Torsió forçada i violenta del cos o d'una articulació.
1. Acció de revenjar-se, que és prendre's una satisfacció d'un dany o perjudici que s'ha rebut d'algú. 2. Prendre l'avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment.
1. Part de la mà oposada a la palma. 2. Bufetada que es venta amb la part de darrere de la mà. 3. n certs jocs de pilota, com el tenis o la pilota basca, colp que el jugador pega a la pilota que passa per la seua esquerra amb la raqueta o la pala que té agafada amb la mà dreta o viceversa. 4. Contratemps, adversitat. 5. Que és (una persona) difícil de governar o de manejar. 6. Que és (una cosa o un material) difícil de treballar.7. Difícil de resoldre, d'aprendre.
1. Vetllada, la part de nit que es passa abans d'anar a dormir. 2. Festa que es fa la nit que precedeix certes diades.
1. Revisar, tornar examinar una cosa. 2. A reveure: fórmula exclamativa de comiat afectuós.
1. Que s'ha tornat ablanir després d'haver-se endurit. 2. Robust. Que té una constitució forta, vigorosa. 3. Que ha pres més volum o noves forces.
1. Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. 2. Fer adquirir nova vida o nou vigor (a una persona o cosa que pareixia pròxima a morir, a apagar-se).
1. Desviació sobtada de la línia recta. 2. Girada, canvi de direcció. 3. 2. Girada, canvi de direcció. 3. Tram de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi fort de direcció. 4. Desordenat, regirat o agitat. 5. Alçament contra l'autoritat establida, sedició amb agitació, amb avalot. 6. Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats. 7. Anar desencaminat.
Tocacampanes. Insecte (Mantis religiosa) prim i de forma allargada, que mesura de 5 a 7.5 centímetres de llarg. La coloració del cos és verd brillant o marró, i a causa d'això és capaç de camuflar-se perfectament entre l'espessor vegetal.
Revoltar. Fer pegar voltes a les campanes per que sonen
1. Arc format entre dues bigues d’un sostre. 2. Biga que va d'una jàssera a una altra o d'una jàssera a la paret. 3. Pis o trespol fet d'algeps amb voltes de biga a biga, o sia, no enrajolat [Benassal]
1. Acció de riure. 2. Ganes de riure. 3. Riota. Rialles que provoca una persona o una cosa ridícula.
1. Marge amb molt de pendent. 2. Part grossa del caixer o barana d'una séquia. 3. Riba de riu. 4. Marge natural, sense pedres, format de terra endurida per herbes i brossa. 5. Porció de terra o de camp que no està conreada.
1. Riba o vorera (de mar, de riu, llac, etc.). 2. Marge o terreny pendent. 3. Riberatge. Impost sobre el desembarcament o sobre el pas per la riba.
Corrent d'aigua generalment intermitent per falta d'aigua a l'estiu i en episodis de sequera, de vessant d'extensió comarcal menys important que un riu, perquè sol portar aigua només en temps de pluges, però que és més important que un torrent.
Riera petita. Corrent natural d'aigua de poc volum que sol dur aigua de tant en tant.
1. Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances vanes, etc. 2. Disputar-se una persona per la seva bellesa. Aquell xic se’l rifen totes les dones.
1. Ratlla de separació, límit. 2. Ben a la vora, quasi tocant.
1. Rialler. Propens a riure, que riu fàcilment. 2. D'aspecte delitós, que mou a l'alegria.
1. Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d'un sedàs. 2. Caixa redona que circueix la mola en els molins de farina. 3. Part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres, una vegada amerat, amb l'operació d'espadat. 4. Ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo. 5. Nom donat a la peça prima de fusta que unix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda. 6. Cingle.
Esquerp, indòmit. Gens dòcil, que no li agrada creure, que va a la seua, que té mal geni i que salta de no res.
1. Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina. 2. Habitatge dispers i d'estiueig.
