Edifici destinat a allotjar-hi la tropa, la policia, els bombers, etc.
1. Que es fa en casa, domèsticament i no en un establiment professional. 2. Que té gust i costum d'estar a casa seva, sense sortir-ne gaire. 3. Que conviu amb les persones d'una casa, que viu dins de casa o prop d'ella
Casament: 1. Acció o efecte de casar-se. 2. Cerimònia de contraure matrimoni
1. Barra o garrot que a un cap té una bolla o regruix. 2. Cabut. Obstinat, tossut
Aiguardent sec i molt fort que va des de els 40º als 45º derivada de la destil·lació de l'anís. És una maceració de fenoll i matafaluga
Péntol. Tros de roba, normalment de fil o de lli, tan gastat que ja no serveix ni per fer-ne draps; parrac.
Ròtula. Os rodó situat en el genoll, en la part anterior de l'articulació de la tíbia amb el fèmur
1. Cop violent. 2. Contrarietat, engany. 3. Irritable. 4. Borratxera. 5. Coit. 6. Anar molt ràpid. 7.Diferenciar-se molt. 8. No valdre res. 9. Any d'edat d'una persona. 10. [usat generalment en plural] Testicle. 11. Recipient de vidre, d'obra o altres materials, en forma de castanya, per a guardar licor
1. Entre els romans, cossos d’exèrcit de les nacions bàrbares. 2. Catèrvola. Grup, gran nombre de persones, especialment de mainada, d'animals o de coses.
1. Peça teixida de llana o d'una altra matèria amb què es cobrix el paviment d'habitacions, d'escales, per a evitar el fred i com a adorn. 2. Allò que cobrix una superfície d'una manera regular.
Discurs o escrit vehement i violent contra algú o contra alguna cosa.
Bota de goma o cautxú que arriba fins a mitja cama o fins al genoll, molt apropiada per a la pluja
Llibre format per textos breus que s’usava per a iniciar-se en la lectura.
Llit lleuger individual, constituït per dos barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela en la que es posa la màrfega o matalaf, que descansen, en el cap i en els peus, sobre quatre potes encreuades
Seient plegable, sense respatler, que s'usava sobretot per a seure en les celebracions litúrgiques
Onomatopeia del soroll que fa un objecte que va i ve pegant cops secs, com ara un teler, un tren, un sedàs, o del soroll que fan alguns talons o soles de sabates quan es camina o es balla, etc., i també del batec del cor
Caduf. Recipient o caixó que, juntament amb altres recipients iguals, va muntat sobre una corretja, una cadena sense fi o una roda, i servix per a traure aigua de pous, a l'omplir-se en la part més baixa del seu recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada.
Farol. En un joc d’envit, fet d’apostar com si hom tingués un bon joc sense tenir-lo.
1. Colp pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. 2. 2. Cop que es dóna amb les dues mans plegades i encreuats els dits d'una mà amb els de l'altra. 3. Cop suau que es dóna por diversió amb la mà oberta, tocant amb el dit polze un costat i amb els altres dits l'altre costat de la cara d'un noi, que infla les galtes a posta perquè amb el cop facin un soroll
1. Donar (la mà) a algú. 2. Cedir a la pressió d'un pes posat damunt.
Ajupit, inclinat cap a terra, abaixat de la part superior, acatxat, esclafat
Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor en la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres se solen aprofitar
1. Fang clar. 2. Fanguer. Fang que cobreix un camí o un carrer. 3. Part de la porquera on els porcs deixen els excrements. Fangutxer, i especialment el fangat molt clar del fem dels corrals quan els animals hi han orinat molt
1. Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. 2. Lloc de refugi dels animals salvatges. 3. Habitació mesquina, refugi miserable. 4. Habitació privada per a treballar, llegir. 5. Amagatall. Lloc adequat o preparat per a amagar-se o per a amagar alguna cosa.
Substància elàstica, impermeable, resistent a l'abrasió i als corrents elèctrics, que s'obté per mitjà de processos químics a partir del làtex (Hevea brasiliensis), que produïxen certes plantes tropicals, i que té moltes aplicacions en la indústria en la fabricació de pneumàtics, aïllants, etc.
Xurro. Joc popular infantil, d'agilitat i de resistència, jugat entre dos bàndols, generalment de tres a sis components, en què els jugadors d'un dels equips s'aponen i els de l'altre equip els salten i es van posant damunt.
