1. Comissura dels llavis. 2. Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l'aigua. 3. Boca del forn. 4. Tramús. Excoriació que es forma en la comissura dels llavis. 5. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 3. Qui té la boca salivosa. 4. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra. 5. Persona innocent, fàcil d'enganyar
1. Persona impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen. 2. Persona estúpida, sense trellat, de poca formalitat
Partícules de brutícia de fibres aglomerades, que es posen sota els mobles, especialment els llits
Espècie de manta o de llençol de teixit de cànem o de jute, que servix per a arreplegar les olives i les garrofes quan es batollen els arbres, o per a transportar faves, fesols, palla o altres productes
1. Pelussa que fan la llana, el cotó i altres matèries tèxtils. 2. Pelussa fina precursora de la barba. 3. Pelussa fina que cobreix la pell de certes fruites. 4. Herba menuda que cobreix un tros de terra. 5. Primera ploma de les aus
1. Soroll intens que fa qui es diverteix, juga o es baralla. 2. Rebolica, tropell, moviment desordenat de molta gent
1. Que té la punta poc afilada. 2. Que forma bosses. 3. Que té la cara inflada, excessivament deformada per la inflor
Deformat, més abonyegat o voluminós d'una banda que de l'altra
Que té tendència a tindre relacions d’amistat absorbents
1. Que té les galtes molt grosses. 2. Orgullós, presumit, arrogant, ple de vanitat, bròfec i prepotent. 3. Durant la guerra de Successió, forma despectiva d'anomenar els partidaris del pretendent Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i primer rei d'Espanya, com a Felip V, de la dinastia dels Borbons. 4. Persona que col·labora amb els enemics del seu país
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet. 2. Bony que ix en el cap com a conseqüència d'una contusió.
Irritació, disgust, que es manifesta en la cara o en les paraules i va acompanyat de plors
1. Peix (Boops boops) de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues. 2. Planta herbàcia perenne, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes
Distància entre els extrems de les dues mans tenint els braços en creu [aprox. 1,60cm]
Braç de riu o ramal de séquia que condueix l'aigua directament al camp que s'ha de regar
1. Es diu del bou i d'altres animals que tenen l'entrecuix d'un color diferent de la resta del cos. 2. Robust, massís, no fofo. 3. Home sencer, enèrgic i decidit
Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toqui el terra
1. Pedra col•locada horitzontalment a la part inferior d'un portal, sobre la qual descansen les rebranques. 2. Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra
Part lateral d'un portal o finestra, especialment quan és de pedra
1. Moure's alternativament de banda a banda. 2. Moure amb la mà [una arma o un altre objecte] amb un gest amenaçador. 3. Fer sonar una campana. 4. Caminar balancejant-se, engrunsant-se
1. Part del braç compresa entre l'espatla i el colze. 2. En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa. 3. Força corporal, vigor. 4. Valor, coratge
Tuf. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta
1. Sec, que no té humitat. 2. Adust, aspre en el tracte. Grosser. 3. Aspre en el tracte
Grosseria, renec. Soltar una animalada. Parlar malament
Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge
Brossat, massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet. 2. Broll, porció de líquid que surt amb força
Brunzir. Produir un brunzit. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori
1. Crosta que es fa en les nafres quan se sequen. 2. Bua. Pústula que es forma en la superfície de la pell. Gra amb pus
Tela gruixada de cotó en floca, engomada per ambdues cares per donar-li certa consistència, que serveix per folrar vestits i donar-los més cos
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
Persona que n'afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure'n profit. Adulador abjecte
1. Persona creguda, presumptuosa, pedant. 2. No adonar-se de les limitacions imposades per la realitat, ésser il·lús
Cop de vent sobtat. Corrent d'aire que passa per les portes o per les finestres que no tanquen bé
1. Operació de llavar la roba. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó. 2. Roba sotmesa a la bugada. Conjunt de roba que es llava. 3. Feinada molt grossa, conflicte o situació difícil de resoldre. 4. Neteja
1 Llana negra o molt fosca de color. 2. Corder o ovella que té la llana negra o de color de castanya fosca. 3. Gris fosc. De color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc
1. Foguer alt, consistent en una cavitat feta damunt d'un suport d'obra. 2. Foguer portàtil sostingut damunt tres peus
1. Punta de cigar o de cigarret. Part del cigarret que queda després de fumar-lo. 2. Tap de nas
Taula de despatx o oficina dotada de calaixos i d’un sobrecòs amb caseller que generalment es tanca amb una persiana articulada
1. Oficina en l'entrada d'una població on els taulatgers cobraven els drets d'entrada de certs articles. 2. Consumer. Empleat encarregat de cobrar els drets d'entrada a una població de certs articles de consum.. 3. Garramanxo, gargot. Traç imperfecte, de lletres traçades sense habilitat. 4. Trompa que es fa ballar amb una corretja o una corda
1 Moviment violent i brusc produït per un cop o una empenta. 2. D'una vegada, sense perseverança. [De bursada: D'un cop, atropelladament, amb excessiva pressa]
Tros de soca o de branca gruixada, seca, almenys de mig pam de gruix i que s'utilitza especialment per a cremar
1. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 2. Indica desmentiment [sovint precedida de i]
En l'organització tradicional de la família de Catalunya, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal quan es casa o quan moren els pares
1 Contingut d’un cabàs ple. 2 Gran quantitat. A cabassades: En abundància.
Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bístia cavallina quan ha d'estirar un vehicle
1. Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia per estirar carro. 2. Brida especial en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall
1. Biga mitjana o xicoteta que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons. 2. Cadascú dels travessers de les barreres usades pel tancaments dels bous
1. Bastida de fustes taulers, carros, per veure els bous. Actualment són de ferro. 2. Plataforma que es construïa per a l'execució d'un condemnat. 3. En pilota valenciana, graderia escalonada per a seure els espectadors que se sol emplaçar immediatament després de la línia de falta, en la part del rest, en les modalitats de carrer.
Home que es mou molt i aparenta energia, però que és fluix de caràcter i no fa res d'importància
Calafatador. Qui té per ofici fer o reparar barques de fusta
Graníssol. Conjunt de petits grans de glaç transparents o translúcids formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera
1. Colp donat amb la mà en la part superior i posterior del cap. 2. De calbot: En el joc de pilota valenciana, dit de l'acció de connectar un colp potent de bot de braç replegant el braç en espiral
1. Colp donat amb la mà en la part superior i posterior del cap. 2. De calbot: En el joc de pilota valenciana, dit de l'acció de connectar un colp potent de bot de braç replegant el braç en espiral
1. Xafar. Posar el peu damunt una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s'hi. 2. Esclafar o pitjar una cosa amb el peu. 3. Oprimir, humiliar o menysprear. 4. Fer perdre del tot [a algú] la força física o moral, el vigor o la il•lusió. 5. Deixar [a algú] sense saber què dir o què respondre
1. Peça de vestit masculina que cobreix separadament les cames, que van lligats sota el genoll, ajustats a la cuixa i que en la part superior es subjecta a la cintura. 2. Calçotets. Peça de roba interior masculina de camals de longitud variable, que es porta davall dels pantalons.
1. Pantalons curts, que no arriben més avall dels genolls. 2. Home massa bonàs, que es deixa dominar. 3. Grill de les cebes blanques, ceballot. Calçotada. Menjar constituït per calçots fets a la flama, acompanyats d'una salsa especial composta d'ametles, avellanes, all, oli i pebre
Barra de ferro amb dents o mòsses, que serveix per penjar-hi la caldera o l'olla damunt el foc de la llar [Morella, Benassal]
[castellanisme]. Febra. Síndrome que es caracteritza per l'augment de la temperatura normal del cos, produïda per la reacció de l'organisme a un procés patològic
Dona que provoca o es deixa palpar, però després no permet que l’home es desfogui
Persona malfaenera que va d'una casa a l'altra per moure conversa i passar el temps sense treballar
Instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, ple de brases o d'aigua calenta, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest
Puro prim i tort, de tabac inferior, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc. És un producte valencià per excel·lència, fet amb tabac Burley
1. Habitació, estança o peça d'una casa, especialment la que s'utilitza com a dormitori o la destinada a l'ús d'una o de diverses persones. 2. Sala o conjunt de sales d'una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort. 3. Departament d'un vaixell destinat a l'allotjament i a l'estada de passatgers, del capità o patró i dels oficials. 4. Habitació d'una masia destinada a allotjar els pastors durant l'hivern. 5. Diarrea, evacuació. Anar de cambra: Deposició de ventre
Barra de fusta corbada que forma part de de l'aladre i va unida per un cap amb el timó i per l'altre amb el dental
1. Úvula. Petit apèndix muscular blan de forma cònica, que penja de la part inferior del paladar. 2. Timpà. Membrana que limita exteriorment l'orella mitjana dels vertebrats i que en els mamífers i les aus establix la separació entre esta part de l'orella i el conducte auditiu extern
1. Mostrar-se una persona o cosa amb especial relleu i brillantor entre les altres, Fer goig, tindre aspecte agradable. 2. Destacar, una peça de roba, per la seua elegància
Defallir, perdre les forces per consumpció gradual, una persona, animal o planta
Pedra, generalment cantelluda, de dimensió mitjana o gran però difícil de manejar
1. Extrem d'algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. 2. Entrepà. Pa partit longitudinalment en dos mitats, entre les quals es posa algun altre aliment
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 2. Botija. 3. Antiga mesura de capacitat per a vi i oli equivalent aprox. a onze litres
1. Cànter menut amb broc. 2. Tro molt fort que es dispara al final de la traca. 3. [usat generalment en plural] Mamella de dona. 4. Pinyata. Olla o recipient ple de dolços i joguets que es penja a una certa altura perquè algú, amb els ulls tapats, intente trencar-lo a bastonades.
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 2. Botija. 3. Antiga mesura de capacitat per a vi i oli equivalent aprox. a onze litres
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Angle o punt on es troben les voreres i les cases de dos carrers que s'encreuen. 2. Festeig que fan els enamorats en un cantó. Fer cantonada: Esperar-se en el cantó del carrer, especialment com a festejador
1. Canó, part intermèdia entre nuc i nuc d'una canya. 2. Canonet de fusta, metall, etc., utilitzat per a diversos usos. Un d'ells és el que tradicionalment s'utilitzava abans al país valencià com a moneder i que guardaven sota la brusa. 3. Joc de xics, que consisteix a posar un canut dret en terra i monedes damunt el canut en el centre d'un cercle, i tirar-li una pedra o moneda fins que el fan caure
1. Senill. Planta herbàcia perenne (Phragmites communis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla. 2. Conjunt de canyes entrelligades paral·lelament i reforçades amb bastons travessers, que s'utilitza per a sostindre teulades, per a fer tancats i per a posar fruita a secar
Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors
1. Cap gros i desproporcionat. 2. Persona de gran talent, de molta intel·ligència
Cabut. Obstinat, que no es deixa convèncer. 2. Curt d'enteniment
Que té el cap inclinat cap avant, sovint en senyal d’abatiment