1. Ral de plata castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país. 2. Al segle XIX, ral de billó castellà. 3. Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims. 4. Joc de cartes.
1. Tassa xicoteta, usada antigament per a prendre xocolate cuit o per a contindre altres líquids, especialment oli. 2. Contingut d'una quíquera
1. Gos menut. Es diu sobretot en llenguatge infantil. 2. S'usa per a cridar un gos.
Piu. Joc infantil, en el qual un dels jugadors, designat per la sort mitjançant una fórmula per a comptar, ha d'encalçar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els ha agafats tots, i aleshores para el primer que ha agafat.
1. Fer quiti. Alliberar d'una obligació pecuniària. 2. Quedar lliure d'una obligació o d'una culpa. 3. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. 4. Recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. 5. Redimir o posar en llibertat (a algú) pagant per ell.
1.- Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals. 2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n. • Pegar una rabada (Fer mitja volta sobtada per a anar-se'n amb expressió de disgust)
1. Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust. 2. Soca grossa i seca, destinada a esser cremada. 3. Cremallot de llum d'oli.
1. Arrel o part de les herbes que creix davall terra. 2. Caliquenyo. Puro prim i tort, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc.
De molta grossària o volum, relativament a la seua alçada.
Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia
1. Acció i efecte de rabejar. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Lloc on una aigua corrent baixa amb força; la mateixa aigua en moviment. 3. Lloc o vorera on es desfan les onades. 4. Lloc d'un riu on és fàcil rabejar-se o banyar-se. 5. Agitació, sacsada de l'esperit.
1. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Banyar amb aigua en moviment. 3. Remullar, omplir exteriorment d'aigua o d'un altre líquid. 4. Remoure una cosa dins una substància com si fos dins un líquid.
1. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Ficar (una cosa o una persona) durant un cert temps dins de l'aigua perquè quede completament banyada.
1. Molt ràpid. Que es mou a gran velocitat. 2. Acte sexual fet ràpidament
1. Ramat d'animals de pastura. 2. Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada [Benidorm]
1. Que té la coa grossa o llarga. 2. Rabiüt, irascible, que fàcilment s'enrabia. 3. Incrèdul, que no té fe.
1. Espai comprés entre dos parets que formen angle i en la proximitat del seu punt d'encontre. 2. Lloc apartat, ocult, d'una casa, una ciutat, una contrada. 3. Cosa parada en un racó. 4. Estalvis que es guarden.
Badia on les naus poden fondejar i quedar protegides dels vents.
1. Casa de camp amb un tros de terra no massa gran. 2. Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret o a un altre element arquitectònic, especialment el que es construïx davant del portal o del terrat d'una casa com a protecció contra la pluja o el sol
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges.
Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper
1. Peça d'argila secada i cuita, utilitzada per a fer parets i altres elements de la construcció. 2. Peça de xocolata, de tabac, etc., de dimensions i forma anàlogues a les de la rajola de construcció. 3. En pilota valenciana, peça quadrada que se situa en el punt del traure per a picar la pilota abans de colpejar-la en les modalitats de raspall o de llargues.
1. Raig molt prim d'un líquid. 2. Sequiol, especialment en zones pròximes al mar. Sèquia del Rajolí: Nom d'una sèquia situada prop de Borriana.
1. Reial, només en l'expressió camí ral. 2. Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta [vint-i-cinc cèntims]. 3. En l'edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local
1. Ormeig de pesca que consistix en una xàrcia de forma circular amb ploms en tota la base del perímetre i proveïda, en el centre, d'una corda, que servix per a tancar-la i recuperar-la, i que s'utilitza per a la pesca a poca fondària. 2. Plana. Ferramenta que consistix en un tros de planxa d'acer quadrangular, proveïda d'un agafador i utilitzada pels guixaires per a estendre l'algeps sobre una paret. 3. Rampell. Dolor sobtat i penetrant. 4. Xarrera, remor de conversació.
1. Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d'un de principal. 2. Corda que es lliga als morros o a les morralles d'una bístia per tenir-la fermada o per menar-la. Acurtar el ramal (a algú): Limitar-li la llibertat que té. Portar del ramal (a algú): Conduir-lo o dirigir-lo.
1. Colp pegat amb un ramal. 2. Impuls anímic fort, especialment de mal geni o d'enuig. Tindre ramalades: Ser de geni desigual, inconseqüent o informal. 3. Arruixada forta, però curta. 4. Malaltia incipient o poc determinada.
1. Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc. 2. Crin de la cua d'un animal cavallí o boví. 3. Ram o conjunt de fruits que neixen d'una mateixa branca. 4. Rascle. Ferramenta formada per un mànec llarg i un travesser pla en un extrem que, paral·lel a terra, s'utilitza per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla i herba, i fer altres faenes agrícoles.
1. Acció de ramassar. Arreplegar (coses escampades o disperses) amb un ramàs o amb un altre utensili equivalent. 2. Pluja abundant, forta, encara que de poca durada.
1. Arreplegar (coses escampades o disperses) amb un ramàs o amb un altre utensili equivalent. 2. Agranar o netejar amb el ramàs. [Ramàs: Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc.].
1. Curs d'aigua intermitent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes i que depén estretament del règim pluvial. 2. Camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent.
1. Terreny que fa pendent. 2. Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori. 3. acsejada produïda per una descàrrega elèctrica quan es toquen involuntàriament cables elèctrics o altres elements electritzats sense la protecció adequada.
1. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. 2. Rampa o dolor sobtada.
1. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. 2. Atac sobtat i transitori (sobretot d'un mal, d'una passa de malura). 3. Bruscament 4. Retorçó. Còlic intestinal. Dolor intestinal breu i agut, que produïx sensació de retorciment.
1. Potada donada de resquillada, obliquament. 2. Tros de paret atalussat, principalment el construït per reforçar o sostenir un mur. 3. Repeu: a. Pedestal, peanya. b. Mènsula que té més llargària que volada. c. Part baixa d'una muntanya que és com la base de la part elevada. 4. Semblança. 5. Sòcol.
1. Coix -a. Que té (un òrgan de locomoció) algun defecte o alguna malaltia que fa que es camine amb una irregularitat perceptible. 2. Rancallós -osa. Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat.
Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats i camina amb dificultat.
1. Que per haver-se alterat químicament ha adquirit una olor i sabor especials desagradables. 2. Vi que per passament de molt de temps dins la bóta ha adquirit una olor i un tast especials que el milloren. 3. Existent des de temps molt antic 4. Mesquí, avar, escàs a donar. 5. Passat o fora de l'ús normal.
1. Conjunt de fils entreteixits formant puntes, destinat principalment a adornar vores de vestit o d'altres peces de roba. Coixí de fer randa: Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual s'estén el patró i es van clavant les agulles per a fer randa. Fil [o punt] per randa: Amb tots els detalls, minuciosament. 2. Caiguda d'una vela. 3. Cosa que per la seva forma o aplicació sembla un teixit de puntes de fil ornamentals. 4. Fer (o portar) bona randa: Tindre un mal resultat o eixir malparat.
1. Persona que fa randes o que en ven. [Randa: Teixit de gran lleugeresa i transparència, ornamentat generalment amb flors o figures, que es fa tradicionalment amb boixets, agulles o ganxets].
1. Conjunt de barques auxiliars, disposades l'una darrere de l'altra, que porten algunes embarcacions que van a la pesca. 2. Cap que porta per la popa, arrossegant, una barca.
1. Molt arran. Ben a la vora, gairebé tocant. 2. Al mateix nivell, a la mateixa alçària.
1. Raïm despullat de grans. 2. Raïmet que formen les flors de l'olivera i d'altres plantes. 3. Cor de la panolla de dacsa.
