Tindre desconfiança. Anar amb compte; vigilar, algú, per por que li arribi algun mal.
1. Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps. 2. Allò que serveix per defensar contra el vent o altres inclemències del temps. A recer (de). En un lloc arrecerat, protegit, en una situació segura
Acció de cercar amb tota cura o atenció per trobar o descobrir una cosa. A la recerca: Buscant, intentant trobar.
1. Crit amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres i caçar-los. 2. Ocell ensenyat perquè amb el seu crit atregui altres ocells per tal de caçar-los. 3. Instrument amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres
1. Escorpí, aràcnid que pica amb la punta de la coa. Un escorpí o un reclau ens representa el perill, és un reclam aventurer o està associat de manera molt íntima al record afectuós d'una persona propera: tot depèn de la nostra mirada. 2. Angle entrant o racó que interromp la continuïtat d'una paret.
Angle que forma un carrer, un camí, un riu, una motlura, etc., que canvia considerablement de direcció.
1. Sostenir-se damunt una cosa amb el colze. 2. Sostenir-se damunt una cosa amb el colze. 3. Sostenir-se, descansar sobre un suport. 4. Posar una cosa de manera que d 5. ombar-se, gitar-se durant un espai no massa llarg, especialment de dia. escansi o se sostingui damunt un suport.
1. Respondre amb retrets als retrets (d'algú). 2 Retraure a algú (les seues males accions). Fer-se retrets mútuament.
Departament adherit a la cuina, dins el qual es prepara el menjar per a coure'l i hi ha la canterera, escudellers i aigüera per a escurar la vaixella
Besanca. En les aus, part alta i més prominent de l'extremitat inferior.
1. Cadascuna de les corretges o cadenes que van de la retranca a les vares del carruatge, passat pel mig del cos de la bèstia, i serveixen per a permetre que l’animal puga recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades. 2. Lloc d'un riu on l'aigua va en sentit contrari al del corrent.
1. Caminar cap enrera. 2. Fer-se arrere, retrocedir. 3. En una composició alineada, fer que (un element arquitectònic) forme un entrant. 4. Desistir, renunciar. 5. Retardar, portar a una època més allunyada.
1. Desplaçar-se per redolament. Moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda. 2. Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix. 3. Qui t'empeny, que tant redoles?: S'aplica a qui es pren les coses malament, a qui s'irrita ràpidament i sense fonament.
1. Contar, fer saber una cosa que s'ha sentit dir, que s'ha rebut l'encàrrec de manifestar. 2. Remetre's, una persona, a allò que abans s'ha dit; recomanar que ho recordin o rellegeixin. 3. Tindre, una cosa, relació amb una altra.
1. Cantar certs ocells, com el rossinyol o el canari. 2. Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada. 3. Fer acabar en punta. 4. Tallar finament [un llibre, paper, etc.]. 5. Roncar. 6. Volar o córrer veloçment. 7. Picar [els cèrcols de les bótes], per fixar-los fortament, amb el refilador. 8. Llençar una cosa lluny amb força. 9. Sortejar llençant en l'aire una moneda o una altra cosa. 10. Menjar o beure molt de pressa
1. Cant d'una au refiladora. 2. Ornament del cant que és una successió de notes lleugeres sobre una mateixa síl·laba. 3. Paraula picant.
1. Rebrot d'una planta. 2. Fillola de margalló. 3. Remolí en els cabells. Floc de cabells que penja sobre el front. 4. Porció de banya que creix anualment en el bestiar de llana, boví i cabrum.
1. Fregament brusc d'una cosa amb una altra. 2. Contacte entre dos persones amb intenció sexual. 3. Discussió, enfrontament.
1. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats pectorals. 2. Trosset de l'arrel d'esta planta que es pot mastegar i xuplar. 3. Regal, ganga. 4. Regalíssia de moro. Extracte de l'arrel de la regalíssia, preparat per ebullició en aigua i que es presenta en forma de barretes negres.
1. Filet de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja. 3. Sequiol. Canal secundari, en un sistema de reg.
1. Regalimar. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Fer regalls, còrrecs. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja
1. Ensenyar les dents, un gos, per intimidar. 2. Dir paraules de reny o de queixa irada, mostrant irritació. 3. Obrir-se, una fruita o un pa, per efecte de la maduresa, de la calor o d'un altre element, mostrant una part del seu interior.
1. Servir vi per acompanyar un àpat. 2. Amerar superficialment (un preparat o un aliment). 3. Escampar alguna cosa (sobre una superfície).
Pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls.
