1. Penis. Membre viril, en llenguatge grosser. 2. Babau, estúpid. 3. Pixó -a. Que pixa molt sovint.
Orina. Secreció líquida dels renyons, de color groc, que passa a la bufeta pels urèters i s'expulsa a l'exterior per la uretra.
Persona molt franca i enraonadora. Que és, per la seua manera d'actuar, senzilla i natural.
1. Parada llarga d'una persona dreta i sense moure's d'un lloc esperant algú o alguna cosa. Estar de plantó. Deixar de plantó: Deixar algú esperan-te. No acudir a una cita concertada. 2. Acció de parar-se i negar-se a fer res. 3. Plançó. Arbre jove, encara amb aspecte d'arbust. i que ha de ser transplantat.
1. Queixar-se, expressar el seu descontentament. 2. Compatdr; mirar amb compassió. Ser de plànyer: Ser, algú, digne de compassió. 3. Plorar fort. 4. Doldre's, manifestar dol. 5. Estalviar (un esforç o un mitjà) per a aconseguir alguna cosa. Procurar no gastar, no donar, no fer.
Que mou a compassió. Que demostra dolor, pena, tristesa.
Platera. Plat rodó, ovalat, etc., generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula. 2. Menjar, vianda, etc., que hom posa en una plata.
1. Conversació llarga i alegre. 2. Acció delectable, plaer. 3. Tranquil·litat d'esperit.
1. Doblegar una o més vegades (un paper o una tela). Fer plecs (en una cosa). 2. Deixar de fer una activitat o d’anar a un lloc. Plegar banderes: Abandonar en senyal de desfeta, de desistir d'una empresa. 3. Collir de terra, arreplegar. 4. Plegar els pets (a algú): Afalagar-lo per a aconseguir allò que es desitja. 5. Plegar veles: Desistir de fer alguna cosa, recular.
1. Junts, l'un amb l'altre. 2. De sobte, repentinament, al mateix temps. 3. Caure ràpidament, verticalment, generalment per desmai. Caure plegat. 4. Amb els (o de) braços plegats: Sense fer res, inactiu.
1. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta. 2. Mentida grossa.
Instrument d'escriptura constituït per un mànec en la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl•lica anomenada tremp o plomí , que se suca amb tinta. Ploma estilogràfica.: Ploma que porta el depòsit de tinta incorporat en el mànec Diem l’expressió: Deixar córrer la ploma (Escriure sense posar-hi gran cura, prolixament)
1.- Feix de plomes utilitzat com a adorn d'un capell, d'un elm o d'un casc. 2.- Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a torcar la pols
1. Plor poc sorollós; plor fingit. 2. Que ploriqueja. Plorar per a inspirar compassió.
Ploviscar, plovisquejar. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.
Plumier prové del francès i es tracta per tant d'un estrangerisme. Caixa decorada o estoig emprat per guardar llapis, bolígrafs, plomes... En els seus orígens aquests estris eren de fusta, curosament tallats a partir de les més nobles matèries primeres. Avui dia en la seva immensa majoria són de plàstic, decorats amb motius diversos: florals, infantils, geomètrics ... Ja van quedant pocs plumiers com els d'abans , i que potser molt aviat, aquesta veu entre en vies d'extinció.
1. Galleda. Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de metall, de fusta ferrada, de plàstic, etc., amb una ansa semicircular que el subjecta, el qual servix per a guardar, transportar, trafegar, pouar, etc., líquids. A on va la corda va el poal: Es diu quan dos van sempre junts. 2. Recipient on es posen les deixalles que ha d'arreplegar el femater. Poal del fem.. 3. Ficar-se de peus al poal: Dir un gros disbarat, fer quelcom del tot inoportú.
1. Poal ple. Quantitat de líquid o altra cosa continguda dins un poal ple. 2. Desil·lusió. Tirar-li una poalada d'aigua freda: Dit d'alguna cosa que produïx una gran desil·lusió. 3. A poalades: En abundància. Ploure a poalades: Ploure diluviant.
1. Treure aigua d'un pou. 2. Prendre (aigua) d'una font. 3. Pujar (una cosa penjada amb una corda o amb un altre lligam). 4. nspirar-se, extraure (idees) d'algun lloc. 5. Descobrir. 6. En pilota valenciana, alçar d'un colp de palma (una pilota baixa).
Persona que va mal vestida, esparracada, bruta.
Destrellat. Persona que fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest.
Acció o dita pròpia d'un poca-solta, d'aquel que no té formalitat ni serietat.
Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny.
Persona desvergonyida, descarat. Que parla o actua sense vergonya, prudència o respecte.
Desvergonyit -ida. Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya.
Persona que no té traça, habilitat per a fer les coses.
Falçó corbat, podadora de fulla en forma de falç xicoteta, que servix per a tallar branques d'arbustos.
1. Conjunt de coses podrides, corrompudes o molt brutes (en sentit material i moral). 2. Lloc en què es podrixen tota classe de substàncies orgàniques.
Es diu d’una persona quan u amolla un repertori de ventositats amb la típica olor d’ou podrit.
1. Peça, generalment de tela o de cuiro, que cobrix la cama i el calcer des del genoll fins al peu, o únicament el turmell i l'empenya. 2. Calcer femení més curt que el botí i que es corda o botona a un costat. 3. Biga que es col·loca entre la jàssena a la paret.
1. Gastar; malgastar. 2. Posar a la venda. 3. Educar (a algú) perquè perda la seua rusticitat. 4. Robar. Llevar o prendre (alguna cosa) a algú amb violència o amb engany.
1, Persona que s'embarca clandestinament en un vaixell o en una aeronau, sense pagar el passatge. 2. Faldeta curta i doblegada que portaven en els segles XVIII i XIX les dones, sota la falda, perquè aquesta aparegués estufada.
1. Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. 2. Bell, bonic. 3. Gran i gros, robust, corpulent, ben plantat (parlant de persones).
Persona que només fa o diu coses per fer empipar els altres; que sol portar malestar als llocs on va.
1. Covar. Posar-se una au (damunt dels ous) per a donar-los calor i fer que isquen les cries. 2. Formar-se, un pollet, dins d'un ou. 3. Reproduir-se, les abelles, dins del rusc. 4. Corcar-se, la fusta. 5. Corcar-se, els cereals o els llegums.
1. Home jove i de bon aspecte. 2. Company de feina inexpert, que acaba d’entrar a treballar.
1. Persona que cria pollastres o que en ven. 2. Persona xafardera.
1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. 2. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra. Traure (o fer eixir) de polleguera: Fer-la eixir del seu estat o del seu curs normal o habitual, Irritar-lo, fer-li perdre la calma.
1. Gàbia gran, semblant a un cove desfonat, estret de dalt i ample de baix, i fet de canyes o de juncs, on es guarden els pollets. 2. Gàbia de fil metàl·lic que es posa damunt el braser per evitar que algú s'hi cremi, i que serveix també per a estendre-hi roba per eixugar. 3. Aparell que servix per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços en la vora superior, pot caminar sense por de caure, fent avançar l'aparell amb el seu impuls.
1. Que té polls paràsits. 2. Tacat de piquets, sia naturals com els de certes fulles, sia per brutor com els de la roba mal rentada. 3. Brutenc, mancat de netedat. 4. Mesquí, miserable, avar. 5. Cabut, tossut.
1, Batec produït a certs punts de les artèries pel moviment de la sang en circulació. 2. Punt d'unió de la mà amb l'avantbraç, on se sent bé el dit batec. 3. La part de la cara situada entre l'ull i l'orella, on se sent el batec arterial. 4. Prova de força. 5. Seguretat de la mà per a realitzar una acció que necessita precisió, com escriure o manejar una arma. 6. Cruixit. Cansat. Fet pols.
1. Gran quantitat de pols especialment quan és emportada pel vent. 2. Alçar polseguera: Armar escàndol entre la gent, alçar polèmica.
1. Pols molt fina. 2. Qualsevol substància en un estat d'extrema divisió, especialment en suspensió dins l'aire. 3. Pluja molt fina.
1. Peça esfèrica o arredonida que es posa com a ornament en l'acabament d'un barrot o d'un element vertical, o que servix d'agafador en una porta o en un calaix. 2. Conjunt de fruits reunits en un brot; conjunt d'espigues que neixen d'una mateixa arrel. 3. Feix de coses nugades simètricament. 4. Penjoll de fruita.
Govern i administració d'una casa, d'una hisenda o d'una corporació.
1. Recipient o lloc destinat a pondre-hi les gallines, els coloms, o altres aus. 2. Ou que es col·loca en el ponedor perquè estimule les gallines a pondre.
El pontarró és un pont menut de pedra construït amb paredat. Fa uns 3 metres d'ample i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum en forma d'arc de mig punt. Serveix per passar un rierol o una cuneta
1. Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó. 2. Teixit de cotó que imita el popelín
1. Feixa de terra compresa entre solc i solc, que sol tindre de llargària tota l'extensió del camp al qual pertany. 2. Mesura agrària de superfície equivalent en general a la dotzena part d'un jornal. El jornal tenia dotze pòrques = 4.358 Metres quadrats La porca equivalia a 363 Metres quadrats.
Porquet. Porc mascle o femella des que el desmamen fins que té mig any.
1. Porquet. Porc mascle o femella des que neix fins que el desmamen o fins que és mig fet. 2. Persona bruta. 3. Notícia calumniosa o que posa algú en mala anomenada.
Poregós -a. Poruc. Que té por de qualsevol cosa, que tot li fa por.
Insistent, obstinat. Que sempre vol tenir raó, o que es faci allò que ell proposa
1. Netejament del ventre. Medicament que provoca la defecació. 2. Caiguda del fruit abans de madurar. 3. Assumpte desagradable. 4. Porgadures. Allò que queda en el garbell després de porgar el blat, els cereals o els llegums.
1. Netejar els cereals o llegums passant-los pel garbell, sobretot pel garbell petit que serveix per a treure'n la pols. 2. Netejar la terra, ciment, grava o altra matèria pulverulenta, fent-la passar per un instrument guarnit de foradins o per un conjunt de joncs o de fils de ferro. 3. Aclarir-se i netejar-se el vi, l'oli o altre líquid, deixant anar al fons del recipient les impureses que conté. 4. Caure el fruit d'un arbre abans de madurar. 5. Administrar un medicament per a defecar.
1. Acció o efecte de porquejar. Fer porqueries, obrar d'una manera bruta o amb coses brutes. Embrutar o manipular d'una manera grollera (una cosa). 2. Matança del morc.
1. Treballar en la matança del porc i en l'elaboració del porquim. 2. Fer el porc; operar d'una manera bruta o amb coses brutes. 3. Embrutar. 4. Menjar aliments no molt sans i fora de les menjades.
1. Corral de porcs. 2. Lloc brut. 3. Més bast que un forrellat de porquera: Molt bast.
1. Bastó que té el cap gros i redó. 2. Bastó gros que augmenta de diàmetre des de l'agafador a l'extrem oposat. 3. Maça que es porta com a signe d'autoritat. 4. Culata o part més grossa del tac de billar. 5. Fer porra: No agafar res el caçador o el pescador durant la caçada o pescada. 6. Plorera. 7. Mena d’aposta per veure qui endevina un resultat esportiu o d’una altra mena. 8. Tenir bona sort.
1. Fira o xicotet mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la huitada de la seua festa, a diversos pobles i viles. 2. Berena festiva.
1. Fira o xicotet mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la huitada de la seua festa, a diversos pobles i viles. 2. Berena festiva.
1. Recipient de forma bulbosa o cònica que s'allarga per la part superior en un broc gran, per on s'ompli, i per la part inferior en un altre broc llarg que arranca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid. 2. Mesura de capacitat per a líquids equivalent a 94 centilitres. 3. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. Pixar fora del porró: Eixir-se'n de la qüestió, extralimitar-se.
1. Colp pegat amb un porró. 2. Contingut d'un porró. 3. Gran quantitat d'alguna cosa.
1. Solsida en una paret de pedra seca. Obertura feta en un mur derrocant-ne un tros. 2. Obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar. 3. Comporta de regadora que es lleva per a deixar entrar l’aigua i regar i es posa quan no es vol que hi passe l’aigua.
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
1. Portell, obertura en una serrada o paret de tanca 2. Porta de barrons de fusta
1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra
Poregós -a. Que fàcilment agafa por. Que té por de qualsevol cosa, que tot li fa por. Més poruc que una llebre: Dit d'una persona molt covarda.
1.- La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. 2.- Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms. 3. Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes. 4.- Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada.
1. Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se. 2. Peça de fusta que servia de coberta a un llibre. 3. Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
Portella; porta falsa o la que està inserida dins una de més gran.
Castanyoles. Instrument de música popular, consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses
1. Recipient de vidre, de metall o de ceràmica, generalment cilíndric i més alt que ample, que servix per a guardar coses diverses, especialment aliments. 2. En un establiment, recipient per a les propines dels clients. 3. En un establiment, recipient per a les propines dels clients.
1. Manejar sense delicadesa (una cosa). 2. Fer porcades. Embrutar o manipular d'una manera grollera (una cosa).
1. Que fa coses que embruten. 2. Poc delicat per a fer les coses.
1. Medicament o cosmètic, en llenguatge familiar i despectiu. 2. Elements sense importància.
Persona que vagabundeja, sense ofici ni benefici, i viu miserablement al marge de la societat, d’allò que capta o roba.
1. Enuig o ploric persistent dels xiquets menuts. 2. Bona sort. 3. Hèrnia escrotal; tumor herniós. Potra de l'humor congelat: malaltia en què s'inflama la bossa per la fluxió d'humors. 4. Tumor negre que es forma en els canyots de la dacsa. 5. Poltra. Egua jove.
1. Que té sort. 2. Molt molest, amoïnador. 3. Es diu de la persona que sempre es queixa de tot. 4. Que té una hèrnia escrotal.
Bes. Tocar, oprimir amb els llavis, que es tanquen en el moment del contacte i després se separen, impulsat per l'amor o el desig o en senyal d'afecte, salutació o reverència.
Sanitari encarregat de les curacions, administració de medicaments o injeccions. Avui ja es diu menys perquè es parla dels ATS o infermers, al establir-se l’atenció als centres sanitaris i deixar d’anar a les cases