Embrolleria. Acció que algú vol imposar sense tenir raó i embolicant les coses.
Porció de líquid que s'engoleix d'una vegada i precipitadament.
1. Acció de tragar fent força. 2. Cansament, sufocamennt de fatiga.
Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle
Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia. Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia. Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida.
1. Trago. Glop. Porció d'un líquid que es beu o que cap en la boca d'una vegada. 2. Quantitat xicoteta de beguda.
Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro
Soca, tronc d'arbre usat en la construcció de cases i edificis.
1. Regna; corretja per a frenar o dirigir 2. Tros de corda o tira de cuiro que forma part d'un assot, fixada a un dels caps de la vara. 3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega que es porta al llom de bèstia. 4. En la pesca, corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi.
1. Espai o porció de terra separat d'un altre. 2. Espai cobert per un conjunt de bigues paral·leles, entre dos parets, arcs o jàssenes. 3. Conjunt de trams de bigues que formen un rai.
1. Mitjà o conjunt de mitjans mecànics utilitzats en el teatre per a fer muntatges, canvis de decoració i efectes especials. 2. Engany o embolic tramat amb enginy.
1. Manejar les coses de manera que s'aconsegueixi de vèncer-ne les dificultats o d'eludir-les. 2. Fer trampes. Infracció maliciosa de les regles d'un joc o d'una competició.
1. Llavor del tramusser. 2. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria. 3. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis. 4. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Planta lleguminosa [Lupinus albus], de fulles compostes de folíols ovals, flors blanques i fruits en llegum ue conté llavors lenticulars, les quals són usades com a aliment. 2. Persona que ven tramussos arremullats
1. Conflicte o cosa difícil de resoldre. 2. Moviment agitat de persones, de coses o d'esdeveniments. 3. Mar moguda, sense arribar a mar grossa.
1. Consumir-se, angoixar-se. 2. Passar de vida a mort, morir.
1. Tanca, a manera de porta, d'una obertura practicada en terra o en un sostre. 2. La mateixa obertura
Ficar-se, algú, en assumptes que no li haurien d’interessar.
1. Que fa (un xiquet) maleses pròpies de la seua edat. 2. Persona que, amb habilitats o falsedats, procura enganyar o enredrar els altres.
Persona eixelebrada, que obra irreflexivament, d'una manera atrotinada.
Trapasser -a. Persona que, amb habilitats o falsedats, procura enganyar o enredrar els altres.
Trapasseria. Acte propi d'un trapasser. Persona que, amb habilitats o falsedats, procura enganyar o enredrar els altres.
1. Feina molt considerable; gran remenament de coses o acumulació de maldecaps. 2. Pertorbació de l'estat normal de les coses.
1. Canviar un líquid espès de dipòsit i colar-lo, per separar-ne el pòsit del suc més clar. 2. Afectar profundament l'ànim. 3. Traure (les coses) del lloc on estan per a posar-les en un altre.
1. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients. 2. Fer passar (un líquid) d'un recipient a un altre. 3. Beure (vi) en molta quantitat.
1. Fugir, desaparèixer, deixar de veure's una cosa que hom cerca. 2. Quedar, un animal de caça, darrere dels gossos que l'acacen. 3. Quedar-se el furó dins del cau perquè el conill mort tapa l'eixida.
1. Anar-sen, desaparèixer del lloc on s'estava. S'usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s'en vage "Traspon d'ací". 2. Pondre's, un astre. 3. Superar (un lloc mal transitable, un obstacle).
Acció de posar-se darrera un objecte per amagar-se. A trasposta: Fora del camp visual.
1. Passar, un líquid, molt lentament a través d’una matèria sòlida. 2. Passar la claror a través d'un obstacle. 3. Deixar entreveure (una cosa) per indicis.
1. Caminar, una persona, mentre va remenant coses o fent feina. 2. Traslladar o transportar (un objecte, especialment mobles). 3. Posar trastos (a un instrument de corda).
1. Moble, ferramenta o utensili inservible i sense valor. 2. Persona tinguda per inútil, que molesta. 2. Eines. [arreplegar els trastos: Agafar, algú, les coses que s'ha d'endur en anar-se'n d'un lloc o de la faena]
1. Forat, buit practicat profundament en un cos. 2. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc. 3. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per cop violent, etc.
Foradar. Fer un forat. Fer una obertura que travessa un cos o que s'hi endinsa.
T1. ragí o tràfec grans. 2. Se sol dir d’un soroll fort i continu.
1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar. 2. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa. 3. Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció. 4. Barra o pal que comprimit contra el botó o una altra part de la roda d'un carruatge impedix que esta puga rodar.
1. Creuer de camins o de carrers; cruïlla. 2. Drecera, camí lateral més curt que el camí principal. 3. Barra travessera de les que formen una porta. 4. Acció de travessar, i la seva durada.
1. Tira de drap o cuiro que passa per davall del peu i va fixada pels extrems a les vores inferiors dels pantalons o del botí. 2. Acció de posar un peu encreuat amb la cama d'una altra persona que camina o corre, per fer-la caure. Fer la traveta (a algú): Fer-li la cameta. Acció de posar entrebancs per fer-lo fracassar
1. Sostre adornat amb cassetons. 2. Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable, en oposició al sòl o paviment. 3. Coberta d'un edifici.
1. Raó, fonament lògic; clarícia. Sense trellat ni forrellat:. Sense justificació, sense fonament, sense sentit. 2. Profit, resultat pràctic d'una acció, d'un esforç. Traure trellat (d'una cosa): Traure profit. 3. Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer. 4. Enteresa de caràcter. 5. Ploure amb trellat: Ploure moderadament i de manera contínua. 6. Traure trellat: Aclarir un assumpte, arribar a una conclusió. 7. Traure trellat (d'algú): Aconseguir que faça alguna cosa de profit. 8.
1. Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits, com els que fa una persona o animal per fred, fam, debilitat, por, impressió forta, etc. Tremolar com un cascavell [o una fulla]: Tremolar molt. Tremolar les cassoletes (a algú): Tremolar de por. Tremolar les dents (a algú): Tindre molt de fred o molta por. 2. Percebre's, la veu humana o un altre so, amb ràpides inflexions i canvis d'intensitat.
1. Mesclar una cosa amb una altra o amb altres per suavitzar aquella, per moderar-ne la intensitat, el gust, la calentor o fredor, etc. 2. Donar a un metall, a un cristall, etc., el punt de duresa i elasticitat que necessita per a certs usos. 3. Afinar. Posar d'acord els sons d'un instrument o instruments musicals segons la proporció harmònica. 4. Tindre una erecció, és a dir, de tenir el penis dret.
1. Moderat; allunyat dels dos extrems. 2. En bon estat de vigor i de salut. 3. De bon humor, en bona disposició. 4. Apte, ben dispost per a una acció, per a un càrrec, etc. 5. Posat en una situació dolenta, desagradable. 6. Amanit; conjunt de cosa trempada amb oli, sal, etc.
1. En bon estat de vigor i de salut. 2. De bon humor, en bona disposició. Que, pel seu caràcter franc, és bo de tractar. 3. Bell, esvelt, agraciat. 4. Apte, ben disposat per a una acció o per a un càrrec. 5. Temperat -ada. a.- Suau, ni massa calent ni massa fred. b.- Equilibrat entre un extrem i l'altre.
Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les
1. Porció de cabells que, dividits en tres o més caps o ramals, s'entreteixeixen de manera que cadascun dels caps, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per damunt i per sota. 2. Conjunt de crins, fils, vims o altres peces llargueres, entreteixides a manera d'una trena de cabells. Trena d'alls o de cebes: forc d'alls, de cebes. 3. Conjunt de budells d'un animal entrellaçats per a guisar-se. 4. Peça de pa de dues o tres barretes. 5. Presó.
Disposar (cabells, fils o altres materials) formant trena.
1. Trau. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop. 2. Plec, doblec. 3. Moments en què comença a manifestar-se (la llum del dia). A trenc d'alba: En el moment que comença a fer-se de dia.
1. Baixada llarga, rosta i pedregosa. 2. En ciclisme es diu d’una pujada molt dreta o d’una etapa d’una cursa ciclista amb continues pujades i davallades que fan que el cos no s’hi acabi d’acostumar.
1. Problema o endevinalla difícil de resoldre. 2. Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura o una imatge determinada.
1. Lloc on hi ha perill de caure i fer-se mal. 2. Assumpte perillós en què és fàcil equivocar-se, fallar o perdre's. 3. Qüestió difícil de resoldre.
1. Cadascun dels talls o reguerons transversals que es fan en un camí de terra per desviar l’aigua de pluja cap a la cuneta. 2. Solsida gran.
Conjunt de moltes coses que s’han trencat, o dels bocins d’un objecte que s’ha esmicolat.
1. Que es pot trencar; que es trenca fàcilment. Fer a trossos o a fragments (una cosa). 2. Mosaic fet amb fragments irregulars de taulells, ceràmica, marbre o vidre.
1. Cosa trencada; trenc. 2. Terreny desigual i obert entre muntanyes. 3. Partició de dos camins o vessants. 4. Camí travesser, viarany o carreró que es desvia del camí o carrer principal. 5. Porció de platja o de roca on trenca o arriba l'aigua de la mar o d'un riu.
1. Fer trossos o fragments (una cosa), colpejant-la, pressionant-la, tirant-la a terra, etc. 2. Interrompre la continuïtat (d'alguna cosa). 3. Transgredir o violar (una obligació, una llei o un tracte). 4. Deixar de tindre amistat o relació amb algú. 5. Fracturar (un membre o una part del cos). 6. Contraure una hèrnia. 7. Alterar accidentalment (una cosa sensible). 8. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural. 9. Canviar bruscament de direcció.
1. Corda prima d'espart o de cànem formada a manera de trena. 2. Trena de cabells. 3. Cinta estreta en què els fils que formen el teixit tenen una direcció inclinada.
1. Persona que intenta aconseguir una millor posició econòmica o laboral amb procediments enganyosos. 2. Gent ordinària que solen cridar, riure fort o beure excessivament.
1. Ferramenta de fer forats consistent en un mecanisme accionat manualment, elèctricament o per aire comprimit al qual s'acobla una broca que, així, gira ràpidament. 2. Ferramenta consistent en una barra d'acer, un dels extrems de la qual és un cilindre buit de vora tallant, que és percudida per l'extrem cec, usada per a foradar paper o cartó. 3. Ferramenta en forma de tenalles que s'usa per a fer forats en el cuiro, en el cartó o en la lona.
Tenir, una peça o una eina, un moviment vibratori curt, ràpid i repetit anormal
1. Petjada que fan els peus d’una persona de xafar en terra quan camina. 2. Soroll que es fa al caminar.
Tenir, una peça o una eina, un moviment vibratori anormal.
1. Xafar. Esclafar una cosa amb el peu. 2. Esclafar [el raïm], per a fer-ne eixir el most, posant-hi els peus damunt i movent-los reiteradament. 3. Tractar amb el més gran menyspreu, de manera indigna, ofensiva, humiliant.
1. Anar i vindre les abelles del buc a les plantes que els fornixen l'aliment. 2. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. 3. Ballar amb moviments ràpids i cops de peus i de mans.
1. Cèrcol de ferro sostingut per tres petges, sota el qual es fa foc i a damunt es col·loca l'olla o la paella on s'ha de coure el menjar. 2. Tríode. Suport de tres peus, generalment articulats i sovint plegables o telescòpics, damunt del qual es munten diversos aparells i instruments portàtils.
1. Paviment d’una habitació, d’una casa. 2. Sostre d'una habitació. 3. Terrat per a estendre la roba o assolellar-se. 4. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes. 5. Mescla de pols feta de testos ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment.
Camí. Via, generalment rural, apta per a transitar, per on es va habitualment d'un lloc a un altre.
1. Trascolar [el vi o l'oli]. 2. Trastornar, pertorbar
Estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments. A tresull: Fent l'ullet
1. Ullerós -osa. Que, a causa de la fatiga, de l'insomni, d'una malaltia o de qualsevol altre motiu, té ulleres. 2. Estràbic -a. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
Objectes de qualitat inferior després de fer-ne una tria.
1. Separat, apartat. 2. Que és molt mirat en el menjar. 3. Pàl·lid, ullerós, demacrat.
Situació personal o familiar d’angoixa i de privacions.
Trifulca. Estat de malestar entre dues persones o en una empresa.
Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla
1. Acció o efecte de trillar o de batre els cereals. 2. Trill constituït per una post rectangular de fusta de dimensions més grans que les normals. 3. Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros.
1. Onomatopeia del cant dels ocells. 2. Rabiar, estar furiós una persona, per alguna causa.
1. Beure molt de vi o altres begudes alcohòliques. 2. Brindis. Fer xocar els gots o les copes, bevent amb algú.
Al comptat, immediatament. Pagant en el moment de la compra i amb diners efectius.
Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos.
1. Tallar carn, o una altra cosa, i fer-ne trossos petits. 2. Capolar, picar. 3. Murmurar, malfamar. Dir mal d’una persona.
1. Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers. 2. Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici. 3. Propi d'un trinxeraire.
1. Embolic, embull; situació complicada, sia de treball, sia de perill. 2. Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.
1. Triturat, reduït a trossos petitíssims, gairebé a pols. 2. Arròs triturat. 3. Farina grossa però no tant com el segó.
Grup de persones que han quedat d’acord per parlar, o per fer una altra cosa, en un lloc.
Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc.
1. Madeixa. Porció de fil enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat. 2. Nombre de fils contingut en cada faixa de l'ordit. 3. Embolicar la troca: Complicar les coses. 4. Haver-hi ram i troca per aclarir: Haver-hi moltes qüestions o dificultats a resoldre. 5. Cabdellar la troca: Petar la xerrada.
1. Mena de carret amb nou plats o rodes, que es fa passar damunt el camp que ha d'ésser arrossar, després que l'han abeurat d'aigua, per pastar la terra i colgar bé la femada. 2. Persona que té poc trellat. 3. Carret especial per a transportar materials de construcció o de recomposició i el personal de les brigades, en les vies fèrries. 4. Persona que no para, que és molt viva, que no pot estar-se quieta, sobretot referit a xiquets.
1. Baldufa. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. 2. Borratxera. Estat de qui està embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 3. Torna-li la trompa al xic: S'usa per a posar en relleu la cabuderia d'una persona que reincidix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment.