1. Capsa de mistos. 2. Butxaca petita destinada o portar-hi la capsa de mistos. 3. Petit armari del costat del fumeral per a guardar mistos. 4. Encenedor. Aparell que serveix per a encendre una matèria combustible
1. Tija menuda de matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa- 2. Mistos de traca, mistos Garibaldi, mistos de cassoleta, rascaparets, martiniques, mistos de tro. Tira de paper o cartó amb punts vermells gruixuts de fòsfor escampats al llarg de la tira que es feia fregar contra una paret rugosa per espetegar. 2. Errada
1. Situat en mig, en el centre d'altres coses. 2. Es diu de l'element arquitectònic que és comú a dos propietats contigües. Paret mitgera. 3. Persona que cultiva les terres alienes i es reparteix amb ell els fruits a mitges. 4. Mesura de vi equivalent a huit porrons. 5. Persona que fa calces o que en ven. 5. En el joc de pilota, jugador que se situa entre el punter i l'escaleter. 6. La meitat superior d'una porta, apta per a obrir-se i tancar-se independentment de l'altra meitat
1. Mesura de capacitat per a líquids, especialment per a vi, equivalent a 1'25 litres o a la setzena part del cànter. 2. Mesura d'oli, equivalent a tres quarts de litre, o sia, la meitat de la mitja, i que conté dos mitjotets. 3. En l'ordit de la seda, la meitat d'una troca
Es diu de la persona que té aparença de ser bona, però no ho és
Persona que afecta candidesa, humilitat, aires d’innocent
1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 2. Hipòcrita. Que actua amb simulació de qualitats i sentiments que no es tenen
1. Peça quadrada de tela, d'un a dos pams d'amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes. El món és un mocador: Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho. Ficar el nas en mocador d’un altre: Exercir, algú, la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres. Tirar mocadors: Llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades
Peça quadrada de roba de lli, cotó, seda o llana, que s'usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap, l'esquena, etc., sia per motius ornamentals, sia com a abric. Mocador del coll: pot significar un mocador relativament petit que es porta embolicat pel coll en temps de fred o com a adorn, o bé un gran mocador que porten les dones des del coll fins a la cinta, cobrint-los l'esquena. Mocador de gira: el que, després de doblar-lo diagonalment, s'hi fa una gira
Mocador de Manila: gran mocador d'abric per a dones, guarnit amb serrell tot al voltant, brodat a relleu amb sedes de colors vius, formant dibuixos de flors, ocells i fantasies. Mocador del cap: el que porten les dones estès cobrint-los el cap per damunt i pels costats; el que porten els homes de certes comarques, enrotllat al cap i lligat damunt el front o el pols esquerre. Mocador de fumeral: el que porten al cap els homes, embolicat de manera que ve a tenir forma cilíndrica
1. Peça quadrada de roba que serveix per a embolicar o contenir alguna cosa. Mocador de farcell: El que s'usa per a fer paquets de roba. 2. Fer el mocador: Obsequiar un fadrí a la seva xicota amb un mocador ple de llepolies. 3. De traca i mocador: Molt bo
1. Netejar de moc. Mocar-se en la mànega: Ser pobre, no tindre recursos suficients. També, ser ingenu, càndid, fàcil d'enganyar. 2. Desairar o donar una sorpresa desagradable. 3. Quedar burlat o desairat. 4. Deixar [o quedar-se] mocat: Deixar [o quedar-se] sense rèplica posible
1. Agitat, inquiet, actiu. 2. Criatura bellugadissa o entremaliada. 3. Caracteritzat per una agitació excessiva o per alguna incidència imprevista. 4. Excitat sexualment. Anar mogut: Anar exitat sexualment
1. Abatut, capficat; que té o mostra tristor, manca de delit. 2. Insuls, que no té vivacitat ni gràcia, aturat per a l'acció. 3. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència. Aigües moixes Aigües quietes, mortes. Veu moixa: Veu suau, acaronadora. 4. Ovella moixa: Ovella pobra de llana
1. Llom de tonyina salat i secat a l'aire lliure. 2. Persona molt flaca, molt eixuta. Estar més eixut que la moixama: Estar molt sec i prim. 3. Cadàver
1. Porció de cànem, lli, cotó, etc., disposat per a filar-lo. 2. Manat, feix. Moixell d'espigues: Manat d'espigues
1. Festa pública de gent disfressada i comparses; persones que intervenen com a comparses en certes processons i danses tradicionals. 2. Cerimònia ridícula o de molta farsa. 3. Entremès de caràcter extravagant, en el qual s'intercalaven balls, que servia com a acte final de les representacions populars. 4. Muixeranga. Dansa que es balla en algunes poblacions de l'antiga Corona d'Aragó, que inclou la formació de torres o altres construccions humanes
1. Pedra circular que, en nombre de dos, una fixa i l'altra mòbil i que roda sobre aquella, compon el molí ordinari. 2. Cilindre o conus de pedra que roda damunt la solera del trull per moldre les olives. 3. Cos sòlid, constituït per materials abrasius aglomerats, que s'utilitza per a fabricar, esmolar, polir o perfilar peces diverses. 4. Màquina que proporciona el moviment a la mola durant l'operació d'esmolament
1. Estesa de garbes que es disposen damunt de l'era preparades per a ser batudes. 2. Conjunt de deu garbes d'arròs. 3. Muntó de sarments agarberats. 4. Muntó de ramalla, de malesa o de plantes baixes. 5. Tossal aïllat, de forma massissa, arredonida, i de cim planer. 6. Grup de peixos que es mouen conjuntament. 7. Grup de vegetals d'una mateixa espècie plantats en un mateix redol
1. Quantitat d'olives, blat o altra cosa que es mol. 2. Molta d'olives. 3. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli. 4. Mesura d'olives que oscil•la entre 27 i 36 decalitres. 5. Carbonissa; fragments molt petits de carbó que s’usa per a cremar-lo en el braser. 6. Bolla formada amb molts de cucs entravessats amb una agulla, i que serveix per a pescar anguiles. 7. Meconi. Matèria continguda en l'intestí del nadó, expel·lida en la primera defecació
Capsa de fusta o de metall dins la qual hi ha un petit aparell de molineria i que mitjançant un manubri es fa rodar i esmicola o polvoritza els grans de cafè
1. Part interior blana del pa. 2. Part mengívola, més o menys blana, de les fruites que tenen pinyol o clovella. Fesol de corfa i molla: Fesol menut, redó, blanc i tendre, del qual es menja el gra i el clafoll. 3. Porció més blana de la carn de les persones o dels animals. 4. Coca de molles [o farinosa]: Coca salada, coberta d'una espècie de pastat, en forma de boletes, de farina, oli i sal
Que resulta fàcil de trencar o partir; es diu de certes fruites, especialment d'ametlles, ciurons, avellanes, etc.
