Abaltir. Endormiscar. Assolir un estat en el qual, sense estar adormit del tot, no s’és completament conscient de la realitat. Mig adormit.
1. Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte. 2. Cosa o munt de coses de gran volum
Paraula, frase o locució difícil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc, travallengua
Parlar d'una manera poc clara, confusament, deixant les coses a mitjan dir.
1. Cosir provisionalment amb punts llargs la roba, pell, etc., per indicar la forma en què ha de cosir-se definitivament. 2. Projectar, preparar [una cosa sense acabar-la].
1. Envestida. Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc. 2. Envestida, atac violent
1. Absorbir (un líquid) un cos sòlid. 2. Amerar-se, impregnar-se d'un líquid. 3. Abstraure's, preocupar-se intensament per la faena que es fa. 4. Imposar-se a fons en un tema o en una matèria. 5. Fer que (una peça de roba) disminuïsca de volum.
1. Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 2. Boç. Aparell fet de corretges o de fils d'aram que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades.
Guarnir o revestir de boga a una cadira o a un altre seient
Bolquer. Peça rectangular de tela per a embolicar el cos i les cames de les criatures de pit.
Que té tendència a armar embolics. Que té el costum d'enredar les coses donant explicacions innecessàries o enganyoses
1. Embrollar, complicar. 2. Ficar a algú en assumptes o negocis compromesos o perillosos. 3. Enfarfollar-se. Entrebancar-se parlant. Dir coses sense solta, embolicades.
1. Untar o embrutar amb fema d’animal [bonyigos]. 2. Fer una cosa de pressa i malament
Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees
1. Calfar el cap [a algú] [amb alguna cosa] perquè la faça. 2. Ficar zitzània, mal, punxar. Induir [a algú] a tindre mala opinió d'una altra persona. Amotinar. Provocar [a algú] de paraula o d'obra per a fer-lo enfadar o produir-li una determinada reacció
1. Omplir de manera compacta, especialment posant-la tibant. 2. Menjar fora mida; omplir de menjar excessiu. 3. Inflar; augmentar de volum alguna cosa
1. Estendre's en branques, en diferent direcció. 2. Embolicar-se, algú o alguna cosa, entre branques. 3. Ficar-se o involucrar-se, una persona, en un negoci o assumpte compromés o difícil. 4. Ajuntar-se, un camí, un carrer, amb un altre, especialment el secundari amb el principal.
1. Velocitat adquirida; impuls que s’aplica a algú o a alguna cosa per imprimir-li una velocitat, un moviment, vèncer una resistència, etc. 2. Impuls o resolució amb què s'escomet una empresa o una acció.
1. Embolic, complicació, enrevessament, d'un assumpte, una qüestió, etc. 2. Engany. Persona mentidera o embolicaire. 3. Engany, acció embullosa, especialment en el joc
1. Ennuvolar-se. 2. Embriagar-se. 3. Embullar-se, posar-se en situació difícil un assumpte
Desbaratafestes. Persona que interromp inoportunament una festa, una reunió o una activitat
1. Fartó. Que acostuma menjar molt i no engreixa proporcionadament. 2. Tartamut-uda. Que parla amb repeticions i interrupcions involuntàries
1. Embolicar. Fer que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament. 2. Desordenar, capgirar. 3. Embrollar; intentar d’enganyar posant confusió, especialment jugar brut, fer trampes.
1. Fer molts cèntims, especialment de manera poc honrada. 2. Guanyar diners en un negoci o en un joc
Que està excessivament vinculat a la mare, que no sap estar sense la mare
1. Untar amb mel, endolcir amb mel. 2. Fer suau o agradable (alguna cosa).
Dir coses que no són veritat, que no cal dir o que no tenen solta ni volta; ficar-se en afers comprometedors o inconvenients
Enverinar. 1. Donar un verí (a algú), matar o danyar per enverinament. 2. Posar verí (en alguna cosa). 3. Irritar (una llaga, una ferida). 4. Crear o causar discòrdia, enemistat. 5. Perdre la serenitat o la racionalitat que hauria de tindre.
1. Perseguir, encalçar, córrer (darrere algú o alguna cosa) per atrapar-lo. 2. Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa. 3. Perseguir amb intenció amorosa.
1. Embrutar d’un líquid espès o de pasta clara; d'una viscositat enganxosa. 2. Pegar una passada d’algeps o de mescla amb el palustre [paleta triangular que gasten els obrers] a una paret. 3. Pegar una passada de cal a la paret per emblanquinar-la. 4. Embolicar i marejar en un afer
Aturar, impedir, l’avançament, la marxa (d’un afer, d’una empresa, etc.), l’actuació (d’algú).
Empantanada. Aturat, impedit d'avançar o d'obrar
Alimentar (una persona o un animal) ficant-li el menjar a la boca.
Engolir-se: 1. Menjar àvidament i abundantment. Fer arribar quelcom a l’estómac sense mastegar. 2. Creure's amb facilitat alguna cosa. 3. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 4. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
1. Empalustrar. Embrutar, especialment amb una substància pastosa o viscosa, o amb un tint. 2. Fer les coses malament, d'una manera grollera
Dir coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
1. Cobert de pedra. Paviment de pedres. 2. Ple, farcit. 3. Plat d’arròs i fesols típic de la Vall d’Uixó [Castelló]. “Empedrao”
1. Endurit. 2. Dur, insensible. 3. Que té un costum o un vici molt arrelats.
1. Endurit. Terreny dur, de mal conrear. 2. Insensible. Que no sent, faltat de sensibilitat.
Idear, imaginar-se, forjar una cosa [projecte, mentida, contarella, etc.]
Embriagar-se. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
Vestir (a algú) amb vestits i abillaments elegants, que facen goig.
Que malalteja, indispost. Estar empiocat [o pioc]: No trobar-se prou bé, sentir-se un xic malalt
1. Enutjar, irritar. 2. Destorbar, incomodar, molestar, importunar. 3. Engaldir, engolir amb voracitat. 4. Beure alcohol en excés, emborratxar-se. 5. Creure ingènuament.
1. Ajuntar les potes dels conills caçats per poder-los dur o tenir penjats. 2. Enllaçar dues cordes o altres coses per llurs caps o extrems
Plujós; dit del temps, de l’indret, etc., abundant en pluges.
Empindongar. Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
Empindongat-ada. Que va molt mudat o excessivament arreglat amb vestits i abillaments elegants, que facen goig
Embrutar. 1. Fer brut (a algú o alguna cosa). 2. Tacar (l'ànima, la noblesa o la fama) amb vicis o accions indignes. 3. Agafar, un assumpte, un mal aspecte. 4. Actuar, una persona, sense escrúpols en un assumpte, obtindre un interés o un lucre indegut.
Rompre la terra. Fer la primera llaurada d’un camp a l'octubre
Provar. Posar a algú (una peça de vestir) per veure si li cau bé.
Sinagües. Peça de vestir interior femenina consistent en una faldilla de roba blanca, generalment amb farbalans i sense cosset.
Propens a enamorar-se. Que s'enamora amb facilitat.
1. Cap ací, en direcció on hom és. 2. Cap al temps present, a partir d’un moment passat.
1. Ficar dins un lloc estret; fer caber. 2. Encabotar-se, entossudir-se
Preocupar. 1. Donar cabòries (a algú). Produir intranquil·litat, temor o angoixa (a algú) una cosa que ha ocorregut o que ha d'ocórrer. 2. Agafar cabòries. Ocupar-se amb un interés especial.
Ple de cabòries. Preocupat, cavil·lós, especialment sense fonament.
Agafar una mania. Entossudir-se, agafar una idea forta, obstinar-se
Alçar-se un cavall damunt les potes de darrera. En sentit figurat irritar-se una persona
1. Fer anar la pilota o altra cosa a un lloc d'on no és fàcil de recobrar, com és ara dalt una teulada, dins una finestra tancada, etc. 2. Caure, una cosa, en un lloc alt on queda retinguda, fora de l'abast
Perseguir.1. Córrer darrere algú per atrapar-lo. 2. Anar darrere (d'algú) per a obtindre alguna cosa. 3. Treballar assíduament per a aconseguir (alguna cosa).
Encamallar. 1. Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa. 2. Posar la cama entre les cames d’un que corre o camina a fi d’entrebancar-lo.
Encamallar-se. Posar-se sobre alguna cosa amb una cama a cada banda.
Perdre l'alè, ofegar-se per excés de rialles o de plorar
1. Exercir [sobre algú o alguna cosa] arts de màgia. 2. Atraure irresistiblement, fascinar. 3. Agradar molt. 4. Quedar-se immòbil contemplant una cosa, distraure's. 5. Entretindre's excessivament, perdre temps. 6. Descuidar-se, deixar de prestar l'atenció deguda
Efecte produït per arts màgiques i que pretenen alterar la realitat
1. Fer mal de cap. 2. Fer mal de cap a força de parlar o de fer veure coses que preocupen. 3. Encaparrar-se. Capficar-se, preocupar-se molt
1. Cobrir-se, el cel, de núvols foscs de pluja. 2. Ensopir-se un malalt
Capritxós. Que té sovint capritxos o actua per capritx. 2. Mal caràcter. Que fàcilment s'encara, que agafa idees fortes o desitjos insistents
1. Posar dues persones cara per cara, i fer-les parlar per aclarir la veritat d'un fet. 2. Girar-se de cara a un, per parlar-li, i especialment en forma agressiva o poc amistosa. 3. Hipotecar; garantir amb béns immobles. 4. Cobrir un dolç de merenga. 5. Predisposar favorablement. 6. Agafar un desig intens
1. Rígid, faltat de flexibilitat. Persona que no pot fer un moviment o un gest que li és habitual. 2. Artificiós o poc natural, pompós
1. Produir carn nova, una ferida. 2. Personificar o representar [un concepte abstracte, una idea]. 3. En la religió cristiana, fer-se, Déu, home en la persona de Jesucrist
1. Fer que [un assumpte, una empresa o una persona] agafen el camí correcte o adequat. Fer anar avant, fer prosperar
Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa Especialment s’aplica en aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat
1. Posar un capell o altre cobrecap molt endins, fins a molt avall del cap. 2. Posar-se dins el cap una idea fixa; obstinar-se. 3. Ficar idees falses, equivocades o extravagants. 4. Ficar dins el cap; fer aprendre. 5. Travar-se el projectil d'una arma de foc en disparar-la, i quedar dins el canó.
1. Ficar-se [un animal] dins d'un cau. 2. Tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs
Ofuscar-se. Privar-se de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió
1. Encesa; conjunt de ciris o altres coses enceses. 2. Objecte fàcilment combustible i destinat a encendre altres objectes. 3. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ribot o garlopa
Peça gran de tela resistent i impermeable, que es posa en el carro per depositar-hi la verema, sota les oliveres quan s’escarren les olives, etc.
1. Començar a gastar una cosa llevant-ne un tros. 2. Començar [una acció, la realització d'una cosa, un moviment, un assumpte, una feina] de certa durada. 3. Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal
1. Acció d’encisar, que captiva (a algú) per un atractiu poderós. 2. Allò que encisa, que atrau, en una persona o cosa. 3. Embruixament, que trastorna el juí o la salut (d'algú) amb pràctiques supersticioses o exerceix (sobre algú) una influència inexplicable, captivar-lo.
1. Captivar [a algú] per un atractiu poderós [de bellesa, amor, gràcia]. 2. Embruixar; sotmetre algú o alguna cosa a una acció màgica dominadora
Encisador -a. Que encisa. 1. Que embruixa. Que trastorna el juí o la salut (d'algú) amb pràctiques supersticioses. 2. Que captiva algú per un atractiu poderós, com la bellesa, la gràcia, etc.
1. Introduir [una cosa o una part d'una cosa] dins d'una altra, de manera que quedi fortament fixada. 2. Quedar [ una part del cos], atrapat en una porta, en una màquina o en un altre lloc. 3. Bloquejar-se, el mecanisme d’un motor, una porta o una altra cosa. 4. Enganyar, fer qualcú víctima d'engany
1. Agafar (alguna cosa) estretament entre dos coses que tendixen a tocar-se. 2. Contenir, comprendre, implicar. 3. Incloure. Posar (una cosa) dins d'una altra.
1. Oprimit, contret. 2. Faltat de coratge, poc animós.
1 Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 2. Enganyar amb bones paraules
1. Encarregar a algú que faça o s’ocupi [alguna cosa]. 2. Confiar-se a algú, buscant la seua protecció o empara. 3. Demanar a algú que porti o que elabori [alguna cosa]. 4. Contagiar, apegar [una malaltia]
Incomodar, molestar. 2. Enfadar-se. Afectar desagradablement