Tema
mort
795 refranys catalogats sota aquest tema.
La mort mai té culpa ], i no al precepte ineludible de morir
Significa que, al dir de la gent, la mort de qualsevol persona s'atribueix a una causa immediata [accident, malaltia, etc.
mort
La mort no fa sonar la trompeta
mort música
La mort no perdona ningú
Ningun ens salvem
mort
La mort sempre és traïdora: mai diu, ni el dia ni l'hora
mort
La mort va a qui menys la vol
mort
La mort, a tots ens iguala
Una vegada morts, tots som difunts, al marge que qui érem en vida o del mausoleu que albergue les despulles
mort
La música no fa dol
Inclús en els soterrars, en moltes cultures es toca música
mort música
La nit eterna
La mort
maneres de dir mort
La pau eterna
S'utilitza, gairebé exclusivament, com un eufemisme de la mort. Fa referència al descans de l'ànima després de la vida terrenal, lliure de patiments i pecats. La frase llatina Requiescat in pace (Descansi en pau) n'és l'origen directe. S'usa en records i esqueles per desitjar que el difunt hagi trobat la serenor definitiva. En sentit figurat s'utilitza de forma una mica irònica per referir-se a un silenci absolut després d'un període de molt de xivarri o estrès ("Finalment, la pau eterna!").
mort maneres de dir
La perfídia mata la caça
Significa que la constància arriba a obtenir tots els propòsits
caça mort consells
La poca cordura es paga amb la sepultura
salut mort
La sang viva fa oblidar la morta
Indica que el dolor per la mort de les persones estimades es mitiga per l'amor de les que sobreviuen
cos huma mort
La ventura del mariner: morir en un racó de casa
És afortunat qui no ha perit en la mar
oficis mort casa
La vida és curta, la mort és certa
mort
Les criatures sense ossos tiren ses mares al fossos
Es refereix als perills dels avorts
persones salut mort
Les errades del metge, la terra les tapa [o cobreix]
Que tot allò que el metge fa malament o tots els errors que comet mai es diuen i sempre queden en secret
mort oficis salut
Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor
alegria parentiu animals mort
Llevar el cap [a algú]
Decapitar-lo
mort cos huma maneres de dir
Llevar la vida [a algú]
Matar-lo
mort maneres de dir
Lo casament i la mort quan et penses que està lluny està prop
amor mort
Lo fill mort i l’àpi a l’hort
Es diu quan algú tenia mal comportament o quan no lamenten la pèrdua de la persona
parentiu plantes mort camp
Lo que a uns mata, a altres sana
Vol dir que el que és bo per a uns, és dolent per als altres, i viceversa
mort salut
Lo que el metge erra, podrix la terra
salut mort oficis
Lo que en la bolcada se pren, en la mortalla se deixa
Els coneixements més elementals no s'obliden mai perquè són quasi com reflexos inconscients fins el dia de la mort.
mort
L’abella i la vaca, en març estiren la pota
Sobretot, els insectes que naixen abans de la calor solen morir de fred
animals mesos mort
Mai moren batles
Indica que els càrrecs de dignitat no solen romandre vacants gaire temps
mort
Mal de cor, només el cura la mort
Tradicionalment al·ludia a les malalties coronàries greus, ja que abans de la medicina moderna, els problemes de cor se solien considerar incurables. Però en sentit figurat reflecteix l'antiga creença sobre la gravetat i la impossibilitat de curar determinats mals sentimentals o espirituals. Fa referència a un desconsol o una pena amorosa tan gran que només s'acaba amb la mort.
amor cos huma mort
Mal de freixura, fins a la sepultura.
Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons
salut mort
Mal? Mal és morir-se
mort mal
Mala brossa, mai mor
mort
Mala herba mai mor
Es diu referint-se a alguna persona dolenta o que molesta, i significa que generalment aquesta mena de gent solen durar molt de temps
persones plantes mort
Malalt que és de mort, cap remei no hi pot
Significa que quan una situació és irreversible o ha arribat al seu final fatal, cap esforç, ajuda externa o intervenció pot evitar el desenllaç. S'utilitza metafòricament per acceptar que hi ha certs problemes que no tenen solució.
mort salut
Malalt que menja no es mor
mort salut
Malalt que no explica el mal, o mut o mortal.
Significa que un problema amagat o no explicat (ja sigui una malaltia o un conflicte personal) no es pot solucionar i pot arribar a ser letal. S'utilitza per recordar la importància de la sinceritat i la comunicació per poder trobar ajuda.
mort salut
Malalt que no pot anar a la vora té el fossar
Tindre la salut molt delicada
salut mort
Malalt que no pot obrar, només la fossa el curarà
salut mort
Malaltia de novembre, no té cura i es paga amb la sepultura
Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans
salut oratge mesos mort
Malaltia llarga, parenta de la mort
Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, però sí que resta qualitat de vida
salut mort
Març marçot mata la vella i la jove si pot
Avisa del temps variable, i de vegades perillós per a la salut, característic del mes de març
mesos mort oratge persones
Massa metges, mort segura
mort oficis
Massa singlot, senyal de mort
salut mort
Mata més gent la taula que la guerra
Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties
menjar mort gent salut
Matar una dona és matar un gat a xurriacades
animals mort persones
Matar [o Morir] com a xinxes
Matar o morir en gran quantitat
animals mort maneres de dir
Matar-ho
Donar per acabat un afer o discussió, deixar còrrer per sempre.
mort maneres de dir
Mengem i beguem, que a la mort ja arribarem
Recomana aprofitar bé la vida, ja que la mort és segura
mort menjar
Menja be i caga fort, / i no tingues por [o riu-te de]a la mort
Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut
mort menjar riure/plorar be salut
Menja fort, caga fort i no tingues por de la mort
Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut
salut mort menjar
Menjar les figues de verd en verd
Menjar-les quan encara els manca molt per a madurar
maneres de dir menjar mort
Menjar molt i bo, drecera per la mort
Menjar amb excés no és bo per a la salut. Després d'una excessiva menjada, la digestió és molt pesada.
bona menjar mort
Menjar terra
Esser mort
maneres de dir mort
Menjem i bevem, que a la mort ja arribarem
Es diu per indicar despreocupació envers les coses de demà i gaudir del present.
mort
Mentre hi ha vida hi ha esperança
Vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats
mort salut
Menys viu el que més dorm, perquè la són és com la mort
N'hi ha que diuen que tot el temps que es dorm, és temps perdut.
dormir mort salut
Més cara és una mortalla
Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa
mort diners
Més cara és una mortalla, i no ens la veem damunt!
Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa
diners mort
Més mort que Carracuca
Tindre por
maneres de dir mort
Més ne moren de farts que de fam
És una exageració que es diu com a advertiments als molt menjadors
mort menjar
Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons
Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir
salut persones mort animals
Més val anar a una nóvia que a un soterrar [una nóvia = una boda]
Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies
mort persones
Més val honorar un vell que plorar-ne cent
consells mort riure/plorar persones
Més val matar un home que posar un mal costum
Significa que els mals costums són molt perjudicials i difícils de desarrelar
mort
Més val morir d'una fartada que de fam
És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners
menjar mort
Més val morir de peu [o dempeus] que viure agenollat
És una consigna popularitzada en l’època hippy
mort
Més val morir fart que desmaiat [o de gana]
És preferible l’abundància a la precarietat, sobretot en el menjar
mort menjar
Més val tort, que mort
És preferible una cosa defectuosa a no tindre’n
diners mort persones
Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat
Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts
mort oficis salut
Metge novell, feina pel fosser
[fosser = enterrador]. La seva inexperiència et pot abocar a la mort
mort oficis salut
Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort
Es diu de les persones escrupuloses i obsessives en qüestions de salut.
menjar mort salut
Molt i bo, drecera per la mort
Menjar amb excés no és bo per a la salut. Després d'una excessiva menjada, la digestió és molt pesada.
bona mort salut
Moltes mosques maten un ase
Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol
mort animals
Mor el mortal, i no mor el malalt
Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin
salut mort
Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula
Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions
salut mort
Morfina, mort fina
mort
Mori Marta, i mori farta
Aquesta és la dita definitiva de l'egoisme o de qui no té mirament per res! Es fa servir per a descriure algú a qui només li importa el seu propi profit, sense pensar en les conseqüències o en el que passarà després. "Mentre jo estiga ben tip i m'ho hapa passat bé, el que passe després (o si el món s'acaba) m'és igual". Si algú ha de rebre, que reba, sempre que jo haja tret el que volia.
mort
Morir a espasa
Morir a colps d'espasa
maneres de dir mort
Morir al llit
Morir de mort natural
mort maneres de dir
Morir amb tots els sentits
Morir sense perdre el coneixement, lúcidament
mort maneres de dir
Morir com un sant
Morir com una persona virtuosa
mort maneres de dir
Morir de mala guerra
Morir de disgusts o mal tractes
maneres de dir mort
Morir per morir, fart
S'aplica a aquelles persones que mengen de manera exagerada. Val més menjar, encara que et faci mal, que quedar sense menjar. Morir per morir, no passar fam.
mort
Morir [o caure] com mosques
Morir en gran quantitat, especialment en un combat
maneres de dir animals mort
Morir-se cara a la paret
Acabar la vida sol
maneres de dir mort
Morir-se [o anar-se'n o quedar] amb la creu dels albats
Morir-se fadrí
maneres de dir mort
Mort a la mar, tràngol segur
[tràngol = tràfec, activitat] Una calamitat sense mitjans disponibles crea molta impotència i molt neguit
mort mar
Mort al diumenge un altre en penja.
setmana gent mort
Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat.
Superstició.
mort
Mort de poll, [o de pollet]
La que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible
mort animals maneres de dir
Mort i naixença, no té tinença
[tinença = propietat]. Ningú pot decidir sobre el seus propis principi i fi
mort
Mort i venda, tot ho trenca
Les coses, els negocis o els projectes que teníem en curs s’acaben de colp quan ho venem o ens morim
mort
Mort jo, mort tothom
Que una vegada morta una persona , per ella estarà tothom mort ja que no viurà més amb ells
mort
Mort natural
La que sobrevé per malaltia
mort maneres de dir
Mort per mort, pit a l'aigua
Quan el metge de bord, amb cara seriosa, deia que la ferida era molt dolenta i que calia escollir entre tallar, per intentar aturar el mal, o no fer res i passar amb pocions, era la manera amb què la gent de mar expressava decisió de sortir-se'n, d'intentar anar pel camí on encara hi havia opció…
mort
Mort per mort, prova la sort
Aquesta expressió s'usava per indicar que, d'entre dues possibilitats dolentes, calia triar una, tan si com no. En aquest cas, el vessant humorístic ve donat perquè una de les opcions és la de morir bebent.
mort
Mort sobtada [o repentina]
La que sobrevé sense manifestació morbosa prèvia
maneres de dir mort
Mort, no vinguis que excusa no tinguis ], i no al precepte ineludible de morir)
Significa que, al dir de la gent, la mort de qualsevol persona s'atribueix a una causa immediata [accident, malaltia, etc.
mort
Morta la cuca, mort el verí
Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella
mort animals maneres de dir
Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela
animals mort
Mossegada de vidriol porta dol.
Vol dir que les mossegades de vidriol [un rèptil] són mortals
mort animals
Muller de mariner, vídua gairebé
La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més
oficis mort mar parentiu