Cop que es dóna amb el dit del mig, disparant-lo amb força després de tenir-lo aturat pel dit polze
1. Mena de maleta o sarró. 2. Panxa, en llenguatge familiar. 3. Cavitat on s'agafa o subjecta una cosa. 4. Presó, en llenguatge familiar. 5. Gresca, xerrameca, soroll de gent. 6. Home molt xerraire, que enraona massa
1. Cadena de flors o de fullatge trenat, que es penja com a adorn. 2. Diadema. 3. Allò que circueix una cosa a manera de corona. 4. Desordre
Eina de fuster, semblant de forma i d'ús a un ribot, però molt més grossa i amb una ansa o agafador per a la mà
1. Cama. Extremitat inferior d'un home o animal des del genoll fins al turmell. 2. Cagar-se en garres: Acovardir-se, sentir molta por. 3. Caure garres avall: Desagradar, desplaure. 4. De la garra curta: De poca estatura. 5. Deixar de la garra [un assumpte]: Abandonar-lo
[usat generalment en plural],. Gargot, taca de tinta o ratlla informe d'escriptura. Traç imperfecte, de lletres escrites sense habilitat
Tros de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal
1. Gat. 2. Crit propi del gat o semblant al crit d'aquest animal. 3. Crit de la guatla. 4. A garrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra
1. Part del membre inferior dels humans i de certs animals que va del genoll al peu. 2. Tros de carn de bou o de vedella que correspon a la part posterior de la juntura de les potes de darrere. 3. Persona que té les cames curtes
1. Turmell. 2. Part inferior i posterior de la cama, on esta s'articula amb el taló. 3. Part inferior de la pota de darrere d'un quadrúpede, entre la canya i la peüngla. 4. Part inferior de la cama, d'un pernil, etc. 5. Genoll del porc. 6. Esperó de gall. 7. Capoll de l'olivera. 8. Esguit de fang o taca de brutícia en la part inferior del vestit o del calcer
1. Pinyol o llavor de garrofa. 2. Persona molt menuda. 3. Coàgul, grum
Persona poc neta que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts
Lligacama. Cinta de teixit elàstic que serveix per a subjectar els calcetins a la cama o les calces a la cuixa
1. Que té bones garres. 2. Tort de cames, que en caminar es topa dels garrons, amb la convexitat mirant cap a dins
Persona molt interessada, que no dóna res a ningú i que vigila la manera de treure profit d’allà on pot
Deformar una cosa torcent-la o encorbant-la, especialment per contracció o a causa del pes
Garsament. Biaix, desviació de la línia recta d'un objecte, especialment de fusta, que abans era dret
1. Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats. 2. Embriaguesa. 3. Deixar-se els pèls en la gatera. Passar per un perill imminent
1. Atifell. Utensili, objecte d'ús manual. 2. Recipient fet d'obra, de metall, de fusta o d'un altre material, destinat a contindre alguna substància, o a servir com a recipient de cuina
Barallar-se de paraula o a tocs [a arraps], sense fer-se gaire mal
Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats
1. Fang clar i fons. 2. Fang que cobreix un camí o un carrer. 3. Part de la porquera on els porcs deixen els excrements. 4. Resultat d'un treball mal fet; empastre. 5. Situació embolicada, complicada, de la qual és difícil d'eixir
Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta alegria
Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred
Clau curt i gruixut, i amb la cabota grossa, que serveix per a clavar tela damunt fusta i per a subjectar els cèr cols dels barrils o bótesa
1. Braçat. Feix de coses [llenya, herba, espigues, etc.] que es pot portar amb el braç. 2. Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a ser cremat i servir de femada al camp. 3. Gran quantitat
1. Feix xicotet de blat o branquillons. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba. 2. Gran quantitat, muntó. 3. Capçana redona de palla que serveix de coixí per a portar alguna cosa damunt del cap
1. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba. Hi ha una expressió que diem quan dues persones fan bona parella: Fer bona gavella. 2. Gran quantitat
1. Caixó de fusta o de goma quadrangular amb les parets inclinades, que els obrers empren per a pastar-hi la massa d’obra. 2. Ferrada de fusta o de llauna, de forma cilíndrica o lleugerament cònica invertida, per a tenir-hi aigua. 3. Recipient de fusta quadrangular, amb uns mànecs per a portar-lo a manera de baiard, que s'utilitza per al transport de pedra o de terra. 4. Calaix d'escriptori que servix per a posar-hi documents, cartes o altres coses que es volen tindre a mà
1. Rosada blanca. Gelada, aigualera glaçada. Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes
1. Lloc on la neu no es fon en tot l'any. Massa de gel acumulada en les zones altes de les muntanyes, per davall del límit de les neus perpètues, i que pot fondre's en un estiu sec i calorós. 2. Gelada, aigualera glaçada. 3. Lloc on es guarda la neu. 4. Habitació molt freda
1. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. So semblant al gemec humà que és produït per un animal o per alguna cosa inanimada
1. Fer gemecs. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. Sentir-se oprimit
1. Teixit carnós que cobreix la part alveolar de les mandíbules i adhereix al coll de les dents. 2. Part de les tapes que, en un llibre relligat, sobreïx respecte als fulls. 3. Regruix que es forma en la soca d'una surera, al llarg del tall que queda de dalt a baix quan es pela, i que serveix per a facilitar la pelada següent. 4. Regruix dur que fa la pasta de farina quan encara no està ben fermentada
Gent dolenta o baixa, de la pitjor classe, menyspreable
1. Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc. 2. Got alt amb ansa
Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.
1. Colp pegat al cap amb la mà tancada, pegant de raspalló amb els nucs dels dits. 2. Persona queferosa, de mal caràcter
Persona que varia fàcilment d'opinió, de partit, d'amistats, etc.
1. La colga o doblec que es deixa a la part superior del llençol en fer el llit. 2. Punt en què s'eixampla un camí estret i on els vehicles poden girar. 3. Part d'un camp que ha de llaurar-se de través perquè la rella no ha pogut llaurar-la de dret. 4. Girada de peu. Torciment del peu
Prolongació de les naus laterals d'una església per darrera l'altar major, al llarg de l'absis, fins a unir-se ambdues naus
1. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça. 2. Emetre un so intentant parlar
1. Pa de terra compacta que s'alça cavant, llaurant, etc. 2. Pa de terra compacta i endurida per la humitat, formant una crosta planera. 3. Massa formada per aglomeració o condensació de diverses parts. Gleva de remolta o de pinyol: massa de pasta i pinyol d'oliva treta de l'esportí on ha estat premsada. Gleva de calç: crosta de calç despresa d'un emblanquinat. Gleva de mal: crostera
1. Massa compacta en general. Comprar llenya a gleva: comprar els arbres de tota mena, des d'una certa mida i edat, pagats no a tant cada un, sinó fent un capmàs del total. 2. Bufetada, cop a la cara. 3. Coàgul, grum. 4. Extensió de terra conradissa tota afegida, sense solució de continuïtat. Serf de la gleva: vassall afecte a una propietat i que era venut amb ella
1. Porció d'un líquid que es beu en una sola engolida, que cap d'una vegada en la boca. 2. Xicoteta quantitat de beguda. 3. Intermitències. 4. Parlar molt i atropelladament
Acció de glopejar. Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
1. Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses. 2. Passeig públic, generalment en una placeta circular, adornat amb arbres, flors o fonts
1. Monyica. Braó, articulació de la mà amb l'avantbraç. 2. Avantbraç; part del cos compresa entre el colze i la mà
1. Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que desitgem o pel fet mateix d'obtenir el bé desitjat. 2. Fer goig [a algú, alguna cosa o algú]: Desitjar-lo. Causar, algú o alguna cosa, satisfacció per la seua bellesa o la seua abundància. 3. Faena feta fa goig: S'usa per a indicar que convé fer la faena prompte per a evitar imprevistos d'última hora
1. Apetit desordenat de menjar i beure. 2. Fartó, golafre. Fer gola [a algú, alguna cosa, especialment de menjar]:Fer-li goig, despertar-li l'apetit. Criar teranyines en la gola: Menjar massa poc. Pecat de gola, Déu el perdona: S'usa per a indicar que els excessos en el menjar i el beure no es consideren faltes greus. 3. Obertura i passatge d'entrada. Fosc com una gola de llop: Molt fosc, tenebrós. 4. Amb la fel a la gola: Manifestant odi o malvolença
1. Mal de gola: Angina. Inflamació total o parcial de l'istme de la faringe. 2. Mentir per la gola: Mentir descaradament. 3. Tindre la mort a la gola: Estar molt pròxim a la mort. 4. Vindre el rot a la gola [a algú]: Vindre-li a la memòria o a la boca un pensament quan ja ha passat l'oportunitat
Fartó. Dominat per la gola, que té gola tothora, que menja molt, d'un apetit insaciable
Andana situada en la planta més elevada d'una casa. Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.
Conjunt de dues peces de metall, una de les quals va ficada a la branca d'un portal i té un piu que entra dins l'ull de l'altra peça, fixa a una fulla de porta, i serveix per a sostenir aquesta permetent-li d'obrir-se i tancar-se
1. Clot profund en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí, sia encalmant-s'hi. 2. Estany de muntanya relativament xicotet
1. Gargamella, part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. 2. Bassa grossa i pregona, en un riu, on l'aigua és quieta o marxa a poc a poc. 3. Remolí format en una massa d'aigua
Ser mort, estar en el cementiri. 2. Fer el gori-gori: Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant
Gola, gargamella. Part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. 2. Gana de menjar, capacitat per a engolir. 3. Alegria bulliciosa, diversió
Erupció que surt a la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor, sovint causada per la suor
Porcellet, porquet. Porc menut. 2. Brut, porc. 3. Dit últim, el més menut de la mà
Grum menut de brutícia que es forma en la pell o apilotament de teixit que es forma en la llana, generalment per fricció
1. Piu o tija posada a l'extrem d'un eix, d'una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix. 2. Gorrer, que gorreja. Menjar i beure a costa d’altres
1. Caseta on habita el gos. 2. Lloc on es tanquen els gossos agafats pel caner. 3. Peresa, malfeineria, poques ganes de treballar
1. Moneda de cinc cèntims. 2. Ventrell del porc farcit de carn. 3. Planta herbàcia anual [Antirrhinum orontium o Misopates orontium], que creix en els prats secs i en els conreus de secà.
Plovisqueig. Precipitació en forma de gotes menudes i nombroses
Ploviscar. Ploure de forma lleugera, a gotes menudes i nombroses
1. Dona que li agrada manar. 2. Majordoma. Treballadora del servici domèstic que s'ocupa del govern econòmic d'una casa i de supervisar les faenes d'esta. 3. Dona que té al seu càrrec el personal de servicis en un hotel
1. Túnica llarga fins als peus, que portaven antigament els homes i també les dones, i especialment els consellers i regidors. 2. Ser una persona poc disposada, poc feinera i grandassa
Gramòfon que té la trompa acústica en l'interior de l'aparell, es pot tancar com una caixa i és fàcil de transportar
1. Persona adulta que, a pesar de la seua grandària o dels seus anys, es comporta com una criatura. 2. Es diu a u que no fa res perquè és malfeiner o immadur
1. De color roig fosc. 2. Arribat a la creixença completa; d'edat adulta, i principalment que passa de mitja edat
Erupció cutània en forma de granets petits i nombrosos
1. Garbelladura. Pedretes o pallús que queden en el garbell per no haver passat pels forats, després de garbellar-los. 2. Grans seleccionats, els més grossos i sencers de l'arròs, després de la molta. 3. Despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen. 4. Pedreny menut, que no serveix per a edificar o que ha de barrejar-se amb ciment per a esser utilitzable
1. Quantitat de coses soltes que caben dins de la mà tancada. 2. Quantitat de coses soltes que caben dins de les dos mans. 3. Colp pegat amb la mà. Acte d'agafar fortament amb la mà. 4. Conjunt, quantitat considerable. A grapats: En abundància. Un grapat [de]: Una quantitat considerable [de]. 5. A grapats: De pressa i de qualsevol manera
1. Gibrella de terrissa o de metall per a rentar-se cara i mans. 2. Cassola de terra. 3. Llibrella. Llibrell, generalment de dimensions més grans
Espanta criatures. Personatge fantàstic, usat per a fer por als xiquets, que suposadament els segrestava per a matar-los i utilitzar el greix del seu cos amb finalitats terapèutiques
1. Part anterior de les extremitats posteriors dels quadrúpedes situada entre la cuixa i la cama. 2. Persona extremadament prima. 3. Qui va fet un desastre
Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Cassola plana, de forma oblonga i de poca fondària, que serveix per a coure guisats greixosos, especialment gallines o galls d’indis. 2. Guisat en què predomina com a condiment el greix, i que sol coure's al forn
1. Floc de cabells desordenats, que cauen a la cara separats dels altres. 2. Estar [o anar] a la grenya: Barallar-se, renyir
1. Cridòria, tabola, gatzara. Diversió sorollosa. 2. Baralla, avalot, discussió