1. Ficar dins un lloc estret; fer caber. 2. Encabotar-se, entossudir-se
Agafar una mania. Entossudir-se, agafar una idea forta, obstinar-se
1. Fer anar la pilota o altra cosa a un lloc d'on no és fàcil de recobrar, com és ara dalt una teulada, dins una finestra tancada, etc. 2. Caure, una cosa, en un lloc alt on queda retinguda, fora de l'abast
Perdre l'alè, ofegar-se per excés de rialles o de plorar
1. Exercir [sobre algú o alguna cosa] arts de màgia. 2. Atraure irresistiblement, fascinar. 3. Agradar molt. 4. Quedar-se immòbil contemplant una cosa, distraure's. 5. Entretindre's excessivament, perdre temps. 6. Descuidar-se, deixar de prestar l'atenció deguda
Efecte produït per arts màgiques i que pretenen alterar la realitat
1. Fer mal de cap. 2. Fer mal de cap a força de parlar o de fer veure coses que preocupen. 3. Encaparrar-se. Capficar-se, preocupar-se molt
1. Cobrir-se, el cel, de núvols foscs de pluja. 2. Ensopir-se un malalt
Capritxós. Que té sovint capritxos o actua per capritx. 2. Mal caràcter. Que fàcilment s'encara, que agafa idees fortes o desitjos insistents
1. Posar dues persones cara per cara, i fer-les parlar per aclarir la veritat d'un fet. 2. Girar-se de cara a un, per parlar-li, i especialment en forma agressiva o poc amistosa. 3. Hipotecar; garantir amb béns immobles. 4. Cobrir un dolç de merenga. 5. Predisposar favorablement. 6. Agafar un desig intens
1. Rígid, faltat de flexibilitat. Persona que no pot fer un moviment o un gest que li és habitual. 2. Artificiós o poc natural, pompós
1. Produir carn nova, una ferida. 2. Personificar o representar [un concepte abstracte, una idea]. 3. En la religió cristiana, fer-se, Déu, home en la persona de Jesucrist
1. Fer que [un assumpte, una empresa o una persona] agafen el camí correcte o adequat. Fer anar avant, fer prosperar
Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa Especialment s’aplica en aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat
1. Posar un capell o altre cobrecap molt endins, fins a molt avall del cap. 2. Posar-se dins el cap una idea fixa; obstinar-se. 3. Ficar idees falses, equivocades o extravagants. 4. Ficar dins el cap; fer aprendre. 5. Travar-se el projectil d'una arma de foc en disparar-la, i quedar dins el canó.
1. Ficar-se [un animal] dins d'un cau. 2. Tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs
Ofuscar-se. Privar-se de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió
1. Encesa; conjunt de ciris o altres coses enceses. 2. Objecte fàcilment combustible i destinat a encendre altres objectes. 3. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ribot o garlopa
1. Començar a gastar una cosa llevant-ne un tros. 2. Començar [una acció, la realització d'una cosa, un moviment, un assumpte, una feina] de certa durada. 3. Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal
1. Captivar [a algú] per un atractiu poderós [de bellesa, amor, gràcia]. 2. Embruixar; sotmetre algú o alguna cosa a una acció màgica dominadora
1. Introduir [una cosa o una part d'una cosa] dins d'una altra, de manera que quedi fortament fixada. 2. Quedar [ una part del cos], atrapat en una porta, en una màquina o en un altre lloc. 3. Bloquejar-se, el mecanisme d’un motor, una porta o una altra cosa. 4. Enganyar, fer qualcú víctima d'engany
1 Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 2. Enganyar amb bones paraules
1. Encarregar a algú que faça o s’ocupi [alguna cosa]. 2. Confiar-se a algú, buscant la seua protecció o empara. 3. Demanar a algú que porti o que elabori [alguna cosa]. 4. Contagiar, apegar [una malaltia]
Incomodar, molestar. 2. Enfadar-se. Afectar desagradablement
