`
1. Covar. Posar-se una au (damunt dels ous) per a donar-los calor i fer que isquen les cries. 2. Formar-se, un pollet, dins d'un ou. 3. Reproduir-se, les abelles, dins del rusc. 4. Corcar-se, la fusta. 5. Corcar-se, els cereals o els llegums.
1. Home jove i de bon aspecte. 2. Company de feina inexpert, que acaba d’entrar a treballar.
1. Persona que cria pollastres o que en ven. 2. Persona xafardera.
1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. 2. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra. Traure (o fer eixir) de polleguera: Fer-la eixir del seu estat o del seu curs normal o habitual, Irritar-lo, fer-li perdre la calma.
1. Gàbia gran, semblant a un cove desfonat, estret de dalt i ample de baix, i fet de canyes o de juncs, on es guarden els pollets. 2. Gàbia de fil metàl·lic que es posa damunt el braser per evitar que algú s'hi cremi, i que serveix també per a estendre-hi roba per eixugar. 3. Aparell que servix per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços en la vora superior, pot caminar sense por de caure, fent avançar l'aparell amb el seu impuls.
1. Que té polls paràsits. 2. Tacat de piquets, sia naturals com els de certes fulles, sia per brutor com els de la roba mal rentada. 3. Brutenc, mancat de netedat. 4. Mesquí, miserable, avar. 5. Cabut, tossut.
1, Batec produït a certs punts de les artèries pel moviment de la sang en circulació. 2. Punt d'unió de la mà amb l'avantbraç, on se sent bé el dit batec. 3. La part de la cara situada entre l'ull i l'orella, on se sent el batec arterial. 4. Prova de força. 5. Seguretat de la mà per a realitzar una acció que necessita precisió, com escriure o manejar una arma. 6. Cruixit. Cansat. Fet pols.
1. Gran quantitat de pols especialment quan és emportada pel vent. 2. Alçar polseguera: Armar escàndol entre la gent, alçar polèmica.
1. Pols molt fina. 2. Qualsevol substància en un estat d'extrema divisió, especialment en suspensió dins l'aire. 3. Pluja molt fina.
1. Peça esfèrica o arredonida que es posa com a ornament en l'acabament d'un barrot o d'un element vertical, o que servix d'agafador en una porta o en un calaix. 2. Conjunt de fruits reunits en un brot; conjunt d'espigues que neixen d'una mateixa arrel. 3. Feix de coses nugades simètricament. 4. Penjoll de fruita.
1. Recipient o lloc destinat a pondre-hi les gallines, els coloms, o altres aus. 2. Ou que es col·loca en el ponedor perquè estimule les gallines a pondre.
El pontarró és un pont menut de pedra construït amb paredat. Fa uns 3 metres d'ample i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum en forma d'arc de mig punt. Serveix per passar un rierol o una cuneta
1. Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó. 2. Teixit de cotó que imita el popelín
1. Feixa de terra compresa entre solc i solc, que sol tindre de llargària tota l'extensió del camp al qual pertany. 2. Mesura agrària de superfície equivalent en general a la dotzena part d'un jornal. El jornal tenia dotze pòrques = 4.358 Metres quadrats La porca equivalia a 363 Metres quadrats.
Porquet. Porc mascle o femella des que el desmamen fins que té mig any.
1. Porquet. Porc mascle o femella des que neix fins que el desmamen o fins que és mig fet. 2. Persona bruta. 3. Notícia calumniosa o que posa algú en mala anomenada.
Poregós -a. Poruc. Que té por de qualsevol cosa, que tot li fa por.
1. Netejament del ventre. Medicament que provoca la defecació. 2. Caiguda del fruit abans de madurar. 3. Assumpte desagradable. 4. Porgadures. Allò que queda en el garbell després de porgar el blat, els cereals o els llegums.
1. Netejar els cereals o llegums passant-los pel garbell, sobretot pel garbell petit que serveix per a treure'n la pols. 2. Netejar la terra, ciment, grava o altra matèria pulverulenta, fent-la passar per un instrument guarnit de foradins o per un conjunt de joncs o de fils de ferro. 3. Aclarir-se i netejar-se el vi, l'oli o altre líquid, deixant anar al fons del recipient les impureses que conté. 4. Caure el fruit d'un arbre abans de madurar. 5. Administrar un medicament per a defecar.
1. Acció o efecte de porquejar. Fer porqueries, obrar d'una manera bruta o amb coses brutes. Embrutar o manipular d'una manera grollera (una cosa). 2. Matança del morc.
