Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
1. Moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes. 2. Antiga moneda de plata espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària. Duro de la mà al cul [o duro culó]: Antiga moneda de cinc pessetes on apareixia una figura femenina assentada que feia l'efecte que tenia la mà en el cul. 3. Diners en general.
1. Representació de Jesucrist coronat d’espines com, segons l’Evangeli, el presentà Pilat al poble. 2. Persona plena de ferides o colps, d'aspecte deplorable.
1. Magatzem o tenda on es venen més barats els articles de primera necessitat per a benefici dels treballadors d'una empresa o d'una institució. 2. Càrrec d'ecònom
1. Ferir en les ales o tallar les ales (a una au) perquè no puga volar. 2. Acurtar (una vela o una altra cosa semblant a una ala). 3. Impedir (a algú) actuar com voldria o progressar en una empresa.
1. Multitud d'abelles que emigren juntes d'un buc, en companyia d'una reina, per a formar una nova colònia en un altre lloc. 2. Multitud d'animals menuts, especialment insectes. 3. Grup nombrós i agitat de persones, animals o coses. 4. sembrar a eixam: Sembrar escampant les llavors amb la mà.
1. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets o les porositats d’un cos sec, humitejant-lo. 2. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se
1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió. 2. Separar-se les potes d’una cadira o d’una taula. 3. Posar amb les cames molt separades
Birbar. Tallar o arrancar les males herbes (d'un sembrat, d'un hort).
Curar per eixarm. Pràctica supersticiosa per a curar malalties que combina precs i oracions amb l'aplicació de certs remeis empírics.
1. Ressec; mancat de la humitat normal; endurit per dessecació. 2. Mancat de delit, d'humor, d'amenitat
Atrotinat, destarifat. Mancat de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament
Distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i el del dit índex posats tan separats com sia possible. [aprox. 13,5 cm]
1. Que li agrada molt eixir de casa. 2. Portella que dóna sortida a la teulada
Munyir. Llevar les fulles o fruits [olives] d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall
Ensordir. Un soroll molt fort, deixar (algú) com sord, no deixar-li sentir res més.
Despertat, espavilat. Que sap fer les coses i comportar-se de manera hàbil i intel·ligent.
Operació de traure l'aigua de l'arrossar per a calcinar o birbar el terreny i matar la brossa o els insectes
Torcamans. Eixugador. Drap que serveix per a eixugar plats, gots i altres utensilis
1. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut. 2. Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo. 3. Perdre la humitat, especialment per evaporació. 4. Buidar [un recipient] del líquid que conté. 5. Escórrer [o perdre] totalment la llet +una vaca, ovella, etc. 6. Liquidar, pagar totalment, [un deute, etc.])
1. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi. 2. Magre, escàs de carn. 3. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut: pa tot sol, sense companatge. 4. Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc. 5. Sequedat en la terra per falta de pluja
Conjunt de dues peces de goma o d'altra matèria elàstica, combinades de manera que passant per damunt les espatlles es subjecten per llurs extrems als botons de la part anterior i posterior de la colga dels pantalons i serveixen per a sostenir aquests i evitar que baixin
1. Embadalit mirant una cosa. 2. Captivat, enamorat d’una persona
1. Suspendre l'ànim en la contemplació d'una cosa. 2. Quedar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa
Que troba encisadora una persona o una cosa. Amb l'ànim suspés per la contemplació d'una cosa.
1. Omplir-se la terra de tolls d’aigua. 2 Amerar-se la terra
Embadalir-se. Quedar-se absort en la contemplació d’alguna cosa. Distreure’s d’allò que es fa i quedar-se bocabadat, amb l’ànim suspès, per a qualsevol ximpleria
1. Embafós -osa. Que embafa. [Embafar: a.- Llevar l'apetit o carregar l'estómac, un aliment, per excés de dolçor, de greix o d'espessor dels ingredients. b.- Molestar o cansar per l'excés d'artifici o la insistència. c.- Cobrir (alguna superfície), el baf, llevant-li la brillantor o la nitidesa. 2. Insuportable, pesat.
