1. Pitxer. Recipient de terra cuita, de vidre, de metall o de plàstic, relativament fondo, amb una ansa a un costat i un broc a l'altre, que servix per a contindre i mesurar aigua o un altre líquid, o per a posar flors. 2. Cullera metàl·lica amb un mànec llarg perpendicular que s'utilitza per a manipular gelat
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l'oli o el vinagre d'amanir, l'oli d'untar màquines, etc.
Vas de llauna, de poca alçada, que es posa sota el setrill per a recollir l'oli que se n'escorre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre.
1. Part anterior del pit; la cavitat que forma entre la carn i la camisa o altra peça de vestit. 2. Matriu de la dona i de les femelles dels mamífers. 3. Donar de si:. Fer-se, una cosa, més ampla o més llarga. 4. Fora de si: Que no té control sobre ell mateix, molt alterat. 5. Tindre per a si: Considerar. 6. Tornar en si: Tornar a l'estat anterior d'ús dels sentits, després d'un desmai.
1. Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%), sucre en pols i essència (60%), que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc. 2. Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.
1. Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. 2. Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.. 3. Recipient amb tap proveït d'una vàlvula la qual, quan s'acciona, deixa eixir l'aigua carbònica que hi està continguda a pressió. 4. Aigua carbònica artificial, especialment la que està continguda o preparada en sifons.
Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
1. Peça de vestir interior que es duia davall de la falda per tal de donar volum i abrigar. 2. Home fluix de caràcter. 3. Marit que es deixa governar per la dona.
1. Tros de fusta curt i gruixut. 2.- Crit per a aturar les bísties cavallines, o fer-les girar a la dreta
La sipela es el nom vulgar i rústic de la "erisipela", per afèresi. Malaltia aguda febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell i de les membranes mucoses
Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.
1. Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles. 2.- Suport per a col·locar-hi gots o botelles i no embrutar la taula
1. Clot profund a la terra. 2. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals. 3. Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, etc.
Recipient de llanda, amb un mànec llarg vertical, que servix per a traure aigua, oli d'una gerra.
Farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut; és producte típic de les Balears i que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià.
1. Moviment sobtat de l’ànim, que es produïx de colp, d'improvís. 2. Cosa feta sobtadament, sense pensar.
1. Esclop. Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc. 2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro. 3. Esclopet de segador. 3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar. 4. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir. 5. En els països àrabs, mercat.
1. Rabassa. Part inferior del tronc, que resta a terra amb les arrels quan es talla l’arbre. 2. Tronc de l'arbre. 3. Persona o persones més vella d'una família, d'una estirp. 4. La part més baixa, de forma cilíndrica, del paller o garbera. 5. L'extrem oposat a la punta d'una agulla canyissera. 6. Persona curta d'enteniment.
1. Cremat superficialment. 2. Rajola ordinària de fang per a cobrir l'entabacat o espai entre les bigues del sostre. 3. Mig embriac. 4. Dibuixos grabats en foc sobre fusta. 5. Porció inferior de l'arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però mengívol. 6. Enfadat, enutjat.
Senyal de cosa cremada superficialment. Fer [una cosa] pudor de socarrim: Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.
Socarrar; especialment, socarrar el pèl o el plomissol d'un animal abans de coure'l.
Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada en llenguatge específic "buit popliti"
Conjunt de trossets de verdura (alls, ceba, julivert, etc.) que se sofregeixen per a servir de salsa o condiment a un guisat.
1. Quantitat de fruit caigut al peu d'un arbre després d'una forta ventada o d'una sacsada. 2. Part de terreny baix, de terra grossa, que conté depòsits de materials procedents del pas de l'aigua. 3. Solatge. Matèria que un líquid porta en suspensió i queda depositada per sedimentació en el fons del recipient que el conté.
Fonaments. Estructura soterrada que servix per a transmetre al terreny el pes de les construccions.
1. Cobrir parcialment (un cos) amb un altre. 2. Seguir-se, dos o més situacions o elements, encavalcant-se parcialment.
Dissimulat; que obra de manera mig amagada o enganyosa.
