oratge

Nevades darrerenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer

Això diuen

oratge mesos

Nevades en abril, pedregades a l’estiu

oratge estacions mesos

Nevades tardorenques, pedregades primerenques

Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic

oratge

Nevar a l'agost

Posar cabells blancs abans de l'edat

oratge maneres de dir mesos cos huma

Nevar con si caigueren tovallons

oratge

Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar

Fa massa calor per a cremar energies i massa fred per a estar en ambient humit

mesos oratge mar

Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa.

[carabassa = antic recipient per a l’aigua]. Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor

estacions oratge plantes

Ni aire fresc estant suat ni posar-se en carrer que no treu cap

Només porten a situacions negatives. El primer per a la salut i el segon per posar-se a lloc o en condicions de dificultat insuperable.

oratge salut

Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig

Són vents habitualment forts i carregats de pluja

oratge

Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges

[truja = femella del porc]. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre. Fa referència a la necessitat que certes festes, fires o situacions (com la cria de truges) tinguin elements indispensables per ser completes o tradicionals, moltes vegades lligades al cicle lunar i a l'abundància.

animals festivitats oratge

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada

[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.

animals festa festivitats oratge

Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu

Fa al·lusió als conceptes climàtics següents. Dies associats a la boira hivernal ia les nevades. A la necessitat de tenir abric pel fred hivernal. A gaudir i aprofitar els dies assolellats de l´hivern. No us refieu de l'aparença de dies assolellats de l'estació sense oblidar que són dies d'hivern. L'hivern és llarg i tard o d'hora afecta el rigor hivernal. Si lhivern és humit i lestiu sec és un patró normal climàtic.

estacions oratge

Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna.

joc oratge setmana

Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat

indumentària oratge mesos

Ni gent d'Ascó, ni vent d'Aragó

Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre

llocs gent oratge

Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi]

L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts

estacions oratge plantes vinya indumentària

Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna

Nadal: 25 desembre. Recull les condicions que es consideren "normals" o "ideals" per a cada cicle de l'any. La neu per Nadal es considera bona per a la terra i una benedicció. La pluja durant la Quaresma assegura la collita. El Carnestoltes es fixa en funció de la primera lluna plena de primavera (que marca la Pasqua). Per tant, el calendari lunar sempre determina aquestes festes i és habitual que hi hagi lluna durant les celebracions de carrer.

festivitats oratge

Ni omplir barral sense embut, ni tenir quan plou el corral brut

Dues consellas per evitar tolls de líquid per terra. Si el corral és brut, l'albelló s'embossarà i la casa es pot negar.

oratge

Ni per calor ni per fred no deixis el teu indret

Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant

oratge

Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret

Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant

oratge indumentària

Ni per fred ni per calor, no deixes la capa, pastor

Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant

oficis oratge indumentària

Ni plou ni neva

oratge

Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol

oratge

Ningú no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona

4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.

mesos oratge sants

Nit boirosa, nit escatosa

["Escatosa" fa referència a l'abundància d'escates, és a dir, a una bona pesca]. És un consell de pescadors que associa la boira amb una pesca profitosa. Es diu perquè quan hi ha molta boira, s’agafa molt de peix

oratge mar

Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern.

Les gelades en una nit estrellada solen ser molt grosses. L'endemà, tot i que surti el sol, el fred és tan intens i sec que es fa insuportable. És l'infern de les muntanyes i les planes, on el gel no es fon en tot el dia i el vent pot fer que la sensació tèrmica sigui extrema.

estacions oratge

Nit de juliol, pluja no vol

No sol ploure a les nits d’estiu, i tampoc no es desitja perquè tothom pren la fresca al ras

mesos oratge dia i nit

Nit de juliol, tota la roba al vol

Fa calor inclús de nit

mesos oratge dia i nit indumentària

Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada.

