Sabata. Beneitot, ruc, que té poca intel·ligència, ignorant.
1. Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera. 2. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió. 2. Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit. 3. Es diu del menjar que està fet amb poca gràcia, que no està ni passat ni cru
1. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro. 2. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats
1. Sabata vella. 2. Beneït, ignorant. Persona a qui costa d’aprendre les coses.
1. Que està assabentat d'alguna cosa. 2. Digne de saber-se.
1. Que sap, que té coneixements d'una cosa. 2. Que té regust, sabor de ranci.
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
1. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Moure (a algú) violentament d'un costat a l'altre.
1. Sacsada. Acció o efecte de sacsar. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Plec que es fa en una peça de roba per a acurtar-la i que permet allargar-la quan és necessari. 3. Doga. Replec greixós que la carn forma en la pell de les persones grosses. 4. Arruixada. Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar.
Fart -a. Satisfet i ple per la quantitat de menjar que ha inger.
Assaciar. Satisfer plenament en la gana de menjar (d’algú). 2. Satisfer plenament el desig (d’algú). 3. Satisfer-se plenament.
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, de poca profunditat, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a diversos usos domèstics i higiènics, com de rentar-se les mans i la cara. 2. Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rugló del molí d'oli.
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar. 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba. 3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm. 4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. 5. Conjunt de coses desordenades
1. Conjunt de moltes coses en desordre. 2. Conjunt de coses escampades, brutes o barrejades amb algun líquid.
1. Remoure o remenar desordenadament una cosa. 2. Embrutar, empastrar amb un líquid o una matèria pastosa.
1. Venedor-a de safrà. 2. Persona que se'n va furtivament de la casa paterna. També es diu de l'lumne que fa safrà, que fa fugina. 3. Persona poc responsable, una mica estúpida.
Saforejar. Remenar grosserament. Manyuclar, empastrar sobretot un menjar.
1. Xiquet d'edat de deu a quinze anys aproximadament. 2. Xiquet que fa de mosso d'un pastor. 3. Servidor de diligència o cotxe públic.
1. Greix d'un animal, especialment del porc i de les gallines. 2 Epipló. Replec del peritoneu que va d'una víscera abdominal a una altra, unint-les, i que conté teixit adipós i vasos sanguinis i limfàtics.
1. Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada amb una obertura lateral en alguns models, que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 2. ela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
Popularment coneguda com Herba d’olives. Planta herbàcia aromàtica [Satureja hortensis], de fulles estretament lanceolades i de flors lila o rosades, usada en medicina, per a adobar olives i com a condiment)
Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya
1. Acció o efecte d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix. 2. Carn, peix o altre aliment adobat amb sal.
1. Entonació especial que fa la persona que vol agradar o quedar bé. 2. Paraules i gestos de salutació.
Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc
Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de conservar-los. És mot usat per adobar les olives.
1. Salabrós. Que conté sal. Que té gust de sal. 2. Capa de sal produïda per evaporació de l'aigua salada. 3. Efloresrència salina. 4. Descrostament que es produïx en una paret lluïda d'algeps a causa del vent que bufa des de la mar.
1. Canelobre sense peu, amb molts braços, que es col·loca penjant del trespol. 2. Llanterna de paper o de tela, de forma generalment octogonal i adornada per dins amb figures, que servia per a adornar els carrers els dies de festa popular.
Salpassa. Ritual cristià en que el rector o els vicaris visiten les cases per beneir-les amb aigua i sal durant el temps pasqual.
1. Adobar (vianda) amb sal i pebre. 2. Posar gràcia, enginy o agudesa a una cosa.
1. Insecte herbívor de cos massís, cap gros i ulls prominents, de color terrós rogenc, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d'hàbits migratoris, que forma a vegades núvols que destruïxen la vegetació dels llocs per on passa. 2. Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional. 3. Persona insignificant, menyspreable.
1. Colp fort pegat amb la mà o altre objecte pla. 2. Gran quantitat.
Persona o animal gran, que té una grandària superior a l'habitual. 2. Astut i reservat, difícil d'enganyar.
1. Peix ciprinodontiforme [Valencia hispanica], de cos comprimit i molt menut, de color marró verdós, amb escates grans, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, que habita en les aigües salobroses o dolces pròximes a la mar. 2. Terròs, persona estúpida.
1. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat. 2. Embolic. Situació complicada o qüestió difícil de resoldre. 3. Aldarull. Confusió, rebombori.
1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat. 2. Devorar, menjar. 3. Retindre; aturar. 4. Encarar-se a algú per retraure greuges. 5. Robar, furtar, Prendre ràpidament.
