1. Exhaust, molt cansat. 2. Beguda que consistix en café al qual ha sigut afegit un raig de licor, especialment conyac. 3. Que sobrepassa (un element gràfic) els límits de la seua forma.
1. Fer més bla o tou que no era abans. 2. Fer menys consistent o menys vigorós. 3. Fer tornar més tendre de sentiments; entendrir, emocionar.
1. Omplir de reble [trossos xicotets de pedra] els buits d'un marge, d'una paret. 2. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, perquè el clau estigui més fort i la punta no pugui fer mal. 3. Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat. 2. Arreglar, fer anar dret; corregir pel càstig o per imposició autoritària
1. Extrem d'un clau o d'un altre ferro eixamplat per percussió. 2. Conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d'un camí. 3. Pedra no gaire grossa, generalment no més grossa que el puny d'un home. 4. Ronyons; ronyonada [Vinaròs]. 5. L'os final de l'espinada. 6. Closca del cap; crani. 7. Menjar d'olla, cuinat [Maestrat]
1. Fer pegar voltes i bacs per terra (a algú o a algun animal). 2. Entregar-se intensament a una passió o a un vici. 3. Ajaure's, el blat sembrat, quan ja està alt i li arriben vents o pluges fortes.
1. Rebolcada. Fer pegar voltes per terra a algú o a algun animal. A rebolcons: Pegant voltes per terra. 2. Acte carnal, coit. Pegar un rebolcó: Tindre relacions sexuals. Tindre un bon rebolcó: Ser atractiu o sexualment desitjable. 3. Reprensió forta.
1. Desordenar (una cosa) movent els seus elements, les seues parts o la disposició establida. 2. Moure rebombori o causar desorde. 3. Girar-se l'oratge, remoure's els núvols. 4. Alterar-se el funcionament normal, del ventre.
1. Soroll mogut per una colla, un grup, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, jugant, etc. 2. Avalot de gent insubordinada. 3. Acció de parlar molta gent d'una mateixa cosa insistentment i amb excitació.
1. Tornar-se bord. Perdre la pròpia virtut, adulterar-se. 2. Fer perdre la bondat, la innocència, la candidesa. 3. Migrar-se, perdre força, aturar-se de créixer abans d'estar ben format (un arbre, una planta, un animal). 4. Tornar treure, rebrotar. 5. Dit d'un seminarista, abandonar els estudis, deixar la carrera.
1. Degenerat, decaigut de la pròpia virtut, Que ha perdut la bondat o la candidesa. 2. Migrat, mancat de la creixença o del desenrotllament normal. 3. Que s'ha tornat bord un arbre o una planta.
Arrebossar. 1. Cobrir (un aliment) amb una capa, generalment d'ou batut i farina o de pa ratllat, abans de fregir-lo. 2. Cobrir, tapar, embolicar. 3. Cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o algeps (el parament d'una paret, d'un mur).
1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles. 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.
Cambra o departament situat darrera una botiga i destinat generalment a magatzem o laboratori
1. Omplir (una cosa) de manera que quede completament plena, atapeint molt allò que s'hi fica. 2. Unflar-se, una cosa, en la part on no toca l'embolcall que la cenyix parcialment.
Fer perdre la llisor (a una cosa) tocant-la sense mirament, prement-la o colpejant-la.
1. Brot que surt a la part baixa del tronc o a la rabassa d'un arbre o planta. 2. Brot nou d'un fenomen, sovint considerat nociu, que es produïx després d'una fase de recessió.
1. Estufada. Acció de bufar amb força. 2. -Expansió de l'aire al voltant de la boca d'una arma de foc en sortir el tret. 3. Estufit. Paraules aspres o desagradables amb què algú acull o es trau de davant algú que s'acosta a parlar-li, que li adreça una demanda o una explicació. 4. Protecció que oferix el ciclista o el motociclista que va davant en tallar el vent.
1. Acció de rebutjar, no acceptar [una cosa]. 2. En un camp de fruita o d'hortalissa, fruit de poca importància que queda després de la collita. 3. Cosa que es rebutja; la porció més dolenta, allò que queda quan ja s'ha fet la tria. 4. Residus o retalls sobrants de la matèria utilitzada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables en la mateixa operació. 5. Acció o efecte d'allunyar la pilota o la bola com més millor de la zona pròxima a la porteria.
Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior
1. Pronunciar (una o més paraules) en un to de veu més alt o de manera més lenta per a donar una importància especial a una idea o una qüestió, per assegurar-se que ha estat compresa. 2. Girar-se, un animal, el peu. 3. ecolzar amb força sobre el seu suport.
