«menjar» — 478 resultats
text: menjar
+ Modifica la cerca
El menjar i el cardar no est pot aconsellar
De tota manera, sempre hi ha la veu de la prudència que diu que els consells en segons què no serveixen.
consells menjar
El menjar mitja vida fa i el dormir l'acaba d'afegir
Són dos hàbits saludables necessaris.
dormir menjar salut
El menjar picant vol vi abundant
La coentor demana beure
menjar beure vinya
El menjar sec és l'esca de la set
menjar
El menjar sense vi es torna verí
És una exageració per a recomanar de beure vi
vinya menjar
El menjar tot ho cura [o tapa]
El transcurs del temps ajuda a oblidar males experiències, i menjar reconforta
menjar
El millor menjar és l’apetit
Certament, quan es té gana, qualsevol aliment resulta profitós
menjar
El millor menjar és quan hom té gana
Certament, quan es té gana, qualsevol aliment resulta profitós
menjar
El millor rellotge i la millor campana és menjar quan es té gana
Hi ha un temps natural i fisiològic al que no li cal rellotges.
menjar
El molt menjar desmenja
A vegades, veure massa abundància de menges acaba llevant la gana perquè els ulls se saturen
menjar
El molt menjar porta poc menjar
Qui menja molt menjarà poc perquè emmalaltirà.
menjar
El peixet que vol menjar, la cueta s’ha de banyar
Significa que, per obtenir un benefici, premi o allò que es desitja, cal fer un esforç, sacrificar-se o passar per alguna molèstia prèvia. Es compara amb la necessitat del pescador de mullar-se per pescar.
animals mar
El pelicà s’obre el pit per a donar menjar als seus fills
Pels fills, es fan els majors sacrificis
animals
El poc menjar és sa, però no engreixa
Recomana una dieta saludable
menjar salut
El poc menjar és vida
salut menjar
El pollastre de gener, per Sant Joan ens el menjarem
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
animals menjar mesos sants
El pollet de gener, pel juny [o per Sant Joan] me'l menjaré.
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
animals menjar mesos sants
El que es cria amb aigua s'ha de menjar amb vi, com l'arròs i el peixolí
Com millor resulta el peix és fregit i acompanyat de vi blanc
plantes beure animals aigua menjar
El que no hagis de menjar, deixa-ho cremar
Aconsella preocupar-se de les coses pròpies, no de les dels altres.
menjar
El que no menjaràs mal no et farà
salut
El que no té filles, menjarà bunyols
Qui tinga filles casadores, les haurà de dotar de patrimoni i no es podrà permetre cap plaer, per poc que siga
parentiu menjar
El que s'haja de menjar la Justícia, mengem-nos-ho nosaltres
Vol dir que convé més arreglar les discussions a les bones que portar-les al jutge
justicia
El que t'has de menjar, tu mateix no has de cuinar
menjar
El que tinguis de menjar, no ho vegis cuinar
salut
El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
1 novembre. Refrany referit als raïms, que a partir del novembre comença a haver-n'hi menys. És un consell de temporada i de conservació. Abans de novembre, el raïm és fresc i abundant, permetent menjar-lo en major quantitat (de dos en dos grans). Després, amb el fred de Tots Sants, el raïm es torna més escàs o delicat de conservar, per la qual cosa es recomana racionar-lo o menjar-lo amb més cura (de gra en gra).
festivitats vinya
El rascar i el menjar tot és començar
Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar
menjar maneres de dir
El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.
En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida
diners menjar indumentària
El vi per menjar i no per traguejar
Convé com a acompanyament, no sol
beure vinya menjar
El vi pur, menjar curt
Destaca que el vi és un bon complement alimentar
menjar vinya
Els amanits sense oli són menjar del dimoni.
menjar plantes
Els bons menjars se'n duen els pesars
menjar
Els colzes no has de posar, en la taula per a menjar
És manca de compostura posar els colzes a taula mentre es menja.
cos huma menjar
Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar
menjar salut plantes
Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.
28 desembre. Cançó per penjar la llufa.
dormir menjar sants vinya
Els tomàquets fan mil menjars
menjar plantes
Els tomàquets i la sal són la gràcia dels menjars
plantes menjar
Els tres menjars que anirien més cars, si no se'n trobessin, són: alls, cols i moltó
menjar animals plantes
Em pensava que se'm menjarien!
Expressió que es diu quan s’ha patit un rebuig personal fort
dites
En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]
Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu
menjar treball llocs
En l’estiu no hi ha menjar roí
Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa
menjar estacions
En tot menjar la sal ve i va
menjar
ENDIUMENJAR
1. Vestir (a algú) amb la roba pròpia dels actes formals i dels dies festius. 2. Fer prendre (a alguna cosa) l'aspecte que presenta els dies de festa.
el bagul de les paraules oblidades
És de veres com si menjares peres i les cagares senceres
Quan algú és escèptic sobre el que altres i que acaba de dir fa un comentari o gestos que mostren la seva desconfiança
dites
Es menjaria el llevant i el ponent, [o el sol abans de sortir, o un bou amb les banyes, o les barres de son avi]
Fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.
diners menjar maneres de dir
Es menjaria les cames d'un bres, [o un llinatge, o les barres del tàlem, o un albat de vuit dies, o Poblet i Santes Creus, o Ifac i Montgó]
Fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc
menjar llocs diners maneres de dir
Es menjaria les claus de sant Pere, [o els blens dels llums, o els ferros dels fogons]
29 juny. Fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.
diners menjar maneres de dir
Es regla sana no menjar quan no es té gana
Menjar sense que apetisca fa gros o no assenta bé en l’estómac
menjar salut
És regla sàvia i molt sana, menjar quan un té gana
menjar
És sa menjar un bocí de pa abans d'esmorzar
salut
Escudella que no has de menjar, deixa-la cremar
Vol dir que convé no ficar-se en assumptes que no ens atanyen
menjar
Et passarà com a l'haqueta del senyor retor, que quan s'havia acostumat a no menjar, es va morir
Quan determinat comportament incorrecte i repetitiu d'algú li pot ocasionar conseqüències negatives per a la seua salut o per a la seua economia
animals maneres de dir
Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola
[Xerinola: Fer festa i divertir-se sorollosament].
festa menjar plantes
Fe: menjar bé.
menjar
Feina a rebentar, i menjar a esclatar
treball menjar
Feina fins rebentar, i menjar fins a esclatar i qui té pena, plorar
Vol dir que és necessari treballar molt, però també alimentar-se molt per a tenir forces per al treball.
menjar treball riure/plorar
Feina, fuig; menjar, acosta’t
Pereos
menjar maneres de dir
Feis-vos mel i vos menjaran les mosques.
Deixa entendre que se sol abusar de les persones que són massa blanes o condescendents
animals maneres de dir
Fer bon [o mal] ventrell [un menjar]
Es refereix directament a la digestió i a la sensació física/agradabilitat que provoca un aliment. Agradar, donar gust, esser plaent, assentar-se bé. O donar disgust, no ser agradable.
bona cos huma mal maneres de dir
Fer menjar ceba
Fer perdre la contenció. Excitar molt algú. Fer perdre la serenitat i la paciència
maneres de dir plantes menjar
Fer menjar pols [o terra] [a algú]
Vèncer-lo, enderrocar-lo
maneres de dir
Fer menjar [o fer rosegar] ceba
Fer enrabiar, donar càstig a qualcú
menjar maneres de dir plantes
Fer profit [el menjar]
Assentar-se bé
menjar maneres de dir
Fes allò que el senyor diu i amb ell menjaràs perdiu
Qui és obedient, servicial i complidor, és ben considerat pels superiors
persones animals menjar
Fes allò que l’amo et mana i menjaràs en sa taula
Qui és obedient, servicial i complidor, és ben considerat pels superiors
menjar persones
Fes bé al porc, que te’l menjaràs
Es diu com a moralitat o com a autorreprensió després d’haver obrat altruistament o amb la millor voluntat en favor d’algú i haver resultat l’esforç en va o, inclús, perjudicat el benefactor
persones animals
Fés lo que l'amo et mana, i menjaràs en sa taula
Recomana ser obedient i servicial.
menjar persones
Festa sense menjar festa no fa
menjar festa
Fins que el menjar no siga paït, no cal que digues “bon profit”
menjar
Foc, menjar i beguda, imprescindibles per a la vida
foc menjar
Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
S'utilitza per comentar situacions en què l'ordre, la presentació o petits detalls influeixen en la percepció social, sovint en un to irònic.
menjar
Gastar i menjar, tot és començar
Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar
diners menjar maneres de dir
Gratar i menjar, tot és començar
Quan comencem a gratar-nos, no pararíem perquè ens proporciona un gran plaer. També, a vegades fem un mosset sense ganes i se’ns obri l’apetit
maneres de dir menjar
Has menjat i no has begut: menjar de ruc
menjar beure
Haver de menjar moltes sopes
Haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa
maneres de dir treball
Haver de menjar sempre el mateix
Es diu quan algú repeteix sempre la mateixa cosa
maneres de dir
Haver-hi menjar per set gavatxos
menjar
Hi ha dos beures, però només hi ha un menjar.
Juga amb les paraules beure i veure
menjar beure
I doncs, què diuen?—Que sense menjar no viuen
Així es contesta humorísticament al qui demana què diuen
parlar
I van ser feliços i van menjar anissos.
menjar
Isidro, la vostra dona n'és molt docta en el cuinar: tira tanta sal a l'olla que jamai no es pot menjar
menjar
Ja vindràs a bordo a menjar galeta!
Ho diuen a algú per significar que ja pagarà un dia o altre la seva malifeta
maneres de dir
Jocs, menjars i amors, els primers són els millors
joc menjar amor
L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
L'escudella és pròpia del dinar, el reveixinat de segador menjat al matí o al vespre formen excepció i generalment rebutja menjar escudella al vespre i encara més si és sobrera del migdia.
menjar
L'esparver encanta els ocells que vol menjar, per que es deixin agafar
L’esparver es queda immòbil en ple vol, com algunes serps abans d’atacar, a fi que la possible presa no s’adone de la seua presència o no sàpia en quin moment ho farà. S'utilitza com a dita per descriure una situació on algú queda paralitzat davant d'un perill o una persona dominant.
animals
La dona quan ve del riu, se menjaria el marit tot viu
Significa que la dona quan ve de rentar està cansada i té molta fam. Les dones havien de portar la roba molla en un carretó que esdevenia, així molt pesant. Havien de fer sortir aquest carretó del torrent, tasca que era molt feixuga i feia venir gana.
parentiu
La dona que cria ha de menjar per dos
parentiu
La gana vol pa i no bon menjar
Denota que qui té bon apetit menja sense reparar en delicadesas.
menjar
La millor hora de menjar per al ric és quan té gana, per al pobre quan té pa
menjar
La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar
Quan no hi ha obligacions laborals o compromisos, es pot actuar lliurement
menjar
La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos
Perquè no en quede res, ni la carn, ni les potes, ni el cap, ni els ossos
animals menjar persones
La persona deu menjar per viure i no viure per menjar
menjar
La pitjor tirania és la de menjar tres vegades al dia
menjar
La sal és el menjar [o el pa] dels peixos
Es diu humorísticament
menjar animals
La testa, el menjar l'adreça
Recomana menjar per combatre el mal de cap.
salut
La tramuntana, bufant, bufant, es menjarà el pollí
Es diu quan la tramuntana comença a bufar a poc a poc augmentant la seva capacitat de destruir, assecar o endur-se-ho tot pel davant. La frase suggereix que el vent és tan fort que pot acabar amb la vida o el benestar fins i tot del bestiar (pollí).
oratge
La vergonya era verda i se la va menjar un ase [burro, ruc]
Expressió per trucar a algú desvergonyit
animals
La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes
joc oficis setmana
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res
Viure sense treballar
oficis menjar bona beure treball+1
Les bones paraules fan menjar els malalts
Significa que tractant la gent suaument i amb amabilitat se n'obté allò que es vol
salut menjar bona parlar
Les lletres negres fan menjar pa blanc
Significa que a força d'estudiar s'arriba a tenir una manera còmoda de viure
ensenyar