Refranys vell

maneres de dir, vell

Any de mal temps, fins i tot les velles posen dents (Antigament, els ancians solien estar desdentats, però quan la necessitat apretava, havien d’esforçar-se a menjar del que hi haguera)

any, persones, mal, cos huma, temps, vell

Aprendre a viure és la gran lliçó que poden donar-nos els vells (Les persones velles acumulen l’experiència de tota una vida)

vell, persones

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arraïlat (Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar)

plantes, vell

Arbre vell, trasplantat a terra nova... no prova (Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar)

vell, plantes

Ase vell, cabestre nou (Recomana dissimular la vellesa amb ornaments o de qualsevol altra manera)

animals, vell

Ase vell, més matadures que pell (Els animals vells solen estar senyalats de baralles, accidents i decrepitud natural)

vell, animals

Bandera vella, honra de patró [o capità] (La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les)

vell, oficis, mar

Barba blanca senyal de vellesa (Així sol ser)

persones, colors, cos huma, vell

Barca vella no aguanta vela nova.

oratge, vell, mar

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació] (Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil)

mar, vell, persones, animals

Barca vella, bony o forat (Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem)

vell, mar

Barca vella, per fer-ne estella (Significa que a qui li van malament les coses solen acumular-se-li les desgràcies)

mar, vell

Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta (Constata que els xiquets de pit riuen de no res i els vells peten molt sovint)

vell, riure/plorar, parentiu, cos huma

Bullir la ceba [a algú] (Es diu d'algú que és molt vell i que, doncs, viurà poc)

maneres de dir, plantes, vell

Burro vell, tot són coces (La vellesa i les seues malalties connexes solen derivar en mal caràcter)

animals, salut, vell

Burro vell, tot són guitzes (Adverteix que els insociables i maleducats menyspreen els altres)

persones, vell, animals

Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat] (Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes)

menjar, vell, casa

Cansada va la vellesa, i no és estrany després de tants anys de caminar

salut, vell

Cap avall no hi ha ningú vell (Es diu quan sense esforç, amb facilitats, es poden aconseguir les coses)

cos huma, vell

Cap blanc fa respecte (La vellesa ha de ser respectada)

cos huma, maneres de dir, vell

Cap jugador no arriba a vell

joc, vell

Caure de vell (Pròxim a caure, destinat a desaparéixer prompte, que no té la força de mantindre's)

maneres de dir, vell

Cavall regalat, quan és vell roda la sínia (Significa que, en general, s’aprecia poc allò que no ha costat d’aconseguir i es relega)

animals, vell

Cistella vella, carabassa novella (Recomana dissimular la vellesa amb ornaments o de qualsevol altra manera)

vell

Com més edat, més es coneix del món la falsedat (A major edat, més experiència en la vida s’ha adquirit)

mon, vell

Com més vell, més burro [s] (És una declaració de la degradació inherent a l’edat)

persones, vell, animals

Com més vell, més cervell (La molta edat comporta molta experiència en la vida)

persones, vell, cos huma

Com més vell, més pell (La molta edat comporta molta experiència en la vida)

vell, cos huma, persones

Com més vells, menys valem (A mesura que en guanyen anys va deteriorant-se la salut)

vell, persones, salut

Com més vells, més burros (A la vellesa decauen les facultats, es perd memòria i s’accentuen els defectes)

animals, vell

Consell de vell, caga’t en ell (No es pot obtenir més del que és possible. Els vells solen perdre memòria)

vell, persones, consells

Consell de vell, del cel avís (La molta edat comporta molta experiència en la vida)

vell, consells

Consell de vellesa, consell [o guia] de jovenesa (La molta edat comporta molta experiència en la vida)

consells, vell

Cosa de vellea, bon foc en ella (És un menyspreu a les coses pròpies dels ancians perquè a vegades són molt repetitius, rapapiegen i parlen foradat)

foc, bona, vell, persones

Cuida els pares vells i a la vellesa seràs cuidat com ells (És un consell general)

consells, parentiu, vell

D'una caldera vella, se'n fa una altra de vella

vell

De l'any de la neu (D'un temps molt antic)

maneres de dir, vell, any

De l'any de la quica (D'un temps molt antic)

any, vell, maneres de dir

De l'any de les tàperes (D'un temps molt antic)

any, vell, maneres de dir, plantes

De l'any de tirurany (D'un temps molt antic)

vell, maneres de dir, any

De l'any vuit (D'un temps molt antic)

any, maneres de dir, vell

De l'avior (D'un temps molt antic)

vell, maneres de dir

De llarga mà (De fa molt temps)

vell, maneres de dir, cos huma

De l’amic el consell i l’experiència del vell (Convé fer cas de qui ens vol i de qui té més experiència)

persones, vell, animals, consells

De l’any de la catapumba (Molt antic)

maneres de dir, vell, any

De l’enemic, el consell; i l’experiència, del vell (Convé fer cas de les amenaces per a estar preparats, i de l’experiència de qui haja viscut alguna situació semblant a la nostra)

consells, amistat, vell, persones

De rics es dóna consells i de vells remei (Amb diners se solucionen o s’alleugen molts problemes, i amb experiència ens equivoquem menys)

consells, persones, diners, vell

De temps (Expressió emprada per a indicar que algú o alguna cosa té molts anys)

maneres de dir, vell

De temps immemorial (D'un temps molt antic)

maneres de dir, vell

Pàgina 2 de 6.

El Refranyer