1. Tens, rígid. Que es manté dret, sense vinclar-se ni doblegar-se. 2. Que té un parar estirat, orgullós. 3. Persona o vehicle que va més de pressa del que sol ser habitual.
1. Avalot, xivarri, conjunt de crits i soroll, sia d'alegria, sia de baralla. 2. Menjada suculenta, sobretot si és col·lectiva i festosa. 3. Recapte, coses de menjar.
1. Moviment convulsiu habitual de certs músculs, especialment de la cara. 2. Detall característic i rutinari de la manera de procedir d'algú.
1. Caguerada. Excrements expel·lits cada vegada que s'evacua el ventre. 2. Cosa mal feta. 3. Persona mancada de formalitat, de fermesa de caràcter, però amb pretensions. Ser un tifa: Dit d'una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació etc. Fer el tifa: Fer el ridícul
1. Llança d’un carro. 2. Espigó d'arada. Peça de l'aladre que serveix per a unir la cameta al tir.
1. Recipient amb la boca més ampla que el sòl, que servix per a tindre vi, fer la bugada, assaonar pells, preparar el bany per a tenyir teixits, etc. 2. Recipient a propòsit per a prendre banys
1. Tina xicoteta. 2. Recipient on s'arreplega el most o l'oli de la premsa. Escudeller. Estructura formada per un o més prestatges per a posar-hi els plats, els gots o altres atifells de cuina
1. Que resistix a qualsevol esforç que tendisca a deformar-lo. Cosa que fa molt de goig perquè és rígida i forta, però també plena i tendra. 2. Persona que té o posseïx una cosa.
Recipient menut en forma de vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure
1. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan. 2- Que fa el so d'una campana.
1. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt. 2. Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament. 3. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats. 4. Arna, especialment la larva.
1. Quelcom que és extremadament brut. 2. Miserable, menyspreable.
Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a ser cremat en la llar. Negre com un tió: Molt negre.
1. Fart. Que ha menjat excessivament, fins a no poder més. 2. Avorrit o cansat d'algú o d'alguna cosa, de fer una cosa. 3. Es fa servir per indicar que una acció es fa habitualment; que es té el costum de fer-la.
1. Primmirat. Persona que es fixa en coses a les quals dóna més importància que la que realment tenen, que es excesivament escrupulosa. 2. Menjamiques, que menja poc o triant molt allò que menja.
Pèsol de l'espècie Pisum sativum, varietat macrocarpum, que té la tavella grossa i es menja tendra la llavor i la tavella.
1. Caragol de cabells llarg i en espiral. 2. Llevataps. Barreta de metall retorçuda en espiral i acabada en punta, que serveix per a treure taps del coll de l'ampolla.
1. Inclinació que té una persona a anar a un lloc determinat, a fer una cosa. 2. Tros. Distància entre dos llocs; generañment es diu quan n’hi ha molta
1. Malgastador, balafiador. 2. Espècie de forqueta en els extrems de la qual se subjecten dos tires de goma unides per un tros de cuiro, en el qual es posen pedres, que es llancen estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
1. Corda amb què es tiren els filats de caçar. 2. Mena d’arnés que en la part del davant té un ganxo per a enganxar una ansa del cabàs i així poder portar-lo amb una mà mentres amb l’altra s’escampa el guano o el que siga. 3. Lloc de la muntanya per on es fan baixar els troncs tallats.
Sèrie llarga de coses que es diuen, que ocorren, l'una darrere de l'altra.
1. Estirat, tibant. 2. Dur, que no té la blanor que ha de tindre quan està madur. 3. Que és (una situació, una relació) violenta, incòmoda. 4. Corretges o vetes que passant per damunt les espatlles serveixen per a sostenir els pantalons. 5. Biga horitzontal que serveix de suport a les altres.
1. Eina consistent en una post fixada transversalment al cap d'un mànec llarg, que, empesa o estirada per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt l'era. 2. Vehicle rudimentari sense rodes, de tracció animal, que era utilitzat per al transport de pedres, de terra, d'herba o de troncs, per terrenys muntanyosos i zones boscoses. 3. Mopa. Utensili de neteja compost per un pal llarg al qual s'ajusta, en un dels extrems, una peça de fils grossos que s'usa per a netejar el paviment.
