Tema
gent
368 refranys catalogats sota aquest tema.
Gent de vi, gent de per qui, per qui.
vinya beure gent
Gent de vi, gent mesquí.
gent beure vinya
Gent de vi, ni vespre ni matí.
Adverteix sobre la desconfiança envers les persones excessivament aficionades al vi (“gent de vi”), suggerint evitar-les tant al matí com a la tarda/nit (“ni vespre ni matí”) a causa de la seva manca de fiabilitat o inestabilitat. Aconsella evitar la companyia de borratxos o persones alcohòliques, ja que no són de fiar en cap moment del dia.
gent vinya beure
Gent del Camp, gent del llamp
Es diu referint-se als habitants del Camp de Tarragona
gent llocs
Gent del carrer
Persones normals, sense influències ni càrrecs
maneres de dir gent
Gent del meu [o del teu , etc.] braç
Del mateix estat, la mateixa posició, la mateixa classe social, etc., que jo, que tu, etc.
maneres de dir cos huma gent
Gent del pla, on l'envien va
gent
Gent del seu braç
Dit de dos o més persones que s'assemblen molt
maneres de dir gent
Gent desanimada
Es diu de les persones molt dolentes o dels qui no estimen la vida
gent maneres de dir
Gent fa gent
Vol dir que les persones tenim la tendència d’anar allà on ja n'hi ha d'altres
maneres de dir gent
Gent grossa
Persones distingides
gent persones maneres de dir
Gent jove, mata vells
gent persones
Gent jove, pa tou i fetge
Per a definir la logica despreocupació dels jòvens.
gent menjar
Gent jove, pa tou [o blanet]
Es diu que el pa bla alimenta més que el dur; per això convé a qui està creixent
gent menjar
Gent menuda
Fa referència als infants o, antigament, a les persones de baixa posició social.
gent maneres de dir
Gent novella, de no-res se meravella
Es diu referint-se als infants
gent persones
Gent pobra no necessita criats
Es diu per agrair irònicament el favor que aparentment ens fan quan en realitat ens perjudiquen
gent diners
Gent tronada
Es diu de les persones vingudes a menys econòmicament i social
gent maneres de dir
Gentussa de vinarra [vinarra=vi fort]
Gent de taverna. Borratxos
gent maneres de dir vinya beure
Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
llocs gent foc
Haver [o ser] més gent que en Bétera
[Municipi de la província de València a la comarca del Camp de Túria]. Haver o ser molta colla
gent llocs
Haver-hi més gent que a Bel
[Bel és un nucli de població que forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord del País Valencià]. Es diu per a definir un lloc poc conegut
gent llocs maneres de dir
Haver-hi molta gent i poques persones
Haver-hi en un lloc molta gent que un no coneix
persones gent
Hi ha gent i gent
Es diu per indicar que hi ha classes, que no tothom es pot considerar de la mateixa categoria
maneres de dir gent
Hi ha més gent que a Caseres
Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona
llocs gent
Hom ha de prendre el temps com ve i la gent com són
gent temps persones
Hom ha de prendre lo temps com ve i la gent com és.
gent
Home de mals negocis, pobre segur.
Vol dir que el qui es dedica a moltes professions o feines diferents, no sol treure gaire profit del seu treball. S'utilitza per avisar que seran marginats tots aquells que no se sàpiguen acomodar a una societat ben estructurada, on cada persona té un rol ben definit, que ha d'exercir amb la màxima eficàcia, per tal d'obtenir una compensació econòmica passable.
gent persones
Hostaler a la porta, hostal buit [o poca gent dins]
Vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci
gent diners oficis
Igualada, gent trempada
Capital de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona
llocs gent
Ira de senyor i de poble avalot són pitjor que foc
[avalot = motí, rebel·lió, alçament, disturbi]. L’enfadament del poder o de la massa humana poden arrasar amb tot a tort i a dret
gent persones
L'abril, rient, mata de fred a la gent
Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits
mesos riure/plorar oratge gent
L'aigua corrent fa viure la gent
L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s
aigua gent beure salut
L'ambient fa ambient
La gent sol anar allà on ja n'hi ha
gent maneres de dir
L'un fila, l'altre li té, l'altre li mira si li va bé
gent be
La dona amb bigot, l'alcança qui pot.
gent persones
La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
gent llocs treball
La gent fa gent
Confirma que cada u va al lloc o fa allò que més l’atrau
maneres de dir gent
La gent jove d'ara no es creu allò que els joves conten del seu temps
gent
La gent parla, parla, i no sap el que parla
Critica les xarrades i els infundis de qui parla sense coneixement de causa
persones parlar gent
La gent que llegeix rondalles no acaba mai les rialles
gent
La mar no es mou sense vent
Vol dir que quan la gent parla amb insistència d'una cosa, sol haver-hi un fonament o una part de veritat
gent mar oratge
La mentida mai no aprofita
gent
La mentida té les cames llargues
gent
La muntanya, afarta i enganya
Suggereix que la vida a la muntanya proporciona recursos (afarta) però també pot ser traïdora, dura o enganyosa per la seva meteorologia i relleu. S'associa a la duresa i els perills del medi rural de muntanya, on la confiança excessiva pot ser arriscada.
gent
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
gent joc justicia llocs mal+7
La taca no es trau, que la pols bufant se'n va
Significa que quan corre una notícia deshonrosa per a algú, el que interessa és que el fet sigui fals
gent
Les confiances i les males anyades, treuen la gent de casa
gent
Les mentides com les boles, roden soles
gent
Les paraules de la gent van de presa com el vent
Significa que és fàcil dir les coses, però molt difícil complir-les
parlar gent
Lluna creixent, muda la gent
Influeix sobre el comportament i l’activitat humana i animal
oratge gent
L’amor desastra a les gents
Quan u s’enamora, se li modifica la percepció de la realitat
amor gent
L’arc de Sant Martí a ponent amaga la gent
Si l'arc es forma a ponent (perquè el sol surt a llevant), el pronòstic és de tempesta imminent. La frase "amaga la gent" descriu perfectament la reacció de tothom: Pagesos, pastors i vianants deixen les feines a l'aire lliure i busquen refugi sota sostre. Cal guardar les eines i tancar el bestiar abans que la pluja, que ja es veu a l'horitzó, arribi amb força.
gent oratge
Mala gent, mala processó [o Gent dolenta no fa bona processó; o Com més gent, més roín processó]
Es diu referint-se a una activitat col·lectiva en què intervé gent inepta o malintencionada
gent
Mariner i pescador, de la gent el bo i millor
La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners
mar bona gent oficis
Mata més gent la taula que la guerra
Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties
menjar mort gent salut
Mediona, gent sorruda i terra bona
Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès
llocs gent
Menjant i bevent es coneix la gent
Els moments de solaç afavoreixen la conversa i la ingesta d’alcohol determina el caràcter
amistat menjar gent beure
Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
menjar amistat beure gent
Menjar fred i vi calent posa malalta la gent
vinya gent menjar
Menjar massa salat o coent posa malalta la gent
Indica que la sal i el coent tenen propietats nocives.
gent menjar salut
Molta gent fan molta faena
treball gent
Molta gent, per al rei és bona
Indica que en les coses secretes convé que només intervinguin les persones estrictament necessàries
gent
Morros i mala cara, trauen la gent de casa
cos huma mal gent casa
Mort al diumenge un altre en penja.
setmana gent mort
Nàquera i Serra gent de dimoni; per mitja figa maten un home
[Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria]. Històricament, s'atribuïa a la gent de Nàquera i Serra un caràcter fort, decidit o fins i tot un poc "brut" (en el sentit de conflictiu).
