1. Varietat de pebrera [Capsicum annuum]. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular. 2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides. 3. Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador
1. Que té el morro gran, especialment que té els llavis grossos i ixents. 2. Que manifesta mal humor. 3. Que és [un cas o un succés] molt gros
Herpes. Afecció inflamatòria de la pell, caracteritzada per la formació de vesícules que suquegen i en assecar-se formen crostes o escames
Llençol o vestidura amb què s'embolica un cadàver per a ésser soterrat
1. Vas de parets gruixudes i de matèria dura [metall, pedra, fusta, vidre, etc.], amb la cavitat semiesfèrica, dins el qual es trituren amb una maça substàncies que es vol polvoritzar o reduir a pasta. Durar més que un cul de morter: Durar molt. Mà de morter: Maça amb què es pica o es remena el que hi ha en un morter. 2. Mescla de calç o ciment amb arena i aigua que s'usa per a lligar les pedres, les rajoles i altres materials de construcció
1. Porció d'una cosa que es tritura d'una vegada en el morter. 2. Quantitat de morter que es pasta d'una vegada. 3. Gran quantitat, especialment de diners. 4. Caguerada gran
1. Molestar fortament, especialment en l'amor propi, dient-li coses perquè pateixi. 2. Castigar [el cos] amb sacrificis o privacions a fi de dominar les passions carnals. 3. Privar de vitalitat [alguna part del cos]
1. Mossegada, mossada. Acció i efecte de mossegar. 2. Lesió feta mossegant. 3. Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. A mos redó: Sense gastar plats, ganivets ni forquetes. Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 4. Porció xicoteta d'una cosa comestible. Parar-se el mos [a algú]: Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. Pegar [o fer] un mos [o un mosset]: Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar
1. Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. Com més tros, més mos: Vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n. 2. Fre dels arreus de les cavalleries. 3. Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. Amollar [o soltar] el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 4. Buit produït en un tall o superfície d'una eina, per cop o fricció amb un altre objecte dur. 5. Ignorar. No saber ni un mos [d'una cosa]: Ignorar-la completament
1. Grup desordenat de gent al voltant d'algú o d'alguna cosa. 2. Ventall per a aüixar les mosques. 3. Feix d'herba que es posa penjant en el trespol per a atraure les mosques i, una vegada ajuntades, cremar-les. 4. Ret o manta que es posa a les bèsties per a preservar-les de les mosques. 5. Caçamosques. Trampa amb esquer per a combatre la mosca de la fruita i altres insectes perjudicials.
1. Tall, regata, osca, etc. que trenca la continuïtat d'una peça, un objecte, etc., fet amb finalitats diverses. 2. Incisió practicada a l'alça d'una arma de foc per la qual ha de passar la visual a l'hora d'apuntar. 3. Buit practicat en una cosa per encaixar-hi una altra. 4. Defecte d'un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall. 5. Pas estret i acinglerat en una serralada. 6. Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte
1. Regata feta a la punta d'un fus per apegar-hi el fil i evitar que s'escorri. 2. Peça de fusta, amb una esmotxadura al mig, que serveix per a fer-hi tascons o subjectar-hi peces que s'hagin de picar o treballar amb l'aixa. 3. Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per a indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura
1. Tractament que es dona als sacerdots seculars. 2. Persona que rep aquest tractament
1. Descans. Pal que va agarrat per un cap al braç del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar en terra quan el carro està parat i sense l’animal, i així donar-li un nou punt de suport que evita que puga balançar de davant o de darrere. 2. Trespeus de ferro utilitzat per a sostindre la paella quan està al foc.. 3. Peça movible que impedix el retrocés de la roda de la sénia
Bigotut -uda. Que té mostatxos. Que té un bigot gran, o bé té pèl sobre el llavi superior
1. Abundant de most. 2. Que dona most en quantitat considerable. 3. Viscós, apegalós. Untat de suc o pasta enganxosa. 4. Que comença a estar brut. 5. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús
1. Exposició d'obres d'art. 2. Porció d'un producte o d'una mercaderia que es mostra per a fer conéixer la qualitat del gènere. 3. Exemplar o model que s'ha d'imitar o de copiar. 4. Primer senyal del fruit que trauen les plantes. 5. Dibuix teixit o estampat que es repeteix en una tela. 6. Parada que fa el gos quan veu la caça
1. Pelat, mancat de cabells. 2. Frare llec. En els Miracles de Sant Vicent que es representen pels carrers de València, hi ha el motiló o frare llec, company del dit sant, que fa de graciós. 3. Persona sense formalitat
1. Revoltó. Volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d'un sostre. 2. Conjunt de peces que es fan amb un motlle
1. Peça que presenta una cavitat on, posant-hi una substància en fusió o una pasta més o menys clara, aquesta pren la forma de la cavitat i la conserva un cop solidificada; qualsevol model buit o ple, que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. 2. Model de cartó, llauna, etc., retallat, que, resseguint-lo amb llapis, pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, nombres, reproduir dibuixos, etc.
