festa

El primer dia de maig a la fira me'n vaig

mesos festa

El que no té vespres, no té festes.

La il·lusió de les coses que estan per venir alegra més que la mateixa consecució de l'objectiu.

festa

El que s'exagera, fa la festa

Es refereix al fet que els esdeveniments inusuals són els que transcendeixen

festa

El qui és ballador, sempre li dura l'acció.

festa

El qui s'agrada del ball, de festa en festa va.

festa música

El tambor també és músic [o tropa]

En una comunitat o un col·lectiu no s’ha d’oblidar l’element considerat més insignificant i que, en realitat, és tan important o més que un altre

música festa

Els diumenges porten cua

El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners

treball setmana festa

Els ximples fan la festa i els llestos la celebren.

festa

En Basiva ja és a l’església

Equivalia a dir que ja havia començat o estava per començar el novenari

festa

En bodes i festes, mal va a les bèsties

Quan més tuacte hi ha, més treballen

animals festa treball

En bon ball t'has ficat

festa

En casa del dolçainer tots són balladors

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

festa casa oficis música parentiu

En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança

Quan hi ha bona educació es nota.

festa joc menjar

En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos

En aquests dies tot va en abundància

festa menjar

En la festa del patró, repic de campanes, coets, música i sermó

Són els elements utilitzats en tota festa d'un poble.

festa campana música

En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Aquesta és una cobla de ronda. La dita descriu amb molta gràcia la testosterona i l'energia dels fadrins (els fadrins eren els encarregats d'organitzar i pagar les festes), comparant el seu comportament amb el dels animals: «Relinxen com a bèsties»: Al·ludint a la força i els crits dels cavalls. «Bramen com a rossins»: Una forma de dir que feien molt de soroll o que anaven un poc "deslligats" durant la celebració.

animals festa llocs persones

En un lloc repiquen i en un altre fan la festa

Critica els inconseqüents i els desordenats

persones festa

Enterrar la sardina

Festa popular espanyola que marca el final del Carnestoltes i l'inici de la Quaresma, celebrant-se generalment el Dimecres de Cendra. Consisteix en una desfilada satírica que simula un seguici fúnebre, culminant amb la crema o enterrament d'una sardina simbòlica per representar la fi dels excessos i el començament de l'abstinència.

animals festa maneres de dir

Espatllar la festa [a algú]

Torbar-li l'alegria, donar-li un disgust enmig d'una satisfacció

maneres de dir festa

Està tan de festa, que no veu l'altar

Es diu referint-se a un qui no sap explicar allò que ha vist

festa

Estar de festa

Estar molt content

maneres de dir festa

Fa mal ballar amb el ventre buit

Significa que és difícil o incòmode fer qualsevol activitat, especialment la que requereix energia com ballar, quan es té gana o no s'ha menjat. S'utilitza per destacar que les necessitats bàsiques, com l'alimentació, s'han d'atendre abans que l'oci.

cos huma festa menjar música

Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola

[Xerinola: Fer festa i divertir-se sorollosament].

festa menjar plantes

Fer com els músics de Toses, que tocaven de franc i feien el gasto.

[Toses és un municipi català del Ripollès a la província de Girona]. Si ofereixen una feina de franc, per un costat o altre sortiran les despeses.

festa música

Fer el ball de l'orso

Ballar amb poca gràcia; moure's amb un cert ritme tot alçant de forma alterna un peu i l'altre, sense moure els braços

maneres de dir animals festa

Fer festa grossa

Estar molt content

maneres de dir festa

Fer festa major

Gaudir molt en una cosa

festa maneres de dir

Fer festa [d'alguna cosa]

Estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció

festa déu maneres de dir

Fer grossa festa de petit sant

Donar molta d'importància a coses insignificants

festa maneres de dir

Fer xerinola

Una festa no preparada amb molta alegria i soroll

festa maneres de dir alegria

Fer-li festes

Fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia.

festa maneres de dir alegria

Festa de foc, no la veges mai de prop

Recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants

festa foc consells

Festa de vila, tanca la porta i fila

Recomana sortir poc durant les festes majors, per evitar les molèsties que solen ocasionar

festa

Festa en dijous, carn en divendres

L’endemà d’alguna festa es mengen les sobres

setmana menjar festa

Festa sense masclets, tabalet i dolçaina, no és festa

Són elements que no poden faltar en cap festa popular al Pais Valencià,

festa música

Festa sense menjar festa no fa

menjar festa

Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual

Les fèmines, com la sal, donen alegria a la vida

festa menjar

Festa trasladada, festa esgarrada

Vol dir que les festes que es passen d'una diada a l'altra solen anar malament i esser poc celebrades

festa

Festes em fas, no me’n sols fer, o m’has d’enganyar o m’has de menester

Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo

persones festa

Festes passades, coques menjades

Vol dir que en haver passat l'ocasió de fer o obtenir una cosa, ja no cal pensar-hi més, ja és inútil intentar-la

menjar festa

Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida

No pensis més en una cosa que ja no puguis obtenir.

festa

Fotre's de la música i del tocador

Anar, algú, a la seva; desentendre’s de les adversitats i els maldecaps dels altres

música festa

Fum d'altar, botifarres a l'olla

Vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar

menjar festa

Gallina i moltó, olla de festa major

Ressalta l’excel·lència de les seues carns

menjar festa animals

Haver-hi altar fumat i missa de tres )

Haver-hi una gran festa o solemnitat. Irònicament, haver-hi baralles i conflictes

festa maneres de dir

Haver-hi ferralla

Sentir-se molt els instruments metàl·lics d'un grup musical

música festa

Ja s’han acabat les festes, els bous, balls i corregudes, i s’ha quedat Sant Pasqual mirant el raval de Nules

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Descriu perfectament eixe sentiment de buidor i malenconia que queda quan s'acaben les festes patronals. Encara que Sant Pasqual és el patró de Vila-real, la seua imatge (o la de la seua ermita) "mira" cap al sud, cap a les terres de Nules, simbolitzant eixa connexió geogràfica i festiva entre els pobles veïns de la comarca.

festa llocs

Ja ve la fira de Tots Sants

1 novembre. Aquesta frase ens transporta directament a Cocentaina! La Fira de Tots Sants, creada el 1346, és una de les més antigues i importants de tot el territori. És el moment de comprar els fruits secs, les eines per al camp i la roba d'abric per al fred. El fred ja és aquí i que la gent es prepara per al recolliment de l'hivern, però amb una última gran festa al carrer. La fira enceta el cicle de celebracions més importants de l'any (de Tots Sants a Nadal).

festa festivitats

Ja vindrà la festa del nostre carrer!

Es diu en to d'amenaça, com dient "ja ens veurem, ja vindrà l'ocasió de venjar-me!"

festa

Jo sóc músic

Indica que u no vol saber res d'una qüestió, problema, conflicte...

música festa

La bona festa es comença la vespra

Totes les bones coses requereixen un temps d’espera o de preparació

festa

La carn que no es remou per Carnestoltes no és carn, que és fang

Critica els que no participen en la festa

festa festivitats

La carn que no fa moguda per Carnestoltes tira-la al rec

Critica els que no participen en la festa

festivitats festa

La festa, un mateix se la fa

festa

La fusta de maig fa més bona música

El mes de maig els pastors tallaven la fusta per fer els flabiol

música festa

La gent fa la festa

Ressalta que importa més la voluntat col·lectiva que no la tradició o les lleis

festa persones

La millor festa de casa és quan toca la Tomassa

Vol dir que per les festes es sol menjar bé

festa menjar

La missa major és missa de senyor. [o Qui va a missa major, o té molts quartos o molta devoció]

Significa que al dit acte religiós, per la seva mes llarga duració, no poden assistir-hi els obrers sino en especials solemnitats de l'any.

diners festa

La mort de l'ase és la festa dels cans

De la desgràcia d'un, altres se n'aprofiten.

animals festa mort

La música pagada no fa soroll

Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interés per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat

música festa

La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel

25 desembre. Hom creu que, durant la nit nadalenca, tots els estels surten i brillen tant com poden, per tal de veure i adorar el Nen Jesús.

festa festivitats dia i nit

Les bones festes comencen a la vigília

La il·lusió de les coses que estan per venir alegra més que la mateixa consecució de l’objectiu

bona festa

Les borumballes, a les falles!

festa

Les campanes grosses donen campanades, però no sempre toquen a festa

També toquen a morts, avisen de guerra, focs...

festa campana música

Les festes de Nadal se passen al fumeral

25 desembre. És com més calent s’està pel temps de fred

festa festivitats mesos oratge

Les festes majors causen [o porten] dolors [al ventre]

Es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent

menjar festa salut beure

Les festes, per a alguns, són pestes

festa

Lloc a la balladora!

festa

Lo que han guanyat en set fires, ho perden en un porrat

festa

Lo que sobra, fa la festa

Vol dir que per a una festa complerta cal no mirar prim en les despeses i demostrar abundància

festa menjar

Mai m'han tret que no hagi ballat

Ho diuen per manifestar que estan resolts a fer qualsevol cosa

festa

Maig boig, festes moltes i pa poc

És el mes de les festes per excel·lència, però ja escassejaven els fruits de la collita de l'any anterior.

festa mesos

Me'n dones més que un músic

Ser molt generós

música festa

Mentre Maria és al ball, a casa se li crema el tall

Denota que hom no pot parar atenció i curar de dos afers alhora.

casa festa

Més val seure que mal ballar

Significa que és preferible no fer una tasca si no es tenen els coneixements o els recursos per fer-la bé. Aconsella evitar fer les coses precipitadament o de manera mediocre, valorant més la qualitat que l'acció per si mateixa.

festa

Més val una festa que dos diumenges

festa

Músic pagat fa mal so

Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé

música festa

Músic pagat fora mal de caps

Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interés per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat

música festa

Músic pagat no fa bon so

Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interés per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat

festa música

Músic [o música] pagat/da fa mal so [o no fa bon so]

Vol dir que quan un ha cobrat endavant la seva feina, o no la fa, o la fa malament

música festa

Música celestial

Dit per a indicar que alguna cosa es desconeguda per algú

música festa

Música pagada fa mal so

Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interés per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat

festa música

Música [o la cort celestial]

Els que volten algú admirant-lo

música festa

Músics i berra, tots per terra

festa música

Nadal en dimarts, festes a grapats

25 desembre. Seran festa els dies 23, 24, 25, 26 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener.

festa festivitats setmana

Nadal en diumenge, totes les festes es menja

25 desembre. Perquè s'escauen en diumenge Nadal i Cap d'Any.

festa festivitats menjar setmana

Nadal en divendres, crema fins les cendres

25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s’haurà de rescabalar com es puga

festa festivitats setmana

Neu abans de festes mata persones i bèsties

[festes de Nadal (25 desembre), Any Nou (1 gener) i Reis (6 gener)]. Si la neu arribava massa d'hora, quan encara s'havia de collir o moure el bestiar, les conseqüències eren nefastes. Significa que una nevada prematura (per Nadal o abans) agafava la gent desprevinguda, sense prou llenya o reserves, i el fred intens podia ser mortal.

animals festa oratge persones salut

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada

[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.

animals festa festivitats oratge

No es pot ballar d'empentes

Ho diuen d'una cosa que presenta moltes dificultats. S'utilitza per indicar que les coses no es poden fer per la força, amb presses excessives o sota una pressió que impedeixi el seu desenvolupament natural.

festa

No faltar res o cap gra a sa dobla

No mancar res a una festa, treball o altra cosa; haver-hi tot el que és necessari i convenient

festa maneres de dir treball

No hi ha ball a la vila que ella no hi siga

música festa

No hi ha barber mut, ni músic tossut

Si els barbers tenen fama de xerraires, els musics en tenen de ser un poc vividors i pocavergonyes.

festa música

No hi ha fira sense garbes

Es diu perquè les primeres fires són dins el maig, quan ja seguen ordis

festa camp

No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball

treball caça joc festa

No tocar les espardenyes en terra [o a terra]

Ballar amb molta agilitat, lleugeresa o gràcia. En sentit figurat, s'utilitza per descriure algú que es mou amb tanta destresa que sembla que no toqui a terra.

festa maneres de dir música indumentària

No vulgues més mal veí que un aprenent de violí

Fa burla dels músics en general mentre aprenen i practiquen, per repetitius i desentonats

música festa

Obrir el ball

Ser els primers a ballar. Figuradament significa iniciar, donar començament o posar en marxa una activitat, negociació o celebració. S'utilitza sovint per indicar qui o què comença una sèrie d'esdeveniments.

festa maneres de dir

On hi ha músics, no hi falten musiques

Es diu referint-se al caràcter renouer i baralladís que solen tenir els músics

festa música

Pagar la festa [ o els plats trencats]

Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres

maneres de dir festa