1. Cinta o tira de tela amb què s'ornamenta o es reforça la vora d'una roba. 2. Doblec repuntat amb què es guarnixen i reforcen les vores de la sabata o de l'espardenya. 3. Cinta, generalment de material flexible, que es col·loca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l'aigua, l'aire o el soroll. 4. Franja de color o de material diferent que voreja un objecte.
Rivetar. Posar rivets a una peça de roba, sabata o espardenyes
1. Gran quantitat de roques d'un lloc. 2. Lloc de moltes roques.
Consisteix en una pedra giratòria. També segons el material tenim la pedra natural [arenosa de gra abrasiu, esquist, etc] o artificial [carborúndum, esmeril, etc]
1. Persona que volta molt, que viatja, que no és mai allà mateix, que canvia sovint de feina, d’amics, etc. 2. Raspinell. Au (Certhia brachydactyla) de tretze centímetres de llargària, de plomatge castany ratllat i de pitrera blanquinosa, amb el bec llarg i encorbat cap avall, i que escala en espiral els troncs usant les ungles i la cua per a trobar aliment.
Cercadits. Inflamació flegmonosa dels dits, estés al voltant de les vores de les ungles.
1. Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen. 2. Part considerable d'una gran extensió de terra; partida rural prou extensa. 3. Voltants. Llocs que són al voltant. 4. Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles a sobre. 5. Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport. 6. Taca de forma arrodonida.
1. El qui va de poble en poble o d'un país a l'altre, sobretot per guanyar-se la vida. 2. Bastonet al qual va fixat un penell o bandereta que roda veloçment quan un xiquet es posa a córrer amb el bastonet en la mà
Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores
1. Cadascuna de les porcions d’un aliment quan, un cop tallades, tenen una forma ampla, rodona i poc gruixuda. 2. Peça plana circular de poca grossària, de fusta, de cartó, de tela o d'algun altre material.
1. Que va rodant d'un lloc a l'altre. 2. Que va rodant fugitiu i errant. 3. Bandoler. Bandit, lladre de camí real, cometent delictes per alimentar-se i defensar-se.
1. Objecte cilíndric al voltant del qual s'enrotlla un fil, cordill o altre material flexible formant diverses voltes sobre si mateix. 2. Roll de pel·lícula en què s'impressionen els negatius. 3. Mola de grans dimensions en forma de disc que servix per a xafar olives. 4. En el molí d'aigua, roda guarnida d'aletes que volta horitzontalment per l'impuls directe de l'aigua. 5. En la sénia, roda amb dents que volta horitzontalment i engrana amb els pintes de la roda vertical o roda dels cadufs.
1. Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores. 2. La llenca de paper o de pergamí posada dins la bolleta de cera, o sense la bolleta, i que porta escrit el nom d'una persona elegidora per a un càrrec o servei públic. 3. Conjunt de dos versos aparellats. 4. Quadret o figura d'una auca. 5. Dia dels redolins: el segon diumenge de juliol, en què es rifen els llocs de pesca de l'Albufera de València.
1. Conjunt de persones o de coses disposades de manera que formen un cercle. 2. Grup de persones al voltant d'algú o d'alguna cosa. 3. Nom de diversos jocs infantils en què els jugadors formen un cercle. 4. Halo, corona. 5. Tros redó d'estora que se sol posar davall d'una taula redona. 5. Sistema de caçar aus que consistix a enviscar un tros de terreny circular en el centre del qual es posa un reclam.
1. Inclinat a fer mal. 2. Contrari a la llei moral. 3. Persona roín, especialment el pecador. 4. Personatge revestit de males qualitats en una obra literària, dramàtica o cinematogràfica. 5. Que és (especialment una criatura) indòcil, rebel. 6. Que no té (una cosa) les qualitats desitjables, que no s'adequa al fi perseguit o que no és de bona qualitat. 7. Que no té (algú) les qualitats, l'habilitat o els coneixements necessaris per a fer alguna cosa.
1. Que és (una cosa) perjudicial, contrària al bé d'algú o d'alguna cosa. 2. Que és (alguna cosa) desagradable o molesta.
1. Rodet del trull o molí d'olives. 2. Glopada, raig de líquid, de fum, etc., llançat per la boca. 3. bjecte gruixut i llarguer disposat en forma circular o oval amb un espai buit enmig. Roll de palla: conjunt de palla disposada circularment quan des del centre de l'era la van portant a fora per mitjà de forques.
Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que es penja o bé se sosté amb la mà per mitjà d'una anella
1. Anar amb romanços, amb històries, amb dilacions o amb excuses. 2. Perdre el temps parlant. Xarrar durant un període de temps prou llarg.
1. Amic d’anar amb romanços, converses llargues i que no interessen, històries, dilacions. 2. Col·lecció de romanços; literatura formada pels romanços tradicionals d'un país, d'una època, etc. 3. Joglar. Persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.
1. Excuses, històries. 2. Assumpte, història o conversació que resulta impertinent, que cansa per repetitiu, que no interessa.
1. Esbarzer. Planta (Rubus fruticosus), de tronc espinós i flors blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres. 2. Peix de l'espècie Raia Batis, varietat de rajada, que té dues o més espines a la coa.
Fer un soroll ronc amb la respiració, en dormir, a causa de la vibració del vel del paladar.
1. Xerrador, qui parla molt i de coses de poca importància. 2. Persona que es fica en tot, que tot ho vol saber. 3. Que ronseja. a.- Que executa una cosa de mala gana. b.- Que afalaga amb accions i paraules per a aconseguir alguna cosa.
1. Passejar, anar pel carrer o per altres llocs sense un destí o un objectiu determinat. 2. Anar els fadrins o altra gent jove recorrent carrers, de nits, cantant, fent serenades o esplaiant-se amb altres diversions. 3. Recórrer els carrers d'una població o els diversos departaments d'una fortificació, vigilant pel bon orde, procurant impedir els atacs, els desordres i tota pertorbació. 4. Pegar voltes (a algú o alguna cosa), seguir-lo contínuament. 5. Estar, algú o alguna cosa, al voltant.
1. Remugar. Murmurar entre dents manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer. 2. Produir un so fosc, ronc, un animal (sobretot un porc o un gos).
1. Que està (una cosa) sola, pelada, sense acompanyament d'elements suavitzadors o milloradors. 2. Que està (una casa, un camp o un altre lloc) abandonat per vell, ruïnós, inhospitalari, malsà, desagradable d'usar o d'habitar.
1. Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè del vent o del corrent. Anar a la ronsa. 2. Peresa, mala gana de fer una cosa; lentitud per a fer-la. 3. Ronsejaire, mandrós i lent en el treball, en l'acció.
1. Afalagador, qui fa la bona a algú per enganyar-lo. 2. Que obra amb lentitud, per falta de gana de fer una cosa, o bé amb indecisió per timidesa, per por, etc.
1. Malaltia cutània contagiosa, comuna a l'home i a diferents animals (sobretot quadrúpedes), caracteritzada per la formació de petites vesícules que fan molta picor, i causada per l'insecte (Sarcoptes scabiei). 2. Brutícia, coses excrementícies o residuals, sobretot les adherides a la pell, a un objecte. 3. Misèria espiritual, mesquinesa, avarícia. 4. La vergonya cria ronya: S'usa per a animar a fer coses sense avergonyir-se'n.
1. Massa estalviador. Avar, mesquí. 2. Brut, cobert de ronya. 3. Malalt de ronya. 4. Que està (un metall) cobert de rovell o verdet. 5. Que està coberta (una ametla o una avellana) d'una capa de sucre a punt de caramel.
1. Gra de dacsa fregit i esclafat per l'acció de l'ardor. 2. Rubèola. Malaltia vírica i contagiosa, caracteritzada per una erupció cutània i tumefacció dels ganglis limfàtics, que ataca principalment els xiquets. 3. Pallola. Malaltia infecciosa i contagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de moltes taquetes roges.
1. Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment a la nit. 2. Gelada, aigualera glaçada. Rosada blanca: Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes. 3. Blancor extrema
1. Pràctica devocional dedicada a la Mare de Déu, dividida en quatre parts, cadascuna amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s'inicien amb la contemplació d'un misteri (de goig, de llum, de dolor o de glòria) i un parenostre en cada dena, i que acaben amb un gloriapatri. 2. Sèrie de grans enfilats, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gran, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris quan es passa el rosari.
1. Tortell o massa de pasta de farina a la qual s'ha donat forma d'anell. 2. Llesca de pa. Rosques en ous: llesques de pa abeurades d'aigua o de llet, rebossades amb ous debatuts i fregides en saïm o en oli. 3. Corfa d'arbre. 4. Cor de la panolla de dacsa.
1. Soroll produït per una persona o un animal que rosega. 2. Dolor físic intens i persistent, com el causat per un reuma o un mal de queixal. 3. Turment causat per una forta inquietud o pel remordiment. 4. Persona xarradora, que no para d'importunar.
Ofici en perill d’extinció en que amb l’ajuda d’animals s’arrosseguen troncs tallats
1. Emportar-se parts menudes (d'una cosa relativament dura), trossejar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives. 2. Menjar un bocí (d'alguna cosa), especialment fora de les menjades principals. 3. Desgastar o consumir superficialment (una cosa), a poc a poc i a bocins. 4. Afligir o turmentar alguna cosa (a algú). 5. Parlar malament (un idioma). 6. Difamar. Murmurar. Malparlar (d'algú) amb la intenció de desacreditar-lo, de fer mal al seu bon nom o a la seua reputació.
1. Tros de pa dur i sec o d'altra cosa rosegada; tros de pa deixat en menjar. 2. Dolç cuit al forn fet amb farina, ous, sucre i ametles senceres. Els rosegons són uns dolços de pasta seca molt pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametlla dins. 3. Persona que parla molt i d'una manera confusa.
1. Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball. 2. Agarrar-se d'un pèl de rossí: Aprofitar qualsevol excusa o pretext. 3. Arrancada de cavall i parada de rossí: S'usa per a indicar que alguna cosa es comença amb gran ímpetu i s'abandona al cap de poc de temps.
1. Qualitat de rost d'un terreny, que fa pendent. 2. Pendent d'un terreny, d'una superfície o d'una teulada.
Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l
1. Conjunt de les tiges de cereals que queden arrelades a la terra després de la sega. 2. Camp després de la sega, abans de rebre cap altra operació que conserva, per tant, les dites tiges. 3. Gent baixa, menyspreable.
1. Eructar. Expel·lir amb soroll, per la boca, gasos procedents de l'aparell digestiu. 2. Donar la gana. Voler fer alguna cosa tant sí com no, encara que sigui contra la voluntat dels altres o sense justificació.
1. Instrument agrícola, que consisteix en un eix de fulles, de forma variable, que en girar remouen la terra.
Es diu d’una persona que té molts diners. Rotschild: Família de jueus banquers europeus potentíssima i molt rica. S. XIX.
1. Massa esferoidal groga o vermellosa que hi ha a la part central de l'interior dels ous d'ocells i rèptils. El rovell de l'ou: La part més important o millor d'alguna cosa. 2. Hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l'acció de l'aire humit; per anal., la capa que es forma a la superfície d'altres metalls per corrosió. 3. Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia.
1. Cantell de pa. 2. Entrepà. Pa partit longitudinalment en dos mitats, entre les quals es posa algun altre aliment. 3. Conjunt de teules col·locades formant filera en sentit longitudinal. 4. Sèrie llarga de persones o de coses que van l'una darrere de l'altra. 5. Desfilada de vehicles guarnits i de persones disfressades que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers principals d'algunes poblacions. 6. Arruga. Plec que es forma en la pell, la roba o en altre objecte flexible. 7. Carrer.
1. Ase o somera jove (Equus asinus), des que neix fins que assoleix el creixement complet d'orelles llargues i de cap gran, que s'utilitza generalment com a bèstia de càrrega. 2. Persona rude, grossera d'enteniment. 3. Enrabiada capritxosa, amb plors, gestos i crits. Agarrar un ruc: Agarrar un gran enfadament.
1. Rufa. Tempesta de vent i pluja o neu que es produeix a les muntanyes. 2. Nuvolada que anuncia aquesta tempestat.
1. Pedra cilíndrica que s'usava en els molins i que roda damunt la sumola del trull i esclafa les olives. 2. Pedra grossa, de forma cilíndrica o tronco-cònica, relativament gran que serveix per a aplanar la superficie d'un camí, d'una era. 3. Peça cilíndrica o tronco-cònica, generalment de pedra i a vegades de fusta armada de trossos de ferro, que serveix per a esclafar les espigues damunt l'era i separar el gra de la palla.
1. Arruixada. Pluja forta que dona lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar. 2. Acció i efecte de llançar o caure moltes coses.
1. Que és (un cabell o un pèl) acaragolat, rissat. 2. Que té (una persona) els cabells rulls. 3. Floc de cabells o pèls caragolats que naturalment o artificialment té forma d'anell.
1. Brutícia, especialment l'adherida a la pell o als vestits. 2. Pedreny, terra, rajols i altres residus d'un edifici o edificis derrocats. 3. Brossa rossegada per una avinguda de riu o per l'aigua del mar. 4. Rebutjos propis d'una pedrera o d'una mina. 5. Material pedregós d'un tarter.
1. Pedregar. Lloc ple de pedres. 2. Lloc on s'aboquen les runes d'una construcció. 3. Terreny de terra molt barrejada amb pedres en un barranc o a la vora d'un riu, d'un barranc. 4. Renyar, esbroncar. 5. Parlar entre dents, rondinar.
Fer o dir rucades, bestieses, ximpleries; jugar cridant i barallant-se, la mainada.
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals
Rústic -a. De les persones o de les coses del camp, o que hi té relació. 2. Que està fet (un treball) amb pedres, fustes o altres materials poc o gens treballats. 3. Grosser, mancat de cultura, de poliment mental o espiritual. 4. Aspre al tacte, mancat de finor. Mancat de poliment; poc o gens treballat.
1. Enrotllar, caragolar. 2. Funcionar correctament un mecanisme; fer el seu curs, anar endavant, un afer, un projecte, etc. 3. Rodolar, moure's una cosa voltant sobre ella mateixa. 4. Fer el seu curs o anar avant, un assumpte.
1. Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera. 2. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió. 2. Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit. 3. Es diu del menjar que està fet amb poca gràcia, que no està ni passat ni cru
1. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro. 2. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats
1. Sabata vella. 2. Beneït, ignorant. Persona a qui costa d’aprendre les coses.
1. Que sap, que té coneixements d'una cosa. 2. Que té regust, sabor de ranci.
1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa
1. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Moure (a algú) violentament d'un costat a l'altre.
1. Sacsada. Acció o efecte de sacsar. Agitar bruscament (una cosa) movent-la alternativament en dos direccions oposades. 2. Plec que es fa en una peça de roba per a acurtar-la i que permet allargar-la quan és necessari. 3. Doga. Replec greixós que la carn forma en la pell de les persones grosses. 4. Arruixada. Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació que dura poc i amb intervals de cel clar.
Assaciar. Satisfer plenament en la gana de menjar (d’algú). 2. Satisfer plenament el desig (d’algú). 3. Satisfer-se plenament.
1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, de poca profunditat, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a diversos usos domèstics i higiènics, com de rentar-se les mans i la cara. 2. Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rugló del molí d'oli.
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar. 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba. 3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm. 4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. 5. Conjunt de coses desordenades
1. Conjunt de moltes coses en desordre. 2. Conjunt de coses escampades, brutes o barrejades amb algun líquid.
1. Remoure o remenar desordenadament una cosa. 2. Embrutar, empastrar amb un líquid o una matèria pastosa.