1. Conjunt de lletres i altres elements tipogràfics disposats per a esser impresos. Lletres de motlle: lletres impreses. 2. Allò que serveix de model per a altres persones o coses. 3. Peça buidada en negatiu d'un objecte que es vol reproduir, la qual s'ompli d'una pasta clara que pren la forma de la peça i la conserva una vegada solidificada. Fer dimonis sense motlle: Fer coses molt difícils, ser molt hàbil i astut
1. Acció de mudar o de mudar-se. Canviar, experimentar un canvi. 2. Acció de mudar les dents, les plomes, el pèl, la veu, etc.; temps en què es fa aquest canvi en els animals. 3. Conjunt de roba que hom es posa d'un cop, i especialment de roba blanca o interior. 4. Vestit d'home format per americana, pantalons i, eventualment, jupetí. 5. Conjunt de la roba blanca de llit que es posa neta d'una vegada
1. Canviar, transformar, experimentar un canvi. 2. Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie, reemplaçar. 3. Traure a algú el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir. 4. Vestir algú amb roba més bona que la de cada dia. 5. Canviar de lloc o de data, traslladar. 6. Canviar la veu. 7. Fer la muda un animal
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. Anar mudat i tibat: Molt ben vestit i estirat. Anar [o estar] mudat de pontifical: Anar molt ben vestit, en vestit de cerimònia. Anar mudat com un margalló. Estar mudats de florera: Molt mudat, molt ben vestit
Protuberància situada en el centre de l'arèola mamària, amb orificis menuts pels quals, en el cas de les femelles, xuplen la llet les cries dels mamífer
1. A Algemesí [Ribera Alta], conjunt de danses i castells humans que s'executen en la processó de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut [8 de setembre], patrona de la ciutat.2. Música que acompanya aquestes danses i castells humans
1. Mancat d’alegria o d’il·lusió. 2. Persona cabuda, obstinat, tossut.
1. Acumulació de líquid. Aigua o altre líquid aturat en un lloc o escampat per terra. 2. Escàndol de crits o discussions. entre dos o més persones
1. Preparat culinari. Salsa o altre aliment líquid que es pot menjar mullant. 2. Persona que mulla, que té afició a mullar en el plat
1. Banyar. Adherir-se, l'aigua o un altre líquid, a la superfície [d'alguna cosa] o penetrar els seus porus. Mullar-se com un gat: Mullar-se intensament. Dur [o tenir, portar] els papers mullats [o banyats, o molls]: Estar fluix de documentació, d'arguments. 2. Sucar. Fer tornar moll, cobert o impregnat d'aigua o un altre líquid. 3. Traure profit d'alguna cosa. Mullar-hi sa coca: Tenir participació en un negoci o empresa
1. Opinar, implicar-se, comprometre's, arriscar-se en un assumpte. Mullar-se el cul [en un assumpte]: Posar-s'hi a fons, comprometre-s'hi. Qui no es mulla el cul, no sap si l'aigua està freda: Que les coses s'han de provar, sinó no saps com són, que a vegades t'has d'arriscar. 2. Copular. Fer l'acte sexual. 3. Beure. Mullar el canut: Beure. El bon barber remulla primer: Es diu quan es beu un glopet abans de menjar
Quantitat considerable de líquid, especialment d'aigua, adherida a la superfície d'una cosa, que fa bassiols, que xopa els vestits, etc.
Bagul gran, profund, amb tapadora convexa que es gastava per guardar l’aixovar
Antic guarda de muntanyes, deveses, garrigues, etc.; bosquerol.
1. Lloc pròxim al mar on abunden les dunes. 2. Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges
1. Pujar, anar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt. 2. Pujar en un vehicle, en un mitjà de locomoció. 3. Cobrir [la femella], un mascle. 4. Posar una botiga o un altre negoci perquè comenci a funcionar. 5. Batre un aliment líquid fent-lo augmentar de volum, fins que el resultat quedi espès i ben lligat.
[o un] muntó [de]: Molt [de]. Fer muntó: Estalviar diners com a una previsió, per a quan arribi la vellesa o per si de cas es presenta una malaltia, un accident o qualsevol problema imprevist. Fer-ne previsió, reunir-ne una certa quantitat. Tindre una muntonada: Gran quantitat de coses juntes
1. Treure la llet prement repetidament la mamella d'una femella. Munyir la vaca: Traure tot el profit possible [d'algú o d'alguna cosa]. Qui és pastor, que munyi: Significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici. 2. Collir olives, fulles, dàtils, etc., cenyint la branca amb la mà i fent córrer aquesta al llarg d'aquella
1. Grup de músics que toquen malament. 2. Conjunt reduït de músics que fan música festiva. 3. Cosa que resulta pesada i fastijosa de fer, d’escoltar, de suportar
1. Mal subjecte. 2. Guilopo. Sagaç, hàbil per a la dolentia; de mala intenció i aconseguir el que vol. 3. Taciturn, esquerp. 4. Malcarat -ada. Que acostuma a fer mala cara a tot el món
1. Part que en una peça de vestit cobreix el muscle o espatlla. 2. Reforç que es posa en una camisa o una altra peça de vestir, en la part corresponent al muscle
1. Parlar molt baix o sense emetre veu, o entre dents. 2. Dir [alguna cosa] mussitant, o sigui, d’aquesta manera
Glàndula sebàcia inflamada a la vora de la parpella, on aquest es troba amb la pestanya. El mussol apareix com una protuberància rogenca semblant a un gra i és sensible, especialment al tacte)
Roba blanca de seda, amb lligat de plana, fina i transparent, i roba de cotó imitant la mussolina de seda; serveixen per a fer-ne peces de vestit interior, mocadors de pagesa, vels, etc. Que és fina, la mussolina!: Es diu per ridiculitzar el qui pretén ser molt distingit
Marcir. Fer perdre la frescor o la ufanor [a una planta, un fruit o una flor]
1. Musti. Marcit. Que ha perdut la frescor, la ufana. 2. Trist, mancat d’alegria, de vivacitat.
Marcir. Fer perdre la frescor o la ufanor (a una planta, un fruit o una flor).
1. Ferida. Lesió causada per un colp, un bac, un tir, un tall o un altre tipus d'accident, que produïx una interrupció de la continuïtat de l'anatomia normal. 2. Llaga, úlcera. Solució de continuïtat en un teixit orgànic, amb pèrdua de substància, d'un teixit orgànic, generalment la pell. causada per un agent exterior (ferida) o per un agent morbós. 3. Descrostat o defecte de la superfície d'una peça de terrissa, de l'escorça del suro, etc.
1. Extraordinàriament xicotet en comparació amb altres individus o grups de la mateixa classe. 2. Cadascun dels homes o nois que, amb els caps ficats dins grans caps groteschs de cartó que els donen aspecte de curts de cos, assisteixen a la processó del Corpus i a altres festes populars ballant i fent evolucions per a diversió de la gent. 3. Infant, xiquet menut. 4. Interjecció amb la qual es crida l'atenció d'una persona. Ei nano! On vas?
Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la xicoteta entre d'altres, o a una persona de poca alçada.
Criatura de poca alçada, especialment per l’edat que té o quan és la petita entre d’altres. Normalment ho diem de manera afectuosa, però segons el context també pot tenir un matís despectiu.
1. Divisió d'un edifici entre jàssena i jàssena. Part de la casa, que correspon en situació i en extensió a un dels costers de la teulada que la cobreix. Rai. Conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que, conduït amb rems per dos o més raiers, es deixa anar seguint el corrent d'un riu per al transport de la mateixa fusta.
Curt d'enteniment i incapaç d'aprendre o de comprendre.
Espessor de núvols negres en el cel, que és senyal de tempestat.
Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.
Posar-se nerviós. nquietud o molèstia que suscita una gran excitació, una gran impaciència.
1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat. 2. Colp violent, especialment el que es dóna en agressió o es rep en accident. 3. Ventositat sorollosa
1. Boira. Calitja molt espessa que no arriba a boira baixa, i que és molt malsana per a plantes, animals i persones. 2. Rovell, malaltia del blat. 3. Full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense. 4. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó. 5. Penjoll ornamental de forma cilíndrica o cònica a manera de neula caragolada?. 6. Beneitot, mancat de discreció, talent, importància, esperit.
1. Congesta, aglomeració de neu en el fons d'una vall. 2. Pou o cavitat de la muntanya on es reuneix i guarda la neu per a l'estiu. 3. Habitació o altre lloc molt fred. 4. Armari disposat convenientment per a guardar-hi gel i tenir-hi en fresc l'aigua i els comestibles.
1. Covador -a. Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques, 2. Niu. Construcció fabricada per la majoria de les aus on ponen els ous i crien els pollets.
1. Figura de drap, de cartó, de cera, etc., que representa un infant mascle. 2. Xiquet o xic molt guapo.
1. Figura humana feta de drap, de pasta, de fusta o d'altres materials, sovint amb un aspecte grotesc. 2. Persona que es deixa manejar o que es presta a servir d'objecte de burla. 3. Escultura o dibuix grotescos o caricaturescos d'una persona o d'un animal. 4. En les Falles i en les Fogueres, figura de cartó o altres materials que forma part del monument.
1. Festa de Cap d'Any. 2. Present que es dona als xiquets que van a les cases a felicitar per la diada de Cap d'Any. 3. Nadala. Flor de narcís [Narcissus serotinus.]. Ninou tardà: nom que el naturalista valencià Cavanilles donà a la planta, de fulles allargades i flors oloroses blanques en ramells, utilitzada en jardineria.
Cordill per ratllar la terra i indicar la direcció dels solcs o plantacions
Polo. Camisa d’esport de gènere de punt, generalment de màniga curta, amb coll camiser i només dos o tres botons al davant.
1. Conjunt d'ous, ocells o altres animals petits dins el niu. 2. Conjunt d’infants d’una mateixa família. 3. Gran quantitat de gent.
1. Alletar, alimentar un infant o un animal durant el primer temps de la seva vida. 2. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença. 3. Alimentar, proveir d'aliment, de substàncies aptes per a la conservació de l'individu. 4. Educar; atendre a la formació principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc. 5. Fomentar; proveir una cosa d'allò que necessita per a conservar-se o augmentar. 6. Fomentar, augmentar, un sentiment, una idea, etc.
1. Son. Ganes de dormir o fet de dormir. Fer non: Estar, una persona o un animal, en el repòs que consistix en la inacció o suspensió dels sentits i de tot moviment voluntari. Fer papa i non: Menjar i dormir, un xiquet.
1. Cançó per a fer adormir els xiquets. Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí. Si la soneta vindrà, la nena s’adormirà. 2. Dormir. Fer (la) non-non : n llenguatge infantil, dormir.
Deixat. 1. Que no posa atenció en les coses pròpies, negligent. 2. Desastrat, mal vestit.
Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.. Fer nosa: Molestar, destorbar.
1. Que és de fa poc, que no té encara experiència. 2. Nascut o fet de fa poc, primerenc. 3. Que és (un vi blanc) jove, de l'any.
1. Pràctica catòlica en la qual es resa i es fan altres actes devots durant nou dies. 3. Conjunt de pregàries o d'actes religiosos que es realitzen en esta pràctica. 4. Text que conté les oracions que es resen durant esta pràctica. 5. Entre els catòlics, sufragis pels difunts, encara que s'acomplisquen en menys de nou dies. 6. En medicina popular, fet de prendre nou voltes un remei.
Que acaba de casar-se. Nom que se li dona a l'home i a la dòna des de que es casa fins a que passe els primers mesos de matrimoni.
1. Missatger encarregat d'anunciar alguna cosa. 2. Pregoner. Funcionari municipal encarregat de fer els pregons. 3. Representant diplomàtic del Vaticà en cadascun dels estats amb què manté relacions diplomàtiques plenes i d'una manera estable.
Bony. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos (generalment al cap) per una contusió.
Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això». Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps.
Expressió per a manifestar estranyesa, sorpresa, indignació, satisfacció perquè a u li haja passat alguna cosa roí
1. Xiquet que deambula perdut pels carrers. 2. Perdut -uda. Que no té (una persona) principis morals, que és esclava de les seues males inclinacions.
1. Soroll que fan dos coses que, acostant-se violentament, s'enclouen l'una a l'altra. 2. Grinyol o gemec de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 3. Morir. Fer nyec.
Mentida. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment.
1. Onomatopeia amb què s’escarneix el parlar d’una persona hipòcrita. 2. Gata maula. Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc.
Onomatopeia d’un soroll insistent i desagradable o d’una persona que es fa molesta amb la seva insistència.
1. Persona esquifida, escanyolida, malaltissa, molt prima i desnerita, de constitució feble, poc desenvolupada. 2. Que menja molt poc perquè no troba bons els aliments.
1. So d'un violí, d'un violoncel o d'un instrument semblant, especialment mal tocat. 2. Onomatopeia d’un soroll insistent i desagradable, com el que fa una cosa que grinyola o una persona que molesta amb la seva insistència.
Pebre coent. Pimentó roig, xicotet i de forma arredonida que, sotmés a un procés de deshidratació solar, s'utilitza com a condiment.
1. Ombriu, ombrienc. Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol. 2. Ombria. Part d'una muntanya o d'una vall on no pega el sol.