1. Penó; insígnia consistent en un tros de tela rectangular que penja d'una barra horitzontal suspesa d'una asta mitjançant cordons. 2. Pèntol. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir. 3. Persona malforjada. 4. Persona eixelebrada i de mala conducta moral.
Prunyó. Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d'ardència i picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.
1. Deixant-se anar a un costat i a l'altre, sense gens de gràcia. 2. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera.
1. Acció de penjar. 2. Paraula o frase ofensiva. 3. Cosa que s'imputa a algú.
1. Conjunt de flors o de fruits que pengen junts i formen un pom o un raïm. 2. Cosa, especialment joia, que penja. 3. Tros de teixit, especialment cutani, que penja durant una operació quirúrgica o a causa d'un traumatisme. 4. Persona de vida dissoluta, especialment aplicat a una dona. 5. Genitals masculins. 6. Flocada. Conjunt de fils o cordons que pengen com a adorn de la vora d'un vestit, d'una cortina o d'un coixí. 7. Mal vestit.
Carxofera. Planta herbàcia perenne (Cynara scolymus), molt semblant al card, de flors tubuloses de color blau violaci i capítols comestibles.
Idea de fer tal o tal cosa. Allò que acudix al pensament, idea que ve de fer una cosa.
1. Persona que es dedica a pentinar i arreglar els cabells. 2. Cos de tela lleugera amb què algú es cobrix els muscles quan es pentina. 3. Tocador. Moble en forma de taula amb calaixos i espill per a pentinar-se i arreglar-se.
1. Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar. 2. Cingle. Paret de roca que forma precipici, en el cim o en el pendent d'una muntanya.
1. Cosa que es deixa com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació. 2. Persona roín, intractable, exigent. 3. En sentit figurat vol dir “xiquet entremaliat o persona espavilada o deshonrada. 4. En certs jocs, castic imposat a qui falla o comet un determinat error. Qui arribe l'últim pagarà penyora.
1. Cotxe municipal que arreplega debades els cadàvers de persones sense recursos econòmics per a dur-los al cementeri. 2. Nina de drap. 3. Prostituta. Persona que exercix la prostitució, que s'avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners.
1. Tel escatós que es forma sota la llengua de certes aus, sobretot de les gallines, per acumulació de mucositats, i que constitueix una malaltia contagiosa. 2 Cadarn de les vies respiratòries; constipat fort de pits o de gargamella. 3. Llavor d'alguns fruits, com el meló de tot l'any, el meló d'Alger.
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a què se sotmet la llana, és a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.
Vomitar. Traure convulsivament per la boca (especialment el contingut de l'estómac).
1. Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, usat en la confecció de roba interior. 2. Conéixer el percal: Estar ben assabentat d'algun assumpte o conéixer molt bé algú. 3. Més ample que una percal: Es diu d'una persona de poc seny.
Acció de percudir. 1. Colpejar, pegar colps repetits. 2. Xocar contra alguna cosa.
Perdut -uda. Que no té (una persona) principis morals, que té vicis que el dominen i el fan anar malament, que és esclava de les seues males inclinacions.
1. Que són (la terra, un arbre) improductius, que estan abandonats. 2. Terreny improductiu, que no és bo per a conrear. 3. Que no té (una persona) principis morals, que és esclava de les seues males inclinacions.
1. Fruit comestible del perelloner, semblant a una pera, però molt menut, globós i de pell d'un color terrós. 2.Trosset de fusta que hi ha a la part de dalt de la trompa per a agafar-la. 3. Mal a la pell, que queda vermella i botida, a causa del fred.
1. Interruptor de la llum penjat al capçal del llit. 2. Manoll de pèls que es deixen créixer a la punta de la barba. 3. Bombeta. Globus de vidre, on s'ha fet el buit, en l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic que, quan hi circula el corrent elèctric, es posa incandescent i fa llum. 4. Utensili emprat en la lavativa, on es posa una preparació líquida que s'introduïx en l'intestí gros, a través de l'esfínter anal, amb finalitats laxants, terapèutiques o diagnòstiques.
És un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia. Feta dins d'una cassola ceràmica, és una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli.
