1. Venedor-a de safrà. 2. Persona que se'n va furtivament de la casa paterna. També es diu de l'lumne que fa safrà, que fa fugina. 3. Persona poc responsable, una mica estúpida.
Saforejar. Remenar grosserament. Manyuclar, empastrar sobretot un menjar.
1. Xiquet d'edat de deu a quinze anys aproximadament. 2. Xiquet que fa de mosso d'un pastor. 3. Servidor de diligència o cotxe públic.
1. Greix d'un animal, especialment del porc i de les gallines. 2 Epipló. Replec del peritoneu que va d'una víscera abdominal a una altra, unint-les, i que conté teixit adipós i vasos sanguinis i limfàtics.
1. Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada amb una obertura lateral en alguns models, que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 2. ela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
Popularment coneguda com Herba d’olives. Planta herbàcia aromàtica [Satureja hortensis], de fulles estretament lanceolades i de flors lila o rosades, usada en medicina, per a adobar olives i com a condiment)
Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya
1. Acció o efecte d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix. 2. Carn, peix o altre aliment adobat amb sal.
Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc
Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de conservar-los. És mot usat per adobar les olives.
1. Salabrós. Que conté sal. Que té gust de sal. 2. Capa de sal produïda per evaporació de l'aigua salada. 3. Efloresrència salina. 4. Descrostament que es produïx en una paret lluïda d'algeps a causa del vent que bufa des de la mar.
Salpassa. Ritual cristià en que el rector o els vicaris visiten les cases per beneir-les amb aigua i sal durant el temps pasqual.
1. Adobar (vianda) amb sal i pebre. 2. Posar gràcia, enginy o agudesa a una cosa.
1. Insecte herbívor de cos massís, cap gros i ulls prominents, de color terrós rogenc, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d'hàbits migratoris, que forma a vegades núvols que destruïxen la vegetació dels llocs per on passa. 2. Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional. 3. Persona insignificant, menyspreable.
1. Colp fort pegat amb la mà o altre objecte pla. 2. Gran quantitat.
Persona o animal gran, que té una grandària superior a l'habitual. 2. Astut i reservat, difícil d'enganyar.
1. Peix ciprinodontiforme [Valencia hispanica], de cos comprimit i molt menut, de color marró verdós, amb escates grans, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, que habita en les aigües salobroses o dolces pròximes a la mar. 2. Terròs, persona estúpida.
1. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat. 2. Embolic. Situació complicada o qüestió difícil de resoldre. 3. Aldarull. Confusió, rebombori.
1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat. 2. Devorar, menjar. 3. Retindre; aturar. 4. Encarar-se a algú per retraure greuges. 5. Robar, furtar, Prendre ràpidament.
1. Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que es fixa al bast de l'animal, i que s'utilitza per a transportar garbes d'herba, de palla, o altres càrregues similars. 2. Corda d'una certa grossària, generalment d'espart. 3. Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega a la bèstia o al carro.
Rancallós -osa. Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats i camina amb dificultat.
1. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens. 2. Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.
1. Plorar fent sanglots, es a dir, sospirs intenssos i convulsos, quasi incontrolables. 2. Tenir sanglot. Contracció espasmòdica del diafragma que es va repetint a intervals regulars, produïx una respiració interrompuda i violenta, i va acompanyada d'un soroll característic. 3. Fer, un líquid, sorolls semblants a xanglots quan fa bambolles.
Balancejar, moure's repetidament d'un costat a l'altre.
1. Anèl·lid hirudini pertanyent a diverses famílies, que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang. 2. Anèl·lid (Hirudo medicinalis) de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament s'utilitzava molt en medicina per a practicar sagnies. 3. Broll de sang produït a una bístia per la picada d'un insecte. 4. Persona que viu o que s'enriquix a costa d'un altre, esgotant els seus recursos.
1. Cosa que exhaurix, negoci o altre assumpte que absorbix grans cabals. 2. Portell o excavació que es fa per a desaiguar un depòsit o prendre aigua d'un corrent.
Molinada. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli.
1. Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. 2. Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit. 3. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. 4. Ocasió o temps en què passa una cosa. Passar-se'n la saó (a algú): Passar-li el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l'oportunitat de casar-se.
Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes
Barreja consistent en una mescla de pedres, grava i arena, total o parcialment matxucats i sense garbellar.
1. Bossa de tela amb una veta per a tancar-la per a dur l’esmorzar o el recapte. 2. Sac de paper que protegix el raïm quan encara es troba en el cep.
Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.
Renou, desordre acompanyat de crits o soroll, generalment de brega.
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià. Era una peça que es col·locava directament sobre la carn
Garbell per a porgar terra, sorra o grans. Es deu de compassar un moviment rítmic quan es garbella
1. Reunió de persones que es diverteixen ballant. 2. Situació conflictiva, amb crits, amb baralles. Armar un sarau: Fer escàndol
1. Palmípeda de l'espècie [Anas crecca], d'uns 35 centímetres, amb la cua curta i el bec gros i ample, característica de les marjals i arrossars. 2. Persona poc de fiar. 3. Persona menuda i poc agraciada.
1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores [Maestrat, Llucena]
Solsir. Arreglar (una peça de roba foradada o esclarida) refent amb l'agulla el teixit.
Recipient molt gran, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascun dels seus extrems i que es posa damunt del llom d'una bèstia per a transportar càrregues diverses
1. Sària usada principalment per al transport del carbó que es col·loca en el llom d'una bèstia. 2. Sària xicoteta que els hòmens es pengen als muscles per a portar alguna cosa. 3. Morrió d'espart que s'usa per a donar menjar als animal
1. Branca llarga i prima d'un cep o d'una parra. 2. Branca llarga i prima d'altres plantes.
1. Cistella menuda d'espart, amb tapadora, usada per a portar quemenjar. 2. Bossa que usen els caçadors per a portar la caça. 3. Persona irresponsable o inconscient
1. Grapa d'animal que esgarrapa. Part de les extremitats d'un quadrúpede que descansa en terra quan este camina, especialment quan les utilitza com a òrgan de prensió. 2. Mà de persona en quant és feixuga, agressiva, perillosa. Estar (o anar) a sarpa a la grenya: Barallar-se, renyir.
1. Colp de mà de persona. 2. Acció d'agafar amb la sarpa.
Eina amb forma d’urpa per a fer caure de l’olivera les olives arbequines
Qui fa o ven sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.
1. Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Arreglar el sarró (o el sarronet): Preparar-se per a partir. 2. Morrió, recipient d'espart o de tela que apliquen als morros d'una bístia i serveix per a donar-li menjar. 3. Sac de pell de cabra que forma la caixa de ressonància de les xeremies o cornamusa. 4. Tip, panxó. 5. Bossa que forma l'espiga d'un cereal en congriar-se. 6. Pallissa, tupada. 7. Portar al sarró (a algú): Portar-lo al be.
Trompa. Baldufa de jugar. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. Pegar més voltes que una sarrompa: Es diu d'una persona que va amunt i avall sense sentit.
Que sarsalleja. Persona que parla pronunciant la s com a interdental, amb el so de z castellana.
Terreny arenós que resulta de la descomposició dels granits. S’utilitza per a la construcció i escurar
1. Rama seca d’una planta. 2. Conjunt de les rames seques d’un arbre. 3. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata. 4. Persona, bèstia, molt magra. 5. Cap de bestiar, especialment oví, molt prim. 6. erreny molt sec.
1. Que està (un fruit o una branca) mig sec. 2. Que té (un arbre) molt de secall. 3. Que és (una persona) extremadament prima i esllanguida.
1. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc. 2. Tela clara, que deixa passar la claror però mitigada, i impedeix el pas als insectes. 3. Dona poc seriosa, que no mereix respecte.
1. Que sega o que servix per a segar. Tallar (les messes o l'herba) amb la falç o una altra ferramenta pareguda. 2. Que està en saó per a ser segat. 3. Persona que fa la faena de segar. Que talla les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant.
1. Marcar amb l'empremta d'un segell per a garantir la validesa o l'autenticitat (d'un document) o per a tancar (un plec). 2. Tancar hermèticament (alguna cosa), precintar-la. 3. Donar validesa (a un acord o un pacte). 4. Cloure fortament (en sentit material o moral).
1. Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals. 2. Arreplegador de segó i escampador de farina: Persona que estalvia en coses de poca importància i, en canvi, gasta excessivament en coses més valuoses o més cares.
Màquina de filar en què les operacions de l'estiratge i de donar torsió al fil es fan alternativament amb la d'enrotllar-lo sobre la peça, reproduint així d'una manera mecànica l'antic treball intermitent que es feia amb la filosa.
Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure
1. Que ha perdut (una fruita) el suc vital, la substància nutritiva. 2. Que ha perdut (una part del cos o una persona) la vitalitat.
Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats en els extrems del diàmetre gran de la boca, que servix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua o terra.
1. Barra de fusta per a portar els semals o portadores, on es posa el raïm, entre dos persones. 2. Barra de fusta usada per a xafar o traure les peces de pell o de cuiro d'una tina, d'un clot, on han sigut sotmeses a alguna operació.
1. Neulir, Fer que (una fruita) perda el suc vital o la substància nutritiva. 2. Atrofiar. Llevar la força vital (a un membre del cos o a una persona). 3. Perdre les ganes de viure, de divertir-se.
1. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat. 2. Que és (una persona) avorrida, que no té sentit de l'humor.
1. Producte intermedi de la mòlta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtindre més farina. 2. Aliment fet amb la sèmola cuita amb aigua o llet.
1. Cabàs fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc. 2. Allò que cap dins una senalla; senalla plena.
Endemà Dia. que seguix immediatament aquell de què es parla.
1. Filat que els caçadors posen a la boca del cau per agafar els conills o llebres quan en surten per fugir de la fura. Parar bé les senderes: Posar tots els mitjans per a aconseguir alguna cosa. 2. Senda. Camí estret per als vianants.
Judici, seny, discerniment. Perdre el senderi: Tornar-se boig, obcecar-se.
1. Màquina composta de dos grans rodes engranades que, per mitjà de cadufs, eleva l'aigua dels pous o de les séquies. 2. Atracció de fira que consisteix en una roda molt gran amb seients
Planta herbàcia perenne [Phragmites communis], de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits.
Que té o expressa bon sentit; enraonat, que pensa o és pensat segons la raó.
1. Afirmar i assegurar d’una manera docta. 2. Prescriure el castic (a un acusat trobat culpable). 3. Decidir el resultat (d'una competició) abans del final.
1. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions. 2. Salat, fort de tast. Molt condimentat
1. Senyal, indici. 2. Sentit: Com a facultat cognoscitiva. Com a significat. Com a opinió. Com a direcció del moviment. 3. Ponderació mental; capacitat mental sana; judici i capteniment conforme amb la raó. Beure's el seny: Perdre el control, tornar-se boig. 4. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. 5. Campana de certa grossària, sobretot campana instal·lada a una torre. 6. A seny:. Del tot, completament.
1. Fer o posar un senyal (en una cosa). 2. Fer una ferida que deixe una cicatriu o senyal (a algú).
Fer el senyal de la creu damunt o envers d'algú o d'alguna cosa. Senyar-se és una acció que es feia per indicar gran temor, espant, estupor.
1. Bandera amb quatre barres vermelles en fons groc, especialment la que serveix d'insígnia d'un cabdill o d'una corporació. 2. Bandera de la Corona d'Aragó I Catalunya, formada per quatre barres roges sobre fons groc. 3. Bandera de la Comunitat Valenciana, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal.
Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Sèquia mare o sèquia major: La sèquia més ampla, que pren l'aigua directament del riu i la transmet a les sequioles per repartir-la als terrenys de regadiu. Sèquia fillola: Sèquia secundària, que pren l'aigua de la sèquia mare.
Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Els Serenos eren els encarregats nocturns de vigilar els carrers, regular l'enllumenat públic i, en determinades ciutats o barris, d'obrir les portes als veïns
1. La part aquosa de la llet, separada de la coagulable. 2. Sèrum. Part de la llet que queda líquida una vegada coagulada.
1. Període d'una setmana. 2. Salari que es paga pel treball d'una setmana. 3. Import de la setmanada.
1. Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instrucció religiosa o edificació dels assistents. 2. Homilia. Predicació, després d'una lectura bíblica, generalment a continuació de l'evangeli de la missa. 3. Amonestació o exhortació llarga, insistent. Fes bé i no faces mal, i altre sermó no cal: S'usa per a induir a obrar bé i ser honestos.
Moure's o estendre's seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.
Hemípter de l'espècie Mytilaspis citricola, paràsit del taronger, al qual xucla la saba.
1. Terra coberta de vegetació espessa. 2. Terra coberta de vegetació espessa. 3. Que s'allunya (un parlar) del parlar general i es percep com a tancat.
Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro; manyà.
1. Conjunt de caps de fils que en les vores de certes peces de tela (com tovalloles, vànoves, mocadors, catifes, etc.) es deixen sense teixir perquè serveixin d'ornament. 2. Vora d'una peça de roba desfilada per l'ús. 3. Franja. Floc de cabells més llargs que els altres, que es deixa créixer a la part davantera del cap. 4. Conjunt de prominències de les vèrtebres que formen l'espinada. 5. Assumpte pendent, especialment de poca importància.
Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar
Fruit comestible del server o servera, que és semblant a una nespla, en forma de petita poma de color terrós o verdós i de gust molt aspre, que es pot menjar quan ha sobremadurat
1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s'afluixi o que no es mogui. 2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament. 3. Guardar, complir, seguir exactament [allò que està prescrit, allò que s'ha promès, allò que és obligació]. 4. Conservar.
Arbre caducifoli [Sorbus domestica], de fulles imparipinnades amb els folíols serrats, i de flors blanques en corimbes vistosos, el fruit del qual és la serva.
Part del cos que comprén l'anus i l'extrem inferior de l'intestí recte.