1. Tallat arran, Des de la base, des del naixement. 2. De pèl curt. 3. De superfície llisa, plana, sense eminències notables. 4. Al camp sense cobert. 5. Cel sense núvols. 6. Sostre llis, sense bigues visibles. 7. Soldat que no té cap grau militar. 8. Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull.
1. Extensió plana en una serra, sense arbres. 2. Arran, a poca altura. 3. Es diu de l'escut sense acompanyament ni timbre. 4. De pressa, a gran velocitat, com volant. 5. Clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts. 6. Ignorar
1. Bastiment compost de tres barres paral·leles unides per travessers i armades de puntes de ferro, que arrossegat per una o dues bísties es fa passar per damunt el camp sembrat i serveix per a esterrossar i allisar la terra i per a cobrir les llavors. 2. Instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar herba o pall.
1. En els peixos, conjunt de les espines, especialment l'esquena. 2. Llima de dents grosses i piramidals o còniques que servix per a rebaixar o allisar fusta i altres cossos durs no metàl·lics. 3. Raïm sense grans. 4. Arròs al qual no es pot llevar la pellorfa. 5.
1. Lligall de branques de corronyer o d'altres arbusts, que serveix per a escombrar l'era, el carrer, l'estable. 2. El raspall és també conegut per raspot o raspallot. És un joc de pilota valenciana que es juga al trinquet i el carrer, la diferència més notable respecte al joc a l'alt és que la pilota es juga sempre de bo, encara que rodole per terra, i com que la mà del jugador ha de raspar el paviment, per aquest motiu, el seu nom.
1. Treballar amb la raspa; fregar amb la raspa per rebaixar o allisar una cosa. 2. Raure amb algun instrument una cosa per rebaixar-li la superfície, esborrar un dibuix o escrit, etc. 3. Rascar, tocar una cosa amb un objecte aspre. 4. Produir una sensació aspra, de cosa ma 6. En la modalitat de raspall, jugar la pilota que s'arrossega per terra.ncada de finor 5. Fugir, escapar-se.
1. Aspre al tacte, que té la superfície plena d'asperitats. 2. Que resulta aspre al paladar.
1. Rascle per a remoure la terra i arreplegar fullaca. 2. Eina de corder, consistent en una peça de fusta vertical que a la part superior en porta una altra d'horitzontal encreuada i armada de puntes, entre les quals es fan passar i es mantenen destriats els cordills mentres es fa la corda. 3. Paleta de ferro, generalment de forma triangular o d'arc de cercle, posada a un extrem de l'agullada i que serveix al llaurador per a netejar la rella de l'arada. 4. Rasclet de la dalla.
1. Tall pla que, en el sentit del mànec, tenen certes eines com l'aixada, el magall, etc., a l'extrem del ferro oposat a la punta o pala. 2. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grans i construïda verticalment o atalussadament per a evitar que l’aigua s’enduga la terra. 3. Filera de pedres col·locades de cantell i sobressortint de la terra. 4. Reixa llevadissa que defén l'entrada d'una construcció fortificada. Rastell d'era: la filera de pedres que marquen el circuit de l'era.
Renglera, rastellera; sèrie de coses o persones posades una darrera l'altra.
1. Marcar la pigota (la cara d'algú) amb senyals o cicatrius. 2. Rosegar quelcom les rates, i per ext., altres animals que destrueixen coses rosegant, com corcs, arnes, etc. 3. Caçar rates. 4. Furtar (alguna cosa, especialment aliments). 5. Foradar-se, la roba, per l'excés d'ús. 6. Fallar un motor d'explosió, especialment en deixar-se combustions per avaria de la part elèctrica o per defectes de carburació.
1. Que té la cara marcada amb senyals o cicatrius produïts per la pigota. 2. Rosegat per les rates.
1. Nom de diferents ginys que es fan servir per agafar rates o altres animals (les d’agafar conills o guilles són molt grosses i perilloses; tenen una forma semblant a les ballestes d’agafar ocells). 2. Lloc perillós, d’eixida difícil. 3. Lloc per protegir-se del bous en les festes de bous al carrer.
