1. Peça de vestit masculina que cobreix separadament les cames, que van lligats sota el genoll, ajustats a la cuixa i que en la part superior es subjecta a la cintura. 2. Calçotets. Peça de roba interior masculina de camals de longitud variable, que es porta davall dels pantalons.
1. Pantalons curts, que no arriben més avall dels genolls. 2. Home massa bonàs, que es deixa dominar. 3. Grill de les cebes blanques, ceballot. Calçotada. Menjar constituït per calçots fets a la flama, acompanyats d'una salsa especial composta d'ametles, avellanes, all, oli i pebre
Peça de vestir masculina de formes diverses, feta de tela, de cotó, etc., que es duu sota els pantalons.
Barra de ferro amb dents o mòsses, que serveix per penjar-hi la caldera o l'olla damunt el foc de la llar [Morella, Benassal]
[castellanisme]. Febra. Síndrome que es caracteritza per l'augment de la temperatura normal del cos, produïda per la reacció de l'organisme a un procés patològic
Dona que provoca o es deixa palpar, però després no permet que l’home es desfogui
Persona malfaenera que va d'una casa a l'altra per moure conversa i passar el temps sense treballar
Instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, ple de brases o d'aigua calenta, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest
Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d’algunes indisposicions i malalties, esgarrifança.
Puro prim i tort, de tabac inferior, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc. És un producte valencià per excel·lència, fet amb tabac Burley
1. Mescla de brasa incandescent i de cendra que queda en un foc quan s'apaga definitivament la flama. 2. Ambient agradable, d'afecte, de sentiment, de passió. 3. Al caliu (d'algú o d'alguna cosa): Al seu abric, sota la seua protecció.
1. Camí que segueixen les persones que fan la devoció del Via Crucis, en què hi ha estacions o capelletes de tant en tant, commemoratives dels passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. 2. Representació de la crucifixió que es fa durant la Setmana Santa. 3. Situació dolorosa, seguit de penes, d’afliccions, etc.
El qui es lloga per a portar coses de pes d’un lloc a l’altre, bastaix.
[Usat generalment en plural]. Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res.
1. Habitació, estança o peça d'una casa, especialment la que s'utilitza com a dormitori o la destinada a l'ús d'una o de diverses persones. 2. Sala o conjunt de sales d'una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort. 3. Departament d'un vaixell destinat a l'allotjament i a l'estada de passatgers, del capità o patró i dels oficials. 4. Habitació d'una masia destinada a allotjar els pastors durant l'hivern. 5. Diarrea, evacuació. Anar de cambra: Deposició de ventre
Lloc de la casa destinat a tenir-hi coses velles, inservibles o de poc ús.
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Barra de fusta corbada que forma part de de l'aladre i va unida per un cap amb el timó i per l'altre amb el dental
Camí ral. Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit
Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit
Camí ral. Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit
Campanar de paret, el que no forma torre, sinó que té una sola paret, en la qual estan oberts l’arc o arcs on van suspeses les campanes. També: campanar de cadireta
1. Tocar les campanes repetidament. 2. Moure's, les dents o els queixals. 3. Divulgar (alguna cosa) amb escàndol. 4. Engrunsar-se, fer anar i vindre. 5. Fer l'acte sexual.
1. Úvula. Petit apèndix muscular blan de forma cònica, que penja de la part inferior del paladar. 2. Timpà. Membrana que limita exteriorment l'orella mitjana dels vertebrats i que en els mamífers i les aus establix la separació entre esta part de l'orella i el conducte auditiu extern
1. Mostrar-se una persona o cosa amb especial relleu i brillantor entre les altres, Fer goig, tindre aspecte agradable. 2. Destacar, una peça de roba, per la seua elegància
Defallir, perdre les forces per consumpció gradual, una persona, animal o planta
1. Planta anual dioica de la família de les cannabàcies, de fulles palmatisectes, amb les flors masculines disposades en panícula i les femenines en glomèrul, originària d’Àsia central i cultivada extensament per obtenir-ne les fibres i les llavors (Cannabis sativa). 2F. ibra tèxtil treta del cànem que serveix especialment per a fer cordes, cordills, roba, calçat, etc.
Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.
Cansament molt gran. Falta de forces, debilitat produïda generalment per la realització d'un esforç, d'un treball, d'una activitat fatigosa.
Pedra, generalment cantelluda, de dimensió mitjana o gran però difícil de manejar
1. Extrem d'algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. 2. Entrepà. Pa partit longitudinalment en dos mitats, entre les quals es posa algun altre aliment
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Que fa cantell. 2. Que presenta múltiples cantells. 3. Rude, aspre, difícil.
1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 2. Botija. 3. Antiga mesura de capacitat per a vi i oli equivalent aprox. a onze litres
1. Cànter menut amb broc. 2. Tro molt fort que es dispara al final de la traca. 3. [usat generalment en plural] Mamella de dona. 4. Pinyata. Olla o recipient ple de dolços i joguets que es penja a una certa altura perquè algú, amb els ulls tapats, intente trencar-lo a bastonades.
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 2. Botija. 3. Antiga mesura de capacitat per a vi i oli equivalent aprox. a onze litres
1. Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 2. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa
1. Angle o punt on es troben les voreres i les cases de dos carrers que s'encreuen. 2. Festeig que fan els enamorats en un cantó. Fer cantonada: Esperar-se en el cantó del carrer, especialment com a festejador
1. Canó, part intermèdia entre nuc i nuc d'una canya. 2. Canonet de fusta, metall, etc., utilitzat per a diversos usos. Un d'ells és el que tradicionalment s'utilitzava abans al país valencià com a moneder i que guardaven sota la brusa. 3. Joc de xics, que consisteix a posar un canut dret en terra i monedes damunt el canut en el centre d'un cercle, i tirar-li una pedra o moneda fins que el fan caure
Lloc on es llencen o s’enterren les bèsties mortes. Anar-se’n al canyet: Morir.
1. Senill. Planta herbàcia perenne (Phragmites communis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla. 2. Conjunt de canyes entrelligades paral·lelament i reforçades amb bastons travessers, que s'utilitza per a sostindre teulades, per a fer tancats i per a posar fruita a secar
Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors
Núvol fragmentat del qual cau una gotellada; núvol desprès d’una nuvolada
Eixelebrat, lleuger, sense seny. Que obra sense reflexió, amb presses, sense mirar el que fa.
Vertigen, mareig, rodament de cap; situació que fa referència des d’una simple rodesa o rodament de cap a una inestabilitat amb pèrdua d’equilibri fins a un vertigen. Pot ser produït per una afectació dels òrgans interns de l’orella, laberint.
1. Persona molt difícil d'esquivar, apegalosa i molesta. 2. Pesadesa, enterboliment de cap.
1. Cap gros i desproporcionat. 2. Persona de gran talent, de molta intel·ligència
Cabuderia, tossuderia, obstinació en les seves opinions, determinacions, etc.
Cabut. Obstinat, que no es deixa convèncer. 2. Curt d'enteniment
Que té el cap inclinat cap avant, sovint en senyal d’abatiment
Cadascuna de les coses, gen. xafarderies, exageracions o acudits, que s’expliquen en una conversa de persones desvagades.
1. Cosa posada al cim del cap d'algú. 2. Gorra protectora de cops. 3. Rodell de roba que les dones es posen a la cintura per recolzar-hi el cànter. 4. Rodella teixida d'espart, de palma, etc., que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc., quan es trauen del foc
1. Tortell de roba posada en doble o embotida de borra, que es posen damunt el cap les dones per portar-hi la gerra o el cove, els forners per portar-hi la post, els paletes per dur-hi les gavetes, etc., a fi de no fer-se mal al cap i evitar que els dits objectes caiguin. 2. Persona obstinada, cabota
Moviment de cap, especialment el que es fa quan es té son
Capbaix. Que va amb el cap baix o que el té inclinat cap avant, especialment en senyal d'abatiment.
1. Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant, barret. 2. Conjunt de núvols situats en el cim d'una muntanya. 3. Cabàs d'espart o de palma per a tapar la portadora.
1. Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones.
1. La part més alta d’una cosa. 2. Caputxa de les capes del pastor
1. Preocupar-se, pensar molt seriosament en una cosa. 2. Ficar o fer entrar de cap [una cosa] dins d'una altra
1. Invertir la posició [d'alguna cosa], posar-la al revés. 2. Tocar coses i deixar-les desordenades o canviades de lloc. 3. Entendre, dir o fer [les coses] al revés. 4. Fer canviar de parer o de propòsit [a algú]. 5. Canviar l'evolució o el curs normal [d'alguna cosa]
1. Volantí. Girada que dóna un cos sobre si mateix tot caient. 2. Canvi sobtat i molt complet
Volantí. Volta completa del cos d’una persona; es fa tirant el cap endavant i posant les mans a terra.
Volantí. Volta completa del cos d’una persona; es fa tirant el cap endavant i posant les mans a terra.
1. Fer caure de cap. 2. Caure de cap. Capgirar, fer canviar d'idea o de pensament (a algú). 4. Marejar. Malestar físic que generalment es manifesta amb nàusees, pèrdua de l'equilibri i sudoració freda.
Capbaix. Que va amb el cap baix o que el té inclinat cap avant, especialment en senyal d'abatiment.
Màquina trituradora composta essencialment d'un cilindre horitzontal dins el qual roda un joc de ganivets que serveix per capolar carn o altres productes
Estat de gran fatiga causat per un treball pesat o un exercici físic intens.
1. Tallar a trossets xicotets. 2. Ferir deixant marques amb forta contusió. 3. Fatigar fortament
1. Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. 2. Capa roja usada pels toreros. 3. n alguns jocs de cartes, jugada en què un jugador fa totes les bases.
1. Libre registre. Fer (o traure) cappatró (d'alguna cosa): Entendre-la.
1. Home que té el cap gros. 2. Persona de poc trellat. 3. Persona tossuda i obstinada
Demanar almoina. Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba. 2.
1. Paret mitgera, que fa divisió entre dues cases. 2. Conjunt de feixos de canyes o de brossa mesclats amb terra i algunes pedres, que es posen damunt de les parets dels corrals per a defendre-les de la humitat i dels efectes de les gelades
Persona de poc enteniment, que obra segons els seus gusts i passions i no segons la raó
1. Crepuscle vespertí, hora baixa de la tarda quan el sol ja s’ha post. 2. Espai de temps comprès entre el migdia i la posta del sol.
Bastida de fustes taulers, carros, per veure els bous. Actualment són de ferro
1. Traïdor, renegat, que canvia d'idees amb facilitat o per interés. 2. Fals, hipòcrita.
1. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté. 2. Munt; conjunt de coses posades unes damunt les altres. 3. La part superior d'un paller, disposada en forma cònica. 4. Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca
1. Contorsió grotesca de la cara, que es fa sovint voluntàriament per a fer riure, per a fer por, per a cridar l'atenció d'algú o que es fa de manera involuntària a causa del dolor o de la pena. 2. Carasseta. Màsquera de cartó o de goma, generalment grotesca, amb què es cobrix la cara per a disfressar-se o que es penja en la paret com a ornament. 3. Ninot de palla que es posa en el cim del paller per a espantar les aus. 4. Oscil·lacions que fa la llum.
Dona que es deixa festejar per diverses persones al mateix temps, que fa bona cara a diferents pretendents
Aparell d'il·luminació constituït per la bomba i el broquet que utilitza l'acetilè com a font de llum, aconseguit per mitjà de la reacció química entre el carbur de calci i l'aigua
1. Esquelet, ossamenta, d'un animal. 2. Allò que queda d'una au després de llevar-li els membres i les parts carnoses. 3. Estructura interna d'alguna cosa, armadura que sosté les diverses parts d'una construcció, d'una embarcació o d'una màquina