1. Casat de poc; el qui està dins el primer any de matrimoni. 2. Nou o principiant en alguna cosa. 3. Persona jove, núbil. De poca edat, que està en la joventut
Persona joveneta. Es diu d’un jove quan es vol fer ressaltar la seua joventut, la poca edat.
Que presenta les característiques de la joventut, juvenil
1. Criticar, malparlar. 2. Jutjar. Decidir a favor o en contra [d'algú o d'alguna cosa]
Pacte entre dos o més persones que disputen sobre alguna cosa, segons el qual la que resultarà que no té raó o s'equivoca haurà de donar a l'altra una quantitat determinada o qualsevol altra cosa.
1. Acceleració del moviment en certs jocs de saltar, i principalment en el de saltar la corda. 2. Crit dels xics quan anaven a beneir la palma el Diumenge de Rams
1. Posar el jou a un animal o un parell d’animals. 2. Ajuntar, unir. 3. Sotmetre [a algú] a un domini
1. Peça d'abric, jaqueta, caçadora. 2. Peça de vestit d'home, que es portava en els segles XVIII i XIX i que cobria des del coll fins a la cinta o un poc més avall, amb faldons
Peça de vestir sense mànegues que cobrix el pit i l'esquena, i que se sol portar davall de l'americana, el jaqué o la levita
1. Que s'adapta exactament a allò a què està destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. 2. Quasi insuficient en quantitat. 3. Que s'adapta tan exactament a allò a què està destinat que resulta lleugerament estret o incòmode. 4. Exactament, sense deixar gens de marge. Tot just: Només, solament. 5. Poc intel·ligent
Gests fets amb la cara o amb les mans per riure’s d’algú o per fer riure.
Ènema. Injecció d'aigua o altre líquid en el recte, per a fins medicinals
Que té la virtut de lenificar o mitigar, Fer menys intens, més suportable, especialment allò que mitiga el dolor, la tristor
1. Prop d'ocórrer alguna cosa. A punt. 2. Molt en perill. A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort
1. Lletada. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que serveix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles. 2. Fang o tarquim que deixa una riuada quan es retira dels camps inundats
1. És l,escalfor que queda al foc d,una llar quan es queda externament en cendra. Està referit així al caliu. 2. Temperatura basal d,un cos humà o animal. 3. Humitat de la terra en grau suficient per a fer-la apta per al cultiu. 4. Saba dels arbres o de les plantes. 5. Fang apegalós. 6. Sediment fi que dipositen les aigües en repòs
Pedreny molt fluix, compost de carbonat de calç i argila
1. Extensió d'aigua generalment dolça que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac. 2. Extensió d'aigua salada en l'interior d'un atol. 3. Espai buit en la continuïtat d'un cos. 4. Espai blanc, interrupció, en un text o en una sèrie. 5. Omissió, fallada o irregularitat en allò que es fa o es diu, especialment en un escrit o una exposició. 6. Llacuna legal: Falta de regulació legal
Insecte de la família dels pedicúlids, espècie Phthirius pubis, semblant al poll, però de cos més curt i ample, que viu paràsit en les parts peloses del cos humà [fora del cap]. 2. Persona molesta i importuna
Lladre que fa robatoris de poca importància o d'escàs valor.
Adulador. Persona excessivament complimentosa i servil envers els seus superiors
Peça prismàtica, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per a pavimentar carrers i altres espais urbans, així com zones de vianants.
Ullada viva i generalment ràpida. Fer ullades ací i allà
Acció de llambrejar. Emetre rajos de llum per reflexió, les aigües, els metalls o les pedres precioses.
1. Llavi, i especialment llavi gros o designat en to despectiu. 2. Deixalles de menjar aferrades pels llavis. 3. Carusses, bavarotes, ganyotes
Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines
Llepolia. Menjar fi, delicat, fet més per plaure el paladar que per nodrir, especialment dolços i confitures
1. Llépol. Aficionat a les llaminadures. 2. Que atreu i convida a menjar per la seva finor o delicadesa. 3. Extremament abellidor o cobejable
1. Esclat de llum viu i instantani.. Flamarada ràpida, momentània. 2. Llepada; acte d'agafar amb la llengua. 3. Taca d’oli
1. Lluent de tan nou o com si fos nou. 2. D’un color molt viu; extremat, cridaner. 3. Com un llamp, ràpidament. 4. Diàfanament, de manera que no permet dubtes ni confusions.
1. Llampegar. 2. Tocar un llamp [a algú o alguna cosa]. 3. Ferir com de llamp; cremar llevant vitalitat; es diu especialment de les plantes que s'assequen per l'excés de calor del sol, de certs vents, etc. 4. Netejar, llevar fregant. 5. Furtar; apoderar-se, emportar-se furtivament
1. Ferit de llamp. 2. Tocat del cervell; mancat del bon ús de la raó. Anar molt de pressa. Anar llampat: Anar molt de pressa, com un llamp, decidit
1. Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament. 2. Persona espavilada. 3. Persona pesada, insistent
Llumenetes. Llumades o ombres que impedixen intermitentment la visió, com quan es tanquen i s'obrin els ulls moltes voltes i de pressa.
1. Làmina de metall. 2. Tapadora de ferro que clou la boca del forn. 3. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a tenir oli o petroli. 4. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn. Coca de llanda: Coca elaborada amb farina, sucre, ous, oli, llet i ratlladura de llima, a la qual s’afegeix gasificant perquè s'estovi dins del forn. 5. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària o monotonia. 6. Molestar. Donar la llanda
1. Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna. 2. Llanterner. Lampista. Persona que instal•la o adoba les conduccions d’aigua, substitueix els vidres trencats, etc.
1. Moneda valenciana del segle XIX que tenia un valor de deu cèntims de pesseta. 2. Tros de llanda xicotet i redó, especialment l'usat com a ornament del vestit. 3. Peça de metall de poc de valor. 4. Moneda falsa. 5. Joia de llanda
1. Estat de decaïment prolongat, físic o moral. 2. Falta d'activitat o d'energia
Ple de llangor; que expressa llangor. [Llangor: Estat de decaïment, físic o moral, prolongat; manca d’activitat, d’energia]
Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat, entristir-se, perdre la vitalitat
Patir de llangor, abatre’s, decandir-se. Estat de decaïment prolongat, físic o moral. Falta d'activitat o d'energia.
1. Fanal de mà amb una cara de vidre i una ansa fixats generalment a la cara oposada. 2. Xicotet llum de butxaca format per una caixa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una pereta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor. 3. Part superior d'un far o farola, tancada amb vidres, en què hi ha el llum i els aparells de lents, etc. 4. Persona o cosa que excel•leix i brilla molt sobre les altres. 5. Taca de la roba
1. Encenedor o portador de llanterna. 2. Fabricant o venedor de llanternes. 3. Llauner; menestral que treballa en objectes de llauna. 4. Lampista. Fontaner. Persona que instal•la o adoba les conduccions d'aigua, substitueix els vidres trencats, etc.
1. Aparell per a fer llum, compost essencialment d'un recipient gran dins el qual n'hi ha un altre que conté líquid combustible i un ble immergit que s'encén pel cap que sobreïx del líquid. 2. Làmpada. Utensili o dispositiu per a produir llum. 3. Taca, especialment d'oli o de greix
1. Que té llana. 2. Curt d'enteniment; ignorant i excessivament crèdul. 3. Sortós, afortunat
1. Llapis gran. Cilindre o prisma de fusta que conté en l'interior una barreta de grafit i que, convenientment afilat per un dels extrems, s'usa per a dibuixar i escriure. 2. Portallapis. Mànec o tub on es fixa el llapis per a escriure o dibuixar. 3. Memòria curta, llapissera llarga: S'usa per a aconsellar a una persona amb poca memòria que prenga nota de totes les coses
1. Cucarró. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l. 2. Dit d'una persona bruta, que habitualment va bruta. 3. Senyal allargat, de color moradenc o roig, produït en la pell per l'extravasació de la sang com a conseqüència d'haver rebut una fuetada o qualsevol colp semblant
Persona bruta i deixada, recobert de llard o d'un altre greix.
1. Rotllana feta de trena d'alls, i modernament de corda, de fusta o de metall, que serveix per a posar-hi la cassola damunt i evitar que embruti les estovalles. 2. Suport per a col•locar-hi gots o botelles damunt i no embrutar la taula o les tovalles
1. Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells, etc. 2. Barra de fusta, prima i estreta, que s'usa generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres i per a sostindre les teules
1. Receptacle més o menys gran, generalment rectangular, d'obra, marbre o pedra artificial, que s'ompli d'aigua i servix per a llavar la roba. 2. Lloc d'una casa, generalment prop de la cuina, on s'instal·la o construïx el safareig. 3. Persona que es dedica a llavar o rentar la roba, llana, etc.
1. Llavors d’anís. 2. Llavors d'anís, de sèsam o d'altres plantes, que s'utilitzen com a condiment i en pastisseria
Cop. Canya que per un cap està oberta amb algunes esquerdes separades per esquerdills, formant com un recipient que serveix per a collir figues i altra fruita sense pujar a l'arbre
Núvol prim que deixa passar amb intermitències els rajos de sol.
1. Que té lleganyes; brut de lleganyes. 2. Es deu del cel cobert de lleganys. 3. Persona bruta, desastre, informal, de poca paraula
Eina formada per una planxa de ferro ampla i quasi quasi quadrada amb un prolongament encorbat on es fica el mànec que es gasta per a remoure la terra, per birbar, etc.
Aixada de làmina prima, molt ampla i quasi quadrada, amb un prolongament lleugerament encorbat on es fica el mànec i és usada per a labors d'horta i en la construcció
1. Prestatge, estant. 2. Escudeller -a. Post o pedrís col•locat a certa altura i adossat a la paret, a la campana del llar, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells. 3. Replanell que fa com un corriol en un cingle
1. Aigua que té en dissolució sals alcalines; vulgarment, la que s'obté tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, i que s'empra per a fer la bugada. 2. En la indústria paperera, solució fortament bàsica que s'usa per a dissoldre la lignina de la fusta i preparar la pasta de cel·lulosa
1. Ou de poll del cap. 2. Ous d'abella. 3. Conjunt de bastes xicotetes d'ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d'un funcionament defectuós dels lliços. 4. Persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt
1. Tela de lli o de cànem que hom solia teixir en el teler a mà. 2. Tela tractada que s'usa com a suport d'una pintura. 3. Pintura sobre tela bastida amb fustes. 4. Cadascuna de les façanes i parets d’un edifici. 5. Pany. Ample d'una paret llisa, d'una paret entre columnes, pilastres o obertures.
1. Tros llarg i estret de paper, de drap, etc. 2. Faixa llarga i estreta de terra
1. Cordill amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret. 2. Fil untat d'almànguena o alguna substància negra, que s'aplica sobre una paret o una altra superfície per a marcar-hi línies rectes. 3. Tros de cordell que s'utilitza per a fer ballar la trompa
Llenguota. Acció de traure la llengua davant d'algú en senyal d’escarn o burla
Llengut -uda. Persona que diu més que no farà, parla més que no deuria, no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
1. Llenguerut. Que té molta llengua. 2. Que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte
Ple de taques rodones de color terrós i, en general, petites, que té la forma d'una llentilla.
