Atalbar. Deixar com mort. Deixar sense ànim, atordir, pertorbar els sentits i les forces, especialment per l'excés de calor o per la violència dels colps.
Onomatopeia del soroll que fa una persona quan esternuda; esternut. També: atxem; atxif; atxuf…
1. Carreró o camí que no té eixida. 2. Conflicte o situació molt difícil de resoldre
Interjecció que incita a posar immediatament en execució una cosa, a prendre una resolució, etc.
Fer fugir els animals, espantant-los. S’empra especialment referit a les mosques i altres insectes, però també s’aplica a altres animals com gats, gossos, gallines, etc.
1. Que pertany a la cort o al palau. 2. De l'aula o que hi té relació.
Certament, en veritat. Ja ho crec!, i tant!, certament, ausades bugades!, usaes causaes!, a osades, a gosades
1. Pujar qualsevol cosa que ha caigut cap avall pel seu propi pes. 2. Pujar, estirant-la amb les mans, alguna peça de roba que es porta posada. 3. Ajudar algú a elevar-se, a ocupar un punt més alt que el que ocupava.
1. Alçament popular. Aplec tumultuós. 2. Crits o sorolls molt forts, com de gent irada o fortament excitada
Calcer rústic de cuiro que es lliga amb corretges al turmell
Bassa o recipient amb aigua, que se situa en el camp per atreure els ocells a beure i poder-los caçar
1. Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals. 2. Afonament de la terra solta d'un bancal per embassament d'aigua.
1. Avindre's. Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gustos, les opinions, la manera de fer, etc. 2. Deixar de discrepar. 3. Entendre's bé, coincidir en els gustos, les opinions o la manera d'obrar. 4. Conformar-se a fer una cosa. 5. No poder (o no saber) avindre's (d'una cosa): Estranyar-se'n molt.
1. Amollar, posar en camí o en moviment. 2. Amollar [el bestiar] perquè ixi a pasturar. 3. Donar eixida [a alguna cosa]. 4. Donar eixida a l'aigua o al líquid que conté [un recipient]. 5. Posar [alguna cosa] en l'ordre i en la disposició convenients per a poder anar avant. 6. Encaminar-se. Dirigir per un camí cap a un punt determinat 7. Engegar algú, desfer-se’n, despatxar-lo.
Acció d’avenir-se o posar-se d'acord (dos o més persones que discrepen), fer-les coincidir en els gustos, les opinions o la manera d'obrar.
1. Ascendència, propi dels avis o dels avantpassats. 2. Antiguitat. Allò que és antic, referit especialment a la civilització, als costums, a la cultura o a la història d'un poble.
Maldat. Acció roín. Qualitat de la persona que és roín moralment.
1. Espantall. Ninot que posen dret o penjat per fer por als aucells i no deixar-los fer mal a la fruita o al sembrat. 2. Carassa. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena. 3. Persona inútil, incapaç d'obrar amb seny. 4. Mostrar, fer, a la vista d'algú, coses que li despertin un desig.
Curt d'enteniment, innocent, badoc. Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
Lloc o situació on hi ha una confusió grandíssima. Torre de Babel : Lloc on hi ha desorde i confusió.
Ximpleria, beneiteria; acció pròpia d’un baboia o beneit.
1. Plat de metall amb un entrant semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba. 2. Orinal. 3. Plat fondo per recollir diners en acapta. 4. Concavitat de la font. 5. Instrument de percussió, espècie de plat de metall
1. Persona que va amb una bacina captant per a una finalitat piadosa. 2. Persona que fa bacines o que en ven. 3. Persona que té per costum posar-se on no la criden
1. Porc. 2. Persona que és bruta físicament o moralment. Insultar-la, maltractar-la de paraula
1. Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d'una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa, produïda generalment per la fam, la son o l'avorriment. 2. Clevill. Obertura allargada, estreta i no uniforme, més o menys profunda, com les que es fan en una superfície o en certs cossos sòlids. 3. Espai que queda entre la fulla d'una porta o d'una finestra i el seu bastiment. 4. Fer l'últim badall: Morir. Deixar de viure.
Ganes de badallar. Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d'una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa, produïda generalment per la fam, la son o l'avorriment. 2. Repetició compulsiva de badalls.
1. Obrir al llarg, produir una fenedura [en alguna cosa]. 2. Obrir (la boca, els ulls). 3. Estar més o menys oberta, una cosa susceptible d'obrir-se. 4. Guaitar, mirar. 5. Abstraure's, encantar-se, mirant alguna cosa. 6. Estar distret, no adonar-se del que convé, deixar escapar una ocasió. 7. Fer un sol que bada les pedres (o les penyes): Fer molt de sol en dies calorosos. 5. No badar boca: No dir res.
1. Clot ple d'aigua embassada. 2. Líquid escampat per terra. 3. Plat molt gran
1. Que no desconfia de res ni de ningú, que actua sense malícia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment. 2. Que bada, que s'encanta fàcilment, que es distrau mirant qualsevol cosa. 3. Flor de la carabassera i d'altres cucurbitàcies.
1. Niciesa, despropòsit, idea desbaratada. 2. Faula, notícia falsa, impostura.
Badar. Fer el badoc. Que bada o s’encanta mirant alguna cosa.
1. Vapor, gas, exhalat. 2. Atmosfera viciada d’un local que ha estat molt de temps tancat amb persones a dins. 3. Alè, aire expirat, especialment amb referència a la seva olor. 4. Estar sempre al baf de l'olla: Ser molt menjador, estar sempre a punt per a parar el plat.
Vanagloriar-se excessivament dels propis mèrits, dels propis èxits, de les pròpies riqueses
1. Que bafaneja. Vanagloriar-se excessivament dels propis mèrits, dels propis èxits, de les pròpies riqueses. 2. Vanitós i menyspreador, presumptuós.
1. Baferada, Baf intens, fort. 2. En els còmics, espai tancat generalment oval que conté els diàlegs o els pensaments dels personatges, els quals són assenyalats per un apèndix semblant a una fletxa que surt d’aquest mateix espai.
1. Anella metàl·lica proveïda d'una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta. 2. Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una falleva, per a articular dos peces mòbils d'un mecanisme. 3. Nuc o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no es fa passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que serveix d'adorn, etc.
1. Prostituta. Persona que exercix la prostitució. 2. Dona malfeinera
1. Allò que porta la persona que va de viatge, d'expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa. 2. Impost o preu del transport. 3. Conjunt de coneixements o mitjans per a fer una cosa
Cordonet en forma de llaç amb què s'agafa i s'assegura alguna cosa
Ximpleria, neciesa. Feta o dita pròpia de bajà, irracional
Dit de la persona sense cap malícia, que és bona de natural o excessivament condescendent; babau, bonàs, inocent, calçasses.
Que baladreja, que parla a crits o que crida esvalotant.
1. Que executa (especialment la llengua, les mans i els peus) amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis. 2. Que du a terme amb dificultat i imperfectament les funcions que li són pròpies.
1. Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc. 2. Barra de ferro o fusta que s'encaixa en buits fets en la paret a costat i costat de la porta que se'n vol refermar 3. Picaport. Anella de trucar a la porta. 4. Cada una de les corretges de ferro que subjecten la tremuja de campana
1. Falda d'una muntanya. 2. La carn situada entre les costelles. 3. Botifarra o embotit curt, d'arròs, ceba, greix i sang
Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física, una malaltia o un esforç excessiu, quedar tolit. 2. Reduir algú a la impotència en una discussió o litigi; atabacar-lo, deixar-lo vençut. 3. Perdre algú l'ús i el moviment del cos o d'un dels seus membres, ser colpit de paràlisi
Molt cansat; sense forces. Privat de moviment a causa d'un estat patològic, d'una palissa o d'un esforç extenuant.
1. Balda menuda, especialment la que va fixada pel mig, de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó. 2. Picaport menut.
1. Balda menuda, especialment la que va fixada pel mig, de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó. 2. Picaport menut.
1. Dit d’una cosa que no ajusta exactament amb la que la conté, l’envolta, l’abraça, etc. 2. Sobrer, sense profit
1. Balda menuda, especialment la que va fixada pel mig, de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó. 2. Picaport menut.
1. Calçons amples de llaurador. 2. Malfeiner. 3. Home mal vestit. 4. Calçasses. Home fluix i condescendent, curt de coratge, que es deixa comandar de la dona
Expressió usada per referir-se a una persona que actua sense reflexió. Home informal, de poca serietat
Tremolons. En referència a una malaltia consistent en un trastorn del moviment pertanyent al grup de les discinèsies i caracteritzat per moviments involuntaris anormals dels peus i les mans, vagament comparables amb e1 ball o amb tocar el piano
Cap del fèmur. Protuberància de l'extrem del fèmur que s'articula amb la pelvis
Ganes de ballar. Executar, sol o acompanyat d'altres, una successió ordenada de passos, de salts, de moviments, generalment seguint el ritme d'una composició musical que sona simultàniament.
1. Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o un vessant rocallós on penetra la claror. 2. Roca que sobreïx en una paret rocosa i forma una cavitat davall.
Cosa voluminosa i d'escassa utilitat que fa molt d’embalum o nosa.
Ensaïmada. Massa elaborada amb farina, rent, ou i sucre, cuita en forma d'espiral amb sagí o amb oli i recoberta de sucre en pols
Fer el badoc. Rodar, vagar, passejar ociosament, sense fer res anar d'ací d'allà sense una destinació concreta, gandulejar
1. Babau. Home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància. 2. Tros de canya sense nusos, que els nois solen emprar per fer una espècie de sarbatana o escopeta de buf. 3. Senyal que es posa als màrgens quan es reparteix l'adob pel camp, a fi de tenir referència per a una millor distribució
1. Fer paret dins d’un pou o una mina. 2. En pilota valenciana, tauleta de tres petges, col·locada amb una certa inclinació, que s'utilitza per a botar la pilota en el moment del servici de traure.
1. Banasta de figura redona. 2. Taibola. Gabieta de verducs dins la qual duen la fura els caçadors
1. Espècie de taula gruixuda, amb quatre cames robustes i un caragol d'estrènyer, damunt la qual treballen els fusters, ferrers i llauners. 2. Seient llarguer amb quatre cames, que a un cap té una post ampla amb una estaqueta, i que és allà on l'espardenyer treballa per fer les soles d'espardenya. 3. Taulell situat a l’altura de la cintura per a preparar el menjar. 4. Cavalló molt ample on hi ha plantats arbres fruiters
1. Seient de fusta amb quatre potes, sense braços ni respatler, semblant a una taula baixa. 2. Utensili que servix de suport a un llibrell o a una gerra, sobre el qual es posa la persona que llava o que realitza alguna operació, per a preservar els peus de la humitat. 3. Taula amb les dos potes de davant més altes que les de darrere, com la que servix per a llavar. 4. Seient redó amb una sola pota en el centre, com el que usen els picapedrers.
1. Barra lateral del llit que serveix de suport a les posts. 2. La mandíbula amb la sèrie de dents i geniva de la boca
1. Tros de terra plana cultivada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges. 2. Teixit de lli usat per a cobrir la pasta de pa abans de coure-la. 3. Drap o tapís per a cobrir un banc, un seient qualsevol, una taula.
Home de baixa condició moral. Malfactor, malvat, canalla, vil, brètol, galifardeu, malparit
Bambar. Rodar, vagar, passejar ociosament, sense fer res.
1. Seient petit sense respatla. 2. Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa
Moviment fort de balanceig. Balandreig, balanceig, vaivé, gronxament
1. Maltractar, pegar. 2. Ferir reiteradament amb adversitats, causar aflicció. 3. Sacsar repetidament i amb força [alguna cosa]
Balladora. Peça de forma rodonenca o troncocònica, que els infants fan ballar donant-li força amb els dits. 2. Persona menuda i que no para de moure's
Paret prima, feta generalment de rajoles i guix, que separa dues habitacions
1. Canvi d’una cosa per una altra. 2 a barata de. En canvi de. 3. donar [o fer, etc.] una cosa barata cançons. Donar-la, fer-la, etc., a canvi de res o de gairebé res
Que té la barba serrada, molt espessa, amb molt de pèl
1. Que no té pèl a la cara; s'aplica especialment a l'home adult. 2. Dit del jove pretensiós que homeneja
1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera. 2. Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar. 3. Extensió de terra de conreu que es pot sembrar amb esta mesura de gra. 4. Mesura per a oli, de 25 lliures
Espècie de cabàs amb tapadora d'espart o de palmes, on els caçadors posen els animals que cacen, o on els treballadors del camp duen el menjar i les eines i que va penjat a un costat del carro
1. Conjunt de coses o de persones mesclades sense ordre. 2. Persona desordenada. 3. Gandul [fer el bardoll: Fer el gandul, el malfaener]