Anticlerical. Contrari al clericalisme. Enemic acarnissat dels capellans, anticlerical acèrrim
Adulador. Adreçar [a algú] lloances, demostracions d'afecte o de reverència, per a afectar-lo d'una manera agradable
1. Diminutiu de mentira, que és la variant formal de mentida que usem els valencians. És un mot de caire afectuós que usem, fonamentalment, quan parlem amb un xiquet xicotet. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment. 2. Mentider. Que té costum de mentir.
Durant el temps en què passa alguna cosa
1. Persona molt menuda, que ha crescut molt poc. 2. Menudalla. Conjunt de coses xicotetes. 3. Xicalla. Conjunt de xiquets. 4. Bolcada. Conjunt de la roba destinada a un xiquet acabat de nàixer.
1. Conjunt de coses xicotetes. 2. Xicalla. Conjunt de xiquets
1. Menudeses. Coses xicotetes, insignificants. 2. Detalls de poc de valor. 3. Menúncies. Entranyes d'un animal mort. Fetge, morella, alerons, budells i altres vísceres de les aus
1, Persona que ven cintes, botons, agulles, fils i altres articles similars. 2. Botiguer de teixits de seda i teles.
Mercurocrom. És una tintura desinfectant líquida de color vermell intens. És una solució a base d'alcohol amb mercuri i brom. Retirat del mercat espanyol pel seu contingut de mercuri. Durant dècades, va ser la reina de les cures casolanes. Amb el seu característic color vermell, la mercromina va tenyir la infantesa de generacions d'espanyols que lluïen en els seus colzes i genolls les 'empremtes' que deixaven els jocs al carrer
Prostituta. Dona que té acte carnal amb qualsevol home per la paga
Embriaguesa; estat del qui té les facultats pertorbades perquè ha ingerit en excés qualsevol beguda alcohòlica. Agafar una merla
1. Que té [un porc o la seua carn] una granellada pustulosa causada per una malaltia parasitària que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen. Eixir el porc mesell [a algú]: Eixir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava. 2. Insensible als cops, al dolor. A ell, que és mesell!: Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por. 3. Leprós -osa. Que pateix lepra
1. Juguesca, aposta. 2. Despesa. Gastar (alguna cosa, especialment diners).
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta
Tractament que es dona a un home desconegut, especialment per a cridar-lo.
1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc. 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora. 3. Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa. 4. Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins de la bota per a estovar-la. 5. Aguantar metxa: Aguantar les bromes d'algú tranquilament
Verí. Substància que, introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Prostituta. Persona que exercix la prostitució, qui s'avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners.
1. Persona de caràcter molt blanet, que parla i actua pausadament, sense gens de vivor. 2. Persona delicada, que es queixa de poca cosa o que no és gens valenta. 3. Borratxera. Embriaguesa; estat de qui té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica. 4. Constipat fort.
Nespra; fruit del nesprer, d'uns tres centímetres de diàmetre, de forma el·lipsoidal o piriforme, amb la pell de color taronja i la polpa groguenca, molt carnosa i de gust àcid.
1. Cataplasma de farina o d'herbes, que s'aplica al ventre per reblanir-lo. 2. Persona menyspreable. 3. Fet un micapà: Cansat, fet malbé
1. Temps al voltant de migdia. 2. Sesta. Dormida que es fa després de dinar. A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta: La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu. Per Sant Bartomeu, migdiada adéu [24 agost]: S'acaben les vacances
1. Delicat en el menjar, fetiller. Persona que no menja gaire; que només vol segons quines coses. 2. Teclós -osa. Minuciós, massa remirat. Que està carregat d'alifacs i manies, massa pendent de la seua salut. 3. Fastijós -osa. Que produeix fastig. [Fastig: Sensació de cansament o d'avorriment que produeix una cosa poc interessant o excessivament insistent]
Numeral imaginari, equivalent a moltíssims, a una quantitat incomptable
1. Home, especialment menut, o xic, que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot. 2. Xiquet que pretén fer coses més pròpies d'un adult
Catxerulo. Tros de paper o de tela que es manté estés i subjecte per mitjà d'una carcassa de canyes o de llistons de forma poligonal, lligat a un cordell llarg que es va amollant a poc a poc perquè s'envole.
1. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén- 2. Llum format per una mena de ble de paper o d'estopa ficat en una rodeta de suro, de cartó, etc., i posat en suspensió dins l'oli d'un vas, per a il·luminar moderadament una cambra de malalt, una imatge religiosa, etc.
