1. Parèixer. Tindre l'aparença d'alguna cosa. Allò que hom pensa que cal fer. 2. Aparéixer com a probable, verdader, just o convenient. 3. Ser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fora.
Paret baixa o menuda que servix especialment per a delimitar parcel·les o per a sostindre tanques.
1. Que fa parell amb un altre. 2. Objecte que correspon de manera simètrica a un altre. 3. Que té (un os o un òrgan) un homònim situat a l'altre cantó del cos.
erbositat, abundància excessiva de paraules. Tenir molta parola: Ser verbós, tenir molta facilitat per a parlar. Tenir bona parola: Tenir facilitat de paraula
Libel·lula. Pixaví. Insecte d'abdomen llarg i prim, de colors lluents i variats, amb quatre ales llargues i estretes, de larves aquàtiques i que vola prop de l'aigua.
1. Tros d'una cosa que penja. 2. Péntol. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir. 3. Pedaç mal cosit. 4. Porció de núvols que apareix com separada dels altres. 5. Persona malvestida, esquinçada. 6. Llaurador en sentit despectiu. 7.
1. Conjunt de les persones que compren en una botiga, o que són clientes d’un mateix metge, advocat, o d’un altre professional. 2. Arreglaparròquies: Persona aficionada a intervindre en conflictes aliens amb la voluntat de resoldre'ls.
1. Fer, el colom o la tórtora, el seu cant (el parrup). 2. Fer un soroll semblant al parrup.
1. Parra borda. 2. Raïm de la parra borda. 3. Vulva. Part dels òrgans genitals femenins dels mamífers que envolta l'obertura externa de la vagina.
1. Lentitud en la manera de parlar o d'actuar. 2. Moderació o parquedat en els gastos. 3. Circumspecció, especialment quan és afectada.
1. Obra hidràulica que per mitjà de comportes separa l'aigua d'un canal en dos o més corrents. 2. Lloc on es fa esta separació de l'aigua. 3. Persona a qui el testador encomana per a després de la seua mort la facultat de dur a terme la partició de l'herència.
1. Estesa de garbes damunt l'era en disposició de batre's. 2. Porció reduïda d'aliment que es prenia de matí els dies de dejuni eclesiàstic
1. Persona que ix al camp a celebrar festivament la Pasqua. 2. Relacionat amb la Pasqua.. Sabatilles pasqüeres. Berenar pasqüer.
Llargària d’un pas humà, que correspon a tres peus o quatre pams [prox.80 cm]
Peça llarga o barra de fusta, corda, pedra, metall, etc. per la qual hom pot passar la mà, o agafar-s’hi, en pujar una escala, etc.; per extensió, qualsevol peça llarga posada a qualsevol lloc a la manera d’una barana.
1. Persona que assistix a algú en l'exercici d'una facultat o d'una professió per adquirir-ne pràctica. 2. Persona que passa per un lloc. 3. Baga molt ampla de cuiro destinada a deixar passar una corretja perquè el cap no pengi ni balderegi. 4. Lloc per on un camí passa un torrent o una riera. 5. Corriols que es deixen a un extrem de l'hort sense plantar per a poder-hi anar a girar l'aigua. 6. Passada, cercavila.
Carrer curt o galeria entre dos carrers, generalment reservat als vianants.
1. Persona que no fa sinó passar, sense fer estada. 2. Persona que compra en una botiga de la qual no és parroquiana o se servix d'algú de qui no és client. Ser un passavolant: Ser un client no habitual. 3. Persona que va, per la seva professió, d'una localitat a una altra. 4. Acció feta inconsideradament i ràpidament. 5. Estimulant del sistema nerviós, que solia tindre com a base l'èter i que s'administrava als agonitzants. 6. Donar els passavolants (a algú): Despatxar-lo, desfer-se'n.
Xiqueta que passejava i tenia compte dels menuts de casa rica barata berenar algun gallet
1. Tauló, soca, conjunt de pedres o altra cosa posada a manera de pont per a travessar un riu, torrent, bassiot, etc, sense banyar-se. 2. Cadascuna de les pedres col·locades de manera que formin un conjunt apte per a posar-hi els peus en travessar un corrent o embassament d'aigua. 3. Rec de terra format entre dos cavallons, i per dins el qual corre l'aigua procedent de la sèquia i destinada a regar els camps. 4. Freqüència de pas; trànsit freqüent. 5. Epidèmia. Malaltia accidental transitòria.
1. Palissa: a) Sèrie de colps pegats a algú. b) Derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament. 2. Reprensió severa. 3. Excés d'alguna cosa.
Cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera altres instruments per a l'elaboració del pa.
1. Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins del qual es pastava la farina per a fer pa. 2. Recipient on es pasta alguna cosa, com el guix i el morter en l'ofici d'obrer, l'argila en el de terrisser etc. 3. Recipient que s'usa com a pica per a llavar la roba. 4. Recipient de fusta per a posar-hi el menjar del porc o l'aigua d'abeurar els animals. 5. Recipient de fusta, dins el qual posen el porc per a escaldar-lo i pelar-lo.
1. Caixa rectangular plana que serveix en els planters per a traginar terra d'un lloc a un altre per nivellar el camp. 2. Recipient d'una sénia dins del qual s'aboca l'aigua dels cadufs. 3. Barca menuda, de fons pla i sense quilla. 4. Calaix de baranes baixes, damunt del qual treballen els argenters i que servix per a evitar que caiguen a terra les llimadures de metall o les pedres precioses en què treballen. 5. Abocar la pastera: Dir tot allò que cal callar, que la prudència aconsella
Hèrnia, eixida de budell. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte
1. Peça petita de pasta, generalment de matèria medicinal o aromàtica, de forma rectangular o rodona. 2. Porció xicoteta, sòlida i generalment arredonida, d'una substància medicinal
Generalment un pastisset és el diminutiu de pastís. Pastís menut. Però especificament és una xicoteta panada semicircular de vora crestada, farcida de menjars salats o dolços. [Pastisset de tomata/verdura/de moniato/ de cabell d'àngel]
1. Cop fort donat o rebut am la mà, amb una eina, etc., o a causa d'una caiguda. 2. Cop advers, gran contrarietat, pèrdua, tribulació sobtada. 3. Aiguat molt fort, pluja intensíssima. 4. Gran quantitat de patates, anomenades dialecticament pataques (Morella).
1. Antiga moneda d’argent, d’una unça de pes. 2. Diners. 3. Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadro, que es fa servir per a jugar al joc de patacons. Joc de patacons: Modalitat del joc de flendi en què es fan servir patacons per a llançar i parar.
Onomatopeia amb què hom expressa la caiguda d’una persona o d’una cosa, la justesa o l’encert d’un cop, d’un tret, d’una acció.
1. Pa en forma de mitja lluna, més petit que la pataca. 2. Guanyar-se la pataqueta: Guanyar els recursos necessaris per a viure.
1. Moviment dels llavis fent soroll. 2. Ho diem d’una nena petita.
Atac de nervis, desmai. Accident sobtat que priva de l'acció, dels sentits, del moviment.
Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l’aigua.
1. Parenostre. Pregària cristiana que, dirigida a Déu, comença amb la invocació 'Pare nostre'. 2. Rosari. Sèrie de grans enfilats, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gran, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris quan es passa el rosari. 3. Cadascun dels grans o bolletes que formaven uns rosaris. 4. Gra o boleta que forma part d'un collaret o d'un altre objecte similar.
1. Capa d'òxid formada en la superfície d'objectes de bronze per l'acció de la humitat. 2. To terrós i opac, o coloració suau, que amb el temps prenen les pintures o les superfícies d'objectes antics. 3. To terrós i opac obtingut artificialment per a donar aparença d'antiguitat a alguna cosa. 4. Matís de caràcter que, amb el temps i les vivències, li ha quedat a alguna persona.
1. Moure els peus, debatre's de peus, en el fang, en l'aigua estancada, etc. 2. Maldar, esforçar-se, lluitar per aconseguir una cosa. 3. Fer una cosa de qualsevol manera, sense art, sense netedat. 4. Empatollar-se: Dir coses sense solta, embrollades, empescades, etc.
1. Llibre, lligall de documents, molt voluminós. Abundància de papers escrits. 2. Documents exigits per l'administració pública, paperassa
1. Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo! (S'usa per a expressar contrarietat.) 2. Cosa insignificant, inútil o de mínima valor. No valdre un patxo o Quin patxo!: No valdre, algú o alguna cosa, res.
Bon aspecte que fa una persona o una cosa per la seva presència, l'elegància, la vistositat, o per l'exuberància del seu cos. Fer patxoca: Fer goig de veure perquè és maco o va ben vestit
Calma excessiva, falta de preocupació per les coses, lentitud en el treball.
Que no té (una dona) malícia. Beneitona; curta d'enteniment.
1. Calcetí. Calça que cobrix el peu, el turmell i la part baixa de la cama. 2. Calcetí de roba de llana feta en casa. 3. Persona o cosa inútil, menyspreable.
1. Pedestal. Peu o suport d’una estàtua, una columna, una imatge, etc. 2. Andes per a transportar la imatge d'un sant. 3. Tarima situada davant de l'altar. 4. Conjunt de botons o tecles del pedaler d'alguns orgues antics.
1. Lòbul de l'orella. Part inferior no cartilaginosa de l’orella que penja com un pèndol. 2. Peduncle. Cua d'una flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada.
1. Diners que té particularment cada persona. 2. Diners que percep un pres pel treball que fa en la presó. 3. Diners o béns que un pare donava al fill o un senyor a l'esclau.
1. Tros de roba o de pell cosit a una peça de la mateixa o semblant matèria, sobretot a una peça d'indumentària, per tapar un forat o esgarro. 2. Tot allò que servix de remei provisional a una malura o deficiència sense arribar a curar-la o corregir-la completament. 3. Taca natural en la pell d'un animal. 4. Torcamans. Posar com un pedaç brut: Omplir algú d'improperis, denigrar-lo. 5. Tros de pela de suro que, per falta de saba, queda apegat a la soca, quan es pela la surera.
Estri que s'utilitza per esmolar i polir instruments i eines de tall. Pedres naturals. Generalment s'extreuen de mines. Pedres de material sintètic. Solen estar fetes de materials ceràmics abrasius com ara el carborúndum o el corindó
Tros de sílex que, colpejat amb un altre tros de sílex o amb acer, treu espurnes.
Picapedrer. Persona que es dedica a treballar la pedra que s'ha d'utilitzar en construcció.
1. Cosa inútil o innecessària que s'afig a una altra sense adaptar-s'hi, que no li va o que no li diu. Només li han posat pegots: Cosa que no està gens bé, que no fa gens de bon efecte en el lloc on s’ha posat. 2. Guisat o altra cosa massa espessa, agafallosa. 3. Sabater que es dedica a adobar sabates velles. 4. Persona agafallosa, que molesta amb la seva insistència.
Pegador -a. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho.
Pega. Substància negra o molt viscosa, provinent de la resina.
1. Creu de terme posada sobre un pedestal de pedra. 2. Pedra col·locada verticalment per a sostindre un altar o una creu. 3. Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció que recorda algun fet memorable
1. Apeixir. Proveir d'aliment o de pastura. 2. Empapussar. Alimentar una persona acostant-li el menjar a la boca.
Mastitis. Malaltia produïda per la inflamació de les glàndules mamàries obstruint els conductes de la llet en les femelles que alleten.
Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida
Alopècia, especialment la provocada per la tinya i la pegadella.
1. Confit gros que té l'ànima d'ametlla i la superfície ensucrada llisa. 2. Persona o cosa molt bona. Peladilla alcoiana: Floreta que es diu a una persona bona. 3. Persona roín.
1. Fer perdre tots els cabals, apoderar-se dels diners d'algú en el joc o amb engany. 2. Palar mal d’algú. 3. Ser molt intens el fred. Fer un fred que pela: Fer molt de fred. 4. Matar. Llevar la vida. 5. Pelar-se-la: masturbar-se un home. 6. Pelar-se (una classe): No assistir-hi, fer fugina.
1. Coses secundàries, sense importància. 2. Penjolls ornamentals, especialment els que duen les dones en orelles i vestits. 3. Fang que queda adherit o penjant en el pèl de les bèsties. 4. Tindre pelendengues: Estar, una cosa, plena de dificultats, destorbs o molèsties.
1. Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit. 2. Palissa. Sèrie de colps pegats a algú. 3. Reprensió severa. 4. Ventositat que fa molta pudor. 5. Persona incordiant. Donar pelfa: Donar la llanda, molestar molt. Ser pelfa: Ser pesat, llandós.
Fred intens, en llenguatge col·loquial. El mot pelis deriva del verb pelar. Dir «¡quin pelis que fa!» és igual que dir «¡fa un fred que pela!».
Cicatritzar. Créixer la pell sobre una ferida o una llaga.
Disposició de la pell per a cicatritzar-se. Tenir bona o mala pelladura: Tenir facilitat o dificultat per a cicatritzar.
1. Persona que es dedica a comprar, vendre o treballar les pells. 2. Menescal que es dedica a comprar i vendre vestits, pells i roba vella
1. Tros de pell sobrera o penjant. 2. Tros de pell que es desprèn del cos d'una persona o animal o d'una fruita. 3. Prostitut -a. Persona que exercix la prostitució.
Persona mal vestida i mal alimentada, que pateix necessitat.
1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc. 2. Fulles de blat de moro. 3. Persona insignificant
1. Lamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l'agulla de cosir sense fer-se malLamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l'agulla de cosir sense fer-se mal. 2. Full de paper o de llanda, retallat i amb els forats adequats, que servix als pintors per a estergir un dibuix damunt de la paret. 3. Pell del bacallar. 4. Cotna, pell de la cansalada.
Peça de vestir de molt d'abric, feta o folrada de pell, que generalment no arriba més avall dels genolls.
1. La part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc. [card, cartofa, etc.]. 2. Porció llarga i prima d'un producte comestible. 3. Tira ampla i relativament grossa que es trau d'alguna cosa. 4. Part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven. 5. Persona alta i prima. Haver-n'hi una penca: Es diu d'una persona alta i prima.
Treballar sense descans, esforçar-se molt en una faena. Anar de pressa per acabar una feina, per poder arribar a l’hora o per una altra causa.
1. Penó; insígnia consistent en un tros de tela rectangular que penja d'una barra horitzontal suspesa d'una asta mitjançant cordons. 2. Pèntol. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir. 3. Persona malforjada. 4. Persona eixelebrada i de mala conducta moral.
Prunyó. Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d'ardència i picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.
1. Deixant-se anar a un costat i a l'altre, sense gens de gràcia. 2. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera.
1. Acció de penjar. 2. Paraula o frase ofensiva. 3. Cosa que s'imputa a algú.
1. Conjunt de flors o de fruits que pengen junts i formen un pom o un raïm. 2. Cosa, especialment joia, que penja. 3. Tros de teixit, especialment cutani, que penja durant una operació quirúrgica o a causa d'un traumatisme. 4. Persona de vida dissoluta, especialment aplicat a una dona. 5. Genitals masculins. 6. Flocada. Conjunt de fils o cordons que pengen com a adorn de la vora d'un vestit, d'una cortina o d'un coixí. 7. Mal vestit.
Carxofera. Planta herbàcia perenne (Cynara scolymus), molt semblant al card, de flors tubuloses de color blau violaci i capítols comestibles.
Idea de fer tal o tal cosa. Allò que acudix al pensament, idea que ve de fer una cosa.
1. Persona que es dedica a pentinar i arreglar els cabells. 2. Cos de tela lleugera amb què algú es cobrix els muscles quan es pentina. 3. Tocador. Moble en forma de taula amb calaixos i espill per a pentinar-se i arreglar-se.
1. Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar. 2. Cingle. Paret de roca que forma precipici, en el cim o en el pendent d'una muntanya.
1. Cosa que es deixa com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació. 2. Persona roín, intractable, exigent. 3. En certs jocs, castic imposat a qui falla o comet un determinat error. Qui arribe l'últim pagarà penyora
1. Tel escatós que es forma sota la llengua de certes aus, sobretot de les gallines, per acumulació de mucositats, i que constitueix una malaltia contagiosa. 2 Cadarn de les vies respiratòries; constipat fort de pits o de gargamella. 3. Llavor d'alguns fruits, com el meló de tot l'any, el meló d'Alger.
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a què se sotmet la llana, és a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.
1. Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, usat en la confecció de roba interior. 2. Conéixer el percal: Estar ben assabentat d'algun assumpte o conéixer molt bé algú. 3. Més ample que una percal: Es diu d'una persona de poc seny.
Acció de percudir. 1. Colpejar, pegar colps repetits. 2. Xocar contra alguna cosa.
Que no té (una persona) principis morals, que és esclava de les seues males inclinacions.
1. Fruit comestible del perelloner, semblant a una pera, però molt menut, globós i de pell d'un color terrós. 2.Trosset de fusta que hi ha a la part de dalt de la trompa per a agafar-la
1. Interruptor de la llum penjat al capçal del llit. 2. Manoll de pèls que es deixen créixer a la punta de la barba. 3. Bombeta. Globus de vidre, on s'ha fet el buit, en l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic que, quan hi circula el corrent elèctric, es posa incandescent i fa llum. 4. Utensili emprat en la lavativa, on es posa una preparació líquida que s'introduïx en l'intestí gros, a través de l'esfínter anal, amb finalitats laxants, terapèutiques o diagnòstiques.
És un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia. Feta dins d'una cassola ceràmica, és una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli.
1. Allò que pareix perfecte o molt excel·lent en el seu gènere. De perles: Molt bé, extremadament encertat o adequat. 2. Persona que destaca pels seus pocs mèrits o escasses qualitats. 3. Frase o expressió que denota ignorància o poca categoria. 4. Fer perla: Faltar en alguna cosa, no aconseguir allò que algú es proposa.