Que pateix de tisi. Malaltia en què hi ha consumpció d'un teixit; especialment, tuberculosi pulmonar.
1. En el llenguatge infantil, gallina i altres bèsties petites. 2. Crit amb què hom crida les gallines. Tites, tites! 3. Manera carinyosa de referir-se al penis. 4. Polla d’índia. Ja està la tita en el sac: S'usa per a indicar que ja s'ha acabat de fer o que ja s'ha aconseguit una cosa.
Plat típic de l'Horta de València. És una mena de samfaina feta amb tomata, pimentó, pinyons, all i tonyina de sorra.
1. Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic. N’hi ha bàsicament de dos tipus: titella de fils o marioneta (accionat des de dalt mitjançant fils) i titella de guants o putxinel·li (amb un cap i uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per bellugar-lo). 2. Persona mancada d’energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres.
1. Persona que maneja i que fa parlar els titelles. 2. Persona que fabrica titelles o que en ven.
Penis. Òrgan extern de l'aparell genital masculí, erèctil, que permet la còpula i, en els mamífers, la micció.
1. Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena. 2. Peça de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara. 3. Tela de lli o de seda que s'usa per a fabricar toques. 4. S'usa per a expressar entusiasme, incredulitat, consol, alegria. [Toca, ja era hora que trobara faena!]. 5. S'usa per a indicar que convé anar-se'n o afanyar-se a acabar alguna cosa. [Toca que no queda temps!].
1. Pregadéu, Insecte (Mantis religiosa) de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat. 2. Persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o mancada de formalitat. 3. Estar fet un tocacampanes: Estar dèbil, fluix, sense forces.
Persona molesta, pesada, que sempre busca pegues i que va de sabuda.
1. Que comença a fer-se malbé (una fruita). 2. Que patix algun mal. Que malalteja d'alguna part del cos; que comença a sentir els efectes d'una malura. 3. Trastornat, boig. 4. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 5. Contusió, alteració produïda en un cos per un colp o per una pressió violenta. 6. Defecte, deficiència. 7. Estar tocat de l'ala [o del bolet, o del perol]: Estar trastornat, boig. 8. Tocat i posat: Remirat, que actua amb molt de compte.
1. Espessor de cabells, de fullatge, de mates o de borumballa. 2. Volva. Porció compacta de neu que cau quan neva.
1. Home rústic, curt d'enteniment. Fer-se el tòfol: Es diu de la persona parada, sense iniciativa, fava, desentés, simular ignorància. 2. Reducció del nom d'home Cristòfol.
1. Ram de flors que, fins als anys quaranta, es rifava o se subhastava en cada sessió de ball, entre els nois, abans de començar el ball de rams o de ram. 2. Tenebrari. Canelobre triangular, per a quinze ciris, que s'encén per al fas o ofici de tenebres. 3. Últim ciri de fas que romania encès. 4. Poc destre, sense nervi.
Paralitzat; mancat de l'ús o moviment del cos o d'algun membre.
1. Lloc profund d'un riu, sèquia o font, on l'aigua és neta i té poc moviment. 2. Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigua de pluja o d'altra procedència. 3. Safareig o clot artificial destinat a rentar-hi la roba o altres coses. 4. Massa d'aigua o d'un altre líquid, molt prima, escampada per terra. 5. La mar. Passar el toll: Travessar la mar
1. Clamor d'indignació contra algú o alguna cosa; avalot; cridòria o xerradissa sorollosa i confusa. 2. Sense dilació ni restricció. Obstinadament, insistentment. Anar tol·le tol·le: Caminar a bon pas
1. Vulva. Òrgan sexual femení que envolta l'obertura externa de la vagina. 2. Forat que es fa en el calcetí. 3. Cagant tomaques: Molt de pressa. 4. Roig com una tomaca: Molt roig, molt ruboritzat.
1. Volta que dóna un cos que cau. 2. Volta o mitja volta donada a alguna cosa o per alguna cosa, moviment pel qual una cosa es posa en sentit contrari a així com estava abans, o en el mateix sentit després de donar una volta. 3. Canvi o camí evolutiu que pren un negoci, assumpte, esdeveniment, etc. 4. Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.
1. Lloc on tomba o gira un camí, una carretera, etc. 2. Tombada. Caure pegant mitja volta o part d'una volta. 3. Moment en què acaba un període de temps i en comença un altre. El tombant de segle. 4. Part d’una peça de roba que es doblega i queda amagada. 5. Vessant de teulada. 6. Canvi, viratge.
Volantí. Volta completa del cos d’una persona; es fa tirant el cap endavant i posant les mans a terra.
Moviment brusc de començament de caiguda que s'arriba a evitar.
1. Tallar arran (el pèl, la llana). 2. Tallar arran la llana o el pèl (d'un animal, d'una tela).
1. Conjunt de matèria o d'objectes disposat horitzontalment damunt una superfície o damunt un altre. 2. Sèrie de coses o de fets anàlegs que ocorren o se succeïxen durant un període determinat de temps. 3. Ració, porció d'aliment que es repeteix a diverses hores. 4. Conjunt de budells del porc que es buiden i renten per a fer-ne les botifarres. 5. Temporada. A tongades: A temporades, amb intermitències. 6. D'una tongada: En una sola vegada, sense interrupcions.
1. Pa socarrat (o cremat, o d'aire). Coca feta de farina pastada amb ous, oli, sucre i ratlladura de llima, i molt estovada, típica de les festes de Pasqua. Estar gras com una tonya: Comparança d'una persona molt grassa. 2. Cop donat per agredir. 3. Cop rebut en una caiguda. Pegar-se una tonya: Pegar-se un colp violent. 4. Joc de bòlit, i el bastó al qual peguen cops en jugar-hi.
1. Peix teleosti del gènere Thynnus, i principalment l'espècie Thynnus thunnina,que es fa d'un a tres metres de llarg, és negre blavenc per damunt i gris per sota, i és comestible tant fresc com salat. La tonyina de sorra (anomenada també fillola) és una preparació de la Tonyina (zona de la panxa) que s'elabora tradicionalment a la cuina alacantina i és la part de la ventresca, la més greix i saborosa. 2. Palissa. Tupada. Sèrie de cops violents donats per agredir, per fer mal, per castigar.
Topada. Acció de topar. Vindre, una cosa, a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí.
1. Fàcil de topar, de trobar. 2. Dit de la persona que es fa trobadissa.
1. Llocs on anar o per on passar, d'una ciutat, d'una casa. 2. Voltants. Llocs que estan al voltant o molt pròxims.
1. Donar cops amb el cap els animals banyuts. 2. Venir a tocar més o menys violentament una cosa a una altra que se li interposa en el camí. 3. Trobar pel camí qualcú o quelcom que ve en direcció contrària o que s'interposa. 4. Topetar. Trobar (a algú o alguna cosa) per atzar, impensadament o sense intentar-ho.
1. Antipatia, tírria. Rivalitat o competició entre dos persones. 2. Encabotament. Porfídia. Rivalitat o competició entre dos persones.
1. Remolí d'aigua o de neu. 2. Desori. Confusió, torbació, desorde, en què no hi ha manera d'entendre's, especialment el que es produïx quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta.
Torbament. Acció de torbar. Especie de mareig i de mal de cap poc concret.
1. Destorbar, distraure (a algú) del que està fent. 2. Distraure, entretindre. 3. Alterar la claredat, quietud, serenitat o lucidesa (d'algú o d'alguna cosa). Més torbat que un poll: Molt torbat. 4. Alterar o interrompre l'estat o el curs natural (d'una cosa). 5. Sentir una pertorbació de l'ànim, immutar-se.
1. Destorbar, distraure (a algú) del que està fent. 2. Distraure, entretindre. 3. Alterar la claredat, quietud, serenitat o lucidesa (d'algú o d'alguna cosa). 4. Alterar o interrompre l'estat o el curs natural (d'una cosa). 5. Sentir una pertorbació de l'ànim, immutar-se.
Tovalló. Peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que s'usa en els àpats per a netejar-se els llavis i les mans.
1. Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. 2. Llevar la humitat (d'una cosa banyada) amb un drap o un paper. Torcar-s'ho amb un paper de fumar: Torcar-s'ho amb un paperet. 3. Llevar (la humitat o el líquid que cobrix una cosa). 4. Per a cagar-se i no torcar-se: Indica que una cosa o un fet és extraordinari, sorprenent. 5. Torcar-s'ho amb un paperet: Ser excessivament fi, delicat o primmirat.
1. Prova de força que consistix a agafar-se dos persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una d'elles de tòrcer el braç de l'altra. 2. Estira-i-amolla entre dos persones, dos entitats, dos partits.
1. Fus o instrument amb què es torç alguna cosa. 2. Bastó amb forats per on passa un cordell que serveix per a estrènyer els morros d'una cavalleria quan la ferren
1. Penyal. Penya aïllada. 2. Pedra que hom posa a la teulada per evitar que el vent se'n duga les teules
1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. 2. Tanda. Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 3. Període de treball en què es dividix la jornada laboral d'una empresa.
1. “Les tornes” són els diners que s’han de donar a qui, en una botiga, un bar, etc., ha pagat de més; el canvi. 2. “Les tornes” són també les conseqüències d’una mala acció o la revenja d’algun fet comès. 3. Allò que s'afegeix perquè acabi de fer el pes una mercaderia quan la porció que se n’havia pesat no arriba al pes que el comprador demana (sobretot el pa).
Persona molt pesada, emprenyadora, o que molesta d’una altra manera
Núvol voluminós, a manera de torres, que apareix a l'horitzó.
1. Cigró torrat. 2. Adormit. 3. Trastornat, boig. 4. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 5. Malmès de salut, decaigut.
1. Torre xicoteta que servix ordinàriament de mirador. 2. Test. Recipient d'obra que, ple de terra, servix per a criar-hi una planta.
1. Torre menuda adherida a un mur, del qual ix només una part de la secció prismàtica de la torre. 2. Núvol arredonit i compacte de desenvolupament vertical.
Torrent. Barranc o pendent de muntanya que constituïx el llit, quasi sempre sec, d'un curs d'aigua ocasional.
1. No dret; desviat de la forma normal; que fa curvatura o angle. 2. Borni, mancat d'un ull. 3. Greuge causat indegudament a algú. 4. Desviat del camí recte o bo, sia en l'aspecte mental, sia en el moral. 5. A tort: Sense raó, injustament. 6. A tort i a dret: Sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexionar. 7. Eixir tort (a algú, un assumpte): No resultar de la manera que esperava. 8. Llaurar tort: Portar-se, obrar, malament. 9. Caure) tort (a algú, un fet): Causar-li un disgust.
Pastís fet de massa de farina fina pastada amb ametlles mòltes, rovells d'ou i sucre, sovint farcida de confitura i adornada exteriorment de blanc d'ou, fruita confitada etc.; es fa amb motlle i té diverses formes, però sol esser de gruix considerable i constitueix una menja pròpia de gran festa.
1. Part posterior del cap i superior del bascoll. Nuca. 2. Part més elevada entre les dos banyes d’un bou, cabra, etc. 3. Caure de tòs: Caure cap arrere, d’esquena. 4. Com si em besares el tòs: Se diu quan una persona vol fer alguna cosa que nos és indiferent. 5. Per la banda del tòs: Ni pensar-ho, mai de la vida, de cap manera.
1. Elevació del terreny ampla i ondulada. 2. Volum que presenta algú o alguna cosa. 3. Cosa que presenta un volum considerable.
Colp pegat amb el tos o amb el cap, sobretot per un animal amb banyes.
1. Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rosta, en una plana o aïllada d'altres muntanyes. 2. Muntanya o puig en general. 3. errassa abscissa en forma de tres cims arredonits. 4. Tossut, caparrut.
1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap. 2. Encabotar-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
Tos forta i insistent que es manifesta d’una manera sobtada i violenta.
Insistència d’una persona a fer allò que ella vol, sense tenir en compte l’opinió dels altres.
1. Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc. Més tossut que la boira terrera: Molt pesat, molt tossut. Més tossut que una mula: Molt obstinat. 2. Que és (un fet, una situació o una idea) persistent.
1. Cosa massa torrada; especialment, tros de pa torrat. 2. Gra de dacsa torrat però no obert, fregit amb sal. 3. Plat elaborat amb grans de dacsa tendra fregits amb oli i una miqueta de sal. 4. Enuig, pesadesa, tabarra, llauna.
Beneitot,. Persona amb poca disposició i d'escàs coneixement.
1. Bastó gros, sense afinar. 2. Jàssera; peça de fusta qua ella sola feia una càrrega. 3. Peça d'argila secada i cuita, utilitzada per a fer parets i altres elements de la construcció. 4. Llibre gros. 5. Que té poc de coneixement. Ser un totxo: Ser un babau, no servir per res. 6. Que té massa bona fe.
1. Bla, esponjós. 2. Buit, no massís. 3. Estufat, fet menys compacte per la fermentació. 4. Vanitós i satisfet de si mateix. 5. Mudat, ben vestit. 6. Grossària formada per una cosa tova. 7. Arcada entre dos bigues.
1. Capgirar o tombar (un vehicle o un recipient) fent-lo posar amb la part superior davall i la inferior damunt. 2. Capgirar o tombar (un receptacle) de manera que se'n buide el contingut. 3. Dir o escriure equivocadament (unes paraules o lletres per altres).
1. Habilitat per a fer alguna cosa. 2. Forma o manera com es presenta o apareix una cosa; aparença, figura. 3. Senyal que deixa una cosa, un animal, etc., per allà on ha passat. 4. Camí que s'ha de seguir, pla ideat o assenyalat a algú per a fer alguna cosa, per a complir un fi. 5. Disseny, plànol o projecte d'un edifici o una altra construcció.
Tracanet. 1. Persona o cosa que es belluga molt, fa molta fressa, enraona massa o fa altres coses empipadores. 2. Tracaleig. Fer sorolls secs i repetits, especialment un carruatge que sotragueja. 3. Altercat. Discussió o disputa apassionada, violenta.
Que té traça o habilitat. Trempat per saber fer bé les feines.
1. Persona inquieta, que vol intervenir en tot, que es fica en allò que no li pertoca, que no sap estar-se sense fer una cosa o una altra. 2. Assumpte que causa un desorde o un trasbals, en què cal invertir una activitat diligent o que provoca maldecaps.
Trafeguejar. 1. Ocupar-se activament en un treball; faenejar movent-se molt o intensament. 2. Canviar (una cosa) d'un lloc a un altre, especialment (un líquid) d'un recipient a un altre.
Embrollador -a. Persona mentidera, que embolica les coses i porta malestar als altres.
Embrolleria. Acció que algú vol imposar sense tenir raó i embolicant les coses.
Porció de líquid que s'engoleix d'una vegada i precipitadament.
1. Acció de tragar fent força. 2. Cansament, sufocamennt de fatiga.
Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle
Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia. Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia. Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida.
1. Trago. Glop. Porció d'un líquid que es beu o que cap en la boca d'una vegada. 2. Quantitat xicoteta de beguda.
Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro
Soca, tronc d'arbre usat en la construcció de cases i edificis.
1. Regna; corretja per a frenar o dirigir 2. Tros de corda o tira de cuiro que forma part d'un assot, fixada a un dels caps de la vara. 3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega que es porta al llom de bèstia. 4. En la pesca, corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi.
1. Espai o porció de terra separat d'un altre. 2. Espai cobert per un conjunt de bigues paral·leles, entre dos parets, arcs o jàssenes. 3. Conjunt de trams de bigues que formen un rai.
1. Mitjà o conjunt de mitjans mecànics utilitzats en el teatre per a fer muntatges, canvis de decoració i efectes especials. 2. Engany o embolic tramat amb enginy.
1. Manejar les coses de manera que s'aconsegueixi de vèncer-ne les dificultats o d'eludir-les. 2. Fer trampes. Infracció maliciosa de les regles d'un joc o d'una competició.
1. Llavor del tramusser. 2. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria. 3. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis. 4. Acumulació de saliva que es forma en la comissura dels llavis quan es parla molt
1. Planta lleguminosa [Lupinus albus], de fulles compostes de folíols ovals, flors blanques i fruits en llegum ue conté llavors lenticulars, les quals són usades com a aliment. 2. Persona que ven tramussos arremullats