gent llocs
Ni gent d'Ascó, ni vent d'Aragó
Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre
llocs gent oratge
Ningú és profeta en el seu poble
Habitualment, qui destaca de la massa o triunfa socialment ho ha fora del seu poble, perquè allí li coneixen els defectes, mentre que en un altre lloc no
persones gent
No és bon francès si t'até el que t'ha promès
gent
No és cert tot lo que es diu [o No tot el que es diu, és ver]
Significa que no cal creure tot el que la gent diu
parlar gent
No et fiïs de mosca que no xiuli ni piuli
Recomana que no ens fiem de gent que parla poc
parlar gent animals
No et fiïs del foc ni de la gent de Sort
Municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà
llocs gent foc
No serà veritat eixa mentida
gent
On no hi ha cap, sobren barrets
Es refereix a que no es pot treure profit de gent amb poques llums
cos huma gent indumentària
On va Vicent?, on va la gent
Es tendeix a imitar lels actes dels demés
gent
Ontinyent, bona terra i mala gent
Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs mal gent bona
Passar en les millors cases i en les millors famílies
Llevar-li importància a alguna cosa,volent dir que a qualsevol persona li pot passar
gent
Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
Remarca la pobresa històrica dels pescadors i alaba l’excel·lència d’aquesta menja calenta d’hivern, que cura els refredats
salut vinya mar menjar gent
Per la gent honrada, no hi ha porta tancada
Quan hi ha confiança, tot són facilitats
gent persones
Per un frare no es desfà el convent, ni per dos soldats el regiment
Es diu per indicar que una persona sola no influeix decisivament en l'actuació d'una comunitat o multitud de gent
gent
Per un frare no es perd un convent
Es diu per indicar que una persona sola no influeix decisivament en l'actuació d'una comunitat o multitud de gent
gent
Perdonar el dolent, és fer mal a la bona gent
bona gent mal
Pes i mesura acontenta a la gent
Destaca la importància de l'honestedat, la precisió i la justícia en el comerç i les relacions personals. Significa que quan les coses es fan de manera justa i mesurada, ningú es queixa. Fa referència al fet que utilitzar pesos i mesures exactes en transaccions comercials evita conflictes i genera satisfacció entre comprador i venedor. S'aplica a la vida en general, indicant que l'equitat i la justícia («mesura») comporten tranquil·litat i conformitat.
diners gent
Petit feix, pel camí creix.
Diu que la feina, per senzilla que sigui, a còpia d'anar-la fent arribarà a cansar-nos. Prové del fet de portar un pes a l'esquena —un feix, un sac, una motxilla—: com més lluny s'ha de portar, més sembla que pesa. També significa que l'acció lenta però insistent arriba a tenir gran eficàcia.
gent
Petons: (Al front): Majestat,(Al pòmul): il.lusió, : bondat. I a la boca, passió.
A la galta
gent
Plorant i rient, creix la gent
Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes
riure/plorar alegria gent
Plorant i rient, va morint-se la gent
riure/plorar mort gent
Poder-hi còrrer les rates [a un lloc]
Haver-hi molt poca gent. També s'utilitza popularment per descriure un espai que està totalment buit, abandonat, desordenat o que té una manca absoluta d'higiene i neteja.
animals gent maneres de dir
Quan disputen els de dalt, els de sota prenen mal.
gent mal
Quan dos es barallen, els dos perden
gent
Quan el riu sona, aigua porta
Els comentaris i rumors solen portar una part de veritat
gent aigua
Quan la paella xilla algo passa a la vila
gent parlar
Que rigui la gent i que jo vagi calent.
Buscar només el seu gust. L' interès personal deu prevaleixer davant l'opinió de tercers.
gent oratge
Qui compta es descompta. Qui té boca s'equivoca.
gent
Qui diu mentides, ell s'enganya
Qui no és sincer amb als altres és perquè té alguna cosa que amagar, i per tant viu en una contradicció
gent
Qui en públic murmura molt, sos defectes trau al sol
Manifesta públicament el seu caràcter envejós o la seua malevolença
parlar gent
Qui és mentider, la gent li fuig
gent
Qui escolta pels forats escolta els seus pecats
gent consells
Qui mal fa, mal pensa.
Significa que els qui obren malament solen esser malpensats i creure que els altres també fan mal.
gent mal
Qui mana, mana [o qui mana fa el que vol]
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes, però que s'han de fer per obediència.
gent