6 de gener. El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora. Si la Nit de Reis el cel és ben clar i ple d'estrelles, malament rai, perquè vol dir que l'anticicló s'ha instal·lat i no portarà la pluja que la terra necessita a l'hivern. La saviesa del camp sempre ha preferit una nit tapada o amb una mica de neu, que és la que "fa saó" i prepara una bona collita.

any festivitats mesos oratge

Nit entrada, porta tancada

No cal fiar-se'n.

casa oratge

Nit entrada, vela lligada

oratge

Nit estrellada, forta gelada

Ens recorda que, quan el cel està completament clar a la nit, sense cap núvol, la calor acumulada durant el dia s'escapa cap a l'atmosfera. Això provoca una caiguda dràstica de les temperatures a la matinada, donant lloc a les conegudes gelades d'inversió tèrmica.

oratge

Nit estrellada, tramuntana assegurada

oratge

No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna

Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres

persones oratge

No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat

23 abril. Indica la inestabilitat climàtica primaveral abans de l'estabilització del temps, subratllant que l'hivern pot perllongar-se. S'utilitza per advertir contra la confiança excessiva en el bon temps d'inicis d'abril.

estacions mesos oratge sants

No digues mai que plou fins que trone

La tronada confirma que la pluja és o serà consistent, sobretot a l’hivern, ja que a l’estiu hi poden haver tormentes seques

oratge

No digues mal d’un dia que passat no sia

Vol dir que mentre queda temps a passar, es pot esperar un bon resultat

oratge

No diguis mai que plou, fins que no troni

oratge

No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat

Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa en mànegues de camisa per si de cas

oratge

No és bon Corpus si la ginesta no va a mar

Ho diuen perquè es creu que per Corpus acostuma a ploure

festivitats mar oratge animals

No és bon maig si no deixa les basses plenes

Està dient que maig és, de natural, plovedor

mesos oratge

No és bon maig, que el burro [o ruc] no tremoli a l'estable

Vol dir que pel maig encara fa fred

oratge mesos bona animals

No es mou la fulla de l'arbre, sinó fa aire

Indica que tot fenomen o succés té una causa, normalment externa o superior. Res no es meneja sense un motiu o una voluntat prèvia.

oratge plantes

No es mou l’arbre si no fa vent

Significa que les coses no passen per art de màgia: sempre hi ha una causa, un motiu o un origen darrere de qualsevol acció o fenomen. Justifica que quan la gent rumoreja coses o critica algú és perquè hi ha algun motiu o indici.

oratge plantes

No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.

25 desembre. [gregalada: vent fort de gregal]. Hom creu que per Nadal mai no es produeixen gregalades.

festivitats oratge

No es va al cel amb cotxe

És una expressió per indicar que no es pot tenir tot, que la vida requereix esforç i que no tot s'aconsegueix fàcilment o amb comoditat.

oratge

No et fies de sol de febrer ni de coixera de llebrer

El sol de febrer no escalfa, per més radiant que siga el dia. El llebrer pot coixejar momentàniament a causa d’algun colp sense importància

oratge animals

No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat

Desconfia dels oratges impropis de la seua època

oratge estacions

No et fiïs de cel estrellat ni de gat esverat

Es diu referint-se a les persones excessivament pacífiques i calmades, que en irritar-se solen esser molt temibles

animals oratge

No et fiïs de l'aire del mes que comença amb abat (Sant Gil) i acaba amb frare (Sant Jeroní).

1 setembre: Sant Gil. 30 setembre: Sant Jeroní. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.

mesos oratge sants

No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar

oratge

No et fiïs de tramuntanes clares ni de gregals foscos

oratge

No et fiïs del març que sigui companyó, perquè l'abril pot ser traïdor

oratge mesos

No et tiris en mar quan està brava

mar consells oratge

No fer ni una gota d'aire

S'utilitza per descriure una situació de calma total on no es mou gens el vent. Indica que l'atmosfera està completament quieta, sovint fent referència a un dia molt calorós, pesat o d'estiu on la manca de moviment de l'aire provoca sensació d'ofec.

oratge maneres de dir

No fer ora de temps

Es diu quan no coincideix el temps

maneres de dir oratge

No fer un alé d'aire

No còrrer gens de vent

oratge maneres de dir

No hi ha boda sense dol ni dissabte sense sol

Encara que realment no siguen visibles, els imaginem

oratge persones

No hi ha Candelera sense neu ploranera

2 febrer. Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred. Indica que és una època de ple hivern on les precipitacions i el temps hivernal són normals, sovint lligades a la previsió de la primavera.

festivitats mesos oratge

No hi ha cap dimarts sense pluja.

oratge setmana

No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol

És una manera d’alegrar l’esperit de qui treballa tota la setmana

oratge setmana treball

No hi ha dissabte dins de l'any que el sol no vejam.

