Desavingut -uda. Cadascuna de les persones que no s’entén amb les altres, que no hi està d’acord.
Deixar perdre, malgastar, dilapidar [els béns, una cosa de valor]
1. Que acostuma a fer mala cara a tot el món, que té la cara desagradable, antipàtica. 2. Lleig. De cara repulsiva
1. Irritar, encendre d'ira contra algú. 2. Descoratjar; llevar el bon propòsit d'algú, dissuadir
1. Criatura a qui els pares o altres persones permeten de fer el que vol. 2. Poc cortès, que no posa fre als seus desitjos, especialment per haver rebut una educació massa transigent
1. Esforçar-se, lluitar, procurar obtenir un resultat. 2. Murmurejar. 3. Adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc.
1. Qualitat de la persona que és roín moralment. 2. Acte mal fet. 3. Malifeta. Mala acció, mala endreça
Allò que pertorba i inquieta l'ànim, que preocupa profundament
1. Molt roín. Persona que fa malifetes o que fa mal. 2. Maleït siga: Exclamació d'enuig o de disgust
Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa [d'algú o d'alguna cosa]
1. Falta d'orde o de bona disposició en alguna cosa. 2. (Sovint en plural) Objecte inútil o de poc ús. La segona accepció possiblement és una substantivació de la locució cambra dels mals endreços, sovint reduïda a els mals endreços, i d’aquí a l’aglutinació malendreços.
1. Manca de coordinació entre dues persones. 2. Interpretació equivocada d'alguna cosa
1. Maldat. Qualitat de la persona que és roín moralment. 2. Malifeta. Acció roín. especialment la que causa dany o estropells. 3. Terra sense cultivar on creixen arbusts i brosses
1. Sentiment d'inquietud o d'incomoditat. Estat del qui se sent malament, d'aquell a qui les coses no van bé. 2. Sensació vaga de trobar-se mal físicament
Que obra criminalment, autor d'accions molt dolentes
Malforjat -ada. Es diu de qui va mal vestit, desgavellat en el que du damunt, amb roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
1. Malfeiner. Que fuig de la faena, gandul. 2. Malfactor. Que comet actes criminals
Desconfiança, Falta de confiança, de seguretat en si mateix, en les seues capacitats.
1. No fiar-se, pensar que algú ens enganya o que ha comès algun delicte. 2. Tindre el pressentiment o la sospita d'alguna cosa roín
Malforjat, que porta roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
1. Sentiment desagradable, d'aversió. 2. Sense que ho impedeixi l'oposició [de tal o tal cosa]. 3. Malgrat que: Sense tindre en compte que, a pesar que, encara que.
1. Inclinació a fer el mal, malignitat. Tindre-li malícia: Tindre-li mala voluntat. 2. Coneixement del mal. 3. Inclinació a pensar mal. Tindre [o fer] cara de malícia: Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor. 4. Destresa a fer el mal. 5. Sentiment de ràbia. Fer-li malicia: Causar irritació. 6. Saber molt greu que haja passat
1. Martell gros, de mànec llarg, que empren principalment els ferrers forjadors i picapedrers. A cops de mall: A més no poder. Picar més que un mall: Importunar, molestar amb la insistència excessiva. A pic de mall: Molt estrets, atapeïts. 2. Eix del rutló de l'almàssera, al qual va junyida la bístia que fa anar la mola
1. Lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats. 2. Porció de terreny tancat, generalment de paret, dins del qual pastura el bestiar. 3. Llit de palla menuda que es posa en el corral dels porcs perquè els animals estiguen sobre un paviment sec. 4. Jaç que es fa un animal en l'estable o en el corral. 5. Colp pegat amb un mall. [Mall: Martell gros de mànec llarg, que s'usa en diverses professions
1. Fer malbé. Espatllar fent anar de qualsevol manera. 2. Tractar malament, produint dany [material o moral]
1. Posar en mal estat, fer malbé, espatllar o alterar la bona marxa. 2. Fer que s'enemisten diverses persones
1. Malaltús, que no es troba bé de salut temporalment o habitualment. 2. Taciturn, de mal humor
Nom amb què s'identifica una persona o una família en un lloc determinat, creat popularment a partir d'una característica personal destacable o d'alguna altra circumstància [defecte, vici, qualitat, etc.]
Insult. Dit d'una persona de mala índole, Indesitjable, menyspreable. Persona que porta malestar en un grup perquè diu mal dels altres i els fa enemistar.
Adjectiu que resulta de l’aglutinació de “mal + pel” i que s’aplica amb menyspreu a les persones de cabell rojos, perquè sempre s’ha considerat de manera absurda que les persones que tenen el cabell d’aquest color són gent de mal caràcter i poc de fiar
1. Pensar mal. Considerar que els altres fan coses que no han de fer. 2. Recelar, maliciar. Tindre desconfiança
1. Somni angoixós i desagradable. 2. Son intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió i somnis angoixosos, paorosos. 3. Persona, assumpte, etc., que és motiu de continuades penes, fatics, preocupacions, etc.
1. Que sona malament. 2. Es diu de la paraula o expressió grossera, inconvenient
1. Os de l'anca de les bísties, i per extensió, de les persones. 2. Costat. Part lateral ixent del cos de l'ésser humà des de la cintura fins al començament de la cuixa
1. Mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèrmica. 2. Malaltia d’una planta
1. Planta [Malva sp] de quaranta a seixanta centímetres d'alçària, de flors morades i fruits amb moltes llavors seques, molt usada en medicina. Fer [o criar] malves: Ser, algú, mort i soterrat. 2. Persona molt bonatxassa, tranquil·la, afable, de geni molt pacífic
Exclamació de maledicció, que denota impaciència, disgust
1. En el llenguatge infantil, aigua o qualsevol altre líquid. En valencià és corrent dir-ne ma (que coincideix amb el mot àrab per ‘aigua’). 2. Beguda alcohòlica
1. Persona malgirbada, malforjada. 2. Persona que, per la seua falta de trellat o de formalitat, no mereix ser presa seriosament o tractada amb respecte. 3. Cosa imperfecta, molt mal feta, molt mal pintada, etc.
1. Mamar sense gana, deixant el pit i tornant-lo a prendre. 2. Beure d’una ampolla, d’un porró, d’un càntir o d’un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte.
1. Que no costa gaire de fer, fàcil, senzill. 2. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Beguda alcohòlica. 2. Abús en el consum de begudes alcohòliques
1. Excrescència o prominència arrodonida en una superfície orgànica. 2. Que encara mama; especialment, porcell. 3. Prominència d'un terreny de forma semblant a una mamella
Persona, generalment dona, que té les mamelles grosses
1. Que mama molt o que ho fa quan és massa major per a fer-ho. 2. Xiquet de bolquers. 3. Forma usada com a insult amb un significat variable, generalment per ser una persona que és menyspreable. 4. Ull o rebrot que neix a mitjan soca d'un arbre
1. Emprendre. Començar [una cosa, especialment una faena que impliqui dificultats o que suposi un esforç]. 2. Iniciar [una activitat]. 3. Escometre [a algú] per a fer-li retrets o reprendre'l. Mamprendre per davant davant [a algú]: Fer-li retrets, reprendre'l
1. Empresa. Acció o obra que un emprèn. 2. Tasca molt complicada o de grans proporcions
Persona que vol manar més que els altres, que tot ho mana, de caràcter autoritari.
Manador. 1. Que mana, que té o que exercix autoritat sobre algú). 2. Que li agrada manar, que ordenar (a algú) que faça alguna cosa.
1. Feix, manoll, especialment feix de tiges o bastons que es pot agafar i portar en una mà. 2. Conjunt de deu troques de fil de cotó. 3. Abundància. A manats: En abundància. 4. Nerviós. Ser o un manat de nervis: Ser molt nerviós, inquiet. 5. Manament
Falta. Mancança. Absència o privació d'alguna cosa, especialment d'una cosa necessària o útil.
1. Menys. a.¬_Una menor quantitat [de]. b._En menor quantitat, en menor grau. c._Llevant-ne. Ni menys ni manco [o ni més ni manco]: Exactament, precisament allò que s'indica, encara que puga sorprendre. 2. Ser [alguna cosa] la puça que manco pica [a algú]: Preocupar poc
1. Gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses. 2. Romanços, excuses
1. Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial. 2. Per extensió, persona influent en els ambients polítics, artístics, literaris o socials. 3, Mandariner. Arbre baix (Citrus nobilis), de fulles alternes, coriàcies i el·líptiques, i de flors blanques, el fruit del qual és la mandarina.
Fruit comestible del mandariner, semblant a la taronja, però més menut i de forma generalment deprimida, de corfa de color groc verdós, prima, fàcil de pelar i amb els gallons d'un sabor més àcid.
1. Bola redona o ovalada, elaborada amb carn o peix picat i diversos ingredients, especialment pa ratllat, ous batuts i espècies. 2. Boleta de moc.
1. Peresa [o perea]. Inclinació a no treballar, a no fer res. Fer el mandra: Mandrejar. Peresa. 2. Peresós -osa [o pereós -a]. Que té o que mostra peresa
1. Menjar [en llenguatge familiar]. Conjunt de coses que es mengen per a nodrir-se. 2. Menjada. Acció de menjar
Manifesser -a. Es diu d’una persona que té tendència a ficar-se en els afers dels altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.
Manifessejar. Voler, algú, conèixer coses que no li pertoquen de saber.
1. Maneguí. Mànega postissa que es posen les dones per no embrutar-se les del vestit en treballar. 2. Adorn de tela o de puntes que es posa al voltant del puny de la camisa. 3. Manifasser –a. Persona inclinada a ficar-se en els assumptes d'un altre per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.
1. És el que més popularment és coneix com el veterinari. Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties. 2. Criat o oficial que s'encarregava dels cavalls
1. Garbell xicotet, especialment utilitzat per a porgar arròs. 2. Pitxer per a mesurar l’oli en les ensalades
1. Bastó d'autoritat o de passeig. Antigament els que utilitzen els padrins per caminar. Alguns vells la utilitzen també per amenaçar la canalla, mentre l’agiten vigorosament a l’aire. 2. Aplicat a l’atribut sexual masculí
1. Conducte que transporta les aigües brutes d'una vivenda fins a la claveguera general. 2. Eruga de la creïlla que viu davall terra
1. Mostra exagerada d'afecte, afalac enganyós. 2, Persona lletja, bruta i desastrada. 3. Engany, trampa.
Manejar arbitràriament assumptes aliens, especialment d'una col·lectivitat
Intervindre en assumptes aliens, especialment per a dirigir-los segons la pròpia voluntat.
Es diu d’una persona que té tendència a ficar-se en els afers dels altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.
Davantal usat per a pastar i per a altres faenes. 2. Peça de roba de llana amb què es cobreix el pa pastat, abans de dur-lo a coure al forn. 3. Peça de cuiro o de tela forta que es penja al coll i serveix en certs oficis per a resguardar-se la part davantera dels vestits. 4. Manta amb què es cobreix el llom de les cavalleries per a cavalcar-les o quan s'enfloquen. 5. Davantalet que s'utilitza en les cerimònies de la francmaçoneria
1. Braçalet. Cércol d'or, de plata o d'un altre material que es porta en l'avantbraç com a ornament. 2. Parell d'anelles metàl·liques que, unides per una cadena o per una barreta molt curta, es posen al voltant de les monyiques d'una persona detinguda a fi de limitar-li la mobilitat i evitar que fuja. 3. Joc de cartes que juguen dos contra dos i en què la carta més alta de cada coll és el nou. 4. En aquest joc, el nou de cada coll. 5. En el truc, el set d'espases i el set d'oros.
Que té manies. Idea fixa, obsessiva. Afició desordenada i abassegadora per alguna cosa. Aprensió o aversió injustificada. Escrúpols
Taulell. Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos per una cara i que s'utilitza per a fer paviments o per a cobrir parets
1. Acció de manllevar. Amprar. Prendre prestada (alguna cosa) o obtindre per a si (alguna cosa d'un altre). 2. Cosa manllevada, amprada. 3. Element lingüístic que passa d’una llengua a una altra, o bé que, procedent d’un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú. 4. Contracte pel qual se cedix la possessió material d'un bé moble o semovent, amb obligació de retornar-la.
Amprar. 1. Fer-se prestar. Prendre prestada (alguna cosa). 2. Obtindre per a si (alguna cosa d'un altre).
1. Aliment que, segons la Bíblia, Déu donà al poble d'Israel durant la travessia del desert. 2. Per extensió, recursos inesperats que ajuden a resoldre una situació materialment precària. 3. Do o benefici que es rep gratuïtament i de manera inesperada.
Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.
1. Manat; conjunt de coses que s'agafen amb una mà. 2. Conjunt de brins que el segador agafa amb la mà esquerra i talla amb un cop de falç. 3. Conjunt de deu troques de fil de cotó. 4. A manolls: En abundància. 5. Ser un manoll de nervis: Ser, una persona, molt nerviosa, inquieta
Persona que treballa o maneja les coses grosserament, sense traça
1. Tros de pa. 2. Jugada defensiva de la pilota valenciana. en què el jugador, de cara a la pilota, la colpeja després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal. De manró: Es refereix a una manera de pegar a una pilota amb el braç tot estirat. No és gaire emprat, ja que és un moviment defensiu, però ben pegat el manró pot causar efectes estranys en la trajectòria de la pilota. 3. A la manró: Sense miraments, sense reflexió, arreu
[usat generalment en singular amb la significació plural]. Molt, en gran nombre. A manta: En abundància.
Antigament s’anomenava així un gelat. Mescla pasteuritzada i homogeneïtzada de llet o derivats lactis i altres aliments amb additius, que es pren congelada.
1. Peça de roba fina o de blonda, amb què les dones es cobreixen el cap i l'esquena per a anar a missa i a altres funcions religioses. 2. Embriaguesa. Borratxera. Estat de qui està embriac. Agafar una mantellina: Agafar una borratxera. 3. Passejar [o Córrer] la mantellina: Passar el temps en visites inútils