1. Canviar un líquid espès de dipòsit i colar-lo, per separar-ne el pòsit del suc més clar. 2. Afectar profundament l'ànim. 3. Traure (les coses) del lloc on estan per a posar-les en un altre.
1. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients. 2. Fer passar (un líquid) d'un recipient a un altre. 3. Beure (vi) en molta quantitat.
1. Fugir, desaparèixer, deixar de veure's una cosa que hom cerca. 2. Quedar, un animal de caça, darrere dels gossos que l'acacen. 3. Quedar-se el furó dins del cau perquè el conill mort tapa l'eixida.
1. Anar-sen, desaparèixer del lloc on s'estava. S'usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s'en vage "Traspon d'ací". 2. Pondre's, un astre. 3. Superar (un lloc mal transitable, un obstacle).
Acció de posar-se darrera un objecte per amagar-se. A trasposta: Fora del camp visual.
1. Passar, un líquid, molt lentament a través d’una matèria sòlida. 2. Passar la claror a través d'un obstacle. 3. Deixar entreveure (una cosa) per indicis.
1. Caminar, una persona, mentre va remenant coses o fent feina. 2. Traslladar o transportar (un objecte, especialment mobles). 3. Posar trastos (a un instrument de corda).
1. Moble, ferramenta o utensili inservible i sense valor. 2. Persona tinguda per inútil, que molesta. 2. Eines. [arreplegar els trastos: Agafar, algú, les coses que s'ha d'endur en anar-se'n d'un lloc o de la faena]
1. Forat, buit practicat profundament en un cos. 2. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc. 3. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per cop violent, etc.
Foradar. Fer un forat. Fer una obertura que travessa un cos o que s'hi endinsa.
1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar. 2. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa. 3. Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció. 4. Barra o pal que comprimit contra el botó o una altra part de la roda d'un carruatge impedix que esta puga rodar.
1. Creuer de camins o de carrers; cruïlla. 2. Drecera, camí lateral més curt que el camí principal. 3. Barra travessera de les que formen una porta. 4. Acció de travessar, i la seva durada.
1. Tira de drap o cuiro que passa per davall del peu i va fixada pels extrems a les vores inferiors dels pantalons o del botí. 2. Acció de posar un peu encreuat amb la cama d'una altra persona que camina o corre, per fer-la caure. Fer la traveta (a algú): Fer-li la cameta. Acció de posar entrebancs per fer-lo fracassar
1. Sostre adornat amb cassetons. 2. Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable, en oposició al sòl o paviment. 3. Coberta d'un edifici.
1. Raó, fonament lògic; clarícia. Sense trellat ni forrellat:. Sense justificació, sense fonament, sense sentit. 2. Profit, resultat pràctic d'una acció, d'un esforç. Traure trellat (d'una cosa): Traure profit. 3. Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer. 4. Enteresa de caràcter. 5. Ploure amb trellat: Ploure moderadament i de manera contínua. 6. Traure trellat: Aclarir un assumpte, arribar a una conclusió. 7. Traure trellat (d'algú): Aconseguir que faça alguna cosa de profit. 8.
1. Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits, com els que fa una persona o animal per fred, fam, debilitat, por, impressió forta, etc. Tremolar com un cascavell [o una fulla]: Tremolar molt. Tremolar les cassoletes (a algú): Tremolar de por. Tremolar les dents (a algú): Tindre molt de fred o molta por. 2. Percebre's, la veu humana o un altre so, amb ràpides inflexions i canvis d'intensitat.
1. Mesclar una cosa amb una altra o amb altres per suavitzar aquella, per moderar-ne la intensitat, el gust, la calentor o fredor, etc. 2. Donar a un metall, a un cristall, etc., el punt de duresa i elasticitat que necessita per a certs usos. 3. Afinar. Posar d'acord els sons d'un instrument o instruments musicals segons la proporció harmònica.
1. Moderat; allunyat dels dos extrems. 2. En bon estat de vigor i de salut. 3. De bon humor, en bona disposició. 4. Apte, ben dispost per a una acció, per a un càrrec, etc. 5. Posat en una situació dolenta, desagradable. 6. Amanit; conjunt de cosa trempada amb oli, sal, etc.