1. Traure (coses) del seu lloc o remoure-les, especialment per a buscar-ne o traure'n una que hi està mesclada. 2. Remenar les coses que estaven ordenades (en un lloc). 3. Remoure, tornar a girar. 4. Provocar nàusees o molèsties en la digestió. 5. Alterar profundament. 6. Moure's d'un costat a l'altre en un espai menut, especialment en el llit. 7. Pegar mitja volta. 8. Torçar (un membre del cos). 9. Espantar. 10. Irritar-se.
1. Pedra giratòria de forma troncocònica, del molí d'oli. 2. Post plana que dues bísties estiren per a batre els cereals. 3. Ratlla d'un paper que servix de guia per a escriure. 4. Sèrie de lletres o paraules escrites horitzontalment.
Rotar. Tornar a la boca una part xicoteta dels aliments que acabem d’engolir i que, per consegüent, es trobaven ja a l’esòfag.
1. [usat generalment en plural] Govern o direcció d'una cosa. Especialment, cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa la cavalcadura. 2. A regna solta: Amb tota llibertat. 3. Afluixar les regnes: Regir amb menys severitat, donar un poc de llibertat. 4. Portar les regnes: Manar amb autoritat
1. Regada. Operació de regar, especialment la que està feta d'una vegada. 2. Faltar-li un regó [a algú]: No estar be del cap
Recel, temor d'un perill, d'un engany. Inquietud o pesar intern que causa un fet o una acció insatisfactòria.
1. Fer grills per segona vegada un tubercle. 2. Tornar a tenir activitat algunes malalties.
1. Temor, desconfiança, recel, per quelcom que sembla oferir un perill. 2. Ullada de través. Mirar de reguard: Mirar de reüll.
1. Rec petit que se sol fer amb una aixada; serveix perquè s’escorri l’aigua d’un lloc. 2. Canal o part còncava formada entre dos fileres de teules, per on corre l'aigua damunt de la teulada. 3. Rastre. Línia o sèrie de senyals d'una cosa que s'escampa o que cau.
Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones. Posar en reguitzell: Posar en fila, una cosa darrere de l'altra
1. Sabor que transmet a un aliment allò amb què ha estat en contacte. 2. Gust desplaent d’un aliment, diferent del que sol tenir habitualment. 3. Sensació o evocació imprecisa, plaent o dolorosa, que desperta la vivència de fets passats.
1. Amfibi de l'espècie Hyla viridis, semblant a la granota, però més-petita i molt verda, que s'enfila pels arbrissons. 2. Poma reineta: varietat de poma petita, groga, hivernenca
Protecció feta amb barres de ferro que es posa a les obertures d’un edifici
Rosada. Gotes d'aigua que es formen per condensació directa del vapor d'aigua present en l'aire sobre el sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit.
1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp. Llaurada. 3. Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera
1. Llampec. Descàrrega elèctrica, acompanyada d'una resplendor vivíssima i instantània, que es produïx entre dos núvols, entre diferents parts d'un mateix núvol o bé entre el núvol i la terra. 2. Resplendor viva i molt breu que es produïx en el cel a causa d'una descàrrega elèctrica. 3. Temps curtíssim. 4. Cosa que només dura un instant, manifestació sobtada i passatgera. 5. Rellamp!: interj. d'impaciència, d'ira, d'admiració intensa.
La part carnosa i sense os que està immediata al llom entre les costelles del porc, de la vaca, etc., molt tendra i apreciada en alimentació.
Replà horitzontal on acaba un penya-segat i on vencen les ones
1. Detenció del corrent de l'aigua d'un riu o d'un torrent. 2. Lloc on es deté. 3. Conjunt de pedres, terra i brossa que l'aigua corrent arreplega i que deposita en els llocs on el corrent es deté o és més lent.
1. Commemoració. Acció o efecte de commemorar, especialment si se celebra amb un acte solemne o una cerimònia religiosa. 2. Record. Fet de recordar una cosa passada. Cosa que es recorda. Objecte que es guarda per a recordar una persona o una cosa. 3. Honres fúnebres
1. Moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució. 2. Remoure, mesclar. 3. Tindre entre mans. 4. Parlar insistentment (d'una cosa). 5. Moure d'una part a l'altra.
Porció relativament petita; allò que sobra, que no entra dins una mesura ni és suficient per a omplir-ne una altra. Remitjó de bestiar: petit nombre de caps de bestiar que no arriba a formar ramat. Remitjó de llana, de lli, etc.: la petita porció que queda en la filosa sense filar.
1. Soroll, i especialment el que és confús, poc definit, com el d'una multitud, el de la mar, de les fulles mogudes pel vent, etc. 2. Avalot, soroll de brega, de discòrdia. 3. Notícia divulgada entre molts.