1. Adolorit. 2. Perdre, els músculs, l'hàbit del moviment, per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura
1. Inclinar-se una cosa, i especialment un carruatge, cap a la part de darrera. 2. Posar en situació de no poder recular més. 3. Perdre en la conversa la capacitat de respondre, no saber què contestar. 4. Empantanar-se, aturar-se un negoci o assumpte. 5. Obstinar-se a no accedir a un desig o a una pretensió, negar-se a arribar a un acord. 6. Endarrerir-se econòmicament, contraure deutes
1. Compondre, arreglar. 2. Fer que [algú o alguna cosa] vaja per bon camí
1. Infectar-se, apostemar-se o inflamar-se, una ferida, una llaga o una altra part danyada del cos. 2. Irritar, indignar
1. Moble o utensili trencat o inútil. 2. Embolics, romanços, cosa que molesta o preocupa inútilment
1. Llançar [un tir, un colp, un objecte] contra algú. 2. Afluixar. amollar [diners]. 3. Endossar. Encarregar o traslladar a un altre [una càrrega, una cosa molesta, un faena difícil]. 4. Donar com a bona [alguna cosa roïna]
1. Omplir o carregar massa, especialment d'ornaments, d'accessoris. 2. Es diu quan una persona du tanta roba que no es pot menejar bé
1. Entrebancar-se parlant. 2. Dir coses sense solta, embolicades
Embadalit, encantat. Persona que queda aturada i admirada veient quelcom
1. Sentir-se atret sexualment de forma obsessiva per una dona. 2. Embadalir-se a causa d'una dona
1. Agafar tot dret [un camí]. 2. Dirigir-se directament cap a un punt, en una direcció determinada. 3. Pujar, una planta, arrapant-se pel tronc d'un arbre o per una paret. 4. Pujar, especialment ajudant-se amb les mans i els peus. 5. Irritar-se molt
Entreteixit de cordes o fils per a caçar caderneres, passerells i altres fringíl·lids utilitzats per al cant, una pràctica "de gran tradició en el territori valencià
1. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal païts. 2. Cansament o saturació deguts a algun excés o a la insistència amb què es presenta alguna cosa. 3. Pena amagada. 4. Trencar l'enfit: Curar la indigestió per mitjà de diverses operacions de mesura realitzades amb un mocador alhora que es resa una oració secreta transmesa un Dijous Sant
1. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc. 2. Estar, una persona, massa temps dins de casa
1. Fer-se o tornar-se fosc. 2. Fer-se de nit. 3. Perdre l'agudesa a un sentit, a una facultat cognoscitiva
Ficar-se en una acció que absorbeix molt l'atenció, com la lectura, una disputa, un problema difícil, etc.
1. Donar excessiva importància a alguna cosa, fer-li massa cas. 2. Obstinar-se, encabotar-se
1. Atrapar, engarjolar. 2. Privar de llibertat. 3. Recloure. Tancar [a algú] en un lloc d'on no pot eixir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat
1. Engolir, menjar desmesuradament. 2. Creure coses falses amb molta facilitat
Acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la. 2. Entimar, dir coses ofensives, parlar sense mirament. 3. Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se
1. Fer botiges parlant, tartamudejar. 2. Copular, els animals. 3. Barallar-se, discutir. 4. Fer-se addicte al consum d'una substància o aficionar-se molt a alguna cosa. 5. Tindre o patir una contractura muscular
1. Ficar [a algú] en la presó. 2. Tancar en un lloc estret. 3. Induir enginyosament a fer una cosa. 4. Engaldir. Engolir [el menjar] àvidament o sense mesura
1. Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdosenques. 2 Parar-se i no poder continuar fent un discurs o altre parlament. 3. Parar-se-li el mos, [a algú]. 4. Encanar-se de riure o de plorar
a una corda, un fil d'aram, etc.
