1. Persona ficadissa, que es posa en les coses d'altri. 2. Persona que molesta, enguiscador, que incita o estimula la baralla
Intentar saber o descobrir amb habilitat tot el que passa. Preguntar coses indiscretes per intentar treure coses amagades o adquirir notícies secretes
1. Roín. De baixa qualitat, el rebuig. 2. Embriac -aga. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Dotorejar, tafanejar. Exercir, algú, la curiositat [en coses que no li importen, en els assumptes dels altres]. 2. Fossar. Furgar, alçar o remoure un animal [la terra] amb el morro. 3. Remoure el menjar que té u al plat perquè no li agrada o perquè ja no té més gana i per tant, menjar-ne poc
1. Fer de fuster. 2. Treballar la fusta. 3. Estellar, tallar la fusta pel llarg, amb la destral o aixol
1. Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l'objecte que s'està treballant, etc. 2. Grapa que es gasta per a aproximar els extrems d’una ferida. 3. Fil d'aram o vareta que es fixa a un objecte i que serveix per a unir-lo o subjectar-lo a un suport. 4. Peça de metall o plàstic encorbada que es posen els ciclistes per a subjectar els camals dels pantalons llargs i no embrutar-se'ls
Ocell de la família de les fringíl•lides, espècie Fringilla serinus, que és molt petit, de color groc verdós, fa el niu en els arbres, especialment alzines i pins, s'alimenta de llavors i és molt cantador. 2. Persona xicoteta. 3. Persona jove. 4. Persona poc honrada. 5. Borratxera
Peça de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d'una altra peça, serveix per a subjectar una peça de vestit o altra cosa
1. Romanços, històries, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten. 2. Impertinència, molèstia, cosa enutjosa
Artefacte d'espart i fil d'empalomar on el caçador porta la fura
1. Golafre, fartó. 2. Xarbot o borboll que fa l'aigua d'un corrent quan baixa gros
Bonic, graciós, net, agradable, ben reeixit; però sol dir-se en sentit irònic, volent dir el contrari de tots aquests conceptes. Lleig, sense gràcia, brut, desagradable, quan s'esperava que fora bonic, graciós, net, agradable
Rotlle lluminós de llum pàl•lida més o menys irisada que apareix a vegades al voltant de la lluna i que sol ser senyal de pluja
1. Campaneta de la gargamella. 2. Broc petit d'un càntir, porró o altre recipient, per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid a raig prim. 3. Enganyar fàcilment. 4. Canó d'una font. 5. Tros de branca o de canya d'una planta que queda en tallar aquesta. Podar a galet: tallar els sarments obliquament. 6. Peduncle d'una fruita, especialment del raïm, per on es talla
1. Diners. 2. Gall xicotet. 3. Persona o animal que predomina o pretén de dominar damunt els altres. 4. Nom de diferents animals que tenen semblança amb el gall: Gallet de riu, Gallet faver. 5. Nom de diferents espècies de plantes anomenades també gallarets: Rosella, Lonicera
1. Home corpulent i desgarbat. 2. Home o xic temible per la seva corpulència, males intencions, manca de seny o qualsevol altra causa. 3. Persona jove. 4. Esbirro. Persona temible per la seua falta de sentiments, per la seua sagacitat
1. Embolic, confusió, sia en el llenguatge, sia en la disposició de les coses materials o d'altre ordre
1. Adorn de poc de valor. 2. Romanços, accions fictícies. 3. Engany, cosa per a falsificar o mistificar. 4. Diversió, festa
Gripau. Animal amfibi de la família dels bufònids: Bufo vulgaris. És semblant a la granota, però més gros, ple de tubèrculs per damunt l'esquena i les cames, i amb els ulls molt grossos; és d'aspecte repulsiu, i la gent inculta li atribueix qualitats malèfiques i el considera verinós. 2. Xiquet roín, que fa maldats
1. Cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja o l'anou. 2. Bambolles d'un líquid bullent. 3. Persona que, en una casa, en un poble o en una comunitat, vol imposar la seva voluntat sobre els altres. 4. Geni fort, actitud orgullosa
1. Pal de quatre metres que untaven de greix per fer- lo esvarós. A la part superior nugaven un pollastre viu. 2. Es diu d’una persona molt alta
1. Gallet; gall petit. 2. Rosella, flor de la planta Papaver rhoeas. 3. Mareselva, planta de l'espècie Lonicera etrusca. 4. Fumària, planta de les espècies: Fumaria officinalis i Fumaria spicata. 5. Fòssil de petxina. 6. Persona vanitosa, presumida, que vol sobressortir
Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua
1. Cadascuna de les parts en què està naturalment dividida la part comestible d'un fruit, com la nou, la taronja, la magrana, etc. 2. Cadascun dels bessons de fava continguts dins la bajoca. 3. La part comestible de l'ametlla, per contraposició a la corfa o clovella. 4. Bíceps o molla del braç
1. Sabata amb sola de fusta. 2. Mena de fletxa petita, feta d'un bastonet punxegut i guarnit de plomes, que els nois empren per jugar tirant-la a les portes, als animals, etc. 3. Bastó acabat en punta, que els toreros claven damunt el coll i esquena del bou per incitar-lo i fer-lo tornar més brau. Banderilla. Pica. 4. Modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé sigui natural o artificial. 5. Colp violent. 6. Reprensió, censura. 7. Burla, sarcasme
Xafada. Petjada, empremta de peu o pota damunt la terra molla. Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal en la terra per on ha passat
1. La part lateral de la cara, que s'estén des de sota l'ull fins a la barba. 2. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam. 3. Part d’una cosa que té dos bandes, especialment referit al conjunt de cases que formen una de les cares d'un carrer
1. Bufetada. Cop donat a la galta amb la palma de la mà. 2. Menyspreu, desaire
Peresa o perea. Desgana de treballar o de moure's. Inclinació a no fer res
1. Ocell nocturn de l'espècie Strix aluco, molt semblant a l'òliba però més gros. 2. Persona estúpida o molt rústica. 3. Bolet [Griphola gigantea] de carpòfor compost amb els capells flabel•lats i imbricats, de color bru. 4. Gall, en el llenguatge d'argot dels gitanos
1. Cama, en el sentit d'aptitud per a caminar. 2. Malfeiner. 3. Ficar [o clavar] la gamba: Fer o dir alguna cosa inoportuna, alguna animalada. 4. Ficar [o clavar] la gamba: Equivocar-se
1. Cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer. 2. Capacitat intel•lectual. Curt de gambals: Curt d'enteniment. 3. Corretja o cadena amb què es subjectaven les cames d'algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo
1. Corretja que penja a cada banda de la sella per a sostenir l'estrep. 2. Peça de fusta que, enganxada al trill, serveix per estirar-lo l'animal que bat a l'era. 3. Deutes. 4. Bastonet que pengen al coll dels gossos perquè no puguen córrer ni anar a caçar
1. Recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o per a les gallines. 2. Recipient de fusta, a manera de plat o caixó, que serveix per a recollir la pasta d'oliva de damunt el jaç i posar-la dins els esportins
1. [Usat generalment en plural]. Desig o impuls de fer alguna cosa o que ocorri alguna cosa. 2. Apetit, desig de menjar. 3. Disposició. 4. Ambiciós
1. La gana: En abundància. 2. Amb ganes: Molt. 3. De bona gana: Amb molt de gust. 4. De mala gana: A desgrat, amb resistència. 5. Donar la gana [de fer una cosa]: Voler fer-la, encara que sigui contra la raó o la voluntat dels altres, o sense justificació. 6. Fer pagar ganes i tot: Fer pagar més del que és just. 7. Mala gana: Desmai, decaïment. 8. Mort de gana: Persona que no té res per a viure
1. Persona molt alta i prima, de cames llargues. 2. No fer res i alhora molestar
1. Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells. 2. Labor de punt i malla feta amb el ganxet. 3. Barreta de metall, d'os o d'un altre material, amb la punta doblegada usada per fer labor de punt i malla
1. Brànquia; òrgan de la respiració dels animals aquàtics, situat un a cada costat de la faringe. 2. Quantitat mínima. 3. Gest de la cara, i especialment de la boca, expressiu d'un sentiment
1. Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop. 2. Plorar molt sorollosament, cridant fort
Carassa. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena
Afalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcú
1. Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles. 2. Manoll. Conjunt de coses que es poden agafar amb la mà d'una sola vegada. 3. Lligar garbes: Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes. 4. Lligar la garba: Tancar un tracte o un assumpte. 5. Rematar garbes: Acabar una faena. 6. Ser garba lligada: Estar, un assumpte, un negoci, falsejat
Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida
1. Passar pel garbell. Triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell. 2. Seleccionar rigorosament. 3. Garbellar l'aigua: Fer faena debades
Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s'ha segat o prop de l'era on s'ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentre arriba el moment de la batuda. 2. Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes. 3. Gran quantitat d'alguna cosa. 4. A garberes: En abundància. 5. Ser un gall de garbera: Tindre el geni fort
1. Vent que ve del Sud-oest. 2. Mirar de reüll De garbí: Obliquament, de costat
Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc. «Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar, mentre que garba és un plec de matèries doblegades
1. Barreja confusa, embull, mescla de gent o coses diverses, desordenades. 2. Embolic, confusió
Salivada espessa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis. Esput. Escopinyada
1. Gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. 2. Conjunt format per la laringe i la tràquea superior
Úvula o vel del paladar. Prominència cònica menuda de la part mitjana del vel del paladar
Anou del coll. 2. Gola. Part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe
1. Canal ixent per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la coberta d'un edifici, generalment esculpida en forma de figura humana o animal. 2. Aixeta per on ix l'aigua de la font pública
Cop que es dóna amb el dit del mig, disparant-lo amb força després de tenir-lo aturat pel dit polze
1. Mena de maleta o sarró. 2. Panxa, en llenguatge familiar. 3. Cavitat on s'agafa o subjecta una cosa. 4. Presó, en llenguatge familiar. 5. Gresca, xerrameca, soroll de gent. 6. Home molt xerraire, que enraona massa
1. Cadena de flors o de fullatge trenat, que es penja com a adorn. 2. Diadema. 3. Allò que circueix una cosa a manera de corona. 4. Desordre
Eina de fuster, semblant de forma i d'ús a un ribot, però molt més grossa i amb una ansa o agafador per a la mà
1. Cama. Extremitat inferior d'un home o animal des del genoll fins al turmell. 2. Cagar-se en garres: Acovardir-se, sentir molta por. 3. Caure garres avall: Desagradar, desplaure. 4. De la garra curta: De poca estatura. 5. Deixar de la garra [un assumpte]: Abandonar-lo
[usat generalment en plural],. Gargot, taca de tinta o ratlla informe d'escriptura. Traç imperfecte, de lletres escrites sense habilitat
Tros de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal
1. Gat. 2. Crit propi del gat o semblant al crit d'aquest animal. 3. Crit de la guatla. 4. A garrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra
1. Part del membre inferior dels humans i de certs animals que va del genoll al peu. 2. Tros de carn de bou o de vedella que correspon a la part posterior de la juntura de les potes de darrere. 3. Persona que té les cames curtes
1. Turmell. 2. Part inferior i posterior de la cama, on esta s'articula amb el taló. 3. Part inferior de la pota de darrere d'un quadrúpede, entre la canya i la peüngla. 4. Part inferior de la cama, d'un pernil, etc. 5. Genoll del porc. 6. Esperó de gall. 7. Capoll de l'olivera. 8. Esguit de fang o taca de brutícia en la part inferior del vestit o del calcer
1. Pinyol o llavor de garrofa. 2. Persona molt menuda. 3. Coàgul, grum
Persona poc neta que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts
Lligacama. Cinta de teixit elàstic que serveix per a subjectar els calcetins a la cama o les calces a la cuixa
1. Que té bones garres. 2. Tort de cames, que en caminar es topa dels garrons, amb la convexitat mirant cap a dins
Persona molt interessada, que no dóna res a ningú i que vigila la manera de treure profit d’allà on pot
Deformar una cosa torcent-la o encorbant-la, especialment per contracció o a causa del pes
Garsament. Biaix, desviació de la línia recta d'un objecte, especialment de fusta, que abans era dret
1. Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats. 2. Embriaguesa
1. Atifell. Utensili, objecte d'ús manual. 2. Recipient fet d'obra, de metall, de fusta o d'un altre material, destinat a contindre alguna substància, o a servir com a recipient de cuina
Barallar-se de paraula o a tocs [a arraps], sense fer-se gaire mal
Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats
1. Fang clar i fons. 2. Fang que cobreix un camí o un carrer. 3. Part de la porquera on els porcs deixen els excrements. 4. Resultat d'un treball mal fet; empastre. 5. Situació embolicada, complicada, de la qual és difícil d'eixir
Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta alegria
Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred
Clau curt i gruixut, i amb la cabota grossa, que serveix per a clavar tela damunt fusta i per a subjectar els cèr cols dels barrils o bótesa
1. Braçat. Feix de coses [llenya, herba, espigues, etc.] que es pot portar amb el braç. 2. Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a ser cremat i servir de femada al camp. 3. Gran quantitat
1. Feix xicotet de blat o branquillons. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba. 2. Gran quantitat, muntó. 3. Capçana redona de palla que serveix de coixí per a portar alguna cosa damunt del cap
1. Caixó de fusta o de goma quadrangular amb les parets inclinades, que els obrers empren per a pastar-hi la massa d’obra. 2. Ferrada de fusta o de llauna, de forma cilíndrica o lleugerament cònica invertida, per a tenir-hi aigua
1. Rosada blanca. Gelada, aigualera glaçada. Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes
1. Lloc on la neu no es fon en tot l'any. Massa de gel acumulada en les zones altes de les muntanyes, per davall del límit de les neus perpètues, i que pot fondre's en un estiu sec i calorós. 2. Gelada, aigualera glaçada. 3. Lloc on es guarda la neu. 4. Habitació molt freda
1. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. So semblant al gemec humà que és produït per un animal o per alguna cosa inanimada
1. Fer gemecs. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. Sentir-se oprimit