1. Allò que pareix perfecte o molt excel·lent en el seu gènere. De perles: Molt bé, extremadament encertat o adequat. 2. Persona que destaca pels seus pocs mèrits o escasses qualitats. 3. Frase o expressió que denota ignorància o poca categoria. 4. Fer perla: Faltar en alguna cosa, no aconseguir allò que algú es proposa.
Classe de pentinat que, amb l'aplicació de productes cosmètics, permet que els cabells es mantinguen rulls durant bastant de temps.
Pegar pernades, camejar. Caminar, generalment amb la finalitat de fer exercici.
1. Recipient d'obra o de metall, de forma aproximadament hemisfèrica, generalment amb dos anses i tapadora, que s'utilitza per a guisar o calfar líquids. 2. Cap. Part superior del cos humà i anterior o superior de molts animals, on es troben els principals centres nerviosos i òrgans dels sentits. Estar tocat del perol: Estar trastornat, boig. 3. Emportar-se perol: Eixir enganyat o en mala situació. 4. Portar (o aguantar) el perol: Haver de suportar llargues visites o conversacions.
1. Perol gran, caldera. 2. Cap. Anar-se-li'n la perola: Perdre l'enteniment.
1. Allò que es cou d'una vegada en un perol o una perola. 2. Barreja de menjar, cuit en un perol, que es dona als porcs o a l'aviram.
Ninot, figura d'home grotesca. Perot de mitjan quaresma: figura d'home que es posa a la finestra o balcó al matí del dimecres central de la quaresma, i que és el divertiment de la xicalla.
1. Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca quan no pots traure alguna penya. 2. Penis. 3. Persona roïna.
Perpal menut. Barra sòlida, de ferro o de fusta, usada per a fer palanca.
1. Correspondre, alguna cosa, a algú en un repartiment, en una herència. 2. Tocar, correspondre o pertànyer a algú, l'execució d'una cosa.
1. Pal llarg i estret utilitzat per conduir una barca. 2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba. 3. Barra col·locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro. 4. Persona alta i prima. 5. Modalitat del joc de pilota de carrer en la qual s'ha de passar la ferida per dalt d'un senyal o d'una branqueta situada en la paret abans de col·locar la pilota en el dau. 6. En pilota valenciana, senyal de la paret que marca l'altura per on s'ha de passar la pilota.
Disgust que se sent per alguna cosa, especialment per haver actuat malament.
1. Unitat monetària espanyola anterior a l'adopció de l'euro (1868-2002), dividida en 100 cèntims. [abreviatura pta.].
1. Cosquerelles. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll. 2. Buscar les cosquerelles (a algú): Provocar-lo. 3. Fer cosquerelles (a algú, alguna cosa): Excitar-li el desig o la curiositat. 4. Fer cosquerelles la panxa (a algú): Sentir sensació de gana de menjar. 5. Tindre males cosquerelles: Tindre, algú, mal caràcter.
1. Capsa o estoig destinat a portar-hi cigars, cigarretes o tabac. 2. Botella de butxaca de forma aplatada que servix generalment per a dur begudes alcohòliques. 3. Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar. Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.
1. Gos de casta menuda. 2. Petejador -a. Que es tira pets (una persona o un animal) amb freqüència.
1. Fer un soroll sec una cosa en topar amb una altra, en trencar-se, etc. 2. Rompre's, trencar-se per excés de pressió o de tensió. 3. Morir, deixar d'existir. 4. En pilota valenciana, esclafir, la pilota, contra el guant. 5. Embriagar-se. Xerrada. Fer petar la xarrada: Conversar, entretindre's raonant.
Fer una sèrie de sorolls secs (Una cosa que es trenca, que es crema, etc.).
1. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró. 2. Recipient de vidre, de forma de porró, però més petit, dins el qual cap un quart de litre.
Correspon aproximadament a la llargària del peu humà [aprox. 26 cm]
1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
Peça de pedra o de terrissa, més gran que de grossària manual, que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per a rentar, amerar, banyar-s'hi, abeurar animals, etc. Pica de rentar, pica d'escurar, pica de porc, pica de font, pica en el molí d'oli i pica d'aigua beneita, o pica beneitera.