1. Escalfar una altra vegada (una cosa que s'ha refredat). 2. Elevar la temperatura (d'una cosa que ja està calenta). 3. Calfar. Despertar el desig sexual (en algú) o Excitar-se sexualment.
Sentiment de tristor per allò que es fa o es deixa de fer, o pel que s'ha fet o deixat de fer.
1. Comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge o a fer faena fora de casa. 2, Herba apta per a l'alimentació dels animals domèstics. 3. Esment, atenció, que es posa en una cosa, a fer-la, a procurar que vaja bé. 4. Guisat fet amb diversos productes del camp, com ara bledes, faves, fesols o creïlla, i fideus o arròs. 5. Obtenció d'una cosa a força de demanar. 6. Valor, importància, reputació, categoria social. 7. Bona posició econòmica. 8. Productes del camp: llegums, hortalissa...
Saber mal haver de fer alguna cosa o haver-la deixada de fer.
1. Empitjorar un malalt que encara no era ben curat. 2. ornar a caure, algú, en una falta, en un vici. 3. Vindre a caure sobre algú, una càrrega, un treball o una responsabilitat. 4. Afectar directament, una acció, a algú o alguna cosa.
1. Desconfiança. Sospita temerosa. 2. Ànsia, excés de rapidesa en menjar, com d'un qui té por que li ho prenguin.
Tindre desconfiança. Anar amb compte; vigilar, algú, per por que li arribi algun mal.
1. Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps. 2. Allò que serveix per defensar contra el vent o altres inclemències del temps. A recer (de). En un lloc arrecerat, protegit, en una situació segura
Acció de cercar amb tota cura o atenció per trobar o descobrir una cosa. A la recerca: Buscant, intentant trobar.
1. Crit amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres i caçar-los. 2. Ocell ensenyat perquè amb el seu crit atregui altres ocells per tal de caçar-los. 3. Instrument amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres
1. Escorpí, aràcnid que pica amb la punta de la coa. Un escorpí o un reclau ens representa el perill, és un reclam aventurer o està associat de manera molt íntima al record afectuós d'una persona propera: tot depèn de la nostra mirada. 2. Angle entrant o racó que interromp la continuïtat d'una paret.
Angle que forma un carrer, un camí, un riu, una motlura, etc., que canvia considerablement de direcció.
1. Sostenir-se damunt una cosa amb el colze. 2. Sostenir-se damunt una cosa amb el colze. 3. Sostenir-se, descansar sobre un suport. 4. Posar una cosa de manera que d 5. ombar-se, gitar-se durant un espai no massa llarg, especialment de dia. escansi o se sostingui damunt un suport.
1. Respondre amb retrets als retrets (d'algú). 2 Retraure a algú (les seues males accions). Fer-se retrets mútuament.
Departament adherit a la cuina, dins el qual es prepara el menjar per a coure'l i hi ha la canterera, escudellers i aigüera per a escurar la vaixella
Besanca. En les aus, part alta i més prominent de l'extremitat inferior.
Rècua. 1. Conjunt d'animals de càrrega. 2. Conjunt de persones o coses que van l'una darrere de l'altra.
1. Cadascuna de les corretges o cadenes que van de la retranca a les vares del carruatge, passat pel mig del cos de la bèstia, i serveixen per a permetre que l’animal puga recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades. 2. Lloc d'un riu on l'aigua va en sentit contrari al del corrent.
1. Caminar cap enrera. 2. Fer-se arrere, retrocedir. 3. En una composició alineada, fer que (un element arquitectònic) forme un entrant. 4. Desistir, renunciar. 5. Retardar, portar a una època més allunyada.
Porció poc extensa de terreny, més o menys plana i de tendència circular, diferenciada de les del voltant.
1. Desplaçar-se per redolament. Moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda. 2. Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix. 3. Qui t'empeny, que tant redoles?: S'aplica a qui es pren les coses malament, a qui s'irrita ràpidament i sense fonament.
Recer. Lloc per a posar-se a cobert del vent o altres inclemències del temps.
1. Contar, fer saber una cosa que s'ha sentit dir, que s'ha rebut l'encàrrec de manifestar. 2. Remetre's, una persona, a allò que abans s'ha dit; recomanar que ho recordin o rellegeixin. 3. Tindre, una cosa, relació amb una altra.
1. Cantar certs ocells, com el rossinyol o el canari. 2. Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada. 3. Fer acabar en punta. 4. Tallar finament [un llibre, paper, etc.]. 5. Roncar. 6. Volar o córrer veloçment. 7. Picar [els cèrcols de les bótes], per fixar-los fortament, amb el refilador. 8. Llençar una cosa lluny amb força. 9. Sortejar llençant en l'aire una moneda o una altra cosa. 10. Menjar o beure molt de pressa
1. Cant d'una au refiladora. 2. Ornament del cant que és una successió de notes lleugeres sobre una mateixa síl·laba. 3. Paraula picant.
