Tema
maneres de dir
22.523 refranys catalogats sota aquest tema.
La mare del Tano!
Exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.
maneres de dir
La mare que et va matricular
Exclamació per expressar indignació contra algú
maneres de dir
La mare que et va parir! [o qui el va parir! etc.]
Exclamació per expressar indignació contra algú
maneres de dir
La mare que t'ha parit
Sorpresa, o acceptació
maneres de dir
La mare que va! [i el pare que ve!]
Expressió usada per a denotar admiració, sorpresa, etc.
maneres de dir
La mel no és feta per la boca de l’ase.
Es diu d’una persona que no és capaç de trobar gust o mèrit a una cosa que realment en té. O bé, que tria el pitjor entre totes ses coses que li presenten
maneres de dir animals
La mel sa la mengen perquè és dolça.
Significa que les persones amables de tracte són estima- des de to
maneres de dir
La merda sempre fa pudor
Indica que la mala acció té mals efectes
maneres de dir
La meua dòna
Quan l'home es referix a la dòna en la que està casada
maneres de dir persones amor
La meua [o teua , o seua , etc.] gent
Les persones de la família d'algú. Les persones que algú té a les seues ordres
maneres de dir
La mort del porc
Mort d'una persona mancada d'estimació
maneres de dir animals mort
La mostra es de capell
Quan es te una mostra bona o bon exemple d'alguna cosa o fet
maneres de dir indumentària
La nepta tot mal repta
La nepta o herba gatera és una planta medicinal i significa que aquesta planta és bona per a tota malaltia
maneres de dir plantes
La nepta, el gat la repta
Es diu perquè els gats solen menjar-se aquesta herba
plantes maneres de dir animals
La nit eterna
La mort
maneres de dir mort
La nit passada
Ahir a la nit
dia i nit maneres de dir
La nora, pa i fora; la filla, pa i cadira
Al·ludeix al diferent tracte que reben les filles i les nores
parentiu maneres de dir
La pau eterna
S'utilitza, gairebé exclusivament, com un eufemisme de la mort. Fa referència al descans de l'ànima després de la vida terrenal, lliure de patiments i pecats. La frase llatina Requiescat in pace (Descansi en pau) n'és l'origen directe. S'usa en records i esqueles per desitjar que el difunt hagi trobat la serenor definitiva. En sentit figurat s'utilitza de forma una mica irònica per referir-se a un silenci absolut després d'un període de molt de xivarri o estrès ("Finalment, la pau eterna!").
mort maneres de dir
La pedra fora [o eixida] de la mà, no se sap on va
Significa que el qui llança pedres o altres projectils no pot estar segur si farà mal o no
maneres de dir saber
La picardia no el deixa créixer
Es diu d'una criatura molt dolenta o entremaliada i que creix poc
maneres de dir
La poma de la discòrdia
La causa de la discòrdia
maneres de dir
La por és lliure
Significa que la por se la fa u mateix, i si u mateix no li posa límit, pot arribar a la bogeria
maneres de dir
La primavera de la vida
Període de plena joventut
maneres de dir estacions
La primera flor de la carabassera
El primer fill o filla d'una família, però també relacionat amb una nissaga més ampla, el primer net o neta
maneres de dir plantes parentiu
La primera per al xiquets
Per exemple, quan algú guanya la primera partida
maneres de dir
La processo es llarga i el ciri molt curt
Aconsella administrar be les coses per a que duren
maneres de dir
La processó va per dins
Es diu de qui experimenta, sense manifestar-ho, un estat de torbació de l'ànim, especialment de por
maneres de dir
La prova de l'ou
Es tracta de ficar un ou dins l'aigua per a calcular la quantitat de sal que fa falta per fer la salmorra o les olives de l'engerra. En sentit figurat es fa servir per referir-se a una verificació definitiva, una manera de comprovar si una cosa és certa, si funciona o si algú diu la veritat.
menjar maneres de dir
La prova del nou
La prova determinat o definitiva per treure l'entrellat d'alguna cosa
maneres de dir
La punta de la fava!
Expressió malsonant de negació, d’oposició
maneres de dir
La puta d'oros
Exclamació que denota sorpresa, impotència, indignació, enuig, esglai, etc. L'origen visual és molt clar: fa referència a la sota d'oros de la baralla espanyola. En el parlar popular, a les sotes se les anomenava "putes" (potser per la figura femenina en un món de cartes d'homes o per la seva ambigüitat), i la d'oros, com que és la que té més valor o "brilla" més, es va convertir en el màxim exponent de l'exclamació.
maneres de dir
La quadratura del cercle
Demanar coses impossibles
maneres de dir
La que l'espera
Expressió emprada per a indicar que algú té molta feina pendent
maneres de dir
La que tot ho apanya
La navalla
maneres de dir
La quinta essència
Grau molt concentrat
maneres de dir
La raó del pont de Lleida: paga i calla
Es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar
parlar maneres de dir llocs
La raó no vol força
Significa que davant l'evidència de la raó no valen resistències
maneres de dir
La realitat supera a la ficció
Adverteix que no sempre allò que ens imaginem és encertat
maneres de dir
La resta són trons
Es diu per a ponderar la importància d'allò que s'acaba de dir
maneres de dir
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
gent joc justicia llocs mal+7
La setmana dels set diumenges
Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa
maneres de dir
La setmana dels tres dijous
Expressió humorística emprada per a indicar que una cosa és impossible, que no succeirà mai. Es diu quan es vol denegar o defugir alguna cosa.
