1. Paret que circumda un espai descobert, com ara un hort o un pati. 2. Tros de paret fet de terra pastada i premsada dins d'un motle i secada a l'aire. 3. Paret feta amb estos trossos de paret.
Fer el taquí o avar. Desig excessiu, afany desordenat, d'adquirir riqueses per a guardar-les.
Tararot. Persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa.
Eixelebrat; que obra sense seny, sense preocupació per la serietat o formalitat.
1. Curt d'enteniment, ximplet, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa. 2. Home petit i despreciable.
Sobrassada de tipus mallorquí que es fa en el poble del mateix nom (vall de Callosa, comarca de la Marina) i que té molta fama en tot el País Valencià.
Tardà -ana. a.- Que ve o madura tard. b.- Que arriba tard per costum, per manera d'esser. c.- Que passa després del temps oportú.
Eixelebrat. Persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa.
Taral·lirot. Persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa.
1. Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada. 2. Situació anguniosa o d'extrema necessitat
1. Tronc dels cereals segats, que forma el rostoll. 2. Tros de branca seca o estella llarguera
1. Capa de pòsit de color vermellenc que el most deixa a les parets de les bótes i de les tines; es treu quan es ven el vi. 2. Teixit, generalment gros i de llana, amb dibuix escocés, utilitzat en la confecció de faldes escoceses, teles d'abric i mantes de viatge. 3.
1. Carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta arredonida i seients laterals. 2. Embarcació de dimensions reduïdes de vela llatina. 3. Cosa vella i inútil, especialment un automòbil
Llombrígol. Cuc de terra. Anèl·lid oligoquet (Lumbricus sp), de color blanc o rogenc, de cos moll, llarg i cilíndric, format per nombrosos anells proveïts de pèls curts i rígids en la part inferior, que li servixen per a caminar, i que viu en terrenys humits on contribuïx a la formació de l'humus.
1. Tiberi, gresca. 2. Eixelebrat, mancat de reflexió. 3. Torbat d'enteniment, incapaç de coordinar bé les idees, sia per excés emocional, sia per embriaguesa, etc. 4. Atrotinat, destarifat.
Peça, generalment de fusta o de metall, amb dos cares que formen un angle diedre molt agut, que s'usa per a falcar, o per a badar o dividir cossos sòlids
1. Acció de tastar, de prendre una quantitat reduïda (d'un menjar o d'una beguda), posar-se'n un poc en la boca per apreciar el gust que fa. 2. m. Gust o sabor que es troba en un menjar o en una beguda quan es tasta.
Tastaolles. Persona inconstant, que comença moltes coses i no n'acaba cap.
1. Prendre una petita quantitat d'una cosa de menjar o de beure, per apreciar-ne el gust o la qualitat. 2. Menjar o beure molt poc d'una cosa. 3.Menjar per primera vegada (una cosa). 4. Experimentar, sentir l'efecte d'una cosa.
1. Exclamació amb què s'acompanya l'acció de treure el cap o de destapar-se els ulls per distreure o fer riure les criatures. 2. S'usa per a demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda.
1. Clau curt amb la cabota grossa i plana. 2. Defecte. Allò que, en una persona o en una cosa, no és com ha de ser. 3. Taca. a.- Senyal que queda sobre una cosa a causa de la presència d'una substància estranya. b.- Deshonra, acció que entela la reputació. 4. Blaüra. Taca blavosa o moradenca de la pell o dels òrgans interns que resulta de l'extravasació de la sang en el teixit subcutani com a conseqüència d'un colp o d'una contusió.
Dit d’una persona rústica bonhomiosa, que actua sense malícia, que no és molt intel·ligent.
1. Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa. 2. Mesura d'aigua de la regada, que és la quantitat d'aigua que cap de cavalló a cavalló sense córrer molt, i equival a uns 900 litres per minut
1. Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors. 2. Taula llarga i alta damunt de la qual un menestral treballa les coses del seu ofici. 3. Post de pastar o fenyedor, que es posa entravessada en la pastera o en la boca d'un llibrell, i damunt de la qual es feny el pa. 4. Post damunt de la qual es porten els pans i coques al forn o es tornen del forn a casa. 5.
