1. Discurs que es pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració. 2. Crida. Publicació en veu alta de comunicacions que interessen als habitants d'una població, feta per un nunci, un pregoner o un altre oficial públic, i sovint precedida d'un toc de trompeta.
Pregunta. Acció de demanar una persona a una altra informació sobre alguna cosa que desitja saber o la solució d’algun sobte.
Comprimir entre dos cossos; exercir una pressió sobre una cosa.
Aspecte, forma externa. Manera com els altres veuen una persona o una cosa.
Situació angoixosa, d’extrema necessitat, de la qual hom no pot sortir sense ajuda d’altri; destret.
1. Disposat o preparat per a executar una cosa. 2. Prompte, ràpid, que obra o que és obrat sense tardar. 3. Prompte. Al cap de poc de temps, d'ací a poc de temps. 4. Enjorn. A una hora més primerenca de la normal o regular per al fet de què es tracta.
1. Prim. Coca rodona, de molt poca gruixa, feta de farina sense quarta ni segó, amb llevat, oli i llavoretes, i generalment amb panses o anous. 2. Rajola que té la meitat del gruix dels atobons. 3. Espai de temps del capvespre fins a l'entrada de nit. 4. Quantitat extra de diners que es dona com a recompensa, estímul o agraïment.
Que tira a prim. Que té (una persona) poc de greix o poc de teixit adipós.
1. Que madura, té lloc o apareix abans del temps ordinari. 2. Principiant, novell.
Filar prim. Fer distincions, observacions, etc. excessivament subtils.
1. Que mira prim, amb gran atenció i meticulositat. 2. Que és molt delicat en el tracte i en el comportament.
1. Si cau no cau, en perill o a punt de caure, d'engegar-se, de perdre's. 2. Frèvol, que no té forces ni vigor, inconsistent.
Desvergonyit, insolent, atrevit. Que ofén o molesta perquè és irrespectuós, insultant o superbiós.
1. Mirar d'aconseguir; fer el que es pot per aconseguir alguna cosa. 2. Proporcionar, fer obtindre o tindre (alguna cosa).
Processó. 1. Desfilada ordenada i solemne de persones amb algun fi públic, especialment de caràcter religiós. 2. Gran nombre de persones o coses que se succeïxen de manera ordenada.
Caiguda o descens d'un òrgan o d'una part d'un òrgan, a conseqüència de la distensió dels seus mitjans de fixació. Prolapse rectal: Protussió fora de l’anus de la mucosa de revestiment del recte.
1. Desig persistent i excessiu de fer una cosa. Sentia la pruïja de ballar. 2. Picor intensa.
1. Tumefacció de la pell produïda pel fred, que es forma especialment en les mans, els peus, les orelles i el nas. El nom de prunyó se li va assignar popularment per assimilació a l'aspecte del fruit del prunyoner. 2. Fruit comestible del prunyoner, semblant a una pruna, però més menut i amb el pinyol no comprimit, adherent a la polpa, àcid
1. Fill únic o filla única d'un matrimoni. 2. Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla. 3. Infant, persona menor d'edat.
1. Que fa pudor. Mala olor. 2. Que manifesta mal geni, que és massa exigent amb els altres.
Espai que hi ha entre dues pues d’un rastell, d’una pinta o de qualsevol altre estri semblant.
1. robar-se en gran quantitat i en moviment. 2. Multiplicar-se abundantment.
1. Colp pegat amb la punta d'una cosa. 2. Acció de passar l'agulla enfilada quan es cus o es broda alguna cosa. 3. Forat fet amb una agulla enfilada en un teixit. 4. Tros de fil comprés entre dos forats consecutius. 5. Paraules que es diuen per a insinuar alguna cosa molesta. 6. Acte de tirar-se un nedador a l'aigua de cap i amb els braços estesos i les mans juntes. 7. Crescuda o pujada d'aigua de poca duració, en un riu o un torrent.
1. Barra, tauló o altra peça llarga i sòlida que es fica o recolza a terra o damunt un suport resistent i serveix per a sostenir o impedir que caigui alguna cosa. 2. Es diu d’una persona important en un grup per les aportacions que hi fa, pel suport que dóna. 3. Pic, cim.
Cop donat amb la punta del peu. Tractar a puntellons (a algú): Maltractar-lo.
Molt exigent, massa minuciós en els detalls o en coses que no valen la pena, susceptible en les relacions amb els altres
1. Que té molt de punt d'honor, que s'ofén fàcilment; que obra per punt. 2. Susceptible, que es molesta fàcilment. 3. Puntimirat -ada. Massa minuciós i remirat en coses que no valen la pena.
1. Ferida feta amb una punxa o un instrument punxegut. 2. Dolor viu i de curta durada. 3. En plural, molèsties que sent u en els músculs durant un temps a partir del sendemà de fer un esforç no habitual. 4. Injecció o extracció amb agulla. 5. Fet de punxar-se una roda d'un vehicle.
[generalment en plural: punxades]. Dolor agut i de curta duració que sobrevé en alguna part del cos.
