`

Refranys maneres de dir

maneres de dir

La por és lliure

Significa que la por se la fa u mateix, i si u mateix no li posa límit, pot arribar a la bogeria

maneres de dir plantes parentiu

La primera flor de la carabassera

El primer fill o filla d'una família, però també relacionat amb una nissaga més ampla, el primer net o neta

maneres de dir

La primera per al xiquets

Per exemple, quan algú guanya la primera partida

maneres de dir

La processo es llarga i el ciri molt curt

Aconsella administrar be les coses per a que duren

maneres de dir

La processó va per dins

Es diu de qui experimenta, sense manifestar-ho, un estat de torbació de l'ànim, especialment de por

maneres de dir menjar

La prova de l'ou

Es tracta de ficar un ou dins l'aigua per a calcular la quantitat de sal que fa falta per fer la salmorra o les olives de l'engerra

maneres de dir

La prova del nou

La prova determinat o definitiva per treure l'entrellat d'alguna cosa

maneres de dir

La punta de la fava!

Expressió malsonant de negació, d’oposició

maneres de dir

La puta d'oros

Exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.

maneres de dir

La quadratura del cercle

Demanar coses impossibles

maneres de dir

La que l'espera

Expressió emprada per a indicar que algú té molta feina pendent

maneres de dir

La quinta essència

Grau molt concentrat

parlar maneres de dir llocs

La raó del pont de Lleida: paga i calla

Es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar

maneres de dir

La raó no vol força

Significa que davant l'evidència de la raó no valen resistències

maneres de dir

La realitat supera a la ficció

Adverteix que no sempre allò que ens imaginem és encertat

maneres de dir

La resta són trons

Es diu per a ponderar la importància d'allò que s'acaba de dir

gent joc justicia llocs mal menjar mesos oratge sants mar maneres de dir indumentària

La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera

24 agost. La data apareix com a dies amb intensitat de trons, tempestes destiu.

maneres de dir

La setmana dels set diumenges

Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa

maneres de dir

La setmana dels tres dijous

Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa

maneres de dir

La setmana entrant

La setmana que comença

maneres de dir

La setmana que no farà vent

Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa

maneres de dir

La sort del cancarró, que pensava batre i bateren-lo

Es diu referint-se a algú que pensava enganyar els altres i n'ha sortit enganyat ell

maneres de dir

La vergonya se'l menja

Es diu de qui te molta vergonya

maneres de dir

La veritat és que

Expressions amb què s'introdueix una declaració que pot semblar estranya o inversemblant.

maneres de dir

La veritat sempre sura

La veritat sempre ix, sempre acaba triomfant

maneres de dir déu

La veu de Déu

Les inspiracions sobrenaturals

maneres de dir

La veu de la consciència

La sensació de censura sobre el mèrit moral de les pròpies obres

maneres de dir

La vida és així

Comentari de resignació

maneres de dir treball persones oficis animals

Les aranyes a filar i les persones a treballar

Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat

maneres de dir

Les cames li fan figa

Estar cansat i fer mal les cames

maneres de dir mon

Les coses d’aquest món són com són

Es diu perquè les coses del món són inconstants i mudables

maneres de dir

Les coses, en calent.

Quan tenim un primer impuls i canviem d’idea o hi fem modificacions, el resultat no sol ser tan bo com el que havíem imaginat al primer moment

maneres de dir

Les darreries de l'home

Les quatre destinacions finals de l'ànima humana en separar-se del cos, o sia: mort, judici, infern i glòria

plantes maneres de dir

Les faves, donades o furtades

Es diu perquè son molt cares i tot es escorça

maneres de dir

Les males noticies corren més que les bones

Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat

oratge maneres de dir

Les males noves, corren més que el vent

Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat

maneres de dir treball cos huma

Les mans a la filosa, i els ulls a la porta

Vol dir que cal treballar i vigilar al mateix temps

maneres de dir cos huma casa

Les mans al cul i el cul a casa

Es diu quan algú està tocant alguna cosa que no deu tocar

maneres de dir plantes cos huma

Les mates tenen ulls i el romani [o les parets] orelles

Es diu per indicar que quan menys ens ho pensem, hi ha qui ens veu o ens escolta

cos huma maneres de dir

Les parets tenen orelles

Algú, poder escoltar darrere la paret

cos huma maneres de dir

Les parets tenen ulls i orelles

Significa que de darrera les parets és fàcil sentir i veure allò que algú diu o fa, sense que aquest se n'adoni

maneres de dir

Les penes no maten, però envelleixen

Significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit

maneres de dir

Les píndoles amargues estan recobertes de sucre

Significa que les coses de bella aparença solen portar els defectes ocults

maneres de dir treball

Li agrada més un vagarí que cent retories

Es diu d'una persona malfeinera i rodamón

maneres de dir

Li agrada que el vegin

Es diu de qui vol destacar

maneres de dir vinya plantes

Li dius figa i entén raïm

Es diu quan una persona no entén el que li diuen

maneres de dir

Li falten hores

No té prou de temps pes acudir a tot

maneres de dir

Li fotré barres avall

Dir-li totes les injúries i retrets que vénen a la boca

maneres de dir

Li han donat fetge de penjat

Es diu d'un qui va massa darrera d'un altre

maneres de dir

Li poden fiar doblers sense comptar

Es diu d'una persona molt honrada, que mereix tota confiança

indumentària beure maneres de dir donar

Li podeu donar beure amb un esclop

Es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap

maneres de dir

Lladrar a la lluna

Cridar o protestar inútilment

maneres de dir

Lladre com Carracuca

Ser un estafador, una persona inclinada a apropiar-se les coses dels altres

maneres de dir riure/plorar

Llàgrimes de bacora

Es diu dels plors fingits, falsos

maneres de dir

Llamps i trons

Expressió d'enuig

maneres de dir diners

Llançar els diners

Malgastar-los, emprar-los inconsideradament

maneres de dir animals

Llançar els gossos als garrons

Posar en un compromís o en una situació de difícil solució

maneres de dir alegria campana

Llançar les campanes al vol

Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc.

foc maneres de dir

Llançar [o afefir] més llenya al foc

Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió

foc maneres de dir

Llançar-se a sang i foc

De manera violenta, arrasadora.

cos huma maneres de dir

Llançar-se als braços

Abraçar-s'hi impulsivament

maneres de dir

Llançar-se als peus [d'algú]

Suplicar-lo instantment i humilment

maneres de dir

Llarg i prim com un gànguil

Es diu d'una persona molot alta i prima

maneres de dir

Llarg i prim, parent d'en Bufa

Referit a algú que és espigat, esprimatxat, molt alt i prim

maneres de dir

Llaurar dret [o tort]

Portar-se, obrar, bé o malament

maneres de dir

Llaurar en arena

Fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.

maneres de dir

Llaurar fondo

Aplicar-se plenament, intensament, a un treball, una activitat, etc.

maneres de dir cos huma

Llavar-li [a algú] el cervell

Tindre'l a la seua disposició, fer-ne el que es vol

cos huma maneres de dir

Llavar-se les mans l

Desentendre's d'un problema i no voler implicar-se

maneres de dir

Llegir entre ratlles

Entendre allò que ha volgut dir un altre en un escrit, bé que no ho haja dit clarament

maneres de dir cos huma

Llegir-li la mà

Pronosticar-li el que li ha de succeir

maneres de dir justicia

Llei de l'embut, per mi l'ample per tu l'estret

Quan debem aplicar un mateix criteri aquest sol ser desproporcional en funció des nostres interesos

maneres de dir

Llei de l’embut

Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir als seus subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos

maneres de dir

Lleig com un pecat

Person o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri

animals parlar maneres de dir

Llengua d'escurçó

Mala llengua, propensió a la maldiença