1. Rebrot d'una planta. 2. Fillola de margalló. 3. Remolí en els cabells. Floc de cabells que penja sobre el front. 4. Porció de banya que creix anualment en el bestiar de llana, boví i cabrum.
1. Fregament brusc d'una cosa amb una altra. 2. Contacte entre dos persones amb intenció sexual. 3. Discussió, enfrontament.
1. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats pectorals. 2. Trosset de l'arrel d'esta planta que es pot mastegar i xuplar. 3. Regal, ganga. 4. Regalíssia de moro. Extracte de l'arrel de la regalíssia, preparat per ebullició en aigua i que es presenta en forma de barretes negres.
1. Filet de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja. 3. Sequiol. Canal secundari, en un sistema de reg.
1. Regalimar. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. 2. Fer regalls, còrrecs. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja
1. Ensenyar les dents, un gos, per intimidar. 2. Dir paraules de reny o de queixa irada, mostrant irritació. 3. Obrir-se, una fruita o un pa, per efecte de la maduresa, de la calor o d'un altre element, mostrant una part del seu interior.
1. Servir vi per acompanyar un àpat. 2. Amerar superficialment (un preparat o un aliment). 3. Escampar alguna cosa (sobre una superfície).
Pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls.
1. Traure (coses) del seu lloc o remoure-les, especialment per a buscar-ne o traure'n una que hi està mesclada. 2. Remenar les coses que estaven ordenades (en un lloc). 3. Remoure, tornar a girar. 4. Provocar nàusees o molèsties en la digestió. 5. Alterar profundament. 6. Moure's d'un costat a l'altre en un espai menut, especialment en el llit. 7. Pegar mitja volta. 8. Torçar (un membre del cos). 9. Espantar. 10. Irritar-se.
1. Pedra giratòria de forma troncocònica, del molí d'oli. 2. Post plana que dues bísties estiren per a batre els cereals. 3. Ratlla d'un paper que servix de guia per a escriure. 4. Sèrie de lletres o paraules escrites horitzontalment.
Rotar. Tornar a la boca una part xicoteta dels aliments que acabem d’engolir i que, per consegüent, es trobaven ja a l’esòfag.
1. [usat generalment en plural] Govern o direcció d'una cosa. Especialment, cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa la cavalcadura. 2. A regna solta: Amb tota llibertat. 3. Afluixar les regnes: Regir amb menys severitat, donar un poc de llibertat. 4. Portar les regnes: Manar amb autoritat
1. Regada. Operació de regar, especialment la que està feta d'una vegada. 2. Faltar-li un regó [a algú]: No estar be del cap
Recel, temor d'un perill, d'un engany. Inquietud o pesar intern que causa un fet o una acció insatisfactòria.
1. Fer grills per segona vegada un tubercle. 2. Tornar a tenir activitat algunes malalties.
1. Temor, desconfiança, recel, per quelcom que sembla oferir un perill. 2. Ullada de través. Mirar de reguard: Mirar de reüll.
1. Rec petit que se sol fer amb una aixada; serveix perquè s’escorri l’aigua d’un lloc. 2. Canal o part còncava formada entre dos fileres de teules, per on corre l'aigua damunt de la teulada. 3. Rastre. Línia o sèrie de senyals d'una cosa que s'escampa o que cau.
Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones. Posar en reguitzell: Posar en fila, una cosa darrere de l'altra
1. Sabor que transmet a un aliment allò amb què ha estat en contacte. 2. Gust desplaent d’un aliment, diferent del que sol tenir habitualment. 3. Sensació o evocació imprecisa, plaent o dolorosa, que desperta la vivència de fets passats.
1. Amfibi de l'espècie Hyla viridis, semblant a la granota, però més-petita i molt verda, que s'enfila pels arbrissons. 2. Poma reineta: varietat de poma petita, groga, hivernenca
Protecció feta amb barres de ferro que es posa a les obertures d’un edifici
Rosada. Gotes d'aigua que es formen per condensació directa del vapor d'aigua present en l'aire sobre el sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit.
1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp. Llaurada. 3. Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera
1. Llampec. Descàrrega elèctrica, acompanyada d'una resplendor vivíssima i instantània, que es produïx entre dos núvols, entre diferents parts d'un mateix núvol o bé entre el núvol i la terra. 2. Resplendor viva i molt breu que es produïx en el cel a causa d'una descàrrega elèctrica. 3. Temps curtíssim. 4. Cosa que només dura un instant, manifestació sobtada i passatgera. 5. Rellamp!: interj. d'impaciència, d'ira, d'admiració intensa.
