dites

Qui va descalç, és que no té sabates

dites indumentària

Qui vinga darrere, que tanque la porta

Significa que el menys espavilat, el més lent, o el més complidor, ha de fer allò que els altres no han fet

dites

Qui vol lluïr, ha de patir.

Vol dir que tot costa de guanyar, o que les grandeses tenen llurs servituds.

dites

Quin mastrull !

dites

Raó de sobres, raó de pobres

Indica que l'excés d'argumentació treu eficàcia al raonament

dites

Raons fan raons [o Les raons són com les cireres]

Significa que una discussió en provoca una altra, i que en començar a barallar-se no es pot preveure fins quan durarà la baralla

dites

Raor .

paraula autòctona de Xixona que es refereix al ganivet

dites

Rasca que rasca.

Sona que sona.

dites

Rebotir d’un cantó [o d'un lloc] a l'altre

Fer anar d’un lloc a un altre, a causa d’una confusió, d'una mala informació o per manca de pròpia voluntat

dites

Rei i guerra, mai passen per la teua terra

dites

Res és poc, d'un gra ve tot

Indica que res no és ociós i que a tot cal parar atenció.

dites

Rodar més que el bagul de la Piquer

Significa moure's [algú o alguna cosa] constantment d'un lloc a un altre

dites

S'han pixat en el millor rogle d'herba

dites

Sa picardia governa

Significa que està molt estesa la mala intenció i l'engany

dites

Sarró, sarró, respon per en Noguer de s'Agaró

Molt usat a Figueres quan una persona cerca una cosa que no troba, però que sap certament que la té

dites

Semblar que t'ho han de donar tot

Es diu de les persones que tenen molt bones paraules i, generalment, pocs fets

dites

Sempre cau la taca damunt la roba bona

Els defectes, les fallades o les pífies es fan notar més com més especial o important és l’ocasió o l’espectacle

dites indumentària

Sempre estem a punt

Es diu normalment quan ha ocorregut alguna desgràcia inesperada

dites

Sempre estem en un ai

Es diu significant que la felicitat és efímera i que la vida ens depara tothora perills, desgràcies i malalties

dites

Sempre han de ballar en es seu so

Es diu d'una persona que és molt prepotent i absoluta, que sempre vol anar a la seva sense fer cas de ningú, ni acceptar suggeriments.

dites

Sempre hi ha que corre més

dites

Senyoor, un cullerooot !!!

dites

Separar la palla del gra [o el gra de la palla]

Destriar el que és essencial o substanciós d’allò que és únicament accessori o prescindible

dites

Separar la zitzània del blat

És una expressió que prové d'una famosa paràbola bíblica. S'utilitza per referir-se a l'acte de distingir o separar les coses bones i útils de les dolentes, falses o perjudicials, especialment quan estan barrejades i són difícils de diferenciar. El motiu era que com que les dues plantes són gairebé idèntiques en la seva fase inicial de creixement, intentar separar-les abans d'hora posava en perill la collita de blat.

dites

Ser brossa de riu.

Expressió que significa que allò que mencionem o esdevé no té cap valor o importància.

dites

Ser capaç de demanar l'ull d'un tort

dites

Ser com donya Bertriu, que porta el rosari i mai el diu.

dites

Ser d'eixes del monyo sorongo

dites

Ser de tantos.

dites

Ser pa cagar-se i no torcar-se

Volem dir que una situació donada és molt sorprenent i inesperat

dites

Ser tres quarts de fusta i un tauló.

Expressió d'hora indeterminada en resposta a la pregunta «—Quina hora és?

dites

Ser un castell de cartes

Relaciona la solidesa del castell i la feblesa de les cartes

dites

Ser un dotor.

dites

Servir el Rei

Fer el servei militar

dites

Si això és guerra, que no vingui mai la pau

Es diu al·ludint a un estat de coses que es considera molt feliç. Sovint utilitzada amb to irònic, per expressar que una situació aparentment conflictiva o difícil és, en realitat, extremadament plaent, profitosa o feliç. Es fa servir quan la "guerra" (esforç/conflicte) reporta grans beneficis.

dites

Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec

Es diu a un que no te enteniment.

dites

Si el cel cau, a tots mos agafarà davall

S'utilitza per dir que, si passa una desgràcia universal, ens afectarà a tots per igual, així que no val la pena patir-hi abans d'hora.

dites

Si es poguessin fer les coses dues vegades, n'hi hauria poques d'esguerrades

dites

Si et diuen que la tens petita, fotal´s-hi un cop de tita

dites

Si et veiessis amb els meus ulls!

Hom ho diu de qui va mal vestit, queda lleig, fa el ridícul, es pensa que és molt trempat i no n'és, etc.

dites

Si la mo fóra de tinta i els penyes de cansalà, i la torre del pinet per a mullar!

dites

Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya

Significa que, si les coses no succeeixen com esperem o no vénen a nosaltres, hem de prendre la iniciativa i actuar per aconseguir el que voleu. Recomana proactivitat i adaptabilitat en lloc d'esperar passivament.

dites

Si m´encante, un pel de sapo

dites

Si no talla, fa lluent

Es diu d'una cosa que té poca utilitat però queda bonica

dites

Si tens clar on vols anar, t'estalviaràs moltes passes, però et perdràs molts paisatges

dites

Si tens fred acosta't [o arrima't] a la paret

Es diu com a crítica i burla a qui demana les coses abans d’hora o fora de temps

dites

Si tens fred, arrima't a la paret... d'un forn

Es diu com a crítica i burla a qui demana les cosesr abans d’hora o fora de temps

dites

Si un cec acompanya un altre cec, tots dos cauran en la sèquia de reg

Adaptació de la frase amb la qual Jesús critica l'actitud dels fariseus que es consideraven exemple per als altres. Avui és aplicada a aquells que, tot i la seva ignorància, pretenen donar lliçons als altres.

dites

Si una xona calenta vols trobar, no la busquis al forn que no n'hi ha. No recomenable a menors de 18 anys.

dites

Sí, "créetelo"... !

dites

Sí, torca´t la suor...

dites

Siga el que siga, ja se sabrà

Es diu restant importància a alguna cosa, ja que tot acaba sabent-se, encara que passen segles i mil·lennis

dites

Són babaus la meitat que ho semblen, i la mitat que ho semblen

Suggereix que la percepció de la ximpleria és enganyosa: una gran part dels qui semblen babaus no ho són tant, mentre que molts que no ho semblen, en realitat, sí que ho són. És un refrany que convida a no jutjar per les aparences.

dites

Sovint entre el dir i el fer hi va un bon tros de carrer

Expressió emprada per a demostrar incredulitat envers quelcom que s'acaba d'afirmar.

dites

Tal n'escup que en menjaria

Es diu per aquells qui fingeixen no voler una cosa de la qual tenen prou ganes

dites

Tallar el nus gordià

Obrar resoltament saltant per damunt de una dificultat que no es pot resoldre d'una manera normal

dites

Tan bé està un lladre a la forca com un Sant Cristo a l'altar

dites

Tan sols el desatinat amb el fort admet combat.

dites

Tancat no ho paga

dites

Tant corre un com cent

dites

Tant és el poc com el massa

Vol dir que tots els extrems són dolents. En el terme mitjà està el bo.

dites

Tant és saltar com còrrer

S'utilitza per indicar que el resultat serà el mateix, tant si es pren una actitud o acció com si es fa la contrària.

dites

Tant tenim amb sabó com amb fil negre

Fa referència a la indiferència. S'utilitza per a indicar que dóna exactament igual una opció o una altra perquè el resultat final serà el mateix. Tant el sabó com el fil negre són elements útils per a la roba (per a llavar-la o per a cosir-la), i l'expressió ve a dir que tot va a parar al mateix fi.

dites

Tanta força va fer, que es cagà sense voler

dites

Tantes vegades va el càntir a la font que hi deixa l'ansa [o que arriba que es trenca]

Qui s'exposa a un perill un dia o altra rebrà

dites

Tenir l'espasa de Dàmocles penjada a sobre

Estar en una situació molt perillosa

dites

Tio figa !

dites

Tira pallús, que m'estaque!

S'usa per a indicar que algú es troba en una situació que no domina

dites

Tirar-se un ROT.

dites

Tisoretes són: que si açò, que si allò, que si tic i tic, que si tac i tac

dites

Tot allò que fa olor no és fem

dites

Tot arriba

Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu

dites

Tot camí és drecera per al qui sap de caminar

Val més fer les coses bé que no buscar solucions ràpides.

dites

Tot el que entra, ix

Es diu com a broma perquè, per regla general, més prompte o més tard, tot acaba eixint del cos, tal com era o transformat

dites

Tot el que no és podrit, és corcat

Es diu per expressar una gran desconfiança envers el funcionament de les coses

dites

Tot està en un bon acabar

dites

Tot forat té el seu pedaç

Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada

dites

Tot ho tenien, això faltava per acabar-ho d'apanyar

dites

Tot lo que penja defensa

dites

Tot servix una vegada a l’any

Expressa que las cosas de poca monta solen aprofitar en algunas ocasiòns.

dites

Tot té un mig i dos vores

Es diu confirmant que alguna actitud s’inclou dins de la normalitat però tocant-ne el límit

dites

Tota la "rècua".

dites

Tota pedra fa marge

Es diu per indicar que qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser útil per ajudar a aconseguir un fi determinat

dites

Totes les deixalles són perdudes

S'han d'aprofitar les oportunitats. Tot el que no facis avui ja no ho faràs demà.

dites

Totes les juntes se n’ixen

Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos

treball dites

Tothom arreu porta la creu

Adverteix que totes les persones i totes les comunitats humanes solem comportar-nos de la mateixa manera

dites

Tots al sac, i en sac en terra

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

dites

Tots els camins plans tenen algun barranc

dites

Tots els dies no es moren canonges

Es refereix a un un esdeveniment especial

dites

Tots reneguem de l'ofici, però no del vici

dites

Tots són honrats i la capa no apareix

dites indumentària

Trellat, trellat, ix del forat

dites

Un atre com la tia Cinta, que remenava l'olla amb una pinta.

dites

Un avisat val per dos [o dos ne val; o val per cent; per mil)

dites

Un bovo en fa cent

Critica els qui actuen per imitació, sense criteri propi

dites

Un càntir mallal [d'alguna cosa]

[mallal: Mesura per a oli i vi, equivalent a setze porrons, o a 15'5 litres (Blanes), o a 12 litres aproximadament (Lledó)].

dites

Un desordre porta un ordre

Vol dir que després d'una revolta sol venir una reacció de disciplina exemplar

dites

Un gust no amarga a ningú

A la llarga, concedir-se un plaer no és dolent sinó inclús bo

dites

Un llarg viatge comença amb un pas

Encoratja a iniciar el projecte que es tinga, encara que la dificultat que es preveu ens en lleve les ganes

dites

Un no hi pot escopir, i un altre hi pot cagar

Es diu al·ludint a un cas de favoritisme o desigualtat de tracte

dites