Disputa, contesa, renyina, normalment de poca importància.
Ferida xicoteta que surt, de manera espontània, a la pell o que ve de la picada d’un insecte
Picamatalafs. Utensili pla i redó amb mànec, fet de vimen trenat, usat per a espolsar o picar estores i matalafs.
1. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar. Brut com un picaportes: Comparació per expresar la bruticia. Estar pelat com un picaportes: Ser molt pobre. 2. Captaire, persona que va demanant caritat de porta en porta.
1. Esquella xicoteta que es penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou). 2. Cada un dels cascavells o les campanetes que es posen als guarniments dels cavalls o dels muls. 3. Alegre. Ser alegre com un picarol. 4. Facilitat de paraula, loquacitat. Menejar el piquerol o Tindre bon picarol: Parlar, xarrar molt.
1. Embriac. 2. Enfadat. Més picat que una rella: Molt enfadat o molt embriagat. 3. Carn i altres substàncies picades que formen una salsa.
Cosquerelles. Pessigolles. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
1. Cop donat amb el bec. 2. Quantitat important, però indeterminada, de diners.
1. Esquella petita que porten les ovelles i cabres manses. 2. Martell utilitzat pels obrers de vila, amb punta en un dels extrems de la cabota i tall horitzontal en l'altre. 3. Martell utilitzat pels pedrapiquers que té punta en un dels extrems de la cabota i en l'altre una superfície plana. 4. Magall. Ferramenta per a cavar la terra consistent en una aixada proveïda d'escarpell.
Persona de classe baixa, que té pocs recursos econòmics i viu pobrament, Demanant humilment i amb insistència (una almoina, un favor o una gràcia).
Demanar humilment i amb insistència (una almoina, un favor o una gràcia).
1. Cop en fals, errada, cosa desencertada. Espifiar-la: Cometre un error. Fallar el cop. Fer pífia: Sortir malament, tenir un mal resultat. 2. Picardia, engany en el joc. 3. Malmetre's, anar-se'n a mal viatge. Anar-se'n a la pífia [una cosa]: Fer-se malbé. Engegar [o Enviar] a la pífia: Enviar algú a mal viatge, engegar-lo iradament.
Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables. Pigota borda [Varicel·la]: Varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals. A la vellea, pigota: Fer alguna cosa inusual per la seva avançada edat.
1. Element arquitectònic semblant al pilar però de secció quadrada o rectangular, sovint adossat a una paret. 2. Massís d'obra de secció rectangular que es posa de tant en tant en una balustrada o una barana.
Emplastre confortant fet amb herbes o argila, normalment per a donar calor i alleugerar als dolors.
1. Muntó de coses en desorde. A pilots:. En abundància. 2. Massa compacta de matèria amassada formant com una bola. Bon pilot, bon farinot: S'usa per a criticar les coses fetes amb poca cura.
Pilota llançada en les partides de carrer a les teulades o balcons i que no cau de bell nou a terra
1. Medicament preparat en forma de bolleta, a vegades recoberta d'una capa de color. 2. Tímbola, porció de líquid que es beu d'una vegada. 3. Cop donat per agredir. 4. Joc infantil en què un jugador s'acatxa i els altres boten per damunt de la seua esquena. 5. Daurar la píndola: Presentar una cosa desagradable de manera que parega agradable.
1. Ramulla de pi. 2. Fullaraca i branquetes de pi per a cremar en els forns.
1. Instrument que consisteix en una làmina de metall, fusta, os, vori o altra matèria dura, proveïda de dents o pues paral·leles i més o menys espesses, que serveix per a desembullar i ordenar els cabells. 2. Làmina de metall, de vori, de conxa, etc., semblant a la pinta de pentinar, però de forma arquejada, que serveix per a subjectar els cabells de les dones o per adornar-los. 3. Eina amb què els forners adornen el pa per damunt. 4. Persona roín. 5. Aspecte, forma externa. Manera com els altre
1. Pintor de poca habilitat. 2. Persona vanitosa, especialment presumida en el vestir.
1. Que fa ostentació de valentia; que tracta d'imposar-se per la seva anomenada de valent, infonent por. 2. Presumit, que pretén d'ésser o semblar el millor. 3. Ració xicoteta de menjar que se servix com a aperitiu sobre una llesca de pa, generalment travessada amb un furgadents.
1. Persona roín. Ser del pinyol amarg: No ser, algú, de fiar. 2. Ser del pinyol dins: Ser, algú, brau. 3. Ser del pinyol dolç: Ser, algú, agradable o ben plantat. O també: Ser, una cosa, de gran qualitat. 4. Un bon pinyol m. Molts diners.
1. Molinada. Pinyol trinxat de l’oliva després de premsar-la. 2. Subproducte alimentós obtingut a partir del residu pastós de l'oliva premsada, de poc valor nutricional, que se subministra amb el pinso als remugants adults i aporta fibra. 3. P resència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.
1. Fumar amb pipa. 2. Xuplar (una pipa, un puro o un cigarret). 3. Menjar amb voracitat, engolir. 4. Embriagar. Posar en estat d'embriaguesa. Anar pipat: Anar, algú, embriac. 5. No pipar-ne una: No assabentar-se de res. 6. Pipar-se-les: Anar-se'n d'amagat o fugint d'alguna responsabilitat o d'algun perill.
1. Aplec de cabells a manera de coca o castanya, que les dones porten lligat damunt el cap. Estar-ne fins al pirri: Estar-ne fart de suportar algú 2. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
Lladre (col·loquial). Persona que pren d'amagat o amb engany o contra la voluntat de l'amo d'allò que es pren.
1. Furtar, robar. Prendre d'amagat o amb engany o contra la voluntat de l'amo d'allò que es pren. Can Pispa: Lloc on roben en el preu 2. Veure de lluny o amb astúcia; guipar.
1. Ració de menjar que es dona en els establiments de beneficència. 2. Menjar, cada un dels àpats que es donen en una menjada. Fer la pitança: Fer el dinar.
1. Pegat confortatiu. 2. Postura, falagueria, gest fingit o exagerat. 3. Borratxera, Agafar una bona pítima. 4. Embriac. Estar pítima.
Peu forcat [dividit en dos parts com una forca], pota de bou, de porc, de cabra.
Ben plantat, que té i manifesta molta vitalitat (física o intel·lectual).
Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Corretja que passa per davant els pits d'una bístia per impedir que el bast o la sella es facin enrere. 2. Pitrera. Part anterior del pit, especialment la sina. Peça de l'armadura que cobria el pit.
1. La part anterior dels pits, especialment les mamelles. 2. Bossa o espai comprès entre els pits i la peça de roba que els cobreix. 3. La part anterior de la camisa o d'una altra peça, que cobreix els pits.
1. Recipient de terrissa, vidre, etc., sense peu i amb una ansa, per a contindre líquids, beure, etc. 2. Gerro per a posar-hi flors.
Botija. Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure.
1. Peça xicoteta ixent que servix per a encaixar en un buit, moure un ressort o fer de suport a un cos giratori. 2. Extrem de l'eix de les rodes del rellotge. 3. eça de metall o de fusta que passa per dins una anella o altre encaix per tancar o subjectar una porta, una tapadora, etc. 4. Penis. Membre viril. Dels pecats del piu, el Nostre Senyor se'n riu. 5. Joc infantil en què un dels jugadors, designat per la sort, ha d'acaçar els altres. 6. Piulet. Crit del pollet o de l'au que piula.
1. Mineta. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén. 2. Veu aguda i molesta. 3. Xiqueta molt viva i entremaliada.
1. So agut i estrident de la veu. 2. So que surt de la boca d’una persona quan xiula
Picantó. Persona ociosa, que va i ve molt sense fer feina.
1. Orina que s'expel·lix d'una vegada. 2. Rastre que deixa aquesta orina. 3. Pluja breu i poc intensa.
Picantó. Persona ociosa, que va i ve molt sense fer feina.
1. Libèl·lula. Insecte arquípter del gènere Calopterix, de cos molt prim i llarguer, de colors lluents i variats, amb quatre ales llargues i estretes, de larves aquàtiques i que vola prop de l'aigua i que habita per les sèquies. 2. Molt presumit, sobretot en el vestir. 3. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d’aquestes ciutats.