Llepó. Persona excessivament complimentosa i servil envers els seus superiors
1. Excessivament triat i escrupolós en el menjar. 2. Que mira massa prim, que veu tots els defectes
1. Passar la llengua [per alguna cosa]. Llepar-se els dits: Trobar un menjar molt gustós, molt bo. 2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrènyer. 3. Tacar una cosa que deixa [la superfície d'una altra cosa amb la qual entra en contacte]. 4. Adular baixament, servilment. Llepar el cul: Mostrar-se molt servil. Llepar la cresta: Adular-lo per a obtindre'n favors. Llepar la figa [a una dona]: Mostrar-se molt servil amb ella
1. Cada un dels senyals que deixa una granera, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d'una cosa, quan no arriba a llevar-se'n la brutícia del tot, quan el color no hi està repartit uniformement , etc. 2. Pelada, senyal produït a la pell per una rascada. 3. Persona apegalosa o pesada. Ser una llepassa. Apegar-se com una llepassa: Buscar compulsivament la companyia d'un altre
1. Excessivament adornat, falsament elegant, pretensiós, d'un perfeccionisme exagerat. Que va ben pentinat. 2. Afortunat, venturós
1. Untuós, apegalós al tacte. Bavosa, especialment Blennius sanguinolentus
1. Acte de llepar. 2. Adulador. 3. Tarquim. Llot que dipositen en el fons les aigües estancades o les que inunden un terreny. 4. Capa verda que formen algunes plantes criptògames [Rhizoclonium rivulare], en la superfície de les aigües estancades. 5. Es diu de l’esportista a qui li agrada tindre la pilota i no passar-la. 6. Verdet. Revestiment verdós, constituït principalment per algues microscòpiques, que es fa sobre les teules o altres superfícies exposades llarg temps a la humitat
1. Volantí. Planta herbàcia aquàtica [Ceratophyllum demersum], de fulles verticil•lades, dividides en lacínies linears denticulades, flors molt menudes axil•lars i fruit en xicoteta núcula que porta dos espinetes basals encorbades i una espina terminal llarga, que viu submergida en les aigües dolces estagnants. 2. Morró. Planta herbàcia anual [Anagallis arvensis], de fulles oposades sèssils i ovals, flors blaves o roges i fruits en pixidi
1. Aficionat a les llepolies. 2. Molt agradable al gust. Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust. 3. Extremament abellidor o cobejable
1. Qualitat de llépol; desig, apetit de coses dolces o molt agradables al gust. 2. Menja molt dolça o agradable al paladar. 3. Cosa extremadament plasent, en general
1. Porció uniforme més o menys prima que es trau d'un pa tallant-lo de banda a banda o d’altra cosa. 2. Peça de suro tallada a la mida apropiada per a fer-ne carracs o taps. 3. Ascló. Estella menuda. Trosset minúscul de fusta. 4. Contrariar. Fer la llesca: Causar un perjudici [a algú] destorbant els seus projectes. 5. Llesca [o llesqueta] en ou: Llesca de pa mullada amb llet i arrebossada amb ou batut que es frig i se serveix amb sucre o mel per damunt
1. Tallar en llesques. Tallar em porcions uniformes més o menys primes que es trauen d'un pa tallant-lo de banda a banda o d’altra cosa. 2. Tallar transversalment les pannes del suro en llesques d'una amplària igual a la que hagen de tindre els taps
1. Lleterola. Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels mamífers. 2. Líquid o pasta molt clara, blanquinós, constituït per aigua que du en dissolució compostos inorgànics. 3. Mescla clara d'aigua i calç, usada per a emblanquinar. 4. Gran quantitat de llet. 5. Semen expulsat en una ejaculació
1. Recipient per a transportar la llet o guardar-la. 2. Recipient per a servir la llet. 3. Lleterola. Planta de diferents espècies del gènere Euphorbia, principalment l'Euphorbia helioscopia L., que és planta anual, de fulles transovades cuneïformes, alternes, glàndules rodones, enteres, grogues, càpsula glabra i llisa, llavors de 2 mm., ovoides, brunes, reticulades alveolades