S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.

any oratge setmana

No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor

Confirma que hem d’admetre les circumstàncies tal com són

persones oratge amor

No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor, ni vell que no hagi estat valent.

S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.

amor oratge persones setmana

No hi ha dissabte sense sol, ni partera sens dolor

Confirma que hem d’admetre les circumstàncies tal com són

persones oratge

No hi ha dissabte sense sol, ni romaní sense flor

Encara que realment no siguen visibles, els imaginem

plantes oratge

No hi ha dissabte sense sol, ni viuda sense dol [o sense consol]

Confirma que hem d’admetre les circumstàncies tal com són

oratge persones

No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.

Sentències populars. Hi ha coses que per naturalesa pròpia fan alegria o pena. S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.

oratge persones setmana mar

No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor.

S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.

amor oratge persones setmana

No hi ha divendres sense dol ni dissabte sense sol.

El divendres sembla un dia dolent: no així el dissabte.

mort oratge setmana

No hi ha lluna com la de gener ni amor com el primer

L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa com el primer amor

oratge amor mesos

No hi ha Març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami

mesos oratge animals

No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi, ni dona que no bogegi, ni fill d'ase que no brami

mesos parentiu oratge

No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu

25 març: L'anunciació de Maria per l'Arcàngel Gabriel]. En març encara neva.

festivitats mesos oratge

No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent

Significa que el vent de ponent (oest) és el més eficaç per fer desaparèixer la neu, ja que és un vent sec i sovint temperat que accelera la seva fusió o evaporació.

oficis oratge

No hi ha res nou davall la capa del cel

S'usa per a expressar que la major part de les coses que se'ns presenten com a innovadores ja han estat dites o fetes en altres temps.

oratge

No plou per a qui anar vol

A qui té voluntat de fer alguna cosa, no el detura res ni ningú

oratge persones

No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar

oratge estacions

No saber si està ras o si plou

Ignorar, no saber com van les coses

oratge maneres de dir

No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port

oratge plantes camp

No t'embarques per l'abril, si no vols estar en perill

La primavera és un temps de canvi i transició, i per tant d’oratge inestable i imprevisible

mesos oratge mar

No tothom que es pica al pit, en el cel serà inscrit

Es diu de qui se sent així mateix com ple de virtuts i intenta fer creure el mateix als altres, quan la realitat és molt diferent

oratge

No tots els dies són iguals

En cap sentit. N'hi ha de feiners, de festius, de bons, de manco bons, d'alegres, de trists…

oratge

No trona sempre que llampega

oratge

No vages de nit si et guardes, perquè mai tindràs prou guardes

oratge

Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona

4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.

oratge sants maneres de dir

Nostra Senyora de la Bona Guia, feu-nos planera del mar la via

sants mar oratge

Novembre acabat, hivern començat

El fred ja es deixa sentir

mesos oratge

Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós

Auguren bones collites

oratge mesos festivitats

Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat

És l’inici dels freds hivernals i de la inactivitat al camp després de la sembra i l'obligació de guardar els aliments i preparar-se per a l'hivern.

camp mesos oratge

Novembre i gener tenen el mateix temper

Són molt similars quant al comportament de l’oratge, com juny i setembre

mesos oratge

Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat

Les tempestes elèctriques tardorals auguren un hivern rigorós

oratge oficis animals mesos

Novembre, febrer i març, són bons germans

Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts

bona mesos oratge

Novembre, març i febrer s’avenen d’allò més bé

Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts

oratge mesos

Nugolat o fent gotetes, giraboix o farinetes.

oratge

Núvol enta[a, hacia] Aragó, i clar enta Balaguer, torneu los bous enta el paller

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs oratge

Núvol rodó, vent o neu en abundor

oratge

Nuvolada a la posta, Gregal a la porta

La posta ennuvolada anuncia la imminència d’aquest vent

oratge

Nuvolats en creu veig, prest sortirà es llebeig

Si els núvols s'entrecreuen, plourà.

oratge