1. Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc. 2. Avivar l'enteniment, l'enginy [d'algú], fer tornar espavilat. 3. Animar, deixondir, avivar, llevar la son. 4. Castigar per fer entrar en raó, per corregir.
1. D'enteniment viu, despert. 2. Desaprensiu, aprofitat
1. Indagar minuciosament. 2. Prendre [les coses, sobretot coses de menjar] d'una a una o a miquetes. 3. Espigolar. Collir o plegar [els fruits que han quedat en el camp després de la collita general]
Candela, antigament feta d'esperma de balena i de seu o d'estearina, normalment curta i grossa, d'ús generalment domèstic
1. Esqueixar [una branca d'un arbre] pel pes d'un excés de collita, de neu o per una ventada. 2. Fer penques [d'una cosa], esguellant-la longitudinalment. 3. Tallar a penques [un pimentó, un tros d'abadejo, de cansalada]
1. Penjar-se d'un lloc determinat amb les mans, suportant tot el pes del cos amb aquestes. 2. Descendir del seu nivell natural, alguna cosa. 3. Agafar-se d'algú o d'alguna cosa per a recolzar-s'hi
Estripar, espatllar, malmetre, trencar, destrossar o fer malbé [especialment la roba]. 2. Fer mal [a algú]. 3. Deteriorar la salut o l'aspecte físic [d'una persona]
Dispersat, escampat, separat del lloc on estava o on hauria d'estar
1. Excitar-se en grau molt alt; manifestar gran excitació. 2. Posseït per un esperit maligne
1. Esclat de claror. 2. Esclafit. Soroll sec, com de cosa que esclata. 3. Arruixada. Xàfec, pluja forta i de poca durada. Espetec d'aigua. 4. Colp violent, galtada
1. Esclafir. Fer un espetec o espetecs. 2. Xocar violentament, estavellar-se
Espear-se. Fer-se malbé o fatigar-se, algú, els peus caminant.
1. Part llenyosa interior de la panolla de blat de moro després de desgranada. 2. Flor que ix en el cap del tronc de les cols i altres hortalisses, una vegada complit el seu cicle vegetatiu. 3. Massís ixent de pedra, de formigó, de fusta o metàl•lic construït perpendicularment a la vora d'un riu o de la mar per a protegir els marges o modificar la direcció del corrent
1. Collir les espigues que han quedat en un camp després de la sega. 2. Collir o plegar (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general). 3. Per extensió, arreplegar allò que un altre ha deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses; arreplegar d’ací i d’allà.
Columna vertebral. Eix constitutiu de l'endoesquelet dels vertebrats, situat al llarg de la línia mitjana dorsal del cos i format per una sèrie d'ossos curts, les vèrtebres, disposats en fila i articulats entre si.
1. Oprimir; exercir pressió tot al voltant o en costats diferents d'alguna cosa. 2. Moure o tractar de moure [a algú o alguna cosa] exercint pressió. 3. Fer pressió [sobre algú] perquè faça alguna cosa
1. Obertura molt estreta feta a un mur, porta, etc., per la qual es pot mirar cap a fora i llançar projectils sense gaire perill d'esser ferit pels de fora. 2. Forat del rusc, per on hi entren i en surten les abelles. 3. Reixeta de la porta, foradet circular per a veure qui toca a la porta
Despitralat -ada. Amb la roba descordada, despassada i mostrant el pit
1. Tindre fluix d'orina. Mullar amb la pròpia orina. 2. Sortir a broll un líquid
1. Collita, especialment si és abundant. 2. Abundor, gran quantitat.
1. Netejar de puces o de polls. 2. Mirar, observar atentament i minuciosa. 3. Furtar amb manya i dissimuladament
1. Llevar els polls; netejar de polls el cap. 2. Treure les branquetes seques dels arbres, o els brots sobrers dels ceps. 3. Esporgar [ceps]
Instrument que consisteix en un manoll de tires de drap, de pell, etc., enganxades en un mànec de fusta, amb què es piquen els objectes empolsats per a llevar-los la pols
1. Netejar de pols [alguna cosa], especialment fregant-la o donant-li colps. 2. Sacsar [alguna cosa] per a fer-ne caure allò que s'hi ha adherit, que en penja, etc. 3. Traure's de damunt [algú o alguna cosa] que molesta. 4. Agitar els animals les extremitats [cames, ales, etc.] per netejar-se, orejar-se, gratar-se, etc. 5. Traure els diners [a algú]. 6. Pegar. Fer que algú reba [un colp o algun tipus d'impacte]
Treure’s de damunt algú o alguna cosa que molesta. Espolsar-se les puces: Desentendre's d'un assumpte.
1. Acte i efecte d'espolsar. 2. Reprensió severa. 3. Arruixada, pluja forta i sobtada de poca duració. 3. Pèrdua de diners en el joc. 4. Palissa. Sèrie de colps pegats a algú. 5. Derrota contundent que algú pateix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament
1. Costat d'un llit. 2. Espai que hi ha entre el costat del llit i la paret de l'habitació. 3. Marge de terra o pedra que impedeix que les terres d'un bancal es desplacin
Exuberant. Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud.
1. Desmorrellar. Trencar la vora d'un recipient o altre objecte. 2. Perdre alguna dent, de manera que quedi un buit en la dentadura
1. Mena de senalla planera d'espart, que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa. 2. Recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la pasta d'oliva per premsar-la
1. Partícula incandescent que es desprén d'un cos encés o que sorgix de la fricció de dos cossos. 2. Descàrrega brusca i transitòria, de curta duració, que es produïx entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l'aire, i entre els quals existix una elevada diferència de potencial. 3. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta. 4. Porció molt xicoteta d'una cosa. 5. Persona espavilada.
1. Llançar espurnes. 2. Centellejar, alguna cosa, com si llançara espurnes. 3. Plovisquejar. Caure una pluja fina.
Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que porten penjades pel coll els bous, cabres i altres animals que guien un ramat
1. Conjunt d'esquelles. 2. So d'esquelles. 3. Esquellotada. Soroll que es feia amb esquelles, corns o llandes davant de la casa d'un viudo el dia que es tornava a casar. 4. Ovella o cabra que porta l'esquella i serveix de guia al ramat
1. Esquella gran. Espècie de campana gran que es posa en el coll dels caps de bestiar que guien un ramat. 2. Esquellada. Soroll que es feia amb esquelles, corns o llandes davant de la casa d'un viudo el dia que es tornava a casar
1. Menjar o artifici, sovint enverinat, que s'utilitza per a atraure peixos, aus, etc. 2. Allò que atrau, que excita el desig. 3. Bossa, canó o altre recipient on els fumadors estotjaven l'esca, la pedra de foc i el foguer
1. Fragment agut que es desprèn d'un cos dur en rompre'l. 2. Punta o ascló d'alguna cosa [especialment de fusta] que es pot clavar en la carn. 3. Clevill. Obertura allargada, estreta i no uniforme, més o menys profunda, com les que es fan en una superfície o en certs cossos sòlids
1. Estellar. Trencar fent estelles. Fragment que es desprén per tallament o per trencament. 2. Clevillar. Fer clevills (en una cosa). Obertura allargada, estreta i no uniforme, més o menys profunda, com les que es fan en una superfície o en certs cossos sòlids.
1. Intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els altres. 2. Que manifesta o denota aspror. 3. Escabrós, poc accessible.
1. Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida que cal. 2. Molt prim, que no s'ha desenrotllat normalment, raquític. 3. Avar, mesquí. 4. Que denota falta de generositat
1. Esgarrar. Rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc., amb una estirada. 2. Deteriorar una cosa per l’ús
Desclafollar. Llevar el clafoll [a certs fruits: ametlles, nous] trencant-los.
1. Esvarar-se, alguna cosa, separant-se del lloc on es volia aplicar o clavar. 2. Passar per algun lloc burlant la vigilància d'algú o tractant de no ser vist, escapolir-se.
