Pegar amb una verga. Donar vergades a la llana d’un matalaf per a estovar-la.
1. Tros de terra de conreu, especialment el que es té arrendat. 2. Pendent de la teulada.
1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler. 2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. 3. Satisfacció. Content, especialment perquè ha aconseguit alguna cosa que desitjava. Orgullós, pagat de si mateix. 4. A vessar: Ple del tot. 5. Cometre un error. 6. Plorar.
1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. 2. ersona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.
1. Tira prima i llarga de roba de lli o de cotó, que es fa servir per lligar, embenar o rivetejar. 2. Ratlla o llista que per la consistència o el color es diferencia d'allò que l'envolta. 3. Filó de mineral de xicotetes dimensions. 4. Corrent d'aigua subterrani i prim. 5. Estar de mala veta: Estar de mal humor. 6. Seguir la veta (a algú): No contrariar-lo en allò que diu o que fa, complaure'l. 7. Tirar de veta: Gastar pròdigament, sense miraments.
1. Menjar. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar. Introduir (menjar, beguda, medicaments) en l'organisme a través de la boca. 3. Escudella de patates, col i altres verdures cuites. 4. Guisat de carn. 5. Sopa de pasta en general, com fideus, canons, estrelleta, etc. 6. Conjunt de coses en general.
1. Que assistix un superior en les seues funcions, que el substituïx en cas d'absència o per delegació. 2. Eclesiàstic que, en una parròquia, està sotmés a l'autoritat del rector. Vicari apostòlic: Prelat que administra un territori encara no erigit en diòcesi. Vicari capitular: Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi quan hi ha una vacant i fins a l'elecció d'un nou bisbe. Vicari general: Prevere que representa la persona del bisbeen l'exercici de la seua jurisdicció.
1. Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient. 2. Estalvis fets paulatinament per a algun fi. Fer vidriola: Arreplegar diners per a un fi determinat.
1. Pa de crosta fina, molla blanca i esponjosa i sabor una mica dolç, que s'elabora amb llet en pols, mantega, sucre i farina de malta. El pa de Viena és un tipus de pa que es produeix segons un mètode desenvolupat a Viena (Àustria) al segle XIX, que va ser portat a Dinamarca per un forner en vaga que estava visitant Viena per aprendre noves tècniques i llavors ho va modificar per fer-ho propi, usant vapor d'aigua en el procés de cocció. 2. Barra de pa.
Multicopista manual senzilla que imprimia full a full, utilitzada durant els anys seixanta i setanta a l'Espanya franquista per confeccionar propaganda clandestina. Era un instrument de reproducció de còpies, compost per una base i un bastidor de fusta al qual se li s'adheria una tela de seda per al filtrat i tamisat de la tinta d'impremta que es s'estenia per mitjà d'un corró. Per la cara interior de la seda es subjectava el clixé i, sota aquest, un full en blanc per rebre la impressió.
Teuladí. Ocell de l'espècie Passer domesticus, d'uns catorze centímetres, de color castany amb zones grises, negres i blanques, els mascles, i grisenques, les femelles, amb el bec fort i un poc encorbat en la punta.
Branca prima, llarga i flexiblede de la vimenera i d'altres espècies de salze del gènere Salix i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.
1. Llavor de pebre o de tomàquet o d'altres hortalisses. 2. Veta o porció d'una cosa de color o forma distinta de la resta.
Que s’acosta; que és la primera cosa que ve, de les que s’està parlant.
1. Es diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit. 2. S'usa per a indicar repetició, insistència.
1. Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata. 2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície. 3. Ratlla de color diferent, en la cansalada
Que presenta colors varis i vius. Variat, ple de floritures, d’adornaments.
1. Ventureta. Trompa xicoteta que es fa ballar donant impuls amb els dits a un bastonet que té en la part superior. 2. Persona menuda i que es mou amb molta rapidesa.
1. Dirigir la visual o la punteria. 2. Examinar un document i posar-hi la conformitat. 3. Tindre en vista.
1. Planta lorantàcia [Viscum album], de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida. 2. Matèria apegalosa d'aquesta planta amb la qual s'unten vímens per a caçar pardals. 3.Estràbic. Que patix estrabisme. Afecció de la vista en què els dos eixos visuals no es dirigixen a la vegada cap a un objecte o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
1. Infàmia; acte o paraules infamants. 2. Cosa altament enutjosa; molèstia irritant
Anar tirant, passar la vida amb dificultat, així com es pot.
Remar. Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l'aigua.
Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges
1. Que es mou d'ací d'allà per l'aire, portat pel vent. 2. Que va d'un lloc a l'altre, sense fer parada llarga en cap banda, que no para en torreta. 3. Solt, no formant un llibre o un fullet. 4. Veus volanderes: Rumors, diendes.
1. Que vola o que és capaç de volar. 2. Falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents. 3. Banda de tela prisada, arrufada amb tavelles que, solament cosida o clavada per la vora superior, servix d'adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
1. Volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. 2. Ormeig de pescar, consistent en un cordill llarg que acaba en un escandall armat d'alguns hams i que, calat dins la mar, és estirat des d'una barca.
Persona que fa salts, tombarelles i altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.
1. Colp pegat a alguna cosa mentre està en l'aire, abans que toque terra. 2. En diferents esports de pilota, colp que el jugador pega a la pilota amb la mà, la pala o la raqueta, sense esperar que toque terra. Bot i volea:En pilota valenciana, jugada en què es resta la pilota després d'haver tocat en terra, quan tot just comença el bot. De bot i volea: De rebot, impremeditadament. 3. Galtada, bufetada. Colp pegat a la galta amb la palma de la mà.
Cercadits. Panadís superficial estés al voltant de les vores de les ungles.
1. Voltar. Anar d'ací d'allà, passejar-se per un lloc, pegant voltes. 2. Anar, una persona, a posar-se sovint a prop d’algú perquè té interès a relacionar-s’hi. 3. Col·locar un objecte cap per avall. 4. Sonar, les campanes, pegant voltes. 5. Fer sonar (les campanes) pegant-los voltes. 6. Fer volantins o salts acrobàtics. 7. Avinagrar-se, el vi.
1. Desviació del camí dret; camí que no va dret a un lloc; volta, marrada.2. Desviació de la conversa normal; circumloqui, manera indirecta de dir una cosa.
1. Complaença en els delits sensuals. 2. Gran plaer, especialment el que s'experimenta en la satisfacció dels impulsos i desitjos sexuals.
1. Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid; filament, pellofa, etc., diminuts. 2. Borralló de neu. Porció compacta de neu que cau quan neva. 3. Donar més pena que una una volva a l'ull: Molestar, incomodar molt.
Vorera. Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu.
1. Vora viva. Extrem o vora resistent, teixida o cosida de manera que no es pugui desfilar fàcilment. 2. Vora en relleu; part prima que fa regruix, que surt més que la resta d'una superfície. Tocar el voraviu. Quan algú fa o diu alguna cosa que molesta molt perquè fereix l'amor propi del destinatari de les seves paraules o accions.
1. Vora. 2. Part lateral d'un carrer, d'una via pública, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu. 3. Voral. Franja de terreny pla a la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants.
Vaixell de tres pals, amb l'arbre de mitjana tocant al codast i un xic caigut a popa, l'arbre mestre quelcom tombat a proa, i el trinquet molt més inclinat i tocant a la roda de proa; és l'embarcació més grossa de les d'aparell llatí.
Alifac. Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa.
1. Posar el peu (sobre algú o alguna cosa), recolzant-l'hi. 2. Esclafar (una cosa) amb el peu. 3. Fer perdre del tot la força física o moral, el vigor, etc. 4. Deixar (algú) sense saber què dir o respondre, inutilitzar-lo moralment per a fer alguna cosa. 5. Avançar-se (en la difusió d'una notícia) a altres mitjans de comunicació.
Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.
1. Que li agrada xafardejar. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat. Dotor -a. Que li agrada dotorejar. Exercir, algú, la curiositat (en coses que no li importen, en els assumptes dels altres).
1. Operació de netejar i desembarassar un vaixell perquè estigui disposat al combat o a una altra maniobra. 2. valot, desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós.
1. Arruixada. Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar. 2. Reprensió, amonestació severa.
Xafar, esclafar, amb els peus repetidament i fent pressió.
Xafada. Acció o efecte de xafar. Posar els peus damunt d'una cosa, per a caminar o per a sostindre's. 2. Decepció davant d'un fet o d'una cosa que s'esperava i que no ha resultat com es desitjava.
Basca. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat, que dificulta la respiració.
1. Esbargir-se alegrement, passar-s’ho bé. 2. Burlar-se, riure's d'algú o d'alguna cosa. 3. Perdre la raó, embogir. 4. Presumir. Fer ostentació de posseir una qualitat o un mèrit.
1. Divertit, alegre, que produeix gran plaer. 2. Tocat del cap, una mica boig. 3. Presumit -ada. Que fa ostentació de posseir una qualitat o un mèrit.
1. Bacora o figa oberta de dalt a baix i posada a secar al sol. 2. Es diu d’una persona bleda, de poca determinació, figa. 3. Ventositat sonora. Gas intestinal expel·lit.
Corbata llarga i ampla per a abrigar-se el coll, usada per hòmens i dones.
1. Xuplar o absorbir el fum d'un puro o un cigarret. 2. Beure begudes alcohòliques. 3. Menjar o beure, engolir. 4. Beure a morro. 5. Mamar. Xuplar amb la boca (la llet de les mamelles).
Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt de la camisa per a estar per casa
Atractiu per les seves gràcies, maneres, etc., especialment pel seu enraonar, dit sobretot d’un infant, d’una xiqueta.
1. Qualitat de xamós. Que resulta atractiu per les seues gràcies o maneres, especialment pel seu raonar. 2. Manera o paraula pròpia d'una persona xamosa. 3. Afalagadura, carícia.
Xapurrear. Parlar malament una llengua barrejant-hi paraules d'una altra llengua.
1. Cosa poc apreciada, de mala qualitat. 2. Article de comerç que no s'ha pogut vendre perquè s'ha fet vell o ha passat de moda. 3. Persona, normalment d'edat, que patix alifacs. 4. Cada un dels dos pals proveïts a una certa altura d'un banyó on poder posar els peus, que es lliguen a les cames i que sovint es porten en una cercavila, en una festa, etc. 5. Cama notablement llarga.
Xancla. 1- Calçat prim, sovint sense taló, que es porta per estar a casa. 2. Calcer de goma que se subjecta al peu amb una tira ampla en l'empenya o una tira en forma de Y que separa el dit gros dels altres, que s'usa per a caminar per la platja o la piscina. En xancla: Sense acabar de posar el peu dins del calcer.
Es diu d’una acció feta lentament [aplicat sobretot al caminar]
1. Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra o en un líquid, i del que es fa quan es camina o es trepitja a la manera d’un ànec. 2. Bufetada que es dona amb la ma oberta. 3. Badall, clevill.
1. Garriga, bosc d'arbusts o mates, especialment de coscolla i matagall. 2. Llei islàmica fonamentada en l'Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
1. Regall. Regueró. Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores.
Dolçaina. nstrument de vent, de gran presència en la música popular valenciana, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble, que es caracteritza per un so viu i penetrant.
1. Ardor de l’ambient, calor sufocant. 2. Cremor a l’estómac produïda per la set.
1. Actuació pública col·lectiva, ridícula o grotesca. 2. Espectacle taurí de caràcter còmic.
1. Gos per a caçar conills, molt preat per les seues habilitats cinegètiques i que pot actuar sense l'ajuda del caçador. 2. Fill d’una persona catalana/valenciana i d’una de no catalana,/valenciana especialment francesa, dit despectivament. 3. Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya/Pais Valencià, dit despectivament.
1. Vernís molt llustrós i permanent que s'adherix perfectament al material al qual s'aplica, especialment el cuiro o la pell. 2. Cuiro o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant com l'espill
1. Líquid espés i viscós, constituït per una solució de sucre en aigua, a la qual se sol afegir suc de fruites o decoccions vegetals. 2. Solució saturada de sucre en aigua, usada com a vehicle en molts medicaments.
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Arada de ferro, amb pala lateral, que serveix per al conreu de l'arròs i altres que requereixen enfondir molt
Tombar la terra d’un camp, amb la xaruga, abans de sembrar
1. Moneda de cinc cèntims de pesseta. 2. Perdre el seny [Perdre la xaveta]
1. Moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, l'octava part d'una peça de quatre. 2. Moneda de 10 cèntims de pesseta
1. S'usa per a expressar sentiments molt diversos, com ara admiració, entusiasme, alegria o enuig. 2. Home valencià, segons denominació humorística i familiar entre els no valencians.
1. Teixit de vimen, llistons de fusta amb foradets, que es posava al voltant del llit per a atraure-hi les xinxes. 2. Gran multitud o abundància.