1. Fita. Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 2. Senyal consistent en un muntó de pedres amb què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí. 3. Pila. Munt de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita. 4. Pilar rústic amb una capelleta que conté una figura de sant pintada en rajoles. 5. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguin la paret
1. Diners, bossa. Afluixar la moma: Donar diners. Pagar. Tenir una bona moma: Tenir diners estalviats. 2. Figura simbòlica, que representa la gràcia divina o la salut, que ix en la processó del Corpus a València. 3. Nom que rep el conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms, que representen els set pecats capitals
Pati interior d’una casa de pisos, destinat a donar claror a les habitacions que no tenen mirada a carrer. S’usa sobretot a Mallorca; en altres bandes en diem celobert o desllunat
1. Gest que es fa per fer riure o per atreure l’atenció d’algú. 2. Persona o cosa graciosa o delicada
1. Mocada; conjunt dels budells. Traure el mondongo [a algú]: Esbutzar-lo, treure-li la budellada. 2. Carn picada per a embotit. 3. Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa. 4. Caldo o plat elaborat amb aquest tipus de botifarra. 5. Matança del porc. 6. Conjunt format pels pinyols i la molla interior d'una fruita voluminosa. 7. Conjunt dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos humà i dels animals
Fita. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny
1. Xiquet, especialment el que encara mama. 2. Jove que té el comportament propi d'un xiquet. 3. Xiquet
Solatge de l'oli. La morca, bàsicament formada per aigua, és més fosca que l'oli i el seu olor és prou desagradable. Es pot usar com a fertilitzant agrícola
1. Nom de diversos dispositius o instruments formats per dos peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte. 2. Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar; qualsevol instrument que es posa en la boca per a impedir parlar. 3. Allò que priva a algú d'expressar-se lliurement
1. Nansa especialment utilitzada per a pescar morenes, anguiles, etc. 2. Sarró de caçador
Punyet. Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà [o cap dit], alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits inferior a deu, allargats per tots dos jugadors, i guanya aquell que amb el nombre que diu endevina la suma dels dits estesos de les dues mans
1. Cop donat amb els morros, sia envestint de cara, sia caient. 2. Morrejada. Besada apassionada als llavis
1. Morrió. Peça còncava de corda, de corretja, de filferro que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades. 2. Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentre camina o mentre està aturat. 3. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc.
1. Corda de les morralles o cabeçada, que serveix per a subjectar i conduir els animals de cabestre. A grossa bèstia, morral gros: Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre. 2. Residu de menjar enganxat pels llavis. 3. Persona grossera d'enteniment o de tracte. Ser un morral. 4. Roca alta i acinglada
Morral per a impedir a un animal de pasturar o mossegar. 2. Conjunt de corretges que envolten el cap d'una bístia de tir o de tragí, especialment d'un mul, per a subjectar-la i guiar-la. 3. Conjunt de peixos menuts d'escàs valor comercial. Això és morralla: Ens suggereix la poca vàlua d’allò que ens referim. 4. Conjunt de coses o de persones considerades de poc de valor, insignificants. 5. Menuts. Conjunt de monedes d'escàs valor
Llavis bruts. Marca de brutícia que queda al voltant de la boca després d'ingerir alguns aliments líquids o pastosos
1. Beure agarrant amb els llavis el broc, l'aixeta, etc., per on brolla l'aigua, el vi, etc. 2. Acostar els animals el morro al menjar sense prendre'l. 3. Mamar el xiquet sense gana prenent i deixant el pit. 4. Fer morros, mala cara. 5. Besar intensament [algú] als llavis
1. Varietat de pebrera [Capsicum annuum]. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular. 2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides. 3. Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador
1. Que té el morro gran, especialment que té els llavis grossos i ixents. 2. Que manifesta mal humor. 3. Que és [un cas o un succés] molt gros
Herpes. Afecció inflamatòria de la pell, caracteritzada per la formació de vesícules que suquegen i en assecar-se formen crostes o escames
Llençol o vestidura amb què s'embolica un cadàver per a ésser soterrat
1. Vas de parets gruixudes i de matèria dura [metall, pedra, fusta, vidre, etc.], amb la cavitat semiesfèrica, dins el qual es trituren amb una maça substàncies que es vol polvoritzar o reduir a pasta. Durar més que un cul de morter: Durar molt. Mà de morter: Maça amb què es pica o es remena el que hi ha en un morter. 2. Mescla de calç o ciment amb arena i aigua que s'usa per a lligar les pedres, les rajoles i altres materials de construcció
1. Porció d'una cosa que es tritura d'una vegada en el morter. 2. Quantitat de morter que es pasta d'una vegada. 3. Gran quantitat, especialment de diners. 4. Caguerada gran
1. Molestar fortament, especialment en l'amor propi, dient-li coses perquè pateixi. 2. Castigar [el cos] amb sacrificis o privacions a fi de dominar les passions carnals. 3. Privar de vitalitat [alguna part del cos]
1. Mossegada, mossada. Acció i efecte de mossegar. 2. Lesió feta mossegant. 3. Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. A mos redó: Sense gastar plats, ganivets ni forquetes. Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 4. Porció xicoteta d'una cosa comestible. Parar-se el mos [a algú]: Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. Pegar [o fer] un mos [o un mosset]: Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar
1. Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. Com més tros, més mos: Vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n. 2. Fre dels arreus de les cavalleries. 3. Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. Amollar [o soltar] el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 4. Buit produït en un tall o superfície d'una eina, per cop o fricció amb un altre objecte dur. 5. Ignorar. No saber ni un mos [d'una cosa]: Ignorar-la completament
1. Tall, regata, osca, etc. que trenca la continuïtat d'una peça, un objecte, etc., fet amb finalitats diverses. 2. Incisió practicada a l'alça d'una arma de foc per la qual ha de passar la visual a l'hora d'apuntar. 3. Buit practicat en una cosa per encaixar-hi una altra. 4. Defecte d'un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall. 5. Pas estret i acinglerat en una serralada. 6. Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte
1. Regata feta a la punta d'un fus per apegar-hi el fil i evitar que s'escorri. 2. Peça de fusta, amb una esmotxadura al mig, que serveix per a fer-hi tascons o subjectar-hi peces que s'hagin de picar o treballar amb l'aixa. 3. Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per a indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura
1. Tractament que es dona als sacerdots seculars. 2. Persona que rep aquest tractament
1. Descans. Pal que va agarrat per un cap al braç del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar en terra quan el carro està parat i sense l’animal, i així donar-li un nou punt de suport que evita que puga balançar de davant o de darrere. 2. Trespeus de ferro utilitzat per a sostindre la paella quan està al foc.. 3. Peça movible que impedix el retrocés de la roda de la sénia
Bigotut -uda. Que té mostatxos. Que té un bigot gran, o bé té pèl sobre el llavi superior
1. Abundant de most. 2. Que dona most en quantitat considerable. 3. Viscós, apegalós. Untat de suc o pasta enganxosa. 4. Que comença a estar brut. 5. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús
1. Exposició d'obres d'art. 2. Porció d'un producte o d'una mercaderia que es mostra per a fer conéixer la qualitat del gènere. 3. Exemplar o model que s'ha d'imitar o de copiar. 4. Primer senyal del fruit que trauen les plantes. 5. Dibuix teixit o estampat que es repeteix en una tela. 6. Parada que fa el gos quan veu la caça
1. Pelat, mancat de cabells. 2. Frare llec. En els Miracles de Sant Vicent que es representen pels carrers de València, hi ha el motiló o frare llec, company del dit sant, que fa de graciós. 3. Persona sense formalitat
1. Revoltó. Volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d'un sostre. 2. Conjunt de peces que es fan amb un motlle
1. Peça que presenta una cavitat on, posant-hi una substància en fusió o una pasta més o menys clara, aquesta pren la forma de la cavitat i la conserva un cop solidificada; qualsevol model buit o ple, que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. 2. Model de cartó, llauna, etc., retallat, que, resseguint-lo amb llapis, pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, nombres, reproduir dibuixos, etc.
1. Conjunt de lletres i altres elements tipogràfics disposats per a esser impresos. Lletres de motlle: lletres impreses. 2. Allò que serveix de model per a altres persones o coses. 3. Peça buidada en negatiu d'un objecte que es vol reproduir, la qual s'ompli d'una pasta clara que pren la forma de la peça i la conserva una vegada solidificada. Fer dimonis sense motlle: Fer coses molt difícils, ser molt hàbil i astut
1. Acció de mudar o de mudar-se. Canviar, experimentar un canvi. 2. Acció de mudar les dents, les plomes, el pèl, la veu, etc.; temps en què es fa aquest canvi en els animals. 3. Conjunt de roba que hom es posa d'un cop, i especialment de roba blanca o interior. 4. Vestit d'home format per americana, pantalons i, eventualment, jupetí. 5. Conjunt de la roba blanca de llit que es posa neta d'una vegada
1. Canviar, transformar, experimentar un canvi. 2. Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie, reemplaçar. 3. Traure a algú el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir. 4. Vestir algú amb roba més bona que la de cada dia. 5. Canviar de lloc o de data, traslladar. 6. Canviar la veu. 7. Fer la muda un animal
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. Anar mudat i tibat: Molt ben vestit i estirat. Anar [o estar] mudat de pontifical: Anar molt ben vestit, en vestit de cerimònia. Anar mudat com un margalló. Estar mudats de florera: Molt mudat, molt ben vestit
Protuberància situada en el centre de l'arèola mamària, amb orificis menuts pels quals, en el cas de les femelles, xuplen la llet les cries dels mamífer
1. A Algemesí [Ribera Alta], conjunt de danses i castells humans que s'executen en la processó de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut [8 de setembre], patrona de la ciutat.2. Música que acompanya aquestes danses i castells humans
1. Llissa cabuda. Peix [Mugil cephalus] que arriba als setanta centímetres de llargària, de color gris tirant a blavenc o negrós amb els costats platejats, la carn i els ous del qual són molt apreciats. 2. Persona cabezona
1. Acumulació de líquid. Aigua o altre líquid aturat en un lloc o escampat per terra. 2. Escàndol de crits o discussions. entre dos o més persones
1. Preparat culinari. Salsa o altre aliment líquid que es pot menjar mullant. 2. Persona que mulla, que té afició a mullar en el plat
1. Banyar. Adherir-se, l'aigua o un altre líquid, a la superfície [d'alguna cosa] o penetrar els seus porus. Mullar-se com un gat: Mullar-se intensament. Dur [o tenir, portar] els papers mullats [o banyats, o molls]: Estar fluix de documentació, d'arguments. 2. Sucar. Fer tornar moll, cobert o impregnat d'aigua o un altre líquid. 3. Traure profit d'alguna cosa. Mullar-hi sa coca: Tenir participació en un negoci o empresa
1. Opinar, implicar-se, comprometre's, arriscar-se en un assumpte. Mullar-se el cul [en un assumpte]: Posar-s'hi a fons, comprometre-s'hi. Qui no es mulla el cul, no sap si l'aigua està freda: Que les coses s'han de provar, sinó no saps com són, que a vegades t'has d'arriscar. 2. Copular. Fer l'acte sexual. 3. Beure. Mullar el canut: Beure. El bon barber remulla primer: Es diu quan es beu un glopet abans de menjar
Quantitat considerable de líquid, especialment d'aigua, adherida a la superfície d'una cosa, que fa bassiols, que xopa els vestits, etc.
Bagul gran, profund, amb tapadora convexa que es gastava per guardar l’aixovar
1. Lloc pròxim al mar on abunden les dunes. 2. Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges
1. Pujar, anar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt. 2. Pujar en un vehicle, en un mitjà de locomoció. 3. Cobrir [la femella], un mascle. 4. Posar una botiga o un altre negoci perquè comenci a funcionar. 5. Batre un aliment líquid fent-lo augmentar de volum, fins que el resultat quedi espès i ben lligat.
o un] muntó [de]: Molt [de]. Fer muntó: Estalviar diners com a una previsió, per a quan arribi la vellesa o per si de cas es presenta una malaltia, un accident o qualsevol problema imprevist. Fer-ne previsió, reunir-ne una certa quantitat. Tindre una muntonada: Gran quantitat de coses juntes
1. Treure la llet prement repetidament la mamella d'una femella. Munyir la vaca: Traure tot el profit possible [d'algú o d'alguna cosa]. Qui és pastor, que munyi: Significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici. 2. Collir olives, fulles, dàtils, etc., cenyint la branca amb la mà i fent córrer aquesta al llarg d'aquella
1. Grup de músics que toquen malament. 2. Conjunt reduït de músics que fan música festiva. 3. Cosa que resulta pesada i fastijosa de fer, d’escoltar, de suportar
1. Mal subjecte. 2. Guilopo. Sagaç, hàbil per a la dolentia; de mala intenció i aconseguir el que vol. 3. Taciturn, esquerp. 4. Malcarat -ada. Que acostuma a fer mala cara a tot el món
1. Part que en una peça de vestit cobreix el muscle o espatlla. 2. Reforç que es posa en una camisa o una altra peça de vestir, en la part corresponent al muscle
1. Parlar molt baix o sense emetre veu, o entre dents. 2. Dir [alguna cosa] mussitant, o sigui, d’aquesta manera
Glàndula sebàcia inflamada a la vora de la parpella, on aquest es troba amb la pestanya. El mussol apareix com una protuberància rogenca semblant a un gra i és sensible, especialment al tacte)
Roba blanca de seda, amb lligat de plana, fina i transparent, i roba de cotó imitant la mussolina de seda; serveixen per a fer-ne peces de vestit interior, mocadors de pagesa, vels, etc. Que és fina, la mussolina!: Es diu per ridiculitzar el qui pretén ser molt distingit
Marcir. Fer perdre la frescor o la ufanor [a una planta, un fruit o una flor]
1. Ferida. Lesió causada per un colp, un bac, un tir, un tall o un altre tipus d'accident, que produïx una interrupció de la continuïtat de l'anatomia normal. 2. Llaga, úlcera. Solució de continuïtat en un teixit orgànic, amb pèrdua de substància, d'un teixit orgànic, generalment la pell. causada per un agent exterior (ferida) o per un agent morbós. 3. Descrostat o defecte de la superfície d'una peça de terrissa, de l'escorça del suro, etc.
1. Extraordinàriament xicotet en comparació amb altres individus o grups de la mateixa classe. 2. Cadascun dels homes o nois que, amb els caps ficats dins grans caps groteschs de cartó que els donen aspecte de curts de cos, assisteixen a la processó del Corpus i a altres festes populars ballant i fent evolucions per a diversió de la gent. 3. Infant, xiquet menut. 4. Interjecció amb la qual es crida l'atenció d'una persona. Ei nano! On vas?
Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la xicoteta entre d'altres, o a una persona de poca alçada.
1. Divisió d'un edifici entre jàssena i jàssena. Part de la casa, que correspon en situació i en extensió a un dels costers de la teulada que la cobreix. Rai. Conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que, conduït amb rems per dos o més raiers, es deixa anar seguint el corrent d'un riu per al transport de la mateixa fusta.
Curt d'enteniment i incapaç d'aprendre o de comprendre.
Espessor de núvols negres en el cel, que és senyal de tempestat.
Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.
1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat. 2. Colp violent, especialment el que es dóna en agressió o es rep en accident. 3. Ventositat sorollosa
1. Boira. Calitja molt espessa que no arriba a boira baixa, i que és molt malsana per a plantes, animals i persones. 2. Rovell, malaltia del blat. 3. Full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense. 4. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó. 5. Penjoll ornamental de forma cilíndrica o cònica a manera de neula caragolada?. 6. Beneitot, mancat de discreció, talent, importància, esperit.
1. Congesta, aglomeració de neu en el fons d'una vall. 2. Pou o cavitat de la muntanya on es reuneix i guarda la neu per a l'estiu. 3. Habitació o altre lloc molt fred. 4. Armari disposat convenientment per a guardar-hi gel i tenir-hi en fresc l'aigua i els comestibles.
1. Covador -a. Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques, 2. Niu. Construcció fabricada per la majoria de les aus on ponen els ous i crien els pollets.
1. Figura de drap, de cartó, de cera, etc., que representa un infant mascle. 2. Xiquet o xic molt guapo.
1. Festa de Cap d'Any. 2. Present que es dona als xiquets que van a les cases a felicitar per la diada de Cap d'Any. 3. Nadala. Flor de narcís [Narcissus serotinus.]. Ninou tardà: nom que el naturalista valencià Cavanilles donà a la planta, de fulles allargades i flors oloroses blanques en ramells, utilitzada en jardineria.