Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la xicoteta entre d'altres, o a una persona de poca alçada.
1. Divisió d'un edifici entre jàssena i jàssena. Part de la casa, que correspon en situació i en extensió a un dels costers de la teulada que la cobreix. Rai. Conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que, conduït amb rems per dos o més raiers, es deixa anar seguint el corrent d'un riu per al transport de la mateixa fusta.
Curt d'enteniment i incapaç d'aprendre o de comprendre.
Espessor de núvols negres en el cel, que és senyal de tempestat.
Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.
1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat. 2. Colp violent, especialment el que es dóna en agressió o es rep en accident. 3. Ventositat sorollosa
1. Boira. Calitja molt espessa que no arriba a boira baixa, i que és molt malsana per a plantes, animals i persones. 2. Rovell, malaltia del blat. 3. Full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense. 4. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó. 5. Penjoll ornamental de forma cilíndrica o cònica a manera de neula caragolada?. 6. Beneitot, mancat de discreció, talent, importància, esperit.
1. Congesta, aglomeració de neu en el fons d'una vall. 2. Pou o cavitat de la muntanya on es reuneix i guarda la neu per a l'estiu. 3. Habitació o altre lloc molt fred. 4. Armari disposat convenientment per a guardar-hi gel i tenir-hi en fresc l'aigua i els comestibles.
1. Covador -a. Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques, 2. Niu. Construcció fabricada per la majoria de les aus on ponen els ous i crien els pollets.
1. Figura de drap, de cartó, de cera, etc., que representa un infant mascle. 2. Xiquet o xic molt guapo.
1. Festa de Cap d'Any. 2. Present que es dona als xiquets que van a les cases a felicitar per la diada de Cap d'Any. 3. Nadala. Flor de narcís [Narcissus serotinus.]. Ninou tardà: nom que el naturalista valencià Cavanilles donà a la planta, de fulles allargades i flors oloroses blanques en ramells, utilitzada en jardineria.
Cordill per ratllar la terra i indicar la direcció dels solcs o plantacions
Polo. Camisa d’esport de gènere de punt, generalment de màniga curta, amb coll camiser i només dos o tres botons al davant.
1. Conjunt d'ous, ocells o altres animals petits dins el niu. 2. Conjunt d’infants d’una mateixa família. 3. Gran quantitat de gent.
1. Alletar, alimentar un infant o un animal durant el primer temps de la seva vida. 2. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença. 3. Alimentar, proveir d'aliment, de substàncies aptes per a la conservació de l'individu. 4. Educar; atendre a la formació principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc. 5. Fomentar; proveir una cosa d'allò que necessita per a conservar-se o augmentar. 6. Fomentar, augmentar, un sentiment, una idea, etc.
1. Son. Ganes de dormir o fet de dormir. Fer non: Estar, una persona o un animal, en el repòs que consistix en la inacció o suspensió dels sentits i de tot moviment voluntari. Fer papa i non: Menjar i dormir, un xiquet.
1. Cançó per a fer adormir els xiquets. Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí. Si la soneta vindrà, la nena s’adormirà. 2. Dormir. Fer (la) non-non : n llenguatge infantil, dormir.
Deixat. 1. Que no posa atenció en les coses pròpies, negligent. 2. Desastrat, mal vestit.
Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.. Fer nosa: Molestar, destorbar.
Que acaba de casar-se. Nom que se li dona a l'home i a la dòna des de que es casa fins a que passe els primers mesos de matrimoni.
1. Missatger encarregat d'anunciar alguna cosa. 2. Pregoner. Funcionari municipal encarregat de fer els pregons. 3. Representant diplomàtic del Vaticà en cadascun dels estats amb què manté relacions diplomàtiques plenes i d'una manera estable.
Bony. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos (generalment al cap) per una contusió.
Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això». Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps.
1. Soroll que fan dos coses que, acostant-se violentament, s'enclouen l'una a l'altra. 2. Grinyol o gemec de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 3. Morir. Fer nyec.
Pebre coent. Pimentó roig, xicotet i de forma arredonida que, sotmés a un procés de deshidratació solar, s'utilitza com a condiment.
