Mesclar coses alternant les unes amb les altres
Inflar i dificultar de moure's, un membre o nervi, per defecte de circulació
Trespol o conjunt de les dos galteres, panyades, caents o vertents de la teulada d’una barraca valenciana, compost d’un armassó de bigues de chop, morera o un atre arbre local i una coberta, generalment de borró, sobre els canyiços, encara que també pot ser de punchonet, jaç o mansega
Fer-se com un xiquet, adoptar formes, maneres o comportament de xiquet
1. Au que s'utilitza com a reclam de caça. 2. Persona parada, sense iniciativa i ni enteniment. 3. Provocador, persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa. 4. Indicació, senyal. 5. Fer l'enza [o fer l'enzeta]. Provocar, molestar
1. Proveir [un establiment, un lloc o un vehicle] de tot allò que és necessari per al seu objecte. 2. Proveir [a algú] del que li és necessari per a un fi determinat [roba, sabates i altres coses]
1. Produir calfreds [a algú], una emoció intensa, el fred o la febre. 2. Alçar i posar drets [el pèls, els cabells] com les pues d'un eriçó a causa del fred o alguna altra sensació
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat a voltes d'una sensació intensa de fred o de calor, produït per una emoció forta, pel fred o per la febre
Malaltia contagiosa produïda per l'Streptococus pyrogenes, caracteritzada per la inflamació i l'enrogiment de la pell, acompanyats de febra
1. Que és [un lloc] àrid i amb poca vegetació. 2. Que un terreny no es conrea, que no produeix. 3. Lloc inhabitat. 4. De caràcter aspre, poc tractable
1. Dret i inflexible [en vertical]; enravenat [en horitzontal]. 2. Rígid, insensible, especialment per efecte del fred
1. Arrancar els badocs bords [d'una planta[. 2. Badar, obrir [especialment una fruita o una flor]
1. Collir els bagots o xanglots. [Bagot: Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé]. 2. Desfer un raïm a bagots o xanglots
1. Deixar atònit, estupefacte; causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Desmaiar; minvar la força vital; esmorteir
1. Obrir de bat a bat. 2. Espatllar, desgavellar: a. Desbaratar, desconcertar, posar en gran desordre. b. Perdre, [algú o alguna cosa], l'ordre o el rumb correcte
Divulgar. Propagar, escampar, especialment una notícia perquè sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
1. Dissipar, esbatre, llevar de damunt. 2. Espargir, escampar, dispersar-se, estendre's. 3. Aclarir, deslliurar de brossa o brutor. 4. Divertir. Entregar-se a activitats o entreteniments que descansen del treball o que distraguin de les preocupacions
1. Excedir-se, anar més enllà del que caldria fer; extralimitar-se. 2. Espantar, fer fugir [un animal]; fer que se'n vagi apressadament fent-li por. 3. Escampar [coses que estaven reunides, ordenades]. 4. Traure [alguna cosa] del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en llocs on és difícil trobar-la
Cadascun dels moviments que un au fa amb les ales sense volar, o un peix amb les aletes fora de l'aigua
1. Moure violentament i repetida d'una banda a l'altra. 2. Pegar, apallissar. 3. Espolsar-se, un animal, per a llevar-se de damunt alguna cosa molesta
Cridar excessivament; esgargamellar-se plorant, cantant, renyant, cridant algú, etc.
1. Superar, un xiquet, la primera infància. 2. Arribar, una cria d'animal, a l'edat en què pren forces i vigor. 3. Saber-se arreglar per a obtindre alguna cosa difícil. 4. Educar, espavilar [a algú]
Badar, obrir en dos o més parts, una cosa, pel lloc que ofereix menys resistència fent un tall recte
Desbocar. Eixamplar la boca o el coll [d'alguna cosa], especialment el coll o les mànegues d'una peça de vestir. 2. Donar forma d'embut [a un canó de plom] per a engalzar-lo amb un altre
Divulgar. Fer que [una cosa] sigui coneguda per un gran nombre de persones, fer públic
Mancat d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu
1. Posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte d'una sensació física o emocional. 2. Horroritzar. Causar horror. 3. Llevar borrons al cep perquè prengui més força
Desbotifarrar. Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall, fent que el contingut se n'ixi
1. Perdre, un líquid, la seua fortalesa, la seua olor, etc. 2. Alleujar l'ànim donant eixida als sentiments que l'oprimien, satisfent a pler un desig contingut
1. Llevar els brins; desfer a brins. 2. Desfer en porcions molt petites. 3. Investigar, examinar detingudament i per parts. 4. Arribar amb esforç a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la
1. Trencar el broc d'un atifell [barral, pitxera, etc.]. 2. Esmorrellar. Trencar la vora d'un objecte, especialment de vidre o de terrissa
Respirar molt de pressa o amb dificultat, fatigosament per efecte del cansament, de l'exercici
1. Remoure el foc. 2. Desburgar. Indagar, procurar saber la certesa d’una cosa amb preguntes hàbils
1. Descabellar. Despentinar; posar en desordre els cabells. 2. Arrancar els cabells. 3. Alçar els cabells; posar els cabells de punta
Que sobra, que queda solt o que no fa joc ni forma part d'un conjunt
1. Fer-se de ventre damunt. 2. Tindre diarrea. 3. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por
1. Fer-se de ventre damunt. 2. Tindre diarrea. 3. Acovardir-se, deixar-se abatre per la por
1. Fracció que excedeix una quantitat redona. 2. Tallaruca, retall, tros extrem d'una peça de roba o de paper
Desfer-se en espuma, una onada, per la part de la cresta
1. Escarmentar: a. Prendre ensenyança del que s'ha experimentat per a no tornar a incórrer en falta, per a evitar els mateixos perills. b. Corregir rigorosament amb fets o amb paraules [a qui ha obrat erròniament], perquè s'esmeni. 2. Molestar
1. Temperatura ambiental elevada. 2. Entusiasme que suscita alguna persona o alguna cosa, especialment l’animació del públic envers les persones que són a l’escenari. 3. Afabilitat
instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, ple de brases o d'aigua calenta, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest
Llar xicoteta adossada a la paret per a la calefacció d'una habitació
1. Crits o soroll fort i molest que fan un grup de persones. 2. Escàndol. Acció censurable que atrau l'atenció pública pel mal exemple
1. Bonegar, renyar, asprament. 2. Fer que [algú] agafi recel o desconfiança. 3. Escarmentar
1. Seient petit sense braços ni respatller, i a vegades sense petges. 2. Tamboret de poca alçària que serveix per a posar els peus damunt o com a suport i elevació d'una persona o cosa. 3. Buc xicotet penjat o recolzat en la part baixa de l'interior d'un armari, que conté els calaixos
1. Estendre, posar damunt una extensió major. 2. Aclarir-se, els núvols, la pluja, la calor, etc. 3. Divulgar o fer públic. 4. Gastar [diners]. 5. Anar-se’n
1. Determinació aproximada del valor d'un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats. 2. Peça de plom posada en l'extrem d'una corda prima que serveix per a mesurar la profunditat de l'aigua en un punt determinat
1. Calcular el preu, la vàlua d'un conjunt [d'una mercaderia] a partir d’una mostra per a fer-se una idea de tot el conjunt. 2. Mesurar, comprovar la profunditat de l’aigua. 3. Tractar de conèixer [un assumpte d'abast social] a través de procediments d'indagació col·lectiva
Descantellar. Trencar, una mica, el caire o el costat d’un objecte
1. Usurer. Persona avara que explota la misèria dels pobres, prestant diners amb usura. 2. Persona que obté guanys o beneficis desproporcionats en un negoci o en un contracte
1. Ofegar [algú o algun animal] per compressió o obstrucció de la gola. 2. Privar momentàniament de respiració per compressió o obstrucció de la gola. 3. Tindre la respiració suspesa momentàniament per compressió o obstrucció de la gola. 4. Comprimir [alguna cosa] en un dels seus punts. 5. Imposar [a algú] condicions excessivament oneroses. 6. Prestar diners amb gran usura. 7. Desgargamellar-se. Cridar molt, fins a perdre o enfosquir-se la veu
1. Escapar-se. Desaparèixer sense deixar rastre; deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin. 2. Alliberar-se d'un dany o perill fugint. 3. Anar-se'n dissimuladament
Objecte devot format per dos trossos xicotets de tela beneïts i dos cintes llargues o fils que els unixen, el qual, passant el cap entre les dos cintes o fils, es porta davall dels vestits penjant sobre el pit i l'esquena
Demostracions exagerades d'un sentiment [d'alegria, d'indignació, d'oi, de menyspreu, etc.] amb gesticulacions i paraules excessives
1. Molt prim de cos. 2. Es diu de la veu alta i prima, estrident
Renyar. Reptar fortament, reprendre, donar una reprensió aspra
1. Mancat de pèl, de vegetació, de roba. 2. Sense acompanyament de cap classe, sense adornaments o circumloquis
Imitar [algú] en la veu, accions, maneres, etc., per burlar-se'n malèvolament o per afrontar-lo
Obrir. Posar-se amb les cames molt separades
Esquifit -ida. Persona prima, minsa, perquè passa gana o per manca de salut. 2. Avar, mesquí. 3. Que denota falta de generositat
1. Cruixit que produeixen les dents quan es freguen les de dalt amb les de baix. 2. Soroll aspre
Gatinyar-se. Barallar-se a arraps, disputar violentament
1. Trencat o aplanat per efecte d'una pressió violenta o d'un colp. 2. Molt malament de salut. Mancat de forces físiques o psíquiques
1. Soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. 2. Colp violent, galtada
1. Fer [alguna cosa] més entenedora. 2. Arribar a conèixer la veritat [d'una cosa] buscant-la fins a descobrir-la. 3. Entendre's, tindre una idea clara sobre alguna cosa o comprendre-la perfectament. 4. Deixar lliure [un lloc] de les persones o coses que constituïxen un destorb o un perill. 5. Rentar. Llevar amb aigua el sabó [d'allò que s'ha ensabonat, escurat o llavat]
1. Rebentar, trencar, amb soroll fort i projecció de fragments. 2. Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un ruixat, etc. 3. Sentir i mostrar sobtadament i amb violència ira, alegria o una altra passió. 4. Obrir-se, les flors, les plantes, etc. 5. Passar-se'n, l'arròs, per excés de cocció. 6. Manifestar-se, alguna cosa, sobtadament i violentament
Badall, clevill. Obertura estreta entre dues peces que no ajusten o entre dues parts d'un objecte trencat
1. Examinar [una cosa] minuciosament, tractant d'arribar al fons, de conèixer tots els seus detalls, totes les seves circumstàncies. 2. Dotorejar, tafanejar
Sagristà. Persona que serveix en una església o monestir per a ajudar a missa i altres ministeris de l'altar i per a guardar el temple i la sagristia. 2. Persona, generalment un xiquet o un jove, que ajuda a missa i fa altres funcions auxiliars en les cerimònies religioses. 3. Membre d'una escolania. 4. Deixeble, alumne
Escolà petit; xiquet que serveix missa i ajuda a altres ministeris de l'alta
1. Desplaçar-se per una superfície. 2. Passar una cosa, una persona o un animal a través d'un lloc estret o vencent algun obstacle. 3. Transcórrer el temps
Partir-se, baquejar-se de riure. Riure amb moltes ganes.
Acció de dir una confidència en secret a l'orella, en veu molt baixa
1. Disparar escopetades. 2. Ferir d'escopetada. 3. Anar molt ocupat per excés de feina. Anar escopetejat: Anar molt de pressa, estar molt ocupat
1. Saliva que s'escup d'una vegada. 2. Ser una escopinyada [d'algú]: Semblar-li molt. 3. No valdre una escopinyada: Ser menyspreable
Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha
1. Pellofa, corfa, fulla o capa que recobreix un cereal, una hortalissa, una ametla, etc. 2. Conjunt d'estes corfes, fulles o capes. 3. Peça de roba que porta una persona
Lloc per on s'escorre o es filtra l'aigua. Mena de rec, que l’aigua de la pluja fa, en un camp o en un camí
1. Fer anar-se'n [el líquid d'un recipient, d'un lloc] fins a l'esgotament. 2. Fer xorrar o gotejar el líquid que queda [en un recipient], que banya o xopa [alguna cosa]. 3. Caure o desprendre's, una cosa, del lloc on estava esvarant sobre una altra com un líquid per un pendent. 4. Esprémer. Pressionar una cosa per a treure`n el suc
1. Últimes gotes d'un líquid que queden en un recipient, solatge. 2. Últims residus que queden d'alguna cosa
1. Llevar la pell. 2. Treure la pell i la budellada a un animal, per poder-lo menjar. 3. Malfamar; parlar malèvolament o ridiculitzant qualcú. 4. Llevar els diners o altres béns, cobrant més del que es deu o sostraient-los enganyosament. 5. Escorçar . Llevar l'escorça
1. Fer crits; parlar cridant, sia per renyar, sia per fer-se sentir de lluny. 2. D’esgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola a força de cridar
1. Persona que es dedica a escriure per compte d'un altre, especialment al dictat o copiant. 2. Persona que porta la comptabilitat d'una empresa. 3. Persona que treballa en una oficina com a administratiu
1. Recipient fondo d'obra i en forma de casquet esfèric, on se servix sopa o caldo. 2. Plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el caldo de l'olla o solament amb aigua i algun condiment
Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina
Rascafumerals. Persona que neteja xemeneies [fumerals]
1. Persona que enganya a algú per a fer-li gastar els diners en profit propi. 2. Carterista. Lladre que sostrau els diners que es duen damunt
1. Acció o efecte d'escurar. 2. Conjunt d'objectes bruts que s'han d'escurar o que ja estan escurats. 3. Conjunt de plats, gots o olles utilitzats en la cuina o en el menjador