1. Ferir amb un objecte acabat en una punta molt aguda, que forada i penetra. 2. Ferir, afectar dolorosament. 3. Agullonar o incitar (a algú) a fer una cosa. 4. Importunar o irritar. 5. Importunar o irritar. 6. Posar una injecció. 7. Posar (música), especialment en una emissora de ràdio o en una discoteca. 8. Manipular (una línia telefònica) per a escoltar les conversacions d'una persona. 9. Fallar, fracassar.
Aquesta és una cançoneta que es cantava mentre el xiquet estava a les faldes de la mare, i consistia en endevinar un dels objectes, tot i assenyalant damunt de l’esquena del nen/a per a poder-ho distingir i deia així: Puny, punyet, és tisora o ganivet, Que és?
1. Punxant, agut o penetrant. 2. Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant. 3. Colpidor -a. Que colpix, que sorprén o que produïx una impressió forta.
1. Joc entre dos persones en què cadascuna, tenint una mà tancada, diu un nombre inferior a deu al mateix temps que allarga un o més dits de la mà tancada, o cap, i guanya qui ha encertat a dir un nombre igual a la suma dels dits allargats pels dos jugadors. 2. Prova de força que consisteix a agafar-se dos per la mà i, amb els colzes en una superficie plana, tractar de doblegar el braç de l’altre.
1. Cosa que molesta o que no té cap utilitat. Fer la punyeta (a algú): Molestar-lo o impedir-li fer el que vol. 2. Expressió que denota disgust, contrarietat, etc. 3. A la quinta punyeta: Molt lluny. 4. Enviar a fer punyetes (a algú): Llevar-se'l de davant de mala manera.
1. Titella. Ninot que es fa moure imitant els moviments d'una persona. 2. Persona mancada de caràcter, a qui es fa fer fàcilment allò que altri vol. 3. Personatge propi de la comèdia de l'art, que té el nas ganxut, gepa i un ventre prominent, i que porta un vestit ample i de color blanc.
Espantacriatures en forma de gat o caragol que es dedica a agafar xiquets. Aquest ésser anava pels terrats de les cases amb passos suaus per a no fer soroll. Tirava pedres per a despistar als pares i quan aquestos anaven a veure que ocorria la Quarantamaula raptava i s’enduia als xiquets. Sobretot a aquells xiquets que es portaven mal i eren desobedients.
Llaurar un camp abans de la sembra per quarta vegada dins d'un mateix any
1. Mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres. 2. Mesura d'olives equivalent a 80 litres. Val més una oliva a casa, que una quartera al tros: Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures. 3. Mesura agrària equivalent a mitja mujada. 4. Recipient per a mesurar, corresponent a la quartera
1. Quarter. Genèricament el quartó és la quarta part; cadascuna de les quatre parts en què es divideix una cosa. 2. Mesura agrària que equival a la quarta part d'una fanecada. EQUIVALÈNCIES : Jovada = 6 Jornals = 36 fanecades = 29919.47 m2 Cafissada o Jornal = 6 fanecades = 4986.5 m2. Mitja fanecada = 100 braces quadrades. Quartó = 50 braces quadrades. Braça quadrada = 81 pam quadrat = 4.15m2. Pam quadrat = 144 dits quadrats = 0.051 m2. Dit quadrat = 144 línies quadrades. Hort = 1'5 fanecades.
1. Habituació. Espai tancat i cobert destinat a vivenda. 2. Cambra. Habitació, estança o peça d'una casa, especialment la que s'utilitza com a dormitori o la destinada a l'ús d'una o de diverses persones.
1. Clivell produït a la pell o a la terra pel fred, per un agent patològic, etc. 2. Clavill que es fa als unglots de les cavalleries
1. Queixa, cosa a dir. 2. Cridadissa, escàndol. 3. Donar (un) quedir: Fer que la gent tinga motius de malparlar, de murmurar. 4. Tindre un quedir (d'alguna cosa): Comentar-la i criticar-la apassionadament.
1. Ocupació, assumpte, treball; cosa a fer. 2. Donar més quefer que un porc solt: Causar moltes molèsties. 3. Donar quefer:Destorbar, molestar.
1.-Ple de feines, de maldecaps, de coses a fer, a resoldre. 2. Impertinent. Que molesta perquè no té altra cosa a fer
1. Extremitat de la boca on s'unix el llavi inferior amb el superior. Xuclat de queixos: Prim de cara, de poques carns. 2. Regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. Menjar a dos queixos: Menjar en gran quantitat i de pressa. 3. Unió flexible de les tapes d'un llibre amb el llom que fa de frontissa.
1. Conjunt de queixals. 2. Mossegada. Cop o ferida que es produeix amb els queixals; amb les dents. 3. Cada moviment de mandíbules per a menjar. 4. Tros que se separa d'una cosa amb les dents. 5. Bocí de pa, porció curta de menjar que es pren fora d'àpat.
