1. Direcció vers un lloc o des d'un lloc determinat. 2. Lloc determinat que es considera en una localitat, en un objecte. 3. Part determinada del cos. 4. Passatge determinat d'una obra
Molt ple, especialment de persones que no agraden gaire
Persona de mal tractar, perquè té mal caràcter o perquè és dolent
Dificultat o complicació d'alguna cosa. Embolic confús; embull, especialment d'orde moral o social. 2. Intenció oculta que explica l'acció d'algú
Estella xicoteta; esquerdill. 2. Trosset d'os trencat. 3. Llengüeta d'un instrument de vent. 4. Malvolença, irritació contra algú
Malifeta. Mala acció, mala endreça. Maldat enginyosa i poc important pròpia d'un xiquet; entremaliadura
Marfil. Substància blanca, dura, compacta, de què estan formats els claus de l'elefant, de la morsa i del senglar, o les defenses del narval. 2. Part de la dentina coberta d'esmalt. 3. Substància molt blanca. Net o lluent com un ivori: Molt net, molt lluent. 4. Torre d'ivori: Aïllament intel•lectual a què algú se sotmet de manera voluntària, ignorant la realitat i els problemes que l'envolten
1. Llit o cosa disposada per a gitar-se damunt. 2. Cau d'un animal. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè serveixi de llit a les bèsties i absorbeixi llurs excrements. 3. Barraca de pastor, que serveix principalment per a jeure-hi. 4. Tros de camp tancat amb cledes, on es reclou el bestiar durant la nit. 5. Impronta o senyal que deixa en un lloc, per pressió, un objecte que hi ha estat algun temps. 6. Restoll o pall de l'arròs. 7. Fullaraca de pi estesa per terra
Allò que serveix de base o sosteniment a una cosa. Especialment: a._ Llit d'una massa d'aigua [riu, mar, etc]. b._ Plataforma circular de pedra, damunt la qual volta el regló o mola del molí d'oli
1. Home comú. 2. [precedit generalment de l'adjectiu bon] Home de caràcter bondadós, que a tot diu que sí. Bon jan: Home de geni bo. Bon jan qui dóna: Vol dir que el qui fa obsequis i donatius és molt considerat i estimat. Bon Jan qui paga [o Bon Jan qui dóna]: Significa que la gent sol considerar bon home aquell qui és generós, qui dóna molt
Forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indiquem a algú que prenga allò que li oferim; equival a pren, tin
1. Biga grossa, col·locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues. 2. Part de l'escenari que es troba fora de la visió del públic
1. Jaseu. S'usa per a indicar o demanar a més d'una persona que prenguin allò que els oferim. 2. És el que diu el pastor al gos perquè s’ajupi o s’ajoqui
1. Manera de jeure, d'estar en el llit o jaç. 2. Manera com una persona sol tractar les altres
1. Sol. S’usa en eixir de manera impetuosa o com a brollar. [Ja surt Joanet, avui farà calor]. 2. Insecte que es posa a les faves i al blat. 3. Una classe de bescuits. 4. Una varietat de raïm. 5. Una mena d’alls. 6. Posturetes o moviments afectats, destinats a fingir amor, empegueïment, repugnància, etc. i en conjunt expressions d’aviciadora
1. Conjunt complet d’eines, d’estris o d’altres coses. [Joc de sabates: Parell de sabates. Un joc d'ulleres: Conjunt dels dos vidres i llur muntura. Joc de roba blanca: Conjunt de les peces de roba blanca o interior que porta una persona. Joc de llit: Conjunt de peces de roba que formen el tapall i forniment d'un llit. Joc de cafè: Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per a servir cafè. Joc de veles: Conjunt de totes les veles amb què es pot ormejar un vaixell o altra embarcació]
a un membre, a un mecanisme, etc.
1. Jóc, joquer. Acció d'anar a dormir o d'estar ajocats els ocells o aviram, i per extensió, els altres animals i les persones. Anar a la joca: Anar a dormir. 2. Nuvolada negra i baixa que s'estén sobre una part de l'horitzó, generalment damunt les muntanyes. 3. Caçar de nit. Caçar a la joca: Caçar a l'aguait. Caçar les aus mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-les i pegant-los bastonades. Estar a la joca: Estar a l'aguait
Premi atorgat en una cursa, en un joc d'habilitat, en una competició qualsevol. Les més famoses són: "Les Corregudes per la Joia”: Correguda de cavalleries en què els participants competeixen per un premi. Eren unes curses molt peculiars, atès que no es feia servir cadira alguna de muntar, és a dir es corria a pèl. La "Joia" era un mocador de seda
1. Lloc on van a dormir les aus. Barra o embarrat on dormen les gallines. 2. Jaç, llit, lloc per a dormir
Dia. En el curs del temps, divisió de la duració d'un dia solar, que comença a mitjanit i comprèn 24 hores
1. Allò que guanya un treballador pel treball d'un dia. A jornal: Per un sou diari determinat. 2. Faena que fa un treballador cada dia. Guanyar-se el jornal: Treballar dur, amb dedicació i entrega. 3. Jornal de vila: Faena que es fa de manera voluntària, sense cobrar, per a contribuir a realitzar obres de caràcter públic
Dia de feina sense cobrar que es fa per contribuir a les càrregues del comú d’un poble
1. Treballador que fa feina a jornal [Jornal: Feina que es fa en un dia]. 2. Treballador agrícola que va a fer faena al camp no d'una manera permanent, sinó els dies o temporades que el necessiten
1. Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro. 2. Parella d'animals junyits amb un jou
1. Parell de bous per a llaurar. 2. Obligació feudal imposada a un pagès, de llaurar la terra del senyor durant un dia amb un parell de mules o de bous. 3. Prestació personal obligatòria a una faena d'utilitat pública
1. Casat de poc; el qui està dins el primer any de matrimoni. 2. Nou o principiant en alguna cosa. 3. Persona jove, núbil. De poca edat, que està en la joventut
Que presenta les característiques de la joventut, juvenil
1. Criticar, malparlar. 2. Jutjar. Decidir a favor o en contra [d'algú o d'alguna cosa]
1. Acceleració del moviment en certs jocs de saltar, i principalment en el de saltar la corda. 2. Crit dels xics quan anaven a beneir la palma el Diumenge de Rams
1. Posar el jou a un animal o un parell d’animals. 2. Ajuntar, unir. 3. Sotmetre [a algú] a un domini
1. Peça d'abric, jaqueta, caçadora. 2. Peça de vestit d'home, que es portava en els segles XVIII i XIX i que cobria des del coll fins a la cinta o un poc més avall, amb faldons
Peça de vestir sense mànegues que cobrix el pit i l'esquena, i que se sol portar davall de l'americana, el jaqué o la levita
1. Que s'adapta exactament a allò a què està destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. 2. Quasi insuficient en quantitat. 3. Que s'adapta tan exactament a allò a què està destinat que resulta lleugerament estret o incòmode. 4. Exactament, sense deixar gens de marge. Tot just: Només, solament. 5. Poc intel·ligent
Bota de goma o cautxú que arriba fins a mitja cama o fins al genoll, molt apropiada per a la pluja
Nom humorístic que es dóna al tren de via estreta que va d'Onda a Borriana i a Castelló de la Plana
Ènema. Injecció d'aigua o altre líquid en el recte, per a fins medicinals
1. Prop d'ocórrer alguna cosa. A punt. 2. Molt en perill. A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort
1. Lletada. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que serveix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles. 2. Fang o tarquim que deixa una riuada quan es retira dels camps inundats
1. És l,escalfor que queda al foc d,una llar quan es queda externament en cendra. Està referit així al caliu. 2. Temperatura basal d,un cos humà o animal. 3. Humitat de la terra en grau suficient per a fer-la apta per al cultiu. 4. Saba dels arbres o de les plantes. 5. Fang apegalós. 6. Sediment fi que dipositen les aigües en repòs
Pedreny molt fluix, compost de carbonat de calç i argila
1. Extensió d'aigua generalment dolça que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac. 2. Extensió d'aigua salada en l'interior d'un atol. 3. Espai buit en la continuïtat d'un cos. 4. Espai blanc, interrupció, en un text o en una sèrie. 5. Omissió, fallada o irregularitat en allò que es fa o es diu, especialment en un escrit o una exposició. 6. Llacuna legal: Falta de regulació legal
Insecte de la família dels pedicúlids, espècie Phthirius pubis, semblant al poll, però de cos més curt i ample, que viu paràsit en les parts peloses del cos humà [fora del cap]. 2. Persona molesta i importuna
Ullada viva i generalment ràpida. Fer ullades ací i allà
1. Llavi, i especialment llavi gros o designat en to despectiu. 2. Deixalles de menjar aferrades pels llavis. 3. Carusses, bavarotes, ganyotes
Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines
Llepolia. Menjar fi, delicat, fet més per plaure el paladar que per nodrir, especialment dolços i confitures
1. Llépol. Aficionat a les llaminadures. 2. Que atreu i convida a menjar per la seva finor o delicadesa. 3. Extremament abellidor o cobejable
1. Esclat de llum viu i instantani.. Flamarada ràpida, momentània. 2. Llepada; acte d'agafar amb la llengua. 3. Taca d’oli
1. Lluent de tan nou o com si fos nou. 2. D’un color molt viu; extremat, cridaner. 3. Com un llamp, ràpidament
1. Llampegar. 2. Tocar un llamp [a algú o alguna cosa]. 3. Ferir com de llamp; cremar llevant vitalitat; es diu especialment de les plantes que s'assequen per l'excés de calor del sol, de certs vents, etc. 4. Netejar, llevar fregant. 5. Furtar; apoderar-se, emportar-se furtivament
1. Ferit de llamp. 2. Tocat del cervell; mancat del bon ús de la raó. Anar molt de pressa. Anar llampat: Anar molt de pressa, com un llamp, decidit
1. Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament. 2. Persona espavilada. 3. Persona pesada, insistent
1. Làmina de metall. 2. Tapadora de ferro que clou la boca del forn. 3. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a tenir oli o petroli. 4. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn. Coca de llanda: Coca elaborada amb farina, sucre, ous, oli, llet i ratlladura de llima, a la qual s’afegeix gasificant perquè s'estovi dins del forn. 5. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària o monotonia. 6. Molestar. Donar la llanda
1. Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna. 2. Llanterner. Lampista. Persona que instal•la o adoba les conduccions d’aigua, substitueix els vidres trencats, etc.
1. Moneda valenciana del segle XIX que tenia un valor de deu cèntims de pesseta. 2. Tros de llanda xicotet i redó, especialment l'usat com a ornament del vestit. 3. Peça de metall de poc de valor. 4. Moneda falsa
1. Estat de decaïment prolongat, físic o moral. 2. Falta d'activitat o d'energia
Ple de llangor; que expressa llangor. [Llangor: Estat de decaïment, físic o moral, prolongat; manca d’activitat, d’energia]
Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat, entristir-se, perdre la vitalitat
1. Fanal de mà amb una cara de vidre i una ansa fixats generalment a la cara oposada. 2. Xicotet llum de butxaca format per una caixa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una pereta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor. 3. Part superior d'un far o farola, tancada amb vidres, en què hi ha el llum i els aparells de lents, etc. 4. Persona o cosa que excel•leix i brilla molt sobre les altres. 5. Taca de la roba
1. Encenedor o portador de llanterna. 2. Fabricant o venedor de llanternes. 3. Llauner; menestral que treballa en objectes de llauna. 4. Lampista. Fontaner. Persona que instal•la o adoba les conduccions d'aigua, substitueix els vidres trencats, etc.
