Polo. Camisa d’esport de gènere de punt, generalment de màniga curta, amb coll camiser i només dos o tres botons al davant.
1. Conjunt d'ous, ocells o altres animals petits dins el niu. 2. Conjunt d’infants d’una mateixa família. 3. Gran quantitat de gent.
1. Alletar, alimentar un infant o un animal durant el primer temps de la seva vida. 2. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença. 3. Alimentar, proveir d'aliment, de substàncies aptes per a la conservació de l'individu. 4. Educar; atendre a la formació principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc. 5. Fomentar; proveir una cosa d'allò que necessita per a conservar-se o augmentar. 6. Fomentar, augmentar, un sentiment, una idea, etc.
1. Son. Ganes de dormir o fet de dormir. Fer non: Estar, una persona o un animal, en el repòs que consistix en la inacció o suspensió dels sentits i de tot moviment voluntari. Fer papa i non: Menjar i dormir, un xiquet.
1. Cançó per a fer adormir els xiquets. Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí. Si la soneta vindrà, la nena s’adormirà. 2. Dormir. Fer (la) non-non : n llenguatge infantil, dormir.
Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.. Fer nosa: Molestar, destorbar.
Que acaba de casar-se. Nom que se li dona a l'home i a la dòna des de que es casa fins a que passe els primers mesos de matrimoni.
1. Missatger encarregat d'anunciar alguna cosa. 2. Pregoner. Funcionari municipal encarregat de fer els pregons. 3. Representant diplomàtic del Vaticà en cadascun dels estats amb què manté relacions diplomàtiques plenes i d'una manera estable.
Bony. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos (generalment al cap) per una contusió.
Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això». Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps.
1. Soroll que fan dos coses que, acostant-se violentament, s'enclouen l'una a l'altra. 2. Grinyol o gemec de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 3. Morir. Fer nyec.
Pebre coent. Pimentó roig, xicotet i de forma arredonida que, sotmés a un procés de deshidratació solar, s'utilitza com a condiment.
1. Ombriu, ombrienc. Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol. 2. Ombria. Part d'una muntanya o d'una vall on no pega el sol.
1. S'usa per a manifestar sorpresa. 2. S'usa per a expressar dolor. 3. Odi. entiment intens d'aversió i de rebuig vers algú o alguna cosa al qual es desitja mal.4. Nàusea, fàstic. Repugnància profunda per alguna cosa. 5. Partícula amb què s'expressa la confirmació del que es diu. 6. Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que s'acaba de dir.
1. Nàusees. a) Sensació de malestar que indica la proximitat del vòmit. b) Repugnància o aversió molt intensa que se sent per algú o per alguna cosa. 2. Repugnància, fàstic. 3. Fer oix: Provocar nàusees, repugnància, fàstic.
1. Olorar. Aspirar l'aire pel nas a fi de sentir l'olor que fa una cosa o l'olor que hi ha en l'ambient. 2. Fer olor. 3. Sospitar. Presumir o suposar (alguna cosa, especialment roín) per indicis o aparences.
1. Que es dedica a produir o vendre oli. 2. Setrill. Recipient de vidre o de metall, de grossària manual, destinat a tenir-hi oli.
1. Vent suau i fresc. 2. Oratge. a) Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats. b) Vent fort i fred, que molesta.
1. Estiró d'orelles. 2. Orellera. Peça de l'aladre tradicional on van encaixats els orellons.
Cadascuna de les dues peces llargueres, de fusta o de ferro, que van als costats del dental de l'arada i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes
Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.
1. En gran abundància. A orri [o en orri]: En gran abundància, a granel. 2. Desorde. A orri [o en orri]: De qualsevol manera, en desorde. 3. Fracasar. Anar-se'n en orris [una cosa]: Fracassar, perdre's.
1. Ós. Mamífer carnívor plantígrad de gran potència muscular, d'un metre d'alçada en la creu i metre i mig des de la punta del morro fins a la cua, de pelatge abundant, cap gran, ulls menuts, extremitats fortes i grans, amb arpes, i cua molt curta, que viu en les muntanyes boscoses i s'alimenta preferentment de vegetals. 2. Fer l'orso [algú]: Fer poca activitat, estar ociós, destorbar.
Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí
1. Vas de grossària i forma adequades per a contenir i servir en taula un ou sencer amb la closca. 2. Cistella de filferro per a posar-hi ous. 3. Escrot. Túnica de pell, a manera de bossa, que conté i cobreix els testicles.
1. Marit d'algú respecte als fills que este ha tingut anteriorment. 2. Petita porció de pell alçada prop d'una ungla.
Content, satisfet. Content i pagat: Molt content.. Tu content, i jo pagat: S'usa per a expressar l'alegria de qui cobra un deute.
