1. Anar diferint l'execució d'una cosa que es fa de mala gana. 2. Afalagar amb accions i paraules per a aconseguir alguna cosa.
1. Afalagador, qui fa la bona a algú per enganyar-lo. 2. Que obra amb lentitud, per falta de gana de fer una cosa, o bé amb indecisió per timidesa, per por, etc.
1. Malaltia cutània contagiosa, comuna a l'home i a diferents animals (sobretot quadrúpedes), caracteritzada per la formació de petites vesícules que fan molta picor, i causada per l'insecte (Sarcoptes scabiei). 2. Brutícia, coses excrementícies o residuals, sobretot les adherides a la pell, a un objecte. 3. Misèria espiritual, mesquinesa, avarícia. 4. La vergonya cria ronya: S'usa per a animar a fer coses sense avergonyir-se'n.
1. Massa estalviador. Avar, mesquí. 2. Brut, cobert de ronya. 3. Malalt de ronya. 4. Que està (un metall) cobert de rovell o verdet. 5. Que està coberta (una ametla o una avellana) d'una capa de sucre a punt de caramel.
1. Gra de dacsa fregit i esclafat per l'acció de l'ardor. 2. Rubèola. Malaltia vírica i contagiosa, caracteritzada per una erupció cutània i tumefacció dels ganglis limfàtics, que ataca principalment els xiquets. 3. Pallola. Malaltia infecciosa i contagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de moltes taquetes roges.
1. Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment a la nit. 2. Gelada, aigualera glaçada. Rosada blanca: Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes. 3. Blancor extrema
1. Pràctica devocional dedicada a la Mare de Déu, dividida en quatre parts, cadascuna amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s'inicien amb la contemplació d'un misteri (de goig, de llum, de dolor o de glòria) i un parenostre en cada dena, i que acaben amb un gloriapatri. 2. Sèrie de grans enfilats, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gran, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris quan es passa el rosari.
1. Tortell o massa de pasta de farina a la qual s'ha donat forma d'anell. 2. Llesca de pa. Rosques en ous: llesques de pa abeurades d'aigua o de llet, rebossades amb ous debatuts i fregides en saïm o en oli. 3. Corfa d'arbre. 4. Cor de la panolla de dacsa.
1. Soroll produït per una persona o un animal que rosega. 2. Dolor físic intens i persistent, com el causat per un reuma o un mal de queixal. 3. Turment causat per una forta inquietud o pel remordiment. 4. Persona xarradora, que no para d'importunar.
Ofici en perill d’extinció en que amb l’ajuda d’animals s’arrosseguen troncs tallats
1. Emportar-se parts menudes (d'una cosa relativament dura), trossejar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives. 2. Menjar un bocí (d'alguna cosa), especialment fora de les menjades principals. 3. Desgastar o consumir superficialment (una cosa), a poc a poc i a bocins. 4. Afligir o turmentar alguna cosa (a algú). 5. Parlar malament (un idioma). 6. Difamar. Murmurar. Malparlar (d'algú) amb la intenció de desacreditar-lo, de fer mal al seu bon nom o a la seua reputació.
1. Tros de pa dur i sec o d'altra cosa rosegada; tros de pa deixat en menjar. 2. Dolç cuit al forn fet amb farina, ous, sucre i ametles senceres. Els rosegons són uns dolços de pasta seca molt pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametlla dins. 3. Persona que parla molt i d'una manera confusa.
1. Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball. 2. Agarrar-se d'un pèl de rossí: Aprofitar qualsevol excusa o pretext. 3. Arrancada de cavall i parada de rossí: S'usa per a indicar que alguna cosa es comença amb gran ímpetu i s'abandona al cap de poc de temps.
1. Qualitat de rost d'un terreny, que fa pendent. 2. Pendent d'un terreny, d'una superfície o d'una teulada.
Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Conjunt de les tiges de cereals que queden arrelades a la terra després de la sega. 2. Camp després de la sega, abans de rebre cap altra operació que conserva, per tant, les dites tiges. 3. Gent baixa, menyspreable.
1. Eructar. Expel·lir amb soroll, per la boca, gasos procedents de l'aparell digestiu. 2. Donar la gana. Voler fer alguna cosa tant sí com no, encara que sigui contra la voluntat dels altres o sense justificació.
1. Cércol que servix de capçana o de suport. 2. Rogle. Conjunt de persones o de coses disposades de manera que formen un cercle.
1. Instrument agrícola, que consisteix en un eix de fulles, de forma variable, que en girar remouen la terra.
Es diu d’una persona que té molts diners. Rotschild: Família de jueus banquers europeus potentíssima i molt rica. S. XIX.
1. Massa esferoidal groga o vermellosa que hi ha a la part central de l'interior dels ous d'ocells i rèptils. El rovell de l'ou: La part més important o millor d'alguna cosa. 2. Hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l'acció de l'aire humit; per anal., la capa que es forma a la superfície d'altres metalls per corrosió. 3. Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia.
1. Cantell de pa. 2. Entrepà. Pa partit longitudinalment en dos mitats, entre les quals es posa algun altre aliment. 3. Conjunt de teules col·locades formant filera en sentit longitudinal. 4. Sèrie llarga de persones o de coses que van l'una darrere de l'altra. 5. Desfilada de vehicles guarnits i de persones disfressades que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers principals d'algunes poblacions. 6. Arruga. Plec que es forma en la pell, la roba o en altre objecte flexible. 7. Carrer.
1. Ase o somera jove (Equus asinus), des que neix fins que assoleix el creixement complet d'orelles llargues i de cap gran, que s'utilitza generalment com a bèstia de càrrega. 2. Persona rude, grossera d'enteniment. 3. Enrabiada capritxosa, amb plors, gestos i crits. Agarrar un ruc: Agarrar un gran enfadament.
1. Rufa. Tempesta de vent i pluja o neu que es produeix a les muntanyes. 2. Nuvolada que anuncia aquesta tempestat.
Soroll que fa l'aire quan s'expel·lix violentament pel nas.
Que amenaça (l'oratge) pluja o tempestat, que està núvol o rebolicat.
1. Pedra cilíndrica que s'usava en els molins i que roda damunt la sumola del trull i esclafa les olives. 2. Pedra grossa, de forma cilíndrica o tronco-cònica, relativament gran que serveix per a aplanar la superficie d'un camí, d'una era. 3. Peça cilíndrica o tronco-cònica, generalment de pedra i a vegades de fusta armada de trossos de ferro, que serveix per a esclafar les espigues damunt l'era i separar el gra de la palla.
1. Arruixada. Pluja forta que dona lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar. 2. Acció i efecte de llançar o caure moltes coses.
1. Que és (un cabell o un pèl) acaragolat, rissat. 2. Que té (una persona) els cabells rulls. 3. Floc de cabells o pèls caragolats que naturalment o artificialment té forma d'anell.
1. Brutícia, especialment l'adherida a la pell o als vestits. 2. Pedreny, terra, rajols i altres residus d'un edifici o edificis derrocats. 3. Brossa rossegada per una avinguda de riu o per l'aigua del mar. 4. Rebutjos propis d'una pedrera o d'una mina. 5. Material pedregós d'un tarter.
1. Pedregar. Lloc ple de pedres. 2. Lloc on s'aboquen les runes d'una construcció. 3. Terreny de terra molt barrejada amb pedres en un barranc o a la vora d'un riu, d'un barranc. 4. Renyar, esbroncar. 5. Parlar entre dents, rondinar.
Que és (una persona) molt bruta i descuidada, que no li molesta la brutícia o no es preocupa massa ni de netejar-se ni de netejar les coses que l'envolten.
Fer o dir rucades, bestieses, ximpleries; jugar cridant i barallant-se, la mainada.
