1. Formigueig. Experimentar, una part del cos, una sensació anàloga a la que produirien les formigues caminant sobre la pell. Rampa, paràlisi dolorosa d'una part del cos per interrupció transitòria de la circulació. 2. Moure's, una multitud, de persones o d'animals
1. Allò que es cou d'una vegada en el forn. 2. Promoció, conjunt de persones que han obtingut simultàniament un títol, que han ingressat ensems en una corporació, etc.
1. Proveir, dotar d'allò que es necessita o convé tenir. 2. Lliurar en quantitat suficient una cosa, venent-la, donant-la, produint-la, etc.
1. Eina que té tres o quatre pues i serveix per carregar herba o per dur-la. 2. Utensili constituït per una peça de ferro en forma de U fixada en l'extrem superior d'un pal, que s'utilitza per a penjar i despenjar objectes situats a una certa alçària
Peça xicoteta de perruqueria, en forma de U, formada per un fil d'aram doblegat pel mig, que s'utilitza per a subjectar els cabells
Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra
1. Barra de ferro o de fusta doblegada que serveix per a remenar i esclafar l'abeurall dels porcs. 2. Pala de ferro per a remenar les brases i arreplegar la cendra. 3. Forrellat. Mecanisme per a tancar portes o finestres format per una barreta de ferro amb un mànec, que es fa córrer entre les anelles d'un suport perquè s'encaixe en un forat del bastiment o en una altra anella
Foscor. Falta de llum o de claror, generalment durant la nit. 2. Brutícia dels bucs d'abelles
Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar
1. Cementiri. Lloc destinat a soterrar els morts. 2. Furgar; alçar o remoure la terra amb el morro
Soterrador -a. Persona que cava les fosses i es dedica a soterrar els morts
1. Au aquàtica robusta [Fulica atra], d'uns 38 centímetres de llargària, plomatge negre amb una placa còrnia de color blanc en el front i potes verdes, freqüent en les vores dels llacs i dels aiguamolls. 2. Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal. 3. Persona covarda. 4. Bassal d'aigua o de fang. 5. Fer fotja: fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament
1. Fer l'acte sexual. Copular. 2. Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc. 3. Prendre, robar, etc. 4. Escarmentar. 5. Riure's, burlar-se. 6. Molestar, perjudicar, etc. 7. Experimentar intensament una sensació desagradable, roïna, etc. 8. Llançar, tirar bruscament. 9. Caure algú
1. Partir, anar-se'n, fugir. 2. Pegar, aplicar brutalment, un colp, una espenta, etc. 3. Posar, col·locar, aplicar, ficar. 4. Iniciar una acció. 5. Menjar, beure. 6. Causar a algú un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 7. Malalt. Estar fotut: no trobar-se bé, estar fet malbé
1. S’usa per expressar enuig, cansament, fracàs o fins i tot indignació. Difícil, estrany. 3. Que s'ha trencat o deteriorat
Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
1. Molt sensible al fred. 2. Calfred. Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Persona que n’afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure’n algun profit. Adulador abjecte
1. Lligament membranós que subjecta la llengua per sa part inferior. 2. Lligament que uneix el prepuci amb el glande
1. Anar sovint; concórrer assíduament [a un lloc, a visitar algú]. 2. Tindre tractes [amb algú], relacionar-s'hi. 3. Practicar amb freqüència [alguna cosa]
1. Temps fresc. 2. Fred moderat, temperatura agradable quan hom té calor. 3. Xarrada, expressió desenfadada i desagradable. 4. A la fresca: En un lloc fresc, generalment al carrer, quan fa molta calor. 5. Prendre la fresca: Posar-se en un lloc fresc quan fa molta calor
Temps fresc moderat però amb sensació poc intensa i agradable
1. Decepció de qui no pot haver-hi allò que desitja, especialment si està acostumat a obtenir-ho. 2. Desfici. Agitació causada per un mal físic o moral, per una passió que despaciencia o per un desig violent. 3. Picor. Sensació corporal molesta, especialment en la pell, que incita a rascar-se
1. Plat gran, ovalat, de fons pla i amb una vora de tres o quatre dits d'alçada, que s'usa per a servir en taula els aliments guisats. 2. Utensili amb tapadora per a portar el menjar fora de casa
Cara principal d'un edifici. Paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general
Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, i clavades o empernades de manera que serveixen de sosteniment i d'articulació a una porta, finestró, tapadora o altra cosa que hagi de formar un angle d'obertura variable. 2. Articulació. Zona d'unió, mòbil o fixa, entre dos o més ossos
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir
Fugida. Acció de fugir. Deixar d'assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec[fer fugina].