1. Persona molt dolenta i que fa patir als altres. 2. Semblança, retirada. 3. Inclinació, propensió, tirada.
1. En filera. Sèrie de persones o coses disposades en línia recta. En tirera [O tirereta]: De manera que una sèrie de persones, animals o coses es disposen l'un darrere de l'altre i molt junts. 2. Gran quantitat de coses.
Capritxós i egoista. Que actua d'una manera immoderada.
Cadena del carro que s’enganxa al cabestre d’un animal que el tira.
Que pateix de tisi. Malaltia en què hi ha consumpció d'un teixit; especialment, tuberculosi pulmonar.
1. En el llenguatge infantil, gallina i altres bèsties petites. 2. Crit amb què hom crida les gallines. Tites, tites! 3. Manera carinyosa de referir-se al penis. 4. Polla d’índia. Ja està la tita en el sac: S'usa per a indicar que ja s'ha acabat de fer o que ja s'ha aconseguit una cosa.
Plat típic de l'Horta de València. És una mena de samfaina feta amb tomata, pimentó, pinyons, all i tonyina de sorra.
1. Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic. N’hi ha bàsicament de dos tipus: titella de fils o marioneta (accionat des de dalt mitjançant fils) i titella de guants o putxinel·li (amb un cap i uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per bellugar-lo). 2. Persona mancada d’energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres.
1. Persona que maneja i que fa parlar els titelles. 2. Persona que fabrica titelles o que en ven.
Penis. Òrgan extern de l'aparell genital masculí, erèctil, que permet la còpula i, en els mamífers, la micció.
1. Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena. 2. Peça de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara. 3. Tela de lli o de seda que s'usa per a fabricar toques. 4. S'usa per a expressar entusiasme, incredulitat, consol, alegria. [Toca, ja era hora que trobara faena!]. 5. S'usa per a indicar que convé anar-se'n o afanyar-se a acabar alguna cosa. [Toca que no queda temps!].
1. Pregadéu, Insecte (Mantis religiosa) de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat. 2. Persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o mancada de formalitat. 3. Estar fet un tocacampanes: Estar dèbil, fluix, sense forces.
Persona molesta, pesada, que sempre busca pegues i que va de sabuda.
1. Que comença a fer-se malbé (una fruita). 2. Que patix algun mal. Que malalteja d'alguna part del cos; que comença a sentir els efectes d'una malura. 3. Trastornat, boig. 4. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 5. Contusió, alteració produïda en un cos per un colp o per una pressió violenta. 6. Defecte, deficiència. 7. Estar tocat de l'ala [o del bolet, o del perol]: Estar trastornat, boig. 8. Tocat i posat: Remirat, que actua amb molt de compte.
1. Espessor de cabells, de fullatge, de mates o de borumballa. 2. Volva. Porció compacta de neu que cau quan neva.
1. Home rústic, curt d'enteniment. Fer-se el tòfol: Es diu de la persona parada, sense iniciativa, fava, desentés, simular ignorància. 2. Reducció del nom d'home Cristòfol.
1. Ram de flors que, fins als anys quaranta, es rifava o se subhastava en cada sessió de ball, entre els nois, abans de començar el ball de rams o de ram. 2. Tenebrari. Canelobre triangular, per a quinze ciris, que s'encén per al fas o ofici de tenebres. 3. Últim ciri de fas que romania encès. 4. Poc destre, sense nervi.
Paralitzat; mancat de l'ús o moviment del cos o d'algun membre.
1. Lloc profund d'un riu, sèquia o font, on l'aigua és neta i té poc moviment. 2. Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigua de pluja o d'altra procedència. 3. Safareig o clot artificial destinat a rentar-hi la roba o altres coses. 4. Massa d'aigua o d'un altre líquid, molt prima, escampada per terra. 5. La mar. Passar el toll: Travessar la mar
1. Clamor d'indignació contra algú o alguna cosa; avalot; cridòria o xerradissa sorollosa i confusa. 2. Sense dilació ni restricció. Obstinadament, insistentment. Anar tol·le tol·le: Caminar a bon pas
1. Vulva. Òrgan sexual femení que envolta l'obertura externa de la vagina. 2. Forat que es fa en el calcetí. 3. Cagant tomaques: Molt de pressa. 4. Roig com una tomaca: Molt roig, molt ruboritzat.