1. En el joc de billar de caramboles, bola, generalment vermella, amb la qual no tira cap dels jugadors. 2. En el joc de botxes, la botxa petita de fusta que serveix de senyal per a les grosses que s'hi han d'acostar. 3. Servir [o fer] de mingo: Ser manipulat per altri, fer un paper passiu en una determinada situació
1. Fals, hipòcrita; el qui fa el beneit i porta mala intenció. 2. Prim, de poc gruix i consistència. 3. Escàs, exigu. 4. Fer-se el minso: Aparentar debilitat i mansuetud
1. Coca de farina de dacsa o de blat escaldada amb farciment de verdura, embotit o peix. 2. Panet de farina de dacsa
Moc. Refús, reprotxe o menyspreu, inesperat i desagradable, que deixa a algú en mal lloc, que el mortifica o l'humilia.
1. Miqueta. Porció xicoteta d'alguna cosa. Fer-se a miques: Trencar-se, alguna cosa, en fragments molt menuts. 2. Porció de pa xicoteta. 3. Menjar fet de trossets de pa fregits amb oli i alls. 4. De mica en mica: Lentament, gradualment. 5. De mica en mica s'ompli la pica: S'usa per a indicar que fent les coses a poc a poc és com s'arriba a acabar-les. 6. Gens ni mica [o ni mica o cap de mica]: Absolutament gens
Mirador. Lloc elevat i ben situat, des del qual es pot contemplar una vista interessant o un esdeveniment
Falda que es portava davall del vestit, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de vergallines o cércols de ferro, i que servia per a bombar les faldes exteriors.
1. Vi espirituós i dolç que es fa mesclant el most amb alcohol i sucre sense deixar-lo fermentar. 2. Beguda feta amb aiguardent, aigua, sucre i canella o altres herbes aromàtiques.
1. Capsa de mistos. 2. Butxaca petita destinada o portar-hi la capsa de mistos. 3. Petit armari del costat del fumeral per a guardar mistos. 4. Encenedor. Aparell que serveix per a encendre una matèria combustible
1. Tija menuda de matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa- 2. Mistos de traca, mistos Garibaldi, mistos de cassoleta, rascaparets, martiniques, mistos de tro. Tira de paper o cartó amb punts vermells gruixuts de fòsfor escampats al llarg de la tira que es feia fregar contra una paret rugosa per espetegar. 2. Errada
1. Situat en mig, en el centre d'altres coses. 2. Es diu de l'element arquitectònic que és comú a dos propietats contigües. Paret mitgera. 3. Persona que cultiva les terres alienes i es reparteix amb ell els fruits a mitges. 4. Mesura de vi equivalent a huit porrons. 5. Persona que fa calces o que en ven. 5. En el joc de pilota, jugador que se situa entre el punter i l'escaleter. 6. La meitat superior d'una porta, apta per a obrir-se i tancar-se independentment de l'altra meitat
1. Mesura de capacitat per a líquids, especialment per a vi, equivalent a 1'25 litres o a la setzena part del cànter. 2. Mesura d'oli, equivalent a tres quarts de litre, o sia, la meitat de la mitja, i que conté dos mitjotets. 3. En l'ordit de la seda, la meitat d'una troca
Mitena. Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits.
1. Gat domèstic. 2. [usada generalment repetida] S'usa per a cridar el gat. Al País Valencià s’usen també, en llenguatge col·loquial, les formes mixano (a migjorn) i mixino. Variants: mixarri, mixarrona, mixet -a, mixinet -a, mixola, mixona, etc.
Es diu de la persona que té aparença de ser bona, però no ho és
Persona que afecta candidesa, humilitat, aires d’innocent
1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 2. Hipòcrita. Que actua amb simulació de qualitats i sentiments que no es tenen
Refús, reprotxe o menyspreu, inesperat i desagradable, que deixa a algú en mal lloc, que el mortifica o l'humilia.
