1. Adolorit. 2. Perdre, els músculs, l'hàbit del moviment, per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura
1. Inclinar-se una cosa, i especialment un carruatge, cap a la part de darrera. 2. Posar en situació de no poder recular més. 3. Perdre en la conversa la capacitat de respondre, no saber què contestar. 4. Empantanar-se, aturar-se un negoci o assumpte. 5. Obstinar-se a no accedir a un desig o a una pretensió, negar-se a arribar a un acord. 6. Endarrerir-se econòmicament, contraure deutes
1. Compondre, arreglar. 2. Fer que [algú o alguna cosa] vaja per bon camí
1. Infectar-se, apostemar-se o inflamar-se, una ferida, una llaga o una altra part danyada del cos. 2. Irritar, indignar
1. Moble o utensili trencat o inútil. 2. Embolics, romanços, cosa que molesta o preocupa inútilment
1. Llançar [un tir, un colp, un objecte] contra algú. 2. Afluixar. amollar [diners]. 3. Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 4. Donar com a bona [alguna cosa roïna]
1. Aplicar drap en la superfície (d'un objecte) per a decorar-lo o folrar-lo. 2. Menjar o beure voraçment, excessivament.
1. Que enutja o molesta. 2. El conte de l'enfadós: Joc de paraules enginyós, basat en la repetició insistent d'una sèrie de preguntes i respostes, amb què es posa a prova la sagacitat d'un xiquet a l'hora de descobrir el joc. 3. La cançó de l'enfadós: Cosa que es repetix amb molta insistència fins a enutjar els qui la senten.
1. Omplir o carregar massa, especialment d'ornaments, d'accessoris. 2. Es diu quan una persona du tanta roba que no es pot menejar bé
1. Entrebancar-se parlant. 2. Dir coses sense solta, embolicades
1. Agafar urc, altivar-se, esdevenir altiu, arrogant. 2. Enutjar-se, encendre’s d’ira
Embadalit, encantat. Persona que queda aturada i admirada veient quelcom
1. Sentir-se atret sexualment de forma obsessiva per una dona. 2. Embadalir-se a causa d'una dona
1. Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc. 2. Sèrie de coses que vénen l’una darrere l’altra sense interrupció.
1. Agafar tot dret [un camí]. 2. Dirigir-se directament cap a un punt, en una direcció determinada. 3. Pujar, una planta, arrapant-se pel tronc d'un arbre o per una paret. 4. Pujar, especialment ajudant-se amb les mans i els peus. 5. Irritar-se molt
Entreteixit de cordes o fils per a caçar caderneres, passerells i altres fringíl·lids utilitzats per al cant, una pràctica "de gran tradició en el territori valencià
1. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal païts. 2. Cansament o saturació deguts a algun excés o a la insistència amb què es presenta alguna cosa. 3. Pena amagada. 4. Trencar l'enfit: Curar la indigestió per mitjà de diverses operacions de mesura realitzades amb un mocador alhora que es resa una oració secreta transmesa un Dijous Sant
Atipar tant, un aliment, que no deixa gana per menjar cap altra cosa.
1. Adornar (a algú o alguna cosa) amb flocs, llaços, banderes. 2. Pegar. Fer que algú reba (un colp o algun tipus d'impacte).
1. Cavitat, generalment estreta, on poden amagar-se o entaforar-se coses. 2. Cambreta o racó d’una casa, on poden posar-s’hi coses, però incòmode per a habitar-hi.
1. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc. 2. Estar, una persona, massa temps dins de casa
1. Estret, apretat. 2. Sobrecarregat de mobles, quadros, espills o altres adornaments.
1. Fer-se o tornar-se fosc. 2. Fer-se de nit. 3. Perdre l'agudesa a un sentit, a una facultat cognoscitiva
Ficar-se en una acció que absorbeix molt l'atenció, com la lectura, una disputa, un problema difícil, etc.
1. Donar excessiva importància a alguna cosa, fer-li massa cas. 2. Obstinar-se, encabotar-se
1. Atrapar, engarjolar. 2. Privar de llibertat. 3. Recloure. Tancar [a algú] en un lloc d'on no pot eixir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat
1. Privar una cosa del seu moviment propi i normal. 2. Posar rígid. Enravenar-se, enrederar-se.
1. Engolir, menjar desmesuradament. 2. Creure coses falses amb molta facilitat
Enganyar amb falses promeses, amb bones paraules; entabanar.
Acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la. 2. Entimar, dir coses ofensives, parlar sense mirament. 3. Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se
1. Fer botiges parlant, tartamudejar. 2. Copular, els animals. 3. Barallar-se, discutir. 4. Fer-se addicte al consum d'una substància o aficionar-se molt a alguna cosa. 5. Tindre o patir una contractura muscular
1. Obstruir la gola (d'algú), o un conducte estret. 2. Entravessar-se, alguna cosa, en la gola.
1. Ficar [a algú] en la presó. 2. Tancar en un lloc estret. 3. Induir enginyosament a fer una cosa. 4. Engaldir. Engolir [el menjar] àvidament o sense mesura
1. Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdosenques. 2 Parar-se i no poder continuar fent un discurs o altre parlament. 3. Parar-se-li el mos, [a algú]. 4. Encanar-se de riure o de plorar
1. Donar voltes amb un garrot , perquè agarri millor allò que subjecta. 2. Posar erta com un garrot [una part del cos]. 3. Envoltar amb una corda l'armadura [d'una cadira] i tesar-la per mitjà de l'engarrotador, a fi d'ajustar com cal totes les peces.
Embriagar. 1. Posar en estat d'embriaguesa. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. . 2. En sentit figurat, encegar, ofuscar per la passió, per un afecte desmesurat.
1. Embriagar-se. Fer excessos de beure. 2. Pertorbar-se els sentits [d'algú] o perdre la raó
1. Lligar amb una promesa. 2. Comprometre. Contraure un compromís. 3. Empenyorar. Deixar (alguna cosa) en penyora. [penyora = Cosa que es deixa com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació].
1. Dificultar o impedir els moviments (d'algú) la roba que porta. 2. Molestar per excés de càrrega.
1. Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar. 2. Disparar, llançar. 3. Deixar anar, amollar. 4. Despatxar (a algú), obligar-lo a anar-se'n.
1. Posar el gipó. [gipó: Peça de vestir que cobrix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànegues]. 2. Arreglar [una cosa] de pressa i corrents, de qualsevol manera.
1. Enguiscar. Molestar, donar mala vida amb paraules ofensives. 2. Incitar o estimular a la baralla. 3. Xafardejar. Fer objecte de conversació, més o menys malèvolament, allò que se sap o es creu saber, allò que s'ha sentit dir de la vida i els fets aliens
1. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag. 2. Menjar àvidament i abundantment. 3. Ficar-se per una gola o lloc estret. 4. Creure's amb facilitat alguna cosa. 5. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 6. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
1. Deixar una riuada cobert de fang. 2 Es diu del taronger afectat pel fong Phytophtora, a causa d’haver massa aigua un terreny.
Emperesir, fer agafar peresa. Fer perdre les ganes de moure's, de fer qualsevol esforç.
Mancat de delit, de gana de moure's, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç
Que engresca. 1. Incitar o animar a fer alguna cosa. 2. Despertar l'entusiasme o el desig. 3. Entusiasmar-se, animar-se.
D’un color que tira a groc generalment per malaltia
1. Trosset molt menut [d'una cosa], especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos. 2. Deixes d'un menjar. 3. Engrut. Capa de brutícia o greix que es forma sobre la pell o els vestits
1. Fer engrunes, reduir a trossets (una cosa disgregable). 2. Desgranar. Llevar el gra (d'alguna cosa). 3. Esclafar, deformar a causa d'una forta pressió. 4. Contar detalladament.
1. Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia, que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. 2. Pasteta. Pasta clara de midó o farina i aigua, bollida fins a fer-ne una substància aglutinant, per a paper, pell o altres elements fluixos.
1. Entregat als jocs d'una manera absorbent, sense prestar atenció a res més. 2. Que es mou o actua vivament, com si volguera jugar.
1. En suspensió en l’aire. 2. Amb l’ànim en suspens. 3. Dit del vaixell ancorat que es gronxa.
1. Cap allà, en direcció d’ací allà, més o menys lluny en aquesta direcció. 2. Cap a un temps futur, des del moment actual o un moment futur. 3. Cap a un temps anterior, des d'un moment passat.
Entelar. Cobrir amb un tel. [Tel: Coberta membranosa tenuíssima.]
1. Obstaculitzar la respiració produint tos o impedint de parlar. 2. Carregar, causar tedi.
1. Parlar, dialogar, conversar. 2. Discutir o examinar en conversa. 3. Parlar. 4. Sotmetre [una cosa] a raonament
1. Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. 2. Rumor sense fonament
1. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc. 2. Adoptar un posat rígid. 3. Endurir-se, els llegums i les verdures, quan es refreden abans d'acabar la cocció
1. Rígid. Que es manté dret, sense vinclar-se ni doblegar-se. 2. Que adopta un posat rígid. Orgullós.
Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució
1. Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall. 2. Arrugar-se, endurir-se i tindre mal tast, les olives, quan estan molt de temps adobades
1. Lloança falsa o exagerada. 2. Derrota humiliant en un joc o en un esport
Massa elaborada amb farina, rent, ou i sucre, cuita en forma d'espiral amb sagí o amb oli i recoberta de sucre en pols.
El fet d’ensarronar o enganyar algú, de fer-li creure una falsedat.
1. Ficar dins el sarró. 2. Formar el blat el sarró o bossa de l'espiga. 3. Enganyar fent creure una falsedat
1. Juntament, en unió, en companyia. Alhora. Al mateix temps, a la vegada
1. Tombar d'esquena. 2. Posar-se una bèstia caiguda en posició tal que no pot aixecar-se per si mateixa. 3. Perdre les forces i gairebé el coneixement. 4. Pegar-se un colp fort contra una paret o contra alguna altra cosa amb tot el cos. 5. Decantar-se i recolzar-se molt sobre la persona que està al costat
Entropessar. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle. 2. Trobar per casualitat, sense cercar. 3. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar. 4. Trobar el defecte o la falta d'alguna cosa, o la dificultat que presenta la seua execució
1. Endormiscat -ada. Mig adormit, carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. 2. Avorrit. Que no és gens divertit, que no té animació
1. Olorar. Aspirar l'aire pel nas per a sentir l'olor [d'una cosa]. 2. Sospitar. Descobrir [una cosa secreta]; adquirir notícia subtilment. Presumir o suposar [alguna cosa, especialment roina] per indicis o aparences
Sostre o coberta en què hi ha un enrajolat entre les teules i les bigues
1. Embabucar. Omplir el cap d'il•lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules. 2. Fer perdre [a algú] el bon ús de la raó o de la voluntat. 3. Entabuixar. Torbar el cap o l'ús dels sentits [d'algú] una olor forta, el fum, un soroll estrident
Torbar el cap o l'ús dels sentits (d'algú) una olor forta, el fum, un soroll estrident.
1. Torbat el cap o l'ús dels sentits per una olor forta, el fum, un soroll estrident. 2. Persona que no està en bones condicions mentals; fet dubtós moralment .
Post o tauló ample, generalment d’anouer, llis o armat de tallants o de claus, que rossegada per un animal, serveix per a aplanar la terra i rompre els terrosos. Compta amb dos ferros i dues anelles per lligar-la a la ferramenta del cavall
Consisteix en planejar la terra i colgar les llavors després de la sembra. Es realitzava amb una post de fusta sobre la que pujava el llaurador i que rebia el nom d'entauladora
1. Cadafal normalment fet de fustes que fa d’escenari per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles. 2. Conjunt de taules o posts, especialment d'un carro
1. Recobrir d'un tel, especialment fent que minve la nitidesa o la brillantor. 2. Alterar, fer perdre la claredat o la sonoritat. 3. Fer minvar [la fama o el prestigi] d'algú. 4. Guarnir o cobrir de tela [alguna cosa]
Aversió, mania. Actitud de repulsió d’una persona cap a una altra, normalment injustificada i irracional, que fa que es considere desfavorablement tot allò que fa o diu.
Estamordir. Atordir, atalbar. Fer perdre els sentits (a algú) d’un cop.
Impertinent. Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes o irreverents.
1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. 2. Trellat, coneixement
Fer perdre la nitidesa o la claredat. Es diu del cel quan hi ha broma
1. Enravenat, inflexible, rígid. 2. Tossut, indòcil, mal de dominar o de persuadir
Empomar. Agafar al vol, generalment amb les mans [a algú o alguna cosa que es llança, que cau]. 2. Captar, generalment amb rapidesa i habilitat [coses que es diuen, que es fan, que es poden observar]. 3. Atrapar. Arribar a agafar [a algú o alguna cosa que fuig, que es mou, que es pot escapar]. 4. Sorprendre [a algú que amaga alguna cosa, a algú que fa alguna cosa que no vol que se sàpiga], especialment utilitzant l'enginy o l'astúcia
Persona que es dona to, presumptuós, arrogant, orgullós.
1. Donar la segona llaurada [a la terra], mantornar. 2. Fer el segon cosit [a les juntures de la roba blanca] per a amagar [les vores d'una costura]. 3. Entrar-se'n, la roba després de llavada. 4. Tancar incompletament una porta o finestra