1. Volta que dóna un cos que cau. 2. Volta o mitja volta donada a alguna cosa o per alguna cosa, moviment pel qual una cosa es posa en sentit contrari a així com estava abans, o en el mateix sentit després de donar una volta. 3. Canvi o camí evolutiu que pren un negoci, assumpte, esdeveniment, etc. 4. Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.
1. Lloc on tomba o gira un camí, una carretera, etc. 2. Tombada. Caure pegant mitja volta o part d'una volta. 3. Moment en què acaba un període de temps i en comença un altre. El tombant de segle. 4. Part d’una peça de roba que es doblega i queda amagada. 5. Vessant de teulada. 6. Canvi, viratge.
Volantí. Volta completa del cos d’una persona; es fa tirant el cap endavant i posant les mans a terra.
Moviment brusc de començament de caiguda que s'arriba a evitar.
1. Tallar arran (el pèl, la llana). 2. Tallar arran la llana o el pèl (d'un animal, d'una tela).
1. Conjunt de matèria o d'objectes disposat horitzontalment damunt una superfície o damunt un altre. 2. Sèrie de coses o de fets anàlegs que ocorren o se succeïxen durant un període determinat de temps. 3. Ració, porció d'aliment que es repeteix a diverses hores. 4. Conjunt de budells del porc que es buiden i renten per a fer-ne les botifarres. 5. Temporada. A tongades: A temporades, amb intermitències. 6. D'una tongada: En una sola vegada, sense interrupcions.
1. Pa socarrat (o cremat, o d'aire). Coca feta de farina pastada amb ous, oli, sucre i ratlladura de llima, i molt estovada, típica de les festes de Pasqua. Estar gras com una tonya: Comparança d'una persona molt grassa. 2. Cop donat per agredir. 3. Cop rebut en una caiguda. Pegar-se una tonya: Pegar-se un colp violent. 4. Joc de bòlit, i el bastó al qual peguen cops en jugar-hi.
1. Peix teleosti del gènere Thynnus, i principalment l'espècie Thynnus thunnina,que es fa d'un a tres metres de llarg, és negre blavenc per damunt i gris per sota, i és comestible tant fresc com salat. La tonyina de sorra (anomenada també fillola) és una preparació de la Tonyina (zona de la panxa) que s'elabora tradicionalment a la cuina alacantina i és la part de la ventresca, la més greix i saborosa. 2. Palissa. Tupada. Sèrie de cops violents donats per agredir, per fer mal, per castigar.
Topada. Acció de topar. Vindre, una cosa, a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí.
1. Fàcil de topar, de trobar. 2. Dit de la persona que es fa trobadissa.
1. Llocs on anar o per on passar, d'una ciutat, d'una casa. 2. Voltants. Llocs que estan al voltant o molt pròxims.
1. Donar cops amb el cap els animals banyuts. 2. Venir a tocar més o menys violentament una cosa a una altra que se li interposa en el camí. 3. Trobar pel camí qualcú o quelcom que ve en direcció contrària o que s'interposa. 4. Topetar. Trobar (a algú o alguna cosa) per atzar, impensadament o sense intentar-ho.
1. Antipatia, tírria. Rivalitat o competició entre dos persones. 2. Encabotament. Porfídia. Rivalitat o competició entre dos persones.
1. Remolí d'aigua o de neu. 2. Desori. Confusió, torbació, desorde, en què no hi ha manera d'entendre's, especialment el que es produïx quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta.
Torbament. Acció de torbar. Especie de mareig i de mal de cap poc concret.
1. Destorbar, distraure (a algú) del que està fent. 2. Distraure, entretindre. 3. Alterar la claredat, quietud, serenitat o lucidesa (d'algú o d'alguna cosa). Més torbat que un poll: Molt torbat. 4. Alterar o interrompre l'estat o el curs natural (d'una cosa). 5. Sentir una pertorbació de l'ànim, immutar-se.
1. Destorbar, distraure (a algú) del que està fent. 2. Distraure, entretindre. 3. Alterar la claredat, quietud, serenitat o lucidesa (d'algú o d'alguna cosa). 4. Alterar o interrompre l'estat o el curs natural (d'una cosa). 5. Sentir una pertorbació de l'ànim, immutar-se.
Tovalló. Peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que s'usa en els àpats per a netejar-se els llavis i les mans.
1. Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. 2. Llevar la humitat (d'una cosa banyada) amb un drap o un paper. Torcar-s'ho amb un paper de fumar: Torcar-s'ho amb un paperet. 3. Llevar (la humitat o el líquid que cobrix una cosa). 4. Per a cagar-se i no torcar-se: Indica que una cosa o un fet és extraordinari, sorprenent. 5. Torcar-s'ho amb un paperet: Ser excessivament fi, delicat o primmirat.
1. Prova de força que consistix a agafar-se dos persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una d'elles de tòrcer el braç de l'altra. 2. Estira-i-amolla entre dos persones, dos entitats, dos partits.
1. Fus o instrument amb què es torç alguna cosa. 2. Bastó amb forats per on passa un cordell que serveix per a estrènyer els morros d'una cavalleria quan la ferren
1. Penyal. Penya aïllada. 2. Pedra que hom posa a la teulada per evitar que el vent se'n duga les teules
1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. 2. Tanda. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 3. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa.
1. “Les tornes” són els diners que s’han de donar a qui, en una botiga, un bar, etc., ha pagat de més; el canvi. 2. “Les tornes” són també les conseqüències d’una mala acció o la revenja d’algun fet comès. 3. Allò que s'afegeix perquè acabi de fer el pes una mercaderia quan la porció que se n’havia pesat no arriba al pes que el comprador demana (sobretot el pa).
Persona molt pesada, emprenyadora, o que molesta d’una altra manera
Núvol voluminós, a manera de torres, que apareix a l'horitzó.
1. Cigró torrat. 2. Adormit. 3. Trastornat, boig. 4. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 5. Malmès de salut, decaigut.
1. Torre xicoteta que servix ordinàriament de mirador. 2. Test. Recipient d'obra que, ple de terra, servix per a criar-hi una planta.
1. Torre menuda adherida a un mur, del qual ix només una part de la secció prismàtica de la torre. 2. Núvol arredonit i compacte de desenvolupament vertical.
Torrent. Barranc o pendent de muntanya que constituïx el llit, quasi sempre sec, d'un curs d'aigua ocasional.
1. No dret; desviat de la forma normal; que fa curvatura o angle. 2. Borni, mancat d'un ull. 3. Greuge causat indegudament a algú. 4. Desviat del camí recte o bo, sia en l'aspecte mental, sia en el moral. 5. A tort: Sense raó, injustament. 6. A tort i a dret: Sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexionar. 7. Eixir tort (a algú, un assumpte): No resultar de la manera que esperava. 8. Llaurar tort: Portar-se, obrar, malament. 9. Caure) tort (a algú, un fet): Causar-li un disgust.
Pastís fet de massa de farina fina pastada amb ametlles mòltes, rovells d'ou i sucre, sovint farcida de confitura i adornada exteriorment de blanc d'ou, fruita confitada etc.; es fa amb motlle i té diverses formes, però sol esser de gruix considerable i constitueix una menja pròpia de gran festa.
1. Part posterior del cap i superior del bascoll. Nuca. 2. Part més elevada entre les dos banyes d’un bou, cabra, etc. 3. Caure de tòs: Caure cap arrere, d’esquena. 4. Com si em besares el tòs: Se diu quan una persona vol fer alguna cosa que nos és indiferent. 5. Per la banda del tòs: Ni pensar-ho, mai de la vida, de cap manera.
1. Elevació del terreny ampla i ondulada. 2. Volum que presenta algú o alguna cosa. 3. Cosa que presenta un volum considerable.
Colp pegat amb el tos o amb el cap, sobretot per un animal amb banyes.
1. Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rosta, en una plana o aïllada d'altres muntanyes. 2. Muntanya o puig en general. 3. errassa abscissa en forma de tres cims arredonits. 4. Tossut, caparrut.
1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap. 2. Encabotar-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
Tos forta i insistent que es manifesta d’una manera sobtada i violenta.
Insistència d’una persona a fer allò que ella vol, sense tenir en compte l’opinió dels altres.
1. Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc. Més tossut que la boira terrera: Molt pesat, molt tossut. Més tossut que una mula: Molt obstinat. 2. Que és (un fet, una situació o una idea) persistent.