1. Ombriu, ombrienc. Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol. 2. Ombria. Part d'una muntanya o d'una vall on no pega el sol.
Ombria. Part d'una muntanya o d'una vall on no pega el sol.
1. S'usa per a manifestar sorpresa. 2. S'usa per a expressar dolor. 3. Odi. entiment intens d'aversió i de rebuig vers algú o alguna cosa al qual es desitja mal.4. Nàusea, fàstic. Repugnància profunda per alguna cosa. 5. Partícula amb què s'expressa la confirmació del que es diu. 6. Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que s'acaba de dir.
1. Nàusees. a) Sensació de malestar que indica la proximitat del vòmit. b) Repugnància o aversió molt intensa que se sent per algú o per alguna cosa. 2. Repugnància, fàstic. 3. Fer oix: Provocar nàusees, repugnància, fàstic.
1. Olorar. Aspirar l'aire pel nas a fi de sentir l'olor que fa una cosa o l'olor que hi ha en l'ambient. 2. Fer olor. 3. Sospitar. Presumir o suposar (alguna cosa, especialment roín) per indicis o aparences.
1. Que es dedica a produir o vendre oli. 2. Setrill. Recipient de vidre o de metall, de grossària manual, destinat a tenir-hi oli.
1. Vent suau i fresc. 2. Oratge. a) Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats. b) Vent fort i fred, que molesta.
1. Estiró d'orelles. 2. Orellera. Peça de l'aladre tradicional on van encaixats els orellons.
Cadascuna de les dues peces llargueres, de fusta o de ferro, que van als costats del dental de l'arada i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes
Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.
1. En gran abundància. A orri [o en orri]: En gran abundància, a granel. 2. Desorde. A orri [o en orri]: De qualsevol manera, en desorde. 3. Fracasar. Anar-se'n en orris [una cosa]: Fracassar, perdre's.
1. Ós. Mamífer carnívor plantígrad de gran potència muscular, d'un metre d'alçada en la creu i metre i mig des de la punta del morro fins a la cua, de pelatge abundant, cap gran, ulls menuts, extremitats fortes i grans, amb arpes, i cua molt curta, que viu en les muntanyes boscoses i s'alimenta preferentment de vegetals. 2. Fer l'orso [algú]: Fer poca activitat, estar ociós, destorbar.
1. Crit amb què els carreters fan anar els animals cap a l’esquerra. 2. Expressió, dirigida a la mula, perquè vagi a l’esquerra.
Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí
1. Vas de grossària i forma adequades per a contenir i servir en taula un ou sencer amb la closca. 2. Cistella de filferro per a posar-hi ous. 3. Escrot. Túnica de pell, a manera de bossa, que conté i cobreix els testicles.
1. Marit d'algú respecte als fills que este ha tingut anteriorment. 2. Petita porció de pell alçada prop d'una ungla.
Content, satisfet. Content i pagat: Molt content.. Tu content, i jo pagat: S'usa per a expressar l'alegria de qui cobra un deute.
1. Estòmac, ventrell. Porció dilatada del tub digestiu, situada entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels aliments. 2. Capacitat per a suportar bé les coses o les situacions desagradables. 3. Païdor de gallina: estómac de digestió difícil. Païdor de camell: estómac que ho digereix tot.
1. Entre els gitanos, persona que no ho és. 2. Rústic, mancat de vivesa i finor. 3. Persona de mala conducta, que no és de fiar; astut per a fer mal, per a enganyar. 4. Persona llesta, espavilada. 5. Prostituta. 6. Individu, subjecte.
1. Dels pares o avantpassats. 2. Casa pairal. Casa dels pares o dels progenitors d'una persona.
Llibrell gran i de poca fondària que serveix per a llavar-s'hi les mans. També es coneix com a SAFA
Xarrador -a. Que xarra molt. Que tot ho xarra, indiscret.
1. Obrer de villa [o de cases]. Persona que treballa en la construcció d’edificis, excloent-ne les instal·lacions o les col·locacions especialitzades. 2. Petita pala metàl·lica amb un mànec llarg, que servix per a remenar amb una mà el caliu d'un braser o per a llevar-ne la cendra. 3. Làmina prima de fusta, amb un forat per a agafar-la, on el pintor disposa els colors per a pintar. 4. Utensili de plàstic que consta d'una llengua ampla adaptada a un mànec, que s'usa per a matar mosques.
Palustre. Ferramenta que consistix en un tros de planxa d'acer de forma triangular, proveïda d'un mànec generalment de fusta, que utilitzen els obrers de vila per a manejar i aplicar el morter. 2. Plana. Ferramenta que consistix en un tros de planxa d'acer quadrangular, proveïda d'un agafador i utilitzada pels guixaires per a estendre l'algeps sobre una paret. 3. Pala. Utensili, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s'impel·lix una pilota.
1. Giradora. Paleta de metall que els cuiners utilitzen per a girar les truites, les creïlles o altra cosa que es frig en la paella. 2. Riquesa de color d'un pintor. 3. Palet. Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a emmagatzemar i transportar mercaderies. 4. Trestellador. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal. 5. Estrep. Escaló que servix per a pujar a un cotxe o vehicle i per a baixar-ne.
1. Llengüeta. Tireta de pell o de lona que cobrix l'obertura anterior i superior d'una sabata o bota. 2. Extrem superior de l'ham, eixamplat perquè el fil de la cameta no s'escórrega. 3. Peça xicoteta que, en l'àncora del mecanisme d'un rellotge, reté o allibera les dents de la roda d'escapament. 4. Pala de llavar la roba. 5. A tota paleta: A tota velocitat, ràpidament.
Xerrameca, enraonamenta fàcil, abundosa, insistentment i sense substància..
1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla. 2. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu. 3. Corral de bestiar de llana. 4. Niu o joca de gallines o coloms. 5. Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú.
1. Fulla que cobreix les panolles de la dacsa. 2. Diners. a) [usat generalment en plural] Moneda en general, suma de moneda. b) [usat generalment en plural] Riquesa, fortuna.
1. Xarampió. Malaltia febril contagiosa que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes vermelles. Agarrar (o eixir) la pallola. Patir una calor excessiva qui va massa abrigat per al fred que fa. 2. Capell de palla d'ales amples. 3. Eixida de pallola. Dita desficaciada, fora de propòsit, que se n'ix de l'assumpte de què es tracta
1. Rebuig de la palla llarga. 2. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja. 3. Beneitot, curt d'enteniment. 4. No hi veure's (o vore's) un pallús. No tindre gens de vista. 5. Tira pallús que m'estaque. S'usa per a indicar que algú es troba en una situació que no domina. 6. De fang i pallús. Inconsistent, de poca qualitat, de poc valor
Ventall. a) Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. b) Làmina rectangular de cartó, apegada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec, que s'usa per a ventar-se.
1. Cassalla barrejada amb aigua. 2. Suport amb un ganxo per a penjar la roba. 3. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum. 4. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix. 5. Peça de fusta amb un forat en què balla l'espiga de la porta. 6. Persona inconstant.
1. Tros de carn sense os ni cartílag. 2. Part carnosa i molsuda d'un membre.
1. Que tarda molt a fer les coses, que no se les trau dels dits. 2. Que li agrada palpar excessivament, especialment a persones del sexe contrari. 3. A palpons: A fosques. Sense veure i ajudant-se de les mans per no caure.
1. Ocell [Upupa epops], de 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat. 2. Carnós. Que té molta carn en una part del cos. 3. Gros. Abundant en greix, voluminós. 4. Persona que no sap guardar un secret.
Embotit fet amb el budell gros del porc, farcit amb magre, menuts de porc, cotnes, sang, sal i pebre negre
1. Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls. Que habita en llocs pantanosos. 2. Ferramenta que consistix en un tros de planxa d'acer de forma triangular, proveïda d'un mànec generalment de fusta, que utilitzen els obrers de vila per a manejar i aplicar el morter. 3. Pala menuda que servix per a arrancar cards o altres herbes i per a sembrar creïlles.