Projectar sobre algú o sobre una cosa la llum reflectida per un espill. Fer la rateta: Projectar la llum del sol amb un espill/mirall.
1. Soroll produït per alguna cosa que rosega, rasca o frega; rosec. 2. Malestar produït per una afecció nerviosa, per debilitat, per la gana, etc. 3. Dolor moral, recança, remordiment, rosec de la consciència.
1. Esplai, broma, diversió. Anar (o estar) de rauxa: Divertir-se, esplaiar-se. . Determinació sobtada, pensada capritxosa.
1. Grup de cases situades en un paratge fora del poble, especialment si són en un lloc aïllat o arraconat. 2. Barri exterior d'una població emmurallada.
1. Xiquet rebel, que fa maleses. 2. Antiga barca de correu de l'Albufera de València, que unia i donava servei des del Port de Catarroja, al Palmar i al Perelló, als extrems del llac. 3. Tramvia de vapor que unia el Grau amb València.
1. Xiquet rebel, que fa maleses. 2. Antiga barca de correu de l'Albufera de València. 3. Tramvia que unia el Grau amb València.
1. Llançar amb força (una cosa). 2. Desfer-se (d'alguna cosa que ens destorba). 3. Expulsar (a algú) d'un lloc, despatxar-lo. 4. En pilota valenciana, llançar una moneda enlaire per a decidir la posició dels dos equips. 5. En pilota valenciana, llançar (la pilota) sense botar-la ni colpejar-la. Reballar a les altes (alguna cosa): Tirar-la amb força per l'aire.
1. Aigua aturada, que forma toll o dipòsit. 2. Provisió, quantitat de coses que es tenen en previsió d'haver-les de mester.
Porció de terreny que ix lateralment d'una costera o d'un espadat. 2.
Indòmit, rebel. Especialment, criatura que no vol creure, que contesta, protesta, fa marraneries, té mal geni, etc.
1. Jaqueta de dona, feta de punt de mitja, que no arriba més avall de la cintura i té escot en punta. 2. Becada. Fer una rebeca [Dormida curta]
1. Exhaust, molt cansat. 2. Beguda que consistix en café al qual ha sigut afegit un raig de licor, especialment conyac. 3. Que sobrepassa (un element gràfic) els límits de la seua forma.
1. Fer més bla o tou que no era abans. 2. Fer menys consistent o menys vigorós. 3. Fer tornar més tendre de sentiments; entendrir, emocionar.
1. Omplir de reble [trossos xicotets de pedra] els buits d'un marge, d'una paret. 2. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, perquè el clau estigui més fort i la punta no pugui fer mal. 3. Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat. 2. Arreglar, fer anar dret; corregir pel càstig o per imposició autoritària
1. Extrem d'un clau o d'un altre ferro eixamplat per percussió. 2. Conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d'un camí. 3. Pedra no gaire grossa, generalment no més grossa que el puny d'un home. 4. Ronyons; ronyonada [Vinaròs]. 5. L'os final de l'espinada. 6. Closca del cap; crani. 7. Menjar d'olla, cuinat [Maestrat]
1. Fer pegar voltes i bacs per terra (a algú o a algun animal). 2. Entregar-se intensament a una passió o a un vici. 3. Ajaure's, el blat sembrat, quan ja està alt i li arriben vents o pluges fortes.
1. Rebolcada. Fer pegar voltes per terra a algú o a algun animal. A rebolcons: Pegant voltes per terra. 2. Acte carnal, coit. Pegar un rebolcó: Tindre relacions sexuals. Tindre un bon rebolcó: Ser atractiu o sexualment desitjable. 3. Reprensió forta.
1. Desordenar (una cosa) movent els seus elements, les seues parts o la disposició establida. 2. Moure rebombori o causar desorde. 3. Girar-se l'oratge, remoure's els núvols. 4. Alterar-se el funcionament normal, del ventre.
1. Soroll mogut per una colla, un grup, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, jugant, etc. 2. Avalot de gent insubordinada. 3. Acció de parlar molta gent d'una mateixa cosa insistentment i amb excitació.
1. Tornar-se bord. Perdre la pròpia virtut, adulterar-se. 2. Fer perdre la bondat, la innocència, la candidesa. 3. Migrar-se, perdre força, aturar-se de créixer abans d'estar ben format (un arbre, una planta, un animal). 4. Tornar treure, rebrotar. 5. Dit d'un seminarista, abandonar els estudis, deixar la carrera.
1. Degenerat, decaigut de la pròpia virtut, Que ha perdut la bondat o la candidesa. 2. Migrat, mancat de la creixença o del desenrotllament normal. 3. Que s'ha tornat bord un arbre o una planta.
Arrebossar. 1. Cobrir (un aliment) amb una capa, generalment d'ou batut i farina o de pa ratllat, abans de fregir-lo. 2. Cobrir, tapar, embolicar. 3. Cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o algeps (el parament d'una paret, d'un mur).
1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles. 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.
Cambra o departament situat darrera una botiga i destinat generalment a magatzem o laboratori
1. Omplir (una cosa) de manera que quede completament plena, atapeint molt allò que s'hi fica. 2. Unflar-se, una cosa, en la part on no toca l'embolcall que la cenyix parcialment.
1. Brot que surt a la part baixa del tronc o a la rabassa d'un arbre o planta. 2. Brot nou d'un fenomen, sovint considerat nociu, que es produïx després d'una fase de recessió.
1. Estufada. Acció de bufar amb força. 2. -Expansió de l'aire al voltant de la boca d'una arma de foc en sortir el tret. 3. Estufit. Paraules aspres o desagradables amb què algú acull o es trau de davant algú que s'acosta a parlar-li, que li adreça una demanda o una explicació. 4. Protecció que oferix el ciclista o el motociclista que va davant en tallar el vent.
1. Acció de rebutjar, no acceptar [una cosa]. 2. En un camp de fruita o d'hortalissa, fruit de poca importància que queda després de la collita. 3. Cosa que es rebutja; la porció més dolenta, allò que queda quan ja s'ha fet la tria. 4. Residus o retalls sobrants de la matèria utilitzada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables en la mateixa operació. 5. Acció o efecte d'allunyar la pilota o la bola com més millor de la zona pròxima a la porteria.
Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior
1. Pronunciar (una o més paraules) en un to de veu més alt o de manera més lenta per a donar una importància especial a una idea o una qüestió, per assegurar-se que ha estat compresa. 2. Girar-se, un animal, el peu. 3. ecolzar amb força sobre el seu suport.
1. Escalfar una altra vegada (una cosa que s'ha refredat). 2. Elevar la temperatura (d'una cosa que ja està calenta). 3. Calfar. Despertar el desig sexual (en algú) o Excitar-se sexualment.
1. Comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge o a fer faena fora de casa. 2, Herba apta per a l'alimentació dels animals domèstics. 3. Esment, atenció, que es posa en una cosa, a fer-la, a procurar que vaja bé. 4. Guisat fet amb diversos productes del camp, com ara bledes, faves, fesols o creïlla, i fideus o arròs. 5. Obtenció d'una cosa a força de demanar. 6. Valor, importància, reputació, categoria social. 7. Bona posició econòmica. 8. Productes del camp: llegums, hortalissa...
1. Empitjorar un malalt que encara no era ben curat. 2. ornar a caure, algú, en una falta, en un vici. 3. Vindre a caure sobre algú, una càrrega, un treball o una responsabilitat. 4. Afectar directament, una acció, a algú o alguna cosa.
1. Desconfiança. Sospita temerosa. 2. Ànsia, excés de rapidesa en menjar, com d'un qui té por que li ho prenguin.