Menjar, aliments. Tenim prou quemenjar per a una setmana. És el mateix que dir: Tenim prou menjar per a una setmana.
Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits d'ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, actualment típica de l'exèrcit francès.
Tartamudesa. Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules.
1. Corcó, especialment el que forada els pernils i altra carn de porc. 2. Pols que fa el corcó. 3. Algepsots, polseguera i altres fragments xicotets d'un edifici aterrat. 4. Tara, defecte greu, podridura. 5. Desfici, turment interior, que consumix lentament. 6. Desig immoderat de menjar i, per extensió, de posseir béns. 7. Gemecós, ploramiques.
Quemenjar. Provisions de boca; coses comestibles, alimentícies.
1. Que es pot moure o evolucionar però està en estat de repòs. 2. Inactiu -iva. Que no té acció o activitat.
1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens. 4. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. 5. Ràbia, irritació de l'esperit. 6. Sospita.
Conjunt de dos ternals combinats per a alçar pesos grossos.
Objectes de metall d'escàs valor, que pot estar compost per bijuteria, tisores, clauers, monedes antigues, estris o joies normalment falses o d'imitació
Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama
Pinxo, pispa, delinqüent de baixa estofa; persona que comet delictes de poca importància.
Tros de terra immediat a una vila o altre nucli de població.
1. Antiga unitat catalana de pes, equivalent a 4 roves o 104 lliures, o sia 41,6 kg. Quintar mètric: unitat de pes, de símbol q, equivalent a cent quilograms. 2. Pedra de grans dimensions, de forma troncocònica, adherida a la part inferior de l'espiga de la biga de tafona, i que rodant en l'espiga arriba a alçar-se de terra a fi de reforçar la pressió de la biga damunt dels esportins.
1. Recluta. Soldat que acaba d'incorporar-se a la milícia o que hi porta poc temps. 2. Botella de cervesa de 20 centilitres
1. Ral de plata castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país. 2. Al segle XIX, ral de billó castellà. 3. Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims. 4. Joc de cartes.
1. Tassa xicoteta, usada antigament per a prendre xocolate cuit o per a contindre altres líquids, especialment oli. 2. Contingut d'una quíquera
Brutícia adherida a la pell o als pèls, especialment quan fa temps que no es neteja o que es fa malament.
1. Gos menut. Es diu sobretot en llenguatge infantil. 2. S'usa per a cridar un gos.
Piu. Joc infantil, en el qual un dels jugadors, designat per la sort mitjançant una fórmula per a comptar, ha d'encalçar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els ha agafats tots, i aleshores para el primer que ha agafat.
1. Fer quiti. Alliberar d'una obligació pecuniària. 2. Quedar lliure d'una obligació o d'una culpa. 3. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. 4. Recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. 5. Redimir o posar en llibertat (a algú) pagant per ell.
1. Lliure d'un dret o d'una obligació. 2. Lliure, no sotmés.
Fava, trompellot, talòs, beneitot. Mot emprat en l’expressió tros de quòniam: persona beneita, talossa, molt ignorant.
1.- Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals. 2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n. • Pegar una rabada (Fer mitja volta sobtada per a anar-se'n amb expressió de disgust)
1. Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust. 2. Soca grossa i seca, destinada a esser cremada. 3. Cremallot de llum d'oli.
1. Arrel o part de les herbes que creix davall terra. 2. Caliquenyo. Puro prim i tort, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc.
De molta grossària o volum, relativament a la seua alçada.
Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia
1. Acció i efecte de rabejar. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Lloc on una aigua corrent baixa amb força; la mateixa aigua en moviment. 3. Lloc o vorera on es desfan les onades. 4. Lloc d'un riu on és fàcil rabejar-se o banyar-se. 5. Agitació, sacsada de l'esperit.
1. Complaure's, algú, prolongant allò en què troba satisfacció. 2. Banyar amb aigua en moviment. 3. Remullar, omplir exteriorment d'aigua o d'un altre líquid. 4. Remoure una cosa dins una substància com si fos dins un líquid.
1. Molt ràpid. Que es mou a gran velocitat. 2. Acte sexual fet ràpidament
1. Ramat d'animals de pastura. 2. Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada [Benidorm]
Enrabiada de criatura o com de criatura. Alteració de la persona que està molt furiosa o exasperada.
1. Que té la coa grossa o llarga. 2. Rabiüt, irascible, que fàcilment s'enrabia. 3. Incrèdul, que no té fe.
1. Espai comprés entre dos parets que formen angle i en la proximitat del seu punt d'encontre. 2. Lloc apartat, ocult, d'una casa, una ciutat, una contrada. 3. Cosa parada en un racó. 4. Estalvis que es guarden.
Badia on les naus poden fondejar i quedar protegides dels vents.
1. Casa de camp amb un tros de terra no massa gran. 2. Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret o a un altre element arquitectònic, especialment el que es construïx davant del portal o del terrat d'una casa com a protecció contra la pluja o el sol
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges.
1. Noi o noia que treballa per ajudar les persones en feines que no necessiten aprenentatge; mosso. 2. Rabadà, mosso de pastor o masia.
Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper
1. Peça d'argila secada i cuita, utilitzada per a fer parets i altres elements de la construcció. 2. Peça de xocolata, de tabac, etc., de dimensions i forma anàlogues a les de la rajola de construcció. 3. En pilota valenciana, peça quadrada que se situa en el punt del traure per a picar la pilota abans de colpejar-la en les modalitats de raspall o de llargues.
1. Raig molt prim d'un líquid. 2. Sequiol, especialment en zones pròximes al mar. Sèquia del Rajolí: Nom d'una sèquia situada prop de Borriana.
1. Reial, només en l'expressió camí ral. 2. Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta [vint-i-cinc cèntims]. 3. En l'edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local
1. Ormeig de pesca que consistix en una xàrcia de forma circular amb ploms en tota la base del perímetre i proveïda, en el centre, d'una corda, que servix per a tancar-la i recuperar-la, i que s'utilitza per a la pesca a poca fondària. 2. Plana. Ferramenta que consistix en un tros de planxa d'acer quadrangular, proveïda d'un agafador i utilitzada pels guixaires per a estendre l'algeps sobre una paret. 3. Rampell. Dolor sobtat i penetrant. 4. Xarrera, remor de conversació.
1. Pescar amb rall. [RALL: Ormeig de pesca que consistix en una xàrcia de forma circular amb ploms en tota la base del perímetre i proveïda, en el centre, d'una corda, que servix per a tancar-la i recuperar-la, i que s'utilitza per a la pesca a poca fondària]. 2. Xarrar, parlar.
1. Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d'un de principal. 2. Corda que es lliga als morros o a les morralles d'una bístia per tenir-la fermada o per menar-la. Acurtar el ramal (a algú): Limitar-li la llibertat que té. Portar del ramal (a algú): Conduir-lo o dirigir-lo.
1. Colp pegat amb un ramal. 2. Impuls anímic fort, especialment de mal geni o d'enuig. Tindre ramalades: Ser de geni desigual, inconseqüent o informal. 3. Arruixada forta, però curta. 4. Malaltia incipient o poc determinada.
1. Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc. 2. Crin de la cua d'un animal cavallí o boví. 3. Ram o conjunt de fruits que neixen d'una mateixa branca. 4. Rascle. Ferramenta formada per un mànec llarg i un travesser pla en un extrem que, paral·lel a terra, s'utilitza per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla i herba, i fer altres faenes agrícoles.
1. Acció de ramassar. Arreplegar (coses escampades o disperses) amb un ramàs o amb un altre utensili equivalent. 2. Pluja abundant, forta, encara que de poca durada.
1. Arreplegar (coses escampades o disperses) amb un ramàs o amb un altre utensili equivalent. 2. Agranar o netejar amb el ramàs. [Ramàs: Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc.].
1. Curs d'aigua intermitent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes i que depén estretament del règim pluvial. 2. Camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent.
1. Terreny que fa pendent. 2. Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori. 3. acsejada produïda per una descàrrega elèctrica quan es toquen involuntàriament cables elèctrics o altres elements electritzats sense la protecció adequada.
1. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. 2. Rampa o dolor sobtada.
1. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. 2. Atac sobtat i transitori (sobretot d'un mal, d'una passa de malura). 3. Bruscament 4. Retorçó. Còlic intestinal. Dolor intestinal breu i agut, que produïx sensació de retorciment.
1. Potada donada de resquillada, obliquament. 2. Tros de paret atalussat, principalment el construït per reforçar o sostenir un mur. 3. Repeu: a. Pedestal, peanya. b. Mènsula que té més llargària que volada. c. Part baixa d'una muntanya que és com la base de la part elevada. 4. Semblança. 5. Sòcol.
1. Coix -a. Que té (un òrgan de locomoció) algun defecte o alguna malaltia que fa que es camine amb una irregularitat perceptible. 2. Rancallós -osa. Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat.
Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats i camina amb dificultat.
1. Que per haver-se alterat químicament ha adquirit una olor i sabor especials desagradables. 2. Vi que per passament de molt de temps dins la bóta ha adquirit una olor i un tast especials que el milloren. 3. Existent des de temps molt antic 4. Mesquí, avar, escàs a donar. 5. Passat o fora de l'ús normal.
Rancorós -osa. Que sent rancúnia, odi, malícia envers algú o alguna cosa.
1. Conjunt de fils entreteixits formant puntes, destinat principalment a adornar vores de vestit o d'altres peces de roba. Coixí de fer randa: Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual s'estén el patró i es van clavant les agulles per a fer randa. Fil [o punt] per randa: Amb tots els detalls, minuciosament. 2. Caiguda d'una vela. 3. Cosa que per la seva forma o aplicació sembla un teixit de puntes de fil ornamentals. 4. Fer (o portar) bona randa: Tindre un mal resultat o eixir malparat.
1. Persona que fa randes o que en ven. [Randa: Teixit de gran lleugeresa i transparència, ornamentat generalment amb flors o figures, que es fa tradicionalment amb boixets, agulles o ganxets].
1. Conjunt de barques auxiliars, disposades l'una darrere de l'altra, que porten algunes embarcacions que van a la pesca. 2. Cap que porta per la popa, arrossegant, una barca.
1. Molt arran. Ben a la vora, gairebé tocant. 2. Al mateix nivell, a la mateixa alçària.
1. Raïm despullat de grans. 2. Raïmet que formen les flors de l'olivera i d'altres plantes. 3. Cor de la panolla de dacsa.
1. Tallat arran, Des de la base, des del naixement. 2. De pèl curt. 3. De superfície llisa, plana, sense eminències notables. 4. Al camp sense cobert. 5. Cel sense núvols. 6. Sostre llis, sense bigues visibles. 7. Soldat que no té cap grau militar. 8. Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull.
1. Extensió plana en una serra, sense arbres. 2. Arran, a poca altura. 3. Es diu de l'escut sense acompanyament ni timbre. 4. De pressa, a gran velocitat, com volant. 5. Clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts. 6. Ignorar
1. Bastiment compost de tres barres paral·leles unides per travessers i armades de puntes de ferro, que arrossegat per una o dues bísties es fa passar per damunt el camp sembrat i serveix per a esterrossar i allisar la terra i per a cobrir les llavors. 2. Instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar herba o pall.
Ferramenta constituïda per un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que servix per a arreplegar la palla o l'herba segada, i també per a rascar la terra.
1. En els peixos, conjunt de les espines, especialment l'esquena. 2. Llima de dents grosses i piramidals o còniques que servix per a rebaixar o allisar fusta i altres cossos durs no metàl·lics. 3. Raïm sense grans. 4. Arròs al qual no es pot llevar la pellorfa. 5.
1. Lligall de branques de corronyer o d'altres arbusts, que serveix per a escombrar l'era, el carrer, l'estable. 2. El raspall és també conegut per raspot o raspallot. És un joc de pilota valenciana que es juga al trinquet i el carrer, la diferència més notable respecte al joc a l'alt és que la pilota es juga sempre de bo, encara que rodole per terra, i com que la mà del jugador ha de raspar el paviment, per aquest motiu, el seu nom.
1. Treballar amb la raspa; fregar amb la raspa per rebaixar o allisar una cosa. 2. Raure amb algun instrument una cosa per rebaixar-li la superfície, esborrar un dibuix o escrit, etc. 3. Rascar, tocar una cosa amb un objecte aspre. 4. Produir una sensació aspra, de cosa ma 6. En la modalitat de raspall, jugar la pilota que s'arrossega per terra.ncada de finor 5. Fugir, escapar-se.
1. Aspre al tacte, que té la superfície plena d'asperitats. 2. Que resulta aspre al paladar.
1. Rascle per a remoure la terra i arreplegar fullaca. 2. Eina de corder, consistent en una peça de fusta vertical que a la part superior en porta una altra d'horitzontal encreuada i armada de puntes, entre les quals es fan passar i es mantenen destriats els cordills mentres es fa la corda. 3. Paleta de ferro, generalment de forma triangular o d'arc de cercle, posada a un extrem de l'agullada i que serveix al llaurador per a netejar la rella de l'arada. 4. Rasclet de la dalla.
1. Tall pla que, en el sentit del mànec, tenen certes eines com l'aixada, el magall, etc., a l'extrem del ferro oposat a la punta o pala. 2. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grans i construïda verticalment o atalussadament per a evitar que l’aigua s’enduga la terra. 3. Filera de pedres col·locades de cantell i sobressortint de la terra. 4. Reixa llevadissa que defén l'entrada d'una construcció fortificada. Rastell d'era: la filera de pedres que marquen el circuit de l'era.
Renglera, rastellera; sèrie de coses o persones posades una darrera l'altra.
1. Marcar la pigota (la cara d'algú) amb senyals o cicatrius. 2. Rosegar quelcom les rates, i per ext., altres animals que destrueixen coses rosegant, com corcs, arnes, etc. 3. Caçar rates. 4. Furtar (alguna cosa, especialment aliments). 5. Foradar-se, la roba, per l'excés d'ús. 6. Fallar un motor d'explosió, especialment en deixar-se combustions per avaria de la part elèctrica o per defectes de carburació.
1. Que té la cara marcada amb senyals o cicatrius produïts per la pigota. 2. Rosegat per les rates.
1. Nom de diferents ginys que es fan servir per agafar rates o altres animals (les d’agafar conills o guilles són molt grosses i perilloses; tenen una forma semblant a les ballestes d’agafar ocells). 2. Lloc perillós, d’eixida difícil. 3. Lloc per protegir-se del bous en les festes de bous al carrer.
Projectar sobre algú o sobre una cosa la llum reflectida per un espill. Fer la rateta: Projectar la llum del sol amb un espill/mirall.
1. Soroll produït per alguna cosa que rosega, rasca o frega; rosec. 2. Malestar produït per una afecció nerviosa, per debilitat, per la gana, etc. 3. Dolor moral, recança, remordiment, rosec de la consciència.
1. Esplai, broma, diversió. Anar (o estar) de rauxa: Divertir-se, esplaiar-se. . Determinació sobtada, pensada capritxosa.
1. Grup de cases situades en un paratge fora del poble, especialment si són en un lloc aïllat o arraconat. 2. Barri exterior d'una població emmurallada.
1. Xiquet rebel, que fa maleses. 2. Antiga barca de correu de l'Albufera de València, que unia i donava servei des del Port de Catarroja, al Palmar i al Perelló, als extrems del llac. 3. Tramvia de vapor que unia el Grau amb València.
1. Llançar amb força (una cosa). 2. Desfer-se (d'alguna cosa que ens destorba). 3. Expulsar (a algú) d'un lloc, despatxar-lo. 4. En pilota valenciana, llançar una moneda enlaire per a decidir la posició dels dos equips. 5. En pilota valenciana, llançar (la pilota) sense botar-la ni colpejar-la. Reballar a les altes (alguna cosa): Tirar-la amb força per l'aire.
1. Aigua aturada, que forma toll o dipòsit. 2. Provisió, quantitat de coses que es tenen en previsió d'haver-les de mester.
Porció de terreny que ix lateralment d'una costera o d'un espadat. 2.
Indòmit, rebel. Especialment, criatura que no vol creure, que contesta, protesta, fa marraneries, té mal geni, etc.
1. Jaqueta de dona, feta de punt de mitja, que no arriba més avall de la cintura i té escot en punta. 2. Becada. Fer una rebeca [Dormida curta]