1. Acció o efecte d'escurar. 2. Conjunt d'objectes bruts que s'han d'escurar o que ja estan escurats. 3. Conjunt de plats, gots o olles utilitzats en la cuina o en el menjador
1. Vaixella de joguina. Reproducció a escala reduïda d'atifells d'ús domèstic [plats, gerres, perols], amb què juguen els xiquets. 2. Mercat especialitzat en objectes de fang i de ceràmica
1. Pica de pedra, poc fonda, on hi ha els gibrells o conques que serveixen per a escurar els plats i altres objectes de la cuina. 2. Persona que escura pous, canals o sèquies
1. Netejar [els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de menjador]. 2. Netejar [un receptacle o un conducte] traient-ne els residus adherits a les parets per la substància que ha passat per allí. 3. Llevar-se alguna molèstia de la gola tossint. 4. Buidar completament [un recipient] de menjar o de beguda. 5. Consumir completament
1. Desfreixurar. Treure la freixura o les entranyes (especialment els pulmons) d’un animal. 2. Per extensió, matar. 3. Esforçar-se excessivament, cansar-se molt.
1. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 2. Esgarrar. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró
Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola cridant excessivament
Dragó. Rèptil saure [Tarentola mauritanica], de cos escamós i de color gris amb taques fosques, d'uns quinze centímetres de llargària i amb una formació adhesiva en els dits
Malfeiner, un peresós, que fuig de la faena, que li agrada estar sense fer res
1. Arrap fet en la pell. 2. Esgarró, tros esgarrat, especialment en una tela
1. Esquinçat, estripat. Fet a trossos. 2. Esparracat, vestit de parracs. Persona mal vestida, de pocs recursos econòmics
Acte i efecte d'esgarrifar; tremolor amb impressió de fred; estremiment causat pel fred, per la febre, per una emoció molt forta
1. Eriçar, aborronar, per efecte del fred, de la febre o d'una emoció intensa. 2. Commoure intensament l'ànim. 3. Produir [un soroll estrident] una sensació d'esmussament en les dents. 4. Avalotar, escandalitzar. 5. Esvarar, un vehicle, i desviar-se lateralment
1. Ferir superficialment la pell o altra cosa fent-hi un tall prim i de poca profunditat. 2. Arrapar. Esgarrapar, fregar amb les ungles. 3. Obtindre [alguna cosa], especialment per mitjans il·lícits o poc delicats
1. Tall fet esgarrant, especialment en una tela. 2. Excés, despesa desmesurada. 3. Cosa mal feta. 4. Esquinç, estripadora. Torcement violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres musculars
1. Descalçar [a algú que ens va davant] xafant-li el taló per darrere. 2. Seguir [a algú] molt de prop
Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia o sorpresa que torba profundament
1. Sobresaltat, espantat. 2. Que no té [un color] intensitat, difuminat
Deixar anar arrossegant per un sòl llis. 2. Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Desfer de gra en gra; treure els grans a una cosa que els conté o que n'és formada. 2. Esbrinar, adquirir coneixença detallada d'una cosa
1. Mirada, ullada. Mirada, cop de vista; allò que es pot veure amb una ullada. 2. Forma de mirar, expressió dels ulls. 3. Aspecte; manera de veure's una cosa. 4. Semblança, aspecte en què una persona o cosa sembla a una altra. 5. Consideració, esment a veure les coses. Atenció que es dedica a una persona o a una cosa per raó de la seua importància. 6. Relació. Pel que fa. Pel que es referix a
1. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. 2. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 3. Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte. 4. Esgarrar. Fer a trossos un teixit, un paper, la pell d'un estiró.
1. Petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc. 2. Xicoteta porció d'una cosa. 3. Cosa o persona molt menuda
1. Fer esguits. [Esguit: Esquitx; petita quantitat d'aigua, de fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.]. 2. Banyar o embrutar d'esguits. 3. Arrosar, arruixar, banyar. 4. Tacar, macular. 5. Entregar [alguna cosa, especialment diners], sense tindre'n ganes
Que esguita. [Esguit: Quantitat reduïda d'un líquid o d'una substància semilíquida que es desprèn d'alguna cosa o s'escampa a una certa distància a conseqüència d'un colp o d'un moviment violent. 2. Bròfec, repelenc, aspre
1. Perdre l’equilibri en xafar una superfície banyada, llisa o greixosa. 2. Incórrer en una falta moral o faltar a una obligació
1. Facultat d'estimar o calcular [la vàlua, la quantitat, la direcció, la distància, etc.] a palpes. 2. Aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure o atendre. 3. Seguretat o fermesa en la mà per a executar una acció que requereix precisió. 4. Trellat, seny en el govern i la direcció d'un assumpte. 5. Força, coratge
1. Fer torteres o marrades; desviar-se del camí. 2. Passar-se’n. Excedir-se, especialment en el parlar
1. Cura, atenció. 2. Menció; al·lusió a una cosa recordant-la. 3. Record, memòria)
Mencionar. Recordar, fer present a la ment una persona o una cosa. 2. Adonar-se, formar-se idea. 3. Citar, anomenar
1. Aplicar-se atentament a fer les coses bé. Millorar [alguna cosa] llevant-ne les imperfeccions, els defectes o les equivocacions. 2. Corregir. Suprimir, rectificar, advertir, reprendre, castigar els errors, defectes o conductes equivocades. 3. Referit a la roba que està molt usada i a punt d’esgarrar-se
Persona que esmola, fent agut el tall o la punta [d'una ferramenta, una arma, etc]
1. Fer agut el tall o la punta [d'una ferramenta, una arma, etc]. 2. Gastar (una cosa) a causa d'una fricció contínua. 3. Fer més aguda o més perspicaç (una facultat sensitiva o anímica)
1. Esmolador -a. Persona que té per ofici esmolar ganivets i altres eines. 2. Es diu quan un xiquet és molt revoltós. 3. Persona molt llesta, espavilada
1. Mancat aparentment de vida; que ha perdut la vitalitat. 2. Mancat de vivesa, d'agudesa, d'energia
1. Retallar les parts sortints d'una cosa. 2. Retallar la vora d'una cosa de manera que formi un entrant; fer més corb o més entrant el tallat d'una peça de roba, especialment en la part del coll, de l'aixella, de les mànegues. 3. Tallar els caps de branca o brancons d'un arbre. Retallar les murteres dels jardins per igualar ne el perfil
1. Fer passar esvarant per una estretor. Fer anar llis. 2. Anar-se'n lliscant per una estretor. 3. Anar-se'n d'amagat, com insensiblement, o burlant la força que s'hi oposa. 4. Esllavissar-se un terreny o paret. 5. Abstindre's d'intervindre en el tema que es tracta. 6. Munyir. Traure la llet [d'una femella] prement-li la mamella. 7. Collir fruits, fulles o flors cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d'aquella.
1. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident. 2. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma. 3. Fer menys viu o menys penetrant
1. Raspall. Utensili format per un gran nombre de cerres, crins o brins rígids, fixats a una base de fusta o d'algun altre material dur, amb o sense mànec, que serveix per a netejar, fregar alguna cosa o pentinar-se, entre altres usos. 2. Persona que es dedica a espalmar
1. Fregar amb un raspall per llevar la pols o brosses de la roba, de les sabates, etc. 2. Netejar de brosses el caixer d'una sèquia, o del cavalló o el marge, la part o galta que recau a la finca. 3. Netejar i cobrir d'una capa de seu o de quitrà [el fons o el buc d'una embarcació]
Aüixar. Fer fugir [els animals] amb crits i gestos d'amenaça. 2. Causar espant, por 3. Admirar profundament
Escarafalls. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús davant algun fet, una reacció que hom expressa verbalment amb paraules i físicament amb movent de les mans o posant carasses
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de tela grossa, empenya feta amb vetes i generalment amb dos vetes que es lliguen al turmell o també amb tela grossa
1. Colp pegat amb una espardenya. 2. Paraula o expressió que diuen els valencians quan parlen una llengua que no dominen, especialment el castellà, o paraula o expressió usada pels qui no dominen el valencià quan intenten parlar-lo. 3. Guisat fet amb anguiles i altres ingredients com ara conill, pollastre, ànec, caragols, ou o creïlles
1. Caminar molta estona calçat amb espardenyes. Per extensió, caminar, anar a peu. 2. Anar els polítics de casa en casa a sol•licitar els vots dels electors
1. Fer-se mal en un bac, en un accident. 2. Posar-se en mal estat, una cosa, inutilitzar-la. 3. Alterar el bon estat, la bona marxa [d'algú o d'alguna cosa]. 4. Esllomar. Malalt de desviació de les espatlles o de l'espinada.
1. Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc. 2. Avivar l'enteniment, l'enginy [d'algú], fer tornar espavilat. 3. Animar, deixondir, avivar, llevar la son. 4. Castigar per fer entrar en raó, per corregir.
1. D'enteniment viu, despert. 2. Desaprensiu, aprofitat
1. Indagar minuciosament. 2. Prendre [les coses, sobretot coses de menjar] d'una a una o a miquetes. 3. Espigolar. Collir o plegar [els fruits que han quedat en el camp després de la collita general]
Candela, antigament feta d'esperma de balena i de seu o d'estearina, normalment curta i grossa, d'ús generalment domèstic
1. Esqueixar [una branca d'un arbre] pel pes d'un excés de collita, de neu o per una ventada. 2. Fer penques [d'una cosa], esguellant-la longitudinalment. 3. Tallar a penques [un pimentó, un tros d'abadejo, de cansalada]
1. Penjar-se d'un lloc determinat amb les mans, suportant tot el pes del cos amb aquestes. 2. Descendir del seu nivell natural, alguna cosa. 3. Agafar-se d'algú o d'alguna cosa per a recolzar-s'hi
Estripar, espatllar, malmetre, trencar, destrossar o fer malbé [especialment la roba]. 2. Fer mal [a algú]. 3. Deteriorar la salut o l'aspecte físic [d'una persona]
Dispersat, escampat, separat del lloc on estava o on hauria d'estar
1. Excitar-se en grau molt alt; manifestar gran excitació. 2. Posseït per un esperit maligne
1. Esclat de claror. 2. Esclafit. Soroll sec, com de cosa que esclata. 3. Arruixada. Xàfec, pluja forta i de poca durada. Espetec d'aigua. 4. Colp violent, galtada
1. Esclafir. Fer un espetec o espetecs. 2. Xocar violentament, estavellar-se
1. Part llenyosa interior de la panolla de blat de moro després de desgranada. 2. Flor que ix en el cap del tronc de les cols i altres hortalisses, una vegada complit el seu cicle vegetatiu. 3. Massís ixent de pedra, de formigó, de fusta o metàl•lic construït perpendicularment a la vora d'un riu o de la mar per a protegir els marges o modificar la direcció del corrent
1. Oprimir; exercir pressió tot al voltant o en costats diferents d'alguna cosa. 2. Moure o tractar de moure [a algú o alguna cosa] exercint pressió. 3. Fer pressió [sobre algú] perquè faça alguna cosa
1. Obertura molt estreta feta a un mur, porta, etc., per la qual es pot mirar cap a fora i llançar projectils sense gaire perill d'esser ferit pels de fora. 2. Forat del rusc, per on hi entren i en surten les abelles. 3. Reixeta de la porta, foradet circular per a veure qui toca a la porta
Despitralat -ada. Amb la roba descordada, despassada i mostrant el pit
1. Tindre fluix d'orina. Mullar amb la pròpia orina. 2. Sortir a broll un líquid
1. Netejar de puces o de polls. 2. Mirar, observar atentament i minuciosa. 3. Furtar amb manya i dissimuladament
1. Llevar els polls; netejar de polls el cap. 2. Treure les branquetes seques dels arbres, o els brots sobrers dels ceps. 3. Esporgar [ceps]
Instrument que consisteix en un manoll de tires de drap, de pell, etc., enganxades en un mànec de fusta, amb què es piquen els objectes empolsats per a llevar-los la pols
1. Netejar de pols [alguna cosa], especialment fregant-la o donant-li colps. 2. Sacsar [alguna cosa] per a fer-ne caure allò que s'hi ha adherit, que en penja, etc. 3. Traure's de damunt [algú o alguna cosa] que molesta. 4. Agitar els animals les extremitats [cames, ales, etc.] per netejar-se, orejar-se, gratar-se, etc. 5. Traure els diners [a algú]. 6. Pegar. Fer que algú reba [un colp o algun tipus d'impacte]
1. Acte i efecte d'espolsar. 2. Reprensió severa. 3. Arruixada, pluja forta i sobtada de poca duració. 3. Pèrdua de diners en el joc. 4. Palissa. Sèrie de colps pegats a algú. 5. Derrota contundent que algú pateix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament
1. Costat d'un llit. 2. Espai que hi ha entre el costat del llit i la paret de l'habitació. 3. Marge de terra o pedra que impedeix que les terres d'un bancal es desplacin
1. Desmorrellar. Trencar la vora d'un recipient o altre objecte. 2. Perdre alguna dent, de manera que quedi un buit en la dentadura
1. Mena de senalla planera d'espart, que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa. 2. Recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la pasta d'oliva per premsar-la
1. Partícula incandescent que es desprén d'un cos encés o que sorgix de la fricció de dos cossos. 2. Descàrrega brusca i transitòria, de curta duració, que es produïx entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l'aire, i entre els quals existix una elevada diferència de potencial. 3. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta. 4. Porció molt xicoteta d'una cosa. 5. Persona espavilada.
1. Llançar espurnes. 2. Centellejar, alguna cosa, com si llançara espurnes. 3. Plovisquejar. Caure una pluja fina.
Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que porten penjades pel coll els bous, cabres i altres animals que guien un ramat
1. Conjunt d'esquelles. 2. So d'esquelles. 3. Esquellotada. Soroll que es feia amb esquelles, corns o llandes davant de la casa d'un viudo el dia que es tornava a casar. 4. Ovella o cabra que porta l'esquella i serveix de guia al ramat
1. Esquella gran. Espècie de campana gran que es posa en el coll dels caps de bestiar que guien un ramat. 2. Esquellada. Soroll que es feia amb esquelles, corns o llandes davant de la casa d'un viudo el dia que es tornava a casar
1. Menjar o artifici, sovint enverinat, que s'utilitza per a atraure peixos, aus, etc. 2. Allò que atrau, que excita el desig. 3. Bossa, canó o altre recipient on els fumadors estotjaven l'esca, la pedra de foc i el foguer
1. Fragment agut que es desprèn d'un cos dur en rompre'l. 2. Punta o ascló d'alguna cosa [especialment de fusta] que es pot clavar en la carn. 3. Clevill. Obertura allargada, estreta i no uniforme, més o menys profunda, com les que es fan en una superfície o en certs cossos sòlids
1. Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida que cal. 2. Molt prim, que no s'ha desenrotllat normalment, raquític. 3. Avar, mesquí. 4. Que denota falta de generositat
Esgarrar. Rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc., amb una estirada. 2. Deteriorar una cosa per l’ús
Desclafollar. Llevar el clafoll [a certs fruits: ametlles, nous] trencant-los.
1. Clavar, introduir profundament. 2. Encallar, ficar dins d'un lloc d'on és difícil eixir. 3. Trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció. 4. Lligar a una estaca, especialment lligar [un animal] a una estaca clavada en terra o en una paret. 5. Cobrar molt car en un establiment comercial. 6. Menjar-se amb delit alguna cosa
1. Escarada, treball a preu fet, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta i no a tant per unitat de temps. 2. Té també el sentit figurat de fer alguna cosa de pressa, sense descans, per a acabar prompte
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col·loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa
1. Apuntalar. Sostenir alguna cosa amb estalons. [Estaló: Pal bifurcat en un dels seus extrems que serveix per a sostenir les branques dels arbres, armar parrals, etc.]. 2. Fer desprendre del peu d'algú la sabata o un altre calçat xafant-li-la per darrere. 3. Seguir algú molt de prop, encalçar molt de la vora.
Sutja. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum