Instrument, atuell, eina; objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat
1. Desbudellar. Traure els budells [d'un animal], fer-los eixir a la part de fora. 2. Esgarrar. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró 3. Remoure la terra a poca profunditat per a facilitar un treball posterior.
1. Esqueixat, esquinçat, vestit de parracs. 2. Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres.
1. Trencar, tallar una cosa separant-ne les dues parts completament. 2. Aturar de rajar un líquid. 3. Interrompre; aturar de sortir . 4. Endormiscar, debilitar. 5. Gastar totes les forces, llevar l'energia vital, la veu, l'aire, la paraula, la rialla, etc.
1. Bavorada, bany de vapor. Aplicació de vapor d'aigua calent. 2. Cambra disposada per a prendre banys de vapor. 3. Sufocació produïda per un aire calent i humit
1. Pinzell o granereta que servia per a esquitxar la roba per a planxar-la. 2. Canonet de canya amb què els xiquets, bufant, tiraven aigua a la gent, principalment en temps de carnaval
1. Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l'atapeïment. 2. Inflar-se, ocupar més espai fent-se menys atapeït. 3. Esquitxar, llançar un líquid a gotes amb força. 4. Excitar-se molt, d'irritació; enutjar-se visiblement. 5. Inflar-se de vanitat; ostentar orgullosament la satisfacció de si mateix. 6. Rebre o tractar malament qualcú; renyar-lo
1. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig. 2. Respost aspre i en to de reny. Paraules aspres o desagradables amb què algú acull o es trau de davant algú que s'acosta a parlar-li, que li adreça una demanda o una explicació
Avalotat. Que fa les coses precipitadament, sense reflexió. Persona nerviosa, que neguiteja per poca cosa, que atabala les altres.
1. Desaparèixer del tot. 2. Perdre a poc a poc la força. 3. Perdre el coneixement transitòriament.
1. Lliscar, esmunyir-se. Ser, una superfície, molt llisa, molt greixosa o estar banyada, de manera que dificulta l'estabilitat, l'equilibri o el control de les coses que hi ha damunt. 2. Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. 3. Moure's sobre una superfície amb escassa fricció o sense poder-se parar normalment. 4. Caure en una falta moral o faltar a una obligació
Esvarada. Acció o efecte d'esvarar. [Esvarar: Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc.]
1. Que és tou i s’enganxa quan es toca. 2. Que fàcilment fa incórrer en algun desencert, equivocació o falta.
1. Escampar (alguna cosa) al vent. 2. er públic, divulgar. 3. Sofrir l'acció del vent. 4. Dessecar-se o ressecar-se per l'acció de l'aire i la falta d'aigua. 5. Perdre, una cosa, l'aire que conté.
1. Espantat; mancat de serenitat; precipitat per haver perdut l'esma. 2. Que expressa esverament, esglai
1. Pegar, donar, un cop. 2. Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa. 3. Dir, pronunciar amb decisió, amb violència (paraules, renecs, mentides, idees absurdes, etc.).
Interjecció que s'usa per a palesar contrarietat, desesperació, admiració, estranyesa, dolor, sospita, meravella, impaciència, etc.
1. Latrina, comú. Dependència concreta d'una casa on les persones es recloïen per a fer en la intimitat més estricta les seues necessitats fisiològiques. 2. Impost concedit pel papa a la monarquia hispànica consistent en la percepció dels delmes i dels drets de la casa que pagava més per cada parròquia
Acudit, dita, acció, o ocurrència graciosa i que un diu o fa per divertir i fer riure
Lleuger d'enteniment; que obra lleugerament i sense calcular les conseqüències
1. Infant; persona no més vella de quinze anys. 2. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa. 3. Solter. Que no s'ha casat mai. 4. Persona que aparenta més edat de la que té realment. 5. Servent; criat. 6. Operari que ha passat tot l'aprenentatge del seu ofici, però que encara no n'és mestre
Cabaler. En l'organització tradicional de la família de Catalunya, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal quan es casa o quan moren els pares
Manera. Forma particular de fer alguna cosa, de procedir o de ser.
Peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sia per estrènyer el cos, sia per a subjectar els calçons o altres peces de vestit
1 Que tracta amb maneres agradoses. 2. Que dona motius de satisfacció, que infon esperança. 3. Lleuger, que pesa poc. 4 Àgil, que es mou o obra amb promptitud
Ferramenta constituïda per un mànec que subjecta una fulla corba de ferro acerat tallant o dentada, que s'utilitza per a segar
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
1. Introduir una falca en l'interstici que deixen (dos o més coses o parts d'una cosa), perquè el conjunt quede fort, per a evitar que una d'elles balle o vaja baldera, o per a fixar la posició de l'una respecte a l'altra. [Falca: Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids]. 2. Quedar-se, algú, com si estiguera clavat en un lloc, a conseqüència d'haver estat molta estona.
1. Ganiveta un poc corba que empren els sabaters i basters per a tallar la sola. 2. Falceta. Falç xicoteta usada per a tallar els sanglots durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar
1. Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts. 2. Ganivet encorbat que serveix per a veremar. 3. Falceta. Falç xicoteta usada per a tallar els sanglots durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar
Allò que cap en la bossa que es pot fer alçant-se de davant una falda ampla
1. Que està sempre una criatura en la falda d'algú. 2. Es diu de l'home que va sempre darrere de les dones o amb dones.
Barra de ferro vertical proveïda d'un ganxo a cada cap que, al girar sobre el seu eix i encaixar estos ganxos amb una baga o un piu fixat al bastiment, tanca una porta balconera o una finestra
Falòria. Idea errònia, raó dèbil o gratuïta amb aparença de veritat o solidesa
El pis més alt d'una casa. Espai comprés entre la teulada i el trespol més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, i que se sol utilitzar per a guardar coses de poc ús
Morir-se. Ser, algú, absent pel fet d’haver-se mort. 2. Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servici. 3. Ofendre a algú, injuriar-lo, no tindre-li el respecte degut. 4. Efectuar actes contraris a allò que s'espera, a un deure o a una obligació. 5. Deixar d'assistir a un lloc on s'ha d'assistir obligatòriament. 6. Ser, algú, absent
1. Falua, embarcació de rems llarga i descoberta o amb cobert llevadís destinada a l'ús de personatges de categoria. 2. Persona o animal xicotet i que no para de moure's. 3. Home alt, prim i sense vigor ni vivesa
Idea fixa amb desig intens. Inclinació profunda cap a una persona o una cosa que porta a desitjar-la d'una manera vehement, a pensar en ella a tothora
Persona que s'encarrega del funcionament dels fanals públics.
Mesura agrària de superfície que correspon a l’extensió de terra que es pot sembrar amb una faneca de gra. [La faneca és una mesura de capacitat equivalent al contingut d’un sac o 33 litres i mig]. Una fanecada equival aproximadament a quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea: 833,3 m2
Ferramenta per a girar la terra constituïda per una pala o forca de ferro que es posa en l'extrem d'un mànec, el qual té en la part superior un mantí o una creuera que s'agafa amb les mans per a fer força al mateix temps que s'espenta amb el peu.
Persona que gira la terra d’un camp amb la fanga. [fANGA: Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra].
Girar la terra d’un camp amb la fanga. [Fanga: Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra].
1. Anar pel fang. 2. Manejar fang. 3. En el conreu de l'arròs, mesclar la terra amb aigua, removent-la i desfent els terrossos
1. Fang que cobreix un camí o un carrer. 2. Situació embolicada, complicada, de la qual és difícil d'eixir
1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella. 2. Semblança, manera de ser semblant a una altra
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.
1. Conjunt de coses molt aparents, però poc importants. 2. Conjunt de persones o d'animals bulliciosos. 3. Ostentació. Exhibició orgullosa, indiscreta i excessiva del que es té o s'usa.
Bolic. Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra
1. Matèries alimentàries [carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.] amb què es farceixen les botifarres i altres embotits. 2. Massa constituïda per ratlladures de pa, clara d'ou, carn picada o desfeta, pinyons i espècies que, pastada en forma de pilota, se sol posar en l'olla
1. Ple de carn trinxada, arròs, confitura o altres ingredients. 2. Completament ple. 3. Farciment. Allò amb què es farceix alguna cosa
1. Provisions que s'emporten en un viatge, una excursió o una expedició, especialment de menjar. 2. Conjunt de coses inútils, poc valuoses o que destorben. 3. Diners que es queda una associació que emet loteria, quan la ven. 4. Pagar la farda: Aconseguir alguna cosa a costa de sacrificis. 5. Pagar la farda: Pagarar un preu excessiu.
Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins d'un embolcall d'arpillera o roba enquitranada, per a poder ser convenientment transportada
Que té una locució poc clara produïda per una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula
1. Foguer o fornal on es calfen els metalls per a forjar-los. 2. Establiment on es redueix a metall el mineral de ferro
1. Solatge o baixos de l'oli o del vi. 2. Fang produït en els camins i camps per la pluja o per la fusió de la neu
1. Menjar popular compost de farina de cereals i aigua calenta, a vegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients: blat, panís, fajol, etc. 2. Menjar triturat destinat generalment als xiquets molt menuts o als malalts, que es pot elaborar amb diversos ingredients.. 3. Substància opaca als rajos X que han d'engolir aquelles persones a les quals s'ha de practicar un examen radiològic de l'aparell digestiu
Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es repenja un llibre, una partitura, etc., per tal de facilitar-ne la lectura.
Farolejar. Fer ostentació vana, fanfarronejar. Fer veure, una persona, que és rica.
Conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.
Bravejador. Que presenta un aspecte salvatge, fort, potent
1. Que ha menjat excessivament, fins a no poder més. 2. Acció o efecte d'ingerir una quantitat d'aliment excessiva. 3. Avorrit o cansat d'algú o d'alguna cosa, de fer una cosa. 4. Fartó -ona: Que menja molt, que té un apetit insaciable.
Fartó -ona. Que menja molt, que té un apetit insaciable.
1. Satisfer la fam o la set [d'algú] més que plenament, excessivament. 2. Causar tedi, enfastidir. Cansar, molestar. 3. Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n. 4. Donar o subministrar [a algú] amb massa abundància
1. Fartada. Satisfer la fam [d'algú] més que plenament, excessivament. 2. Abundància de menjar, menjada abundant. 3. Fartó. Que menja molt, d'un apetit insaciable
1. Que menja molt, que té un apetit insaciable. 2. Barreta d'una pasta semblant a la de l'ensaïmada, feta de farina, aigua o llet, rent, ous, oli i sucre, que es menja especialment mullada en orxata.
1. Que causa fastig. 2. Que sent fastig. [Fastig: Sensació de cansament que produeix en l'ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d'interès]
Força impersonal, sovint divinitzada, que en l’antiguitat expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
1. Insuls, especialment el menjar sense sal o insuficientment salat. 2. Estòlid, neci, mancat d’enginy, de seny.
1. Esforços penosos que es fan per véncer una gran dificultat o les dificultats que sobrevenen. 2. Pantaix. a.- Respiració agitada, fatigosa. b.- Ranera d'agonia.
1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol. 2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. 3. Olfacte; facultat d'olorar
1. Home vanitós, ostentós, bravejador. 2. Fanfarró -ona. Que presumeix de qualitats o de fets reals o suposats
Fanfarronejar. Que presumix de qualitats o de fets reals o suposats. Fer veure que és rica.
Acte propi d’una persona que fa el fatxenda. [Fatxenda: 1. Presumpció, parenceria. 2. Que procura aparentar riquesa o donar-se importància amb la seva actitud, les seves paraules, etc.
1. Inflor poc prominent que es produeix en l'epidermis per la picada d'un insecte o per altra causa d'inflamació. 2. Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal. 3. Gland del penis, en llenguatge grosser. 4. Persona beneitota, aturada, que no té gens de malícia, innocent. 5. Joc infantil en el qual qui para s'acatxa, recolzant les mans en la paret, de manera que la resta dels jugadors hi pugen damunt fins que algú cau i passa a substituir el que fins llavors portava la càrrega
1. Feta pròpia d'una persona fava, beneitota, vanament ostentosa o exagerada. 2. Minúcia, cosa sense importància ni sentit
1. Conjunt de tiges, branquillons o bastons disposats paral·lelament i lligats conjuntament. 2. Conjunt de coses que es porten damunt. 3. Conjunt de coses unides o lligades conjuntament. 4. Gran quantitat. 5. Càrrega difícil de portar
1. Tros de terra llarguer en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca en els vessants muntanyencs, en el qual se conren cereals, llegums o hortalisses. 2. Mesura superficial agrària de valor variable
1. Feix de llenya, i especialment de llenya prima. 2. Feix de branques primes lligades ben estretes que usen els enginyers militars per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya
1 Pesat. Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. 2. Per extensió, difícil de suportar; penós, aclaparador. 3. Molest o enfadós. 4. Difícil de digerir. 5. Que no té agilitat o és molt lent en els moviments.
1. Irat, molt enutjat. 2. Que expressa ira, fet amb ira. 3. Que comet fellonia. Ira, indignació.