1. Substància que es diposita al fons d’un recipient per sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió. 2. Residus de menjar que queden al sòl de l'olla o de la cassola. 3. Residus de gra o de fruits que queden al sòl de la sitja o graner, del sac, etc. 4. Quantitat de gra o de fruits que el senyor feudal es reservava com a tribut damunt la collita. 5. Reminiscències o residus de cosa moral o sentimental.
1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. 2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol. 3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.
1. Solejada. Insolació, claror i ardor directa del sol. 2. Acció d'assolellar o assolellar-se, exposar alguna cosa als raigs del sol. 3. Insolació. Malestar o malaltia causada per una exposició excessiva als rajos del sol i que en grau avançat pot causar una gran febra, cefalàlgia, vertígens, deliris i fins i tot el coma.
1. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra. 2. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo
Coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció. Posar en solfa (a algú): a.- Sotmetre'l a la conducta que es considera correcta. b.-Malparlar-ne, fer-ne comentaris jocosos. c.- Preparar-la, disposar-la.
1. Brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta. 2. Part d’un aliment que no s’aprofita. 3. Lloc tancat per als porcs, porcells i truges. 4. Solatge, cul que queda d’un líquid en un recipient. 5. Residus de gra i polseguera que queden damunt de l'era després de ventar. 6. Fulles despreses de la llenya abans de ficar-la dins del forn. 7. Lloc brut i pudent.
1. Enderroc; caiguda de paret, de terra, d'un edifici. 2. Derrota, fracàs, crisi.
1. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc. 2. Refer amb l'agulla el teixit d'una tela foradada o esclarida, imitant el teixit original. 3. Coure amb poc de suc i a foc lent fins que l'aliment quede ben cuit. 4. Torrar-se un menjar fins que no li quede suc. 5. Consumir, gastar, fer malbé. 6. Extenuar-se, demacrar-se.
1. Acció de soltar, de posar en llibertat. 2. Acció d'absoldre, de deslligar d'una culpa, d'una obligació. 3. Acció i efecte de resoldre, de desfer una dificultat, d'aclarir un problema. 4. Acció de resoldre, de decidir. 5. Adaptació a la raó, al seny, a la manera com cal fer les coses. 6. Fet de soltar els coloms per a veure quin s'emporta la femella.
Atent a servir o a complaure; delerós de fer coses útils
1. Femella de l'ase, que s'explota com a reproductora i com a animal de bast.. 2. Dona grossera o molt curta d'enteniment.
1. A partir del segle XVI i fins al 1716 milícia ciutadana organitzada per a col·laborar en la seguretat en els pobles. 2. Toc de campanes per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble a fi d'organitzar la defensa o la persecució de bandits
Persona fantasiosa, visionària o que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.
Somort -a. 1- Defallit, mancat de vitalitat, de força. 2. Que és (un dolor) poc viu però continu.
Dolor poc viu o molèstia lleu però persistent i desagradable; dolor somort: el mal de queixal que molesta un poc, sense ser molt agut.
1. Persona lenta, indolent, que no té vivacitat, que no reacciona amb rapidesa als estímuls exteriors. 2. Mancat de vivesa i de gràcia. 3. Que té picardia i dissimula molt bé fent-se el desentés.
1. Haver sentit a parlar d’una cosa, però no conèixer-la bé. 2. Despertar, una cosa o una persona, un record en algú.
1. Mancat de vivor, d'activitat, de gràcia. 2. Peix de l'espècie Ammodytes cicerellus, molt prim i llarguer a manera de fideus gruixuts, de color blanquinós o blavenc, que es menja sencer o se'n fan truites
1. Acció de sopar, especialment si és abundant. 2. Menja dolça feta amb llet, corfa de llima, ous, sucre, canella i bescuit. 3. Gran quantitat de sopes.
Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou
Esclopet de segador. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç
1. Xafarder. Que conversa més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc. 2 Dotor. Que exerceix, algú, la curiositat (en coses que no li importen, en els assumptes dels altres).
1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament. 2. Irònic i dissimulat malèvolament
1. Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. 2. Fer soroll, deixar-se sentir el so. 3. Inquietar, deixondir, fer perdre la son, la calma, la indiferència.
1. Part ventral i més saborosa de la tonyina. 2. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapès
1. Molt espès. 2. Serrada. Conjunt d’ocells [generalment de perdius]
Regar o humitejar accidentalment (un bancal) l'aigua que passa del bancal contigu que s'està regant, o la del rec.
1. Que és de naturalesa tancada, eixuta i poc tractable. 2. Que revela aquest caràcter.
1. Pas sense porta entre dues estances d’una casa. 2. Brollador d'aigua.
Acció tendent a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans
Moviment o commoció brusca del cos produïda per alguna sensació sobtada, per una impressió de por o d'esglai.
1. Estovar, fer tornar blan o tou. 2. Tractar amb massa blanor o mirament i amb molta dedicació.
Petit espai format sobre el buit d'una escala, d'un cel-ras o d'un sostre
1. Bossa que a vegades forma la carn davall de la barba entre el mentó i el coll. 2. Part del cap compresa entre el mentó i el coll.
1. Vestidura talar, amb mànegues o sense, embotonada davant generalment fins als peus, i que és distintiva dels eclesiàstics. 2. La tela de baix de certes peces de roba de llit, com vànoves, matalassos, coixins, etc. 3. Mola inferior, fixa d'un molí. 4. Es diu de cada una de les teules que formen part de la canalera.
Dipositar sota terra un cos d'home o d'animal, sobretot un cos mort
Vetllar, observar amb cautela o d'amagat les accions o els moviments [d'algú o d'alguna cosa]
1. Fons d'una sàrria, d'un sac o d'un altre recipient semblant. 2. Postissada que va penjada amb cadenes sota el fusell del carro i que serveix per a transportar-hi coses i per anar-hi els qui viatgen amb aquell vehicle
1. Tractar, impregnar, combinar, amb sofre. 2. Irritar molt, encolerir.
1. Part exterior de la corfa d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impregnat de suberina, la qual li conferix impermeabilitat, que protegix els troncs, les branques i les arrels grosses. 2. Peça o tros del dit teixit, especialment el que serveix per a mantenir en surada els ormeigs de pescar. 2. Cor o mascle de la panolla de blat de moro. 3. Molt insensible o molt curt d'enteniment.
o SUTJA: Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum
1. Astràgal. Os del peu, situat en el tars, molt prop de la cama. 2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. 3. Joc popular infantil en el qual s'utilitza com a dau un os de corder o de porc amb quatre cares. 4. Os de corder o de porc amb quatre cares usat en este joc.
1. Tambor. Instrument de percussió que consistix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica les bases de la qual són dos pells tibants. 2. Persona xarradora, cridanera i sorollosa. Fer el cap com un tabal (a algú): Atordir-lo, atabalar-lo. 3. Persona curta d'enteniment, tabalot. 4. Amb tabal i dolçaina: Amb molta publicitat. 5. Traure a so de tabal (a algú): Expulsar-lo a crits.
1. Cop de tabal; tocada de tabal. 2. Colp violent, trompada donat amb una caiguda. 3. Cops violents, baralla.
1. Tocar el tabal. 2. Fer soroll repetit semblant al del tabal, sia amb els dits damunt una taula, sia amb un altre instrument. 3. Moure soroll cridant o pegant colps.
Tabal xicotet que se sona en les festes populars i sol acompanyar la dolçaina.
1. Tararot. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Abadeget, bacallaret. Peix (Micromesistius poutassou) de cos allargat i no molt gran, amb tres aletes dorsals i dos aletes anals, de color gris blavós el dors i blanc els flancs i el ventre.
1. Cistelleta menuda per a tenir coses de cosir. 2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors… 3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.
Abric curt que cobria des del coll fins més avall de la cintura i que se sol dur per mig abrigar quan no fa gaire fred.
1. Molèstia produïda per una cosa repetitiva i pesada. 2. Persona xarradora i molesta.
1. Acció de divertir-se sorollosament. 2. Persona avalotada i de poc trellat
1. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 2. Curt de trellat [de seny], groller, descortés
Plat propi del temps pasqual, elaborat amb budells de xot fets a trossos, guisats amb espícies.
Dotorejar. Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.
Dotor. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.
1. Rabasta. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia. 2. Presumpció, vanitat. 3. Persona vanitosa