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
Rancallós -osa. Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats i camina amb dificultat.
1. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens. 2. Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.
1. Plorar fent sanglots, es a dir, sospirs intenssos i convulsos, quasi incontrolables. 2. Tenir sanglot. Contracció espasmòdica del diafragma que es va repetint a intervals regulars, produïx una respiració interrompuda i violenta, i va acompanyada d'un soroll característic. 3. Fer, un líquid, sorolls semblants a xanglots quan fa bambolles.
Balancejar, moure's repetidament d'un costat a l'altre.
1. Anèl·lid hirudini pertanyent a diverses famílies, que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang. 2. Anèl·lid (Hirudo medicinalis) de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament s'utilitzava molt en medicina per a practicar sagnies. 3. Broll de sang produït a una bístia per la picada d'un insecte. 4. Persona que viu o que s'enriquix a costa d'un altre, esgotant els seus recursos.
1. Cosa que exhaurix, negoci o altre assumpte que absorbix grans cabals. 2. Portell o excavació que es fa per a desaiguar un depòsit o prendre aigua d'un corrent.
Molinada. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli.
1. Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. 2. Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit. 3. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. 4. Ocasió o temps en què passa una cosa. Passar-se'n la saó (a algú): Passar-li el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l'oportunitat de casar-se.
Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes
Barreja consistent en una mescla de pedres, grava i arena, total o parcialment matxucats i sense garbellar.
1. Persona que no sap fer prou bé la seva feina. Que fa les coses malament. 2. Poc hàbil, poc intel·ligent.
1. Bossa de tela amb una veta per a tancar-la per a dur l’esmorzar o el recapte. 2. Sac de paper que protegix el raïm quan encara es troba en el cep.
Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.
1. Bullícia, soroll, enrenou; agitació brogent d’una multitud. 2. Avalot, alçament popular, tumult sediciós.
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià. Era una peça que es col·locava directament sobre la carn
Garbell per a porgar terra, sorra o grans. Es deu de compassar un moviment rítmic quan es garbella
1. Reunió de persones que es diverteixen ballant. 2. Situació conflictiva, amb crits, amb baralles. Armar un sarau: Fer escàndol
1. Palmípeda de l'espècie [Anas crecca], d'uns 35 centímetres, amb la cua curta i el bec gros i ample, característica de les marjals i arrossars. 2. Persona poc de fiar. 3. Persona menuda i poc agraciada.
1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores [Maestrat, Llucena]
Solsir. Arreglar (una peça de roba foradada o esclarida) refent amb l'agulla el teixit.
Recipient molt gran, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascun dels seus extrems i que es posa damunt del llom d'una bèstia per a transportar càrregues diverses
1. Sària usada principalment per al transport del carbó que es col·loca en el llom d'una bèstia. 2. Sària xicoteta que els hòmens es pengen als muscles per a portar alguna cosa. 3. Morrió d'espart que s'usa per a donar menjar als animal
1. Branca llarga i prima d'un cep o d'una parra. 2. Branca llarga i prima d'altres plantes.
1. Cistella menuda d'espart, amb tapadora, usada per a portar quemenjar. 2. Bossa que usen els caçadors per a portar la caça. 3. Persona irresponsable o inconscient
1. Grapa d'animal que esgarrapa. Part de les extremitats d'un quadrúpede que descansa en terra quan este camina, especialment quan les utilitza com a òrgan de prensió. 2. Mà de persona en quant és feixuga, agressiva, perillosa. Estar (o anar) a sarpa a la grenya: Barallar-se, renyir.
1. Colp de mà de persona. 2. Acció d'agafar amb la sarpa.
Eina amb forma d’urpa per a fer caure de l’olivera les olives arbequines
1. Espai pla i força gran; es forma aprofitant el tros que queda des del capdamunt d’un corredor fins al sostre; s’hi sol arribar per una cambra de la casa i serveix per guardar-hi coses. 2. Soroll fort, especialment d'una cosa que cau.
Qui fa o ven sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.
1. Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Arreglar el sarró (o el sarronet): Preparar-se per a partir. 2. Morrió, recipient d'espart o de tela que apliquen als morros d'una bístia i serveix per a donar-li menjar. 3. Sac de pell de cabra que forma la caixa de ressonància de les xeremies o cornamusa. 4. Tip, panxó. 5. Bossa que forma l'espiga d'un cereal en congriar-se. 6. Pallissa, tupada. 7. Portar al sarró (a algú): Portar-lo al be.
Trompa. Baldufa de jugar. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. Pegar més voltes que una sarrompa: Es diu d'una persona que va amunt i avall sense sentit.
Que sarsalleja. Persona que parla pronunciant la s com a interdental, amb el so de z castellana.
Terreny arenós que resulta de la descomposició dels granits. S’utilitza per a la construcció i escurar
1. Senyal que queda en una tela o un paper que, estant plegat, ha sigut sotmés a una pressió. 2. Senyal que queda en la pell quan ha sigut sotmesa a un pessic. 3. Solc que deixa en una cosa la pressió d'una corda o d'un fil d'aram. 4. Canella. Part anterior de la cama sobre la mateixa aresta anterior de la tíbia.
1. Rama seca d’una planta. 2. Conjunt de les rames seques d’un arbre. 3. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata. 4. Persona, bèstia, molt magra. 5. Cap de bestiar, especialment oví, molt prim. 6. erreny molt sec.
1. Que està (un fruit o una branca) mig sec. 2. Que té (un arbre) molt de secall. 3. Que és (una persona) extremadament prima i esllanguida.
1. Que té falta d'humitat. 2. Escardalenc, magre, escàs de carns.
1. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc. 2. Tela clara, que deixa passar la claror però mitigada, i impedeix el pas als insectes. 3. Dona poc seriosa, que no mereix respecte.
Allò que es comenta en grups de persones desvagades o xafarderes. Que fan conversacions més o menys malèvolament, allò que se sap o es creu saber, allò que s'ha sentit dir de la vida i els fets aliens.
1. Que sega o que servix per a segar. Tallar (les messes o l'herba) amb la falç o una altra ferramenta pareguda. 2. Que està en saó per a ser segat. 3. Persona que fa la faena de segar. Que talla les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant.
1. Marcar amb l'empremta d'un segell per a garantir la validesa o l'autenticitat (d'un document) o per a tancar (un plec). 2. Tancar hermèticament (alguna cosa), precintar-la. 3. Donar validesa (a un acord o un pacte). 4. Cloure fortament (en sentit material o moral).
1. Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals. 2. Arreplegador de segó i escampador de farina: Persona que estalvia en coses de poca importància i, en canvi, gasta excessivament en coses més valuoses o més cares.
1. Grup de persones que acompanyen i seguixen a algú en una cerimònia o en una marxa solemne per a protegir-lo, honrar-lo. 2. Conjunt de seguidors o partidaris d'un personatge o d'una doctrina.
Màquina de filar en què les operacions de l'estiratge i de donar torsió al fil es fan alternativament amb la d'enrotllar-lo sobre la peça, reproduint així d'una manera mecànica l'antic treball intermitent que es feia amb la filosa.
Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure
1. Que ha perdut (una fruita) el suc vital, la substància nutritiva. 2. Que ha perdut (una part del cos o una persona) la vitalitat.
Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats en els extrems del diàmetre gran de la boca, que servix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua o terra.
1. Barra de fusta per a portar els semals o portadores, on es posa el raïm, entre dos persones. 2. Barra de fusta usada per a xafar o traure les peces de pell o de cuiro d'una tina, d'un clot, on han sigut sotmeses a alguna operació.
1. Neulir, Fer que (una fruita) perda el suc vital o la substància nutritiva. 2. Atrofiar. Llevar la força vital (a un membre del cos o a una persona). 3. Perdre les ganes de viure, de divertir-se.
1. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat. 2. Que és (una persona) avorrida, que no té sentit de l'humor.
1. Paregut. Que té quasi la mateixa aparença, les mateixes qualitats o les mateixes característiques. 2. Manifestació de l'estat de salut o de l'ànim en les faccions de la cara d'una persona. 3. Un com este. 4-. Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra.
1. Paréixer. Tindre l'aspecte exterior d'algú o d'alguna cosa. 2. Tindre semblança a algú. 3. Tindre, dos o més persones o dos o més coses, semblança entre elles. 4. Aparéixer com a probable, verdader, just o convenient. 5. Ser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fora.
1. Producte intermedi de la mòlta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtindre més farina. 2. Aliment fet amb la sèmola cuita amb aigua o llet.
1. Cabàs fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc. 2. Allò que cap dins una senalla; senalla plena.
Endemà Dia. que seguix immediatament aquell de què es parla.
1. Filat que els caçadors posen a la boca del cau per agafar els conills o llebres quan en surten per fugir de la fura. Parar bé les senderes: Posar tots els mitjans per a aconseguir alguna cosa. 2. Senda. Camí estret per als vianants.
Judici, seny, discerniment. Perdre el senderi: Tornar-se boig, obcecar-se.