1. A partir del segle XVI i fins al 1716 milícia ciutadana organitzada per a col·laborar en la seguretat en els pobles. 2. Toc de campanes per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble a fi d'organitzar la defensa o la persecució de bandits
Persona fantasiosa, visionària o que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.
Somort -a. 1- Defallit, mancat de vitalitat, de força. 2. Que és (un dolor) poc viu però continu.
Dolor poc viu o molèstia lleu però persistent i desagradable; dolor somort: el mal de queixal que molesta un poc, sense ser molt agut.
1. Moure lleument (una cosa que descansa pesadament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra). 2. Traure (una cosa) del seu estat de repòs. 3. Véncer la inèrcia o la passivitat (d'algú) per a induir-lo a fer alguna cosa.
1. Persona lenta, indolent, que no té vivacitat, que no reacciona amb rapidesa als estímuls exteriors. 2. Mancat de vivesa i de gràcia. 3. Que té picardia i dissimula molt bé fent-se el desentés.
1. Haver sentit a parlar d’una cosa, però no conèixer-la bé. 2. Despertar, una cosa o una persona, un record en algú.
Sotrac. 1. Sacsada semblant a la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. 2. Fet de ser afectat greument per una desgràcia, per una pèrdua, per una mala notícia. Tromtoll. 1. Moviment d'una cosa que trontolla. 2. Mareig, atordiment, atarantament. 3. Tràfec, agitació.
1. Mancat de vivor, d'activitat, de gràcia. 2. Peix de l'espècie Ammodytes cicerellus, molt prim i llarguer a manera de fideus gruixuts, de color blanquinós o blavenc, que es menja sencer o se'n fan truites
1. Acció de sopar, especialment si és abundant. 2. Menja dolça feta amb llet, corfa de llima, ous, sucre, canella i bescuit. 3. Gran quantitat de sopes.
1. Endormiscament. Ensopiment, mig adormit. 2. Son molt pesada, sopor, letargia lleu.
Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou
Esclopet de segador. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç
1. Xafarder. Que conversa més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc. 2 Dotor. Que exerceix, algú, la curiositat (en coses que no li importen, en els assumptes dels altres).
1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament. 2. Irònic i dissimulat malèvolament
Que té un caràcter retret, poc comunicatiu o poc tractable. Persona que no saluda, no parla gaire amb la gent o es mostra poc activa a l’hora de treballar o d’ajudar els altres.
1. Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. 2. Fer soroll, deixar-se sentir el so. 3. Inquietar, deixondir, fer perdre la son, la calma, la indiferència.
1. Part ventral i més saborosa de la tonyina. 2. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapès
1. Molt espès. 2. Serrada. Conjunt d’ocells [generalment de perdius]
Regar o humitejar accidentalment (un bancal) l'aigua que passa del bancal contigu que s'està regant, o la del rec.
1. Que és de naturalesa tancada, eixuta i poc tractable. 2. Que revela aquest caràcter.
1. Pas sense porta entre dues estances d’una casa. 2. Brollador d'aigua.
Acció tendent a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans
Moviment o commoció brusca del cos produïda per alguna sensació sobtada, per una impressió de por o d'esglai.
1. Estovar, fer tornar blan o tou. 2. Tractar amb massa blanor o mirament i amb molta dedicació.
Sostre. Espai pla i força gran; es forma aprofitant el tros que queda des del capdamunt d’un corredor fins al sostre; s’hi sol arribar per una cambra de la casa i serveix per guardar-hi coses.
Petit espai format sobre el buit d'una escala, d'un cel-ras o d'un sostre
Clot. 1. Concavitat en la superfície d'un cos sòlid. 2. Forat fet en un terreny perquè faça de receptacle d'alguna cosa, especialment el que es fa per a posar una planta. 3. Fossa per als morts. 4. Petita depressió en la superfície de la pell. 5. Senyal de processos infecciosos, cicatricial o d'acne. 6. Situació difícil i complicada.
1. Bossa que a vegades forma la carn davall de la barba entre el mentó i el coll. 2. Part del cap compresa entre el mentó i el coll.
1. Vestidura talar, amb mànegues o sense, embotonada davant generalment fins als peus, i que és distintiva dels eclesiàstics. 2. La tela de baix de certes peces de roba de llit, com vànoves, matalassos, coixins, etc. 3. Mola inferior, fixa d'un molí. 4. Es diu de cada una de les teules que formen part de la canalera.
Dipositar sota terra un cos d'home o d'animal, sobretot un cos mort
Vetllar, observar amb cautela o d'amagat les accions o els moviments [d'algú o d'alguna cosa]
1. Fons d'una sàrria, d'un sac o d'un altre recipient semblant. 2. Postissada que va penjada amb cadenes sota el fusell del carro i que serveix per a transportar-hi coses i per anar-hi els qui viatgen amb aquell vehicle
1. Sacsada semblant a la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. 2. Fet de ser afectat greument per una desgràcia, per una pèrdua, per una mala notícia.
Sotrac. 1. Sacsada semblant a la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. 2. Fet de ser afectat greument per una desgràcia, per una pèrdua, per una mala notícia. Tromtoll. 1. Moviment d'una cosa que trontolla. 2. Mareig, atordiment, atarantament. 3. Tràfec, agitació.
Acció o efecte de sotraguejar o ser sacsejat, sofrir sotracs un vehicle a causa de les desigualtats del paviment.
1. Tractar, impregnar, combinar, amb sofre. 2. Irritar molt, encolerir.
1. Part exterior de la corfa d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impregnat de suberina, la qual li conferix impermeabilitat, que protegix els troncs, les branques i les arrels grosses. 2. Peça o tros del dit teixit, especialment el que serveix per a mantenir en surada els ormeigs de pescar. 2. Cor o mascle de la panolla de blat de moro. 3. Molt insensible o molt curt d'enteniment.
o SUTJA: Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum
1. Astràgal. Os del peu, situat en el tars, molt prop de la cama. 2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. 3. Joc popular infantil en el qual s'utilitza com a dau un os de corder o de porc amb quatre cares. 4. Os de corder o de porc amb quatre cares usat en este joc.
1. Tambor. Instrument de percussió que consistix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica les bases de la qual són dos pells tibants. 2. Persona xarradora, cridanera i sorollosa. Fer el cap com un tabal (a algú): Atordir-lo, atabalar-lo. 3. Persona curta d'enteniment, tabalot. 4. Amb tabal i dolçaina: Amb molta publicitat. 5. Traure a so de tabal (a algú): Expulsar-lo a crits.
1. Cop de tabal; tocada de tabal. 2. Colp violent, trompada donat amb una caiguda. 3. Cops violents, baralla.
1. Tocar el tabal. 2. Fer soroll repetit semblant al del tabal, sia amb els dits damunt una taula, sia amb un altre instrument. 3. Moure soroll cridant o pegant colps.
Tabal xicotet que se sona en les festes populars i sol acompanyar la dolçaina.
1. Tararot. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Abadeget, bacallaret. Peix (Micromesistius poutassou) de cos allargat i no molt gran, amb tres aletes dorsals i dos aletes anals, de color gris blavós el dors i blanc els flancs i el ventre.
1. Cistelleta menuda per a tenir coses de cosir. 2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors… 3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.
Abric curt que cobria des del coll fins més avall de la cintura i que se sol dur per mig abrigar quan no fa gaire fred.
1. Molèstia produïda per una cosa repetitiva i pesada. 2. Persona xarradora i molesta.
1. Acció de divertir-se sorollosament. 2. Persona avalotada i de poc trellat
1. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 2. Curt de trellat [de seny], groller, descortés
Plat propi del temps pasqual, elaborat amb budells de xot fets a trossos, guisats amb espícies.
Acció de tafanejar, d'exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.
Dotorejar. Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.
Dotor. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.
1. Rabasta. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia. 2. Presumpció, vanitat. 3. Persona vanitosa
1. Gran quantitat d'alguna cosa. 2. Soroll molt fort i sec, com el produït per una explosió o un colp violent.
Antiga mesura agrària meridional, quadrat de 16 braces o sia 256 braces quadrades, equivalent a 10,64 àrees, 1/6 de la fanecada, encara emprada a la zona meridional del País Valencià.
Tafurer -a. 1. Persona que fa com una professió del joc procurant-s’hi guanys amb maniobres fraudulentes. 2. Persona que freqüenta les cases de joc.
Oró estret i alt, de llatra d'espart, amb tapadora i quatre anses, que serveix per a portar olives a l'almàssera. [Oró: Cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que servix per a guardar grans, llegums o figues seques].
Gabieta on els caçadors porten el furó. Sol estar fet de diferents materials naturals [verducs, suro, fusta
1. Dansa valenciana que es balla acompanyada de tabal i donsaina; els balladors es col·loquen en rotle, interpol·lant les dones amb els homes; comença la dansa una parella que fa una volta i pren un altre ballador, i així successivament fins a augmentar el rotle de tal manera que omple la plaça o una era gran; després van desunint-se els dansadors fins que el ball es dissol. 2. Festa, però de burrera, de paella, de torrada. 3. Gatzara, tabola
1. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hi descobreix. 2. Persona encarregada de vigilar mirant de lluny per prevenir un atac, per informar dels moviments de l'enemic, etc.
1. Bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses. 2. Sarró. Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 3. Els pecats que un ha comesos i de què li cal descarregar-se per la confessió. 4. Mesura de gra equivalent a quatre barcelles. 5. Difunt, mort violentament [fer taleca]
1. Aptitud intel·lectual, capacitat per a fer certes coses. 2. Disposició d’ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa. 3. Gana de menjar.
1. Fulla de metall, ampla i amb tall, que forma part de diversos instruments utilitzats per a tallar coses colpejant-les amb l'aresta tallant. 2. Ferramenta que consistix en una fulla, generalment d'acer, de vora tallant, proveïda d'un o dos mànecs, usada per a tallar pegant colps. 3. Ferramenta utilitzada per a picar i rebaixar pedres. 4. Tallaferro. Ferramenta de ferrer usada per a tallar objectes de ferro.
Persona que, amb arts màgiques, desfà les tronades o provoca la pluja.
1. Llesca o tallada d'una cosa comestible. 2. Capa de neu, palla, aigua o altra matèria, que cobrix un terreny.
1. Tros de fusta gruixut. 2. Soquet que va fixat enmig de la traiga (Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro). 3. Trosset de fusta que es clava dins d'una paret per a ficar-hi un clau. 4. D’enteniment obtús, sense vivor.
Anar a palpes. Ajudant-se de les mans en lloc d'usar la vista per a encertar el camí, per a evitar entropessar o caure.
Carro que té una caixa mòbil que es pot tombar quan s’ha de descarregar
1. Seient per a una sola persona sense respatler i sense braços. 2. Escambell per a posar els peus. [Escambell: Tamboret de poca alçària que servix per a posar els peus damunt o com a suport i elevació d'una persona o cosa].
1. Instrument d'entre 10 i 12 centímetres de diàmetre. Normalment de fusta, però també metàl·lics. Mitjançant unes brides se subjecta la pell i es tiba fins a donar-li el so que desitgem. S'utilitza una petita baqueta d'uns 25 centímetres de llarg. 2. En pilota valenciana, xamfrà de pocs centímetres d'altura que, tant a la banda del rest com a la del dau, mata l'angle que fan els frontons amb el sòl del trinquet
1. Colp fort que rep una persona, animal, vehicle, etc., en topar violentament contra algun obstacle. 2. Caiguda violenta; cop que es pega en caure. 3. Soroll molt fort. 4. Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada
1. Peça plana de ferro que es posa en un canal o en un rec per desviar l’aigua, perquè no passi o per evitar que la terra se’n vagi, quan s’està enaiguant. 2. Porticó que obri cap a fora.
Tupada, palissa. a.- Sèrie de colps pegats a algú. b.- Derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament.
1. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 2. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa. 3. Grup de persones que alterna amb un altre grup en un treball. 4. Torn de regada que toca a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una séquia o d'un riu segons la reglamentació establida. 5. Quantitat que ha de pagar un propietari de terra per tindre dret a rec. 6. Sèrie, c
Acció interrompuda; cada porció de temps en què es fa una acció no contínua.
1. Contràriament al que s'esperaria. 2. Realment, de veres. Naturalment, amb tota certesa. 3. Serveix per a fer l'afirmació d'un fet expressant ensems una limitació de tal fet o l'existència de certes dificultats que s'oposaven a la seva realització. 4. De totes maneres.
1. Tot seguit, immediatament. De poc. 3. De seguida que, tot just.
Cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que està separat de les cases d'una masia i serveix per a tenir-hi palla, garbes, herba, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol
Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. [Es diu a Vilafamés, Aín]
1. Instrument de fusta, consistent en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que se fica pel cap estret dins una sèquia, s'omple d'aigua, es treu i es buida dins els bancals situats més amunt del nivell de la sèquia. 2. Molí de farina mogut per una bístia.
Bufanda. Peça de roba calenta que s'enrotlla al voltant del coll i de la cara en temps de fred.
1. Conjunt de roba que servix per a tapar el llit. 2. Persona, cosa, acció o situació que s'usa per a encobrir alguna cosa
1. Persona que supleix les deficiències d’una altra, l’absència d’algú. 2. Despectivament, mestre de cases o paleta poc hàbil, matusser. 3. En periodisme, notícia de poca importància o anunci publicitari que serveix per a completar l’espai que queda al final d’un article més exten.
Tapadora. Tapall de llit. (Maestrat). Conjunt de roba que servix per a tapar el llit.
Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i serveix per a fer teules i rajoles
1. Persona menuda i rabassuda. 2. Xiquet amb pretensions d'home. 3. Tap mal fet, mal posat. 4. Cosa que embossa una canonada o qualsevol altre conducte.
Cobretaula. Peça de tela o de teixit sintètic, amb què es cobrix una taula. Posar [alguna cosa] sobre el tapet: Discutir