1. Baina d’un llegum 2. Fesol tendre 3. Bajoca 4. Doblec fet per adornament en la roba o en qualsevol altra cosa flexible. 5. Penis. 6. Plec, arruga
Revista infantil d'historietes il·lustrades. ]Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998]
1. Menjada abundant i bona. 2. Cop sec. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra. 3. En pilota valenciana, qualitat de la pilota que depèn en gran manera del seu farciment. 4. Joc infantil que es juga amb unes boles d'argila cuita, vidre, pedra o altres materials durs.
1. Capsa per a guardar alguna cosa. 2. Part del reliquiari on es guarda la relíquia. 3. Vianda, menjar, conjunt de coses comestibles. 4. Xerri, fems d'ovella o de cabra. 5. Brutícia, porqueria.
1. Persona encantada, poc enèrgica, que no se’n surt quan fa les coses. 2. Alifac, malaltia. 3. Dificultat, complicació. 4. Teclós -a. Difícil d’acontentar, maniàtic-
1. Minuciós, massa remirat, carregat de romanços. 2. Que està carregat d'alifacs i manies, massa pendent de la seua salut.
1. Tea. Fusta resinosa de pi o d'altres arbres que es crema amb molta facilitat. 2. Ascló gran d'esta fusta, utilitzada antigament per a fer llum, o bé xicoteta, utilitzada per a encendre un foc.
1. Membrana molt prima, com la que cobreix una ceba, la que es troba sota la closca d'un ou, etc. 2. Capa molt fina que es forma damunt de la superfície de la llet quan es calfa. 3. Agregat de partícules o gotetes finíssimes adherides formant una capa tenuíssima, que cobrint alguna cosa li lleva la transparència. 4. Frenet de la llengua. Membrana estreta i prima que subjecta la part inferior mitjana de la làmina de la llengua a la part inferior de la boca. 5. Himen. Replec mucós que hi ha entr
1. Capçalet del carro. Travesser de fusta que va davant i darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals forma el bastiment de la caixa. 2. Barana llevadissa del carro
1- Tros redó de teula, test o altra matèria semblant. 2. En el sambori, pedra plana que marca la casella en joc. [Joc de sambori. Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra]. 3. Qualsevol fragment de matèria sòlida caigut de dalt, d'una teulada, etc., o llançat violentament contra algú.
1. Dur, mancat de blanor, de suavitat. 2. Que és (un menjar) difícil de mastegar a causa de la duresa de les seues fibres.
Barandat. Paret prima formada generalment per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no suporta cap pes, que es fan a l’interior de les cases per separar les diferents cambres.
Remenar una cosa durant molta estona, generalment amb desfici
Ben plantat, atractiu. Més templat que un orgue: Amb bon aspecte i bona salut.
Espai de temps que es distingeix de la resta de l'any per alguna cosa (feina pròpia del temps, producció de fruits, divers lloc de residència, jocs o espectacles, etc.)
Estat del temps, mogut i desagradable, especialment quan fa vent i plou.
1. Tendror. Qualitat de tendre. Que encara no s'ha endurit. 2. Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú.
Taula «camilla». Taula rodona tapada amb roba per tots els costats, davall la qual es posa el braser en l'hivern.
Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
Passes vacil·lants, com les de l'infant que comença a caminar, del convalescent a la primeria d'alçar-se del llit, de l'embriac, del vell xaruc, etc.
1. Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil produït per les glàndules sericígenes i que servix de parany per a caçar les preses de les quals s'alimenten. criar teranyines en la gola: Menjar massa poc. 2. Traïnya. Ormeig de pesca constituït per una xàrcia rectangular de grans dimensions, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, a l'estirar-lo, convertix la xàrcia en una bossa dins de la qual queda empresonat el peix. 3. Llaganya.
1. Que té en suspensió (un líquid o un gas) partícules d'una substància estranya que li lleven la claredat, la transparència. 2. Fosc, confús; poc clar per a l'enteniment; poc net per a la consciència moral. 3. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Vent arremolinat; la pols o neu que el vent alça en remolí. 2. Tempestat de vent i aigua. 3. Multitud de coses que vénen plegades i violentament. 4. Gresca, tabola, festa sorollosa. 5. Cap cansat, mareig o mal de cap que no solen ser de gaire importància.
1. Unitat de pes equivalent a la lliura. 2. Tercera hora del dia, en la divisió romana del temps; corresponia a les nou del matí actuals. 3. La tercera part d'una lliura carnissera; la terça vénen a ser 400 grams i es divideix en 12 unces. 4. La tercera part d'una quantitat a pagar en tres lliuraments (per salari, per impost, per multa, etc.). 5. Cadascun dels pagaments parcials (quatre, cinc, etc.) que s'han de fer durant un any per a pagar íntegrament una quantitat en un temps fixat.
Fer la tercera llaurada al camp en el mateix any, al final de l'estiu
1. Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques de polièster llançats al mercat amb el nom comercial Tergal. 2. Teixit confeccionat amb aquesta fibra.
Fila. Conjunt de persones o de coses situades l'una al costat de l'altra o l'una darrere de l'altra, formant una línia.
Terrabastall. Soroll fort d'una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de colps forts entre persones o coses.
1. Espai pla i força gran; es forma aprofitant el tros que queda des del capdamunt d’un corredor fins al sostre; s’hi sol arribar per una cambra de la casa i serveix per guardar-hi coses. 2.Cambra més alta que les altres; en trobem en algunes cases de pagès; sol servir per guardar-hi palla, fruita seca o altres coses. 3. Soroll fort, especialment d'una cosa que cau.
1. Vent de ponent. Vent que bufa de la terra cap a la mar des del vespre fins a mitjan matí. 2. Terrer d'on els rajolers prenen la terra per a fer les rajoles i altres productes de llur indústria.
1. Persona que es dedica al conreu de la terra. 2. En els pobles de marina, tot aquell qui no és mariner ni pescador. 3. De la gent de terra a dins o que hi té relació.
1. Menudall de carbó vegetal. 2. Gran quantitat de terra depositada en un lloc o alçada pel vent. 3. Polseguera. Gran quantitat de pols, especialment quan se l'emporta el vent.
1. Terra d'escudelles. La que s’usava per escurar. 2. País natiu.
1. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops. 2. Massa compacta de partícules adherides d'altres matèries, com sucre, sal, calç, etc. 3. Terra de conreu. 4. Persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació. 5. Persona vella i decrèpita.
1. Cap d'una persona o d'un animal. 2. Frontal o cara anterior d'una cosa.
Brasilada. Foc molt gran i durador perquè s’hi cremen socs i altres trossos de llenya gruixuda.
Obstinat, porfidiós. Persona que sempre vol tenir raó, o que es faci allò que ell proposa.
1. Dona que treballa cuidant xiquets. 2. Germana gran, de més edat (en el llenguatge infantil).
1. Fartar, omplir de menjar; s'usa sobretot com a refl.: tibar-se. 2. Posar tens, rígid; estirar. 3. Estar tens, rígid, estirat. 4. Aplicar el cas d'un martell o d'un objecte dur fent pressió (damunt d'una peça), en sentit contrari a l'acció de les martellades que reblen un clau o posen una falca.
1. Tens, rígid. Que es manté dret, sense vinclar-se ni doblegar-se. 2. Que té un parar estirat, orgullós. 3. Persona o vehicle que va més de pressa del que sol ser habitual.
1. Avalot, xivarri, conjunt de crits i soroll, sia d'alegria, sia de baralla. 2. Menjada suculenta, sobretot si és col·lectiva i festosa. 3. Recapte, coses de menjar.
1. Moviment convulsiu habitual de certs músculs, especialment de la cara. 2. Detall característic i rutinari de la manera de procedir d'algú.
1. Caguerada. Excrements expel·lits cada vegada que s'evacua el ventre. 2. Cosa mal feta. 3. Persona mancada de formalitat, de fermesa de caràcter, però amb pretensions. Ser un tifa: Dit d'una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació etc. Fer el tifa: Fer el ridícul
1. Llança d’un carro. 2. Espigó d'arada. Peça de l'aladre que serveix per a unir la cameta al tir.
1. Recipient amb la boca més ampla que el sòl, que servix per a tindre vi, fer la bugada, assaonar pells, preparar el bany per a tenyir teixits, etc. 2. Recipient a propòsit per a prendre banys
1. Tina xicoteta. 2. Recipient on s'arreplega el most o l'oli de la premsa. Escudeller. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina
1. Que resistix a qualsevol esforç que tendisca a deformar-lo. Cosa que fa molt de goig perquè és rígida i forta, però també plena i tendra. 2. Persona que té o posseïx una cosa.
Recipient menut en forma de vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure
1. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan. 2- Que fa el so d'una campana.
1. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt. 2. Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament. 3. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats. 4. Arna, especialment la larva.
1. Quelcom que és extremadament brut. 2. Miserable, menyspreable.
Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a ser cremat en la llar. Negre com un tió: Molt negre.
1. Fart. Que ha menjat excessivament, fins a no poder més. 2. Avorrit o cansat d'algú o d'alguna cosa, de fer una cosa. 3. Es fa servir per indicar que una acció es fa habitualment; que es té el costum de fer-la.
1. Primmirat. Persona que es fixa en coses a les quals dóna més importància que la que realment tenen, que es excesivament escrupulosa. 2. Menjamiques, que menja poc o triant molt allò que menja.
Pèsol de l'espècie Pisum sativum, varietat macrocarpum, que té la tavella grossa i es menja tendra la llavor i la tavella.
1. Caragol de cabells llarg i en espiral. 2. Llevataps. Barreta de metall retorçuda en espiral i acabada en punta, que serveix per a treure taps del coll de l'ampolla.
1. Inclinació que té una persona a anar a un lloc determinat, a fer una cosa. 2. Tros. Distància entre dos llocs; generañment es diu quan n’hi ha molta
1. Malgastador, balafiador. 2. Espècie de forqueta en els extrems de la qual se subjecten dos tires de goma unides per un tros de cuiro, en el qual es posen pedres, que es llancen estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
1. Corda amb què es tiren els filats de caçar. 2. Mena d’arnés que en la part del davant té un ganxo per a enganxar una ansa del cabàs i així poder portar-lo amb una mà mentres amb l’altra s’escampa el guano o el que siga. 3. Lloc de la muntanya per on es fan baixar els troncs tallats.
Sèrie llarga de coses que es diuen, que ocorren, l'una darrere de l'altra.
1. Estirat, tibant. 2. Dur, que no té la blanor que ha de tindre quan està madur. 3. Que és (una situació, una relació) violenta, incòmoda. 4. Corretges o vetes que passant per damunt les espatlles serveixen per a sostenir els pantalons. 5. Biga horitzontal que serveix de suport a les altres.
1. Eina consistent en una post fixada transversalment al cap d'un mànec llarg, que, empesa o estirada per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt l'era. 2. Vehicle rudimentari sense rodes, de tracció animal, que era utilitzat per al transport de pedres, de terra, d'herba o de troncs, per terrenys muntanyosos i zones boscoses. 3. Mopa. Utensili de neteja compost per un pal llarg al qual s'ajusta, en un dels extrems, una peça de fils grossos que s'usa per a netejar el paviment.
1. Persona molt dolenta i que fa patir als altres. 2. Semblança, retirada. 3. Inclinació, propensió, tirada.
1. En filera. Sèrie de persones o coses disposades en línia recta. En tirera [O tirereta]: De manera que una sèrie de persones, animals o coses es disposen l'un darrere de l'altre i molt junts. 2. Gran quantitat de coses.
Capritxós i egoista. Que actua d'una manera immoderada.
Cadena del carro que s’enganxa al cabestre d’un animal que el tira.