1. Barra de fusta per a portar els semals o portadores, on es posa el raïm, entre dos persones. 2. Barra de fusta usada per a xafar o traure les peces de pell o de cuiro d'una tina, d'un clot, on han sigut sotmeses a alguna operació.
el bagul de les paraules oblidades
SEMAR
1. Neulir, Fer que (una fruita) perda el suc vital o la substància nutritiva. 2. Atrofiar. Llevar la força vital (a un membre del cos o a una persona). 3. Perdre les ganes de viure, de divertir-se.
el bagul de les paraules oblidades
SEMAT -ADA
1. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat. 2. Que és (una persona) avorrida, que no té sentit de l'humor.
el bagul de les paraules oblidades
SEMBLANT
1. Paregut. Que té quasi la mateixa aparença, les mateixes qualitats o les mateixes característiques. 2. Manifestació de l'estat de salut o de l'ànim en les faccions de la cara d'una persona. 3. Un com este. 4-. Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra.
el bagul de les paraules oblidades