El bagul de les paraules oblidades

4.899 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 4701–4800 de 4.899
VESSAR
1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler. 2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. 3. Satisfacció. Content, especialment perquè ha aconseguit alguna cosa que desitjava. Orgullós, pagat de si mateix. 4. A vessar: Ple del tot. 5. Cometre un error. 6. Plorar.
el bagul de les paraules oblidades
VESSAR-LA
Cometre una equivocació grossa, generalment en el parlar, que es fa evident a tothom i deixa malparat el qui l’ha comesa
el bagul de les paraules oblidades
VESTA
1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. 2. ersona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.
el bagul de les paraules oblidades
VETA
1. Tira prima i llarga de roba de lli o de cotó, que es fa servir per lligar, embenar o rivetejar. 2. Ratlla o llista que per la consistència o el color es diferencia d'allò que l'envolta. 3. Filó de mineral de xicotetes dimensions. 4. Corrent d'aigua subterrani i prim. 5. Estar de mala veta: Estar de mal humor. 6. Seguir la veta (a algú): No contrariar-lo en allò que diu o que fa, complaure'l. 7. Tirar de veta: Gastar pròdigament, sense miraments.
el bagul de les paraules oblidades
VIANDA
1. Menjar. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar. Introduir (menjar, beguda, medicaments) en l'organisme a través de la boca. 3. Escudella de patates, col i altres verdures cuites. 4. Guisat de carn. 5. Sopa de pasta en general, com fideus, canons, estrelleta, etc. 6. Conjunt de coses en general.
el bagul de les paraules oblidades
VIARANY
Camí estret. Sendera.
el bagul de les paraules oblidades
VICARI -ÀRIA
1. Que assistix un superior en les seues funcions, que el substituïx en cas d'absència o per delegació. 2. Eclesiàstic que, en una parròquia, està sotmés a l'autoritat del rector. Vicari apostòlic: Prelat que administra un territori encara no erigit en diòcesi. Vicari capitular: Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi quan hi ha una vacant i fins a l'elecció d'un nou bisbe. Vicari general: Prevere que representa la persona del bisbeen l'exercici de la seua jurisdicció.
el bagul de les paraules oblidades
VIDASSA
Vida regalada, molt còmoda.
el bagul de les paraules oblidades
VIDRIOLA / GUARDIOLA
1. Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient. 2. Estalvis fets paulatinament per a algun fi. Fer vidriola: Arreplegar diners per a un fi determinat.
el bagul de les paraules oblidades
VIENA
1. Pa de crosta fina, molla blanca i esponjosa i sabor una mica dolç, que s'elabora amb llet en pols, mantega, sucre i farina de malta. El pa de Viena és un tipus de pa que es produeix segons un mètode desenvolupat a Viena (Àustria) al segle XIX, que va ser portat a Dinamarca per un forner en vaga que estava visitant Viena per aprendre noves tècniques i llavors ho va modificar per fer-ho propi, usant vapor d'aigua en el procés de cocció. 2. Barra de pa.
el bagul de les paraules oblidades
VIETNAMITA
Multicopista manual senzilla que imprimia full a full, utilitzada durant els anys seixanta i setanta a l'Espanya franquista per confeccionar propaganda clandestina. Era un instrument de reproducció de còpies, compost per una base i un bastidor de fusta al qual se li s'adheria una tela de seda per al filtrat i tamisat de la tinta d'impremta que es s'estenia per mitjà d'un corró. Per la cara interior de la seda es subjectava el clixé i, sota aquest, un full en blanc per rebre la impressió.
el bagul de les paraules oblidades
VILAR
1. Propietat rústica plantada d'oliveres. 2. Poble menut.
el bagul de les paraules oblidades
VILER
Teuladí. Ocell de l'espècie Passer domesticus, d'uns catorze centímetres, de color castany amb zones grises, negres i blanques, els mascles, i grisenques, les femelles, amb el bec fort i un poc encorbat en la punta.
el bagul de les paraules oblidades
VÍMET / VIMEN
Branca prima, llarga i flexiblede de la vimenera i d'altres espècies de salze del gènere Salix i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
el bagul de les paraules oblidades
VINÇA
1. Llavor de pebre o de tomàquet o d'altres hortalisses. 2. Veta o porció d'una cosa de color o forma distinta de la resta.
el bagul de les paraules oblidades
VINCLAR
Corbar una cosa flexible.
el bagul de les paraules oblidades
VINENT
Que s’acosta; que és la primera cosa que ve, de les que s’està parlant.
el bagul de les paraules oblidades
VINGA
1. Es diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit. 2. S'usa per a indicar repetició, insistència.
el bagul de les paraules oblidades
VIRA
1. Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata. 2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície. 3. Ratlla de color diferent, en la cansalada
el bagul de les paraules oblidades
VIRAT -ADA
Viat. Que té vies o ratlles de diferent color.
el bagul de les paraules oblidades
VIROLAT -ADA
Que presenta colors varis i vius. Variat, ple de floritures, d’adornaments.
el bagul de les paraules oblidades
VIROLET
1. Ventureta. Trompa xicoteta que es fa ballar donant impuls amb els dits a un bastonet que té en la part superior. 2. Persona menuda i que es mou amb molta rapidesa.
el bagul de les paraules oblidades
VIROLLA
1. Peça generalment de metall, ordinàriament anular o cilíndrica, que es posa, encerclant-lo, en l'extrem d'un paraigua, d'un bastó o d'un objecte semblant, oposat al puny, o en l'extrem del mànec d'una ferramenta o d'un bastó. 2. Peça tubular curta usada per a inserir-hi una altra peça a la qual protegix. 3. Diners. 4. En automobilisme, fet que un cotxe patine fins a quedar capgirat. 5. En esquí, maniobra consistent a girar lateralment derrapant. 6. A tota virolla: Molt ràpidament.
el bagul de les paraules oblidades
VISAR
1. Dirigir la visual o la punteria. 2. Examinar un document i posar-hi la conformitat. 3. Tindre en vista.
el bagul de les paraules oblidades
VISC / VESC
1. Planta lorantàcia [Viscum album], de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida. 2. Matèria apegalosa d'aquesta planta amb la qual s'unten vímens per a caçar pardals. 3.Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
el bagul de les paraules oblidades
VISTIPLAU
Verificació i conformitat d'un document administratiu realitzada per la persona habilitada per a fer-ho.
el bagul de les paraules oblidades
VITUPERI
1. Infàmia; acte o paraules infamants. 2. Cosa altament enutjosa; molèstia irritant
el bagul de les paraules oblidades
VIU-VIU
Anar tirant, passar la vida amb dificultat, així com es pot.
el bagul de les paraules oblidades
VOGAR
Remar. Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l'aigua.
el bagul de les paraules oblidades
VOLADÍS / VOLADA
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges
el bagul de les paraules oblidades
VOLANDER
1. Que es mou d'ací d'allà per l'aire, portat pel vent. 2. Que va d'un lloc a l'altre, sense fer parada llarga en cap banda, que no para en torreta. 3. Solt, no formant un llibre o un fullet. 4. Veus volanderes: Rumors, diendes.
el bagul de les paraules oblidades
VOLANT
1. Que vola o que és capaç de volar. 2. Falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents. 3. Banda de tela prisada, arrufada amb tavelles que, solament cosida o clavada per la vora superior, servix d'adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
el bagul de les paraules oblidades
VOLANTÍ
1. Volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. 2. Ormeig de pescar, consistent en un cordill llarg que acaba en un escandall armat d'alguns hams i que, calat dins la mar, és estirat des d'una barca.
el bagul de les paraules oblidades
VOLANTINER -A
Persona que fa salts, tombarelles i altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.
el bagul de les paraules oblidades
VOLEA
1. Colp pegat a alguna cosa mentre està en l'aire, abans que toque terra. 2. En diferents esports de pilota, colp que el jugador pega a la pilota amb la mà, la pala o la raqueta, sense esperar que toque terra. Bot i volea:En pilota valenciana, jugada en què es resta la pilota després d'haver tocat en terra, quan tot just comença el bot. De bot i volea: De rebot, impremeditadament. 3. Galtada, bufetada. Colp pegat a la galta amb la palma de la mà.