1. Peça quadrada de tela, d'un a dos pams d'amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes. El món és un mocador: Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho. Ficar el nas en mocador d’un altre: Exercir, algú, la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres. Tirar mocadors: Llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades
Peça quadrada de roba de lli, cotó, seda o llana, que s'usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap, l'esquena, etc., sia per motius ornamentals, sia com a abric. Mocador del coll: pot significar un mocador relativament petit que es porta embolicat pel coll en temps de fred o com a adorn, o bé un gran mocador que porten les dones des del coll fins a la cinta, cobrint-los l'esquena. Mocador de gira: el que, després de doblar-lo diagonalment, s'hi fa una gira
Mocador de Manila: gran mocador d'abric per a dones, guarnit amb serrell tot al voltant, brodat a relleu amb sedes de colors vius, formant dibuixos de flors, ocells i fantasies. Mocador del cap: el que porten les dones estès cobrint-los el cap per damunt i pels costats; el que porten els homes de certes comarques, enrotllat al cap i lligat damunt el front o el pols esquerre. Mocador de fumeral: el que porten al cap els homes, embolicat de manera que ve a tenir forma cilíndrica
1. Peça quadrada de roba que serveix per a embolicar o contenir alguna cosa. Mocador de farcell: El que s'usa per a fer paquets de roba. 2. Fer el mocador: Obsequiar un fadrí a la seva xicota amb un mocador ple de llepolies. 3. De traca i mocador: Molt bo
1. Netejar de moc. Mocar-se en la mànega: Ser pobre, no tindre recursos suficients. També, ser ingenu, càndid, fàcil d'enganyar. 2. Desairar o donar una sorpresa desagradable. 3. Quedar burlat o desairat. 4. Deixar [o quedar-se] mocat: Deixar [o quedar-se] sense rèplica posible
1. Inclinat a mofar-se o a burlar-se de la gent. 2. Que denota mofa. Burla insolent, escarni.
1. Agitat, inquiet, actiu. 2. Criatura bellugadissa o entremaliada. 3. Caracteritzat per una agitació excessiva o per alguna incidència imprevista. 4. Excitat sexualment. Anar mogut: Anar exitat sexualment
1. Abatut, capficat; que té o mostra tristor, manca de delit. 2. Insuls, que no té vivacitat ni gràcia, aturat per a l'acció. 3. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència. Aigües moixes Aigües quietes, mortes. Veu moixa: Veu suau, acaronadora. 4. Ovella moixa: Ovella pobra de llana
1. Llom de tonyina salat i secat a l'aire lliure. 2. Persona molt flaca, molt eixuta. Estar més eixut que la moixama: Estar molt sec i prim. 3. Cadàver
1. Porció de cànem, lli, cotó, etc., disposat per a filar-lo. 2. Manat, feix. Moixell d'espigues: Manat d'espigues
1. Festa pública de gent disfressada i comparses; persones que intervenen com a comparses en certes processons i danses tradicionals. 2. Cerimònia ridícula o de molta farsa. 3. Entremès de caràcter extravagant, en el qual s'intercalaven balls, que servia com a acte final de les representacions populars. 4. Muixeranga. Dansa que es balla en algunes poblacions de l'antiga Corona d'Aragó, que inclou la formació de torres o altres construccions humanes
1. Pedra circular que, en nombre de dos, una fixa i l'altra mòbil i que roda sobre aquella, compon el molí ordinari. 2. Cilindre o conus de pedra que roda damunt la solera del trull per moldre les olives. 3. Cos sòlid, constituït per materials abrasius aglomerats, que s'utilitza per a fabricar, esmolar, polir o perfilar peces diverses. 4. Màquina que proporciona el moviment a la mola durant l'operació d'esmolament
1. Estesa de garbes que es disposen damunt de l'era preparades per a ser batudes. 2. Conjunt de deu garbes d'arròs. 3. Muntó de sarments agarberats. 4. Muntó de ramalla, de malesa o de plantes baixes. 5. Tossal aïllat, de forma massissa, arredonida, i de cim planer. 6. Grup de peixos que es mouen conjuntament. 7. Grup de vegetals d'una mateixa espècie plantats en un mateix redol
1. Quantitat d'olives, blat o altra cosa que es mol. 2. Molta d'olives. 3. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli. 4. Mesura d'olives que oscil•la entre 27 i 36 decalitres. 5. Carbonissa; fragments molt petits de carbó que s’usa per a cremar-lo en el braser. 6. Bolla formada amb molts de cucs entravessats amb una agulla, i que serveix per a pescar anguiles. 7. Meconi. Matèria continguda en l'intestí del nadó, expel·lida en la primera defecació
Capsa de fusta o de metall dins la qual hi ha un petit aparell de molineria i que mitjançant un manubri es fa rodar i esmicola o polvoritza els grans de cafè
1. Part interior blana del pa. 2. Part mengívola, més o menys blana, de les fruites que tenen pinyol o clovella. Fesol de corfa i molla: Fesol menut, redó, blanc i tendre, del qual es menja el gra i el clafoll. 3. Porció més blana de la carn de les persones o dels animals. 4. Coca de molles [o farinosa]: Coca salada, coberta d'una espècie de pastat, en forma de boletes, de farina, oli i sal
Que resulta fàcil de trencar o partir; es diu de certes fruites, especialment d'ametlles, ciurons, avellanes, etc.