1. Peix de la família dels equeneids, de cos fusiforme amb una ventosa ovalada sobre el cap, que els permet d’adherir-se al cos de taurons o cetacis (Echeneis naucrates, Remora remora). 2. Cosa o persona que obstaculitza, retarda o deté la realització d'una cosa.
Residu, cosa sobrera i poc aprofitable; especialment residus de pasta agafats a les parets de la pastera.
1. Tornar mastegar els aliments aquells animals herbívors que tenen estómac compost de diversos departaments, com els bous, les ovelles i les cabres. 2. Moure els morros el cavall mentres beu o menja. 3. Mastegar lentament i sense obrir la boca; menjar sense gaire gana i amb molt poc moviment. 4. Parlar entre dents; pronunciar confusament i en veu baixa, generalment en senyal d'enuig o contrarietat. 5. Pensar, considerar lentament i amb atenció. 6. Murmurar manifestant desgrat, malcontentament.
1. Gorg. Lloc d'un riu on l'aigua està encalmada. 2. Llenya menuda. Conjunt de branques primes. 3. Acció de remullar. Posar en contacte d’un líquid. A remulla: Dins de l'aigua o d'un altre líquid.
1. De-i-xar de reconèixer com a seu. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions. 2. Abominar, manifestar odi o repugnància forta. 3. Injuriar amb paraules irreverents o indecoroses. 4. Dir paraules irreverents o indecoroses; flastomar. 5. Negar-se algú a fer allò que li manen.
Rengle. Seguit de coses que van l’una darrere de l’altra.
1. Calàpat, amfibi de l'espècie Bufo vulgaris. 2. Que presenta [un animal o planta] senyals de no desenrotllar-se bé 3. Solter d’edat madura. 4. Coses inútils. 5. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire
1. Agitació, desordre, bullícia, moviment de coses que es porten d’un lloc a l’altre. 2. Soroll. 3. Rebrot. Brot que ix en la soca d'un arbre o d'una planta.
1. Porció de massa de pa fermentada que es mescla amb una altra pasta acabada de fer perquè fermente. 2. Mescla d'un bicarbonat, d'un bitartrat i de midó que, en substitució del rent natural, s'usa com a ferment, sobretot en pastisseria. 3. Estar en un rent: Fer calor, sudar força
Escarxofar-se. Assentar-se ben ample i amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços.
1. Caduquejar. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral. 2. Murmurar de malcontent, rondinar
1. Objecte destinat a separar i repartir diverses porcions d'una cosa. 2. Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari (col·loquial).
1. Estirada de cabells. 2. Porció molt xicoteta d'una cosa. 3. Excoriació. Pèrdua superficial de substància de la pell que només afecta l'epidermis, a causa d’un bac o un rebolcó.
1. Acció de repicar, especialment les campanes. Toc de campanes ràpid i insistent. 2. Colps pegats amb un picaport, generalment després d'un o més tocs pausats indicadors del pis on es vol tocar, per a indicar la segona porta de cada replanell.
1. Gotejar o regalimar una cosa per allà on no hauria de sortir el líquid. 2. Plovisquejar, caure pluja molt fina. 3. Embrutar-se mútuament, els fils o els colors d'una mateixa peça de roba.
1. Xicotet replà en un terreny costerut, en una escala. 2. Palmell de la mà. 3. Planta del peu
1. Contestar al que ens ha estat contestat, impugnant-ho; contestar a allò que sembla no admetre contestació; contradir. 2. Oposar-se al que s'ha dit anteriorment. 3. En un juí ordinari, contestar, l'actor, l'excepció del demandat presentant escrit de rèplica.
Segona collita de taronges, pomes o altra fruita de flor endarrerida, que es fa després de la recol·lecció normal i que sol ser de pitjor qualitat.
1. Portar (una nova), donar compte (d’alguna cosa). 2. Treure d’una acció, d’una empresa, etc., (un profit, un dany). 3. Portar una notícia; referir, contar, exposar verbalment o per escrit. 4. Suportar, prendre a càrrec seu (el dany o molèsties d'una cosa).5. Reprimir (una passió, un sentiment, etc.).
1. Estrènyer, pitjar. 2. Reunir coses disperses amuntegant-les a un lloc. Repretar la palla: Tirar amb les forques la palla cap a dintre.
1. Reprendre (algú) tirant-li en cara una falta, un error, etc.; renyar. 2. Desafiar. Provocar a lluitar.
1. Fer repunt; cosir fent repunt (en una roba). 2. Tindre relacions sexuals potents des del punt de vista masculí. 3. Fer moviments repetitius seguits i involuntaris amb una part del cos, sovint la cama. 4. Pujar puntualment, les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica. 5. Començar a moure's, la mar, quan puja o baixa la marea. 6. Agafar, el vi, un punt d'agre. 7. Començar a augmentar, un fenomen o un procés, generalment després d'una fase de disminució.
Anar més poc a poc el qui caminava en nostra companyia.
Tardor. Estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que astronòmicament comença en l'equinocci de tardor i acaba en el solstici d'hivern, que en l'hemisferi nord comprén els mesos de setembre, octubre i novembre, i en el sud, els mesos de març, abril i maig.
Barreja de caliu i cendra que queda a la llar quan el foc fa hores que és apagat.
1 Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2 Olor [o pudor] de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec
1. Olor de resclosit. Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2. Olor forta i desagradable. 3. Brutícia apegalosa o que fa mala olor. 4. Menjar que s'ha quedat agafat al recipient en què s'ha cuinat
1. Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc. 2. Xicoteta porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc. 3. Acció de fregar passant fugaçment, ferir però lateralment.
1. Acció o efecte de resquitar. Valdre's d'algú o d'alguna cosa per a traure'n algun profit. 2. Profit. Benefici, contrapartida. Rescat. 2. Nova partida que el guanyador de l'anterior concedix al perdedor.
1. Sentir disgust, irritació, per una ofensa, burla, engany, etc. 2. Estar afectat el bon funcionament, d'una cosa, per l'acció d'una altra.
Segon sopar. Menjada que es fa dues o tres hores després del sopar, abans d'anar al llit, sobretot en determinats dies com el darrer dia de Carnestoltes, la nit de Nadal, etc.
1. Allò que se segueix d'un fet; conseqüència. 2. Resultat, conclusió, d'una deliberació, d'una conferència, unes eleccions, etc. De (o a) resultes de: A conseqüència de, com a resultat de. Estar a les resultes de: Suportar les conseqüències d'alguna acció.
1. Moviment de descens de l'aigua de la marea o d'una riuada. 2. El fet d’assemblar-se una mica, físicament, dues persones.
1. Eixir d'un lloc. 2. Tornar a casa, al vespre o a la matinada. Anar a dormir. 3. Allunyar-se de qualsevol activitat social. 4. Negar, deixar de donar (alguna cosa).
1. Persona que, per raó de l’edat o per una malaltia, ha deixat de prestar servici actiu en una professió. 2. Que passa (un militar) a la reserva, però manté encara alguns drets en el cos. 3. Que està (un lloc) allunyat de l'agitació de la ciutat.
1. Retorciment. 2. Dolor intestinal breu i agut, que produïx sensació de retorciment.
1. Tafarra. Rabasta. Banda de cuir, de cànem, etc., que subjecta la sella o el bast per darrere passant per sota la cua de la bèstia. 2. Brides o ramals dels muls de carro. 3. Tirants. Tires flexibles que, combinades de manera que passen per damunt dels muscles, subjecten els pantalons.
1. Fotografiar. Fer el retrat d'algú (en pintura, dibuix, fotografia, etc.). 2. Reproduir o reflectir la imatge d'una cosa. 3. Mostrar clarament com és (algú o alguna cosa). 4. Descriure exactament. 5. Pagar una quantitat de diners. 6. Ensenyar, sense voler, una part del cos que, normalment, es duu tapada.
Persona que es guanya la vida fent fotos. Fotògraf.
1. Esmentar a algú (alguna cosa que ha fet i que es considera censurable) amb intenció de reprovar-li-ho. 2. Recordar (alguna cosa que es vol que es tinga en consideració). 3. Tirar arrere o cap a dins contraient. 4. Sofrir retracció. 5. Intentar que (algú) no faça allò que volia fer, dissuadir. 6. Refugiar-se en algun lloc, retirar-se. 7. Cessar d'intervindre en alguna cosa.
1. Cop repetit. De retruc: Després de topar. 2. Soroll que produeix la llançadora dels telers mecànics en entrar en el calaix, quan, per no esser ben dirigida, ensopega lleugerament amb la guieta de davant del calaix. 3. Expressió tòpica i rimada amb què es contesta festivament a una determinada frase. 4. Acció de retrucar, en el joc de billar o en el de truc. 5. De retop. De retruc: A conseqüència d'una acció dirigida a un altre efecte.
1. Ullada de través. De reüll: Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Amb recel o amb antipatia. 2. Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant
Mirada de reüll. Mirada poc amistosa, que es fa movent els ulls, però mantenint el cap quiet.