1. Treballar en la matança del porc i en l'elaboració del porquim. 2. Fer el porc; operar d'una manera bruta o amb coses brutes. 3. Embrutar. 4. Menjar aliments no molt sans i fora de les menjades.
1. Corral de porcs. 2. Lloc brut. 3. Més bast que un forrellat de porquera: Molt bast.
1. Bastó que té el cap gros i redó. 2. Bastó gros que augmenta de diàmetre des de l'agafador a l'extrem oposat. 3. Maça que es porta com a signe d'autoritat. 4. Culata o part més grossa del tac de billar. 5. Fer porra: No agafar res el caçador o el pescador durant la caçada o pescada. 6. Plorera. 7. Mena d’aposta per veure qui endevina un resultat esportiu o d’una altra mena. 8. Tenir bona sort.
1. Fira o xicotet mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la huitada de la seua festa, a diversos pobles i viles. 2. Berena festiva.
1. Fira o xicotet mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la huitada de la seua festa, a diversos pobles i viles. 2. Berena festiva.
1. Recipient de forma bulbosa o cònica que s'allarga per la part superior en un broc gran, per on s'ompli, i per la part inferior en un altre broc llarg que arranca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid. 2. Mesura de capacitat per a líquids equivalent a 94 centilitres. 3. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. Pixar fora del porró: Eixir-se'n de la qüestió, extralimitar-se.
1. Colp pegat amb un porró. 2. Contingut d'un porró. 3. Gran quantitat d'alguna cosa.
1. Solsida en una paret de pedra seca. Obertura feta en un mur derrocant-ne un tros. 2. Obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar. 3. Comporta de regadora que es lleva per a deixar entrar l’aigua i regar i es posa quan no es vol que hi passe l’aigua.
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
1. Portell, obertura en una serrada o paret de tanca 2. Porta de barrons de fusta
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
Poregós -a. Que fàcilment agafa por. Que té por de qualsevol cosa, que tot li fa por. Més poruc que una llebre: Dit d'una persona molt covarda.
1.- La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. 2.- Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms. 3. Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes. 4.- Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada.
1. Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se. 2. Peça de fusta que servia de coberta a un llibre. 3. Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
Portella; porta falsa o la que està inserida dins una de més gran.
Castanyoles. Instrument de música popular, consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses
1. Medicament o cosmètic, en llenguatge familiar i despectiu. 2. Elements sense importància.
1. Enuig o ploric persistent dels xiquets menuts. 2. Bona sort. 3. Hèrnia escrotal; tumor herniós. Potra de l'humor congelat: malaltia en què s'inflama la bossa per la fluxió d'humors. 4. Tumor negre que es forma en els canyots de la dacsa. 5. Poltra. Egua jove.
1. Que té sort. 2. Molt molest, amoïnador. 3. Es diu de la persona que sempre es queixa de tot. 4. Que té una hèrnia escrotal.
Sanitari encarregat de les curacions, administració de medicaments o injeccions. Avui ja es diu menys perquè es parla dels ATS o infermers, al establir-se l’atenció als centres sanitaris i deixar d’anar a les cases
Pregunta. Acció de demanar una persona a una altra informació sobre alguna cosa que desitja saber o la solució d’algun sobte.
Situació angoixosa, d’extrema necessitat, de la qual hom no pot sortir sense ajuda d’altri; destret.
1. Disposat o preparat per a executar una cosa. 2. Prompte, ràpid, que obra o que és obrat sense tardar. 3. Prompte. Al cap de poc de temps, d'ací a poc de temps. 4. Enjorn. A una hora més primerenca de la normal o regular per al fet de què es tracta.
1. Prim. Coca rodona, de molt poca gruixa, feta de farina sense quarta ni segó, amb llevat, oli i llavoretes, i generalment amb panses o anous. 2. Rajola que té la meitat del gruix dels atobons. 3. Espai de temps del capvespre fins a l'entrada de nit. 4. Quantitat extra de diners que es dona com a recompensa, estímul o agraïment.
1. Que madura, té lloc o apareix abans del temps ordinari. 2. Principiant, novell.
1. Que mira prim, amb gran atenció i meticulositat. 2. Que és molt delicat en el tracte i en el comportament.
1. Si cau no cau, en perill o a punt de caure, d'engegar-se, de perdre's. 2. Frèvol, que no té forces ni vigor, inconsistent.
1. Mirar d'aconseguir; fer el que es pot per aconseguir alguna cosa. 2. Proporcionar, fer obtindre o tindre (alguna cosa).
Caiguda o descens d'un òrgan o d'una part d'un òrgan, a conseqüència de la distensió dels seus mitjans de fixació. Prolapse rectal: Protussió fora de l’anus de la mucosa de revestiment del recte.
1. Tumefacció de la pell produïda pel fred, que es forma especialment en les mans, els peus, les orelles i el nas. El nom de prunyó se li va assignar popularment per assimilació a l'aspecte del fruit del prunyoner. 2. Fruit comestible del prunyoner, semblant a una pruna, però més menut i amb el pinyol no comprimit, adherent a la polpa, àcid
1. Fill únic o filla única d'un matrimoni. 2. Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla. 3. Infant, persona menor d'edat.
1. Que fa pudor. Mala olor. 2. Que manifesta mal geni, que és massa exigent amb els altres.
1. robar-se en gran quantitat i en moviment. 2. Multiplicar-se abundantment.
1. Colp pegat amb la punta d'una cosa. 2. Acció de passar l'agulla enfilada quan es cus o es broda alguna cosa. 3. Forat fet amb una agulla enfilada en un teixit. 4. Tros de fil comprés entre dos forats consecutius. 5. Paraules que es diuen per a insinuar alguna cosa molesta. 6. Acte de tirar-se un nedador a l'aigua de cap i amb els braços estesos i les mans juntes. 7. Crescuda o pujada d'aigua de poca duració, en un riu o un torrent.
1. Barra, tauló o altra peça llarga i sòlida que es fica o recolza a terra o damunt un suport resistent i serveix per a sostenir o impedir que caigui alguna cosa. 2. Es diu d’una persona important en un grup per les aportacions que hi fa, pel suport que dóna. 3. Pic, cim.
Cop donat amb la punta del peu. Tractar a puntellons (a algú): Maltractar-lo.
Molt exigent, massa minuciós en els detalls o en coses que no valen la pena, susceptible en les relacions amb els altres
1. Que té molt de punt d'honor, que s'ofén fàcilment; que obra per punt. 2. Susceptible, que es molesta fàcilment. 3. Puntimirat -ada. Massa minuciós i remirat en coses que no valen la pena.
1. Ferida feta amb una punxa o un instrument punxegut. 2. Dolor viu i de curta durada. 3. En plural, molèsties que sent u en els músculs durant un temps a partir del sendemà de fer un esforç no habitual. 4. Injecció o extracció amb agulla. 5. Fet de punxar-se una roda d'un vehicle.
1. Ferir amb un objecte acabat en una punta molt aguda, que forada i penetra. 2. Ferir, afectar dolorosament. 3. Agullonar o incitar (a algú) a fer una cosa. 4. Importunar o irritar. 5. Importunar o irritar. 6. Posar una injecció. 7. Posar (música), especialment en una emissora de ràdio o en una discoteca. 8. Manipular (una línia telefònica) per a escoltar les conversacions d'una persona. 9. Fallar, fracassar.
Aquesta és una cançoneta que es cantava mentre el xiquet estava a les faldes de la mare, i consistia en endevinar un dels objectes, tot i assenyalant damunt de l’esquena del nen/a per a poder-ho distingir i deia així: Puny, punyet, és tisora o ganivet, Que és?
1. Punxant, agut o penetrant. 2. Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant. 3. Colpidor -a. Que colpix, que sorprén o que produïx una impressió forta.
1. Joc entre dos persones en què cadascuna, tenint una mà tancada, diu un nombre inferior a deu al mateix temps que allarga un o més dits de la mà tancada, o cap, i guanya qui ha encertat a dir un nombre igual a la suma dels dits allargats pels dos jugadors. 2. Prova de força que consisteix a agafar-se dos per la mà i, amb els colzes en una superficie plana, tractar de doblegar el braç de l’altre.
1. Cosa que molesta o que no té cap utilitat. Fer la punyeta (a algú): Molestar-lo o impedir-li fer el que vol. 2. Expressió que denota disgust, contrarietat, etc. 3. A la quinta punyeta: Molt lluny. 4. Enviar a fer punyetes (a algú): Llevar-se'l de davant de mala manera.
1. Titella. Ninot que es fa moure imitant els moviments d'una persona. 2. Persona mancada de caràcter, a qui es fa fer fàcilment allò que altri vol. 3. Personatge propi de la comèdia de l'art, que té el nas ganxut, gepa i un ventre prominent, i que porta un vestit ample i de color blanc.
Espantacriatures en forma de gat o caragol que es dedica a agafar xiquets. Aquest ésser anava pels terrats de les cases amb passos suaus per a no fer soroll. Tirava pedres per a despistar als pares i quan aquestos anaven a veure que ocorria la Quarantamaula raptava i s’enduia als xiquets. Sobretot a aquells xiquets que es portaven mal i eren desobedients.
Llaurar un camp abans de la sembra per quarta vegada dins d'un mateix any
1. Mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres. 2. Mesura d'olives equivalent a 80 litres. Val més una oliva a casa, que una quartera al tros: Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures. 3. Mesura agrària equivalent a mitja mujada. 4. Recipient per a mesurar, corresponent a la quartera
1. Quarter. Genèricament el quartó és la quarta part; cadascuna de les quatre parts en què es divideix una cosa. 2. Mesura agrària que equival a la quarta part d'una fanecada. EQUIVALÈNCIES : Jovada = 6 Jornals = 36 fanecades = 29919.47 m2 Cafissada o Jornal = 6 fanecades = 4986.5 m2. Mitja fanecada = 100 braces quadrades. Quartó = 50 braces quadrades. Braça quadrada = 81 pam quadrat = 4.15m2. Pam quadrat = 144 dits quadrats = 0.051 m2. Dit quadrat = 144 línies quadrades. Hort = 1'5 fanecades.
1. Habituació. Espai tancat i cobert destinat a vivenda. 2. Cambra. Habitació, estança o peça d'una casa, especialment la que s'utilitza com a dormitori o la destinada a l'ús d'una o de diverses persones.
1. Clivell produït a la pell o a la terra pel fred, per un agent patològic, etc. 2. Clavill que es fa als unglots de les cavalleries
1. Queixa, cosa a dir. 2. Cridadissa, escàndol. 3. Donar (un) quedir: Fer que la gent tinga motius de malparlar, de murmurar. 4. Tindre un quedir (d'alguna cosa): Comentar-la i criticar-la apassionadament.
1. Ocupació, assumpte, treball; cosa a fer. 2. Donar més quefer que un porc solt: Causar moltes molèsties. 3. Donar quefer:Destorbar, molestar.
1.-Ple de feines, de maldecaps, de coses a fer, a resoldre. 2. Impertinent. Que molesta perquè no té altra cosa a fer
1. Extremitat de la boca on s'unix el llavi inferior amb el superior. Xuclat de queixos: Prim de cara, de poques carns. 2. Regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. Menjar a dos queixos: Menjar en gran quantitat i de pressa. 3. Unió flexible de les tapes d'un llibre amb el llom que fa de frontissa.
1. Conjunt de queixals. 2. Mossegada. Cop o ferida que es produeix amb els queixals; amb les dents. 3. Cada moviment de mandíbules per a menjar. 4. Tros que se separa d'una cosa amb les dents. 5. Bocí de pa, porció curta de menjar que es pren fora d'àpat.
Menjar, aliments. Tenim prou quemenjar per a una setmana. És el mateix que dir: Tenim prou menjar per a una setmana.
Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits d'ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, actualment típica de l'exèrcit francès.
Tartamudesa. Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules.
1. Corcó, especialment el que forada els pernils i altra carn de porc. 2. Pols que fa el corcó. 3. Algepsots, polseguera i altres fragments xicotets d'un edifici aterrat. 4. Tara, defecte greu, podridura. 5. Desfici, turment interior, que consumix lentament. 6. Desig immoderat de menjar i, per extensió, de posseir béns. 7. Gemecós, ploramiques.
Quemenjar. Provisions de boca; coses comestibles, alimentícies.
1. Que es pot moure o evolucionar però està en estat de repòs. 2. Inactiu -iva. Que no té acció o activitat.
1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens. 4. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. 5. Ràbia, irritació de l'esperit. 6. Sospita.
Conjunt de dos ternals combinats per a alçar pesos grossos.
Objectes de metall d'escàs valor, que pot estar compost per bijuteria, tisores, clauers, monedes antigues, estris o joies normalment falses o d'imitació
Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama
Tros de terra immediat a una vila o altre nucli de població.
1. Recluta. Soldat que acaba d'incorporar-se a la milícia o que hi porta poc temps. 2. Botella de cervesa de 20 centilitres