1. Clavar, introduir profundament. 2. Encallar, ficar dins d'un lloc d'on és difícil eixir. 3. Trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció. 4. Lligar a una estaca, especialment lligar [un animal] a una estaca clavada en terra o en una paret. 5. Cobrar molt car en un establiment comercial. 6. Menjar-se amb delit alguna cosa
1. Escarada, treball a preu fet, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta i no a tant per unitat de temps. 2. Té també el sentit figurat de fer alguna cosa de pressa, sense descans, per a acabar prompte
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col·loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
1. Apuntalar. Sostenir alguna cosa amb estalons. [Estaló: Pal bifurcat en un dels seus extrems que serveix per a sostenir les branques dels arbres, armar parrals, etc.]. 2. Fer desprendre del peu d'algú la sabata o un altre calçat xafant-li-la per darrere. 3. Seguir algú molt de prop, encalçar molt de la vora.
Sutja. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum
1. Atordit, quedar com mort, sense sentits. 2. Espantat de por
1. Imatge obtinguda per l'empremta d'una pedra litogràfica, d'una planxa gravada, impregnada d'una tinta especial. 2. Imatge impresa de tema religiós. 3. Conformació física d'una persona o un animal
1. Fer un dibuix en relleu o en tinta o en colors sobre un objecte, mitjançant la pressió d'un motlle. 2. Deixar marcada sobre una cosa l'empremta [d'una altra]. 3. Posar al peu d'un document [una firma o un segell]. 4. Llançar violentament una cosa sobre una altra, per fer-li mal, per deixar-la com a inútil, etc.
1. Estrènyer, acostar bé una cosa a una altra i tenir-les en contacte estret. 2. Empènyer o parar fort a la part i direcció contrària quan un pica o ajusta alguna cosa, perquè l'objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat. 3. Treballar una peça de metall fent li elevacions o bonys. 4. Marcar amb l'estampidor el forat de cada clau en la ferradura
1. Massa d'aigua d'extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny. 2. Bassa o piscina construïda com a ornament en un parc o un jardí
Persona que anava per les cases estanyant olles, llibrells, ferrades i safates trencades. Era un ofici de carrer. Anava per tot el poble cridant: “¡El estañador y el paragüeroooo!”
1.- Recobrir [un metall] d’una capa d’estany. 2. Parar d’eixir sang d’una ferida. 3. Convertir en estany, omplir d'aigua (una gran extensió de terra). 4. Negar en aigua de mar (una barca de fusta) per a reunflar les taules i evitar així que faça aigua.. 5. Llevar els tanys (de la fulla de morera) per a la cria dels cucs de seda
1. Espantall. Espantaocells. Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí o en un camp per a espantar els pardalets. 2. Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer
1. Eriçar [el pèl d'un animal, les plomes d'una au, etc.]. 2. Manifestar-se ple de satisfacció, d'orgull, de acontentament. 3. Estufar. Enfadar-se visiblement. 4. Fer ocupar més espai [a una cosa] esponjant-la, estovant-la. 5. Augmentar de volum esponjant-se, estovant-se
1. Rellogat -ada . Persona que habita una part de la casa o pis on està un altre com a llogater, al qual aquella paga un lloguer convingut. 2. Masover -era. El qui s'encarrega del conreu d'una finca rústica i de tenir esment a les coses que hi pertanyen
1. Trencar o trencar-se una cosa a trossos; aixafar una cosa a causa d’una topada violenta. 2. Fracassar, una empresa o una manera de pensar, per topar amb algú o alguna cosa que suposa un obstacle insuperable
Sabó de satre. Guix. Varietat de talc, de color blanc i verdós, suau i summament bla, que s'utilitza com a substància lubrificant i en la fabricació del guix que usen els sastres per a fer senyals en la tela.
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col•loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
Estesa, escampada. Gran nombre de fruits, o d’altres coses, escampats per terra.
1. Instrument compost de dues palanques corbades i unides per un eix comú al voltant del qual poden girar, i que, agafades amb les mans per un dels extrems, per l'altre estrenyen fortament una cosa per subjectar-la, arrancar-la, etc. 2. Ferramenta de metall, format per dos braços encreuats que poden girar al voltant d'un eix comú situat en el seu punt d'encreuament, que serveix per a agafar fortament alguna cosa, arrancar-la o tallar-la
Netejar quelcom que és força brut de teranyines o d’altres coses
1. Conjunt de coses esteses o escampades. 2. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguin, s'assolellin, s'oregin, etc. 3. Escampada de persones o d'animals morts
1. Senalla o cabàs gran per a transportar o contenir peix o altres coses. 2. Muntó, conjunt de coses apilotades
1. Apilar o disposar mercaderies, provisions, etc., de manera que ocupen el menor lloc possible, especialment tractant-se de la càrrega d'una nau. 2. Col•locar i embalar per al transport. 3. Carregar molt; omplir completament un vehicle, un recipient qualsevol
Destrellat, despropòsit. Dita, acudit, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas
1. Ajudant del botxí. 2. (per extensió) Persona que es complau a ajudar a fer mal a algú; persona que no plany aquell a qui pot fer mal.
Temperar, posar l'aigua en el grau de puresa, de temperatura, etc., que escau per al seu ús
1. Acurtar, llevar una part [d'una cosa sencera]. 2. Netejar el raïm, tallant i apartant els grans més lletjos, els picats o els més madurs, per tal de deixar els que tenen més bona vista
1. Gran quantitat de persones, animals o coses juntes, generalment en moviment o en acció. 2. Esquadra naval. Conjunt de naus. 3. Exèrcit. a. Conjunt de les forces terrestres o aèries d'un Estat. b. Gran unitat de soldats, amb els comandaments corresponents i a les ordes d'un cap superior. c. Conjunt de caps i oficials que constituïxen la jerarquia militar. 4. Manada. En l'escoltisme, unitat formada pels llobatons i les daines
1. Pegar una palissa (a algú). 2. Escarxofar-se, assentar-se amb tota comoditat.
1. Fer perdre els sentits per la violència d'un cop o d'altra activitat excessiva. 2. Fer agafar molta por, espantar
1. Part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los i que s'aprofiten per a fer-ne un fil de baixa qualitat o cordell. 2. Tela teixida amb aquest fil. 3. Violència física
1. Fet d'estopa. [Estopa: Filaments de rebuig de l'operació de pentinar el lli o el cànem que s'aprofiten per a fer-ne un fil de baixa qualitat o cordell]. 2. Que presenta una textura semblant a la de l'estopa, sec, aspre
Estamordir. Picar, a algú, i fer-lo caure en terra, mort o sense sentits.
1. Fer tornar tou, blan; amollir, fer menys compacte. 2. Prendre els aliments aquell grau de mollor que adquireixen si no es mengen prest en ser cuits. 3. Col·locar-se en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut. 4. Envanir-se, unflar-se de satisfacció. 5. Despertar els sentiments de compassió, tendresa o indulgència. 6. Tornar-se menys rigorós, sever o rígid. 7. Pegar, topar en algú.
Col•locat en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut i ben ample
Basca. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat, que dificulta la respiració.
1. Extravagant, estrany o desacostumat, excessivament peculiar o original fins a la ridiculesa. 2. Persona mancada de la solvència i formalitat que vol aparentar; que no es mira a complir els seus deures i compromisos. Que està fora del sentit comú en allò que fa o que diu, que es comporta d'una manera estranya, extraordinària
1. Desfeta, destrucció o mortaldat causada per la guerra, una epidèmia o una calamitat. 2. Dany material o moral.
El seu origen ve del nom d'un tipus de ruleta trucada. 1. Comerç il·legal de productes intervinguts per l'Estat, venuts a preus abusius. 2. Mercaderia objecte de comerç il·legal. 3. Operació fraudulenta o de contraban
1. Estés -esa. Llargària de l'ordit que va des del pinte fins a l'entrepit de darrere. 2. En els ordidors, llargària que va del cos principal de la màquina a la fileta. 3. En els telers, tros d'ordit que va del corró guiafils als lliços. 4. Cansat -ada.
Regal o present, especialment els diners que es donen el dia de Nadal
1. Soroll fort. 2. Soroll que fan un grup de persones que parlen alt, juguen o es discuteixen.
1. Persona escassa a l’hora de fer una despesa. Poc inclinat a donar, agarrat, tacany. 2. Molt purità en tot allò que fa referència a les relacions sexuals.
1. Qualitat d’estret, que té poca amplària. 2. Escassesa de recursos econòmics i d'altres mitjans necessaris per a viure.