Perdre l'alè, ofegar-se per excés de rialles o de plorar
1. Exercir [sobre algú o alguna cosa] arts de màgia. 2. Atraure irresistiblement, fascinar. 3. Agradar molt. 4. Quedar-se immòbil contemplant una cosa, distraure's. 5. Entretindre's excessivament, perdre temps. 6. Descuidar-se, deixar de prestar l'atenció deguda
Efecte produït per arts màgiques i que pretenen alterar la realitat
1. Fer mal de cap. 2. Fer mal de cap a força de parlar o de fer veure coses que preocupen. 3. Encaparrar-se. Capficar-se, preocupar-se molt
1. Cobrir-se, el cel, de núvols foscs de pluja. 2. Ensopir-se un malalt
Capritxós. Que té sovint capritxos o actua per capritx. 2. Mal caràcter. Que fàcilment s'encara, que agafa idees fortes o desitjos insistents
1. Posar dues persones cara per cara, i fer-les parlar per aclarir la veritat d'un fet. 2. Girar-se de cara a un, per parlar-li, i especialment en forma agressiva o poc amistosa. 3. Hipotecar; garantir amb béns immobles. 4. Cobrir un dolç de merenga. 5. Predisposar favorablement. 6. Agafar un desig intens
1. Rígid, faltat de flexibilitat. Persona que no pot fer un moviment o un gest que li és habitual. 2. Artificiós o poc natural, pompós
1. Produir carn nova, una ferida. 2. Personificar o representar [un concepte abstracte, una idea]. 3. En la religió cristiana, fer-se, Déu, home en la persona de Jesucrist
1. Fer que [un assumpte, una empresa o una persona] agafen el camí correcte o adequat. Fer anar avant, fer prosperar
Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa Especialment s’aplica en aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat
1. Posar un capell o altre cobrecap molt endins, fins a molt avall del cap. 2. Posar-se dins el cap una idea fixa; obstinar-se. 3. Ficar idees falses, equivocades o extravagants. 4. Ficar dins el cap; fer aprendre. 5. Travar-se el projectil d'una arma de foc en disparar-la, i quedar dins el canó.
1. Ficar-se [un animal] dins d'un cau. 2. Tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs
Ofuscar-se. Privar-se de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió
1. Encesa; conjunt de ciris o altres coses enceses. 2. Objecte fàcilment combustible i destinat a encendre altres objectes. 3. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ribot o garlopa
Peça gran de tela resistent i impermeable, que es posa en el carro per depositar-hi la verema, sota les oliveres quan s’escarren les olives, etc.
1. Començar a gastar una cosa llevant-ne un tros. 2. Començar [una acció, la realització d'una cosa, un moviment, un assumpte, una feina] de certa durada. 3. Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal
1. Acció d’encisar, que captiva (a algú) per un atractiu poderós. 2. Allò que encisa, que atrau, en una persona o cosa. 3. Embruixament, que trastorna el juí o la salut (d'algú) amb pràctiques supersticioses o exerceix (sobre algú) una influència inexplicable, captivar-lo.
1. Captivar [a algú] per un atractiu poderós [de bellesa, amor, gràcia]. 2. Embruixar; sotmetre algú o alguna cosa a una acció màgica dominadora
Encisador -a. Que encisa. 1. Que embruixa. Que trastorna el juí o la salut (d'algú) amb pràctiques supersticioses. 2. Que captiva algú per un atractiu poderós, com la bellesa, la gràcia, etc.
1. Introduir [una cosa o una part d'una cosa] dins d'una altra, de manera que quedi fortament fixada. 2. Quedar [ una part del cos], atrapat en una porta, en una màquina o en un altre lloc. 3. Bloquejar-se, el mecanisme d’un motor, una porta o una altra cosa. 4. Enganyar, fer qualcú víctima d'engany
1. Agafar (alguna cosa) estretament entre dos coses que tendixen a tocar-se. 2. Contenir, comprendre, implicar. 3. Incloure. Posar (una cosa) dins d'una altra.
1. Oprimit, contret. 2. Faltat de coratge, poc animós.
1 Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 2. Enganyar amb bones paraules
1. Encarregar a algú que faça o s’ocupi [alguna cosa]. 2. Confiar-se a algú, buscant la seua protecció o empara. 3. Demanar a algú que porti o que elabori [alguna cosa]. 4. Contagiar, apegar [una malaltia]
Incomodar, molestar. 2. Enfadar-se. Afectar desagradablement
1. Adolorit. 2. Perdre, els músculs, l'hàbit del moviment, per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura
1. Inclinar-se una cosa, i especialment un carruatge, cap a la part de darrera. 2. Posar en situació de no poder recular més. 3. Perdre en la conversa la capacitat de respondre, no saber què contestar. 4. Empantanar-se, aturar-se un negoci o assumpte. 5. Obstinar-se a no accedir a un desig o a una pretensió, negar-se a arribar a un acord. 6. Endarrerir-se econòmicament, contraure deutes
1. Compondre, arreglar. 2. Fer que [algú o alguna cosa] vaja per bon camí
1. Infectar-se, apostemar-se o inflamar-se, una ferida, una llaga o una altra part danyada del cos. 2. Irritar, indignar
1. Moble o utensili trencat o inútil. 2. Embolics, romanços, cosa que molesta o preocupa inútilment
1. Llançar [un tir, un colp, un objecte] contra algú. 2. Afluixar. amollar [diners]. 3. Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 4. Donar com a bona [alguna cosa roïna]
1. Aplicar drap en la superfície (d'un objecte) per a decorar-lo o folrar-lo. 2. Menjar o beure voraçment, excessivament.
1. Que enutja o molesta. 2. El conte de l'enfadós: Joc de paraules enginyós, basat en la repetició insistent d'una sèrie de preguntes i respostes, amb què es posa a prova la sagacitat d'un xiquet a l'hora de descobrir el joc. 3. La cançó de l'enfadós: Cosa que es repetix amb molta insistència fins a enutjar els qui la senten.
1. Omplir o carregar massa, especialment d'ornaments, d'accessoris. 2. Es diu quan una persona du tanta roba que no es pot menejar bé
1. Entrebancar-se parlant. 2. Dir coses sense solta, embolicades
1. Agafar urc, altivar-se, esdevenir altiu, arrogant. 2. Enutjar-se, encendre’s d’ira
Embadalit, encantat. Persona que queda aturada i admirada veient quelcom
1. Sentir-se atret sexualment de forma obsessiva per una dona. 2. Embadalir-se a causa d'una dona
1. Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc. 2. Sèrie de coses que vénen l’una darrere l’altra sense interrupció.
1. Agafar tot dret [un camí]. 2. Dirigir-se directament cap a un punt, en una direcció determinada. 3. Pujar, una planta, arrapant-se pel tronc d'un arbre o per una paret. 4. Pujar, especialment ajudant-se amb les mans i els peus. 5. Irritar-se molt
Entreteixit de cordes o fils per a caçar caderneres, passerells i altres fringíl·lids utilitzats per al cant, una pràctica "de gran tradició en el territori valencià
1. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal païts. 2. Cansament o saturació deguts a algun excés o a la insistència amb què es presenta alguna cosa. 3. Pena amagada. 4. Trencar l'enfit: Curar la indigestió per mitjà de diverses operacions de mesura realitzades amb un mocador alhora que es resa una oració secreta transmesa un Dijous Sant
1. Cavitat, generalment estreta, on poden amagar-se o entaforar-se coses. 2. Cambreta o racó d’una casa, on poden posar-s’hi coses, però incòmode per a habitar-hi.
1. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc. 2. Estar, una persona, massa temps dins de casa
1. Fer-se o tornar-se fosc. 2. Fer-se de nit. 3. Perdre l'agudesa a un sentit, a una facultat cognoscitiva
Ficar-se en una acció que absorbeix molt l'atenció, com la lectura, una disputa, un problema difícil, etc.
1. Donar excessiva importància a alguna cosa, fer-li massa cas. 2. Obstinar-se, encabotar-se
1. Atrapar, engarjolar. 2. Privar de llibertat. 3. Recloure. Tancar [a algú] en un lloc d'on no pot eixir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat
1. Privar una cosa del seu moviment propi i normal. 2. Posar rígid. Enravenar-se, enrederar-se.
1. Engolir, menjar desmesuradament. 2. Creure coses falses amb molta facilitat
Enganyar amb falses promeses, amb bones paraules; entabanar.
Acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la. 2. Entimar, dir coses ofensives, parlar sense mirament. 3. Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se
1. Fer botiges parlant, tartamudejar. 2. Copular, els animals. 3. Barallar-se, discutir. 4. Fer-se addicte al consum d'una substància o aficionar-se molt a alguna cosa. 5. Tindre o patir una contractura muscular
1. Obstruir la gola (d'algú), o un conducte estret. 2. Entravessar-se, alguna cosa, en la gola.
1. Ficar [a algú] en la presó. 2. Tancar en un lloc estret. 3. Induir enginyosament a fer una cosa. 4. Engaldir. Engolir [el menjar] àvidament o sense mesura
1. Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdosenques. 2 Parar-se i no poder continuar fent un discurs o altre parlament. 3. Parar-se-li el mos, [a algú]. 4. Encanar-se de riure o de plorar
1. Donar voltes amb un garrot , perquè agarri millor allò que subjecta. 2. Posar erta com un garrot [una part del cos]. 3. Envoltar amb una corda l'armadura [d'una cadira] i tesar-la per mitjà de l'engarrotador, a fi d'ajustar com cal totes les peces.
1. Embriagar-se. Fer excessos de beure. 2. Pertorbar-se els sentits [d'algú] o perdre la raó
1. Lligar amb una promesa. 2. Comprometre. Contraure un compromís. 3. Empenyorar. Deixar (alguna cosa) en penyora. [penyora = Cosa que es deixa com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació].
1. Dificultar o impedir els moviments (d'algú) la roba que porta. 2. Molestar per excés de càrrega.
1. Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar. 2. Disparar, llançar. 3. Deixar anar, amollar. 4. Despatxar (a algú), obligar-lo a anar-se'n.
1. Posar el gipó. [gipó: Peça de vestir que cobrix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànegues]. 2. Arreglar [una cosa] de pressa i corrents, de qualsevol manera.
1. Enguiscar. Molestar, donar mala vida amb paraules ofensives. 2. Incitar o estimular a la baralla. 3. Xafardejar. Fer objecte de conversació, més o menys malèvolament, allò que se sap o es creu saber, allò que s'ha sentit dir de la vida i els fets aliens
1. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag. 2. Menjar àvidament i abundantment. 3. Ficar-se per una gola o lloc estret. 4. Creure's amb facilitat alguna cosa. 5. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 6. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
1. Deixar una riuada cobert de fang. 2 Es diu del taronger afectat pel fong Phytophtora, a causa d’haver massa aigua un terreny.
Emperesir, fer agafar peresa. Fer perdre les ganes de moure's, de fer qualsevol esforç.
Mancat de delit, de gana de moure's, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç
Que engresca. 1. Incitar o animar a fer alguna cosa. 2. Despertar l'entusiasme o el desig. 3. Entusiasmar-se, animar-se.
D’un color que tira a groc generalment per malaltia
1. Trosset molt menut [d'una cosa], especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos. 2. Deixes d'un menjar. 3. Engrut. Capa de brutícia o greix que es forma sobre la pell o els vestits
1. Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia, que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. 2. Pasteta. Pasta clara de midó o farina i aigua, bollida fins a fer-ne una substància aglutinant, per a paper, pell o altres elements fluixos.
1. Entregat als jocs d'una manera absorbent, sense prestar atenció a res més. 2. Que es mou o actua vivament, com si volguera jugar.
1. En suspensió en l’aire. 2. Amb l’ànim en suspens. 3. Dit del vaixell ancorat que es gronxa.
1. Cap allà, en direcció d’ací allà, més o menys lluny en aquesta direcció. 2. Cap a un temps futur, des del moment actual o un moment futur. 3. Cap a un temps anterior, des d'un moment passat.
Entelar. Cobrir amb un tel. [Tel: Coberta membranosa tenuíssima.]
1. Obstaculitzar la respiració produint tos o impedint de parlar. 2. Carregar, causar tedi.
1. Parlar, dialogar, conversar. 2. Discutir o examinar en conversa. 3. Parlar. 4. Sotmetre [una cosa] a raonament
1. Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. 2. Rumor sense fonament
1. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc. 2. Adoptar un posat rígid. 3. Endurir-se, els llegums i les verdures, quan es refreden abans d'acabar la cocció
Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució
1. Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall. 2. Arrugar-se, endurir-se i tindre mal tast, les olives, quan estan molt de temps adobades
1. Lloança falsa o exagerada. 2. Derrota humiliant en un joc o en un esport
Massa elaborada amb farina, rent, ou i sucre, cuita en forma d'espiral amb sagí o amb oli i recoberta de sucre en pols.
El fet d’ensarronar o enganyar algú, de fer-li creure una falsedat.
1. Ficar dins el sarró. 2. Formar el blat el sarró o bossa de l'espiga. 3. Enganyar fent creure una falsedat
1. Juntament, en unió, en companyia. Alhora. Al mateix temps, a la vegada
1. Tombar d'esquena. 2. Posar-se una bèstia caiguda en posició tal que no pot aixecar-se per si mateixa. 3. Perdre les forces i gairebé el coneixement. 4. Pegar-se un colp fort contra una paret o contra alguna altra cosa amb tot el cos. 5. Decantar-se i recolzar-se molt sobre la persona que està al costat