Menjar, aliments. Tenim prou quemenjar per a una setmana. És el mateix que dir: Tenim prou menjar per a una setmana.
Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits d'ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, actualment típica de l'exèrcit francès.
Tartamudesa. Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules.
1. Corcó, especialment el que forada els pernils i altra carn de porc. 2. Pols que fa el corcó. 3. Algepsots, polseguera i altres fragments xicotets d'un edifici aterrat. 4. Tara, defecte greu, podridura. 5. Desfici, turment interior, que consumix lentament. 6. Desig immoderat de menjar i, per extensió, de posseir béns. 7. Gemecós, ploramiques.
Quemenjar. Provisions de boca; coses comestibles, alimentícies.
1. Que es pot moure o evolucionar però està en estat de repòs. 2. Inactiu -iva. Que no té acció o activitat.
1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens. 4. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. 5. Ràbia, irritació de l'esperit. 6. Sospita.
Conjunt de dos ternals combinats per a alçar pesos grossos.
Objectes de metall d'escàs valor, que pot estar compost per bijuteria, tisores, clauers, monedes antigues, estris o joies normalment falses o d'imitació
Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama
Pinxo, pispa, delinqüent de baixa estofa; persona que comet delictes de poca importància.
Tros de terra immediat a una vila o altre nucli de població.
1. Antiga unitat catalana de pes, equivalent a 4 roves o 104 lliures, o sia 41,6 kg. Quintar mètric: unitat de pes, de símbol q, equivalent a cent quilograms. 2. Pedra de grans dimensions, de forma troncocònica, adherida a la part inferior de l'espiga de la biga de tafona, i que rodant en l'espiga arriba a alçar-se de terra a fi de reforçar la pressió de la biga damunt dels esportins.
1. Recluta. Soldat que acaba d'incorporar-se a la milícia o que hi porta poc temps. 2. Botella de cervesa de 20 centilitres
1. Ral de plata castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país. 2. Al segle XIX, ral de billó castellà. 3. Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims. 4. Joc de cartes.
1. Tassa xicoteta, usada antigament per a prendre xocolate cuit o per a contindre altres líquids, especialment oli. 2. Contingut d'una quíquera
Brutícia adherida a la pell o als pèls, especialment quan fa temps que no es neteja o que es fa malament.
1. Gos menut. Es diu sobretot en llenguatge infantil. 2. S'usa per a cridar un gos.
Piu. Joc infantil, en el qual un dels jugadors, designat per la sort mitjançant una fórmula per a comptar, ha d'encalçar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els ha agafats tots, i aleshores para el primer que ha agafat.
1. Fer quiti. Alliberar d'una obligació pecuniària. 2. Quedar lliure d'una obligació o d'una culpa. 3. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. 4. Recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. 5. Redimir o posar en llibertat (a algú) pagant per ell.
1. Lliure d'un dret o d'una obligació. 2. Lliure, no sotmés.
Fava, trompellot, talòs, beneitot. Mot emprat en l’expressió tros de quòniam: persona beneita, talossa, molt ignorant.
1.- Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals. 2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n. • Pegar una rabada (Fer mitja volta sobtada per a anar-se'n amb expressió de disgust)
1. Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust. 2. Soca grossa i seca, destinada a esser cremada. 3. Cremallot de llum d'oli.
1. Arrel o part de les herbes que creix davall terra. 2. Caliquenyo. Puro prim i tort, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc.
De molta grossària o volum, relativament a la seua alçada.
Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia
1. Acció i efecte de rabejar. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Lloc on una aigua corrent baixa amb força; la mateixa aigua en moviment. 3. Lloc o vorera on es desfan les onades. 4. Lloc d'un riu on és fàcil rabejar-se o banyar-se. 5. Agitació, sacsada de l'esperit.
1. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Banyar amb aigua en moviment. 3. Remullar, omplir exteriorment d'aigua o d'un altre líquid. 4. Remoure una cosa dins una substància com si fos dins un líquid.
1. Molt ràpid. Que es mou a gran velocitat. 2. Acte sexual fet ràpidament
1. Ramat d'animals de pastura. 2. Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada [Benidorm]
Enrabiada de criatura o com de criatura. Alteració de la persona que està molt furiosa o exasperada.
1. Que té la coa grossa o llarga. 2. Rabiüt, irascible, que fàcilment s'enrabia. 3. Incrèdul, que no té fe.
1. Espai comprés entre dos parets que formen angle i en la proximitat del seu punt d'encontre. 2. Lloc apartat, ocult, d'una casa, una ciutat, una contrada. 3. Cosa parada en un racó. 4. Estalvis que es guarden.
Badia on les naus poden fondejar i quedar protegides dels vents.
1. Casa de camp amb un tros de terra no massa gran. 2. Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret o a un altre element arquitectònic, especialment el que es construïx davant del portal o del terrat d'una casa com a protecció contra la pluja o el sol
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges.
1. Noi o noia que treballa per ajudar les persones en feines que no necessiten aprenentatge; mosso. 2. Rabadà, mosso de pastor o masia.
Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper