Classe de pentinat que, amb l'aplicació de productes cosmètics, permet que els cabells es mantinguen rulls durant bastant de temps.
1. Perol gran, caldera. 2. Cap. Anar-se-li'n la perola: Perdre l'enteniment.
Ninot, figura d'home grotesca. Perot de mitjan quaresma: figura d'home que es posa a la finestra o balcó al matí del dimecres central de la quaresma, i que és el divertiment de la xicalla.
1. Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca quan no pots traure alguna penya. 2. Penis. 3. Persona roïna.
1. Pal llarg i estret utilitzat per conduir una barca. 2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba. 3. Barra col·locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro. 4. Persona alta i prima. 5. Modalitat del joc de pilota de carrer en la qual s'ha de passar la ferida per dalt d'un senyal o d'una branqueta situada en la paret abans de col·locar la pilota en el dau. 6. En pilota valenciana, senyal de la paret que marca l'altura per on s'ha de passar la pilota.
1. Unitat monetària espanyola anterior a l'adopció de l'euro (1868-2002), dividida en 100 cèntims. [abreviatura pta.].
1. Cosquerelles. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll. 2. Buscar les cosquerelles (a algú): Provocar-lo. 3. Fer cosquerelles (a algú, alguna cosa): Excitar-li el desig o la curiositat. 4. Fer cosquerelles la panxa (a algú): Sentir sensació de gana de menjar. 5. Tindre males cosquerelles: Tindre, algú, mal caràcter.
1. Capsa o estoig destinat a portar-hi cigars, cigarretes o tabac. 2. Botella de butxaca de forma aplatada que servix generalment per a dur begudes alcohòliques. 3. Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar. Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.
1. Gos de casta menuda. 2. Petejador -a. Que es tira pets (una persona o un animal) amb freqüència.
1. Fer un soroll sec una cosa en topar amb una altra, en trencar-se, etc. 2. Rompre's, trencar-se per excés de pressió o de tensió. 3. Morir, deixar d'existir. 4. En pilota valenciana, esclafir, la pilota, contra el guant. 5. Embriagar-se. Xerrada. Fer petar la xarrada: Conversar, entretindre's raonant.
1. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró. 2. Recipient de vidre, de forma de porró, però més petit, dins el qual cap un quart de litre.
Correspon aproximadament a la llargària del peu humà [aprox. 26 cm]
1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la pala per jugar a bòlit. 2. Pic i pala. Joc infantil consistent a fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per a llançar-lo amb força una vegada està en l'aire
Peça de pedra o de terrissa, més gran que de grossària manual, que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per a rentar, amerar, banyar-s'hi, abeurar animals, etc. Pica de rentar, pica d'escurar, pica de porc, pica de font, pica en el molí d'oli i pica d'aigua beneita, o pica beneitera.
Disputa, contesa, renyina, normalment de poca importància.
Picamatalafs. Utensili pla i redó amb mànec, fet de vimen trenat, usat per a espolsar o picar estores i matalafs.
1. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar. Brut com un picaportes: Comparació per expresar la bruticia. Estar pelat com un picaportes: Ser molt pobre. 2. Captaire, persona que va demanant caritat de porta en porta.
1. Esquella xicoteta que es penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou). 2. Cada un dels cascavells o les campanetes que es posen als guarniments dels cavalls o dels muls. 3. Alegre. Ser alegre com un picarol. 4. Facilitat de paraula, loquacitat. Menejar el piquerol o Tindre bon picarol: Parlar, xarrar molt.
1. Embriac. 2. Enfadat. Més picat que una rella: Molt enfadat o molt embriagat. 3. Carn i altres substàncies picades que formen una salsa.
Cosquerelles. Pessigolles. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.
1. Cop donat amb el bec. 2. Quantitat important, però indeterminada, de diners.
1. Esquella petita que porten les ovelles i cabres manses. 2. Martell utilitzat pels obrers de vila, amb punta en un dels extrems de la cabota i tall horitzontal en l'altre. 3. Martell utilitzat pels pedrapiquers que té punta en un dels extrems de la cabota i en l'altre una superfície plana. 4. Magall. Ferramenta per a cavar la terra consistent en una aixada proveïda d'escarpell.
Demanar humilment i amb insistència (una almoina, un favor o una gràcia).
1. Cop en fals, errada, cosa desencertada. Espifiar-la: Cometre un error. Fallar el cop. Fer pífia: Sortir malament, tenir un mal resultat. 2. Picardia, engany en el joc. 3. Malmetre's, anar-se'n a mal viatge. Anar-se'n a la pífia [una cosa]: Fer-se malbé. Engegar [o Enviar] a la pífia: Enviar algú a mal viatge, engegar-lo iradament.
Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables. Pigota borda [Varicel·la]: Varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals. A la vellea, pigota: Fer alguna cosa inusual per la seva avançada edat.
Emplastre confortant fet amb herbes o argila, normalment per a donar calor i alleugerar als dolors.
1. Muntó de coses en desorde. A pilots:. En abundància. 2. Massa compacta de matèria amassada formant com una bola. Bon pilot, bon farinot: S'usa per a criticar les coses fetes amb poca cura.
Pilota llançada en les partides de carrer a les teulades o balcons i que no cau de bell nou a terra
1. Medicament preparat en forma de bolleta, a vegades recoberta d'una capa de color. 2. Tímbola, porció de líquid que es beu d'una vegada. 3. Cop donat per agredir. 4. Joc infantil en què un jugador s'acatxa i els altres boten per damunt de la seua esquena. 5. Daurar la píndola: Presentar una cosa desagradable de manera que parega agradable.
1. Ramulla de pi. 2. Fullaraca i branquetes de pi per a cremar en els forns.
1. Instrument que consisteix en una làmina de metall, fusta, os, vori o altra matèria dura, proveïda de dents o pues paral·leles i més o menys espesses, que serveix per a desembullar i ordenar els cabells. 2. Làmina de metall, de vori, de conxa, etc., semblant a la pinta de pentinar, però de forma arquejada, que serveix per a subjectar els cabells de les dones o per adornar-los. 3. Eina amb què els forners adornen el pa per damunt. 4. Persona roín.
1. Pintor de poca habilitat. 2. Persona vanitosa, especialment presumida en el vestir.
1. Que fa ostentació de valentia; que tracta d'imposar-se per la seva anomenada de valent, infonent por. 2. Presumit, que pretén d'ésser o semblar el millor. 3. Ració xicoteta de menjar que se servix com a aperitiu sobre una llesca de pa, generalment travessada amb un furgadents.
1. Persona roín. Ser del pinyol amarg: No ser, algú, de fiar. 2. Ser del pinyol dins: Ser, algú, brau. 3. Ser del pinyol dolç: Ser, algú, agradable o ben plantat. O també: Ser, una cosa, de gran qualitat. 4. Un bon pinyol m. Molts diners.
1. Molinada. Pinyol trinxat de l’oliva després de premsar-la. 2. Subproducte alimentós obtingut a partir del residu pastós de l'oliva premsada, de poc valor nutricional, que se subministra amb el pinso als remugants adults i aporta fibra. 3. P resència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.
1. Fumar amb pipa. 2. Xuplar (una pipa, un puro o un cigarret). 3. Menjar amb voracitat, engolir. 4. Embriagar. Posar en estat d'embriaguesa. Anar pipat: Anar, algú, embriac. 5. No pipar-ne una: No assabentar-se de res. 6. Pipar-se-les: Anar-se'n d'amagat o fugint d'alguna responsabilitat o d'algun perill.
1. Aplec de cabells a manera de coca o castanya, que les dones porten lligat damunt el cap. Estar-ne fins al pirri: Estar-ne fart de suportar algú 2. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
1. Furtar, robar. Prendre d'amagat o amb engany o contra la voluntat de l'amo d'allò que es pren. Can Pispa: Lloc on roben en el preu 2. Veure de lluny o amb astúcia; guipar.
1. Ració de menjar que es dona en els establiments de beneficència. 2. Menjar, cada un dels àpats que es donen en una menjada. Fer la pitança: Fer el dinar.
1. Pegat confortatiu. 2. Postura, falagueria, gest fingit o exagerat. 3. Borratxera, Agafar una bona pítima. 4. Embriac. Estar pítima.
Peu forcat [dividit en dos parts com una forca], pota de bou, de porc, de cabra.
Ben plantat, que té i manifesta molta vitalitat (física o intel·lectual).
1. Corretja que passa per davant els pits d'una bístia per impedir que el bast o la sella es facin enrere. 2. Pitrera. Part anterior del pit, especialment la sina. Peça de l'armadura que cobria el pit.
1. La part anterior dels pits, especialment les mamelles. 2. Bossa o espai comprès entre els pits i la peça de roba que els cobreix. 3. La part anterior de la camisa o d'una altra peça, que cobreix els pits.
1. Recipient de terrissa, vidre, etc., sense peu i amb una ansa, per a contindre líquids, beure, etc. 2. Gerro per a posar-hi flors.
Botija. Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure.
1. Peça xicoteta ixent que servix per a encaixar en un buit, moure un ressort o fer de suport a un cos giratori. 2. Extrem de l'eix de les rodes del rellotge. 3. eça de metall o de fusta que passa per dins una anella o altre encaix per tancar o subjectar una porta, una tapadora, etc. 4. Penis. Membre viril. Dels pecats del piu, el Nostre Senyor se'n riu. 5. Joc infantil en què un dels jugadors, designat per la sort, ha d'acaçar els altres. 6. Piulet. Crit del pollet o de l'au que piula.
1. Mineta. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén. 2. Veu aguda i molesta. 3. Xiqueta molt viva i entremaliada.
Picantó. Persona ociosa, que va i ve molt sense fer feina.
1. Orina que s'expel·lix d'una vegada. 2. Rastre que deixa aquesta orina. 3. Pluja breu i poc intensa.
Picantó. Persona ociosa, que va i ve molt sense fer feina.
1. Libèl·lula. Insecte arquípter del gènere Calopterix, de cos molt prim i llarguer, de colors lluents i variats, amb quatre ales llargues i estretes, de larves aquàtiques i que vola prop de l'aigua i que habita per les sèquies. 2. Molt presumit, sobretot en el vestir. 3. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d’aquestes ciutats.
1. Penis. Membre viril, en llenguatge grosser. 2. Babau, estúpid. 3. Pixó -a. Que pixa molt sovint.
Orina. Secreció líquida dels renyons, de color groc, que passa a la bufeta pels urèters i s'expulsa a l'exterior per la uretra.
1. Parada llarga d'una persona dreta i sense moure's d'un lloc esperant algú o alguna cosa. Estar de plantó. Deixar de plantó: Deixar algú esperan-te. No acudir a una cita concertada. 2. Acció de parar-se i negar-se a fer res. 3. Plançó. Arbre jove, encara amb aspecte d'arbust. i que ha de ser transplantat.
1. Queixar-se, expressar el seu descontentament. 2. Compatdr; mirar amb compassió. Ser de plànyer: Ser, algú, digne de compassió. 3. Plorar fort. 4. Doldre's, manifestar dol. 5. Estalviar (un esforç o un mitjà) per a aconseguir alguna cosa. Procurar no gastar, no donar, no fer.
1. Doblegar una o més vegades (un paper o una tela). Fer plecs (en una cosa). 2. Deixar de fer una activitat o d’anar a un lloc. Plegar banderes: Abandonar en senyal de desfeta, de desistir d'una empresa. 3. Collir de terra, arreplegar. 4. Plegar els pets (a algú): Afalagar-lo per a aconseguir allò que es desitja. 5. Plegar veles: Desistir de fer alguna cosa, recular.
1. Junts, l'un amb l'altre. 2. De sobte, repentinament, al mateix temps. 3. Caure ràpidament, verticalment, generalment per desmai. Caure plegat. 4. Amb els (o de) braços plegats: Sense fer res, inactiu.
1. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta. 2. Mentida grossa.
Instrument d'escriptura constituït per un mànec en la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl•lica anomenada tremp o plomí , que se suca amb tinta. Ploma estilogràfica.: Ploma que porta el depòsit de tinta incorporat en el mànec Diem l’expressió: Deixar córrer la ploma (Escriure sense posar-hi gran cura, prolixament)
1.- Feix de plomes utilitzat com a adorn d'un capell, d'un elm o d'un casc. 2.- Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a torcar la pols
1. Plor poc sorollós; plor fingit. 2. Que ploriqueja. Plorar per a inspirar compassió.
Ploviscar, plovisquejar. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.
Plumier prové del francès i es tracta per tant d'un estrangerisme. Caixa decorada o estoig emprat per guardar llapis, bolígrafs, plomes... En els seus orígens aquests estris eren de fusta, curosament tallats a partir de les més nobles matèries primeres. Avui dia en la seva immensa majoria són de plàstic, decorats amb motius diversos: florals, infantils, geomètrics ... Ja van quedant pocs plumiers com els d'abans , i que potser molt aviat, aquesta veu entre en vies d'extinció.
1. Galleda. Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de metall, de fusta ferrada, de plàstic, etc., amb una ansa semicircular que el subjecta, el qual servix per a guardar, transportar, trafegar, pouar, etc., líquids. A on va la corda va el poal: Es diu quan dos van sempre junts. 2. Recipient on es posen les deixalles que ha d'arreplegar el femater. Poal del fem.. 3. Ficar-se de peus al poal: Dir un gros disbarat, fer quelcom del tot inoportú.
1. Poal ple. Quantitat de líquid o altra cosa continguda dins un poal ple. 2. Desil·lusió. Tirar-li una poalada d'aigua freda: Dit d'alguna cosa que produïx una gran desil·lusió. 3. A poalades: En abundància. Ploure a poalades: Ploure diluviant.
1. Treure aigua d'un pou. 2. Prendre (aigua) d'una font. 3. Pujar (una cosa penjada amb una corda o amb un altre lligam). 4. nspirar-se, extraure (idees) d'algun lloc. 5. Descobrir. 6. En pilota valenciana, alçar d'un colp de palma (una pilota baixa).
Persona destrellatada, que és informal, mancada de bon seny en el capteniment.
Acció o dita pròpia d'un poca-solta, d'aquel que no té formalitat ni serietat.
Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny.
Persona desvergonyida, descarat. Que parla o actua sense vergonya, prudència o respecte.
Desvergonyit -ida. Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya.
Falçó corbat, podadora de fulla en forma de falç xicoteta, que servix per a tallar branques d'arbustos.
1. Conjunt de coses podrides, corrompudes o molt brutes (en sentit material i moral). 2. Lloc en què es podrixen tota classe de substàncies orgàniques.
Es diu d’una persona quan u amolla un repertori de ventositats amb la típica olor d’ou podrit.
1. Peça, generalment de tela o de cuiro, que cobrix la cama i el calcer des del genoll fins al peu, o únicament el turmell i l'empenya. 2. Calcer femení més curt que el botí i que es corda o botona a un costat. 3. Biga que es col·loca entre la jàssena a la paret.
1. Gastar; malgastar. 2. Posar a la venda. 3. Educar (a algú) perquè perda la seua rusticitat. 4. Robar. Llevar o prendre (alguna cosa) a algú amb violència o amb engany.
1, Persona que s'embarca clandestinament en un vaixell o en una aeronau, sense pagar el passatge. 2. Faldeta curta i doblegada que portaven en els segles XVIII i XIX les dones, sota la falda, perquè aquesta aparegués estufada.
1. Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. 2. Bell, bonic. 3. Gran i gros, robust, corpulent, ben plantat (parlant de persones).
Persona que només fa o diu coses per fer empipar els altres; que sol portar malestar als llocs on va.
1. Covar. Posar-se una au (damunt dels ous) per a donar-los calor i fer que isquen les cries. 2. Formar-se, un pollet, dins d'un ou. 3. Reproduir-se, les abelles, dins del rusc. 4. Corcar-se, la fusta. 5. Corcar-se, els cereals o els llegums.
1. Home jove i de bon aspecte. 2. Company de feina inexpert, que acaba d’entrar a treballar.
1. Persona que cria pollastres o que en ven. 2. Persona xafardera.
1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. 2. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra. Traure (o fer eixir) de polleguera: Fer-la eixir del seu estat o del seu curs normal o habitual, Irritar-lo, fer-li perdre la calma.
1. Gàbia gran, semblant a un cove desfonat, estret de dalt i ample de baix, i fet de canyes o de juncs, on es guarden els pollets. 2. Gàbia de fil metàl·lic que es posa damunt el braser per evitar que algú s'hi cremi, i que serveix també per a estendre-hi roba per eixugar. 3. Aparell que servix per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços en la vora superior, pot caminar sense por de caure, fent avançar l'aparell amb el seu impuls.