1. Fita. Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 2. Senyal consistent en un muntó de pedres amb què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí. 3. Pila. Munt de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita. 4. Pilar rústic amb una capelleta que conté una figura de sant pintada en rajoles. 5. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguin la paret
1. Diners, bossa. Afluixar la moma: Donar diners. Pagar. Tenir una bona moma: Tenir diners estalviats. 2. Figura simbòlica, que representa la gràcia divina o la salut, que ix en la processó del Corpus a València. 3. Nom que rep el conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms, que representen els set pecats capitals
Pati interior d’una casa de pisos, destinat a donar claror a les habitacions que no tenen mirada a carrer. S’usa sobretot a Mallorca; en altres bandes en diem celobert o desllunat
1. Gest que es fa per fer riure o per atreure l’atenció d’algú. 2. Persona o cosa graciosa o delicada
1. Mocada; conjunt dels budells. Traure el mondongo [a algú]: Esbutzar-lo, treure-li la budellada. 2. Carn picada per a embotit. 3. Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa. 4. Caldo o plat elaborat amb aquest tipus de botifarra. 5. Matança del porc. 6. Conjunt format pels pinyols i la molla interior d'una fruita voluminosa. 7. Conjunt dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos humà i dels animals
Fita. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny
1. Part del cos humà en què s'articula la mà amb l'avantbraç. 2. Bolic de tela o de fils envoltat d'un drap les puntes del qual es lliguen totes juntes i es fan servir de mànec en usar-lo, xopat amb un líquid, per a fregar algun objecte, especialment un moble per a envernissar-lo o enllustrar-lo. 3. Bolic de tela, generalment xicotet, farcit d'una substància que n'ix filtrada i dissolta, especialment la que conté aigua o algun medicament, i que es dona a xuplar als xiquets menuts o als malalts.
1. Xiquet, especialment el que encara mama. 2. Jove que té el comportament propi d'un xiquet. 3. Xiquet
Solatge de l'oli. La morca, bàsicament formada per aigua, és més fosca que l'oli i el seu olor és prou desagradable. Es pot usar com a fertilitzant agrícola
1. Nom de diversos dispositius o instruments formats per dos peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte. 2. Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar; qualsevol instrument que es posa en la boca per a impedir parlar. 3. Allò que priva a algú d'expressar-se lliurement
Dacsa. Blat de moro. Panís. Planta herbàcia anual (Zea mays), de tija o canya dreta i amb nucs, acabada en un plomall, fulles grans lanceolades d'un verd intens i fruit en panolla.
Murmurar. 1. Parlar en veu molt baixa o entre dents, especialment manifestant una queixa o disgust. 2. Parlar malament d'algú amb poc de fonament. 3. Dir (alguna cosa) en veu molt baixa. 4. Produir un soroll plàcid i tranquil, l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent.
1. Nansa especialment utilitzada per a pescar morenes, anguiles, etc. 2. Sarró de caçador
Punyet. Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà [o cap dit], alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits inferior a deu, allargats per tots dos jugadors, i guanya aquell que amb el nombre que diu endevina la suma dels dits estesos de les dues mans
1. Cop donat amb els morros, sia envestint de cara, sia caient. 2. Morrejada. Besada apassionada als llavis
1. Morrió. Peça còncava de corda, de corretja, de filferro que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades. 2. Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentre camina o mentre està aturat. 3. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc.
1. Corda de les morralles o cabeçada, que serveix per a subjectar i conduir els animals de cabestre. A grossa bèstia, morral gros: Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre. 2. Residu de menjar enganxat pels llavis. 3. Persona grossera d'enteniment o de tracte. Ser un morral. 4. Roca alta i acinglada
1. Morral per a impedir a un animal de pasturar o mossegar. 2. Conjunt de corretges que envolten el cap d'una bístia de tir o de tragí, especialment d'un mul, per a subjectar-la i guiar-la. 3. Conjunt de peixos menuts d'escàs valor comercial. Això és morralla: Ens suggereix la poca vàlua d’allò que ens referim. 4. Conjunt de coses o de persones considerades de poc de valor, insignificants. 5. Menuts. Conjunt de monedes d'escàs valor
Llavis bruts. Marca de brutícia que queda al voltant de la boca després d'ingerir alguns aliments líquids o pastosos