Gargall. Salivada espessa i apegalosa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis que s'expulsa d'una vegada
1. Esquelet, ossamenta, d'un animal. 2. Allò que queda d'una au després de llevar-li els membres i les parts carnoses. 3. Estructura interna d'alguna cosa, armadura que sosté les diverses parts d'una construcció, d'una embarcació o d'una màquina
1. Instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana. Consisteix en una fusta plana amb mànec, revestida de cuiro per una cara, i proveïda de punxes de fil d'aram. 2. Màquina utilitzada en la filatura mecànica del cotó, la llana i el jute, que neteja i separa les fibres vegetals. 3. Cap de cardot, en forma de pinya eriçada de punxes. Serveix per a cardar certs teixits. 4. Raspall de pues curtes i atapeïdes, per a netejar les llimes. 5. Reprensió severa
1. Pentinar [el cabell] des de les puntes fins a les arrels a fi que, a l'allisar-ne lleugerament la superfície, quede tou i tinga més volum. 2. Pentinar [la llana, el cotó] amb la carda per a poder-la filar millor. 3. Pegar una palissa. 4. Amonestar, reprendre. 5. Tenir relacions sexuals
Fotut. Que està en molt mal estat físicament o anímicament.
1. Vora de la part superior d'un marge. 2. Línia divisòria dels dos vessants d'una muntanya o d'una serralada. 3. Biga llarga que va d'un extrem a l'altre d'una teulada, en què descansen les altres bigues que formen la teulada i que van disposades en pendent. 4. cAVALLÓ. Llom de terra entre solc i solc d'un terreny de conreu o entre els fraus o les taules d'un hort.
1. Enrotllar, plegar diverses vegades en rodó alguna cosa sobre ella mateixa o al voltant d'una tija cilíndrica o d'un objecte. 2. Retòrcer sobre si mateix un objecte flexible.
1. Recipient de llanda, d'alumini o de plàstic, de tapa hermètica, utilitzat per a contindre o portar menjar, generalment cuit. Es va començar a fabricar al segle XX. Actualment el coneixem fabricat de plàstic conegut com a Tuppers. 2. Recipient, d'obra o de vidre, en forma de castanya, usat per a contindre licor.
Esquinç. Torciment violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres per haver fet un esforç
1. Carn que es considera ordinària, com la de gall dindi i la d’oca; que no és tan fina ni tan de bon mastegar com la d’altres animals. 2. Tros petit de carn que s'usa com a esquer per pescar o caçar. 3. Abundància embafadora de carn.
Armari de cuina fet amb una estructura de llistons de fusta folrada de tela metàl·lica fina, proveït de porta frontal, usat per a tenir-hi queviures frescos i protegir-los, penjat o situat en un lloc fresc i sec
Sarronet. Bossa, normalment de pell, que usen els pastors i els caçadors per a portar el menjar o les peces caçades.
1. Excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió. 2. Amígdala. Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol•licles limfàtics. 3. Carn roín adherida a la pell d'un animal mal escorxat. 4. Animal mort, carronya
Careta. 1. Cara petita, amorosa, bufona, graciosa. 2. Carussa. Mala cara, cara malaltissa, pàl·lida i prima,
1. Encollir-se, debilitar-se extraordinàriament, perdre el vigor per efecte de malaltia, de fred, etc.2. Badar-se, especialment objectes de fusta o d'obra
1. Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. 2. Persona dèbil, prima, sense salut ni vigor. 3. Becollada, cop al cap amb la mà
1. Soldat armat amb una carabina. 2. Guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.
1. Antiga nau de transport de gran tonatge. 2. Nau vella o lenta, que no navega bé. 3. Artefacte o vehicle fet malbé per l'ús o que no funciona bé 4. Persona vella o plena d'alifacs, que es mou amb dificultat, sense habilitat. 5. Objecte espatllat o vell, que no serveix
Carranc. Instrument consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit amb què els infants fan servir per Setmana Santa
1. Molestar, importunar sobretot per burlar-se. 2. Imputar [alguna cosa] a algú
1. Que constitueix una càrrega. 2. Que carrega, molesta, amoïna.
Instrument compost de dues barres paral·leles de devés un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albarda d'una bístia i serveix per al transport de garbes, rames, verema i altres productes agrícoles
Traginar, transportar, sobretot amb carro o a esquena de bístia [una mercaderia, un objecte]
1. Carrer estret. Carreró sense eixida: Carrer tancat en un dels extrems. 2. En pilota valenciana, corredor central que es deixa en la parada per a permetre el pas del jugador en el moment en què retrocedix per a jugar la pilota a l'aire
1. Barril petit, que oscil•la entre un càntir i una càrrega de cabuda i serveix principalment per tenir vi. 2. Fusta rectangular de dos o tres pams de llargària utilitzada per a cabdellar cordell
Rodera, solc produït en terra per les rodes dels vehicles, especialment dels carros
1. Nom donat popularment als ferrocarrils de via estreta, trenet. 2. Peça cilíndrica, de fusta, de plàstic o de cartó on s'enrotllen les madeixes de fils destinats a la confecció i als brodats. 3. Peça metàl·lica redona, de color negre, on anava enrotllada la cinta en les màquines d'escriure.