1. Ceba tendra collida abans d'hora. 2. Brot nascut d'una ceba. 3. Estúpid, fava.
1. De forma semblant a la d'una ceba. 2. Que té una enrònia ficada en el cap. Caparrut.
1. Que té poca vista, que només s'hi veu amb els ulls mig tancats. 2. Que té els ulls carregats, rojos i plorosos o lleganyosos
Que té les celles molt poblades, que es toquen l’una amb l’altra en l'entrecella; especialment, que té les celles unides per una contracció produïda per disgust o preocupació greu.
Pati interior d'una casa que ventila i il·lumina les habitacions immediates
Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església
1. Traç lluminós en zig-zag o ramificat, d'una duració molt curta, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l'aire. 2. Com una centella. Molt ràpidament, a gran velocitat. 3. Viu com una centella. D'una vivor extraordinària, molt espavilat
1. Centèsima part de la pesseta i d’altres unitats monetàries. 2. Centèsima part de l’euro. 3. (en plural). Moneda, diners en general.
De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.
Parany de filferro que es despara per l'acció d'una molla i serveix per a caçar ocells, conills i altres animals petits
Panadís sub-epidèrmic. Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits al voltant de les vores de les ungles
Cercapous. Peça de ferro proveïda de ganxos i fixada al cap d'una corda que servix per a arreplegar les coses caigudes en el fons d'un pou o d'una cisterna.
1. Passar pel sedàs (farina o qualsevol matèria reduïda a pols) per a separar-ne les parts més grosses o les impureses. 2. Plovisquejar a gotes molt menudes.
1. Matèria viscosa que s'aferra com el visc, composta de cera, pega i oli, que els sabaters empren per untar el fil de cosir per tal que sia fort i aguanti bé en el punt. 2. Por excessiva. 3. Excrement humà
Floca de cotó, llana, cànem o lli, ja pentinada i neta, a punt d'èsser filada amb la filosa
1. Copeta o gotet de licor. 2. Rebentat. Beguda que consisteix en cafè amb un raig de licor, especialment conyac
Cadascuna de les branques principals, que surten de la mateixa soca de l'arbre. 2. Part més alta d'un arbre o d'un arbust. 3. Cim d'una muntanya
Pedra Codissa. Pedra llisa de riu o de platja, arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d'aigua o l'embat de les ones
Espadat de roca vertical formant precipici, situat al cim o al pendent d’una muntanya, format en roques resistents a l’erosió.
1. Es diu de qui s’enorgulleix de no creure en cap valor moral i menysprear les convencions socials. 2 Desvergonyit, mentider, escèptic.
1. oc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries. 2. Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig
Xut molt alt, en el qual la pilota puja i baixa verticalment caient pràcticament en el mateix lloc
Bossa de tela que els pagesos porten penjada a l’esquena per dur-hi l’esmorzar o la berena (bossa per donar de menjar les mules, cavalls, etc.).
Clafoll. La part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
1. Queixa; expressió de malcontentament; al•legació formal contra qualcú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un greuge. 2. Clamor: a.- Crit fort, sorollós i prolongat. b.- Crit tumultuós i vehement de descontentament o de censura d'una multitud
1. Muntó de llenya, de pedres o d'altres matèries. 2. Cau artificial per a la cria de conills. 3. Munt de pedres que s'han tret d'un terreny per a poder conrear-lo
1. Lladrar amb crits secs, com a trencats, el ca que persegueix caça, que encorrala les ovelles, etc. 2. Emetre un so intentant parlar
Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap
Bescollada. Cop al clatell [Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap]
1. El bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. 2. Cadascuna de les dents més punxegudes, situades entre els incisius i els queixals. 3. Interruptor de la llum
1. Persona que té a càrrec seu les claus d’un lloc de confiança, sobretot d’una corporació, especialment de la caixa on es guarden els diners comunals. 2. Membre de la junta encarregada de regir una confraria i d’organitzar la festa del sant patró.
1. Exactament a la mida. Que té la mateixa mida o la mateixa forma que una altra cosa. 2. Idèntic o molt semblant. 3. Exacte, precís
Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que s’introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no puga escapar-se. Es diu principalment de la clavilla de les vares del carro i de la que subjecta el cap del fusell dins els botó de la roda
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
Peça cilíndrica o cònica, de fusta, de metall o altre material, que s'introduïx en un orifici fet en un objecte per a subjectar alguna cosa
1. Carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta. 2. Soroll d'una cosa que es trenca. 3. So que fa una persona quan riu. 4. Espècie de botó compost de dues peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra. 5. Ferramenta de ferrer consistent en un trepant col•locat en l'extrem d'un mànec, que servix per a fer forats en llocs poc accessibles
1. En un espectacle, especialment en una representació teatral, grup de gent que entra al local sense pagar o pagant més barata l'entrada a canvi d'aplaudir i assegurar-ne l'èxit. 2. Grup de persones que aplaudix, defén, seguix i lloa les accions d'un altre a fi d'aprofitar-se'n.
