1. Interj. per a animar o incitar a pujar, a alçar-se o a alçar una cosa feixuga. 2. Importància.
Cadascuna de les taques vermelloses o moradenques que surten a les cames dels qui s'escalfen molt de temps a la vora del foc.
1. Vacil·lar, caminar de manera insegura; fig., vacil·lar en el pensament, en la conducta, etc. 2. Errar a la ventura. 3. Estar ociós.
Vagabund, que s'agrada de trescar d'ací d'allà sense treballar. Agradar més un vagarí que cent rectories (a algú): Ser rodamon i malfaener.
1. Xiquet, xiqueta- 2. Xiquet que ajuda o fa d’aprenent d’un pagès, d’un menestral o d’un pastor. 3. Patge, escuder.
Veixell. Recipient de metall, obra, vidre, fusta o un altre material, de forma variada, destinat a diversos usos.
Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell
1. Pell de bou o de vaca. 2. Pell de la part del bescoll del bou amb què es folren les pilotes que s'usen en pilota valenciana. Pilota de vaqueta: Bola esfèrica formada per huit gallons de pell de bescoll de bou farcits de borra, que fa un diàmetre de 43 mil·límetres i s'usa molt en pilota valenciana. 3. Caragol gros, de closca blanca, molt saborós. 4. Tindre la cara folrada de vaqueta: Tindre cara, tindre barra. 5. Vaqueta de Sant Antoni: Marieta, insecte de l'espècie Coccinella septempunctata
1. Barra relativament prima, usada com a bastó per a ajudar-se a caminar, com a suport d'una bandera, d'un pal·li, etc. 2. Bastó usat com a insígnia d'autoritat, que porten fonamentalment els alcaldes i alguns altres alts càrrecs en les cerimònies solemnes. 3. Antiga mesura de longitud, de valor variable, equivalent en terres valencianes aproximadament a 91 centímetres.
Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro
Expressió usada per a indicar, indignació, enuig, etc., generalment va acompanyada d’altres mots (també es diu vatua d’ell!, vatua déna!, vatua Déu!, vatua l'olla!).
Exclamació que denota sorpresa, indignació, enuig, etc.
1. Tribut imposat sobre el transport de mercaderies. 2. Problema o complicació inesperada, molestia feixuga.
1. Privat d'entrar a l'església i de rebre els sagraments. 2. Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar o pescar. 3. Glotis. Extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (Campaneta del paladar)
1. Teixit de pelfa, amb pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó o altra fibra, i d'aspecte llis, abordonat o mostrejat segons els casos. 2. Pell apelfada. 3. Moradura en l’ull. Fer un ull de vellut: Apallissar. Ull de vellut: Ull ennegrit per un cop.
1. Inspiració, propensió anímica o intel·lectual, capacitat creadora. Estar en (o de) vena: Estar inspirat.
Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen
1. Moviment brusc del cos a causa de la son, d'un sobresalt o d'una altra causa semblant. 2. Girada de peu. Torcement del turmell caminant.
1. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat. 2. Cordeta utilitzada per a lligar
1. Botiga de queviures. Establiment de venda al públic. 2. Negoci de vendre, operació de venda.
Aparell agrícola arrossegat a cavall per a ventar el gra.
1. Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d'un piu, que fa d'eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. 2. Instrument d'espart o de palma amb un mànec usat per a avivar el foc. 3. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques.
1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer. 2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva. 3. Ulleres del cabestre, clucales. 4. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista. 5. Porticó, porteta que clou una finestra.
1 Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou. 2. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal. 3. Batent o fulla de porta, de finestra. 3. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era.
1. Fer fugir (a algú), expulsar-lo. 2. Incitar (un gos) a envestir a algú. 3. Sotmetre a l'acció del vent. 4. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separe el gra de la palla, les volves i altres impureses. 5. Netejar (el gra) sotmetent-lo a l'acció de la ventadora. 6. Brandar (la campana) repetidament invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seua posició. 7. Pegar, donar, clavar.
1. Ventós. On fa sovint vent. 2. Voluble. Que gira fàcilment. Mudable, inconstant. 3. Inflat, orgullós., presumptuós, fanfarró.
1. Flatulència. Gas que es forma dins el ventre i s'expel·leix per l'anus. 2. Gas intestinal expel·lit. 3. Qualitat de ventós o flatulent.
Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere
1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes. 2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouer. 3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre
1. Indica l'exemplar o classe millor, més pur dins la seva espècie, sobretot parlant d'animals o de plantes; aplicat a plantes sol significar la que produeix fruit comestible, en oposició a bord (que es diu de la planta que no produeix fruit o que el produeix no comestible). 2. Verdader a. Conforme a la veritat. Autèntic, real.
1. Branca tendra i flexible. 2. Cops donats amb una branca flexible. 3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop. 4. Núvol que tapa el sol i pren una forma allargada com una franja.
Botella de vidre de boca ampla que es deixa, plena d’aigua, damunt de la tauleta de nit, amb un got de cap per avall al damunt, i que serveix per a beure durant la nit.
1. Planta herbàcia anual (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles suculentes, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques. 2. Home d'edat madura que es relaciona sexualment amb dones molt joves / home que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que persegueix a les joves.
Malaltia de la pell, consistent en que aquesta es posa rasposa i fa picor, i en gratar-se es resol en polsim.
1. Branca o tanyada d'arbre o d'arbust, relativament prima, llisa i neta de fulles, que pot servir per a pegar cops, per a ajudar-se a caminar, etc. 2. Membre genital de l'home i dels altres mamífers mascles. 3. Perxa de forma barrilada, que va entravessada horitzontalment a la cara de proa d'un pal de vaixell i serveix per a portar penjada o aferrada una vela quadra. 4. Costera. Reforç lateral d'una nansa de pescar.
1- Barreta de ferro. 2. Vareta llarga, forta i flexible, de fusta o de metall, que forma l'armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, un corset o un ventall.
1. Brot jove que surt a la part baixa del tronc d’un arbre. 2. Vareta. Bastó curt i prim.
Pegar amb una verga. Donar vergades a la llana d’un matalaf per a estovar-la.
1. Tros de terra de conreu, especialment el que es té arrendat. 2. Pendent de la teulada.
1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler. 2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. 3. Satisfacció. Content, especialment perquè ha aconseguit alguna cosa que desitjava. Orgullós, pagat de si mateix. 4. A vessar: Ple del tot. 5. Cometre un error. 6. Plorar.
1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. 2. ersona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.
1. Tira prima i llarga de roba de lli o de cotó, que es fa servir per lligar, embenar o rivetejar. 2. Ratlla o llista que per la consistència o el color es diferencia d'allò que l'envolta. 3. Filó de mineral de xicotetes dimensions. 4. Corrent d'aigua subterrani i prim. 5. Estar de mala veta: Estar de mal humor. 6. Seguir la veta (a algú): No contrariar-lo en allò que diu o que fa, complaure'l. 7. Tirar de veta: Gastar pròdigament, sense miraments.
1. Menjar. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar. Introduir (menjar, beguda, medicaments) en l'organisme a través de la boca. 3. Escudella de patates, col i altres verdures cuites. 4. Guisat de carn. 5. Sopa de pasta en general, com fideus, canons, estrelleta, etc. 6. Conjunt de coses en general.
1. Que assistix un superior en les seues funcions, que el substituïx en cas d'absència o per delegació. 2. Eclesiàstic que, en una parròquia, està sotmés a l'autoritat del rector. Vicari apostòlic: Prelat que administra un territori encara no erigit en diòcesi. Vicari capitular: Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi quan hi ha una vacant i fins a l'elecció d'un nou bisbe. Vicari general: Prevere que representa la persona del bisbeen l'exercici de la seua jurisdicció.
1. Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient. 2. Estalvis fets paulatinament per a algun fi. Fer vidriola: Arreplegar diners per a un fi determinat.
1. Pa de crosta fina, molla blanca i esponjosa i sabor una mica dolç, que s'elabora amb llet en pols, mantega, sucre i farina de malta. El pa de Viena és un tipus de pa que es produeix segons un mètode desenvolupat a Viena (Àustria) al segle XIX, que va ser portat a Dinamarca per un forner en vaga que estava visitant Viena per aprendre noves tècniques i llavors ho va modificar per fer-ho propi, usant vapor d'aigua en el procés de cocció. 2. Barra de pa.
Multicopista manual senzilla que imprimia full a full, utilitzada durant els anys seixanta i setanta a l'Espanya franquista per confeccionar propaganda clandestina. Era un instrument de reproducció de còpies, compost per una base i un bastidor de fusta al qual se li s'adheria una tela de seda per al filtrat i tamisat de la tinta d'impremta que es s'estenia per mitjà d'un corró. Per la cara interior de la seda es subjectava el clixé i, sota aquest, un full en blanc per rebre la impressió.
Teuladí. Ocell de l'espècie Passer domesticus, d'uns catorze centímetres, de color castany amb zones grises, negres i blanques, els mascles, i grisenques, les femelles, amb el bec fort i un poc encorbat en la punta.
Branca prima, llarga i flexiblede de la vimenera i d'altres espècies de salze del gènere Salix i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
1. Llavor de pebre o de tomàquet o d'altres hortalisses. 2. Veta o porció d'una cosa de color o forma distinta de la resta.
Que s’acosta; que és la primera cosa que ve, de les que s’està parlant.
1. Es diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit. 2. S'usa per a indicar repetició, insistència.
1. Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata. 2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície. 3. Ratlla de color diferent, en la cansalada
Que presenta colors varis i vius. Variat, ple de floritures, d’adornaments.
1. Ventureta. Trompa xicoteta que es fa ballar donant impuls amb els dits a un bastonet que té en la part superior. 2. Persona menuda i que es mou amb molta rapidesa.
1. Dirigir la visual o la punteria. 2. Examinar un document i posar-hi la conformitat. 3. Tindre en vista.
1. Planta lorantàcia [Viscum album], de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida. 2. Matèria apegalosa d'aquesta planta amb la qual s'unten vímens per a caçar pardals. 3.Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
1. Infàmia; acte o paraules infamants. 2. Cosa altament enutjosa; molèstia irritant
Anar tirant, passar la vida amb dificultat, així com es pot.
Remar. Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l'aigua.
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges
1. Que es mou d'ací d'allà per l'aire, portat pel vent. 2. Que va d'un lloc a l'altre, sense fer parada llarga en cap banda, que no para en torreta. 3. Solt, no formant un llibre o un fullet. 4. Veus volanderes: Rumors, diendes.
1. Que vola o que és capaç de volar. 2. Falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents. 3. Banda de tela prisada, arrufada amb tavelles que, solament cosida o clavada per la vora superior, servix d'adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
1. Volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. 2. Ormeig de pescar, consistent en un cordill llarg que acaba en un escandall armat d'alguns hams i que, calat dins la mar, és estirat des d'una barca.
Persona que fa salts, tombarelles i altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.
1. Colp pegat a alguna cosa mentre està en l'aire, abans que toque terra. 2. En diferents esports de pilota, colp que el jugador pega a la pilota amb la mà, la pala o la raqueta, sense esperar que toque terra. Bot i volea:En pilota valenciana, jugada en què es resta la pilota després d'haver tocat en terra, quan tot just comença el bot. De bot i volea: De rebot, impremeditadament. 3. Galtada, bufetada. Colp pegat a la galta amb la palma de la mà.
Cercadits. Panadís superficial estés al voltant de les vores de les ungles.
1. Voltar. Anar d'ací d'allà, passejar-se per un lloc, pegant voltes. 2. Anar, una persona, a posar-se sovint a prop d’algú perquè té interès a relacionar-s’hi. 3. Col·locar un objecte cap per avall. 4. Sonar, les campanes, pegant voltes. 5. Fer sonar (les campanes) pegant-los voltes. 6. Fer volantins o salts acrobàtics. 7. Avinagrar-se, el vi.
1. Desviació del camí dret; camí que no va dret a un lloc; volta, marrada.2. Desviació de la conversa normal; circumloqui, manera indirecta de dir una cosa.
1. Complaença en els delits sensuals. 2. Gran plaer, especialment el que s'experimenta en la satisfacció dels impulsos i desitjos sexuals.
1. Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid; filament, pellofa, etc., diminuts. 2. Borralló de neu. Porció compacta de neu que cau quan neva. 3. Donar més pena que una una volva a l'ull: Molestar, incomodar molt.
Vorera. Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu.
1. Vora viva. Extrem o vora resistent, teixida o cosida de manera que no es pugui desfilar fàcilment. 2. Vora en relleu; part prima que fa regruix, que surt més que la resta d'una superfície. Tocar el voraviu. Quan algú fa o diu alguna cosa que molesta molt perquè fereix l'amor propi del destinatari de les seves paraules o accions.
1. Vora. 2. Part lateral d'un carrer, d'una via pública, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu. 3. Voral. Franja de terreny pla a la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants.
Vaixell de tres pals, amb l'arbre de mitjana tocant al codast i un xic caigut a popa, l'arbre mestre quelcom tombat a proa, i el trinquet molt més inclinat i tocant a la roda de proa; és l'embarcació més grossa de les d'aparell llatí.
Alifac. Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa.
1. Posar el peu (sobre algú o alguna cosa), recolzant-l'hi. 2. Esclafar (una cosa) amb el peu. 3. Fer perdre del tot la força física o moral, el vigor, etc. 4. Deixar (algú) sense saber què dir o respondre, inutilitzar-lo moralment per a fer alguna cosa. 5. Avançar-se (en la difusió d'una notícia) a altres mitjans de comunicació.
Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.
1. Que li agrada xafardejar. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat. Dotor -a. Que li agrada dotorejar. Exercir, algú, la curiositat (en coses que no li importen, en els assumptes dels altres).
1. Operació de netejar i desembarassar un vaixell perquè estigui disposat al combat o a una altra maniobra. 2. valot, desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós.
1. Arruixada. Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar. 2. Reprensió, amonestació severa.
Xafar, esclafar, amb els peus repetidament i fent pressió.
Xafada. Acció o efecte de xafar. Posar els peus damunt d'una cosa, per a caminar o per a sostindre's. 2. Decepció davant d'un fet o d'una cosa que s'esperava i que no ha resultat com es desitjava.
Basca. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat, que dificulta la respiració.
1. Esbargir-se alegrement, passar-s’ho bé. 2. Burlar-se, riure's d'algú o d'alguna cosa. 3. Perdre la raó, embogir. 4. Presumir. Fer ostentació de posseir una qualitat o un mèrit.
1. Divertit, alegre, que produeix gran plaer. 2. Tocat del cap, una mica boig. 3. Presumit -ada. Que fa ostentació de posseir una qualitat o un mèrit.
1. Bacora o figa oberta de dalt a baix i posada a secar al sol. 2. Es diu d’una persona bleda, de poca determinació, figa. 3. Ventositat sonora. Gas intestinal expel·lit.
Corbata llarga i ampla per a abrigar-se el coll, usada per hòmens i dones.
1. Xuplar o absorbir el fum d'un puro o un cigarret. 2. Beure begudes alcohòliques. 3. Menjar o beure, engolir. 4. Beure a morro. 5. Mamar. Xuplar amb la boca (la llet de les mamelles).
Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt de la camisa per a estar per casa