1. Estòmac, ventrell. Porció dilatada del tub digestiu, situada entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels aliments. 2. Capacitat per a suportar bé les coses o les situacions desagradables. 3. Païdor de gallina: estómac de digestió difícil. Païdor de camell: estómac que ho digereix tot.
1. Entre els gitanos, persona que no ho és. 2. Rústic, mancat de vivesa i finor. 3. Persona de mala conducta, que no és de fiar; astut per a fer mal, per a enganyar. 4. Persona llesta, espavilada. 5. Prostituta. 6. Individu, subjecte.
1. Dels pares o avantpassats. 2. Casa pairal. Casa dels pares o dels progenitors d'una persona.
Llibrell gran i de poca fondària que serveix per a llavar-s'hi les mans. També es coneix com a SAFA
1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla. 2. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu. 3. Corral de bestiar de llana. 4. Niu o joca de gallines o coloms. 5. Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú.
1. Fulla que cobreix les panolles de la dacsa. 2. Diners. a) [usat generalment en plural] Moneda en general, suma de moneda. b) [usat generalment en plural] Riquesa, fortuna.
1. Xarampió. Malaltia febril contagiosa que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes vermelles. Agarrar (o eixir) la pallola. Patir una calor excessiva qui va massa abrigat per al fred que fa. 2. Capell de palla d'ales amples. 3. Eixida de pallola. Dita desficaciada, fora de propòsit, que se n'ix de l'assumpte de què es tracta
1. Rebuig de la palla llarga. 2. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja. 3. Beneitot, curt d'enteniment. 4. No hi veure's (o vore's) un pallús. No tindre gens de vista. 5. Tira pallús que m'estaque. S'usa per a indicar que algú es troba en una situació que no domina. 6. De fang i pallús. Inconsistent, de poca qualitat, de poc valor
Ventall. a) Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. b) Làmina rectangular de cartó, apegada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec, que s'usa per a ventar-se.
1. Cassalla barrejada amb aigua. 2. Suport amb un ganxo per a penjar la roba. 3. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum. 4. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix. 5. Peça de fusta amb un forat en què balla l'espiga de la porta. 6. Persona inconstant.
1. Tros de carn sense os ni cartílag. 2. Part carnosa i molsuda d'un membre.
1. Que tarda molt a fer les coses, que no se les trau dels dits. 2. Que li agrada palpar excessivament, especialment a persones del sexe contrari. 3. A palpons: A fosques. Sense veure i ajudant-se de les mans per no caure.
1. Ocell [Upupa epops], de 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat. 2. Carnós. Que té molta carn en una part del cos. 3. Gros. Abundant en greix, voluminós. 4. Persona que no sap guardar un secret.
Embotit fet amb el budell gros del porc, farcit amb magre, menuts de porc, cotnes, sang, sal i pebre negre
1. Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls. Que habita en llocs pantanosos. 2. Ferramenta que consistix en un tros de planxa d'acer de forma triangular, proveïda d'un mànec generalment de fusta, que utilitzen els obrers de vila per a manejar i aplicar el morter. 3. Pala menuda que servix per a arrancar cards o altres herbes i per a sembrar creïlles.
Distància entre la punta del dit polze i la del dit menut, tenint la mà oberta i els dits estesos [aprox. 20 cm]
1. Persona indolent, apàtic, que obra lentament. 2. Embarcació medieval pròpia del mar Mediterrani caracteritzada pel fet de tindre una sola coberta, una filera de rems per banda i dos castells, l'un a proa i l'altre a popa, utilitzada en la navegació comercial i com a vaixell de guerra.
1. Llumenetes. Llumades o ombres que impedixen intermitentment la visió, com quan es tanquen i s'obrin els ulls moltes voltes i de pressa. 2. Nosa reiterada, insistent; aparició repetida de persones o coses davant algú.
1. Fulla de cep o de figuera. A la caiguda del pàmpol: En l'època en què cau la fulla, a la tardor. 2. Orella, especialment de grans dimensions. Amb unes orelles com a pàmpols: Escoltant amb molta atenció..
1. Remei o solució general per a resoldre qualsevol dificultat. 2. Medicament. Remei que guareix tots els mals. Preparat farmacèutic fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.
1. Dit de la persona que sol menjar molt pa, que li agrada molt el pa. 2. Gran quantitat de pa. 3. Ser un panarra: Persona curta d'enteniment.
1. La panderola. Nom humorístic que es dóna al tren de via estreta que va d'Onda a Borriana i a Castelló de la Plana. 2. Carret lleuger, de dues rodes, que porta un sol cavall.