Distància entre la punta del dit polze i la del dit menut, tenint la mà oberta i els dits estesos [aprox. 20 cm]
1. Persona indolent, apàtic, que obra lentament. 2. Embarcació medieval pròpia del mar Mediterrani caracteritzada pel fet de tindre una sola coberta, una filera de rems per banda i dos castells, l'un a proa i l'altre a popa, utilitzada en la navegació comercial i com a vaixell de guerra.
1. Llumenetes. Llumades o ombres que impedixen intermitentment la visió, com quan es tanquen i s'obrin els ulls moltes voltes i de pressa. 2. Nosa reiterada, insistent; aparició repetida de persones o coses davant algú.
1. Fulla de cep o de figuera. A la caiguda del pàmpol: En l'època en què cau la fulla, a la tardor. 2. Orella, especialment de grans dimensions. Amb unes orelles com a pàmpols: Escoltant amb molta atenció..
1. Remei o solució general per a resoldre qualsevol dificultat. 2. Medicament. Remei que guareix tots els mals. Preparat farmacèutic fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.
1. Dit de la persona que sol menjar molt pa, que li agrada molt el pa. 2. Gran quantitat de pa. 3. Ser un panarra: Persona curta d'enteniment.
1. La panderola. Nom humorístic que es dóna al tren de via estreta que va d'Onda a Borriana i a Castelló de la Plana. 2. Carret lleuger, de dues rodes, que porta un sol cavall.
1. Simbomba. Instrument musical popular de percussió consistent en un recipient d'obra cobert amb una membrana adherida a la boca i travessada per un pal, la fricció manual del qual fa vibrar la membrana. 2. Malfeiner. Tocar-se la pandorga: No pegar un brot de feina.
1. Pa molt més xicotet que l'ordinari. 2. Dolç de dimensions més xicotetes i forma diversa, fet essencialment de massapà, que constituïx el menjar típic de la nit de Tots Sants.
1. Que menja molt de pa o li agrada molt menjar-ne. 2 .Cistella. Recipient portàtil fet de vímets, de joncs, etc., entreteixits, generalment de base oval o rectangular amb una ansa semicircular travessera a la meitat de la seva llargària. Això són figues d'un altre paner. S'usa per a manifestar que allò que un altre adduïx és alié al tema que es tracta. 3. En sentit figurat. Anques, cul
1. Recipient format per un cèrcol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tindre-hi pa. 2. Recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens, canyes, etc., per a tindre-hi roba, taps, etc.. 3. Tindre cul de panera (o tindre un cul com una panera). Tindre el cul molt gros
1. Pa de figues. És un producte típic de la gastronomia mediterrània, que es consumeix especialment durant les festes de Nadal. Es tracta d'unes postres fetes a base de figues seques capolades, ametlla, canyella, clau d'espècia i matafaluga, amb què es fa una pasta atapeïda dins un motlle rodó. 2. Persona que no servix per a res o que es deixa entabanar fàcilment
1. Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn. 2. Simple, ignorant, fàcil d'enganyar. Ser un panoli
Pa socarrat [o cremat, o d'aire]. Coca feta de farina pastada amb ous, oli, sucre i ratlladura de llima, i molt estovada, típica de les festes de Pasqua.
1. Dessecat per l'acció del sol, de l'excés de calor, de la carència d'humitat; es diu especialment de les fruites. 2. Mústic, arrugat per haver perdut volum. 3. Que no té vivor.4. Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.
1. Gra de raïm, figa o altra fruita assecada a la planta mateixa, per l'acció del sol, d'un insecte, etc. 2. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
1. Respiració fatigosa. Agarrar pantaix: Començar a respirar amb dificultat per un esforç físic. 2. Ranera d'agonia.
1. Cop donat amb una pantofla. 2. Cop donat amb la mà plana, i en general un cop violent de la mà per agredir. 3. Massa d'excrement abundant i de forma rodonenca.
Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc. Ser un panxacontenta: Persona satisfeta, despreocupada.
1. Colp pegat a la panxa o amb la panxa. 2. Menjada excessiva o molt abundant. 3. Excés en la realització de qualsevol activitat. 4. Caiguda panxa per avall, especialment a l'intentar tirar-se de cap a l'aigua.
Tou de la cama o Ventre de la cama, es a dir, la part de darrere, més carnosa, molla o musculada, inferior al genoll.