Cansament molt gran. Falta de forces, debilitat produïda generalment per la realització d'un esforç, d'un treball, d'una activitat fatigosa.
Pedra, generalment cantelluda, de dimensió mitjana o gran però difícil de manejar
1. Extrem d'algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. 2. Entrepà. Pa partit longitudinalment en dos mitats, entre les quals es posa algun altre aliment
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Que fa cantell. 2. Que presenta múltiples cantells. 3. Rude, aspre, difícil.
1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 2. Botija. 3. Antiga mesura de capacitat per a vi i oli equivalent aprox. a onze litres
1. Cànter menut amb broc. 2. Tro molt fort que es dispara al final de la traca. 3. [usat generalment en plural] Mamella de dona. 4. Pinyata. Olla o recipient ple de dolços i joguets que es penja a una certa altura perquè algú, amb els ulls tapats, intente trencar-lo a bastonades.
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 2. Botija. 3. Antiga mesura de capacitat per a vi i oli equivalent aprox. a onze litres
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Angle o punt on es troben les voreres i les cases de dos carrers que s'encreuen. 2. Festeig que fan els enamorats en un cantó. Fer cantonada: Esperar-se en el cantó del carrer, especialment com a festejador
1. Canó, part intermèdia entre nuc i nuc d'una canya. 2. Canonet de fusta, metall, etc., utilitzat per a diversos usos. Un d'ells és el que tradicionalment s'utilitzava abans al país valencià com a moneder i que guardaven sota la brusa. 3. Joc de xics, que consisteix a posar un canut dret en terra i monedes damunt el canut en el centre d'un cercle, i tirar-li una pedra o moneda fins que el fan caure
Lloc on es llencen o s’enterren les bèsties mortes. Anar-se’n al canyet: Morir.
1. Senill. Planta herbàcia perenne (Phragmites communis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla. 2. Conjunt de canyes entrelligades paral·lelament i reforçades amb bastons travessers, que s'utilitza per a sostindre teulades, per a fer tancats i per a posar fruita a secar
Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors
Núvol fragmentat del qual cau una gotellada; núvol desprès d’una nuvolada
Eixelebrat, lleuger, sense seny. Que obra sense reflexió, amb presses, sense mirar el que fa.
Vertigen, mareig, rodament de cap; situació que fa referència des d’una simple rodesa o rodament de cap a una inestabilitat amb pèrdua d’equilibri fins a un vertigen. Pot ser produït per una afectació dels òrgans interns de l’orella, laberint.
1. Persona molt difícil d'esquivar, apegalosa i molesta. 2. Pesadesa, enterboliment de cap.
1. Cap gros i desproporcionat. 2. Persona de gran talent, de molta intel·ligència
Cabuderia, tossuderia, obstinació en les seves opinions, determinacions, etc.
Cabut. Obstinat, que no es deixa convèncer. 2. Curt d'enteniment
Que té el cap inclinat cap avant, sovint en senyal d’abatiment
1. Cosa posada al cim del cap d'algú. 2. Gorra protectora de cops. 3. Rodell de roba que les dones es posen a la cintura per recolzar-hi el cànter. 4. Rodella teixida d'espart, de palma, etc., que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc., quan es trauen del foc
1. Tortell de roba posada en doble o embotida de borra, que es posen damunt el cap les dones per portar-hi la gerra o el cove, els forners per portar-hi la post, els paletes per dur-hi les gavetes, etc., a fi de no fer-se mal al cap i evitar que els dits objectes caiguin. 2. Persona obstinada, cabota
Moviment de cap, especialment el que es fa quan es té son
Capbaix. Que va amb el cap baix o que el té inclinat cap avant, especialment en senyal d'abatiment.
1. Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant, barret. 2. Conjunt de núvols situats en el cim d'una muntanya. 3. Cabàs d'espart o de palma per a tapar la portadora.
1. Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones.
1. La part més alta d’una cosa. 2. Caputxa de les capes del pastor
1. Preocupar-se, pensar molt seriosament en una cosa. 2. Ficar o fer entrar de cap [una cosa] dins d'una altra
1. Invertir la posició [d'alguna cosa], posar-la al revés. 2. Tocar coses i deixar-les desordenades o canviades de lloc. 3. Entendre, dir o fer [les coses] al revés. 4. Fer canviar de parer o de propòsit [a algú]. 5. Canviar l'evolució o el curs normal [d'alguna cosa]
1. Volantí. Girada que dóna un cos sobre si mateix tot caient. 2. Canvi sobtat i molt complet
Capbaix. Que va amb el cap baix o que el té inclinat cap avant, especialment en senyal d'abatiment.
Màquina trituradora composta essencialment d'un cilindre horitzontal dins el qual roda un joc de ganivets que serveix per capolar carn o altres productes
1. Tallar a trossets xicotets. 2. Ferir deixant marques amb forta contusió. 3. Fatigar fortament
1. Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. 2. Capa roja usada pels toreros. 3. n alguns jocs de cartes, jugada en què un jugador fa totes les bases.
1. Libre registre. Fer (o traure) cappatró (d'alguna cosa): Entendre-la.
1. Home que té el cap gros. 2. Persona de poc trellat. 3. Persona tossuda i obstinada
Demanar almoina. Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba. 2.
1. Paret mitgera, que fa divisió entre dues cases. 2. Conjunt de feixos de canyes o de brossa mesclats amb terra i algunes pedres, que es posen damunt de les parets dels corrals per a defendre-les de la humitat i dels efectes de les gelades
Persona de poc enteniment, que obra segons els seus gusts i passions i no segons la raó
1. Crepuscle vespertí, hora baixa de la tarda quan el sol ja s’ha post. 2. Espai de temps comprès entre el migdia i la posta del sol.
Bastida de fustes taulers, carros, per veure els bous. Actualment són de ferro
1. Traïdor, renegat, que canvia d'idees amb facilitat o per interés. 2. Fals, hipòcrita.
1. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté. 2. Munt; conjunt de coses posades unes damunt les altres. 3. La part superior d'un paller, disposada en forma cònica. 4. Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca
1. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena. 2. Carasseta. Màsquera de cartó o de goma, generalment grotesca, amb què es cobrix la cara per a disfressar-se o que es penja en la paret com a ornament. 3. Ninot de palla que es posa en el cim del paller per a espantar les aus. 4. Oscil·lacions que fa la llum.
Dona que es deixa festejar per diverses persones al mateix temps, que fa bona cara a diferents pretendents
Aparell d'il·luminació constituït per la bomba i el broquet que utilitza l'acetilè com a font de llum, aconseguit per mitjà de la reacció química entre el carbur de calci i l'aigua
1. Esquelet, ossamenta, d'un animal. 2. Allò que queda d'una au després de llevar-li els membres i les parts carnoses. 3. Estructura interna d'alguna cosa, armadura que sosté les diverses parts d'una construcció, d'una embarcació o d'una màquina
Gargall. Salivada espessa i apegalosa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis que s'expulsa d'una vegada
1. Esquelet, ossamenta, d'un animal. 2. Allò que queda d'una au després de llevar-li els membres i les parts carnoses. 3. Estructura interna d'alguna cosa, armadura que sosté les diverses parts d'una construcció, d'una embarcació o d'una màquina
1. Instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana. Consisteix en una fusta plana amb mànec, revestida de cuiro per una cara, i proveïda de punxes de fil d'aram. 2. Màquina utilitzada en la filatura mecànica del cotó, la llana i el jute, que neteja i separa les fibres vegetals. 3. Cap de cardot, en forma de pinya eriçada de punxes. Serveix per a cardar certs teixits. 4. Raspall de pues curtes i atapeïdes, per a netejar les llimes. 5. Reprensió severa
1. Pentinar [el cabell] des de les puntes fins a les arrels a fi que, a l'allisar-ne lleugerament la superfície, quede tou i tinga més volum. 2. Pentinar [la llana, el cotó] amb la carda per a poder-la filar millor. 3. Pegar una palissa. 4. Amonestar, reprendre.
Fotut. Que està en molt mal estat físicament o anímicament.
1. Vora de la part superior d'un marge. 2. Línia divisòria dels dos vessants d'una muntanya o d'una serralada. 3. Biga llarga que va d'un extrem a l'altre d'una teulada, en què descansen les altres bigues que formen la teulada i que van disposades en pendent. 4. cAVALLÓ. Llom de terra entre solc i solc d'un terreny de conreu o entre els fraus o les taules d'un hort.
1. Enrotllar, plegar diverses vegades en rodó alguna cosa sobre ella mateixa o al voltant d'una tija cilíndrica o d'un objecte. 2. Retòrcer sobre si mateix un objecte flexible.
1. Recipient de llanda, d'alumini o de plàstic, de tapa hermètica, utilitzat per a contindre o portar menjar, generalment cuit. Es va començar a fabricar al segle XX. Actualment el coneixem fabricat de plàstic conegut com a Tuppers. 2. Recipient, d'obra o de vidre, en forma de castanya, usat per a contindre licor.
Esquinç. Torciment violent i dolorós d'una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres per haver fet un esforç
1. Carn que es considera ordinària, com la de gall dindi i la d’oca; que no és tan fina ni tan de bon mastegar com la d’altres animals. 2. Tros petit de carn que s'usa com a esquer per pescar o caçar. 3. Abundància embafadora de carn.
Armari de cuina fet amb una estructura de llistons de fusta folrada de tela metàl·lica fina, proveït de porta frontal, usat per a tenir-hi queviures frescos i protegir-los, penjat o situat en un lloc fresc i sec
1. Excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió. 2. Amígdala. Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol•licles limfàtics. 3. Carn roín adherida a la pell d'un animal mal escorxat. 4. Animal mort, carronya
Careta. 1. Cara petita, amorosa, bufona, graciosa. 2. Carussa. Mala cara, cara malaltissa, pàl·lida i prima,
1. Encollir-se, debilitar-se extraordinàriament, perdre el vigor per efecte de malaltia, de fred, etc.2. Badar-se, especialment objectes de fusta o d'obra
1. Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. 2. Persona dèbil, prima, sense salut ni vigor. 3. Becollada, cop al cap amb la mà
1. Soldat armat amb una carabina. 2. Guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.
1. Antiga nau de transport de gran tonatge. 2. Nau vella o lenta, que no navega bé. 3. Artefacte o vehicle fet malbé per l'ús o que no funciona bé 4. Persona vella o plena d'alifacs, que es mou amb dificultat, sense habilitat. 5. Objecte espatllat o vell, que no serveix
Carranc. Instrument consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit amb què els infants fan servir per Setmana Santa
1. Molestar, importunar sobretot per burlar-se. 2. Imputar [alguna cosa] a algú
1. Que constitueix una càrrega. 2. Que carrega, molesta, amoïna.
Instrument compost de dues barres paral·leles de devés un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albarda d'una bístia i serveix per al transport de garbes, rames, verema i altres productes agrícoles
Traginar, transportar, sobretot amb carro o a esquena de bístia [una mercaderia, un objecte]
1. Carrer estret. Carreró sense eixida: Carrer tancat en un dels extrems. 2. En pilota valenciana, corredor central que es deixa en la parada per a permetre el pas del jugador en el moment en què retrocedix per a jugar la pilota a l'aire
1. Barril petit, que oscil•la entre un càntir i una càrrega de cabuda i serveix principalment per tenir vi. 2. Fusta rectangular de dos o tres pams de llargària utilitzada per a cabdellar cordell
Rodera, solc produït en terra per les rodes dels vehicles, especialment dels carros
1. Nom donat popularment als ferrocarrils de via estreta, trenet. 2. Peça cilíndrica, de fusta, de plàstic o de cartó on s'enrotllen les madeixes de fils destinats a la confecció i als brodats. 3. Peça metàl·lica redona, de color negre, on anava enrotllada la cinta en les màquines d'escriure.
Passat de moda, sense distinció, consistència o originalitat, ridícul, provincià.
Cruixir, grinyolar, produir un so desagradable per efecte de la fricció entre dos cossos o entre dos peces d'una màquina
Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin. Serveix per al transport de persones i coses feixugues o voluminoses
1. Carn en descomposició, especialment la del cos d'un animal mort que queda abandonat i comença a podrir-se. 2. Persona roín, mot injuriós, vil, menyspreable. 3. Persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.
Terròs. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops
1. Corriola, politja. 2. Caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui de caminar. 3. Rodet enrevoltat de fil en moltes circumvolucions
1. Paper que conté moltes coses inútils. 2. Conflicte, embolic de coses dificultoses o perjudicials
1. Cara pàl·lida o demacrada, d'aspecte malaltús. 2. Carassa, gest estrany de la cara.
Ribàs. Marge d’un camp. Paret de pedra calcària en sec que s'usa per a separar uns camps dels altres
Casa on habiten o han habitat els pares o els progenitors d’un llinatge.
1. Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs. 2. Casament, matrimoni. 3. Girar la casaca: Canviar de parer o d'idees polítiques.
1. Efecte de cascar, contusió amb trituració de teixits. 2. Mastitis. Inflamació de les glàndules mamàries [el mal de pit] de les dones lactants, procedent de la llet que es coagula per l'obstrucció dels conductes de la llet
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals