1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
1.- La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. 2.- Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms
1. Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes. 2.- Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada
1. Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se. 2. Peça de fusta que servia de coberta a un llibre
Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
Instrument de música popular, consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses
Sanitari encarregat de les curacions, administració de medicaments o injeccions. Avui ja es diu menys perquè es parla dels ATS o infermers, al establir-se l’atenció als centres sanitaris i deixar d’anar a les cases
1. Tumefacció de la pell produïda pel fred, que es forma especialment en les mans, els peus, les orelles i el nas. 2. Fruit comestible del prunyoner, semblant a una pruna, però més menut i amb el pinyol no comprimit, adherent a la polpa, àcid
Llaurar un camp abans de la sembra per quarta vegada dins d'un mateix any
1. Mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres. 2. Mesura d'olives equivalent a 80 litres. 3. Mesura agrària equivalent a mitja mujada. 4. Recipient per a mesurar, corresponent a la quartera
Genèricament el quartó és la quarta part; cadascuna de les quatre parts en què es divideix una cosa
1. Clivell produït a la pell o a la terra pel fred, per un agent patològic, etc. 2. Clavill que es fa als unglots de les cavalleries
1.-Ple de feines, de maldecaps, de coses a fer, a resoldre. 2. Que molesta perquè no té altra cosa a fer
Que es pot moure o evolucionar però està en estat de repòs
1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens
1. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. 2. Ràbia, irritació de l'esperit. 3. Sospita
Objectes de metall d'escàs valor, que pot estar compost per bijuteria, tisores, clauers, monedes antigues, estris o joies normalment falses o d'imitació
Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama
1. Recluta. Soldat que acaba d'incorporar-se a la milícia o que hi porta poc temps. 2. Botella de cervesa de 20 centilitres
1. Ral de plata castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país. 2. Al segle XIX, ral de billó castellà. 3. Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims
o QUIQUERETA. 1. Tassa xicoteta, usada antigament per a prendre xocolate cuit o per a contindre altres líquids, especialment oli. 2. Contingut d'una quíquera
o RABAETA 1.- Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals. 2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n
Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia
1. Molt ràpid. Que es mou a gran velocitat. 2. Acte sexual fet ràpidament
1. Ramat d'animals de pastura. 2. Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada [Benidorm]
Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret o a un altre element arquitectònic, especialment el que es construïx davant del portal o del terrat d'una casa com a protecció contra la pluja o el sol
Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper
1. Reial, només en l'expressió camí ral. 2. Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta [vint-i-cinc cèntims]. 3. En l'edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local
1. Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d'un de principal. 2. Corda que es lliga als morros o a les morralles d'una bístia per tenir-la fermada o per menar-la
1. Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc. 2. Crin de la cua d'un animal cavallí o boví. 3. Ram o conjunt de fruits que neixen d'una mateixa branca. 4. Rascle
1. Jaqueta de dona, feta de punt de mitja, que no arriba més avall de la cintura i té escot en punta. 2. Becada. Fer una rebeca [Dormida curta]
1. Omplir de reble [trossos xicotets de pedra] els buits d'un marge, d'una paret. 2. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, perquè el clau estigui més fort i la punta no pugui fer mal
1. Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat. 2. Arreglar, fer anar dret; corregir pel càstig o per imposició autoritària
1. Extrem d'un clau o d'un altre ferro eixamplat per percussió. 2. Conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d'un camí
1. Pedra no gaire grossa, generalment no més grossa que el puny d'un home. 2. Ronyons; ronyonada [Vinaròs]. 3. L'os final de l'espinada. 4. Closca del cap; crani. 5. Menjar d'olla, cuinat [Maestrat]
1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles. 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.