1. Olor; sospites, indicis perceptibles. 2. Cosa vana, llenegable, que només té aparença. 3. Pretensions de qui es pensa que és més que l’altra gent
1. Reprendre, bonegar. 2. Remugar, marmolar, dir entre dents
Furó. Persona viva, que tot ho remena, que es fica en les coses dels altres i que tot ho sap o vol saber
1. Excavar la terra amb el morro, com fan els porcs i altres animals. 2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó o altre instrument. 3. Tocar algú o alguna cosa amb un bastó o altre instrument llarg. 4. Incitar; procurar activament que algú faci tal o tal cosa. 5. Ficar-se en un lloc, en un assumpte, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui
1. Persona ficadissa, que es posa en les coses d'altri. 2. Persona que molesta, enguiscador, que incita o estimula la baralla
Intentar saber o descobrir amb habilitat tot el que passa. Preguntar coses indiscretes per intentar treure coses amagades o adquirir notícies secretes
1. Roín. De baixa qualitat, el rebuig. 2. Embriac -aga. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Dotorejar, tafanejar. Exercir, algú, la curiositat [en coses que no li importen, en els assumptes dels altres]. 2. Fossar. Furgar, alçar o remoure un animal [la terra] amb el morro. 3. Remoure el menjar que té u al plat perquè no li agrada o perquè ja no té més gana i per tant, menjar-ne poc
1. Fer de fuster. 2. Treballar la fusta. 3. Estellar, tallar la fusta pel llarg, amb la destral o aixol
1. Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l'objecte que s'està treballant, etc. 2. Grapa que es gasta per a aproximar els extrems d’una ferida. 3. Fil d'aram o vareta que es fixa a un objecte i que serveix per a unir-lo o subjectar-lo a un suport. 4. Peça de metall o plàstic encorbada que es posen els ciclistes per a subjectar els camals dels pantalons llargs i no embrutar-se'ls
Ocell de la família de les fringíl•lides, espècie Fringilla serinus, que és molt petit, de color groc verdós, fa el niu en els arbres, especialment alzines i pins, s'alimenta de llavors i és molt cantador. 2. Persona xicoteta. 3. Persona jove. 4. Persona poc honrada. 5. Borratxera
Peça de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d'una altra peça, serveix per a subjectar una peça de vestit o altra cosa
1. Romanços, històries, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten. 2. Impertinència, molèstia, cosa enutjosa
Artefacte d'espart i fil d'empalomar on el caçador porta la fura
1. Golafre, fartó. 2. Xarbot o borboll que fa l'aigua d'un corrent quan baixa gros
Bonic, graciós, net, agradable, ben reeixit; però sol dir-se en sentit irònic, volent dir el contrari de tots aquests conceptes. Lleig, sense gràcia, brut, desagradable, quan s'esperava que fora bonic, graciós, net, agradable
Rotlle lluminós de llum pàl•lida més o menys irisada que apareix a vegades al voltant de la lluna i que sol ser senyal de pluja
1. Campaneta de la gargamella. 2. Broc petit d'un càntir, porró o altre recipient, per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid a raig prim. 3. Enganyar fàcilment. 4. Canó d'una font. 5. Tros de branca o de canya d'una planta que queda en tallar aquesta. Podar a galet: tallar els sarments obliquament. 6. Peduncle d'una fruita, especialment del raïm, per on es talla
1. Diners. 2. Gall xicotet. 3. Persona o animal que predomina o pretén de dominar damunt els altres. 4. Nom de diferents animals que tenen semblança amb el gall: Gallet de riu, Gallet faver. 5. Nom de diferents espècies de plantes anomenades també gallarets: Rosella, Lonicera
1. Home corpulent i desgarbat. 2. Home o xic temible per la seva corpulència, males intencions, manca de seny o qualsevol altra causa. 3. Persona jove. 4. Esbirro. Persona temible per la seua falta de sentiments, per la seua sagacitat
1. Embolic, confusió, sia en el llenguatge, sia en la disposició de les coses materials o d'altre ordre
1. Adorn de poc de valor. 2. Romanços, accions fictícies. 3. Engany, cosa per a falsificar o mistificar. 4. Diversió, festa
Gripau. Animal amfibi de la família dels bufònids: Bufo vulgaris. És semblant a la granota, però més gros, ple de tubèrculs per damunt l'esquena i les cames, i amb els ulls molt grossos; és d'aspecte repulsiu, i la gent inculta li atribueix qualitats malèfiques i el considera verinós. 2. Xiquet roín, que fa maldats
1. Cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja o l'anou. 2. Bambolles d'un líquid bullent. 3. Persona que, en una casa, en un poble o en una comunitat, vol imposar la seva voluntat sobre els altres. 4. Geni fort, actitud orgullosa
1. Pal de quatre metres que untaven de greix per fer- lo esvarós. A la part superior nugaven un pollastre viu. 2. Es diu d’una persona molt alta
1. Gallet; gall petit. 2. Rosella, flor de la planta Papaver rhoeas. 3. Mareselva, planta de l'espècie Lonicera etrusca. 4. Fumària, planta de les espècies: Fumaria officinalis i Fumaria spicata. 5. Fòssil de petxina. 6. Persona vanitosa, presumida, que vol sobressortir
Poal. (Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua)
1. Cadascuna de les parts en què està naturalment dividida la part comestible d'un fruit, com la nou, la taronja, la magrana, etc. 2. Cadascun dels bessons de fava continguts dins la bajoca. 3. La part comestible de l'ametlla, per contraposició a la corfa o clovella. 4. Bíceps o molla del braç
1. Sabata amb sola de fusta. 2. Mena de fletxa petita, feta d'un bastonet punxegut i guarnit de plomes, que els nois empren per jugar tirant-la a les portes, als animals, etc. 3. Bastó acabat en punta, que els toreros claven damunt el coll i esquena del bou per incitar-lo i fer-lo tornar més brau. Banderilla. Pica. 4. Modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé sigui natural o artificial. 5. Colp violent. 6. Reprensió, censura. 7. Burla, sarcasme
Xafada. Petjada, empremta de peu o pota damunt la terra molla. Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal en la terra per on ha passat
1. La part lateral de la cara, que s'estén des de sota l'ull fins a la barba. 2. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam. 3. Part d’una cosa que té dos bandes, especialment referit al conjunt de cases que formen una de les cares d'un carrer
1. Bufetada. Cop donat a la galta amb la palma de la mà. 2. Menyspreu, desaire
Peresa o perea. Desgana de treballar o de moure's. Inclinació a no fer res
1. Ocell nocturn de l'espècie Strix aluco, molt semblant a l'òliba però més gros. 2. Persona estúpida o molt rústica. 3. Bolet [Griphola gigantea] de carpòfor compost amb els capells flabel•lats i imbricats, de color bru. 4. Gall, en el llenguatge d'argot dels gitanos
1. Cama, en el sentit d'aptitud per a caminar. 2. Malfeiner. 3. Ficar [o clavar] la gamba: Fer o dir alguna cosa inoportuna, alguna animalada. 4. Ficar [o clavar] la gamba: Equivocar-se
1. Cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer. 2. Capacitat intel•lectual. Curt de gambals: Curt d'enteniment. 3. Corretja o cadena amb què es subjectaven les cames d'algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo
1. Corretja que penja a cada banda de la sella per a sostenir l'estrep. 2. Peça de fusta que, enganxada al trill, serveix per estirar-lo l'animal que bat a l'era. 3. Deutes. 4. Bastonet que pengen al coll dels gossos perquè no puguen córrer ni anar a caçar
1. Recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o per a les gallines. 2. Recipient de fusta, a manera de plat o caixó, que serveix per a recollir la pasta d'oliva de damunt el jaç i posar-la dins els esportins
1. [Usat generalment en plural]. Desig o impuls de fer alguna cosa o que ocorri alguna cosa. 2. Apetit, desig de menjar. 3. Disposició. 4. Ambiciós
1. La gana: En abundància. 2. Amb ganes: Molt. 3. De bona gana: Amb molt de gust. 4. De mala gana: A desgrat, amb resistència. 5. Donar la gana [de fer una cosa]: Voler fer-la, encara que sigui contra la raó o la voluntat dels altres, o sense justificació. 6. Fer pagar ganes i tot: Fer pagar més del que és just. 7. Mala gana: Desmai, decaïment. 8. Mort de gana: Persona que no té res per a viure
1. Arribat a l’adolescència o a l’edat adulta. 2. Adolescent o adult que fa coses pròpies d'una criatura.
1. Persona molt alta i prima, de cames llargues. 2. No fer res i alhora molestar
1. Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells. 2. Punt de ganxo. Labor de punt i malla feta amb el ganxet. 3. Barreta de metall, d'os o d'un altre material, amb la punta doblegada usada per fer labor de punt i malla
1. Brànquia; òrgan de la respiració dels animals aquàtics, situat un a cada costat de la faringe. 2. Quantitat mínima. 3. Gest de la cara, i especialment de la boca, expressiu d'un sentiment
1. Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop. 2. Plorar molt sorollosament, cridant fort
Carassa. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena
Afalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcú
1. Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles. 2. Manoll. Conjunt de coses que es poden agafar amb la mà d'una sola vegada. 3. Lligar garbes: Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes. 4. Lligar la garba: Tancar un tracte o un assumpte. 5. Rematar garbes: Acabar una faena. 6. Ser garba lligada: Estar, un assumpte, un negoci, falsejat
1. Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. Com un garbell. Ple de forats. 2. Poar amb garbell. Fer coses inútilment, sense trellat
1. Passar pel garbell. Triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell. 2. Seleccionar rigorosament. 3. Garbellar l'aigua: Fer faena debades
Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s'ha segat o prop de l'era on s'ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentre arriba el moment de la batuda. 2. Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes. 3. Gran quantitat d'alguna cosa. 4. A garberes: En abundància. 5. Ser un gall de garbera: Tindre el geni fort
1. Vent que ve del Sud-oest. 2. Mirar de reüll De garbí: Obliquament, de costat
Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc. «Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar, mentre que garba és un plec de matèries doblegades
1. Barreja confusa, embull, mescla de gent o coses diverses, desordenades. 2. Embolic, confusió
Salivada espessa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis. Esput. Escopinyada
1. Gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. 2. Conjunt format per la laringe i la tràquea superior
Úvula o vel del paladar. Prominència cònica menuda de la part mitjana del vel del paladar
Anou del coll. 2. Gola. Part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe
1. Canal ixent per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la coberta d'un edifici, generalment esculpida en forma de figura humana o animal. 2. Aixeta per on ix l'aigua de la font pública