1. Simbomba. Instrument musical popular de percussió consistent en un recipient d'obra cobert amb una membrana adherida a la boca i travessada per un pal, la fricció manual del qual fa vibrar la membrana. 2. Malfeiner. Tocar-se la pandorga: No pegar un brot de feina.
1. Pa molt més xicotet que l'ordinari. 2. Dolç de dimensions més xicotetes i forma diversa, fet essencialment de massapà, que constituïx el menjar típic de la nit de Tots Sants.
1. Que menja molt de pa o li agrada molt menjar-ne. 2 .Cistella. Recipient portàtil fet de vímets, de joncs, etc., entreteixits, generalment de base oval o rectangular amb una ansa semicircular travessera a la meitat de la seva llargària. Això són figues d'un altre paner. S'usa per a manifestar que allò que un altre adduïx és alié al tema que es tracta. 3. En sentit figurat. Anques, cul
1. Recipient format per un cèrcol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tindre-hi pa. 2. Recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens, canyes, etc., per a tindre-hi roba, taps, etc.. 3. Tindre cul de panera (o tindre un cul com una panera). Tindre el cul molt gros
1. Pa de figues. És un producte típic de la gastronomia mediterrània, que es consumeix especialment durant les festes de Nadal. Es tracta d'unes postres fetes a base de figues seques capolades, ametlla, canyella, clau d'espècia i matafaluga, amb què es fa una pasta atapeïda dins un motlle rodó. 2. Persona que no servix per a res o que es deixa entabanar fàcilment
1. Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn. 2. Simple, ignorant, fàcil d'enganyar. Ser un panoli
Pa socarrat [o cremat, o d'aire]. Coca feta de farina pastada amb ous, oli, sucre i ratlladura de llima, i molt estovada, típica de les festes de Pasqua.
1. Dessecat per l'acció del sol, de l'excés de calor, de la carència d'humitat; es diu especialment de les fruites. 2. Mústic, arrugat per haver perdut volum. 3. Que no té vivor.4. Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.
1. Gra de raïm, figa o altra fruita assecada a la planta mateixa, per l'acció del sol, d'un insecte, etc. 2. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
1. Respiració fatigosa. Agarrar pantaix: Començar a respirar amb dificultat per un esforç físic. 2. Ranera d'agonia.
Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc. Ser un panxacontenta: Persona satisfeta, despreocupada.
1. Colp pegat a la panxa o amb la panxa. 2. Menjada excessiva o molt abundant. 3. Excés en la realització de qualsevol activitat. 4. Caiguda panxa per avall, especialment a l'intentar tirar-se de cap a l'aigua.
Tou de la cama o Ventre de la cama, es a dir, la part de darrere, més carnosa, molla o musculada, inferior al genoll.
1. Porció de paret més o menys extensa i llisa. 2. Dispositiu per a tancar portes, en el qual els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant i voltant una clau. 3. Faldó de la camisa o d'un mantell. 3. Extensió de terra d'una certa uniformitat o regularitat de superfície. 4. En pilota valenciana, paret lateral del trinquet o conjunt de façanes que formen part d'un carrer.
1. Part compresa entre la barba i el coll. 2. Dilatació en forma de bossa membranosa que presenta l'esòfag de les aus entre la gola i l'estómac, en la qual es macera l'aliment abans de passar a l'estómac. 3. Ventrell de persona o d'animal. Amb el pap buit: Sense haver menjat. 4. Parotiditis. Inflamació de les glàndules paròtides. 5. L'interior de l'home, el lloc on guarda els seus secrets o d'on es treu les paraules que diu. Buidar el pap: Dir tot el que calia dir, desfogar-se.
1. En una persona, sotabarba molt pronunciat. 2. Excrescència carnosa que solen tindre davall del coll certs animals, com el porc, la cabra, el titot, etc. 3. Peça de carn de boví o de porc, situada davall del coll. 4. Bony desenrotllat en el sotabarba per causa patològica.
1. Anar d'un lloc a un altre, movent-se constantment com una papallona. 2. Interessar-se de manera superficial i inconstant per diverses coses. 3. Sentir-se inclinat, afanyar-se, ara cap a una cosa, ara cap a una altra.
1. Menjar. Engolir sense mastegar. Papar-se un bou: Expressió per a indicar que una persona té molta gana. 2. Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació. 3. No entendre. No papar-ne ni una.
Paperam. Abundància de papers escrits. Conjunt de documents i tràmits.
1. Parotiditis. Inflamació de les glàndules paròtides. [en el coll i galtes]. 2. Papada. En una persona, sotabarba molt pronunciat.
1. Confeti. Bocins petitíssims de paper de forma circular que es llencen en gran quantitat a certes festes col·lectives, com balls, desfilades, processons, etc. 2. Fer el ridícul. Paper dolent; manera d'obrar poc correcta, informal, desairada. Quedar en una situació poc airosa, que fa riure. 3. Paperet de llimonada. Àcid tartàric i bicarbonatat sòdic. També es diu llimonada de paperet.
1. Mesura. Recipient format per un paper enrotllat en forma de con, destinat a contindre productes com ara caramels, llegums o farina.. 2. Embriac. Agarrar la paperina: Beure alcohol en excés. 3. Situació ridícula. Fer el paperina: Fér el ridícul. Quedar en una situació poc lluïda.
1. Persona que ocupa el seient de darrera, en una motocicleta. Anar de paquet Ocupar el seient de darrera, en una motocicleta 2. Jugador molt dolent. 3. Rinya que li cau a algú. Caure-li un bon paquet: Pegar-li una bona rinya 4. Bony a la bragueta del pantaló d'una persona ben dotada. Marcar paquet [o tindrer un bon paquet]: Estar ben dotat un home en el membre viril
1. Quiosc, parada o botiga menuda que hi ha en un mercat o una fira on es ven llepolies, joguets, premsa i altres productes. Tancar la paradeta: Cancel·lar un negoci, abandonar una activitat, perquè ja no resulta rendible.
1. Peça de ferro o de fusta que servix per a parar la roda de la sénia. 2. Parany per a agafar rates i ratolins. 3. Parany per a agafar ocells.
1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir. Fer paraments per a caçar: Posar paranys per a caçar. Donar parament: Preparar convenientment una cosa, especialment un teixit. 2. Allò amb què es para o s'adorna una cosa. Parament de cafè: Conjunt de les peces per al servici de café. 3. Cara d'un mur o d'una paret. 4. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra. 5. Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar.
1. Parança. a) Utensili o mitjà que servix per a capturar animals. b) Lloc rural especialment preparat per a capturar pardalets amb una tècnica que consistix a amagar unes varetes impregnades amb visc entre les branques d'un arbre, on queden enganxades les aus. 2. Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.
1. Estendre o presentar una part del cos, un recipient, un objecte qualsevol, en posició o manera apta per a rebre allò que ens donen, tiren, apliquen, etc. Parar la mà: Demanar almoina, favors, gratificació, ...2. Muntar i guarnir una cosa disposant-la per a obrar, per a servir a un fi. Parar taula: Preparar la taula amb els utensilis necessaris per a menjar. 3. Cosir les peces de cuiro d'una sabata per unir-les i cosir-les després amb la sola.
1. Esporgar un arbre deixant-li certes branques de manera que dins el brancatge pugui entrar-hi el sol i l'aire. 2. Posar atenció a una cosa; fixar-s'hi atentament, adonar-se'n bé. Parar l'orella: Escoltar amb interès. 3. Evitar allò que ens sobrevé, que ens ataca, etc., interposant un obstacle, un defensiu. Parar el carro: Parar els peus. Oposar-se a l'actitud o l'actuació d'algú.
1. Torbar-se de sorpresa. 2. Resultar, escaure, venir [bé, malament]. Parar bonico: Es diu quan es considera que algú té un comportament que no li pertoca. Parar lleig: Ser lleig o desagradable, o impropi d’una persona.
1. Ocell. Segons el pardal, la gàbia: S'usa per a indicar que cal adaptar les coses a l'ús o a les proporcions degudes. 2. Persona astuta, que actua en profit propi. Pardal descuat: Persona espavilada, experimentada. 3. Penis. Membre viril. 4. Tindre el cap ple de pardals [o de pardalets]: Ser molt fantasiós.
Obrer especialitzat en la construcció de parets, principalment paret seca de tanques.
Persona que actua o parla amb lentitud, diferint l'execució de les coses, amb excessiva parsimònia.
1. Parèixer. Tindre l'aparença d'alguna cosa. Allò que hom pensa que cal fer. 2. Aparéixer com a probable, verdader, just o convenient. 3. Ser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fora.
Paret baixa o menuda que servix especialment per a delimitar parcel·les o per a sostindre tanques.
erbositat, abundància excessiva de paraules. Tenir molta parola: Ser verbós, tenir molta facilitat per a parlar. Tenir bona parola: Tenir facilitat de paraula
Libel·lula. Pixaví. Insecte d'abdomen llarg i prim, de colors lluents i variats, amb quatre ales llargues i estretes, de larves aquàtiques i que vola prop de l'aigua.