Bufetada, bescollada, carxot. Colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc
1. Línia que deixa al descobert la pell del cap, que es fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats. 2. Franja. Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front
[Clenxa: Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en els cabells tirant els d’una banda cap a l’un costat i els de l’altra cap al costat oposat]. Fer la clenxa o pentinar d’una manera formal.
Closca del cap, especialment la que no està coberta de cabells. 2. Intel·ligència, talent
1. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen. 2. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial de la dermis
1. Excavació feta en un terreny per servir de receptacle, especialment per a plantar-hi una planta. 2. Fossa per als morts. 3. Fer clot (en un lloc): Residir-hi durant molt de temps.
1. Concavitat xicoteta, clot de poca profunditat on s'arreplega l'aigua de la pluja. 2. Cantó de pa buidat parcialment de molla i farcit de menjar. A la Vall d’Uixó es diuen ximos. 3. Rosa. Gra de dacsa que s'obri en forma de flor quan es torra. 4. Clotet. Joc de xiquets en què els jugadors tracten de ficar una moneda, una pedra, una bala, etc., en un clot circular fet en terra tirant-la-hi des d'una certa distància, i guanya el que la hi fa anar dins o més a la vora
1. Mol·lusc lamel·libranqui marí (Mytilus edulis), de color negre per fora i un poc nacrat per dins, amb la closca constituïda per dos valves simètriques, convexes i d'uns set centímetres de longitud, que forma colònies sobre les roques i s'alimenta de plàncton, de carn comestible i molt apreciada. 2-. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
Està formada amb els dos mateixos monosíl·labs que ullcluc però invertits, i com a significat vol dir: becaina, dormida curta.
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona).
1. Peça de tela de drap, de pell, etc., que s'estén damunt el llit o un moble per tapar-lo o perquè faci més goig de veure. 2. Teulada construïda sobre el portal, per a resguardar-lo de la pluja
1. Estrofa; conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular. 2. Composició poètica breu que sol servir de lletra en les cançons populars. 3. Petit grup de músics que acompanyen amb llurs instruments, especialment de vent, les danses populars i altres passos de les festes
Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit
Cadolla. Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar
1. Fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l'acció de les aigües i del redolament. 2. Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a ensenyar-se noves coses
El codonyat és una confitura de codony de sabor agredolç que es fa tradicionalment a partir de mitjan octubre, quan es recull el fruit, fent bullir els codonys pelats i trossejats, afegint-hi sucre i aigua, i tornant-los a coure. La pasta que en resulta es posa en uns motlles i es deixa reposar uns dies per tal que prengui forma i consistència. Se sol consumir per postres, acompanyat de formatge tendre, però també forma part de nombroses elaboracions dolces.
Cursileria, vulgaritat. Que vol aparentar una elegància o una finor que realment no posseïx.
1. És una estora circular trenada en la tècnica de “trenat continu”. 2.- Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa. 3. Recipient format per un disc d'espart, en el qual es posa la pasta d'oliva o la brisa del raïm per a premsar-la. 4. Com a figues en cofí. Molt estrets, molt ajustats en un espai reduït
1. Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. 2. Cobrir completament o quasi completament (alguna cosa), amuntonant coses damunt. 3. Amuntonar terra (sobre certes hortalisses), perquè es facen blanques i tendres. 4. Pondre's, el sol. 5. Gitar-se. Ajeure’s entre les robes del llit; anar al llit.
Guarniment constituït per un gran anell de cuiro o de lona ple de palla o de crin i subjectat per dos costelles de fusta, que es posa envoltant el coll de la bèstia que ha de junyir-se al carro o a l'aladre, i que s'articula per mitjà d'anelles i de sivelles amb les corretges que servixen per a dirigir els moviments de l'animal, com per tirar a carro, per llaurar, per batre amb carretó, etc
Classe de collera de bèstia de més grossària que la collera ordinària
1. Got xicotet de beguda alcohòlica. 2. Quantitat no massa gran de qualsevol beguda alcohòlica que sovint es beu d'un colp
Que colpeix, que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent
1. Commoure l'ànim [d'algú] una impressió forta, sobtada. 2. ocar, encertar, amb una certa força