1. En bon estat de vigor i de salut. 2. De bon humor, en bona disposició. Que, pel seu caràcter franc, és bo de tractar. 3. Bell, esvelt, agraciat. 4. Apte, ben disposat per a una acció o per a un càrrec. 5. Temperat -ada. a.- Suau, ni massa calent ni massa fred. b.- Equilibrat entre un extrem i l'altre.
Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les
1. Porció de cabells que, dividits en tres o més caps o ramals, s'entreteixeixen de manera que cadascun dels caps, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per damunt i per sota. 2. Conjunt de crins, fils, vims o altres peces llargueres, entreteixides a manera d'una trena de cabells. Trena d'alls o de cebes: forc d'alls, de cebes. 3. Conjunt de budells d'un animal entrellaçats per a guisar-se. 4. Peça de pa de dues o tres barretes. 5. Presó.
1. Trau. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop. 2. Plec, doblec. 3. Moments en què comença a manifestar-se (la llum del dia). A trenc d'alba: En el moment que comença a fer-se de dia.
1. Baixada llarga, rosta i pedregosa. 2. En ciclisme es diu d’una pujada molt dreta o d’una etapa d’una cursa ciclista amb continues pujades i davallades que fan que el cos no s’hi acabi d’acostumar.
1. Problema o endevinalla difícil de resoldre. 2. Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura o una imatge determinada.
Conjunt de moltes coses que s’han trencat, o dels bocins d’un objecte que s’ha esmicolat.
1. Que es pot trencar; que es trenca fàcilment. Fer a trossos o a fragments (una cosa). 2. Mosaic fet amb fragments irregulars de taulells, ceràmica, marbre o vidre.
1. Cosa trencada; trenc. 2. Terreny desigual i obert entre muntanyes. 3. Partició de dos camins o vessants. 4. Camí travesser, viarany o carreró que es desvia del camí o carrer principal. 5. Porció de platja o de roca on trenca o arriba l'aigua de la mar o d'un riu.
1. Fer trossos o fragments (una cosa), colpejant-la, pressionant-la, tirant-la a terra, etc. 2. Interrompre la continuïtat (d'alguna cosa). 3. Transgredir o violar (una obligació, una llei o un tracte). 4. Deixar de tindre amistat o relació amb algú. 5. Fracturar (un membre o una part del cos). 6. Contraure una hèrnia. 7. Alterar accidentalment (una cosa sensible). 8. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural. 9. Canviar bruscament de direcció.
1. Corda prima d'espart o de cànem formada a manera de trena. 2. Trena de cabells. 3. Cinta estreta en què els fils que formen el teixit tenen una direcció inclinada.
Persona que intenta aconseguir una millor posició econòmica o laboral amb procediments enganyosos.
Tenir, una peça o una eina, un moviment vibratori anormal.
1. Xafar. Esclafar una cosa amb el peu. 2. Esclafar [el raïm], per a fer-ne eixir el most, posant-hi els peus damunt i movent-los reiteradament. 3. Tractar amb el més gran menyspreu, de manera indigna, ofensiva, humiliant.
1. Anar i vindre les abelles del buc a les plantes que els fornixen l'aliment. 2. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. 3. Ballar amb moviments ràpids i cops de peus i de mans.
1. Cèrcol de ferro sostingut per tres petges, sota el qual es fa foc i a damunt es col·loca l'olla o la paella on s'ha de coure el menjar. 2. Tríode. Suport de tres peus, generalment articulats i sovint plegables o telescòpics, damunt del qual es munten diversos aparells i instruments portàtils.
1. Paviment d’una habitació, d’una casa. 2. Sostre d'una habitació. 3. Terrat per a estendre la roba o assolellar-se. 4. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes. 5. Mescla de pols feta de testos ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment.
1. Trascolar [el vi o l'oli]. 2. Trastornar, pertorbar
Estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments. A tresull: Fent l'ullet
1. Ullerós -osa. Que, a causa de la fatiga, de l'insomni, d'una malaltia o de qualsevol altre motiu, té ulleres. 2. Estràbic -a. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
Objectes de qualitat inferior després de fer-ne una tria.
1. Separat, apartat. 2. Que és molt mirat en el menjar. 3. Pàl·lid, ullerós, demacrat.
Situació personal o familiar d’angoixa i de privacions.
Trifulca. Estat de malestar entre dues persones o en una empresa.
Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla
1. Acció o efecte de trillar o de batre els cereals. 2. Trill constituït per una post rectangular de fusta de dimensions més grans que les normals. 3. Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros.
1. Onomatopeia del cant dels ocells. 2. Rabiar, estar furiós una persona, per alguna causa.
Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos.
1. Tallar carn, o una altra cosa, i fer-ne trossos petits. 2. Capolar, picar. 3. Murmurar, malfamar.
1. Embolic, embull; situació complicada, sia de treball, sia de perill. 2. Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.
1. Triturat, reduït a trossos petitíssims, gairebé a pols. 2. Arròs triturat. 3. Farina grossa però no tant com el segó.
Grup de persones que han quedat d’acord per parlar, o per fer una altra cosa, en un lloc.
Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc.
1. Madeixa. Porció de fil enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat. 2. Nombre de fils contingut en cada faixa de l'ordit. 3. Embolicar la troca: Complicar les coses. 4. Haver-hi ram i troca per aclarir: Haver-hi moltes qüestions o dificultats a resoldre. 5. Cabdellar la troca: Petar la xerrada.
1. Mena de carret amb nou plats o rodes, que es fa passar damunt el camp que ha d'ésser arrossar, després que l'han abeurat d'aigua, per pastar la terra i colgar bé la femada. 2. Persona que té poc trellat. 3. Carret especial per a transportar materials de construcció o de recomposició i el personal de les brigades, en les vies fèrries. 4. Persona que no para, que és molt viva, que no pot estar-se quieta, sobretot referit a xiquets.
1. Baldufa. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. 2. Borratxera. Estat de qui està embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. 3. Torna-li la trompa al xic: S'usa per a posar en relleu la cabuderia d'una persona que reincidix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment.
1. Baldufa cònica i sense clau, que es fa voltar a cops de llendera. 2. Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res. 3. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera. 4. Rutló de batre cereals.
1. Treballar molt i contínuament. 2. Molestar amb conversa insistent, amb precs, amb recomanacions, amb avisos, etc. 3. Entropessar. Topar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle.
1. Entropessó. Acció o efecte d'entropessar. opar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle. 2. Trompada, colp violent.
1. Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una espècie de balcó accessible per una escala. 2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula
1. Deteriorat, fet malbé per l'ús. 2. Arruïnat, empobrit extremadament. 3. Trastornat, boig. 4. En pilota valenciana, que és (un jugador) molt irregular i no sol tindre postors.
1. Deteriorat, fet malbé per l'ús. 2. Arruïnat, empobrit extremadament. 3. Trastornat, boig. 4. En pilota valenciana, que és (un jugador) molt irregular i no sol tindre postors.
1. Obertura practicada a un mur de fortificació o al costat d'un vaixell de guerra, i destinada a deixar passar la boca d'un canó i disparar-lo sense que els artillers que el manegen estiguin exposats al foc de l'enemic. 2. Cadascun dels forats que hi ha a certes taules de billar i als quals poden anar a ficar-se les boles. 3. Munt de pedres que es fa al voltant de la soca d'un garrofer. 4. Cap de trons, home de conducta moralment desarreglada. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard.
1. Moviment ràpid, i sovint durador, d’una cosa que vibra o d’un vehicle que passa per un terreny difícil. 2. Mareig, atordiment, atarantament. 3. Tràfec, agitació.
1. Tronc d'una planta d'horta, especialment de col o lletuga. 2. Beneitot, curt d'enteniment.
1. Aglomeració de persones o de coses que es mouen desordenadament totes alhora. 2. Tribulació, gran pertorbació.
1. Peça de terra, camp de conreu. 2. A trossos i mossos: D'una manera irregular, sense atenció, sense cura. 3. De bon tros: Amb una gran diferència. 4. Tros d'animal (o d'ase): Persona estúpida, rude, intractable. 5. Tros d'home (o de dona): Home (o dona) corpulent, alt i ben plantat o de gran personalitat. 6. Tros de carn batejada: Persona sense coneixement ni caràcter. 7. Tros de pa: Persona bondadosa, de bon caràcter. 8. Tros de collera: Persona ruca i molt bèstia.
1. Embolicar, empaquetar. 2. Ajustar al cos (una peça de vestir) amb cordons o vetes. 3. Arromangar. Fer-se pujar, algú, les mànigues d’una peça de roba, fent-hi doblecs. 4. Posar tibant la trossa (Bolic, fardell).
1. Cop, amb la mà o amb un estri, que rep una persona o la superfície d’una cosa. 2. Recurs enginyós per a fer que una cosa semble el que no és o per a aconseguir més èxit en alguna cosa. 3. Joc de cartes que sol jugar-se entre quatre persones que van dues contra les altres dues, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases (guanyar el truc), matant-se les cartes segons un ordre establert.
1. Porca. Femella del porc destinada a criar. 2. Peça de fusta o de metall, de forma aproximadament trapezial, que, unida per baix a les anses d'una campana, serveix per a sostenir aquesta i fer-li de contrapès en ventar-la.
1. Premsa de vi. Recipient dins del qual es trepitja el raïm i es deixa el most perquè fermente i es transforme en vi. 2. Molí on les olives es reduïxen a pasta per a obtindre oli. 3. Pedra cilíndrica relativament gran que s'usa per a aplanar una superfície. 4. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en les eres per a desgranar les espigues. 5. Peça cilíndrica de pedra que s'usava en els molins per a esclafar les olives.
1. Pica, dipòsit més petit que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes. 2. Pica, recipient on va a parar l'oli que ix de la premsa.
1. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta. 2. Material piroclàstic consolidat.
1. Muntanyeta artificial, generalment de terra o de pedres, amb què els pobles antics cobrien una sepultura. 2. Estructura coberta de teles de dol sobre la qual es col·loca la taüt per a la celebració de les exèquies. 3. Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.
1. Perol o olla xicoteta i amb una sola ansa. 2. El cap d'una persona
Borratxera. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap. 2. Encabotar-se. Obstinar-se en una opinió, una idea o una determinació.
1. Crit prolongat i planyívol d'un llop, d'un gos o d'animals semblants. 2. Crit prolongat i fort arrancat pel dolor.
1. Ufanor. Pompa. Ostentació artificiosa o per vanitat. 2. Gran verdor i frondositat en les plantes, esponera.
1. Que fa ufana, que es glorieja, que fa ostentació d'una cosa. 2. Que es cria exuberant.
1. S’usa quan hi ha una gran quantitat d’una cosa, un gran cansament, una sorpresa, etc. 2. S'usa per a expressar un dolor sobtat.
1. Crit que es fa perquè els animals s’apartin o se’n vagin d’un lloc. 2. S'usa per a expressar la repugnància que produïx a algú una persona o una cosa. 3. interj. de fàstic, de menyspreu, per manifestar desig d'allunyar una cosa o persona. 4. Forat gran d'una bota. 5. Forat per on ix el lleixiu del bugader.
Mena de durícia que creix cap a dins, sobretot en els dits del peus
Cop d'ull. Mirada breu per controlar que les coses vagin bé.
1. Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars. 2. Arc o ull de pont. 3. Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec. 4. Obertura lateral d'una sèquia, per on l'aigua d'aquesta passa a una sequiola. 5. Clot profund per on es precipita l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formant remolí. 6. Lloc on brolla aigua subterrània.
1. Mirar amb insistència, amb atenció. 2. Fixar els ulls en algú o en alguna cosa; adonar-se que hi és, que podria ser o fer tal o tal cosa. 3. Formar, el formatge o el pa, ulls. 4. Traure, les plantes, ulls.
1. Forat o obertura gran. 2. Forat d'entrada d'un cau xicotet.
1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 2. Moneda d'or que pesava una unça i valia setze duros. 3. Porció, pastilla. 4. Donar més faena que una onça de cucs: Causar moltes molèsties.
1. Fer que augmente el volum (d'un cos flexible) omplint-lo amb aire o amb gas. 2. Fer augmentar de volum. 3. Fer-se molt gros. 4. Irritar o molestar molt. 5. Envanir-se. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu de ser notat i lloat. 6. Pegar colps violents. 7. Exagerar. Portar (alguna cosa) més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència o del que és normal.
1. De volum augmentat per l'expansió d'un gas, líquid, etc., situat a l'interior. 2. Envanit; ple de vanitat. 3. Enfadat. 4. Es diu del gra de cereal que s'ha desorganitzat per evaporació brusca del seu contingut per mitjà de la calfor.
Substància medicinal de consistència tova, amb propietats curatives o calmants, constituïda per una barreja de greixos i un o més productes actius, destinada a ser estesa damunt la pell amb una finalitat terapèutica.
És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar.