1. Rellogat -ada . Persona que habita una part de la casa o pis on està un altre com a llogater, al qual aquella paga un lloguer convingut. 2. Masover -era. El qui s'encarrega del conreu d'una finca rústica i de tenir esment a les coses que hi pertanyen
1. Trencar o trencar-se una cosa a trossos; aixafar una cosa a causa d’una topada violenta. 2. Fracassar, una empresa o una manera de pensar, per topar amb algú o alguna cosa que suposa un obstacle insuperable
Sabó de satre. Guix. Varietat de talc, de color blanc i verdós, suau i summament bla, que s'utilitza com a substància lubrificant i en la fabricació del guix que usen els sastres per a fer senyals en la tela.
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col•loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
Estesa, escampada. Gran nombre de fruits, o d’altres coses, escampats per terra.
1. Instrument compost de dues palanques corbades i unides per un eix comú al voltant del qual poden girar, i que, agafades amb les mans per un dels extrems, per l'altre estrenyen fortament una cosa per subjectar-la, arrancar-la, etc. 2. Ferramenta de metall, format per dos braços encreuats que poden girar al voltant d'un eix comú situat en el seu punt d'encreuament, que serveix per a agafar fortament alguna cosa, arrancar-la o tallar-la
Netejar quelcom que és força brut de teranyines o d’altres coses
1. Conjunt de coses esteses o escampades. 2. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguin, s'assolellin, s'oregin, etc. 3. Escampada de persones o d'animals morts
1. Senalla o cabàs gran per a transportar o contenir peix o altres coses. 2. Muntó, conjunt de coses apilotades
1. Apilar o disposar mercaderies, provisions, etc., de manera que ocupen el menor lloc possible, especialment tractant-se de la càrrega d'una nau. 2. Col•locar i embalar per al transport. 3. Carregar molt; omplir completament un vehicle, un recipient qualsevol
Destrellat, despropòsit. Dita, acudit, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas
1. Ajudant del botxí. 2. (per extensió) Persona que es complau a ajudar a fer mal a algú; persona que no plany aquell a qui pot fer mal.
Temperar, posar l'aigua en el grau de puresa, de temperatura, etc., que escau per al seu ús
1. Acurtar, llevar una part [d'una cosa sencera]. 2. Netejar el raïm, tallant i apartant els grans més lletjos, els picats o els més madurs, per tal de deixar els que tenen més bona vista
1. Gran quantitat de persones, animals o coses juntes, generalment en moviment o en acció. 2. Esquadra naval. Conjunt de naus. 3. Exèrcit. a. Conjunt de les forces terrestres o aèries d'un Estat. b. Gran unitat de soldats, amb els comandaments corresponents i a les ordes d'un cap superior. c. Conjunt de caps i oficials que constituïxen la jerarquia militar. 4. Manada. En l'escoltisme, unitat formada pels llobatons i les daines
1. Pegar una palissa (a algú). 2. Escarxofar-se, assentar-se amb tota comoditat.
1. Fer perdre els sentits per la violència d'un cop o d'altra activitat excessiva. 2. Fer agafar molta por, espantar
1. Part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los i que s'aprofiten per a fer-ne un fil de baixa qualitat o cordell. 2. Tela teixida amb aquest fil. 3. Violència física
1. Fet d'estopa. [Estopa: Filaments de rebuig de l'operació de pentinar el lli o el cànem que s'aprofiten per a fer-ne un fil de baixa qualitat o cordell]. 2. Que presenta una textura semblant a la de l'estopa, sec, aspre
Estamordir. Picar, a algú, i fer-lo caure en terra, mort o sense sentits.
1. Fer tornar tou, blan; amollir, fer menys compacte. 2. Prendre els aliments aquell grau de mollor que adquireixen si no es mengen prest en ser cuits. 3. Col·locar-se en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut. 4. Envanir-se, unflar-se de satisfacció. 5. Despertar els sentiments de compassió, tendresa o indulgència. 6. Tornar-se menys rigorós, sever o rígid. 7. Pegar, topar en algú.
Col•locat en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut i ben ample
Basca. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat, que dificulta la respiració.
1. Extravagant, estrany o desacostumat, excessivament peculiar o original fins a la ridiculesa. 2. Persona mancada de la solvència i formalitat que vol aparentar; que no es mira a complir els seus deures i compromisos. Que està fora del sentit comú en allò que fa o que diu, que es comporta d'una manera estranya, extraordinària
El seu origen ve del nom d'un tipus de ruleta trucada. 1. Comerç il·legal de productes intervinguts per l'Estat, venuts a preus abusius. 2. Mercaderia objecte de comerç il·legal. 3. Operació fraudulenta o de contraban
1. Estés -esa. Llargària de l'ordit que va des del pinte fins a l'entrepit de darrere. 2. En els ordidors, llargària que va del cos principal de la màquina a la fileta. 3. En els telers, tros d'ordit que va del corró guiafils als lliços. 4. Cansat -ada.
Regal o present, especialment els diners que es donen el dia de Nadal
1. Soroll fort. 2. Soroll que fan un grup de persones que parlen alt, juguen o es discuteixen.
1. Qualitat d’estret, que té poca amplària. 2. Escassesa de recursos econòmics i d'altres mitjans necessaris per a viure.
Instrument, atuell, eina; objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat
1. Desbudellar. Traure els budells [d'un animal], fer-los eixir a la part de fora. 2. Esgarrar. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró 3. Remoure la terra a poca profunditat per a facilitar un treball posterior.
1. Esqueixat, esquinçat, vestit de parracs. 2. Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres.
1. Trencar, tallar una cosa separant-ne les dues parts completament. 2. Aturar de rajar un líquid. 3. Interrompre; aturar de sortir . 4. Endormiscar, debilitar. 5. Gastar totes les forces, llevar l'energia vital, la veu, l'aire, la paraula, la rialla, etc.
1. Bavorada, bany de vapor. Aplicació de vapor d'aigua calent. 2. Cambra disposada per a prendre banys de vapor. 3. Sufocació produïda per un aire calent i humit
1. Pinzell o granereta que servia per a esquitxar la roba per a planxar-la. 2. Canonet de canya amb què els xiquets, bufant, tiraven aigua a la gent, principalment en temps de carnaval
1. Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l'atapeïment. 2. Inflar-se, ocupar més espai fent-se menys atapeït. 3. Esquitxar, llançar un líquid a gotes amb força. 4. Excitar-se molt, d'irritació; enutjar-se visiblement. 5. Inflar-se de vanitat; ostentar orgullosament la satisfacció de si mateix. 6. Rebre o tractar malament qualcú; renyar-lo
1. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig. 2. Respost aspre i en to de reny. Paraules aspres o desagradables amb què algú acull o es trau de davant algú que s'acosta a parlar-li, que li adreça una demanda o una explicació
Avalotat. Que fa les coses precipitadament, sense reflexió. Persona nerviosa, que neguiteja per poca cosa, que atabala les altres.
1. Desaparèixer del tot. 2. Perdre a poc a poc la força. 3. Perdre el coneixement transitòriament.
1. Lliscar, esmunyir-se. Ser, una superfície, molt llisa, molt greixosa o estar banyada, de manera que dificulta l'estabilitat, l'equilibri o el control de les coses que hi ha damunt. 2. Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. 3. Moure's sobre una superfície amb escassa fricció o sense poder-se parar normalment. 4. Caure en una falta moral o faltar a una obligació
Esvarada. Acció o efecte d'esvarar. [Esvarar: Lliscar i perdre l'equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc.]
1. Espantat; mancat de serenitat; precipitat per haver perdut l'esma. 2. Que expressa esverament, esglai
1. Pegar, donar, un cop. 2. Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa. 3. Dir, pronunciar amb decisió, amb violència (paraules, renecs, mentides, idees absurdes, etc.).
Interjecció que s'usa per a palesar contrarietat, desesperació, admiració, estranyesa, dolor, sospita, meravella, impaciència, etc.
1. Latrina, comú. Dependència concreta d'una casa on les persones es recloïen per a fer en la intimitat més estricta les seues necessitats fisiològiques. 2. Impost concedit pel papa a la monarquia hispànica consistent en la percepció dels delmes i dels drets de la casa que pagava més per cada parròquia
Acudit, dita, acció, o ocurrència graciosa i que un diu o fa per divertir i fer riure
Lleuger d'enteniment; que obra lleugerament i sense calcular les conseqüències
1. Infant; persona no més vella de quinze anys. 2. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa. 3. Solter. Que no s'ha casat mai. 4. Persona que aparenta més edat de la que té realment. 5. Servent; criat. 6. Operari que ha passat tot l'aprenentatge del seu ofici, però que encara no n'és mestre
Cabaler. En l'organització tradicional de la família de Catalunya, fill no constituït hereu que rep el seu dret hereditari en una quantitat de diners o en cabal quan es casa o quan moren els pares
Manera. Forma particular de fer alguna cosa, de procedir o de ser.
Peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sia per estrènyer el cos, sia per a subjectar els calçons o altres peces de vestit
1 Que tracta amb maneres agradoses. 2. Que dona motius de satisfacció, que infon esperança. 3. Lleuger, que pesa poc. 4 Àgil, que es mou o obra amb promptitud
Ferramenta constituïda per un mànec que subjecta una fulla corba de ferro acerat tallant o dentada, que s'utilitza per a segar
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
1. Ganiveta un poc corba que empren els sabaters i basters per a tallar la sola. 2. Falceta. Falç xicoteta usada per a tallar els sanglots durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar
1. Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts. 2. Ganivet encorbat que serveix per a veremar. 3. Falceta. Falç xicoteta usada per a tallar els sanglots durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar
Allò que cap en la bossa que es pot fer alçant-se de davant una falda ampla
1. Que està sempre una criatura en la falda d'algú. 2. Es diu de l'home que va sempre darrere de les dones o amb dones.
Barra de ferro vertical proveïda d'un ganxo a cada cap que, al girar sobre el seu eix i encaixar estos ganxos amb una baga o un piu fixat al bastiment, tanca una porta balconera o una finestra
Falòria. Idea errònia, raó dèbil o gratuïta amb aparença de veritat o solidesa
El pis més alt d'una casa. Espai comprés entre la teulada i el trespol més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, i que se sol utilitzar per a guardar coses de poc ús
Morir-se. Ser, algú, absent pel fet d’haver-se mort. 2. Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servici. 3. Ofendre a algú, injuriar-lo, no tindre-li el respecte degut. 4. Efectuar actes contraris a allò que s'espera, a un deure o a una obligació. 5. Deixar d'assistir a un lloc on s'ha d'assistir obligatòriament. 6. Ser, algú, absent
1. Falua, embarcació de rems llarga i descoberta o amb cobert llevadís destinada a l'ús de personatges de categoria. 2. Persona o animal xicotet i que no para de moure's. 3. Home alt, prim i sense vigor ni vivesa
Idea fixa amb desig intens. Inclinació profunda cap a una persona o una cosa que porta a desitjar-la d'una manera vehement, a pensar en ella a tothora
Persona que s'encarrega del funcionament dels fanals públics.
Mesura agrària de superfície que correspon a l’extensió de terra que es pot sembrar amb una faneca de gra. [La faneca és una mesura de capacitat equivalent al contingut d’un sac o 33 litres i mig]. Una fanecada equival aproximadament a quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea: 833,3 m2
Ferramenta per a girar la terra constituïda per una pala o forca de ferro que es posa en l'extrem d'un mànec, el qual té en la part superior un mantí o una creuera que s'agafa amb les mans per a fer força al mateix temps que s'espenta amb el peu.
Persona que gira la terra d’un camp amb la fanga. [fANGA: Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra].
Girar la terra d’un camp amb la fanga. [Fanga: Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra].
1. Anar pel fang. 2. Manejar fang. 3. En el conreu de l'arròs, mesclar la terra amb aigua, removent-la i desfent els terrossos
1. Fang que cobreix un camí o un carrer. 2. Situació embolicada, complicada, de la qual és difícil d'eixir
1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella. 2. Semblança, manera de ser semblant a una altra
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.
1. Conjunt de coses molt aparents, però poc importants. 2. Conjunt de persones o d'animals bulliciosos. 3. Ostentació. Exhibició orgullosa, indiscreta i excessiva del que es té o s'usa.
Bolic. Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra
1. Matèries alimentàries [carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.] amb què es farceixen les botifarres i altres embotits. 2. Massa constituïda per ratlladures de pa, clara d'ou, carn picada o desfeta, pinyons i espècies que, pastada en forma de pilota, se sol posar en l'olla
1. Ple de carn trinxada, arròs, confitura o altres ingredients. 2. Completament ple. 3. Farciment. Allò amb què es farceix alguna cosa
1. Provisions que s'emporten en un viatge, una excursió o una expedició, especialment de menjar. 2. Conjunt de coses inútils, poc valuoses o que destorben. 3. Diners que es queda una associació que emet loteria, quan la ven. 4. Pagar la farda: Aconseguir alguna cosa a costa de sacrificis. 5. Pagar la farda: Pagarar un preu excessiu.
Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins d'un embolcall d'arpillera o roba enquitranada, per a poder ser convenientment transportada
Que té una locució poc clara produïda per una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula
1. Foguer o fornal on es calfen els metalls per a forjar-los. 2. Establiment on es redueix a metall el mineral de ferro
1. Solatge o baixos de l'oli o del vi. 2. Fang produït en els camins i camps per la pluja o per la fusió de la neu
1. Menjar popular compost de farina de cereals i aigua calenta, a vegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients: blat, panís, fajol, etc. 2. Menjar triturat destinat generalment als xiquets molt menuts o als malalts, que es pot elaborar amb diversos ingredients.. 3. Substància opaca als rajos X que han d'engolir aquelles persones a les quals s'ha de practicar un examen radiològic de l'aparell digestiu
Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es repenja un llibre, una partitura, etc., per tal de facilitar-ne la lectura.
Conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.
Bravejador. Que presenta un aspecte salvatge, fort, potent