1. Persona molt alta i prima, de cames llargues. 2. No fer res i alhora molestar
1. Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells. 2. Punt de ganxo. Labor de punt i malla feta amb el ganxet. 3. Barreta de metall, d'os o d'un altre material, amb la punta doblegada usada per fer labor de punt i malla
1. Brànquia; òrgan de la respiració dels animals aquàtics, situat un a cada costat de la faringe. 2. Quantitat mínima. 3. Gest de la cara, i especialment de la boca, expressiu d'un sentiment
1. Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop. 2. Plorar molt sorollosament, cridant fort
Carassa. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena
Afalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcú
1. Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles. 2. Manoll. Conjunt de coses que es poden agafar amb la mà d'una sola vegada. 3. Lligar garbes: Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes. 4. Lligar la garba: Tancar un tracte o un assumpte. 5. Rematar garbes: Acabar una faena. 6. Ser garba lligada: Estar, un assumpte, un negoci, falsejat
1. Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. Com un garbell. Ple de forats. 2. Poar amb garbell. Fer coses inútilment, sense trellat
1. Passar pel garbell. Triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell. 2. Seleccionar rigorosament. 3. Garbellar l'aigua: Fer faena debades
Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s'ha segat o prop de l'era on s'ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentre arriba el moment de la batuda. 2. Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes. 3. Gran quantitat d'alguna cosa. 4. A garberes: En abundància. 5. Ser un gall de garbera: Tindre el geni fort
Aquest vent bufa del sud-oest. És un vent irregular que bufa fort a les darreries de l'estiu o de l'hivern. Porta tronades i alça molt la maror. També s'anomena llebeig.
1. Vent que ve del Sud-oest. 2. Mirar de reüll De garbí: Obliquament, de costat
Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc. «Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar, mentre que garba és un plec de matèries doblegades
1. Barreja confusa, embull, mescla de gent o coses diverses, desordenades. 2. Embolic, confusió
Salivada espessa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis. Esput. Escopinyada
1. Gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. 2. Conjunt format per la laringe i la tràquea superior
Úvula o vel del paladar. Prominència cònica menuda de la part mitjana del vel del paladar
Anou del coll. 2. Gola. Part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe
1. Canal ixent per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la coberta d'un edifici, generalment esculpida en forma de figura humana o animal. 2. Aixeta per on ix l'aigua de la font pública
Cop que es dóna amb el dit del mig, disparant-lo amb força després de tenir-lo aturat pel dit polze
1. Mena de maleta o sarró. 2. Panxa, en llenguatge familiar. 3. Cavitat on s'agafa o subjecta una cosa. 4. Presó, en llenguatge familiar. 5. Gresca, xerrameca, soroll de gent. 6. Home molt xerraire, que enraona massa
1. Cadena de flors o de fullatge trenat, que es penja com a adorn. 2. Diadema. 3. Allò que circueix una cosa a manera de corona. 4. Desordre
Eina de fuster, semblant de forma i d'ús a un ribot, però molt més grossa i amb una ansa o agafador per a la mà
1. Cama. Extremitat inferior d'un home o animal des del genoll fins al turmell. 2. Cagar-se en garres: Acovardir-se, sentir molta por. 3. Caure garres avall: Desagradar, desplaure. 4. De la garra curta: De poca estatura. 5. Deixar de la garra [un assumpte]: Abandonar-lo
[usat generalment en plural],. Gargot, taca de tinta o ratlla informe d'escriptura. Traç imperfecte, de lletres escrites sense habilitat
Tros de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal
1. Gat. 2. Crit propi del gat o semblant al crit d'aquest animal. 3. Crit de la guatla. 4. A garrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra
1. Part del membre inferior dels humans i de certs animals que va del genoll al peu. 2. Tros de carn de bou o de vedella que correspon a la part posterior de la juntura de les potes de darrere. 3. Persona que té les cames curtes
1. Turmell. 2. Part inferior i posterior de la cama, on esta s'articula amb el taló. 3. Part inferior de la pota de darrere d'un quadrúpede, entre la canya i la peüngla. 4. Part inferior de la cama, d'un pernil, etc. 5. Genoll del porc. 6. Esperó de gall. 7. Capoll de l'olivera. 8. Esguit de fang o taca de brutícia en la part inferior del vestit o del calcer
1. Pinyol o llavor de garrofa. 2. Persona molt menuda. 3. Coàgul, grum
Persona poc neta que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts
Lligacama. Cinta de teixit elàstic que serveix per a subjectar els calcetins a la cama o les calces a la cuixa
1. Que té bones garres. 2. Tort de cames, que en caminar es topa dels garrons, amb la convexitat mirant cap a dins
Persona molt interessada, que no dóna res a ningú i que vigila la manera de treure profit d’allà on pot
Deformar una cosa torcent-la o encorbant-la, especialment per contracció o a causa del pes
Garsament. Biaix, desviació de la línia recta d'un objecte, especialment de fusta, que abans era dret
1. Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats. 2. Embriaguesa. 3. Deixar-se els pèls en la gatera. Passar per un perill imminent
1. Atifell. Utensili, objecte d'ús manual. 2. Recipient fet d'obra, de metall, de fusta o d'un altre material, destinat a contindre alguna substància, o a servir com a recipient de cuina
Barallar-se de paraula o a tocs [a arraps], sense fer-se gaire mal
Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats
1. Fang clar i fons. 2. Fang que cobreix un camí o un carrer. 3. Part de la porquera on els porcs deixen els excrements. 4. Resultat d'un treball mal fet; empastre. 5. Situació embolicada, complicada, de la qual és difícil d'eixir
Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta alegria
Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred
Clau curt i gruixut, i amb la cabota grossa, que serveix per a clavar tela damunt fusta i per a subjectar els cèr cols dels barrils o bótesa
1. Braçat. Feix de coses [llenya, herba, espigues, etc.] que es pot portar amb el braç. 2. Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a ser cremat i servir de femada al camp. 3. Gran quantitat
1. Feix xicotet de blat o branquillons. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba. 2. Gran quantitat, muntó. 3. Capçana redona de palla que serveix de coixí per a portar alguna cosa damunt del cap
1. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba. Hi ha una expressió que diem quan dues persones fan bona parella: Fer bona gavella. 2. Gran quantitat
1. Caixó de fusta o de goma quadrangular amb les parets inclinades, que els obrers empren per a pastar-hi la massa d’obra. 2. Ferrada de fusta o de llauna, de forma cilíndrica o lleugerament cònica invertida, per a tenir-hi aigua. 3. Recipient de fusta quadrangular, amb uns mànecs per a portar-lo a manera de baiard, que s'utilitza per al transport de pedra o de terra. 4. Calaix d'escriptori que servix per a posar-hi documents, cartes o altres coses que es volen tindre a mà
1. Rosada blanca. Gelada, aigualera glaçada. Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes
1. Lloc on la neu no es fon en tot l'any. Massa de gel acumulada en les zones altes de les muntanyes, per davall del límit de les neus perpètues, i que pot fondre's en un estiu sec i calorós. 2. Gelada, aigualera glaçada. 3. Lloc on es guarda la neu. 4. Habitació molt freda
1. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. So semblant al gemec humà que és produït per un animal o per alguna cosa inanimada
1. Fer gemecs. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. Sentir-se oprimit
1. Teixit carnós que cobreix la part alveolar de les mandíbules i adhereix al coll de les dents. 2. Part de les tapes que, en un llibre relligat, sobreïx respecte als fulls. 3. Regruix que es forma en la soca d'una surera, al llarg del tall que queda de dalt a baix quan es pela, i que serveix per a facilitar la pelada següent. 4. Regruix dur que fa la pasta de farina quan encara no està ben fermentada
Gent dolenta o baixa, de la pitjor classe, menyspreable
1. Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc. 2. Got alt amb ansa
Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.
1. Colp pegat al cap amb la mà tancada, pegant de raspalló amb els nucs dels dits. 2. Persona queferosa, de mal caràcter
Persona que varia fàcilment d'opinió, de partit, d'amistats, etc.
1. La colga o doblec que es deixa a la part superior del llençol en fer el llit. 2. Punt en què s'eixampla un camí estret i on els vehicles poden girar. 3. Part d'un camp que ha de llaurar-se de través perquè la rella no ha pogut llaurar-la de dret. 4. Girada de peu. Torciment del peu
Prolongació de les naus laterals d'una església per darrera l'altar major, al llarg de l'absis, fins a unir-se ambdues naus
1. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça. 2. Emetre un so intentant parlar
1. Pa de terra compacta que s'alça cavant, llaurant, etc. 2. Pa de terra compacta i endurida per la humitat, formant una crosta planera. 3. Massa formada per aglomeració o condensació de diverses parts. Gleva de remolta o de pinyol: massa de pasta i pinyol d'oliva treta de l'esportí on ha estat premsada. Gleva de calç: crosta de calç despresa d'un emblanquinat. Gleva de mal: crostera
1. Massa compacta en general. Comprar llenya a gleva: comprar els arbres de tota mena, des d'una certa mida i edat, pagats no a tant cada un, sinó fent un capmàs del total. 2. Bufetada, cop a la cara. 3. Coàgul, grum. 4. Extensió de terra conradissa tota afegida, sense solució de continuïtat. Serf de la gleva: vassall afecte a una propietat i que era venut amb ella
1. Porció d'un líquid que es beu en una sola engolida, que cap d'una vegada en la boca. 2. Xicoteta quantitat de beguda. 3. Intermitències. 4. Parlar molt i atropelladament
Acció de glopejar. Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
1. Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses. 2. Passeig públic, generalment en una placeta circular, adornat amb arbres, flors o fonts
1. Monyica. Braó, articulació de la mà amb l'avantbraç. 2. Avantbraç; part del cos compresa entre el colze i la mà
1. Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que desitgem o pel fet mateix d'obtenir el bé desitjat. 2. Fer goig [a algú, alguna cosa o algú]: Desitjar-lo. Causar, algú o alguna cosa, satisfacció per la seua bellesa o la seua abundància. 3. Faena feta fa goig: S'usa per a indicar que convé fer la faena prompte per a evitar imprevistos d'última hora
1. Apetit desordenat de menjar i beure. 2. Fartó, golafre. Fer gola [a algú, alguna cosa, especialment de menjar]:Fer-li goig, despertar-li l'apetit. Criar teranyines en la gola: Menjar massa poc. Pecat de gola, Déu el perdona: S'usa per a indicar que els excessos en el menjar i el beure no es consideren faltes greus. 3. Obertura i passatge d'entrada. Fosc com una gola de llop: Molt fosc, tenebrós. 4. Amb la fel a la gola: Manifestant odi o malvolença
1. Mal de gola: Angina. Inflamació total o parcial de l'istme de la faringe. 2. Mentir per la gola: Mentir descaradament. 3. Tindre la mort a la gola: Estar molt pròxim a la mort. 4. Vindre el rot a la gola [a algú]: Vindre-li a la memòria o a la boca un pensament quan ja ha passat l'oportunitat
Fartó. Dominat per la gola, que té gola tothora, que menja molt, d'un apetit insaciable
Andana situada en la planta més elevada d'una casa. Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.
Conjunt de dues peces de metall, una de les quals va ficada a la branca d'un portal i té un piu que entra dins l'ull de l'altra peça, fixa a una fulla de porta, i serveix per a sostenir aquesta permetent-li d'obrir-se i tancar-se
1. Clot profund en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí, sia encalmant-s'hi. 2. Estany de muntanya relativament xicotet
1. Gargamella, part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. 2. Bassa grossa i pregona, en un riu, on l'aigua és quieta o marxa a poc a poc. 3. Remolí format en una massa d'aigua
Ser mort, estar en el cementiri. 2. Fer el gori-gori: Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant
Gola, gargamella. Part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. 2. Gana de menjar, capacitat per a engolir. 3. Alegria bulliciosa, diversió
Erupció que surt a la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor, sovint causada per la suor
Porcellet, porquet. Porc menut. 2. Brut, porc. 3. Dit últim, el més menut de la mà
Grum menut de brutícia que es forma en la pell o apilotament de teixit que es forma en la llana, generalment per fricció
1. Piu o tija posada a l'extrem d'un eix, d'una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix. 2. Gorrer, que gorreja. Menjar i beure a costa d’altres