1. Cridar els ocells petits. 2. Xisclar. Fer un crit agut, breu i penetrant.
Instrument que consisteix en un canó acabat en un canonet més prim, i dins el qual hi ha un èmbol que permet omplir-lo per aspiració i expel·lir després el líquid aspirat, sia per a donar crestiris, sia per a injeccions, per a omplir embotits, etc.
Tabola, soroll de gent alegre, diversió, gresca festosa.
1. Serrutx. Serra de fulla d'una certa rigidesa però alhora amb una mica de flexibilitat, de forma triangular o trapezial, amb dents en un dels cantells i proveïda d'un mànec que permet manejar-la amb una sola mà. 2. Instrument de percussió que consistix en una fulla d'acer fixada per un dels caps a un mànec de fusta, que es toca amb un arquet de violí o colpejant amb una baqueta.
1. Xarrador. Que xerra molt, excessivament i indiscretament. 2. Que tot ho xarra, indiscret. Que parlant manifesta coses que caldria no manifestar, sia per lleugeresa, sia per malícia.
Xarramenta. Xerradissa excessiva o indiscreta. Parlar sense substància.
1. Soroll estrident, de fregadís aspre. 2. Tirada de vi o d'altre líquid begut a galet. Beure a xerric: Beure a galet fent soroll amb la boca. 3. Soroll que, en beure a galet, es produeix entre el paladar i la punta de la llengua. Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny: Qui abusa de la beguda acaba torbat.
1. Teixit fet de la llana procedent d'una raça d'ovelles que es cria en les muntanyes Cheviot Hills que separen Anglaterra d'Escòcia, 2. Teixit confeccionat amb esta llana. i les seves imitacions en llana i cotó.
1. Noi, noia; nen, nena. Persona jove. Torna-li la trompa al xic: S'usa per a posar en relleu la cabuderia d'una persona que reincidix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment. 2. Quantitat petita d'alguna cosa. 3. Xiquet -a. Persona que està en la infància, que té pocs anys.
1. Xic o xica jóvens, adolescents. 2. Nóvio -a. Persona que manté relacions amoroses amb una altra, sovint amb la intenció de casar-se o de conviure. 3. Forma familiar d'interpel·lar. 4. Forma familiar de designar els fills i les filles sobretot són jóvens i fadrins; per extensió, els germans o les germanes menors.
Molt xicotet. Que no té les dimensions ordinàries o normals entre les coses de la mateixa espècie.
Crit. So fort i penetrant emés per una persona o un animal.
1. Fotre, burlar, fer víctima de burles. 2. Estirar els cabells (a algú) fins a causar-li dolor.
1. Teixit de vimen, llistons de fusta amb foradets, que es posava al voltant del llit per a atraure-hi les xinxes. 2. Gran multitud o abundància.
1. Onomatopeia del soroll de l’aigua a l’agitar la superfície de l'aigua amb un objecte. 2. Joc de xics, en el qual n'hi ha dos que paren, peguen dues potades a la paret i encalcen els altres; quan n'agafen algun, surten amb ell i tornen encalçar, fins que els han agafats tots.
Persona un poc tocadeta, amb poc de trellat. Estar com una xirivia: Estar com una carabassa. Tornar (o tornar-se) xirivia: Tornar (o tornar-se) carabassa.
Nom genèric de les sabates altes i flexibles feta de lona amb les vores de pell girada, amb sola de goma gruixuda i resistent que s’usa ordinàriament per fer caminades pel camp o la muntanya.
Sicló. 1. Animal que té un sol testicle. 2. Animal que té algun altre defecte de conformació del testicles que el fa infecund. 3. Que té (un mascle oví) els testicles en el ventre i no ixen a l'exterior.
1. Gos, en llenguatge familiar, especialment si és xicotet i no és de raça. 2. Gossera, peresa. Tindre xitxo: Tenir mandra, en llenguatge infantil.
1. Crits d'ocells. 2. Onomatopeia de la remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els del voltant no puguin sentir el que hom diu. Estar de xiu-xiu: Parlar, dos o més persones, en veu baixa o en secret. 3. Soroll de cosa que es fregeix o es crema. 4. Soroll que fa el vent o algú o alguna cosa que xiula, etc.
1. Acció de xiular. er un so agut o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l'aire amb els llavis contrets, o bé amb l'ajuda dels dits. 2. Xiulet. Instrument xicotet de vent que produïx un so estrident i agut, molt usat pels agents de trànsit i pels àrbitres per a cridar l'atenció o donar ordes.
1. Fer xiu-xiu. Parlar en veu molt baixa o a l'orella d'algú. 2. Dir (alguna cosa) en veu molt baixa o a l'orella d'algú. 3. Fer, una cosa, una remor sorda i tenuíssima.
Desordre sorollós; estrèpit, soroll fort però confús de gent que parla o crida, de coses que cauen o es mouen violentament.
1. Instrument per a foradar, molt usat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques. 2. Persona molt xerradora.
1. Carn picada. 2. Esquer. Menjar o artifici que s'utilitza per a atraure els animals, especialment les aus i els peixos. 3. Fer xitxines: Reduir a trossos. una cosa. 4. Fer xitxines (a algú): Apretunyar-lo. 5. Fer xitxines (d'algú): Maltractar-lo, abusar d'ell.
1. Closca del cap. 2. Enteniment, seny. 3. Pelat. Acció de xollar. Tallar arran el pèl o la llana.
1. Mullar intensament una cosa, fins a deixar-la penetrada del líquid. 2. Mullar amb un drap o altra cosa penetrada d'un líquid.
Completament banyat, amb els vestits amerats. Banyat de manera que el líquid penetra completament, absorvint la major quantitat possible de líquid.
1. Eixir, un líquid, d'un orifici, d'un tub, etc., formant raig o doll. 2. Traure aigua, un recipient o un canó, de manera que forme un xorro. 3. Recuperar les xarxes per traure el peix que s'hi ha agafat.
Gotera o raig que cau per una canal, per un forat del teulat, etc.
1. Cabrit des del seu naixement fins que deixa de mamar. 2. Clot o badall que causa en una cosa sòlida el colp d'un cos estrany més dur que aquella. 3. Colp que peguen els xiquets amb el ferro de la trompa en el cap d'una altra trompa.