1. Embriagar-se. Fer excessos de beure. 2. Pertorbar-se els sentits [d'algú] o perdre la raó
1. Posar el gipó. 2. Arreglar [una cosa] de pressa i corrents, de qualsevol manera
1. Enguiscar. Molestar, donar mala vida amb paraules ofensives. 2. Incitar o estimular a la baralla. 3. Xafardejar. Fer objecte de conversació, més o menys malèvolament, allò que se sap o es creu saber, allò que s'ha sentit dir de la vida i els fets aliens
1. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag. 2. Menjar àvidament i abundantment. 3. Ficar-se per una gola o lloc estret. 4. Creure's amb facilitat alguna cosa. 5. Callar, una persona allò que hauria volgut dir. 6. Suportar un dany, una ofensa o una contrarietat
Mancat de delit, de gana de moure's, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç
D’un color que tira a groc generalment per malaltia
1. Trosset molt menut [d'una cosa], especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos. 2. Deixes d'un menjar. 3. Engrut. Capa de brutícia o greix que es forma sobre la pell o els vestits
1. Parlar, dialogar, conversar. 2. Discutir o examinar en conversa. 3. Parlar. 4. Sotmetre [una cosa] a raonament
1. Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. 2. Rumor sense fonament
1. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc. 2. Adoptar un posat rígid. 3. Endurir-se, els llegums i les verdures, quan es refreden abans d'acabar la cocció
Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució
1. Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall. 2. Arrugar-se, endurir-se i tindre mal tast, les olives, quan estan molt de temps adobades
1. Lloança falsa o exagerada. 2. Derrota humiliant en un joc o en un esport
1. Ficar dins el sarró. 2. Formar el blat el sarró o bossa de l'espiga. 3. Enganyar fent creure una falsedat
1. Juntament, en unió, en companyia. Alhora. Al mateix temps, a la vegada
1. Tombar d'esquena. 2. Posar-se una bèstia caiguda en posició tal que no pot aixecar-se per si mateixa. 3. Perdre les forces i gairebé el coneixement. 4. Pegar-se un colp fort contra una paret o contra alguna altra cosa amb tot el cos. 5. Decantar-se i recolzar-se molt sobre la persona que està al costat
Entropessar. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle. 2. Trobar per casualitat, sense cercar. 3. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar. 4. Trobar el defecte o la falta d'alguna cosa, o la dificultat que presenta la seua execució
1. Endormiscat -ada. Mig adormit, carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. 2. Avorrit. Que no és gens divertit, que no té animació
1. Olorar. Aspirar l'aire pel nas per a sentir l'olor [d'una cosa]. 2. Sospitar. Descobrir [una cosa secreta]; adquirir notícia subtilment. Presumir o suposar [alguna cosa, especialment roina] per indicis o aparences
Sostre o coberta en què hi ha un enrajolat entre les teules i les bigues
1. Embabucar. Omplir el cap d'il•lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules. 2. Fer perdre [a algú] el bon ús de la raó o de la voluntat. 3. Entabuixar. Torbar el cap o l'ús dels sentits [d'algú] una olor forta, el fum, un soroll estrident
Post o tauló ample, generalment d’anouer, llis o armat de tallants o de claus, que rossegada per un animal, serveix per a aplanar la terra i rompre els terrosos. Compta amb dos ferros i dues anelles per lligar-la a la ferramenta del cavall
Consisteix en planejar la terra i colgar les llavors després de la sembra. Es realitzava amb una post de fusta sobre la que pujava el llaurador i que rebia el nom d'entauladora
1. Cadafal normalment fet de fustes que fa d’escenari per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles. 2. Conjunt de taules o posts, especialment d'un carro
1. Recobrir d'un tel, especialment fent que minve la nitidesa o la brillantor. 2. Alterar, fer perdre la claredat o la sonoritat. 3. Fer minvar [la fama o el prestigi] d'algú. 4. Guarnir o cobrir de tela [alguna cosa]
1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. 2. Trellat, coneixement
Fer perdre la nitidesa o la claredat. Es diu del cel quan hi ha broma
1. Enravenat, inflexible, rígid. 2. Tossut, indòcil, mal de dominar o de persuadir
Empomar. Agafar al vol, generalment amb les mans [a algú o alguna cosa que es llança, que cau]. 2. Captar, generalment amb rapidesa i habilitat [coses que es diuen, que es fan, que es poden observar]. 3. Atrapar. Arribar a agafar [a algú o alguna cosa que fuig, que es mou, que es pot escapar]. 4. Sorprendre [a algú que amaga alguna cosa, a algú que fa alguna cosa que no vol que se sàpiga], especialment utilitzant l'enginy o l'astúcia
1. Donar la segona llaurada [a la terra], mantornar. 2. Fer el segon cosit [a les juntures de la roba blanca] per a amagar [les vores d'una costura]. 3. Entrar-se'n, la roba després de llavada. 4. Tancar incompletament una porta o finestra
Sòcol. Fris o sanefa de color diferent, que es pinta en la part baixa de les parets emblanquinades
Retòrcer, doblegar, encorbar [una cosa rígida] de manera que prenga la forma angle
Torcement de turmell com a conseqüència d'un moviment brusc i sobtat
Entortillar. Embolicar en espiral; retòrcer, lligar una cosa sobre ella mateixa
1. Parar-se el menjar o una atra cosa en la gola produint ofegament. 2. Detestar [a algú] per alguna cosa que no ens agrada d’ell
Dificultat que retarda una acció o una iniciativa. Obstacle, impediment
Posar les cames entre les d'un altre, estant asseguts un davant de l'altre
1. Vivaç i maliciós. Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura. 2. Difícil, complicat, turbulent. 3. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia i enginy