Tema
maneres de dir
22.523 refranys catalogats sota aquest tema.
Jurar per la barba
Antiga fórmula de jurament o asseveració
maneres de dir
Justa la fusta
Exclamació equivalent a: «Això mateix! exactament!»
maneres de dir
Justícia, però no per ma casa
Es diu quan u demana justícia i es injust o només la vol per ad ell
maneres de dir
L'absència és parenta de l'oblit
El temps i la distància ajuden a oblidar
maneres de dir
L'acudit
Joc que consisteix en una persona que corre perseguint altres jugadors. Si els toca el primer jugador tocat és el que persegueix a la següent partida i així successivament
joc maneres de dir
L'afició tapa els ulls [a la raó]
L'emoció pot fer que no veiem les coses com són realment
cos huma maneres de dir
L'agonia de la mort
Moments abans de la mort
maneres de dir mort
L'aigua fa la vista clara
Es diu quan u demana aigua en conte d'una altra cosa
maneres de dir aigua
L'aigua té el morro prim
Es diu per avisar dels riscs que comporta l’aigua, que pertot entra
maneres de dir aigua
L'alegria del conill
Alegria de poca durada
maneres de dir alegria animals
L'alegria dura poc a casa del pobre
Se sol dir perquè com que la necessitat es fa sentir aviat per algun altre cantó que el que ha produït l'alegria momentània, aquesta resulta curta o de poca durada
maneres de dir alegria
L'altre any
Fa dos anys
maneres de dir any
L'altre dia
Fa dies [en nombre indeterminat, però generalment sens passar d'un mes]
maneres de dir dia i nit
L'altre dia de pagès
Fa molts de dies, fa bastant de temps
dia i nit maneres de dir camp oficis
L'ambient fa ambient
La gent sol anar allà on ja n'hi ha
gent maneres de dir
L'amic invisible
Joc consisteix en què un grup de persones decideixen fer-se regals uns als altres, amb les següents condicions. Cadascun regala solament a una altra persona, i cada persona rep solament un regal
joc maneres de dir
L'àngel de la guarda
Àngel bo, considerat en la seva missió de guardar i guiar els homes
maneres de dir
L'any d'en Quirze
En un temps que no vindrà mai
maneres de dir
L'any de la Maria Castanya
S'utilitza quan algú vol referir-se a una cosa que és molt antic o passar fa molts anys
maneres de dir any
L'any de la picor
L'any que no vindrà mai
any maneres de dir
L'any de Mariacastanya
L'any que no vindrà mai
maneres de dir any
L'any del batre, si no aquest [o enguany] a l'altre
Es diu quan u no fa mai la feina que ha de fer
maneres de dir camp any
L'any passat
L'any immediatament anterior al present
any maneres de dir
L'any que ve
L'any immediatament posterior al present
maneres de dir any
L'any vinent o [l'any venidor]
L'any immediatament posterior a aquell de què es parla
any maneres de dir
L'ase em flic!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
maneres de dir animals
L'ase em fosqui!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
animals maneres de dir
L'ase em fot si m'equivoco
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
maneres de dir animals
L'ase em fot!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
animals maneres de dir
L'ase et toc!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
maneres de dir animals
L'ase [o El burro] ja serà mort de rialles
Significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa
maneres de dir animals
L'edat del si no fos
Es diu del període darrer de la vida humana, associat als problemes de salut. Ho diuen els vells, en to de queixa
maneres de dir vell
L'eixam ha tornat a rusc
Es diu d'un matrimoni que estava desavingut i separat i que ha tornat a aplegar-se
maneres de dir
L'endemà
Al dia seguent d'avuí
maneres de dir
L'endemà passat
El dia que segueix immediatament l'endemà
maneres de dir
L'endemà passat l'altre
El dia que segueix immediatament l'endemà passat
maneres de dir
L'entrada a la vida
Nàixer
maneres de dir
L'entrada al món
Nàixer
maneres de dir mon
L'enveja se'l menja
Es diu de qui té molta enveja
maneres de dir
L'esmerla que no ha omplit el pap, no cal que s'afanye
Es diu quan una persona, que no ha fet la feina que havia d'haver fet durant tota la jornada laboral, per molt que faça a última hora no es pot treure el jornal perquè ja ha fet tard
treball maneres de dir animals
L'espina ja ha picat!
