`
Es diu per reflectir el caràcter tossut d'una persona que, davant de situacions evidents, no vol fer cas de l'actuació més lògica
Es diu de les persones o animals molt testarruts
Ésser una cosa molt antiga o molt coneguda
[S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa]. Expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells
Es refereix a les del Tuira quan passa per València
Es diu d'una persona o animal molt entenent, de gran capaçitat de comprensió
Dit d'allò que passa a algú, important, transcendental, per la seua gravetat, els seus inconvenients, etc.
Ser una cosa clara, indubtable, de resultat segur, no poder fallar, no tenir rèplica.
Ser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses
Ser pobre, encara que tingui aparença o pretensions de ric. Es diu al·ludint al soroll característic que fan els grills, que imita el so de ric, ric
Ser molt tossut o perseverant en aluna cosa, de vegades amb manca de seny i actuant per impulsos
Tractar algú molt malament, sense consideració
Poc-seny, estrabul·lat, que fa les coses de pressa i sense mirament ni reflexió; malgarbat, malvestit, sense gens de gràcia
Tindre tendència a burlar-se dels altres; ser algú que acomboia els altres
Conquistador sense escrúpols ni respecte als amics
Es diu del qui estalvia coses insignificants i malgasta d'importants