1. Beure agarrant amb els llavis el broc, l'aixeta, etc., per on brolla l'aigua, el vi, etc. 2. Acostar els animals el morro al menjar sense prendre'l. 3. Mamar el xiquet sense gana prenent i deixant el pit. 4. Fer morros, mala cara. 5. Besar intensament [algú] als llavis
1. Varietat de pebrera [Capsicum annuum]. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular. 2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides. 3. Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador
1. Que té el morro gran, especialment que té els llavis grossos i ixents. 2. Que manifesta mal humor. 3. Que és [un cas o un succés] molt gros
Herpes. Afecció inflamatòria de la pell, caracteritzada per la formació de vesícules que suquegen i en assecar-se formen crostes o escames
Llençol o vestidura amb què s'embolica un cadàver per a ésser soterrat
1. Vas de parets gruixudes i de matèria dura [metall, pedra, fusta, vidre, etc.], amb la cavitat semiesfèrica, dins el qual es trituren amb una maça substàncies que es vol polvoritzar o reduir a pasta. Durar més que un cul de morter: Durar molt. Mà de morter: Maça amb què es pica o es remena el que hi ha en un morter. 2. Mescla de calç o ciment amb arena i aigua que s'usa per a lligar les pedres, les rajoles i altres materials de construcció
1. Porció d'una cosa que es tritura d'una vegada en el morter. 2. Quantitat de morter que es pasta d'una vegada. 3. Gran quantitat, especialment de diners. 4. Caguerada gran
1. Molestar fortament, especialment en l'amor propi, dient-li coses perquè pateixi. 2. Castigar [el cos] amb sacrificis o privacions a fi de dominar les passions carnals. 3. Privar de vitalitat [alguna part del cos]
1. Mossegada, mossada. Acció i efecte de mossegar. 2. Lesió feta mossegant. 3. Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. A mos redó: Sense gastar plats, ganivets ni forquetes. Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 4. Porció xicoteta d'una cosa comestible. Parar-se el mos [a algú]: Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. Pegar [o fer] un mos [o un mosset]: Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar
1. Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. Com més tros, més mos: Vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n. 2. Fre dels arreus de les cavalleries. 3. Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. Amollar [o soltar] el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 4. Buit produït en un tall o superfície d'una eina, per cop o fricció amb un altre objecte dur. 5. Ignorar. No saber ni un mos [d'una cosa]: Ignorar-la completament
1. Tall, regata, osca, etc. que trenca la continuïtat d'una peça, un objecte, etc., fet amb finalitats diverses. 2. Incisió practicada a l'alça d'una arma de foc per la qual ha de passar la visual a l'hora d'apuntar. 3. Buit practicat en una cosa per encaixar-hi una altra. 4. Defecte d'un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall. 5. Pas estret i acinglerat en una serralada. 6. Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte
1. Regata feta a la punta d'un fus per apegar-hi el fil i evitar que s'escorri. 2. Peça de fusta, amb una esmotxadura al mig, que serveix per a fer-hi tascons o subjectar-hi peces que s'hagin de picar o treballar amb l'aixa. 3. Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per a indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura
1. Tractament que es dona als sacerdots seculars. 2. Persona que rep aquest tractament
Descans. Pal que va agarrat per un cap al braç del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar en terra quan el carro està parat i sense l’animal, i així donar-li un nou punt de suport que evita que puga balançar de davant o de darrere
Bigotut -uda. Que té mostatxos. Que té un bigot gran, o bé té pèl sobre el llavi superior
1. Abundant de most. 2. Que dona most en quantitat considerable. 3. Viscós, apegalós. Untat de suc o pasta enganxosa. 4. Que comença a estar brut. 5. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús
1. Exposició d'obres d'art. 2. Porció d'un producte o d'una mercaderia que es mostra per a fer conéixer la qualitat del gènere. 3. Exemplar o model que s'ha d'imitar o de copiar. 4. Primer senyal del fruit que trauen les plantes. 5. Dibuix teixit o estampat que es repeteix en una tela. 6. Parada que fa el gos quan veu la caça
1. Pelat, mancat de cabells. 2. Frare llec. En els Miracles de Sant Vicent que es representen pels carrers de València, hi ha el motiló o frare llec, company del dit sant, que fa de graciós. 3. Persona sense formalitat
1. Revoltó. Volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d'un sostre. 2. Conjunt de peces que es fan amb un motlle
1. Peça que presenta una cavitat on, posant-hi una substància en fusió o una pasta més o menys clara, aquesta pren la forma de la cavitat i la conserva un cop solidificada; qualsevol model buit o ple, que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. 2. Model de cartó, llauna, etc., retallat, que, resseguint-lo amb llapis, pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, nombres, reproduir dibuixos, etc.
1. Conjunt de lletres i altres elements tipogràfics disposats per a esser impresos. Lletres de motlle: lletres impreses. 2. Allò que serveix de model per a altres persones o coses. 3. Peça buidada en negatiu d'un objecte que es vol reproduir, la qual s'ompli d'una pasta clara que pren la forma de la peça i la conserva una vegada solidificada. Fer dimonis sense motlle: Fer coses molt difícils, ser molt hàbil i astut
1. Acció de mudar o de mudar-se. Canviar, experimentar un canvi. 2. Acció de mudar les dents, les plomes, el pèl, la veu, etc.; temps en què es fa aquest canvi en els animals. 3. Conjunt de roba que hom es posa d'un cop, i especialment de roba blanca o interior. 4. Vestit d'home format per americana, pantalons i, eventualment, jupetí. 5. Conjunt de la roba blanca de llit que es posa neta d'una vegada
1. Canviar, transformar, experimentar un canvi. 2. Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie, reemplaçar. 3. Traure a algú el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir. 4. Vestir algú amb roba més bona que la de cada dia. 5. Canviar de lloc o de data, traslladar. 6. Canviar la veu. 7. Fer la muda un animal
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. Anar mudat i tibat: Molt ben vestit i estirat. Anar [o estar] mudat de pontifical: Anar molt ben vestit, en vestit de cerimònia. Anar mudat com un margalló. Estar mudats de florera: Molt mudat, molt ben vestit
Protuberància situada en el centre de l'arèola mamària, amb orificis menuts pels quals, en el cas de les femelles, xuplen la llet les cries dels mamífer
1. A Algemesí [Ribera Alta], conjunt de danses i castells humans que s'executen en la processó de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut [8 de setembre], patrona de la ciutat.2. Música que acompanya aquestes danses i castells humans
1. Llissa cabuda. Peix [Mugil cephalus] que arriba als setanta centímetres de llargària, de color gris tirant a blavenc o negrós amb els costats platejats, la carn i els ous del qual són molt apreciats. 2. Persona cabezona
1. Acumulació de líquid. Aigua o altre líquid aturat en un lloc o escampat per terra. 2. Escàndol de crits o discussions. entre dos o més persones
1. Preparat culinari. Salsa o altre aliment líquid que es pot menjar mullant. 2. Persona que mulla, que té afició a mullar en el plat
1. Banyar. Adherir-se, l'aigua o un altre líquid, a la superfície [d'alguna cosa] o penetrar els seus porus. Mullar-se com un gat: Mullar-se intensament. Dur [o tenir, portar] els papers mullats [o banyats, o molls]: Estar fluix de documentació, d'arguments. 2. Sucar. Fer tornar moll, cobert o impregnat d'aigua o un altre líquid. 3. Traure profit d'alguna cosa. Mullar-hi sa coca: Tenir participació en un negoci o empresa
1. Opinar, implicar-se, comprometre's, arriscar-se en un assumpte. Mullar-se el cul [en un assumpte]: Posar-s'hi a fons, comprometre-s'hi. Qui no es mulla el cul, no sap si l'aigua està freda: Que les coses s'han de provar, sinó no saps com són, que a vegades t'has d'arriscar. 2. Copular. Fer l'acte sexual. 3. Beure. Mullar el canut: Beure. El bon barber remulla primer: Es diu quan es beu un glopet abans de menjar
Quantitat considerable de líquid, especialment d'aigua, adherida a la superfície d'una cosa, que fa bassiols, que xopa els vestits, etc.
Bagul gran, profund, amb tapadora convexa que es gastava per guardar l’aixovar
1. Lloc pròxim al mar on abunden les dunes. 2. Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges
un aliment líquid
o un] muntó [de]: Molt [de]. Fer muntó: Estalviar diners com a una previsió, per a quan arribi la vellesa o per si de cas es presenta una malaltia, un accident o qualsevol problema imprevist. Fer-ne previsió, reunir-ne una certa quantitat. Tindre una muntonada: Gran quantitat de coses juntes
1. Treure la llet prement repetidament la mamella d'una femella. Munyir la vaca: Traure tot el profit possible [d'algú o d'alguna cosa]. Qui és pastor, que munyi: Significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici. 2. Collir olives, fulles, dàtils, etc., cenyint la branca amb la mà i fent córrer aquesta al llarg d'aquella
1. Grup de músics que toquen malament. 2. Conjunt reduït de músics que fan música festiva. 3. Cosa que resulta pesada i fastijosa de fer, d’escoltar, de suportar
1. Mal subjecte. 2. Guilopo. Sagaç, hàbil per a la dolentia; de mala intenció i aconseguir el que vol. 3. Taciturn, esquerp. 4. Malcarat -ada. Que acostuma a fer mala cara a tot el món
1. Part que en una peça de vestit cobreix el muscle o espatlla. 2. Reforç que es posa en una camisa o una altra peça de vestir, en la part corresponent al muscle
1. Parlar molt baix o sense emetre veu, o entre dents. 2. Dir [alguna cosa] mussitant, o sigui, d’aquesta manera
Roba blanca de seda, amb lligat de plana, fina i transparent, i roba de cotó imitant la mussolina de seda; serveixen per a fer-ne peces de vestit interior, mocadors de pagesa, vels, etc. Que és fina, la mussolina!: Es diu per ridiculitzar el qui pretén ser molt distingit
Marcir. Fer perdre la frescor o la ufanor [a una planta, un fruit o una flor]
Divisió d'un edifici entre jàssena i jàssena. Part de la casa, que correspon en situació i en extensió a un dels costers de la teulada que la cobreix
1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat. 2. Colp violent, especialment el que es dóna en agressió o es rep en accident
Cadascuna de les dues peces llargueres, de fusta o de ferro, que van als costats del dental de l'arada i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes
Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí
Llibrell gran i de poca fondària que serveix per a llavar-s'hi les mans. També es coneix com a SAFA
Xarampió. Malaltia febril contagiosa que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes vermelles
1. Rebuig de la palla llarga. 2. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja. 3. Beneitot, curt d'enteniment
Distància entre la punta del dit polze i la del dit menut, tenint la mà oberta i els dits estesos [aprox. 20 cm]
1. Cistella. Recipient portàtil fet de vímets, de joncs, etc., entreteixits, generalment de base oval o rectangular amb una ansa semicircular travessera a la meitat de la seva llargària. 2. En sentit figurat. Anques, cul
1. Recipient format per un cèrcol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tindre-hi pa. 2. Recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens, canyes, etc., per a tindre-hi roba, taps, etc.
1. Pa de figues. Coqueta redona feta amb figues seques i ametles premsades. 2. Persona que no servix per a res o que es deixa entabanar fàcilment
1. Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn. 2. Simple, ignorant, fàcil d'enganyar
1. Porció de paret més o menys extensa i llisa. 2. Dispositiu per a tancar portes, en el qual els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant i voltant una clau. 3. Faldó de la camisa o d'un mantell
Parotiditis. Inflamació de les glàndules paròtides. [en el coll i galtes]
1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir. 2. Allò amb què es para o adorna alguna cosa. 3. Cara d'un mur o d'una paret
1. Obra hidràulica que per mitjà de comportes separa l'aigua d'un canal en dos o més corrents. 2. Lloc on es fa esta separació de l'aigua
1. Estesa de garbes damunt l'era en disposició de batre's. 2. Porció reduïda d'aliment que es prenia de matí els dies de dejuni eclesiàstic
Llargària d’un pas humà, que correspon a tres peus o quatre pams [prox.80 cm]
Xiqueta que passejava i tenia compte dels menuts de casa rica barata berenat algun gallet
1. Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins del qual es pastava la farina per a fer pa. 2. Recipient on es pasta alguna cosa, com el guix i el morter en l'ofici d'obrer, l'argila en el de terrisser etc.
1. Recipient que s'usa com a pica per a llavar la roba. 2. Recipient de fusta per a posar-hi el menjar del porc o l'aigua d'abeurar els animals. 3. Recipient de fusta, dins el qual posen el porc per a escaldar-lo i pelar-lo
1. Caixa rectangular plana que serveix en els planters per a traginar terra d'un lloc a un altre per nivellar el camp. 2. Recipient d'una sénia dins del qual s'aboca l'aigua dels cadufs
1. Barca menuda, de fons pla i sense quilla. 2. Calaix de baranes baixes, damunt del qual treballen els argenters i que servix per a evitar que caiguen a terra les llimadures de metall o les pedres precioses en què treballen
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
1. Peça petita de pasta, generalment de matèria medicinal o aromàtica, de forma rectangular o rodona. 2. orció xicoteta, sòlida i generalment arredonida, d'una substància medicinal
Generalment un pastisset és el diminutiu de pastís. Pastís menut. Però especificament és una xicoteta panada semicircular de vora crestada, farcida de menjars salats o dolços. [Pastisset de tomata/verdura/de moniato/ de cabell d'àngel]
1. Antiga moneda d’argent, d’una unça de pes. 2. Diners. 3. Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadro, que es fa servir per a jugar al joc de patacons
1. Llibre, lligall de documents, molt voluminós. Abundància de papers escrits. 2. Documents exigits per l'administració pública, paperassa
1. Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo! 2. Cosa insignificant, inútil o de mínima valor
Estri que s'utilitza per esmolar i polir instruments i eines de tall. Pedres naturals. Generalment s'extreuen de mines. Pedres de material sintètic. Solen estar fetes de materials ceràmics abrasius com ara el carborúndum o el corindó
1. Creu de terme posada sobre un pedestal de pedra. 2. Pedra col·locada verticalment per a sostindre un altar o una creu. 3. Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció que recorda algun fet memorable
1. Persona que es dedica a comprar, vendre o treballar les pells. 2. Menescal que es dedica a comprar i vendre vestits, pells i roba vella
PALLEROFA o PALLAROFA o PELLORFA. 1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc. 2. Fulles de blat de moro. 3. Persona insignificant
1. La part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc. [card, cartofa, etc.]. 2. Porció llarga i prima d'un producte comestible. 3. Tira ampla i relativament grossa que es trau d'alguna cosa
1. Persona que es dedica a pentinar i arreglar els cabells. 2. Cos de tela lleugera amb què algú es cobrix els muscles quan es pentina
1. Cosa que es deixa com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació. 2. Persona roín, intractable, exigent. 3. En certs jocs, castic imposat a qui falla o comet un determinat error. Qui arribe l'últim pagarà penyora
1. Fruit comestible del perelloner, semblant a una pera, però molt menut, globós i de pell d'un color terrós. 2.Trosset de fusta que hi ha a la part de dalt de la trompa per a agafar-la
1. Interruptor de la llum penjat al capçal del llit. 2. Manoll de pèls que es deixen créixer a la punta de la barba. 3. Bombeta. 4. Lavativa
1. Perol gran, caldera. 2. Cap. • Anar-se-li'n la perola] [Perdre l'enteniment]
1. Pal llarg i estret utilitzat per conduir una barca. 2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba. 3. Barra col·locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro. 4. Persona alta i prima
Correspon aproximadament a la llargària del peu humà [aprox. 26 cm]
1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
Insecte arquípter del gènere Calopterix, de cos molt prim i llarguer, de colors lluents i variats, amb quatre ales llargues i estretes, de larves aquàtiques i que vola prop de l'aigua i que habita per les sèquies
Instrument d'escriptura constituït per un mànec en la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl•lica anomenada tremp o plomí , que se suca amb tinta
1.- Feix de plomes utilitzat com a adorn d'un capell, d'un elm o d'un casc. 2.- Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a torcar la pols
Caixa decorada o estoig emprat per guardar llapis, bolígrafs, plomes
El pontarró és un pont menut de pedra construït amb paredat. Fa uns 3 metres d'ample i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum en forma d'arc de mig punt. Serveix per passar un rierol o una cuneta
1. Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó. 2. Teixit de cotó que imita el popelín
1. Feixa de terra compresa entre solc i solc, que sol tindre de llargària tota l'extensió del camp al qual pertany. 2. Mesura agrària de superfície equivalent en general a la dotzena part d'un jornal