Cambra o departament situat darrera una botiga i destinat generalment a magatzem o laboratori
Brot que surt a la part baixa del tronc o a la rabassa d'un arbre o planta
1. Acció de rebutjar, no acceptar [una cosa]. 2. En un camp de fruita o d'hortalissa, fruit de poca importància que queda després de la collita. 3. Cosa que es rebutja; la porció més dolenta, allò que queda quan ja s'ha fet la tria
Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior
1. Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps. 2. Allò que serveix per defensar contra el vent o altres inclemències del temps
1. Crit amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres i caçar-los. 2. Ocell ensenyat perquè amb el seu crit atregui altres ocells per tal de caçar-los. 3. Instrument amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres
Departament adherit a la cuina, dins el qual es prepara el menjar per a coure'l i hi ha la canterera, escudellers i aigüera per a escurar la vaixella
1. Cantar certs ocells, com el rossinyol o el canari. 2. Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada. 3. Fer acabar en punta. 4. Tallar finament [un llibre, paper, etc.]. 5. Roncar. 6. Volar o córrer veloçment
1. Picar [els cèrcols de les bótes], per fixar-los fortament, amb el refilador. 2. Llençar una cosa lluny amb força. 3. Sortejar llençant en l'aire una moneda o una altra cosa. 4. Menjar o beure molt de pressa
1. Filet de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja
1. Regalimar. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Fer regalls, còrrecs. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja
1. Temor, desconfiança, recel, per quelcom que sembla oferir un perill. 2. Ullada de través
Rec petit que se sol fer amb una aixada; serveix perquè s’escorri l’aigua d’un lloc
1. Amfibi de l'espècie Hyla viridis, semblant a la granota, però més-petita i molt verda, que s'enfila pels arbrissons. 2. Poma reineta: varietat de poma petita, groga, hivernenca
Protecció feta amb barres de ferro que es posa a les obertures d’un edifici
1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp. Llaurada
Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera
Replà horitzontal on acaba un penya-segat i on vencen les ones
o RAMULLA: 1. Lloc d'un riu on l'aigua està encalmada. 2. Llenya menuda. Conjunt de branques primes. 3. Acció de remullar. Posar en contacte d’un líquid
1. Calàpat, amfibi de l'espècie Bufo vulgaris. 2. Que presenta [un animal o planta] senyals de no desenrotllar-se bé 3. Solter d’edat madura. 4. Coses inútils. 5. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire
1. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral. 2. Murmurar de malcontent, rondinar
1. Xicotet replà en un terreny costerut, en una escala. 2. Palmell de la mà. 3. Planta del peu
1 Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. 2 Olor [o pudor] de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec
1. Olor de resclosit. 2. Olor forta i desagradable. 3. Brutícia apegalosa o que fa mala olor. 4. Menjar que s'ha quedat agafat al recipient en què s'ha cuinat
1. Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc. 2. Xicoteta porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc.
Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant
Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts
Regirar. Treure coses del seu lloc, fer-les anar d'un costat a l'altre o posant les de damunt a sota, especialment per cercar-ne o treure'n una que hi està barrejada
1. Arc format entre dues bigues d’un sostre. 2. Biga que va d'una jàssera a una altra o d'una jàssera a la paret. 3. Pis o trespol fet d'algeps amb voltes de biga a biga, o sia, no enrajolat [Benassal]
O RISCLE: 1. Part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres, una vegada amerat, amb l'operació d'espadat. 2. Ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo [Maestrat]
O RISCLE: 1. Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d'un sedàs. 2. Caixa redona que circueix la mola en els molins de farina
O RISCLE: 1. Nom donat a la peça prima de fusta que unix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda. 2. Cingle
Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina
Consisteix en una pedra giratòria. També segons el material tenim la pedra natural [arenosa de gra abrasiu, esquist, etc] o artificial [carborúndum, esmeril, etc]
Persona que volta molt, que viatja, que no és mai allà mateix, que canvia sovint de feina, d’amics, etc.
1. Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen. 2. Part considerable d'una gran extensió de terra; partida rural prou extensa. 3. Voltants. Llocs que són al voltant
1. Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles a sobre. 2. Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport. 3. Taca de forma arrodonida
1. El qui va de poble en poble o d'un país a l'altre, sobretot per guanyar-se la vida. 2. Bastonet al qual va fixat un penell o bandereta que roda veloçment quan un xiquet es posa a córrer amb el bastonet en la mà
Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores
Cadascuna de les porcions d’un aliment quan, un cop tallades, tenen una forma ampla, rodona i poc gruixuda
Objecte cilíndric al voltant del qual s'enrotlla un fil, cordill o altre material flexible formant diverses voltes sobre si mateix
oda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores
Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que es penja o bé se sosté amb la mà per mitjà d'una anella
1. Passejar, anar pel carrer o per altres llocs sense un destí o un objectiu determinat. 2. Anar els fadrins o altra gent jove recorrent carrers, de nits, cantant, fent serenades o esplaiant-se amb altres diversions
Recórrer els carrers d'una població o els diversos departaments d'una fortificació, vigilant pel bon orde, procurant impedir els atacs, els desordres i tota pertorbació
1. Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment a la nit. 2. Gelada, aigualera glaçada. 3. Blancor extrema