Marit d'alguna persona respecte als pares d'esta (de la filla o del fill).
1. Teixit carnós que cobreix la part alveolar de les mandíbules i adhereix al coll de les dents. 2. Part de les tapes que, en un llibre relligat, sobreïx respecte als fulls. 3. Regruix que es forma en la soca d'una surera, al llarg del tall que queda de dalt a baix quan es pela, i que serveix per a facilitar la pelada següent. 4. Regruix dur que fa la pasta de farina quan encara no està ben fermentada
1. Ni mica, en cap quantitat. 2. (sovint seguit de la preposició de) Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació o una suposició. 3. [en oracions negatives] En quantitat inexistent o en grau nul. 4. [en oracions interrogatives o condicionals] En quantitat molt reduïda o en grau mínim.
Gent dolenta o baixa, de la pitjor classe, menyspreable
Tendre i fresc. Cosa que fa molt de goig perquè és rígida i forta, però també plena i tendra.
1. Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc. 2. Got alt amb ansa
1. Pitxer. Recipient gran de cristall, terrissa, metall, d’obertura ampla, generalment amb bec i nansa, per a posar-hi líquids, flors, etc. 2. Adorn en forma de copa que es posa sobre una columna, una pilastra, una barana o una cornisa.
Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.
1. Colp pegat al cap amb la mà tancada, pegant de raspalló amb els nucs dels dits. 2. Persona queferosa, de mal caràcter
1. Enginy: a.- Capacitat de l'ésser humà per a idear o inventar amb facilitat. b.- Habilitat per a salvar dificultats o per a trobar els mitjans de fer o d'aconseguir alguna cosa. 2. Estratagema, maquinació. 3. Màquina, especialment artefacte de guerra per a atacar o defendre.
1. Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues. 2. Túnica interior que protegia el cos del cavaller de la fricció de les malles o de l'armadura.
Girada. Part d’una peça de roba que es doblega i queda amagada.
Persona que varia fàcilment d'opinió, de partit, d'amistats, etc.
1. La colga o doblec que es deixa a la part superior del llençol en fer el llit. 2. Punt en què s'eixampla un camí estret i on els vehicles poden girar. 3. Part d'un camp que ha de llaurar-se de través perquè la rella no ha pogut llaurar-la de dret. 4. Girada de peu. Torciment del peu
1. Conjunt de dos revolts consecutius d’orientació contraposada. 2. Sinuositat, revolta.
Giradora de la paella; paleta de metall que els cuiners empren per a girar els peixos, les truites, les patates o altra cosa que fregeixen a la paella; escumadora.
1. Volantí. Volta completa d’un cos sobre ell mateix quan està enlaire. 2. Giragonsa. Conjunt de dos revolts consecutius d’orientació contraposada. Moviment sinuós.
1. Moure's en cercle o en espirals al voltant d'un eix. 2. Giragonsar. Fer giragonses. Fer un moviment sinuós.
Prolongació de les naus laterals d'una església per darrera l'altar major, al llarg de l'absis, fins a unir-se ambdues naus
1. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça. 2. Emetre un so intentant parlar
1. Bategar, el cor, amb força. 2. Estar agitat pel desig d'una cosa prohibida o difícil d'obtindre. 3. Desitjar intensament (alguna cosa que es fa esperar), anhelar-la.
1. Pa de terra compacta que s'alça cavant, llaurant, etc. 2. Pa de terra compacta i endurida per la humitat, formant una crosta planera. 3. Massa formada per aglomeració o condensació de diverses parts. Gleva de remolta o de pinyol: massa de pasta i pinyol d'oliva treta de l'esportí on ha estat premsada. Gleva de calç: crosta de calç despresa d'un emblanquinat. Gleva de mal: crostera
1. Massa compacta en general. Comprar llenya a gleva: comprar els arbres de tota mena, des d'una certa mida i edat, pagats no a tant cada un, sinó fent un capmàs del total. 2. Bufetada, cop a la cara. 3. Coàgul, grum. 4. Extensió de terra conradissa tota afegida, sense solució de continuïtat. Serf de la gleva: vassall afecte a una propietat i que era venut amb ella
Onomatopeia del soroll que fa un líquid en entrar o sortir d’un recipient o conducte estret. També: glac-glac, glec-glec, glo-glo, glop-glop, gluc-gluc, glu-glu.
1. Porció d'un líquid que es beu en una sola engolida, que cap d'una vegada en la boca. 2. Xicoteta quantitat de beguda. 3. Intermitències. 4. Parlar molt i atropelladament
Acció de glopejar. Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
1. Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses. 2. Passeig públic, generalment en una placeta circular, adornat amb arbres, flors o fonts
1. Monyica. Braó, articulació de la mà amb l'avantbraç. 2. Avantbraç; part del cos compresa entre el colze i la mà
Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, de llauna, coure o altre material no transparent, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.
1. Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que desitgem o pel fet mateix d'obtenir el bé desitjat. 2. Fer goig [a algú, alguna cosa o algú]: Desitjar-lo. Causar, algú o alguna cosa, satisfacció per la seua bellesa o la seua abundància. 3. Faena feta fa goig: S'usa per a indicar que convé fer la faena prompte per a evitar imprevistos d'última hora
1. Gaudir; sentir goig, plaer, alegria, passar-ho bé. 2. Fadar, embruixar.
1. Apetit desordenat de menjar i beure. 2. Fartó, golafre. Fer gola [a algú, alguna cosa, especialment de menjar]:Fer-li goig, despertar-li l'apetit. Criar teranyines en la gola: Menjar massa poc. Pecat de gola, Déu el perdona: S'usa per a indicar que els excessos en el menjar i el beure no es consideren faltes greus. 3. Obertura i passatge d'entrada. Fosc com una gola de llop: Molt fosc, tenebrós. 4. Amb la fel a la gola: Manifestant odi o malvolença
1. Mal de gola: Angina. Inflamació total o parcial de l'istme de la faringe. 2. Mentir per la gola: Mentir descaradament. 3. Tindre la mort a la gola: Estar molt pròxim a la mort. 4. Vindre el rot a la gola [a algú]: Vindre-li a la memòria o a la boca un pensament quan ja ha passat l'oportunitat
Fartó. Dominat per la gola, que té gola tothora, que menja molt, d'un apetit insaciable
Cambra més alta que les altres; en trobem en algunes cases de pagès; sol servir per guardar-hi palla, fruita seca o altres coses.
Andana situada en la planta més elevada d'una casa. Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.
Conjunt de dues peces de metall, una de les quals va ficada a la branca d'un portal i té un piu que entra dins l'ull de l'altra peça, fixa a una fulla de porta, i serveix per a sostenir aquesta permetent-li d'obrir-se i tancar-se
Agombolar. a.- Tenir sol·lícitament cura d’algú fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer. b.- Posar alguna cosa en condicions que la facin més apta a un objecte.
Dit de l’home molt presumit, que va ben a la moda en el vestir.
1. Clot profund en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí, sia encalmant-s'hi. 2. Estany de muntanya relativament xicotet
1. Gargamella, part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. 2. Bassa grossa i pregona, en un riu, on l'aigua és quieta o marxa a poc a poc. 3. Remolí format en una massa d'aigua
Ser mort, estar en el cementiri. 2. Fer el gori-gori: Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant
Gola, gargamella. Part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. 2. Gana de menjar, capacitat per a engolir. 3. Alegria bulliciosa, diversió
1. Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos. Ser gormand (d’alguna cosa): Tenir una predilecció especial per alguna mena de menjar. 2. Llaminer, llépol, que li agraden les llaminadures, dolços, confitures, etc.
Erupció que surt a la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor, sovint causada per la suor
Porcellet, porquet. Porc menut. 2. Brut, porc. 3. Dit últim, el més menut de la mà
Grum menut de brutícia que es forma en la pell o apilotament de teixit que es forma en la llana, generalment per fricció
1. Piu o tija posada a l'extrem d'un eix, d'una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix. 2. Gorrer, que gorreja. Menjar i beure a costa d’altres
1. Caseta on habita el gos. 2. Lloc on es tanquen els gossos agafats pel caner. 3. Peresa, malfeineria, poques ganes de treballar
1. Moneda de cinc cèntims. 2. Ventrell del porc farcit de carn. 3. Planta herbàcia anual [Antirrhinum orontium o Misopates orontium], que creix en els prats secs i en els conreus de secà.
Plovisqueig. Precipitació en forma de gotes menudes i nombroses
1. Xanglot. Porció de grans de raïm. 2. Cabrerot. Xanglot menut de raïm que queda sense collir en la vinya després de la verema (anomenat així perquè se’l solen menjar les cabres). 3. Gotellada, pluja menuda.
Ploviscar. Ploure de forma lleugera, a gotes menudes i nombroses
1. Dona que li agrada manar. 2. Majordoma. Treballadora del servici domèstic que s'ocupa del govern econòmic d'una casa i de supervisar les faenes d'esta. 3. Dona que té al seu càrrec el personal de servicis en un hotel
[sovint en plural] Instrument de cuina que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paral·leles amb intersticis i col·locades en un bastiment també de ferro, sobre les quals es posa la vianda perquè rebi l’acció directa de les brases o el foc. 2.
1. Túnica llarga fins als peus, que portaven antigament els homes i també les dones, i especialment els consellers i regidors. 2. Ser una persona poc disposada, poc feinera i grandassa
Gramòfon que té la trompa acústica en l'interior de l'aparell, es pot tancar com una caixa i és fàcil de transportar
1. Persona adulta que, a pesar de la seua grandària o dels seus anys, es comporta com una criatura. 2. Es diu a u que no fa res perquè és malfeiner o immadur
1. De color roig fosc. 2. Arribat a la creixença completa; d'edat adulta, i principalment que passa de mitja edat
Grandàs. 1. Prou gran; massa gran per a les fetes que fa. 2. Ganàpia. Que fa coses pròpies d'una criatura, que no es corresponen amb l'edat.
Erupció cutània en forma de granets petits i nombrosos
Granellada. Erupció lleu i passatgera en el cutis en forma de grans xicotets.
Vestit de feina d’una sola peça amb cos, camals i, generalment, mànigues. És fet de roba forta i d’un color sofert.
1. Garbelladura. Pedretes o pallús que queden en el garbell per no haver passat pels forats, després de garbellar-los. 2. Grans seleccionats, els més grossos i sencers de l'arròs, després de la molta. 3. Despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen. 4. Pedreny menut, que no serveix per a edificar o que ha de barrejar-se amb ciment per a esser utilitzable
Borradura. Erupció de grans molt menuts, sovint causada per la suor.
1. Part de les extremitats d'un quadrúpede que descansa en terra quan camina, especialment quan constituïx un òrgan de prensió. 2. Mà molt gran i forta. 3. Poder d'una cosa o persona que pot produir perjuís a una altra. 4. Traça, habilitat, especialment per a atreure’s l’atenció, la simpatia, etc.
1. Quantitat de coses soltes que caben dins de la mà tancada. 2. Quantitat de coses soltes que caben dins de les dos mans. 3. Colp pegat amb la mà. Acte d'agafar fortament amb la mà. 4. Conjunt, quantitat considerable. A grapats: En abundància. Un grapat [de]: Una quantitat considerable [de]. 5. A grapats: De pressa i de qualsevol manera
1. Palpar grollerament, sense delicadesa, maldestrament; o bé amb desig sexual. 2. Per extensió, tocar maldestrament (un instrument músic, sobretot de corda).
Que no té habilitat o destresa, que no sap fer bé el seu ofici.
Rascar. 1. Fregar lleugerament (la pell) amb les ungles o algun objecte aspre. 2. Fregar fortament amb les ungles o les arpes (una superfície), enduent-se'n una part. 3. Fregar fortament una superfície amb un rascador fins a endur-se'n allò que la cobrix.
Ronya. Malaltia cutània contagiosa causada per un àcar del gènere Sarcoptes.
1. Gibrella de terrissa o de metall per a rentar-se cara i mans. 2. Cassola de terra. 3. Llibrella. Llibrell, generalment de dimensions més grans
Espanta criatures. Personatge fantàstic, usat per a fer por als xiquets, que suposadament els segrestava per a matar-los i utilitzar el greix del seu cos amb finalitats terapèutiques
1. Part anterior de les extremitats posteriors dels quadrúpedes situada entre la cuixa i la cama. 2. Persona extremadament prima. 3. Qui va fet un desastre
Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Cassola plana, de forma oblonga i de poca fondària, que serveix per a coure guisats greixosos, especialment gallines o galls d’indis. 2. Guisat en què predomina com a condiment el greix, i que sol coure's al forn
Lamentació insistent i gemecosa per fer llàstima o obtindre alguna cosa, especialment si es fa com la mainada, que sanglotegen perquè estiguin per ells
1. Reduir a grans, a granalla. 2. No mirar prim en les despeses, anar en gran. 3. Produir-se repetidament o en gran quantitat.
1. Floc de cabells desordenats, que cauen a la cara separats dels altres. 2. Estar [o anar] a la grenya: Barallar-se, renyir
1. Cridòria, tabola, gatzara. Diversió sorollosa. 2. Baralla, avalot, discussió
1. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc. 2. Galló. Part, generalment separada per membranes, en què està dividit l'interior de certs fruits, com la taronja o l'anou. 3. Ric com un grill: Molt pobre
1. Que té grills. Brots que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc. Tenir el melic grillat [en algú]: Expressió usada per a fer referència al fet que algú mostra favoritisme especial per una altra persona. 2. Boig. Que té les facultats mentals alterades o ha perdut l'enteniment. Estar grillat. Estar més grillat que un ramat de cabres: Estar boig
1. Enfilar-se ajudant-se de les mans. 2. Ascendir en l'escala social ambiciosament i sense escrúpols.
1. Llançar crits de dolor o d'impaciència un gos, un llop, etc. 2. Llançar crits de dolor, d'impaciència, de prec, en un to agut [una persona]. 3. Fer un soroll estrident a causa del fregadís de dues coses dures
Beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a la qual s’afegeix un licor fort, normalment rom, i llimona.
1. Tremuja del molí d'oliva o de gra. Dipòsit en forma de tronc de piràmide o de con invertits, que funciona com un embut i que alimenta o carrega un aparell classificador, un aparell triturador o un forn. 2. Golfo. Mecanisme metàl·lic articulat constituït per un element fix unit al brancal i un element mòbil unit al batent, que permet que s'obri o es tanqui una porta o una finestra
1. Seient que penja de dues cordes o cadenes fortament fixades a una biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi. 2. Que gronxa o es gronxa. Moure [a algú] de forma rítmica o comunicar un moviment de vaivé [a un objecte]