La part carnosa i sense os que està immediata al llom entre les costelles del porc, de la vaca, etc., molt tendra i apreciada en alimentació.
Replà horitzontal on acaba un penya-segat i on vencen les ones
1. Detenció del corrent de l'aigua d'un riu o d'un torrent. 2. Lloc on es deté. 3. Conjunt de pedres, terra i brossa que l'aigua corrent arreplega i que deposita en els llocs on el corrent es deté o és més lent.
1. Commemoració. Acció o efecte de commemorar, especialment si se celebra amb un acte solemne o una cerimònia religiosa. 2. Record. Fet de recordar una cosa passada. Cosa que es recorda. Objecte que es guarda per a recordar una persona o una cosa. 3. Honres fúnebres
1. Moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució. 2. Remoure, mesclar. 3. Tindre entre mans. 4. Parlar insistentment (d'una cosa). 5. Moure d'una part a l'altra.
Porció relativament petita; allò que sobra, que no entra dins una mesura ni és suficient per a omplir-ne una altra. Remitjó de bestiar: petit nombre de caps de bestiar que no arriba a formar ramat. Remitjó de llana, de lli, etc.: la petita porció que queda en la filosa sense filar.
1. Soroll, i especialment el que és confús, poc definit, com el d'una multitud, el de la mar, de les fulles mogudes pel vent, etc. 2. Avalot, soroll de brega, de discòrdia. 3. Notícia divulgada entre molts.
1. Peix de la família dels equeneids, de cos fusiforme amb una ventosa ovalada sobre el cap, que els permet d’adherir-se al cos de taurons o cetacis (Echeneis naucrates, Remora remora). 2. Cosa o persona que obstaculitza, retarda o deté la realització d'una cosa.
Residu, cosa sobrera i poc aprofitable; especialment residus de pasta agafats a les parets de la pastera, el menjar, la roba o altres coses, que no s’aprofiten o que encara queden.
1. Tornar mastegar els aliments aquells animals herbívors que tenen estómac compost de diversos departaments, com els bous, les ovelles i les cabres. 2. Moure els morros el cavall mentres beu o menja. 3. Mastegar lentament i sense obrir la boca; menjar sense gaire gana i amb molt poc moviment. 4. Parlar entre dents; pronunciar confusament i en veu baixa, generalment en senyal d'enuig o contrarietat. 5. Pensar, considerar lentament i amb atenció. 6. Murmurar manifestant desgrat, malcontentament.
1. Gorg. Lloc d'un riu on l'aigua està encalmada. 2. Llenya menuda. Conjunt de branques primes. 3. Acció de remullar. Posar en contacte d’un líquid. A remulla: Dins de l'aigua o d'un altre líquid.
1. De-i-xar de reconèixer com a seu. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions. 2. Abominar, manifestar odi o repugnància forta. 3. Injuriar amb paraules irreverents o indecoroses. 4. Dir paraules irreverents o indecoroses; flastomar. 5. Negar-se algú a fer allò que li manen.
Rengle. Seguit de coses que van l’una darrere de l’altra.
1. Calàpat, amfibi de l'espècie Bufo vulgaris. 2. Que presenta [un animal o planta] senyals de no desenrotllar-se bé 3. Solter d’edat madura. 4. Coses inútils. 5. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire
1. Agitació, desordre, bullícia, moviment de coses que es porten d’un lloc a l’altre. 2. Soroll. 3. Rebrot. Brot que ix en la soca d'un arbre o d'una planta.
1. Porció de massa de pa fermentada que es mescla amb una altra pasta acabada de fer perquè fermente. 2. Mescla d'un bicarbonat, d'un bitartrat i de midó que, en substitució del rent natural, s'usa com a ferment, sobretot en pastisseria. 3. Estar en un rent: Fer calor, sudar força
Aclarir amb aigua neta allò que s’ha llavat amb sabó, detergent, xampú o altres productes de neteja similars. Podem rentar la roba, l’escurada o qualsevol altra cosa que hàgem ensabonat; podem rentar-nos les mans, la cara, el cap, els peus, el cos, etc.
1. Part del cos on hi ha els renyons. 2. Teixit greixós que embolica els renyons. 3. Gran quantitat de diners.
Escarxofar-se. Assentar-se ben ample i amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços.
1. Caduquejar. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral. 2. Murmurar de malcontent, rondinar
1. Objecte destinat a separar i repartir diverses porcions d'una cosa. 2. Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari (col·loquial).