1. Remolí d'aigua o de neu. 2. Desori. Confusió, torbació, desorde, en què no hi ha manera d'entendre's, especialment el que es produïx quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta.
Torbament. Acció de torbar. Especie de mareig i de mal de cap poc concret.
1. Destorbar, distraure (a algú) del que està fent. 2. Distraure, entretindre. 3. Alterar la claredat, quietud, serenitat o lucidesa (d'algú o d'alguna cosa). Més torbat que un poll: Molt torbat. 4. Alterar o interrompre l'estat o el curs natural (d'una cosa). 5. Sentir una pertorbació de l'ànim, immutar-se.
1. Destorbar, distraure (a algú) del que està fent. 2. Distraure, entretindre. 3. Alterar la claredat, quietud, serenitat o lucidesa (d'algú o d'alguna cosa). 4. Alterar o interrompre l'estat o el curs natural (d'una cosa). 5. Sentir una pertorbació de l'ànim, immutar-se.
Tovalló. Peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que s'usa en els àpats per a netejar-se els llavis i les mans.
1. Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. 2. Llevar la humitat (d'una cosa banyada) amb un drap o un paper. Torcar-s'ho amb un paper de fumar: Torcar-s'ho amb un paperet. 3. Llevar (la humitat o el líquid que cobrix una cosa). 4. Per a cagar-se i no torcar-se: Indica que una cosa o un fet és extraordinari, sorprenent. 5. Torcar-s'ho amb un paperet: Ser excessivament fi, delicat o primmirat.
1. Fus o instrument amb què es torç alguna cosa. 2. Bastó amb forats per on passa un cordell que serveix per a estrènyer els morros d'una cavalleria quan la ferren
1. Penyal. Penya aïllada. 2. Pedra que hom posa a la teulada per evitar que el vent se'n duga les teules
1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. 2. Tanda. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 3. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa.
1. “Les tornes” són els diners que s’han de donar a qui, en una botiga, un bar, etc., ha pagat de més; el canvi. 2. “Les tornes” són també les conseqüències d’una mala acció o la revenja d’algun fet comès.
Núvol voluminós, a manera de torres, que apareix a l'horitzó.
1. Cigró torrat. 2. Adormit. 3. Trastornat, boig. 4. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 5. Malmès de salut, decaigut.
1. Torre menuda adherida a un mur, del qual ix només una part de la secció prismàtica de la torre. 2. Núvol arredonit i compacte de desenvolupament vertical.
Torrent. Barranc o pendent de muntanya que constituïx el llit, quasi sempre sec, d'un curs d'aigua ocasional.
1. No dret; desviat de la forma normal; que fa curvatura o angle. 2. Borni, mancat d'un ull. 3. Greuge causat indegudament a algú. 4. Desviat del camí recte o bo, sia en l'aspecte mental, sia en el moral. 5. A tort: Sense raó, injustament. 6. A tort i a dret: Sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexionar. 7. Eixir tort (a algú, un assumpte): No resultar de la manera que esperava. 8. Llaurar tort: Portar-se, obrar, malament. 9. Caure) tort (a algú, un fet): Causar-li un disgust.
Pastís fet de massa de farina fina pastada amb ametlles mòltes, rovells d'ou i sucre, sovint farcida de confitura i adornada exteriorment de blanc d'ou, fruita confitada etc.; es fa amb motlle i té diverses formes, però sol esser de gruix considerable i constitueix una menja pròpia de gran festa.
1. Part posterior del cap i superior del bascoll. Nuca. 2. Part més elevada entre les dos banyes d’un bou, cabra, etc. 3. Caure de tòs: Caure cap arrere, d’esquena. 4. Com si em besares el tòs: Se diu quan una persona vol fer alguna cosa que nos és indiferent. 5. Per la banda del tòs: Ni pensar-ho, mai de la vida, de cap manera.
Colp pegat amb el tos o amb el cap, sobretot per un animal amb banyes.
1. Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rosta, en una plana o aïllada d'altres muntanyes. 2. Muntanya o puig en general. 3. errassa abscissa en forma de tres cims arredonits. 4. Tossut, caparrut.
1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap. 2. Encabotar-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
Tos forta i insistent que es manifesta d’una manera sobtada i violenta.
Insistència d’una persona a fer allò que ella vol, sense tenir en compte l’opinió dels altres.
1. Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc. Més tossut que la boira terrera: Molt pesat, molt tossut. Més tossut que una mula: Molt obstinat. 2. Que és (un fet, una situació o una idea) persistent.
1. Cosa massa torrada; especialment, tros de pa torrat. 2. Gra de dacsa torrat però no obert, fregit amb sal. 3. Plat elaborat amb grans de dacsa tendra fregits amb oli i una miqueta de sal. 4. Enuig, pesadesa, tabarra, llauna.
Beneitot,. Persona amb poca disposició i d'escàs coneixement.
1. Bastó gros, sense afinar. 2. Jàssera; peça de fusta qua ella sola feia una càrrega. 3. Peça d'argila secada i cuita, utilitzada per a fer parets i altres elements de la construcció. 4. Llibre gros. 5. Que té poc de coneixement. Ser un totxo: Ser un babau, no servir per res. 6. Que té massa bona fe.
1. Bla, esponjós. 2. Buit, no massís. 3. Estufat, fet menys compacte per la fermentació. 4. Vanitós i satisfet de si mateix. 5. Mudat, ben vestit. 6. Grossària formada per una cosa tova. 7. Arcada entre dos bigues.
1. Capgirar o tombar (un vehicle o un recipient) fent-lo posar amb la part superior davall i la inferior damunt. 2. Capgirar o tombar (un receptacle) de manera que se'n buide el contingut. 3. Dir o escriure equivocadament (unes paraules o lletres per altres).
1. Habilitat per a fer alguna cosa. 2. Forma o manera com es presenta o apareix una cosa; aparença, figura. 3. Senyal que deixa una cosa, un animal, etc., per allà on ha passat. 4. Camí que s'ha de seguir, pla ideat o assenyalat a algú per a fer alguna cosa, per a complir un fi. 5. Disseny, plànol o projecte d'un edifici o una altra construcció.
1. Persona o cosa que es belluga molt, fa molta fressa, enraona massa o fa altres coses empipadores. 2. Tracaleig. Fer sorolls secs i repetits, especialment un carruatge que sotragueja. 3. Altercat. Discussió o disputa apassionada, violenta.
Que té traça o habilitat. Trempat per saber fer bé les feines.
1. Persona inquieta, que vol intervenir en tot, que es fica en allò que no li pertoca, que no sap estar-se sense fer una cosa o una altra. 2. Assumpte que causa un desorde o un trasbals, en què cal invertir una activitat diligent o que provoca maldecaps.
1. Ocupar-se activament en un treball; faenejar movent-se molt o intensament. 2. Canviar (una cosa) d'un lloc a un altre, especialment (un líquid) d'un recipient a un altre.
Porció de líquid que s'engoleix d'una vegada i precipitadament.
1. Acció de tragar fent força. 2. Cansament, sufocamennt de fatiga.
Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle
Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia. Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia. Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida.
1. Trago. Glop. Porció d'un líquid que es beu o que cap en la boca d'una vegada. 2. Quantitat xicoteta de beguda.
Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro
Soca, tronc d'arbre usat en la construcció de cases i edificis.
1. Regna; corretja per a frenar o dirigir 2. Tros de corda o tira de cuiro que forma part d'un assot, fixada a un dels caps de la vara. 3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega que es porta al llom de bèstia. 4. En la pesca, corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi.
1. Espai o porció de terra separat d'un altre. 2. Espai cobert per un conjunt de bigues paral·leles, entre dos parets, arcs o jàssenes. 3. Conjunt de trams de bigues que formen un rai.
1. Mitjà o conjunt de mitjans mecànics utilitzats en el teatre per a fer muntatges, canvis de decoració i efectes especials. 2. Engany o embolic tramat amb enginy.
1. Manejar les coses de manera que s'aconsegueixi de vèncer-ne les dificultats o d'eludir-les. 2. Fer trampes. Infracció maliciosa de les regles d'un joc o d'una competició.
1. Llavor del tramusser. 2. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria. 3. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis. 4. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Planta lleguminosa [Lupinus albus], de fulles compostes de folíols ovals, flors blanques i fruits en llegum ue conté llavors lenticulars, les quals són usades com a aliment. 2. Persona que ven tramussos arremullats
1. Tanca, a manera de porta, d'una obertura practicada en terra o en un sostre. 2. La mateixa obertura
Ficar-se, algú, en assumptes que no li haurien d’interessar.
1. Que fa (un xiquet) maleses pròpies de la seua edat. 2. Persona que, amb habilitats o falsedats, procura enganyar o enredrar els altres.
Persona eixelebrada, que obra irreflexivament, d'una manera atrotinada.
1. Feina molt considerable; gran remenament de coses o acumulació de maldecaps. 2. Pertorbació de l'estat normal de les coses.
1. Canviar un líquid espès de dipòsit i colar-lo, per separar-ne el pòsit del suc més clar. 2. Afectar profundament l'ànim. 3. Traure (les coses) del lloc on estan per a posar-les en un altre.
1. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients. 2. Fer passar (un líquid) d'un recipient a un altre. 3. Beure (vi) en molta quantitat.
1. Fugir, desaparèixer, deixar de veure's una cosa que hom cerca. 2. Quedar, un animal de caça, darrere dels gossos que l'acacen. 3. Quedar-se el furó dins del cau perquè el conill mort tapa l'eixida.
1. Anar-sen, desaparèixer del lloc on s'estava. S'usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s'en vage "Traspon d'ací". 2. Pondre's, un astre. 3. Superar (un lloc mal transitable, un obstacle).
Acció de posar-se darrera un objecte per amagar-se. A trasposta: Fora del camp visual.
1. Passar, un líquid, molt lentament a través d’una matèria sòlida. 2. Passar la claror a través d'un obstacle. 3. Deixar entreveure (una cosa) per indicis.
1. Caminar, una persona, mentre va remenant coses o fent feina. 2. Traslladar o transportar (un objecte, especialment mobles). 3. Posar trastos (a un instrument de corda).
1. Moble, ferramenta o utensili inservible i sense valor. 2. Persona tinguda per inútil, que molesta. 2. Eines. [arreplegar els trastos: Agafar, algú, les coses que s'ha d'endur en anar-se'n d'un lloc o de la faena]
1. Forat, buit practicat profundament en un cos. 2. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc. 3. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per cop violent, etc.
Foradar. Fer un forat. Fer una obertura que travessa un cos o que s'hi endinsa.
1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar. 2. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa. 3. Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció. 4. Barra o pal que comprimit contra el botó o una altra part de la roda d'un carruatge impedix que esta puga rodar.
1. Creuer de camins o de carrers; cruïlla. 2. Drecera, camí lateral més curt que el camí principal. 3. Barra travessera de les que formen una porta. 4. Acció de travessar, i la seva durada.
1. Tira de drap o cuiro que passa per davall del peu i va fixada pels extrems a les vores inferiors dels pantalons o del botí. 2. Acció de posar un peu encreuat amb la cama d'una altra persona que camina o corre, per fer-la caure. Fer la traveta (a algú): Fer-li la cameta. Acció de posar entrebancs per fer-lo fracassar
1. Sostre adornat amb cassetons. 2. Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable, en oposició al sòl o paviment. 3. Coberta d'un edifici.
1. Raó, fonament lògic; clarícia. Sense trellat ni forrellat:. Sense justificació, sense fonament, sense sentit. 2. Profit, resultat pràctic d'una acció, d'un esforç. Traure trellat (d'una cosa): Traure profit. 3. Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer. 4. Enteresa de caràcter. 5. Ploure amb trellat: Ploure moderadament i de manera contínua. 6. Traure trellat: Aclarir un assumpte, arribar a una conclusió. 7. Traure trellat (d'algú): Aconseguir que faça alguna cosa de profit. 8.
1. Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits, com els que fa una persona o animal per fred, fam, debilitat, por, impressió forta, etc. Tremolar com un cascavell [o una fulla]: Tremolar molt. Tremolar les cassoletes (a algú): Tremolar de por. Tremolar les dents (a algú): Tindre molt de fred o molta por. 2. Percebre's, la veu humana o un altre so, amb ràpides inflexions i canvis d'intensitat.
1. Mesclar una cosa amb una altra o amb altres per suavitzar aquella, per moderar-ne la intensitat, el gust, la calentor o fredor, etc. 2. Donar a un metall, a un cristall, etc., el punt de duresa i elasticitat que necessita per a certs usos. 3. Afinar. Posar d'acord els sons d'un instrument o instruments musicals segons la proporció harmònica.
1. Moderat; allunyat dels dos extrems. 2. En bon estat de vigor i de salut. 3. De bon humor, en bona disposició. 4. Apte, ben dispost per a una acció, per a un càrrec, etc. 5. Posat en una situació dolenta, desagradable. 6. Amanit; conjunt de cosa trempada amb oli, sal, etc.
1. En bon estat de vigor i de salut. 2. De bon humor, en bona disposició. Que, pel seu caràcter franc, és bo de tractar. 3. Bell, esvelt, agraciat. 4. Apte, ben disposat per a una acció o per a un càrrec. 5. Temperat -ada. a.- Suau, ni massa calent ni massa fred. b.- Equilibrat entre un extrem i l'altre.
Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les
1. Porció de cabells que, dividits en tres o més caps o ramals, s'entreteixeixen de manera que cadascun dels caps, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per damunt i per sota. 2. Conjunt de crins, fils, vims o altres peces llargueres, entreteixides a manera d'una trena de cabells. Trena d'alls o de cebes: forc d'alls, de cebes. 3. Conjunt de budells d'un animal entrellaçats per a guisar-se. 4. Peça de pa de dues o tres barretes. 5. Presó.
1. Trau. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop. 2. Plec, doblec. 3. Moments en què comença a manifestar-se (la llum del dia). A trenc d'alba: En el moment que comença a fer-se de dia.
1. Baixada llarga, rosta i pedregosa. 2. En ciclisme es diu d’una pujada molt dreta o d’una etapa d’una cursa ciclista amb continues pujades i davallades que fan que el cos no s’hi acabi d’acostumar.
1. Problema o endevinalla difícil de resoldre. 2. Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura o una imatge determinada.
Conjunt de moltes coses que s’han trencat, o dels bocins d’un objecte que s’ha esmicolat.
1. Que es pot trencar; que es trenca fàcilment. Fer a trossos o a fragments (una cosa). 2. Mosaic fet amb fragments irregulars de taulells, ceràmica, marbre o vidre.
1. Cosa trencada; trenc. 2. Terreny desigual i obert entre muntanyes. 3. Partició de dos camins o vessants. 4. Camí travesser, viarany o carreró que es desvia del camí o carrer principal. 5. Porció de platja o de roca on trenca o arriba l'aigua de la mar o d'un riu.
1. Fer trossos o fragments (una cosa), colpejant-la, pressionant-la, tirant-la a terra, etc. 2. Interrompre la continuïtat (d'alguna cosa). 3. Transgredir o violar (una obligació, una llei o un tracte). 4. Deixar de tindre amistat o relació amb algú. 5. Fracturar (un membre o una part del cos). 6. Contraure una hèrnia. 7. Alterar accidentalment (una cosa sensible). 8. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural. 9. Canviar bruscament de direcció.
1. Corda prima d'espart o de cànem formada a manera de trena. 2. Trena de cabells. 3. Cinta estreta en què els fils que formen el teixit tenen una direcció inclinada.
Persona que intenta aconseguir una millor posició econòmica o laboral amb procediments enganyosos.
Tenir, una peça o una eina, un moviment vibratori anormal.
1. Xafar. Esclafar una cosa amb el peu. 2. Esclafar [el raïm], per a fer-ne eixir el most, posant-hi els peus damunt i movent-los reiteradament. 3. Tractar amb el més gran menyspreu, de manera indigna, ofensiva, humiliant.
1. Anar i vindre les abelles del buc a les plantes que els fornixen l'aliment. 2. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. 3. Ballar amb moviments ràpids i cops de peus i de mans.
1. Cèrcol de ferro sostingut per tres petges, sota el qual es fa foc i a damunt es col·loca l'olla o la paella on s'ha de coure el menjar. 2. Tríode. Suport de tres peus, generalment articulats i sovint plegables o telescòpics, damunt del qual es munten diversos aparells i instruments portàtils.
1. Paviment d’una habitació, d’una casa. 2. Sostre d'una habitació. 3. Terrat per a estendre la roba o assolellar-se. 4. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes. 5. Mescla de pols feta de testos ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment.
1. Trascolar [el vi o l'oli]. 2. Trastornar, pertorbar