1. Cosa que exhaurix, negoci o altre assumpte que absorbix grans cabals. 2. Portell o excavació que es fa per a desaiguar un depòsit o prendre aigua d'un corrent.
Molinada. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli.
1. Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. 2. Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit. 3. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. 4. Ocasió o temps en què passa una cosa. Passar-se'n la saó (a algú): Passar-li el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l'oportunitat de casar-se.
Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes
Barreja consistent en una mescla de pedres, grava i arena, total o parcialment matxucats i sense garbellar.
1. Bossa de tela amb una veta per a tancar-la per a dur l’esmorzar o el recapte. 2. Sac de paper que protegix el raïm quan encara es troba en el cep.
Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.
Renou, desordre acompanyat de crits o soroll, generalment de brega.
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià. Era una peça que es col·locava directament sobre la carn
Garbell per a porgar terra, sorra o grans. Es deu de compassar un moviment rítmic quan es garbella
1. Reunió de persones que es diverteixen ballant. 2. Situació conflictiva, amb crits, amb baralles. Armar un sarau: Fer escàndol
1. Palmípeda de l'espècie [Anas crecca], d'uns 35 centímetres, amb la cua curta i el bec gros i ample, característica de les marjals i arrossars. 2. Persona poc de fiar. 3. Persona menuda i poc agraciada.
1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra. 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores [Maestrat, Llucena]
Solsir. Arreglar (una peça de roba foradada o esclarida) refent amb l'agulla el teixit.
Recipient molt gran, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascun dels seus extrems i que es posa damunt del llom d'una bèstia per a transportar càrregues diverses
1. Sària usada principalment per al transport del carbó que es col·loca en el llom d'una bèstia. 2. Sària xicoteta que els hòmens es pengen als muscles per a portar alguna cosa. 3. Morrió d'espart que s'usa per a donar menjar als animal
1. Branca llarga i prima d'un cep o d'una parra. 2. Branca llarga i prima d'altres plantes.
1. Cistella menuda d'espart, amb tapadora, usada per a portar quemenjar. 2. Bossa que usen els caçadors per a portar la caça. 3. Persona irresponsable o inconscient
1. Grapa d'animal que esgarrapa. Part de les extremitats d'un quadrúpede que descansa en terra quan este camina, especialment quan les utilitza com a òrgan de prensió. 2. Mà de persona en quant és feixuga, agressiva, perillosa. Estar (o anar) a sarpa a la grenya: Barallar-se, renyir.
1. Colp de mà de persona. 2. Acció d'agafar amb la sarpa.
Eina amb forma d’urpa per a fer caure de l’olivera les olives arbequines
Qui fa o ven sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.
1. Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Arreglar el sarró (o el sarronet): Preparar-se per a partir. 2. Morrió, recipient d'espart o de tela que apliquen als morros d'una bístia i serveix per a donar-li menjar. 3. Sac de pell de cabra que forma la caixa de ressonància de les xeremies o cornamusa. 4. Tip, panxó. 5. Bossa que forma l'espiga d'un cereal en congriar-se. 6. Pallissa, tupada. 7. Portar al sarró (a algú): Portar-lo al be.
Trompa. Baldufa de jugar. Joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo. Pegar més voltes que una sarrompa: Es diu d'una persona que va amunt i avall sense sentit.
Que sarsalleja. Persona que parla pronunciant la s com a interdental, amb el so de z castellana.
Terreny arenós que resulta de la descomposició dels granits. S’utilitza per a la construcció i escurar
1. Rama seca d’una planta. 2. Conjunt de les rames seques d’un arbre. 3. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata. 4. Persona, bèstia, molt magra. 5. Cap de bestiar, especialment oví, molt prim. 6. erreny molt sec.
1. Que està (un fruit o una branca) mig sec. 2. Que té (un arbre) molt de secall. 3. Que és (una persona) extremadament prima i esllanguida.
1. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc. 2. Tela clara, que deixa passar la claror però mitigada, i impedeix el pas als insectes. 3. Dona poc seriosa, que no mereix respecte.
1. Que sega o que servix per a segar. Tallar (les messes o l'herba) amb la falç o una altra ferramenta pareguda. 2. Que està en saó per a ser segat. 3. Persona que fa la faena de segar. Que talla les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant.
1. Marcar amb l'empremta d'un segell per a garantir la validesa o l'autenticitat (d'un document) o per a tancar (un plec). 2. Tancar hermèticament (alguna cosa), precintar-la. 3. Donar validesa (a un acord o un pacte). 4. Cloure fortament (en sentit material o moral).
1. Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals. 2. Arreplegador de segó i escampador de farina: Persona que estalvia en coses de poca importància i, en canvi, gasta excessivament en coses més valuoses o més cares.
Màquina de filar en què les operacions de l'estiratge i de donar torsió al fil es fan alternativament amb la d'enrotllar-lo sobre la peça, reproduint així d'una manera mecànica l'antic treball intermitent que es feia amb la filosa.
Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure
1. Que ha perdut (una fruita) el suc vital, la substància nutritiva. 2. Que ha perdut (una part del cos o una persona) la vitalitat.
Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats en els extrems del diàmetre gran de la boca, que servix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua o terra.
1. Barra de fusta per a portar els semals o portadores, on es posa el raïm, entre dos persones. 2. Barra de fusta usada per a xafar o traure les peces de pell o de cuiro d'una tina, d'un clot, on han sigut sotmeses a alguna operació.
1. Neulir, Fer que (una fruita) perda el suc vital o la substància nutritiva. 2. Atrofiar. Llevar la força vital (a un membre del cos o a una persona). 3. Perdre les ganes de viure, de divertir-se.
1. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat. 2. Que és (una persona) avorrida, que no té sentit de l'humor.
1. Producte intermedi de la mòlta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtindre més farina. 2. Aliment fet amb la sèmola cuita amb aigua o llet.
1. Cabàs fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc. 2. Allò que cap dins una senalla; senalla plena.
Endemà Dia. que seguix immediatament aquell de què es parla.
1. Filat que els caçadors posen a la boca del cau per agafar els conills o llebres quan en surten per fugir de la fura. Parar bé les senderes: Posar tots els mitjans per a aconseguir alguna cosa. 2. Senda. Camí estret per als vianants.
Judici, seny, discerniment. Perdre el senderi: Tornar-se boig, obcecar-se.
1. Màquina composta de dos grans rodes engranades que, per mitjà de cadufs, eleva l'aigua dels pous o de les séquies. 2. Atracció de fira que consisteix en una roda molt gran amb seients
Planta herbàcia perenne [Phragmites communis], de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits.
Que té o expressa bon sentit; enraonat, que pensa o és pensat segons la raó.
1. Afirmar i assegurar d’una manera docta. 2. Prescriure el castic (a un acusat trobat culpable). 3. Decidir el resultat (d'una competició) abans del final.
1. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions. 2. Salat, fort de tast. Molt condimentat
1. Senyal, indici. 2. Sentit: Com a facultat cognoscitiva. Com a significat. Com a opinió. Com a direcció del moviment. 3. Ponderació mental; capacitat mental sana; judici i capteniment conforme amb la raó. Beure's el seny: Perdre el control, tornar-se boig. 4. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. 5. Campana de certa grossària, sobretot campana instal·lada a una torre. 6. A seny:. Del tot, completament.
1. Fer o posar un senyal (en una cosa). 2. Fer una ferida que deixe una cicatriu o senyal (a algú).
Fer el senyal de la creu damunt o envers d'algú o d'alguna cosa. Senyar-se és una acció que es feia per indicar gran temor, espant, estupor.
1. Bandera amb quatre barres vermelles en fons groc, especialment la que serveix d'insígnia d'un cabdill o d'una corporació. 2. Bandera de la Corona d'Aragó I Catalunya, formada per quatre barres roges sobre fons groc. 3. Bandera de la Comunitat Valenciana, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal.
Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Sèquia mare o sèquia major: La sèquia més ampla, que pren l'aigua directament del riu i la transmet a les sequioles per repartir-la als terrenys de regadiu. Sèquia fillola: Sèquia secundària, que pren l'aigua de la sèquia mare.
Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Els Serenos eren els encarregats nocturns de vigilar els carrers, regular l'enllumenat públic i, en determinades ciutats o barris, d'obrir les portes als veïns
1. La part aquosa de la llet, separada de la coagulable. 2. Sèrum. Part de la llet que queda líquida una vegada coagulada.
1. Període d'una setmana. 2. Salari que es paga pel treball d'una setmana. 3. Import de la setmanada.
1. Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instrucció religiosa o edificació dels assistents. 2. Homilia. Predicació, després d'una lectura bíblica, generalment a continuació de l'evangeli de la missa. 3. Amonestació o exhortació llarga, insistent. Fes bé i no faces mal, i altre sermó no cal: S'usa per a induir a obrar bé i ser honestos.
Moure's o estendre's seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.
Hemípter de l'espècie Mytilaspis citricola, paràsit del taronger, al qual xucla la saba.
1. Terra coberta de vegetació espessa. 2. Terra coberta de vegetació espessa. 3. Que s'allunya (un parlar) del parlar general i es percep com a tancat.
Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro; manyà.
1. Conjunt de caps de fils que en les vores de certes peces de tela (com tovalloles, vànoves, mocadors, catifes, etc.) es deixen sense teixir perquè serveixin d'ornament. 2. Vora d'una peça de roba desfilada per l'ús. 3. Franja. Floc de cabells més llargs que els altres, que es deixa créixer a la part davantera del cap. 4. Conjunt de prominències de les vèrtebres que formen l'espinada. 5. Assumpte pendent, especialment de poca importància.
Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar
Fruit comestible del server o servera, que és semblant a una nespla, en forma de petita poma de color terrós o verdós i de gust molt aspre, que es pot menjar quan ha sobremadurat
1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s'afluixi o que no es mogui. 2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament. 3. Guardar, complir, seguir exactament [allò que està prescrit, allò que s'ha promès, allò que és obligació]. 4. Conservar.
Arbre caducifoli [Sorbus domestica], de fulles imparipinnades amb els folíols serrats, i de flors blanques en corimbes vistosos, el fruit del qual és la serva.
Part del cos que comprén l'anus i l'extrem inferior de l'intestí recte.
1. Pitxer. Recipient de terra cuita, de vidre, de metall o de plàstic, relativament fondo, amb una ansa a un costat i un broc a l'altre, que servix per a contindre i mesurar aigua o un altre líquid, o per a posar flors. 2. Cullera metàl·lica amb un mànec llarg perpendicular que s'utilitza per a manipular gelat
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l'oli o el vinagre d'amanir, l'oli d'untar màquines, etc.
Vas de llauna, de poca alçada, que es posa sota el setrill per a recollir l'oli que se n'escorre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre.
1. Part anterior del pit; la cavitat que forma entre la carn i la camisa o altra peça de vestit. 2. Matriu de la dona i de les femelles dels mamífers. 3. Donar de si:. Fer-se, una cosa, més ampla o més llarga. 4. Fora de si: Que no té control sobre ell mateix, molt alterat. 5. Tindre per a si: Considerar. 6. Tornar en si: Tornar a l'estat anterior d'ús dels sentits, després d'un desmai.
1. Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%), sucre en pols i essència (60%), que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc. 2. Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.
1. Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. 2. Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.. 3. Recipient amb tap proveït d'una vàlvula la qual, quan s'acciona, deixa eixir l'aigua carbònica que hi està continguda a pressió. 4. Aigua carbònica artificial, especialment la que està continguda o preparada en sifons.
Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
1. Peça de vestir interior que es duia davall de la falda per tal de donar volum i abrigar. 2. Home fluix de caràcter. 3. Marit que es deixa governar per la dona.
1. Tros de fusta curt i gruixut. 2.- Crit per a aturar les bísties cavallines, o fer-les girar a la dreta
La sipela es el nom vulgar i rústic de la "erisipela", per afèresi. Malaltia aguda febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell i de les membranes mucoses
Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.
1. Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles. 2.- Suport per a col·locar-hi gots o botelles i no embrutar la taula
1. Clot profund a la terra. 2. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals. 3. Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, etc.
Recipient de llanda, amb un mànec llarg vertical, que servix per a traure aigua, oli d'una gerra.
Farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut; és producte típic de les Balears i que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià.
1. Moviment sobtat de l’ànim, que es produïx de colp, d'improvís. 2. Cosa feta sobtadament, sense pensar.
1. Esclop. Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc. 2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro. 3. Esclopet de segador. 3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar. 4. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir.
1. Rabassa. Part inferior del tronc, que resta a terra amb les arrels quan es talla l’arbre. 2. Tronc de l'arbre. 3. Persona o persones més vella d'una família, d'una estirp. 4. La part més baixa, de forma cilíndrica, del paller o garbera. 5. L'extrem oposat a la punta d'una agulla canyissera. 6. Persona curta d'enteniment.
1. Cremat superficialment. 2. Rajola ordinària de fang per a cobrir l'entabacat o espai entre les bigues del sostre. 3. Mig embriac. 4. Dibuixos grabats en foc sobre fusta. 5. Porció inferior de l'arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però mengívol. 6. Enfadat, enutjat.
Senyal de cosa cremada superficialment. Fer [una cosa] pudor de socarrim: Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.
Socarrar; especialment, socarrar el pèl o el plomissol d'un animal abans de coure'l.