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
Rústic -a. De les persones o de les coses del camp, o que hi té relació. 2. Que està fet (un treball) amb pedres, fustes o altres materials poc o gens treballats. 3. Grosser, mancat de cultura, de poliment mental o espiritual. 4. Aspre al tacte, mancat de finor. Mancat de poliment; poc o gens treballat.
1. Enrotllar, caragolar. 2. Funcionar correctament un mecanisme; fer el seu curs, anar endavant, un afer, un projecte, etc. 3. Rodolar, moure's una cosa voltant sobre ella mateixa. 4. Fer el seu curs o anar avant, un assumpte.
Sabata. Beneitot, ruc, que té poca intel·ligència, ignorant.
1. Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera. 2. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió. 2. Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit. 3. Es diu del menjar que està fet amb poca gràcia, que no està ni passat ni cru
1. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro. 2. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats
1. Sabata vella. 2. Beneït, ignorant. Persona a qui costa d’aprendre les coses.
1. Que està assabentat d'alguna cosa. 2. Digne de saber-se.
1. Que sap, que té coneixements d'una cosa. 2. Que té regust, sabor de ranci.
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
1. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Moure (a algú) violentament d'un costat a l'altre.
1. Sacsada. Acció o efecte de sacsar. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Plec que es fa en una peça de roba per a acurtar-la i que permet allargar-la quan és necessari. 3. Doga. Replec greixós que la carn forma en la pell de les persones grosses. 4. Arruixada. Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar.
Fart -a. Satisfet i ple per la quantitat de menjar que ha inger.
Assaciar. Satisfer plenament en la gana de menjar (d’algú). 2. Satisfer plenament el desig (d’algú). 3. Satisfer-se plenament.
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, de poca profunditat, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a diversos usos domèstics i higiènics, com de rentar-se les mans i la cara. 2. Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rugló del molí d'oli.
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar. 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba. 3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm. 4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. 5. Conjunt de coses desordenades
1. Conjunt de moltes coses en desordre. 2. Conjunt de coses escampades, brutes o barrejades amb algun líquid.
1. Remoure o remenar desordenadament una cosa. 2. Embrutar, empastrar amb un líquid o una matèria pastosa.
1. Venedor-a de safrà. 2. Persona que se'n va furtivament de la casa paterna. També es diu de l'lumne que fa safrà, que fa fugina. 3. Persona poc responsable, una mica estúpida.
Saforejar. Remenar grosserament. Manyuclar, empastrar sobretot un menjar.
1. Xiquet d'edat de deu a quinze anys aproximadament. 2. Xiquet que fa de mosso d'un pastor. 3. Servidor de diligència o cotxe públic.
1. Greix d'un animal, especialment del porc i de les gallines. 2 Epipló. Replec del peritoneu que va d'una víscera abdominal a una altra, unint-les, i que conté teixit adipós i vasos sanguinis i limfàtics.
1. Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada amb una obertura lateral en alguns models, que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 2. ela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
Popularment coneguda com Herba d’olives. Planta herbàcia aromàtica [Satureja hortensis], de fulles estretament lanceolades i de flors lila o rosades, usada en medicina, per a adobar olives i com a condiment)
Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya
1. Acció o efecte d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix. 2. Carn, peix o altre aliment adobat amb sal.
1. Entonació especial que fa la persona que vol agradar o quedar bé. 2. Paraules i gestos de salutació.
Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc
Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de conservar-los. És mot usat per adobar les olives.
1. Salabrós. Que conté sal. Que té gust de sal. 2. Capa de sal produïda per evaporació de l'aigua salada. 3. Efloresrència salina. 4. Descrostament que es produïx en una paret lluïda d'algeps a causa del vent que bufa des de la mar.
1. Canelobre sense peu, amb molts braços, que es col·loca penjant del trespol. 2. Llanterna de paper o de tela, de forma generalment octogonal i adornada per dins amb figures, que servia per a adornar els carrers els dies de festa popular.
Salpassa. Ritual cristià en que el rector o els vicaris visiten les cases per beneir-les amb aigua i sal durant el temps pasqual.
1. Adobar (vianda) amb sal i pebre. 2. Posar gràcia, enginy o agudesa a una cosa.
1. Insecte herbívor de cos massís, cap gros i ulls prominents, de color terrós rogenc, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d'hàbits migratoris, que forma a vegades núvols que destruïxen la vegetació dels llocs per on passa. 2. Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional. 3. Persona insignificant, menyspreable.
1. Colp fort pegat amb la mà o altre objecte pla. 2. Gran quantitat.
Persona o animal gran, que té una grandària superior a l'habitual. 2. Astut i reservat, difícil d'enganyar.
1. Peix ciprinodontiforme [Valencia hispanica], de cos comprimit i molt menut, de color marró verdós, amb escates grans, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, que habita en les aigües salobroses o dolces pròximes a la mar. 2. Terròs, persona estúpida.
1. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat. 2. Embolic. Situació complicada o qüestió difícil de resoldre. 3. Aldarull. Confusió, rebombori.
1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat. 2. Devorar, menjar. 3. Retindre; aturar. 4. Encarar-se a algú per retraure greuges. 5. Robar, furtar, Prendre ràpidament.
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
Rancallós -osa. Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats i camina amb dificultat.
1. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens. 2. Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.
1. Plorar fent sanglots, es a dir, sospirs intenssos i convulsos, quasi incontrolables. 2. Tenir sanglot. Contracció espasmòdica del diafragma que es va repetint a intervals regulars, produïx una respiració interrompuda i violenta, i va acompanyada d'un soroll característic. 3. Fer, un líquid, sorolls semblants a xanglots quan fa bambolles.
Balancejar, moure's repetidament d'un costat a l'altre.
1. Anèl·lid hirudini pertanyent a diverses famílies, que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang. 2. Anèl·lid (Hirudo medicinalis) de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament s'utilitzava molt en medicina per a practicar sagnies. 3. Broll de sang produït a una bístia per la picada d'un insecte. 4. Persona que viu o que s'enriquix a costa d'un altre, esgotant els seus recursos.
1. Cosa que exhaurix, negoci o altre assumpte que absorbix grans cabals. 2. Portell o excavació que es fa per a desaiguar un depòsit o prendre aigua d'un corrent.
Molinada. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli.
1. Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. 2. Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit. 3. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. 4. Ocasió o temps en què passa una cosa. Passar-se'n la saó (a algú): Passar-li el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l'oportunitat de casar-se.
Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes
Barreja consistent en una mescla de pedres, grava i arena, total o parcialment matxucats i sense garbellar.
1. Persona que no sap fer prou bé la seva feina. Que fa les coses malament. 2. Poc hàbil, poc intel·ligent.
1. Bossa de tela amb una veta per a tancar-la per a dur l’esmorzar o el recapte. 2. Sac de paper que protegix el raïm quan encara es troba en el cep.
Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.
1. Bullícia, soroll, enrenou; agitació brogent d’una multitud. 2. Avalot, alçament popular, tumult sediciós.
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià. Era una peça que es col·locava directament sobre la carn
Garbell per a porgar terra, sorra o grans. Es deu de compassar un moviment rítmic quan es garbella
1. Reunió de persones que es diverteixen ballant. 2. Situació conflictiva, amb crits, amb baralles. Armar un sarau: Fer escàndol
1. Palmípeda de l'espècie [Anas crecca], d'uns 35 centímetres, amb la cua curta i el bec gros i ample, característica de les marjals i arrossars. 2. Persona poc de fiar. 3. Persona menuda i poc agraciada.
1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores [Maestrat, Llucena]
Solsir. Arreglar (una peça de roba foradada o esclarida) refent amb l'agulla el teixit.