Passat de moda, sense distinció, consistència o originalitat, ridícul, provincià.
Cruixir, grinyolar, produir un so desagradable per efecte de la fricció entre dos cossos o entre dos peces d'una màquina
Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin. Serveix per al transport de persones i coses feixugues o voluminoses
1. Carn en descomposició, especialment la del cos d'un animal mort que queda abandonat i comença a podrir-se. 2. Persona roín, mot injuriós, vil, menyspreable. 3. Persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.
Terròs. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops
1. Corriola, politja. 2. Caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui de caminar. 3. Rodet enrevoltat de fil en moltes circumvolucions
1. Paper que conté moltes coses inútils. 2. Conflicte, embolic de coses dificultoses o perjudicials
1. Cara pàl·lida o demacrada, d'aspecte malaltús. 2. Carassa, gest estrany de la cara.
Ribàs. Marge d’un camp. Paret de pedra calcària en sec que s'usa per a separar uns camps dels altres
Casa on habiten o han habitat els pares o els progenitors d’un llinatge.
1. Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs. 2. Casament, matrimoni. 3. Girar la casaca: Canviar de parer o d'idees polítiques.
1. Efecte de cascar, contusió amb trituració de teixits. 2. Mastitis. Inflamació de les glàndules mamàries [el mal de pit] de les dones lactants, procedent de la llet que es coagula per l'obstrucció dels conductes de la llet
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
Edifici destinat a allotjar-hi la tropa, la policia, els bombers, etc.
1. Que es fa en casa, domèsticament i no en un establiment professional. 2. Que té gust i costum d'estar a casa seva, sense sortir-ne gaire. 3. Que conviu amb les persones d'una casa, que viu dins de casa o prop d'ella
Casament: 1. Acció o efecte de casar-se. 2. Cerimònia de contraure matrimoni
1. Barra o garrot que a un cap té una bolla o regruix. 2. Cabut. Obstinat, tossut
Aiguardent sec i molt fort que va des de els 40º als 45º derivada de la destil·lació de l'anís. És una maceració de fenoll i matafaluga
Péntol. Tros de roba, normalment de fil o de lli, tan gastat que ja no serveix ni per fer-ne draps; parrac.
Ròtula. Os rodó situat en el genoll, en la part anterior de l'articulació de la tíbia amb el fèmur
1. Cop violent. 2. Contrarietat, engany. 3. Irritable. 4. Borratxera. 5. Coit. 6. Anar molt ràpid. 7.Diferenciar-se molt. 8. No valdre res. 9. Any d'edat d'una persona. 10. [usat generalment en plural] Testicle. 11. Recipient de vidre, d'obra o altres materials, en forma de castanya, per a guardar licor
1. Entre els romans, cossos d’exèrcit de les nacions bàrbares. 2. Catèrvola. Grup, gran nombre de persones, especialment de mainada, d'animals o de coses.
1. Peça teixida de llana o d'una altra matèria amb què es cobrix el paviment d'habitacions, d'escales, per a evitar el fred i com a adorn. 2. Allò que cobrix una superfície d'una manera regular.
Discurs o escrit vehement i violent contra algú o contra alguna cosa.
Bota de goma o cautxú que arriba fins a mitja cama o fins al genoll, molt apropiada per a la pluja
Llibre format per textos breus que s’usava per a iniciar-se en la lectura.
Llit lleuger individual, constituït per dos barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela en la que es posa la màrfega o matalaf, que descansen, en el cap i en els peus, sobre quatre potes encreuades
Seient plegable, sense respatler, que s'usava sobretot per a seure en les celebracions litúrgiques
Onomatopeia del soroll que fa un objecte que va i ve pegant cops secs, com ara un teler, un tren, un sedàs, o del soroll que fan alguns talons o soles de sabates quan es camina o es balla, etc., i també del batec del cor
Caduf. Recipient o caixó que, juntament amb altres recipients iguals, va muntat sobre una corretja, una cadena sense fi o una roda, i servix per a traure aigua de pous, a l'omplir-se en la part més baixa del seu recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada.
Farol. En un joc d’envit, fet d’apostar com si hom tingués un bon joc sense tenir-lo.
1. Colp pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. 2. 2. Cop que es dóna amb les dues mans plegades i encreuats els dits d'una mà amb els de l'altra. 3. Cop suau que es dóna por diversió amb la mà oberta, tocant amb el dit polze un costat i amb els altres dits l'altre costat de la cara d'un noi, que infla les galtes a posta perquè amb el cop facin un soroll
1. Donar (la mà) a algú. 2. Cedir a la pressió d'un pes posat damunt.
Ajupit, inclinat cap a terra, abaixat de la part superior, acatxat, esclafat
Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor en la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres se solen aprofitar
1. Fang clar. 2. Fanguer. Fang que cobreix un camí o un carrer. 3. Part de la porquera on els porcs deixen els excrements. Fangutxer, i especialment el fangat molt clar del fem dels corrals quan els animals hi han orinat molt
1. Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. 2. Lloc de refugi dels animals salvatges. 3. Habitació mesquina, refugi miserable. 4. Habitació privada per a treballar, llegir. 5. Amagatall. Lloc adequat o preparat per a amagar-se o per a amagar alguna cosa.
Substància elàstica, impermeable, resistent a l'abrasió i als corrents elèctrics, que s'obté per mitjà de processos químics a partir del làtex (Hevea brasiliensis), que produïxen certes plantes tropicals, i que té moltes aplicacions en la indústria en la fabricació de pneumàtics, aïllants, etc.
Xurro. Joc popular infantil, d'agilitat i de resistència, jugat entre dos bàndols, generalment de tres a sis components, en què els jugadors d'un dels equips s'aponen i els de l'altre equip els salten i es van posant damunt.
1. Ceba tendra collida abans d'hora. 2. Brot nascut d'una ceba. 3. Estúpid, fava.
1. De forma semblant a la d'una ceba. 2. Que té una enrònia ficada en el cap. Caparrut.
1. Que té poca vista, que només s'hi veu amb els ulls mig tancats. 2. Que té els ulls carregats, rojos i plorosos o lleganyosos
Que té les celles molt poblades, que es toquen l’una amb l’altra en l'entrecella; especialment, que té les celles unides per una contracció produïda per disgust o preocupació greu.
Pati interior d'una casa que ventila i il·lumina les habitacions immediates
Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església
1. Traç lluminós en zig-zag o ramificat, d'una duració molt curta, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l'aire. 2. Com una centella. Molt ràpidament, a gran velocitat. 3. Viu com una centella. D'una vivor extraordinària, molt espavilat
1. Centèsima part de la pesseta i d’altres unitats monetàries. 2. Centèsima part de l’euro. 3. (en plural). Moneda, diners en general.
De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.
Parany de filferro que es despara per l'acció d'una molla i serveix per a caçar ocells, conills i altres animals petits
Panadís sub-epidèrmic. Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits al voltant de les vores de les ungles
Cercapous. Peça de ferro proveïda de ganxos i fixada al cap d'una corda que servix per a arreplegar les coses caigudes en el fons d'un pou o d'una cisterna.
(Si és de naixença). 1. Que té una malformació física que produïx un encorbament del cos, especialment si és de naixement. Tenen un fill cercoladet. 2. Que té un retard mental.
1. Passar pel sedàs (farina o qualsevol matèria reduïda a pols) per a separar-ne les parts més grosses o les impureses. 2. Plovisquejar a gotes molt menudes.
1. Matèria viscosa que s'aferra com el visc, composta de cera, pega i oli, que els sabaters empren per untar el fil de cosir per tal que sia fort i aguanti bé en el punt. 2. Por excessiva. 3. Excrement humà
Floca de cotó, llana, cànem o lli, ja pentinada i neta, a punt d'èsser filada amb la filosa
1. Copeta o gotet de licor. 2. Rebentat. Beguda que consisteix en cafè amb un raig de licor, especialment conyac
Cadascuna de les branques principals, que surten de la mateixa soca de l'arbre. 2. Part més alta d'un arbre o d'un arbust. 3. Cim d'una muntanya
Pedra Codissa. Pedra llisa de riu o de platja, arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d'aigua o l'embat de les ones
Espadat de roca vertical formant precipici, situat al cim o al pendent d’una muntanya, format en roques resistents a l’erosió.
1. Es diu de qui s’enorgulleix de no creure en cap valor moral i menysprear les convencions socials. 2 Desvergonyit, mentider, escèptic.
1. oc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries. 2. Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig
Xut molt alt, en el qual la pilota puja i baixa verticalment caient pràcticament en el mateix lloc
Bossa de tela que els pagesos porten penjada a l’esquena per dur-hi l’esmorzar o la berena (bossa per donar de menjar les mules, cavalls, etc.).