1. Llevar l'apetit, carregar l'estómac, un aliment, per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor. 2. Molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o la insistència. Cobrir [alguna superfície], el baf, llevant-li la brillantor o la nitidesa
1. Privat d'apetit per l'excés de menjar dolç o greixós. 2. Que està (una superfície polimentada) coberta de baf. 3. Satisfet de si mateix, presumit.
Abaltir. Endormiscar. Assolir un estat en el qual, sense estar adormit del tot, no s’és completament conscient de la realitat. Mig adormit.
1. Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte. 2. Cosa o munt de coses de gran volum
Paraula, frase o locució difícil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc, travallengua
Parlar d'una manera poc clara, confusament, deixant les coses a mitjan dir.
Enganyar a algú; embolicar-lo en algun negoci o afer perillós, poc convenient, que pot acabar malament.
1. Cosir provisionalment amb punts llargs la roba, pell, etc., per indicar la forma en què ha de cosir-se definitivament. 2. Projectar, preparar [una cosa sense acabar-la].
1. Envestida. Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc. 2. Envestida, atac violent
1. Absorbir (un líquid) un cos sòlid. 2. Amerar-se, impregnar-se d'un líquid. 3. Abstraure's, preocupar-se intensament per la faena que es fa. 4. Imposar-se a fons en un tema o en una matèria. 5. Fer que (una peça de roba) disminuïsca de volum.
1. Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 2. Boç. Aparell fet de corretges o de fils d'aram que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades.
Guarnir o revestir de boga a una cadira o a un altre seient
Bolquer. Peça rectangular de tela per a embolicar el cos i les cames de les criatures de pit.
Que té tendència a armar embolics. Que té el costum d'enredar les coses donant explicacions innecessàries o enganyoses
1. Embrollar, complicar. 2. Ficar a algú en assumptes o negocis compromesos o perillosos. 3. Enfarfollar-se. Entrebancar-se parlant. Dir coses sense solta, embolicades.
1. Untar o embrutar amb fema d’animal [bonyigos]. 2. Fer una cosa de pressa i malament
Rebordomir. Fer perdre la bondat, la innocència, la candidesa.
Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees
1. Calfar el cap [a algú] [amb alguna cosa] perquè la faça. 2. Ficar zitzània, mal, punxar. Induir [a algú] a tindre mala opinió d'una altra persona. Amotinar. Provocar [a algú] de paraula o d'obra per a fer-lo enfadar o produir-li una determinada reacció
1. Omplir de manera compacta, especialment posant-la tibant. 2. Menjar fora mida; omplir de menjar excessiu. 3. Inflar; augmentar de volum alguna cosa
1. Estendre's en branques, en diferent direcció. 2. Embolicar-se, algú o alguna cosa, entre branques. 3. Ficar-se o involucrar-se, una persona, en un negoci o assumpte compromés o difícil. 4. Ajuntar-se, un camí, un carrer, amb un altre, especialment el secundari amb el principal.
1. Velocitat adquirida; impuls que s’aplica a algú o a alguna cosa per imprimir-li una velocitat, un moviment, vèncer una resistència, etc. 2. Impuls o resolució amb què s'escomet una empresa o una acció.
1. Embolic, complicació, enrevessament, d'un assumpte, una qüestió, etc. 2. Engany. Persona mentidera o embolicaire. 3. Engany, acció embullosa, especialment en el joc
Que li agrada embrollar, que es complau a crear embrolles. Que Intentarenganyar (a algú) posant confusió, especialment jugant brut o fent trampes. També li agrada ficar-se en explicacions, consideracions o assumptes confusos i de difícil eixida.
1. Ennuvolar-se. 2. Embriagar-se. 3. Embullar-se, posar-se en situació difícil un assumpte
1. Ennuvolar-se. Cobrir-se de núvols, el cel, fer-se núvol. 2. Embriagar-se. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 3. Embolicar-se, un assumpte o una situació.
Desbaratafestes. Persona que interromp inoportunament una festa, una reunió o una activitat
1. Fartó. Que acostuma menjar molt i no engreixa proporcionadament. 2. Tartamut-uda. Que parla amb repeticions i interrupcions involuntàries
1. Embolicar. Fer que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament. 2. Desordenar, capgirar. 3. Embrollar; intentar d’enganyar posant confusió, especialment jugar brut, fer trampes.
[Generalmet es diu en plural: embuts]. Històries, romanços, embolics. Coses poc clares. Circumloquis o ambigüitats utilitzats per a no dir clarament una cosa.
1. Fer molts cèntims, especialment de manera poc honrada. 2. Guanyar diners en un negoci o en un joc
Que està excessivament vinculat a la mare, que no sap estar sense la mare, que té una gran predilecció per ella.
1. Untar amb mel, endolcir amb mel. 2. Fer suau o agradable (alguna cosa).
Dir coses que no són veritat, que no cal dir o que no tenen solta ni volta; ficar-se en afers comprometedors o inconvenients
Enverinar. 1. Donar un verí (a algú), matar o danyar per enverinament. 2. Posar verí (en alguna cosa). 3. Irritar (una llaga, una ferida). 4. Crear o causar discòrdia, enemistat. 5. Perdre la serenitat o la racionalitat que hauria de tindre.
1. Perseguir, encalçar, córrer (darrere algú o alguna cosa) per atrapar-lo. 2. Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa. 3. Perseguir amb intenció amorosa.
Acció d'embrutar, especialment amb una substància pastosa o viscosa, o amb un tint.
1. Embrutar d’un líquid espès o de pasta clara; d'una viscositat enganxosa. 2. Pegar una passada d’algeps o de mescla amb el palustre [paleta triangular que gasten els obrers] a una paret. 3. Pegar una passada de cal a la paret per emblanquinar-la. 4. Embolicar i marejar en un afer
Aturar, impedir, l’avançament, la marxa (d’un afer, d’una empresa, etc.), l’actuació (d’algú).
Empantanada. Aturat, impedit d'avançar o d'obrar
Alimentar (una persona o un animal) ficant-li el menjar a la boca.
Engolir-se: 1. Menjar àvidament i abundantment. Fer arribar quelcom a l’estómac sense mastegar. 2. Creure's amb facilitat alguna cosa. 3. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 4. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
1. Empalustrar. Embrutar, especialment amb una substància pastosa o viscosa, o amb un tint. 2. Fer les coses malament, d'una manera grollera
Dir coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
1. Cobert de pedra. Paviment de pedres. 2. Ple, farcit. 3. Plat d’arròs i fesols típic de la Vall d’Uixó [Castelló]. “Empedrao”
1. Endurit. 2. Dur, insensible. 3. Que té un costum o un vici molt arrelats.
1. Endurit. Terreny dur, de mal conrear. 2. Insensible. Que no sent, faltat de sensibilitat.
Idear, imaginar-se, forjar una cosa [projecte, mentida, contarella, etc.]
Embriagar-se. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
Vestir (a algú) amb vestits i abillaments elegants, que facen goig.
Que malalteja, indispost. Estar empiocat [o pioc]: No trobar-se prou bé, sentir-se un xic malalt
1. Enutjar, irritar. 2. Destorbar, incomodar, molestar, importunar. 3. Engaldir, engolir amb voracitat. 4. Beure alcohol en excés, emborratxar-se. 5. Creure ingènuament.
1. Ajuntar les potes dels conills caçats per poder-los dur o tenir penjats. 2. Enllaçar dues cordes o altres coses per llurs caps o extrems. 3. Casar-se, unir-se en matrimoni.
Empastre. Preparació medicinal d'ús extern consistent en una substància pastosa que s'estén sobre un drap que s'adherix a la part del cos sobre la qual s'aplica.
Plujós; dit del temps, de l’indret, etc., abundant en pluges.
Empindongar. Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
Empindongat-ada. Que va molt mudat o excessivament arreglat amb vestits i abillaments elegants, que facen goig
Embrutar. 1. Fer brut (a algú o alguna cosa). 2. Tacar (l'ànima, la noblesa o la fama) amb vicis o accions indignes. 3. Agafar, un assumpte, un mal aspecte. 4. Actuar, una persona, sense escrúpols en un assumpte, obtindre un interés o un lucre indegut.