1. Pica, dipòsit més petit que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes. 2. Pica, recipient on va a parar l'oli que ix de la premsa.
1. Fer malbé, malmetre, deixar perdre. 2. Apagar. Fer que (alguna cosa) deixe de cremar, de fer llum.
1. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta. 2. Material piroclàstic consolidat.
1. Muntanyeta artificial, generalment de terra o de pedres, amb què els pobles antics cobrien una sepultura. 2. Estructura coberta de teles de dol sobre la qual es col·loca la taüt per a la celebració de les exèquies. 3. Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.
1. Perol o olla xicoteta i amb una sola ansa. 2. El cap d'una persona
Borratxera. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap. 2. Encabotar-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
Acció de tustar (=colpejar, pegar, especialment trucar, donar cops a una porta, una finestra, etc., amb els nusos dels dits).
Colpejar, pegar, especialment trucar, donar cops a una porta, una finestra, etc., amb els nusos dels dits
1. Crit prolongat i planyívol d'un llop, d'un gos o d'animals semblants. 2. Crit prolongat i fort arrancat pel dolor.
1. Ufanor. Pompa. Ostentació artificiosa o per vanitat. 2. Gran verdor i frondositat en les plantes, esponera.
1. Que fa ufana, que es glorieja, que fa ostentació d'una cosa. 2. Que es cria exuberant.
1. S’usa quan hi ha una gran quantitat d’una cosa, un gran cansament, una sorpresa, etc. 2. S'usa per a expressar un dolor sobtat.
1. Crit que es fa perquè els animals s’apartin o se’n vagin d’un lloc. 2. S'usa per a expressar la repugnància que produïx a algú una persona o una cosa. 3. interj. de fàstic, de menyspreu, per manifestar desig d'allunyar una cosa o persona. 4. Forat gran d'una bota. 5. Forat per on ix el lleixiu del bugader.
Mena de durícia que creix cap a dins, sobretot en els dits del peus
Cop d'ull. Mirada breu per controlar que les coses vagin bé.
1. Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars. 2. Arc o ull de pont. 3. Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec. 4. Obertura lateral d'una sèquia, per on l'aigua d'aquesta passa a una sequiola. 5. Clot profund per on es precipita l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formant remolí. 6. Lloc on brolla aigua subterrània.
1. Mirar amb insistència, amb atenció. 2. Fixar els ulls en algú o en alguna cosa; adonar-se que hi és, que podria ser o fer tal o tal cosa. 3. Formar, el formatge o el pa, ulls. 4. Traure, les plantes, ulls.
1. Forat o obertura gran. 2. Forat d'entrada d'un cau xicotet.
1. Botiga de productes comestibles. 2. Productes comestibles que, en general, es poden conservar fàcilment.
1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 2. Moneda d'or que pesava una unça i valia setze duros. 3. Porció, pastilla. 4. Donar més faena que una onça de cucs: Causar moltes molèsties.
1. Fer que augmente el volum (d'un cos flexible) omplint-lo amb aire o amb gas. 2. Fer augmentar de volum. 3. Fer-se molt gros. 4. Irritar o molestar molt. 5. Envanir-se. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu de ser notat i lloat. 6. Pegar colps violents. 7. Exagerar. Portar (alguna cosa) més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència o del que és normal.
1. De volum augmentat per l'expansió d'un gas, líquid, etc., situat a l'interior. 2. Envanit; ple de vanitat. 3. Enfadat. 4. Es diu del gra de cereal que s'ha desorganitzat per evaporació brusca del seu contingut per mitjà de la calfor.
Substància medicinal de consistència tova, amb propietats curatives o calmants, constituïda per una barreja de greixos i un o més productes actius, destinada a ser estesa damunt la pell amb una finalitat terapèutica.
És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar.
1. Interj. per a animar o incitar a pujar, a alçar-se o a alçar una cosa feixuga. 2. Importància.
Arpa. Mà proveïda d'ungles corbes de certs animals, com ara el lleó, el gat o l'àguila.
1. Que només té aparença, sense consistència. 2. Inútil, que no té eficàcia, ue no fa cap servei. 3. Que té el desig de ser notat, però no té consistència moral.
Cadascuna de les taques vermelloses o moradenques que surten a les cames dels qui s'escalfen molt de temps a la vora del foc.
1. Vacil·lar, caminar de manera insegura; fig., vacil·lar en el pensament, en la conducta, etc. 2. Errar a la ventura. 3. Estar ociós.
Vagabund, que s'agrada de trescar d'ací d'allà sense treballar. Agradar més un vagarí que cent rectories (a algú): Ser rodamon i malfaener.
1. Xiquet, xiqueta- 2. Xiquet que ajuda o fa d’aprenent d’un pagès, d’un menestral o d’un pastor. 3. Patge, escuder.
Veixell. Recipient de metall, obra, vidre, fusta o un altre material, de forma variada, destinat a diversos usos.
Valdre. 1. Ser, una persona, bona, trempada o tenir altres qualitats. 2. Tindre eficàcia, ser útil.
Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell
1. Pell de bou o de vaca. 2. Pell de la part del bescoll del bou amb què es folren les pilotes que s'usen en pilota valenciana. Pilota de vaqueta: Bola esfèrica formada per huit gallons de pell de bescoll de bou farcits de borra, que fa un diàmetre de 43 mil·límetres i s'usa molt en pilota valenciana. 3. Caragol gros, de closca blanca, molt saborós. 4. Tindre la cara folrada de vaqueta: Tindre cara, tindre barra. 5. Vaqueta de Sant Antoni: Marieta, insecte de l'espècie Coccinella septempunctata
1. Barra relativament prima, usada com a bastó per a ajudar-se a caminar, com a suport d'una bandera, d'un pal·li, etc. 2. Bastó usat com a insígnia d'autoritat, que porten fonamentalment els alcaldes i alguns altres alts càrrecs en les cerimònies solemnes. 3. Antiga mesura de longitud, de valor variable, equivalent en terres valencianes aproximadament a 91 centímetres.
Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro
Expressió usada per a indicar, indignació, enuig, etc., generalment va acompanyada d’altres mots (també es diu vatua d’ell!, vatua déna!, vatua Déu!, vatua l'olla!).
Exclamació que denota sorpresa, indignació, enuig, etc.
És un eufemisme, la deformació de voto a Cristo, igual que vatua dell! o vatua el món! ho són de voto a Déu, ja que totes dues exclamacions eren considerades blasfemes. Posteriorment, la inventiva popular va accentuar la deformació votant personatges menys pecaminosos (vatua Judes!, vatua Adam!) fins a generar, humorísticament, locucions d’aire surrealista (vatua l’olla!, vatua la pell d’una grua!)
1. Tribut imposat sobre el transport de mercaderies. 2. Problema o complicació inesperada, molestia feixuga, que és molt difícil de fer o de resoldre.
1. Privat d'entrar a l'església i de rebre els sagraments. 2. Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar o pescar. 3. Glotis. Extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (Campaneta del paladar)
1. Bufa. Pet molt pudent i fet sense fer soroll. 2. Persona que es pica de seguida; que no accepta les bromes. 3. Persona que porta malestar en un grup perquè diu mal dels altres i els fa enemistar.
1. Teixit de pelfa, amb pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó o altra fibra, i d'aspecte llis, abordonat o mostrejat segons els casos. 2. Pell apelfada. 3. Moradura en l’ull. Fer un ull de vellut: Apallissar. Ull de vellut: Ull ennegrit per un cop.
1. Inspiració, propensió anímica o intel·lectual, capacitat creadora. Estar en (o de) vena: Estar inspirat.
Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen
1. Moviment brusc del cos a causa de la son, d'un sobresalt o d'una altra causa semblant. 2. Girada de peu. Torcement del turmell caminant.
1. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat. 2. Cordeta utilitzada per a lligar
1. Botiga de queviures. Establiment de venda al públic. 2. Negoci de vendre, operació de venda.
Aparell agrícola arrossegat a cavall per a ventar el gra.
1. Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. 2. Instrument d'espart o de palma amb un mànec usat per a avivar el foc. 3. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques.
1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer. 2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva. 3. Ulleres del cabestre, clucales. 4. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista. 5. Porticó, porteta que clou una finestra.
1 Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou. 2. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal. 3. Batent o fulla de porta, de finestra. 3. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era.
1. Multitud de ventalls. 2. Colp pegat amb un ventall. 3. Colp violent.
1. Fer fugir (a algú), expulsar-lo. 2. Incitar (un gos) a envestir a algú. 3. Sotmetre a l'acció del vent. 4. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separe el gra de la palla, les volves i altres impureses. 5. Netejar (el gra) sotmetent-lo a l'acció de la ventadora. 6. Brandar (la campana) repetidament invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seua posició. 7. Pegar, donar, clavar.
1. Ventós. On fa sovint vent. 2. Voluble. Que gira fàcilment. Mudable, inconstant. 3. Inflat, orgullós., presumptuós, fanfarró.
1. Flatulència. Gas que es forma dins el ventre i s'expel·leix per l'anus. 2. Gas intestinal expel·lit. 3. Qualitat de ventós o flatulent.
Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere
1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes. 2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouer. 3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre
1. Indica l'exemplar o classe millor, més pur dins la seva espècie, sobretot parlant d'animals o de plantes; aplicat a plantes sol significar la que produeix fruit comestible, en oposició a bord (que es diu de la planta que no produeix fruit o que el produeix no comestible). 2. Verdader a. Conforme a la veritat. Autèntic, real.
1. Lloc. Part d’un poble o d’una contrada. 2. Voltants. Llocs que estan al voltant o molt pròxims.
1. Branca tendra i flexible. 2. Cops donats amb una branca flexible. 3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop. 4. Núvol que tapa el sol i pren una forma allargada com una franja.
Revestiment verdós, constituït principalment per algues microscòpiques, que es fa sobre les teules o altres superfícies exposades llarg temps a la humitat.
Botella de vidre de boca ampla que es deixa, plena d’aigua, damunt de la tauleta de nit, amb un got de cap per avall al damunt, i que serveix per a beure durant la nit.
1. Planta herbàcia anual (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles suculentes, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques. 2. Home d'edat madura que es relaciona sexualment amb dones molt joves / home que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que persegueix a les joves.
Malaltia de la pell, consistent en que aquesta es posa rasposa i fa picor, i en gratar-se es resol en polsim.
1. Branca o tanyada d'arbre o d'arbust, relativament prima, llisa i neta de fulles, que pot servir per a pegar cops, per a ajudar-se a caminar, etc. 2. Membre genital de l'home i dels altres mamífers mascles. 3. Perxa de forma barrilada, que va entravessada horitzontalment a la cara de proa d'un pal de vaixell i serveix per a portar penjada o aferrada una vela quadra. 4. Costera. Reforç lateral d'una nansa de pescar.
1- Barreta de ferro. 2. Vareta llarga, forta i flexible, de fusta o de metall, que forma l'armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, un corset o un ventall.
1. Brot jove que surt a la part baixa del tronc d’un arbre. 2. Vareta. Bastó curt i prim.
Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc.
Pegar amb una verga. Donar vergades a la llana d’un matalaf per a estovar-la.
1. Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les porques. 2. Persona que juga brut, deshonesta; persona grollera. També s’usa com a adjectiu: Cantava cançons verres.
Mira, procura. També pot indicar una exclamació d'atenció o d'estranyesa
1. Tros de terra de conreu, especialment el que es té arrendat. 2. Pendent de la teulada.
1. Pendent d'una lloma, pujol o serra a costat i costat. 2. Aiguavés. Declivitat d'un terreny o d'una teulada per on corren les aigües de la pluja o la neu. 3. Aspecte, punt de vista. 4. Que vessa, que té peresa.
1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler. 2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. 3. Satisfacció. Content, especialment perquè ha aconseguit alguna cosa que desitjava. Orgullós, pagat de si mateix. 4. A vessar: Ple del tot. 5. Cometre un error. 6. Plorar.
Cometre una equivocació grossa, generalment en el parlar, que es fa evident a tothom i deixa malparat el qui l’ha comesa
1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. 2. ersona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.
1. Tira prima i llarga de roba de lli o de cotó, que es fa servir per lligar, embenar o rivetejar. 2. Ratlla o llista que per la consistència o el color es diferencia d'allò que l'envolta. 3. Filó de mineral de xicotetes dimensions. 4. Corrent d'aigua subterrani i prim. 5. Estar de mala veta: Estar de mal humor. 6. Seguir la veta (a algú): No contrariar-lo en allò que diu o que fa, complaure'l. 7. Tirar de veta: Gastar pròdigament, sense miraments.
1. Menjar. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar. Introduir (menjar, beguda, medicaments) en l'organisme a través de la boca. 3. Escudella de patates, col i altres verdures cuites. 4. Guisat de carn. 5. Sopa de pasta en general, com fideus, canons, estrelleta, etc. 6. Conjunt de coses en general.
1. Que assistix un superior en les seues funcions, que el substituïx en cas d'absència o per delegació. 2. Eclesiàstic que, en una parròquia, està sotmés a l'autoritat del rector. Vicari apostòlic: Prelat que administra un territori encara no erigit en diòcesi. Vicari capitular: Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi quan hi ha una vacant i fins a l'elecció d'un nou bisbe. Vicari general: Prevere que representa la persona del bisbeen l'exercici de la seua jurisdicció.
1. Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient. 2. Estalvis fets paulatinament per a algun fi. Fer vidriola: Arreplegar diners per a un fi determinat.