1. Enorme, molt gran. 2. Atabalat-ada. Mancat de reflexió; que obra amb massa vivesa i sense pensar bé el que fa
1. Escarada, treball a preu fet, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta i no a tant per unitat de temps. 2. Té també el sentit figurat de fer alguna cosa de pressa, sense descans, per a acabar prompte
Desbaratat, que parla o obra en forma exagerada o desraonable; que diu o fa disbarats
Desconcertar; fer perdre la serenitat de judici; torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc.
Persona que no està en bones condicions mentals, que fa les coses sense orde ni concert.
Destemprat. Es diu d’una persona que no està molt bé, que no està en forma
1. Immoderat; mancat de temperància. 2. Desafinat [parlant de veus o d'instruments de música] 3. Que té el cos indispost, especialment el ventre
Desfer els terrossos que presenta [un terreny o una substància], sia a cops de maça, sia passant-hi per damunt l'aplanadora o esterrossador
1. Pertorbar; interrompre el bon ordre. 2. Impedir, evitar. Posar obstacles o dificultats en l'execució d'una cosa. 3. Entretenir, fer perdre temps. 4. Desllorigar-se un os o un membre
1. Esburbat, tarambana, persona que obra irreflexivament
1. Tallar o treballar amb la destral. 2. Pegar destralades. 3. Estralejar. Parlar molt i exaltadament; malparlar, criticar.
1. En els batallons, soldat que és destinat principalment a desembarassar el pas en les marxes, per a la qual cosa porta pales, destrals i escodes o magalls. 2. Llenyataire. Persona que es dedica a fer llenya en el bosc. 3. Barroer. Que treballa malament, poc mirat en la faena, grosser, sapastre.
1. Acció o dita fora de propòsit propi d'una persona destrellatada; disbarat. 2. Destrossa, absurd
1. Ple de vanitat. 2. Molt satisfet. Content. Orgullós
1. Evaporar-se l'alcohol o el gas, d'una beguda. 2. Eixir-se l'aire d'un lloc on està tancat. 3. Perdre la saó, la terra
1. Pluja molt forta. 2. Gran multitud de coses, aglomeració.
1. Peça tubular de metall o d'altre material dur, a vegades tancada en un extrem per un casquet esfèric i generalment coberta per tot de clotets, dins la qual es fica el cap del dit que pitja l'agulla en cosir, per tal de protegir-lo contra la pressió dolorosa del cap de l'agulla. 2. Peça de cuiro amb què els segadors es protegeixen el dit gros, i cadascun dels canonets de canya amb què es protegeixen els dits contra els talls de falç o corbella i contra les espines
Successió rigorosament cronològica dels fets que componen un relat.
Cosa malintencionada que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. Rumor infundat
Que es ven per un diner. Especialment usat en l’expressió «clau dinal» (o simplement «dinal»): antigament, clau gros, que valia un diner, i que servia per a clavar portes grosses, embarcacions, etc.
Falta de moderació en el menjar, en el beure, en les diversions i els plaers; ús immoderat d’alguna cosa, excés.
Falta de moderació en el menjar, el beure i altres plaers sensuals.
Criatura que no vol creure, que contesta, protesta, fa marraneries, té mal geni, etc.
Que li agrada discutir. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho
Casa on es dóna allotjament i menjar a un grup reduït de persones per un preu convingut.
1. Esvair [un dubte, un temor o una il•lusió]. 2. Malgastar [alguna cosa, especialment els béns o el patrimoni]. 3. Perdre la vigoria, una persona, a causa d’algun medicament o perquè no menja o no beu gaire. 4. Causar la desaparició d'alguna cosa dispersant les parts que la conformen.
1. Augmentar l’extensió d’un cos elàstic per mitjà d’una tensió. 2. Relaxar, reduir la tensió entre persones o col·lectivitats.
Mesura corresponent al gruixut d’un dit [seria aproximadament 1,65 cm]
Quart dit de la mà, en el qual es posen habitualment els anells.
Dit índex. Dit segon de la mà, més pròxim al polze.
1. Colp de dit. 2. Porció d'una cosa que es pot emportar adherida en el dit. 3. Senyal o taca que deixa la pressió d'un dit o el contacte d'un dit brut
1. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi. 2. Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
1. Moneda antiga que valia dos diners i era la mitat d'un sou. 2. Diners en general.
1. Que té molta ciència o que posseeix molts coneixements en una matèria determinada. 2. Que manifesta molts coneixements, molta saviesa. 3. Que pretén passar per molt instruït, que manifesta arrogància o altivesa, que es considera més important que els altres
1. Roll. Raig d’aigua o d’un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o obertura. 2. A doll (o a dolls): En abundància.
Aludeix al dinar abundant.
Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall on es guarda aigua, oli, vi, llet, etc.
1. Que habitualment dorm molt. 2. Dormitori; cambra o sala destinada a dormir-hi. 3. Persona que pretén tindre el do d'endevinació en estat de son.
Que dorm molt, molt inclinat a dormir i amb facilitat.
Acció de dotorejar, d'exercir, algú, la curiositat (en coses que no li importen, en els assumptes dels altres).
Pedra tallada més estreta d'un cap que de l'altre, per a formar arcs o voltes
Que presenta (una llei o una mesura) una severitat excessiva.
1. Persona que comercia en draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig. 2. Fabricant de teixits que, posseint pocs telers, teixia per a una altra persona.
1. Travessa. Camí lateral més curt que el camí principal. Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí. 2. Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa.
1. Que va dret, en línia recta. 2. Es diu d’algú que té dretura, rectitud.
Persona que té una drogueria o que hi despatxa. Comerciant d'articles de drogueria.
1. Astut que obra amb males arts. 2. Gandul. Peresós; que no vol treballar
Amant, amistançat. Concubí-ina; home o dona que comet adulteri
1. Cubell, cossi per a rentar o bugadejar la roba. 2. Forat que tenen a la part inferior certs recipients [bóta, cup, cossi] per a donar sortida al líquid que contenen. 3. Forat que hi ha en el fons d'una embarcació que va tapat amb un suro i que serveix per a desaiguar-la. 4. Anus. Orifici situat al final del canal digestiu, a través del qual s'expulsen les matèries fecals
Dues. 1. U més u, 2. 2. El número dos, 2. 3. Individu o objecte designat amb este número.
1. Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns portat a la pastura, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler. 2. Colla de joves o de gent esvalotada
Pastor llogat per a recollir el bestiar de cada casa i vigilar la dula
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
1. Moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes. 2. Antiga moneda de plata espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària. Duro de la mà al cul [o duro culó]: Antiga moneda de cinc pessetes on apareixia una figura femenina assentada que feia l'efecte que tenia la mà en el cul. 3. Diners en general.
1. Representació de Jesucrist coronat d’espines com, segons l’Evangeli, el presentà Pilat al poble. 2. Persona plena de ferides o colps, d'aspecte deplorable.
1. Magatzem o tenda on es venen més barats els articles de primera necessitat per a benefici dels treballadors d'una empresa o d'una institució. 2. Càrrec d'ecònom
Mot que es fa servir per cridar l’atenció a algú, per saludar o en entrar en una botiga o en una casa particular, a fi que hom sàpiga que hi ha algú [es diu, però quan l’altra persona és davant i se li vol cridar l’atenció]
1. Ferir en les ales o tallar les ales (a una au) perquè no puga volar. 2. Acurtar (una vela o una altra cosa semblant a una ala). 3. Impedir (a algú) actuar com voldria o progressar en una empresa.
1. Multitud d'abelles que emigren juntes d'un buc, en companyia d'una reina, per a formar una nova colònia en un altre lloc. 2. Multitud d'animals menuts, especialment insectes. 3. Grup nombrós i agitat de persones, animals o coses. 4. sembrar a eixam: Sembrar escampant les llavors amb la mà.
1. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets o les porositats d’un cos sec, humitejant-lo. 2. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se
1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió. 2. Separar-se les potes d’una cadira o d’una taula. 3. Posar amb les cames molt separades
Curar per eixarm. Pràctica supersticiosa per a curar malalties que combina precs i oracions amb l'aplicació de certs remeis empírics.
1. Ressec; mancat de la humitat normal; endurit per dessecació. 2. Mancat de delit, d'humor, d'amenitat
Atrotinat, destarifat. Mancat de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament
Distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i el del dit índex posats tan separats com sia possible. [aprox. 13,5 cm]
1. Que li agrada molt eixir de casa. 2. Portella que dóna sortida a la teulada
Munyir. Llevar les fulles o fruits [olives] d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall
Ensordir. Un soroll molt fort, deixar (algú) com sord, no deixar-li sentir res més.
Operació de traure l'aigua de l'arrossar per a calcinar o birbar el terreny i matar la brossa o els insectes
Torcamans. Eixugador. Drap que serveix per a eixugar plats, gots i altres utensilis
1. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut. 2. Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo. 3. Perdre la humitat, especialment per evaporació. 4. Buidar [un recipient] del líquid que conté. 5. Escórrer [o perdre] totalment la llet +una vaca, ovella, etc. 6. Liquidar, pagar totalment, [un deute, etc.])
1. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi. 2. Magre, escàs de carn. 3. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut: pa tot sol, sense companatge. 4. Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc. 5. Sequedat en la terra per falta de pluja
Conjunt de dues peces de goma o d'altra matèria elàstica, combinades de manera que passant per damunt les espatlles es subjecten per llurs extrems als botons de la part anterior i posterior de la colga dels pantalons i serveixen per a sostenir aquests i evitar que baixin
1. Embadalit mirant una cosa. 2. Captivat, enamorat d’una persona
1. Suspendre l'ànim en la contemplació d'una cosa. 2. Quedar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa
1. Omplir-se la terra de tolls d’aigua. 2 Amerar-se la terra
Embadalir-se. Quedar-se absort en la contemplació d’alguna cosa. Distreure’s d’allò que es fa i quedar-se bocabadat, amb l’ànim suspès, per a qualsevol ximpleria
1. Embafós -osa. Que embafa. [Embafar: a.- Llevar l'apetit o carregar l'estómac, un aliment, per excés de dolçor, de greix o d'espessor dels ingredients. b.- Molestar o cansar per l'excés d'artifici o la insistència. c.- Cobrir (alguna superfície), el baf, llevant-li la brillantor o la nitidesa. 2. Insuportable, pesat.
1. Llevar l'apetit, carregar l'estómac, un aliment, per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor. 2. Molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o la insistència. Cobrir [alguna superfície], el baf, llevant-li la brillantor o la nitidesa
1. Privat d'apetit per l'excés de menjar dolç o greixós. 2. Que està (una superfície polimentada) coberta de baf. 3. Satisfet de si mateix, presumit.