Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
Nadal: 25 desembre. Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes. Aquesta dita popular catalana expressa el desig de perllongar les festes, l'abundància i la gresca (Carnestoltes, Nadal, Pasqua), mentre es rebutja el període de privacions i austeritat de la Quaresma. Es una exaltació de la disbauxa contraposada al període laboral i de dejuni.
És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
Nadal: 25 desembre. És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables.
25 desembre. [Pair = digerir, coure, assimilar]. Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten apetitoses, encara que costen de pelar i són un punt indigestes.
1 gener. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor
Santa Teresa: 15 octubre. Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita popular és un resum dels preparatius i provisions que les cases feien antigament per encarar l'hivern. Amb l'arribada de la tardor i l'escurçament dels dies, calia proveir-se de cera per fer espelmes i tenir llum. Sant Martí marca la temporada de la matança del porc. Les gallines i capons eren el plat estrella de Nadal.
3 febrer. Significa que el temps que fa el 3 de febrer s'espera que es repeteixi o determini el clima durant les festes de Carnaval i Setmana Santa. Si fa sol, sol fer bon temps; si fa fred o plou, s'espera temps inestable.
Es refereix al fet que, com que aquesta festa sol caure prop del solstici d'estiu, els dies són els més llargs de l'any.
Sant Joan: 24 juny, Nadal 25 desembre. Descriu perfectament el cicle de maduració del fruit: per Sant Joan l'oliva tot just és un granet incipient, però si tot va bé, al desembre la collita serà generosa.
2 febrer. És una data central del cor de l’hivern
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. Es creu que les gallines nascudes per l'agost ponen ous de molta qualitat.
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. És el moment en que les gallines són més ponedores.
La purísima: 8 desembre. Nadal: 25 desembre. Per indicar el poc de temps que falta de la Purísima a Nadal.
[cabal = just, exacte. La Puríssima: 8 desembre. Nadal: 25 desembre. Ja podeu fer el càlcul
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Comprèn el període de la sega.
Nadal: 25 desembre. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
Nadal: 25 desembre. Sempre que s'acaben unes festes, automàticament ja pensem en les pròximes. Així doncs, quan s'acaben les de Nadal, la tendència és tenir la mirada posada en Carnestoltes i Pasqua. Entre Nadal i Carnestoltes més o menys hi ha unes set setmanes, ja que el Carnaval normalment se celebra al febrer.
Nadal: 25 desembre. [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues]. La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen. La pobra vella, de tant de fer festes, de tant de menjar i de tant de cremar llenya per escalfar-se des de Nadal fins a Sant Blai, es va quedar sense ni un ral.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Exacte. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament. El refranyer ens recorda la dualitat del calendari: del fred intens a la calor del solstici, de la nit més llarga a la més curta. És la mesura perfecta del pas del temps a la nostra cultura.
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. Ja podeu fer el càlcul. Si comptes des del 25 de desembre fins al 7 de gener, surten exactament tretze dies. Sovint s'utilitza per indicar que s'han tancat totes les celebracions del solstici d'hivern.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se
25 desembre. Es d'esperar. Entrem a l'hivern.
[Pasqua Granada = Pentecosta]. Són festivitats primaverals molt pròximes
Del dia 1 al dia 30, de segur que se celebra, i això perquè el calendari religiós no coincideix amb el civil
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Indica la distància que hi ha entre aquestes festivitats. És la lliçó magistral de la saviesa popular sobre les quatre estacions: marquen els trimestres que divideixen l'any agrícola i vital.
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquest refrany és una fórmula mnemotècnica per calcular el temps que queda fins a les festes de Nadal utilitzant les dates clau del santoral de novembre i desembre. De Sant Martí a Sant Andreu: Hi ha exactament 19 dies, es compten com a "setmanes tres" (21 dies aproximadament). De Sant Andreu a Nadal: Hi ha 25 dies, el que el refranyer defineix com a "gairebé un mes".
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Anton: 17 gener. Nadal: 25 desembre. Per Sant Tomàs, tradicionalment era el dia que s'encetaven els preparatius forts, es matava el porc i les fires de Nadal estaven al seu punt àlgid. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, per bé que els més austers les limitaven fins a sant Antoni. Fins que no passen els animals per la benedicció de Sant Antoni, no es donen per acabats els excessos i el recés de l'hivern.
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. És la millor època de pesca d’aquest gran peix de carn saborosa. Les aigües encara mantenen una temperatura agradable abans del fred rigorós de gener. Durant aquests mesos, el mero (que és un peix solitari i territorial) es deixa veure més a prop de la costa i dels roquissars a poca profunditat, buscant aliment per preparar l'hivern.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar. Fa referència a la precisió del calendari santoral per comptar els dies fins a les festes nadalenques.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. És una observació popular sobre com de ràpid passa el temps a finals d'any. Les hores de sol són poques i la feina és molta; els dies "volen" i sembla que el mes s'acabi en un obrir i tancar d'ulls. Entre matances del porc, fires de Santa Llúcia i preparatius nadalencs, la sensació és que el calendari corre més que nosaltres.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Fa referència a l'allargament imperceptible dels dies entre el dia de Santa Caterina i el dia de Nadal. Indica que en aquest període el dia guanya molt poca llum, com un pas petit d'un pardal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament. Indica l'inici del compte enrere per Nadal, tradicionalment marcat per la fira de Santa Llúcia, on s'adquirien els elements necessatius per al pessebre i la decoració.
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià
1 novembre. Marca el període de "treva" que necessita el camp just abans de l'hivern profund. És el temps de la collita de l'oliva. Si plou massa, l'oliva s'aigua, cau a terra i es podreix; si fa massa vent, se'n va tota a terra abans d'arribar al trull.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant. La "passa de gall" és una metàfora que indica una distància molt curta o un període breu, suggerint que les setmanes volen durant aquesta època de tardor cap a l'hivern.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents, ja sigui en forma de pluja o glaçades.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees. "Un mes breu": Com que els dies són tan curts i la llum marxa tan d'pressa, la sensació és que el novembre s'escapa de les mans. "No hi ha pas tant": De Sant Andreu a Nadal només hi ha 25 dies. És el període de l'Advent, un tram final on els preparatius nadalencs fan que el calendari corri més.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És un mes de transició cap a l'hivern, caracteritzat per la inestabilitat meteorològica, el temps és desapacible i canviant. amb alta probabilitat de vent, pluja, fred o neu.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament. Afegint aquest "i un matí", el refranyer juga amb la rima per clavar el compte: de l'1 de novembre a l'11 de novembre hi ha 10 nits, però si comptem el dia d'arribada, ens surten els onze matins. Aquest interval coincideix amb el conegut com a estiuet de Sant Martí, un període on sovint s'atura el fred intens de la tardor.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de cereals i certs conreus d'hivern, especialment el blat. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta és la dita que fa tremolar els agricultors, especialment els qui tenen vinya o ametllers! En aquestes dates la fruita (el raïm, l'ametlla, la figa) està en el seu punt crític de maduració. Una pluja forta ara pot podrir el fruit o fer que s'infli massa i s'esberli. Les tempestes de finals d'estiu solen ser violentes i sovint porten pedra, cosa que pot carregar-se tota la collita de l'any en deu minuts.
Sant Pere: 29 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Tots Sants: 1 novembre. Aquesta és la dita sobre l'abundància de la fruita. "Tots els culs caguen bé": En Sant Pere tenim la fruita d'os i d'aigua (albercocs, prunes, préssecs, síndries i melons). i en Sant Miquel temps de figues i del raïm. Aquesta fruita és laxant i fa que el trànsit vagi com una seda. "A partir de Tots Sants "no tant": Passem a menjar coses seques i contundents: castanyes, fruits secs i moniatos, que ja no fan l'efecte de "neteja"
Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços
Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendar
2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació
[basca = xafogor, calor humitosa]. La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu
[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
2 febrer. La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià
El dimecres de cendra o primer dia de Quaresma
El dia 2 de Novembre, en què es commemoren els feels difunts
25 desembre. El dia en què es commemora el naixement de Jesucrist
El dia de Corpus, i també el dia dels Morts
El diumenge anterior immediatament al de Pasqua florida
6 gener. És el dia en què es commemora l'adoració de Jesús pels Reis d'Orient. . Destaca per la màgia de la infantesa, la cavalcada de la vigília i el típic tortell de Reis. Destaca el matí d'obertura de regals i gaudi de les joguines noves.
El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa
Consell basat en preceptes de l’església Catòlica
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
Sant Marc: 25 abril. Tots Sants: 1 novembre. Les lledanies eren unes processons que es feien per Sant Marc (25 abril) i els tres dies abans de l'Ascensió. Assenyala els tres moments clau en què la pluja és essencial per garantir una bona collita agrícola.
1 novembre. És el moment clau de la sembrada perquè la planta tingui temps d'arrelar abans que arribin les gelades més fortes del gener, moment en que cal cavar o birbar la terra per airejar-la, treure les males herbes i ajudar la planta a créixer amb força quan la llum torni a guanyar terreny.