Estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments. A tresull: Fent l'ullet
1. Ullerós -osa. Que, a causa de la fatiga, de l'insomni, d'una malaltia o de qualsevol altre motiu, té ulleres. 2. Estràbic -a. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
Objectes de qualitat inferior després de fer-ne una tria.
1. Separat, apartat. 2. Que és molt mirat en el menjar. 3. Pàl·lid, ullerós, demacrat.
Situació personal o familiar d’angoixa i de privacions.
Trifulca. Estat de malestar entre dues persones o en una empresa.
Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla
1. Acció o efecte de trillar o de batre els cereals. 2. Trill constituït per una post rectangular de fusta de dimensions més grans que les normals. 3. Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros.
1. Onomatopeia del cant dels ocells. 2. Rabiar, estar furiós una persona, per alguna causa.
Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos.
1. Tallar carn, o una altra cosa, i fer-ne trossos petits. 2. Capolar, picar. 3. Murmurar, malfamar.
1. Embolic, embull; situació complicada, sia de treball, sia de perill. 2. Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.
1. Triturat, reduït a trossos petitíssims, gairebé a pols. 2. Arròs triturat. 3. Farina grossa però no tant com el segó.
Grup de persones que han quedat d’acord per parlar, o per fer una altra cosa, en un lloc.
Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc.
1. Madeixa. Porció de fil enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat. 2. Nombre de fils contingut en cada faixa de l'ordit. 3. Embolicar la troca: Complicar les coses. 4. Haver-hi ram i troca per aclarir: Haver-hi moltes qüestions o dificultats a resoldre. 5. Cabdellar la troca: Petar la xerrada.
1. Mena de carret amb nou plats o rodes, que es fa passar damunt el camp que ha d'ésser arrossar, després que l'han abeurat d'aigua, per pastar la terra i colgar bé la femada. 2. Persona que té poc trellat. 3. Carret especial per a transportar materials de construcció o de recomposició i el personal de les brigades, en les vies fèrries. 4. Persona que no para, que és molt viva, que no pot estar-se quieta, sobretot referit a xiquets.
1. Baldufa. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. 2. Borratxera. Estat de qui està embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 3. Torna-li la trompa al xic: S'usa per a posar en relleu la cabuderia d'una persona que reincidix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment.
1. Baldufa cònica i sense clau, que es fa voltar a cops de llendera. 2. Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res. 3. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera. 4. Rutló de batre cereals.
1. Treballar molt i contínuament. 2. Molestar amb conversa insistent, amb precs, amb recomanacions, amb avisos, etc. 3. Entropessar. Topar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle.
1. Entropessó. Acció o efecte d'entropessar. opar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle. 2. Trompada, colp violent.
1. Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una espècie de balcó accessible per una escala. 2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula
1. Deteriorat, fet malbé per l'ús. 2. Arruïnat, empobrit extremadament. 3. Trastornat, boig. 4. En pilota valenciana, que és (un jugador) molt irregular i no sol tindre postors.
1. Deteriorat, fet malbé per l'ús. 2. Arruïnat, empobrit extremadament. 3. Trastornat, boig. 4. En pilota valenciana, que és (un jugador) molt irregular i no sol tindre postors.
1. Obertura practicada a un mur de fortificació o al costat d'un vaixell de guerra, i destinada a deixar passar la boca d'un canó i disparar-lo sense que els artillers que el manegen estiguin exposats al foc de l'enemic. 2. Cadascun dels forats que hi ha a certes taules de billar i als quals poden anar a ficar-se les boles. 3. Munt de pedres que es fa al voltant de la soca d'un garrofer. 4. Cap de trons, home de conducta moralment desarreglada. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard.
1. Moviment ràpid, i sovint durador, d’una cosa que vibra o d’un vehicle que passa per un terreny difícil. 2. Mareig, atordiment, atarantament. 3. Tràfec, agitació.
1. Tronc d'una planta d'horta, especialment de col o lletuga. 2. Beneitot, curt d'enteniment.
1. Aglomeració de persones o de coses que es mouen desordenadament totes alhora. 2. Tribulació, gran pertorbació.
1. Peça de terra, camp de conreu. 2. A trossos i mossos: D'una manera irregular, sense atenció, sense cura. 3. De bon tros: Amb una gran diferència. 4. Tros d'animal (o d'ase): Persona estúpida, rude, intractable. 5. Tros d'home (o de dona): Home (o dona) corpulent, alt i ben plantat o de gran personalitat. 6. Tros de carn batejada: Persona sense coneixement ni caràcter. 7. Tros de pa: Persona bondadosa, de bon caràcter. 8. Tros de collera: Persona ruca i molt bèstia.
1. Embolicar, empaquetar. 2. Ajustar al cos (una peça de vestir) amb cordons o vetes. 3. Arromangar. Fer-se pujar, algú, les mànigues d’una peça de roba, fent-hi doblecs. 4. Posar tibant la trossa (Bolic, fardell).
1. Cop, amb la mà o amb un estri, que rep una persona o la superfície d’una cosa. 2. Recurs enginyós per a fer que una cosa semble el que no és o per a aconseguir més èxit en alguna cosa. 3. Joc de cartes que sol jugar-se entre quatre persones que van dues contra les altres dues, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases (guanyar el truc), matant-se les cartes segons un ordre establert.
1. Porca. Femella del porc destinada a criar. 2. Peça de fusta o de metall, de forma aproximadament trapezial, que, unida per baix a les anses d'una campana, serveix per a sostenir aquesta i fer-li de contrapès en ventar-la.
1. Premsa de vi. Recipient dins del qual es trepitja el raïm i es deixa el most perquè fermente i es transforme en vi. 2. Molí on les olives es reduïxen a pasta per a obtindre oli. 3. Pedra cilíndrica relativament gran que s'usa per a aplanar una superfície. 4. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en les eres per a desgranar les espigues. 5. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en els molins per a esclafar les olives.
1. Pica, dipòsit més petit que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes. 2. Pica, recipient on va a parar l'oli que ix de la premsa.
1. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta. 2. Material piroclàstic consolidat.
1. Muntanyeta artificial, generalment de terra o de pedres, amb què els pobles antics cobrien una sepultura. 2. Estructura coberta de teles de dol sobre la qual es col·loca la taüt per a la celebració de les exèquies. 3. Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.
1. Perol o olla xicoteta i amb una sola ansa. 2. El cap d'una persona
Borratxera. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap. 2. Encabotar-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
1. Crit prolongat i planyívol d'un llop, d'un gos o d'animals semblants. 2. Crit prolongat i fort arrancat pel dolor.
1. Ufanor. Pompa. Ostentació artificiosa o per vanitat. 2. Gran verdor i frondositat en les plantes, esponera.
1. Que fa ufana, que es glorieja, que fa ostentació d'una cosa. 2. Que es cria exuberant.
1. S’usa quan hi ha una gran quantitat d’una cosa, un gran cansament, una sorpresa, etc. 2. S'usa per a expressar un dolor sobtat.
1. Crit que es fa perquè els animals s’apartin o se’n vagin d’un lloc. 2. S'usa per a expressar la repugnància que produïx a algú una persona o una cosa. 3. interj. de fàstic, de menyspreu, per manifestar desig d'allunyar una cosa o persona. 4. Forat gran d'una bota. 5. Forat per on ix el lleixiu del bugader.
Mena de durícia que creix cap a dins, sobretot en els dits del peus
Cop d'ull. Mirada breu per controlar que les coses vagin bé.
1. Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars. 2. Arc o ull de pont. 3. Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec. 4. Obertura lateral d'una sèquia, per on l'aigua d'aquesta passa a una sequiola. 5. Clot profund per on es precipita l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formant remolí. 6. Lloc on brolla aigua subterrània.
1. Mirar amb insistència, amb atenció. 2. Fixar els ulls en algú o en alguna cosa; adonar-se que hi és, que podria ser o fer tal o tal cosa. 3. Formar, el formatge o el pa, ulls. 4. Traure, les plantes, ulls.
1. Forat o obertura gran. 2. Forat d'entrada d'un cau xicotet.
1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 2. Moneda d'or que pesava una unça i valia setze duros. 3. Porció, pastilla. 4. Donar més faena que una onça de cucs: Causar moltes molèsties.
1. Fer que augmente el volum (d'un cos flexible) omplint-lo amb aire o amb gas. 2. Fer augmentar de volum. 3. Fer-se molt gros. 4. Irritar o molestar molt. 5. Envanir-se. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu de ser notat i lloat. 6. Pegar colps violents. 7. Exagerar. Portar (alguna cosa) més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència o del que és normal.
1. De volum augmentat per l'expansió d'un gas, líquid, etc., situat a l'interior. 2. Envanit; ple de vanitat. 3. Enfadat. 4. Es diu del gra de cereal que s'ha desorganitzat per evaporació brusca del seu contingut per mitjà de la calfor.
Substància medicinal de consistència tova, amb propietats curatives o calmants, constituïda per una barreja de greixos i un o més productes actius, destinada a ser estesa damunt la pell amb una finalitat terapèutica.
És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar.
1. Interj. per a animar o incitar a pujar, a alçar-se o a alçar una cosa feixuga. 2. Importància.
Cadascuna de les taques vermelloses o moradenques que surten a les cames dels qui s'escalfen molt de temps a la vora del foc.
1. Vacil·lar, caminar de manera insegura; fig., vacil·lar en el pensament, en la conducta, etc. 2. Errar a la ventura. 3. Estar ociós.
Vagabund, que s'agrada de trescar d'ací d'allà sense treballar. Agradar més un vagarí que cent rectories (a algú): Ser rodamon i malfaener.
1. Xiquet, xiqueta- 2. Xiquet que ajuda o fa d’aprenent d’un pagès, d’un menestral o d’un pastor. 3. Patge, escuder.
Veixell. Recipient de metall, obra, vidre, fusta o un altre material, de forma variada, destinat a diversos usos.
Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell
1. Pell de bou o de vaca. 2. Pell de la part del bescoll del bou amb què es folren les pilotes que s'usen en pilota valenciana. Pilota de vaqueta: Bola esfèrica formada per huit gallons de pell de bescoll de bou farcits de borra, que fa un diàmetre de 43 mil·límetres i s'usa molt en pilota valenciana. 3. Caragol gros, de closca blanca, molt saborós. 4. Tindre la cara folrada de vaqueta: Tindre cara, tindre barra. 5. Vaqueta de Sant Antoni: Marieta, insecte de l'espècie Coccinella septempunctata
1. Barra relativament prima, usada com a bastó per a ajudar-se a caminar, com a suport d'una bandera, d'un pal·li, etc. 2. Bastó usat com a insígnia d'autoritat, que porten fonamentalment els alcaldes i alguns altres alts càrrecs en les cerimònies solemnes. 3. Antiga mesura de longitud, de valor variable, equivalent en terres valencianes aproximadament a 91 centímetres.
Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro
Expressió usada per a indicar, indignació, enuig, etc., generalment va acompanyada d’altres mots (també es diu vatua d’ell!, vatua déna!, vatua Déu!, vatua l'olla!).
Exclamació que denota sorpresa, indignació, enuig, etc.
1. Tribut imposat sobre el transport de mercaderies. 2. Problema o complicació inesperada, molestia feixuga.
1. Privat d'entrar a l'església i de rebre els sagraments. 2. Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar o pescar. 3. Glotis. Extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (Campaneta del paladar)
1. Teixit de pelfa, amb pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó o altra fibra, i d'aspecte llis, abordonat o mostrejat segons els casos. 2. Pell apelfada. 3. Moradura en l’ull. Fer un ull de vellut: Apallissar. Ull de vellut: Ull ennegrit per un cop.
1. Inspiració, propensió anímica o intel·lectual, capacitat creadora. Estar en (o de) vena: Estar inspirat.
Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen
1. Moviment brusc del cos a causa de la son, d'un sobresalt o d'una altra causa semblant. 2. Girada de peu. Torcement del turmell caminant.
1. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat. 2. Cordeta utilitzada per a lligar
1. Botiga de queviures. Establiment de venda al públic. 2. Negoci de vendre, operació de venda.
Aparell agrícola arrossegat a cavall per a ventar el gra.
1. Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. 2. Instrument d'espart o de palma amb un mànec usat per a avivar el foc. 3. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques.
1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer. 2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva. 3. Ulleres del cabestre, clucales. 4. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista. 5. Porticó, porteta que clou una finestra.
1 Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou. 2. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal. 3. Batent o fulla de porta, de finestra. 3. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era.
1. Fer fugir (a algú), expulsar-lo. 2. Incitar (un gos) a envestir a algú. 3. Sotmetre a l'acció del vent. 4. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separe el gra de la palla, les volves i altres impureses. 5. Netejar (el gra) sotmetent-lo a l'acció de la ventadora. 6. Brandar (la campana) repetidament invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seua posició. 7. Pegar, donar, clavar.
1. Ventós. On fa sovint vent. 2. Voluble. Que gira fàcilment. Mudable, inconstant. 3. Inflat, orgullós., presumptuós, fanfarró.
1. Flatulència. Gas que es forma dins el ventre i s'expel·leix per l'anus. 2. Gas intestinal expel·lit. 3. Qualitat de ventós o flatulent.
Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere
1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes. 2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouer. 3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre
1. Indica l'exemplar o classe millor, més pur dins la seva espècie, sobretot parlant d'animals o de plantes; aplicat a plantes sol significar la que produeix fruit comestible, en oposició a bord (que es diu de la planta que no produeix fruit o que el produeix no comestible). 2. Verdader a. Conforme a la veritat. Autèntic, real.
1. Branca tendra i flexible. 2. Cops donats amb una branca flexible. 3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop. 4. Núvol que tapa el sol i pren una forma allargada com una franja.
Botella de vidre de boca ampla que es deixa, plena d’aigua, damunt de la tauleta de nit, amb un got de cap per avall al damunt, i que serveix per a beure durant la nit.
1. Planta herbàcia anual (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles suculentes, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques. 2. Home d'edat madura que es relaciona sexualment amb dones molt joves / home que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que persegueix a les joves.
Malaltia de la pell, consistent en que aquesta es posa rasposa i fa picor, i en gratar-se es resol en polsim.
1. Branca o tanyada d'arbre o d'arbust, relativament prima, llisa i neta de fulles, que pot servir per a pegar cops, per a ajudar-se a caminar, etc. 2. Membre genital de l'home i dels altres mamífers mascles. 3. Perxa de forma barrilada, que va entravessada horitzontalment a la cara de proa d'un pal de vaixell i serveix per a portar penjada o aferrada una vela quadra. 4. Costera. Reforç lateral d'una nansa de pescar.
1- Barreta de ferro. 2. Vareta llarga, forta i flexible, de fusta o de metall, que forma l'armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, un corset o un ventall.
1. Brot jove que surt a la part baixa del tronc d’un arbre. 2. Vareta. Bastó curt i prim.