maneres de dir
La setmana entrant
La setmana que comença
maneres de dir
La setmana que no farà vent
Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa
maneres de dir
La sort del cancarró, que pensava batre i bateren-lo
Es diu referint-se a algú que pensava enganyar els altres i n'ha sortit enganyat ell
maneres de dir
La tonyina és, quan empolla, metzina
animals maneres de dir
La vergonya se'l menja
Es diu de qui te molta vergonya
maneres de dir
La veritat és que
Expressions amb què s'introdueix una declaració que pot semblar estranya o inversemblant.
maneres de dir
La veritat sempre sura
La veritat sempre ix, sempre acaba triomfant
maneres de dir
La veu de Déu
Les inspiracions sobrenaturals
maneres de dir déu
La veu de la consciència
La sensació de censura sobre el mèrit moral de les pròpies obres
maneres de dir
La vida és així
Comentari de resignació
maneres de dir
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res
Viure sense treballar
oficis menjar bona beure treball+1
Lents com la moleta de Raons
Molt lents
maneres de dir llocs
Les aranyes a filar i les persones a treballar
Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat
maneres de dir treball persones oficis animals
Les calendes de gener
1 gener. El primer dia de l'any
any mesos maneres de dir
Les cames li fan figa
Estar cansat i fer mal les cames
maneres de dir
Les coses d’aquest món són com són
Es diu perquè les coses del món són inconstants i mudables
maneres de dir mon
Les coses, en calent.
Quan tenim un primer impuls i canviem d’idea o hi fem modificacions, el resultat no sol ser tan bo com el que havíem imaginat al primer moment
maneres de dir
Les darreries de l'home
Les quatre destinacions finals de l'ànima humana en separar-se del cos, o sia: mort, judici, infern i glòria
maneres de dir
Les faves, donades o furtades
Es diu perquè son molt cares i tot es escorça
plantes maneres de dir
Les joies són mirallets de caçar aloses
Promeses enganyadores
maneres de dir caça
Les males noticies corren més que les bones
Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat
maneres de dir
Les males noves, corren més que el vent
Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat
oratge maneres de dir
Les mans a la filosa, i els ulls a la porta
Vol dir que cal treballar i vigilar al mateix temps
maneres de dir treball cos huma
Les mans al cul i el cul a casa
Es diu quan algú està tocant alguna cosa que no deu tocar
maneres de dir cos huma casa
Les mates tenen ulls i el romani [o les parets] orelles
Es diu per indicar que quan menys ens ho pensem, hi ha qui ens veu o ens escolta
maneres de dir plantes cos huma
Les parets tenen orelles
Algú, poder escoltar darrere la paret
cos huma maneres de dir
Les parets tenen orelles, perquè estan darrere d'elles
Algú pot estar escoltant darrere
maneres de dir cos huma
Les parets tenen ulls i orelles
Significa que de darrera les parets és fàcil sentir i veure allò que algú diu o fa, sense que aquest se n'adoni. . S'utilitza per demanar discreció en temes delicats per evitar que els secrets es divulguin.
cos huma maneres de dir
Les penes no maten, però envelleixen
Significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit
maneres de dir
Les píndoles amargues estan recobertes de sucre
Significa que les coses de bella aparença solen portar els defectes ocults
maneres de dir
Li agrada més un vagarí que cent retories
Es diu d'una persona malfeinera i rodamón
maneres de dir treball
Li agrada que el vegin
Es diu de qui vol destacar
maneres de dir
Li dius figa i entén raïm
Es diu quan una persona no entén el que li diuen
maneres de dir vinya plantes
Li falten hores
No té prou de temps pes acudir a tot
maneres de dir
Li fotré barres avall
Dir-li totes les injúries i retrets que vénen a la boca
maneres de dir
Li han donat fetge de penjat
Es diu d'un qui va massa darrera d'un altre, normalment perseguint-la, molestant-la o estant-hi constantment a sobre.
maneres de dir
Li han untat les corrioles
L'han subornat
maneres de dir
Li poden fiar doblers sense comptar
Es diu d'una persona molt honrada, que mereix tota confiança
maneres de dir
Li podeu donar beure amb un esclop
Es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap
indumentària beure maneres de dir donar
Lladrar a la lluna
Cridar o protestar inútilment
maneres de dir
Lladre com Carracuca
Ser un estafador, una persona inclinada a apropiar-se les coses dels altres
maneres de dir
Llàgrimes de bacora
Es diu dels plors fingits, falsos
maneres de dir riure/plorar
Llàgrimes de cocodril
Plors falsos, fingits
maneres de dir riure/plorar animals
Llamps i trons
Expressió d'enuig
maneres de dir
Llançar a perdre
Fer malbé
maneres de dir
Llançar el guant a algú
Desafiar-lo
maneres de dir indumentària
Llançar els diners
Malgastar-los, emprar-los inconsideradament
maneres de dir diners
Llançar els gossos als garrons
Posar en un compromís o en una situació de difícil solució
maneres de dir animals
Llançar les campanes al vol
Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc.
maneres de dir alegria campana
Llançar [alguna cosa] a rodar
Espatllar-la
maneres de dir
Llançar [alguna cosa] al mercat
Publicar-la
maneres de dir
Llançar [alguna cosa] com els burros els pets
Fer-la molt abundantment, amb facilitat
animals maneres de dir
Llançar [o afefir] més llenya al foc
Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió
foc maneres de dir
Llançar-ho tot a rodar
Espatllar-la
maneres de dir
Llançar-se a sang i foc
De manera violenta, arrasadora.
foc maneres de dir
Llançar-se als braços
Abraçar-s'hi impulsivament
cos huma maneres de dir
Llançar-se als peus [d'algú]
Suplicar-lo instantment i humilment
maneres de dir
Llarg com un carret de fil
Molt llarg
maneres de dir