`

Refranys maneres de dir

maneres de dir

Ves-te'n a dida

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a escampar la boira

Expressió usada per engegar a algú de mala manera, per a desentendre-se'n

maneres de dir cos huma

Vés-te'n a fer la mà

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Ves-te'n a fer piles

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a fer punyetes

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a fregar

Despatxar-lo de mala manera

plantes maneres de dir

Ves-te'n a fregir raves

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir animals

Vés-te'n a gambar loros

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir

Ves-te'n a l'infern

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a la forca!:

Expressió amb què s'envia qualcú a mal viatge

maneres de dir

Ves-te'n a la merda

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a la porra

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a la quinta forca

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a malguany

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir animals

Ves-te'n a parir panteres

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!

maneres de dir

Ves-te'n a pastar fang

Que t'ha tret fora de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n a prendre pel sac

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir

Ves-te'n al botavant

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir déu

Vés-te'n en nom de Déu

Hom ho diu a qui destorba en un lloc

maneres de dir diable

Vés-te'n [o aneu-vos-en, o que se'n vagi, etc.] al diable!

Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable

maneres de dir cos huma

Vessar la sang fins a l'última gota

Sacrificar-se, per un ideal, fins a morir

riure/plorar maneres de dir

Vessar llàgrimes amargues

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar

maneres de dir riure/plorar

Vessar llàgrimes de sang

Expressió que indica el sofriment extrem d'una persona. Penedir-se. Purgar

maneres de dir parlar

Vessar-la

Cometre una equivocació grossa, generalment en el parlar, que es fa evident a tothom i deixa malparat el qui l’ha comesa

maneres de dir indumentària

Vestir com un garballó

Vestir molt bé, amb profusió d'adorns

joc maneres de dir indumentària

Vestir-se de blanc [o de pantaló blanc]

Jugar a Ia pilota de professional i no ja d'aficionats, condició en la qual no té cap importància el vestuari

maneres de dir

Vestit de festa

Vestit més ric o més nou que el dels dies ordinaris

maneres de dir

Vestit de nit

Vestit més ric o més nou que el dels dies ordinaris

maneres de dir

Vetlar els batuts [a algú]

Estar-li molt alerta, vigilar-li els moviments o les accions per evitar-ne les conseqüències

maneres de dir

Vetllar les armes

Passar una nit en vetlla prop de les armes aquell que hi havia de ser armat cavaller

maneres de dir

Vetllar pels descuidats

Agarrar tot el que hi ha al seu abast

maneres de dir cantar

Veu blanca

Veu que té una extensió compresa dins dels límits de les veus de soprano i contralt

maneres de dir

Veu de cap

Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal

maneres de dir

Veu de gola

Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola

maneres de dir parlar

Veu de nas

Parlar amb el nas

maneres de dir cos huma

Veu de pit

Veu d'emissió natural

maneres de dir parlar

Veu de tro

Veu molt forta i ressonant

maneres de dir

Veu del poble

Opinió general de la gent

maneres de dir parlar

Veu moixa

Veu suau, acaronadora

maneres de dir

Veue les estrelles

Sentir vivament un dolor

maneres de dir

Veure a venir

Estar a punt d'esdevenir-se

maneres de dir

Veure clar

Percebre clarament

maneres de dir

Veure com respira [algú]

Saber què vol fer una persona, com pensa, cap on es decanta, etc.

maneres de dir

Veure de gairell

Mirar oblicuament, de costat

maneres de dir

Veure de lluny

Esser molt previsor

maneres de dir

Veure de rampellada

Veure'l de costat, ràpidament, sense mirar-lo tot dret

maneres de dir

Veure de raspallotada [o de raspallada]

1. Es diu d’algú o d’alguna cosa que s’ha vist massa fugaçment, que ens passa fregant. Arranar, passar arran; d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló. 2. També es diu d'allò que es fa sense parar-hi atenció o que es veu durant molt poca estona. Apressadament, de correguda, sense aturar-se, sense entretenir-se, d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló

maneres de dir

Veure d’escallimpantes

Es diu d’algú o d’alguna cosa que s’ha vist massa fugaçment, que no s'ha vist prou bé, perquè es movia o es movia qui ho mirava. D’esquitllada, incidentalment; amb prou feines si l'he vist; de raspallotada

maneres de dir

Veure d’on ve el mal [o d’allà on ve]

Descobrir l’origen de quelcom que no va bé

maneres de dir

Veure el cel obert

Veure esperança quan semblava tot perdut

cos huma maneres de dir

Veure el cul a la taleca

Veure el final d'un assumpte

maneres de dir

Veure el joc mal parat

Veure's en situació perillosa

maneres de dir mon

Veure el món per un forat

Adquirir un poc d'experiència de la vida

justicia maneres de dir

Veure el plet malparat

Veure's amb dificultat per a sortir vencedor d'una lluita, per a triomfar en una empresa

maneres de dir

Veure el punt

Adonar-se de petits detalls

maneres de dir sants

Veure el sol a mijanit

No acabar de creure's alguna cosa

maneres de dir

Veure en que paren els daus

Estar pendent del resultat

maneres de dir

Veure la bomba del Novenari

Vol dir que es tenia por o massa consideració per poca cosa

maneres de dir

Veure la brossa a l’ull de l’altre

Veure els petits defectes dels altres i no veure els grans defectes propis

maneres de dir

Veure la intenció [o les intencions]

Adonar-se dels propòsit d'algú

maneres de dir

Veure la llum

Fer-se públic una cosa

maneres de dir

Veure la padrina

Patir molt de mal, o dolor físic intens

maneres de dir

Veure la randa als peus

Veure les coses al revés o molt diferents de com caldria que fossin

maneres de dir

Veure la Xeca i la Meca

Veure moltes coses de llocs diferents i distants

maneres de dir mon

Veure món

Haver viatjat molt

maneres de dir mar

Veure moros a la costa

Adonar-se del perill o creure que n'hi ha

maneres de dir

Veure o entendre les coses com els gegants, per la bragueta

Interpretar malament les coses, ordinàriament en sentit obscè

maneres de dir

Veure per un foradet

Expressa amb ironia o desconfiança el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat suposable d'actuacions i d'actituds

maneres de dir

Veure si mossega

Fer dir-li algú el que volia

maneres de dir mon

Veure un món

Veure una cosa molt complicada, difícil de fer o d'assolir

maneres de dir

Veure una muntanya

Veure una cosa molt complicada, difícil de fer o d'assolir

maneres de dir

Veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Veure els defectes petits d'altri i no adonar-se dels grans defectes propis

maneres de dir

Veure vindre [algú]

Adivinar les seues intencions

maneres de dir

Veure visions

Sorprendre's molt

maneres de dir bona cos huma

Veure [algú o alguna cosa] amb bons ulls

Veure [algú o alguna cosa] amb aprovació

maneres de dir

Veure [o Afinar-li la tela [a algú]

Veure quina és la seva intenció oculta

maneres de dir

Veure [o no veure] la punta

Entendre [o no entendre] la finalitat o la gràcia d'una acció

maneres de dir colors

Veure [o pintar-li] les coses de color de rosa

Ser massa optimista, veure-ho tot molt bell o molt fàcil

maneres de dir

Veure's amb la soga al coll

Veure's en gran perill de rebre un gran dany

maneres de dir

Veure's com un ou entre dues pedres

Veure's en gran estretor o dificultat

maneres de dir

Veure's el gep

Conèixer els propis defectes

maneres de dir diners

Veure's el llustre

Es diu de les persones i de les famílies que tenen prosperitat econòmica