el bagul de les paraules oblidades
VOLTADITS
Cercadits. Panadís superficial estés al voltant de les vores de les ungles.
el bagul de les paraules oblidades
VOLTEJAR
1. Voltar. Anar d'ací d'allà, passejar-se per un lloc, pegant voltes. 2. Anar, una persona, a posar-se sovint a prop d’algú perquè té interès a relacionar-s’hi. 3. Col·locar un objecte cap per avall. 4. Sonar, les campanes, pegant voltes. 5. Fer sonar (les campanes) pegant-los voltes. 6. Fer volantins o salts acrobàtics. 7. Avinagrar-se, el vi.
el bagul de les paraules oblidades
VOLTERA
1. Desviació del camí dret; camí que no va dret a un lloc; volta, marrada.2. Desviació de la conversa normal; circumloqui, manera indirecta de dir una cosa.
el bagul de les paraules oblidades
VOLUPTAT
1. Complaença en els delits sensuals. 2. Gran plaer, especialment el que s'experimenta en la satisfacció dels impulsos i desitjos sexuals.
el bagul de les paraules oblidades
VOLVA
1. Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid; filament, pellofa, etc., diminuts. 2. Borralló de neu. Porció compacta de neu que cau quan neva. 3. Donar més pena que una una volva a l'ull: Molestar, incomodar molt.
el bagul de les paraules oblidades
VORA
1. Part extrema d'una peça de roba doblegat i cosit.
el bagul de les paraules oblidades
VORÀ -ANA
Vorer -a. Que està situat a la vora; pròxim.
el bagul de les paraules oblidades
VORAVIA
Vorera. Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu.
el bagul de les paraules oblidades
VORAVIU
1. Vora viva. Extrem o vora resistent, teixida o cosida de manera que no es pugui desfilar fàcilment. 2. Vora en relleu; part prima que fa regruix, que surt més que la resta d'una superfície. Tocar el voraviu. Quan algú fa o diu alguna cosa que molesta molt perquè fereix l'amor propi del destinatari de les seves paraules o accions.
el bagul de les paraules oblidades
VORERA
1. Vora. 2. Part lateral d'un carrer, d'una via pública, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu. 3. Voral. Franja de terreny pla a la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants.
el bagul de les paraules oblidades
XABEC
Vaixell de tres pals, amb l'arbre de mitjana tocant al codast i un xic caigut a popa, l'arbre mestre quelcom tombat a proa, i el trinquet molt més inclinat i tocant a la roda de proa; és l'embarcació més grossa de les d'aparell llatí.
el bagul de les paraules oblidades
XACRA
Alifac. Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa.
el bagul de les paraules oblidades
XACRÓS -OSA
Que patix alguna xacra. Persona que té un problema de salut que és evident.
el bagul de les paraules oblidades
XADOR
Peça de vestir amb què algunes dones musulmanes es tapen el cap i el cos i, a vegades, part de la cara.
el bagul de les paraules oblidades
XAFAR
1. Posar el peu (sobre algú o alguna cosa), recolzant-l'hi. 2. Esclafar (una cosa) amb el peu. 3. Fer perdre del tot la força física o moral, el vigor, etc. 4. Deixar (algú) sense saber què dir o respondre, inutilitzar-lo moralment per a fer alguna cosa. 5. Avançar-se (en la difusió d'una notícia) a altres mitjans de comunicació.
el bagul de les paraules oblidades
XAFARDEJAR
Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.
el bagul de les paraules oblidades
XAFARDER -A
1. Que li agrada xafardejar. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat. Dotor -a. Que li agrada dotorejar. Exercir, algú, la curiositat (en coses que no li importen, en els assumptes dels altres).
el bagul de les paraules oblidades
XAFARRANXO
1. Operació de netejar i desembarassar un vaixell perquè estigui disposat al combat o a una altra maniobra. 2. valot, desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós.
el bagul de les paraules oblidades
XAFATERROSSOS
Esclafaterrossos. Persona rústica.
el bagul de les paraules oblidades
XÀFEC
1. Arruixada. Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar. 2. Reprensió, amonestació severa.
el bagul de les paraules oblidades
XAFIGAR
Xafar, esclafar, amb els peus repetidament i fent pressió.
el bagul de les paraules oblidades
XAFÓ
Xafada. Acció o efecte de xafar. Posar els peus damunt d'una cosa, per a caminar o per a sostindre's. 2. Decepció davant d'un fet o d'una cosa que s'esperava i que no ha resultat com es desitjava.
el bagul de les paraules oblidades
XAFOGOR
Basca. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat, que dificulta la respiració.
el bagul de les paraules oblidades
XAI
Corder. 1. Anyell; cria de l’ovella fins a l’edat d’un any. 2. Carn de xai. 3. Persona o animal dòcil i de gran mansuetud.
el bagul de les paraules oblidades
XALAR
1. Esbargir-se alegrement, passar-s’ho bé. 2. Burlar-se, riure's d'algú o d'alguna cosa. 3. Perdre la raó, embogir. 4. Presumir. Fer ostentació de posseir una qualitat o un mèrit.
el bagul de les paraules oblidades
XALAT -ADA
1. Divertit, alegre, que produeix gran plaer. 2. Tocat del cap, una mica boig. 3. Presumit -ada. Que fa ostentació de posseir una qualitat o un mèrit.
el bagul de les paraules oblidades
XALEFA
1. Bacora o figa oberta de dalt a baix i posada a secar al sol. 2. Es diu d’una persona bleda, de poca determinació, figa. 3. Ventositat sonora. Gas intestinal expel·lit.
el bagul de les paraules oblidades
XALEST -A
Alegre, divertit.
el bagul de les paraules oblidades
XALINA
Corbata llarga i ampla per a abrigar-se el coll, usada per hòmens i dones.
el bagul de les paraules oblidades
XAMAR
1. Xuplar o absorbir el fum d'un puro o un cigarret. 2. Beure begudes alcohòliques. 3. Menjar o beure, engolir. 4. Beure a morro. 5. Mamar. Xuplar amb la boca (la llet de les mamelles).
el bagul de les paraules oblidades
XAMBA
Bona sort; casualitat favorable en el joc.
el bagul de les paraules oblidades
XÀMBIT
Gelat que es col·loca entre dos galletes de neula.
el bagul de les paraules oblidades
XAMBRA
Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt de la camisa per a estar per casa
el bagul de les paraules oblidades
XAMERA
Fet de beure begudes alcohòliques.
el bagul de les paraules oblidades
XAMÓS -OSA
Atractiu per les seves gràcies, maneres, etc., especialment pel seu enraonar, dit sobretot d’un infant, d’una xiqueta.
el bagul de les paraules oblidades
XAMOSIA
1. Qualitat de xamós. Que resulta atractiu per les seues gràcies o maneres, especialment pel seu raonar. 2. Manera o paraula pròpia d'una persona xamosa. 3. Afalagadura, carícia.
el bagul de les paraules oblidades
XAMPURREJAR
Xapurrear. Parlar malament una llengua barrejant-hi paraules d'una altra llengua.
el bagul de les paraules oblidades
XANCA
1. Cosa poc apreciada, de mala qualitat. 2. Article de comerç que no s'ha pogut vendre perquè s'ha fet vell o ha passat de moda. 3. Persona, normalment d'edat, que patix alifacs. 4. Cada un dels dos pals proveïts a una certa altura d'un banyó on poder posar els peus, que es lliguen a les cames i que sovint es porten en una cercavila, en una festa, etc. 5. Cama notablement llarga.
el bagul de les paraules oblidades
XANCLETA
Xancla. 1- Calçat prim, sovint sense taló, que es porta per estar a casa. 2. Calcer de goma que se subjecta al peu amb una tira ampla en l'empenya o una tira en forma de Y que separa el dit gros dels altres, que s'usa per a caminar per la platja o la piscina. En xancla: Sense acabar de posar el peu dins del calcer.
el bagul de les paraules oblidades
XANO-XANO / XINO-XANO
Es diu d’una acció feta lentament [aplicat sobretot al caminar]
el bagul de les paraules oblidades
XANXA /XANÇA
Burla; cosa dita per riure o per burlar-se.
el bagul de les paraules oblidades
XAP
1. Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra o en un líquid, i del que es fa quan es camina o es trepitja a la manera d’un ànec. 2. Bufetada que es dona amb la ma oberta. 3. Badall, clevill.
el bagul de les paraules oblidades
XAPETA
Aixadella. Aixada proveïda, en l'altra part de l'ull, d'un tallant o un escarpell.
el bagul de les paraules oblidades
XÀPOL
Aixada ampla, sovint amb el mànec encorbat i més curt, que servix per a cavar o per a arreplegar terra.
el bagul de les paraules oblidades
XAPULLAR
Remullar; xipollar, xipollejar, agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi.
el bagul de les paraules oblidades
XAPURREJAR
Parlar un llenguatge barrejat de dues o més llengües.
el bagul de les paraules oblidades
XARA
1. Garriga, bosc d'arbusts o mates, especialment de coscolla i matagall. 2. Llei islàmica fonamentada en l'Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
el bagul de les paraules oblidades
XARAGALL
1. Regall. Regueró. Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores.
el bagul de les paraules oblidades
XARAMITA
Dolçaina. nstrument de vent, de gran presència en la música popular valenciana, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble, que es caracteritza per un so viu i penetrant.
el bagul de les paraules oblidades
XARBOTAR
Agitar-se la superfície d’un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bombolles o esquitxos.
el bagul de les paraules oblidades
XARDOR
1. Ardor de l’ambient, calor sufocant. 2. Cremor a l’estómac produïda per la set.
el bagul de les paraules oblidades
XARLOTADA
1. Actuació pública col·lectiva, ridícula o grotesca. 2. Espectacle taurí de caràcter còmic.
el bagul de les paraules oblidades
XARNEGO -GA
1. Gos per a caçar conills, molt preat per les seues habilitats cinegètiques i que pot actuar sense l'ajuda del caçador. 2. Fill d’una persona catalana/valenciana i d’una de no catalana,/valenciana especialment francesa, dit despectivament. 3. Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya/Pais Valencià, dit despectivament.
el bagul de les paraules oblidades
XARNERA
Frontissa. Conjunt de dos plaques de ferro o metall, col·locades a banda i banda d'un eix comú que els permet girar, que servixen de sosteniment i d'articulació a una porta, finestró, tapadora o altra cosa que haja de formar un angle d'obertura variable.
el bagul de les paraules oblidades
XARÓ -ONA
De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.
el bagul de les paraules oblidades
XAROL
1. Vernís molt llustrós i permanent que s'adherix perfectament al material al qual s'aplica, especialment el cuiro o la pell. 2. Cuiro o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant com l'espill
el bagul de les paraules oblidades
XAROP
1. Líquid espés i viscós, constituït per una solució de sucre en aigua, a la qual se sol afegir suc de fruites o decoccions vegetals. 2. Solució saturada de sucre en aigua, usada com a vehicle en molts medicaments.
el bagul de les paraules oblidades
XARPAR
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
el bagul de les paraules oblidades
XARRADA
1. Acció de xarrar. Conversació llarga. Fer petar la xarrada: Conversar, entretindre's raonant 2. Dita enginyosa. 3. Dita malvolent o malintencionada. 4. Dissertació oral en públic, caracteritzada per una certa informalitat.
el bagul de les paraules oblidades
XARRAMENTA
Acció de xarrar insistentment i sense substància.
el bagul de les paraules oblidades
XARRERA
1. Ganes de xerrar, de parlar. 2. Fet de xarrar insistentment.
el bagul de les paraules oblidades
XARRETA
Xerrameca, conversa indiferent o per passatemps.
el bagul de les paraules oblidades
XARROTEJAR
1. Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses. 2. Començar a parlar els infants. 3. Xerrimar, manifestar indiscretament o malèvolament alguna cosa. 4. Fer els ocells un seguit de crits rapidíssims que no constitueixen pròpiament un cant, sinó que imiten en certa manera el parlar humà.
el bagul de les paraules oblidades
XARRUCAR
Xarrar una parella que es posa a festejar.
el bagul de les paraules oblidades
XARRUP
Acció de xarrupar. Glop d'un líquid que es paladeja.
el bagul de les paraules oblidades