1. Moderat; allunyat dels dos extrems. 2. En bon estat de vigor i de salut. 3. De bon humor, en bona disposició. 4. Apte, ben dispost per a una acció, per a un càrrec, etc. 5. Posat en una situació dolenta, desagradable. 6. Amanit; conjunt de cosa trempada amb oli, sal, etc.
Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les
1. Xafar. Esclafar una cosa amb el peu. 2. Esclafar [el raïm], per a fer-ne eixir el most, posant-hi els peus damunt i movent-los reiteradament. 3. Tractar amb el més gran menyspreu, de manera indigna, ofensiva, humiliant.
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col·loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
1. Trascolar [el vi o l'oli]. 2. Trastornar, pertorbar
Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla
1. Mena de carret amb nou plats o rodes, que es fa passar damunt el camp que ha d'ésser arrossar, després que l'han abeurat d'aigua, per pastar la terra i colgar bé la femada. 2. Persona que té poc trellat. 3. Carret especial per a transportar materials de construcció o de recomposició i el personal de les brigades, en les vies fèrries. 4. Persona que no para, que és molt viva, que no pot estar-se quieta, sobretot referit a xiquets.
1. Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una espècie de balcó accessible per una escala. 2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula
Aglomeració de persones o de coses que es mouen desordenadament totes alhora
1. Premsa de vi. Recipient dins del qual es trepitja el raïm i es deixa el most perquè fermente i es transforme en vi. 2. Molí on les olives es reduïxen a pasta per a obtindre oli. 3. Pedra cilíndrica relativament gran que s'usa per a aplanar una superfície. 4. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en les eres per a desgranar les espigues. 5. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en els molins per a esclafar les olives.
0 TOPÍ: 1. Perol o olla xicoteta i amb una sola ansa. 2. El cap d'una persona
Mena de durícia que creix cap a dins, sobretot en els dits del peus
1. Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars. 2. Arc o ull de pont. 3. Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec. 3. Obertura lateral d'una sèquia, per on l'aigua d'aquesta passa a una sequiola. 4. Clot profund per on es precipita l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formant remolí. 5. Lloc on brolla aigua subterrània.
O ONÇA: 1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 2. Moneda d'or que pesava una unça i valia setze duros
Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell
Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro
Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen
1. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat. 2. Cordeta utilitzada per a lligar
1. Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. 2. Instrument d'espart o de palma amb un mànec usat per a avivar el foc. 3. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques.
1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer. 2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva. 3. Ulleres del cabestre, clucales. 4. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista. 5. Porticó, porteta que clou una finestra.
1 Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou. 2. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal. 3. Batent o fulla de porta, de finestra. 3. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era.
Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere
1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes. 2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouer. 3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre
o VERDUNC: 1. Branca tendra i flexible. 2. Cops donats amb una branca flexible. 3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop
o VIMEN: Branca prima, llarga i flexiblede de la vimenera i d'altres espècies de salze del gènere Salix i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
1. Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata. 2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície. 3. Ratlla de color diferent, en la cansalada
1. Planta lorantàcia [Viscum album], de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida. 2. Matèria apegalosa d'aquesta planta amb la qual s'unten vímens per a caçar pardals. 3.Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
1. Infàmia; acte o paraules infamants. 2. Cosa altament enutjosa; molèstia irritant
o VOLADA: Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges
Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar
Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt de la camisa per a estar per casa
1. Vernís molt llustrós i permanent que s'adherix perfectament al material al qual s'aplica, especialment el cuiro o la pell. 2. Cuiro o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant com l'espill
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Arada de ferro, amb pala lateral, que serveix per al conreu de l'arròs i altres que requereixen enfondir molt
Tombar la terra d’un camp, amb la xaruga, abans de sembrar
1. Moneda de cinc cèntims de pesseta. 2. Perdre el seny [Perdre la xaveta]
1. Moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, l'octava part d'una peça de quatre. 2. Moneda de 10 cèntims de pesseta
1. Teixit de vimen, llistons de fusta amb foradets, que es posava al voltant del llit per a atraure-hi les xinxes. 2. Gran multitud o abundància.