Ho diu qui s'adona que l'han traït, que algú ha anat a explicar quelcom a un superior, generalment per qüestió d'enveges
maneres de dir
L'experiència ensenya
Vol dir que, amb els anys, les persones aprenem a fer les coses més ben fetes, a saber conèixer i tractar millor la gent, etc.
maneres de dir
L'has d'entendre
Es diu per explicar la causa que justifica una acció o una actitud d'una persona
maneres de dir
L'he vist i no l’he vist
Es diu d’algú o d’alguna cosa que s’ha vist massa fugaçment
maneres de dir
L'home del sac
Personatge imaginari que es menciona per a fer por als xiquets amenaçant-los que se'ls endurà dins del seu sac
maneres de dir
L'home proposa i Déu disposa
La felicitat o la desgràcia no depend dels nostres actes, sino dels giros de la fortuna i de la ignorada volunta de Déu
maneres de dir persones déu
L'hora de la mort
Moment en que algú es mor
maneres de dir mort
L'hora de la veritat
El moment culminant
maneres de dir
L'hora del pati
Esplai entre classes en que els alumnes aprofiten per a jugar i per a esmorzar
maneres de dir
L'hora fatal
La mort
maneres de dir mort
L'hora suprema
La mort
maneres de dir mort
L'ocasió fa el lladre
Significa que tothom està exposat a obrar malament si les circumstàncies l'hi indueixen
maneres de dir persones
L'ou i el poll
Expressa un valor notable de conjunt
maneres de dir animals
L'últim cagalló de la tira
El menys important
maneres de dir
L'últim cartutx
L'últim recurs
maneres de dir
L'últim toc
Es diu quan les campanes de l'església fan el tercer avís per als oficis religosos i per extensió es diu per a donar el darrer avís sobre alguna cosa que està a punt de començar
maneres de dir campana
L'última gota fa vessar el got
Indica que un petit fet, per si sol insignificant, provoca una reacció exagerada o el final de la paciència després d'una sèrie d'esdeveniments acumulats. Es refereix al moment en què una situació esdevé insuportable, com quan si estàs molt enfadat, per una petita cosa t'acabes d'enfadar.
maneres de dir
L'última sempre la teua
Expressió enfadada contra algú que freqüentment fa rèplica
maneres de dir
L'un tira del jou i l'altre de l'espadella
Es diu de dues persones que pensen o obren en gran desacord
maneres de dir
La ballarem!
Tindrem problemes!
maneres de dir
La bassa gran
La mar
maneres de dir mar
La boca fa foc
Manifestar gran irritació
foc cos huma maneres de dir
La bossa i el cullerot / fins a la mort
Conservar els diners i el poder tota la vida
maneres de dir diners
La bossa o la vida!
Intimidació a donar els diners que es porten
diners maneres de dir
La caixa de Pandora
Font de desgràcies
maneres de dir
La cara bona
La part bona d'una cosa, la superfície que està a la vista. En sentit figurat es refereix a la millor versió d'una persona o d'una situació. Quan algú "mostra la cara bona", està ensenyant el seu costat més amable, educat o positiu, sovint per causar una bona impressió.
bona maneres de dir
La cara de dalt
La part bona d'una cosa, la superfície que està a la vista. En sentit figurat vol dir que algú no té res de què avergonyir-se. Qui va amb la cara alta actua amb la consciència tranquil·la, sense haver de baixar la mirada davant de ningú perquè no ha fet res dolent. Descriu una actitud de dignitat, orgull i honestedat.
maneres de dir
La cara real
La cara bona d'una cosa, la superfície que està a la vista. En sentit figurat s'utilitza sovint quan algú finalment es mostra tal com és (per bé o per mal) o quan descobrim la gravetat d'un problema que ens havien volgut amagar.
maneres de dir
La casa és gran [o forta]
Expressió que s’usa per a indicar suficiència de mitjans, despreniment; normalment es fa servir en sentit irònic
maneres de dir casa
La claror del dia
La llum del sol
dia i nit maneres de dir
La corda sempre es trenca pel punt més feble
Expressió que s’usa per indicar que sempre guanya el més poderòs, encara que el més dèbil tinga raó
maneres de dir
La cordonada de Sant Francesc
4 octubre. Temporals que solen produir-se al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].
oratge sants maneres de dir
La cosa és que
El fet és que
maneres de dir
La creu del matrimoni
Conjunt d'obligacions anexes a l'estat matrimonial
amor maneres de dir
La criada ha escombrat!
Es diu quan la tramuntana ha escombrat els núvols
maneres de dir persones oratge
La cullera d'En Falgars, cinc i el braç
Ho diuen a la mainada que menja amb els dits
maneres de dir menjar
La darrera hora
Es refereix a la proximitat o al moment de la mort. També indica que alguna cosa passa al final d'un període, en l'últim moment, o fa referència a notícies/actualitat.
mort maneres de dir
La del bombo
Fa referència a una situació de puntuació específica, generalment en la modalitat de galotxa o altres jocs de pilota, on l'equip o jugador que té el "val" guanya el joc i la partida si aconsegueix el següent quinze. És una forma de "val i partida" o una variant similar, com el "val i conill" o "val i allò altre", que defineix el punt decisiu del joc.
joc maneres de dir
La delicada de Gandia, que amb una flora de gesmil li trencaren el cap
[Poble valencià de la comarca de La Safor]. Ser una persona molt delicada
llocs maneres de dir
La dissimulació del barber, que treia les bacines al carrer
Ho diuen de qui fa públicament allò que hauria d'esser secret
maneres de dir oficis
La faç de la Terra
Per tot el món
maneres de dir
La faena gira esquena
Es diu als malfaeners amb ironia
maneres de dir treball
La falta envide
Anar a totes, jugar-s'ho tot a una basa. Prové del joc del truc
maneres de dir joc
La figa ta tia [ o ta mare] !!!
És una manera de dir que no estàs d'acort en res de lo que s'estiga dient, fent...
maneres de dir
La flor de la joventut [o de l'edat , o de la vida]
El temps de la plena joventut, l'època millor de la vida
persones maneres de dir
La flor i nata de
La part millor d'una cosa; allò més bo, més adient a un fi
maneres de dir
La França!:
Exclamació d'entusiasme per indicar que una cosa està molt bé, que és molt escaient
llocs maneres de dir
La gallina de dalt, sempre caga a la de baix
Els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors
maneres de dir animals
La gallina dels ous d'or
Treure tot el profit possible d'algú o alguna cosa
maneres de dir animals
La gallina politana [o ponitana]
Joc d'infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames vers el centre, les quals hom va arronsant al ritme d'una cançó, que s'inicia amb aquests mots
joc animals maneres de dir
La gallina pon pel pic
Ho diuen per indicar que, si no es menja, no es pot rendir
maneres de dir animals
La gent fa gent
Confirma que cada u va al lloc o fa allò que més l’atrau
maneres de dir gent
La gent gran
Les persones d'edat
maneres de dir
La gent se plou
Acudir molta gent
maneres de dir
La gràcia del món!
Molt bé! magnific! Expressió d'aprovació entusiasta
maneres de dir mon
La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos
Significa que la murmuració pot fer molt de mal
cos huma parlar maneres de dir
La llum eterna
La mort
maneres de dir mort
La major partida
Donar d'una cosa la part millor o més grossa, fent partions injustes
maneres de dir
La mar de
Amb gran intensitat o quantitat
maneres de dir mar
La mare del Tano quan era gitano!
Exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.
maneres de dir