1. Aparell per a fer llum, compost essencialment d'un recipient gran dins el qual n'hi ha un altre que conté líquid combustible i un ble immergit que s'encén pel cap que sobreïx del líquid. 2. Làmpada. Utensili o dispositiu per a produir llum. 3. Taca, especialment d'oli o de greix
1. Que té llana. 2. Curt d'enteniment; ignorant i excessivament crèdul. 3. Sortós, afortunat
1. Llapis gran. Cilindre o prisma de fusta que conté en l'interior una barreta de grafit i que, convenientment afilat per un dels extrems, s'usa per a dibuixar i escriure. 2. Portallapis. Mànec o tub on es fixa el llapis per a escriure o dibuixar. 3. Memòria curta, llapissera llarga: S'usa per a aconsellar a una persona amb poca memòria que prenga nota de totes les coses
1. Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l. 2. Dit d'una persona bruta, que habitualment va bruta. 3. Senyal allargat, de color moradenc o roig, produït en la pell per l'extravasació de la sang com a conseqüència d'haver rebut una fuetada o qualsevol colp semblant
1. Rotllana feta de trena d'alls, i modernament de corda, de fusta o de metall, que serveix per a posar-hi la cassola damunt i evitar que embruti les estovalles. 2. Suport per a col•locar-hi gots o botelles damunt i no embrutar la taula o les tovalles
Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells, etc.
1. Lloc on es llaven o renten els objectes; especialment, safareig on les dones van a rentar la roba. 2. Persona que es dedica a llavar o rentar la roba, llana, etc.
1. Llavors d’anís. 2. Llavors d'anís, de sèsam o d'altres plantes, que s'utilitzen com a condiment i en pastisseria
Cop. Canya que per un cap està oberta amb algunes esquerdes separades per esquerdills, formant com un recipient que serveix per a collir figues i altra fruita sense pujar a l'arbre
1. Que té lleganyes; brut de lleganyes. 2. Es deu del cel cobert de lleganys. 3. Persona bruta, desastre, informal, de poca paraula
Eina formada per una planxa de ferro ampla i quasi quasi quadrada amb un prolongament encorbat on es fica el mànec que es gasta per a remoure la terra, per birbar, etc.
Aixada de làmina prima, molt ampla i quasi quadrada, amb un prolongament lleugerament encorbat on es fica el mànec i és usada per a labors d'horta i en la construcció
1. Prestatge, estant. 2. Escudeller -a. Post o pedrís col•locat a certa altura i adossat a la paret, a la campana del llar, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells. 3. Replanell que fa com un corriol en un cingle
1. Aigua que té en dissolució sals alcalines; vulgarment, la que s'obté tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, i que s'empra per a fer la bugada. 2. En la indústria paperera, solució fortament bàsica que s'usa per a dissoldre la lignina de la fusta i preparar la pasta de cel·lulosa
1. Ou de poll del cap. 2. Ous d'abella. 3. Conjunt de bastes xicotetes d'ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d'un funcionament defectuós dels lliços. 4. Persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt
1. Tros llarg i estret de paper, de drap, etc. 2. Faixa llarga i estreta de terra
1. Cordill amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret. 2. Fil untat d'almànguena o alguna substància negra, que s'aplica sobre una paret o una altra superfície per a marcar-hi línies rectes. 3. Tros de cordell que s'utilitza per a fer ballar la trompa
Llenguota. Acció de traure la llengua davant d'algú en senyal d’escarn o burla
1. Llenguerut. Que té molta llengua. 2. Que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte
Llepó. Persona excessivament complimentosa i servil envers els seus superiors
1. Excessivament triat i escrupolós en el menjar. 2. Que mira massa prim, que veu tots els defectes